C. Colectivo. Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. (08003072011994) de Barcelona

Empresa Provincial. Versión anterior. NO VIGENTE. Validez desde 01 de Enero de 2010

Volver al Convenio Vigente

TIEMPO DE LECTURA:

  • Código: 0803072
  • Código Nuevo: 08003072011994
  • Tipo: Empresa
  • Ámbito: Barcelona
  • Boletín Oficial de Barcelona nº 11 del 16/01/2018

    ...Permiso laboral retribuido... ...Accidente laboral... ...Periodo de excedencia... ...Enfermedad profesional... ...Crédito horario... ...Flexibilidad interna... ...Horario laboral... ...Trienio... ...Excedencia voluntaria... ...Salario base... ...Horas extraordinarias... ...Grupo profesional... ...Complemento ad personam... ...Vacaciones... ...Salario base... ...Horas extraordinarias... ...Puesto de trabajo... ...Excedencias laborales... ...Grupo profesional... ...Incremento salarial...

  • Código: 0803072
  • Código Nuevo: 08003072011994
  • Tipo: Empresa
  • Ámbito: Barcelona
  • Boletín Oficial de Barcelona nº 166 del 01/09/2014

    Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. RESOLUCIO de 8 de juliol de 2014, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, per als anys 2014-2016 (codi de conveni num. 08003072011994) TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. (08003072011994) de Barcelona Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA subscrit pels representants de l empresa. i pels dels s...

  • Código: 0803072
  • Código Nuevo: 08003072011994
  • Tipo: Empresa
  • Ámbito: Barcelona
  • Boletín Oficial de Barcelona nº 144 del 29/07/2013

    Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. RESOLUCIO de 3 de juny de 2013, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, per a l any 2013 (codi de conveni num. 08003072011994) TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. (08003072011994) de Barcelona Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, subscrit pels representants de l empresa i pels dels s...

  • Código: 0803072
  • Código Nuevo: 08003072011994
  • Tipo: Empresa
  • Ámbito: Barcelona
  • Boletín Oficial de Barcelona nº 66 del 03/04/2012

    Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. RESOLUCIO de 9 de febrer de 2012, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA per als anys 2011 i 2012 (codi de conveni num. 0803072) TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. Convenio Colectivo de Empresa de TRELLEBORG AUTOMOTIVE SPAIN, S.A. (08003072011994) de Barcelona Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, subscrit pels representants de l empresa i pels dels s...
Tipo Título F. Publicación Boletin F. Vigor Vigencia PDF
C. Colectivo RESOLUCIÓ de 19 d?abril de 2021, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col?lectiu de treball de l?empresa Vibracoustic Spain, SAU (abans: Trelleborg Automotive Spain, SA) per a l?any 2020 (codi de conveni núm. 08003072011994). 05/05/2021 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2020 Vigente
  • Documento oficial PDF
  • C. Colectivo , Revision Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, per als anys 2017-2019. 16/01/2018 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2017 No Vigente Documento oficial en PDF
    C. Colectivo , Revision RESOLUCIO de 8 de juliol de 2014, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, per als anys 2014-2016 (codi de conveni num. 08003072011994) 01/09/2014 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2014 No Vigente Documento oficial en PDF
    C. Colectivo , Revision RESOLUCIO de 3 de juny de 2013, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, per a l any 2013 (codi de conveni num. 08003072011994) 29/07/2013 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2013 No Vigente Documento oficial en PDF
    C. Colectivo , Revision RESOLUCIO de 9 de febrer de 2012, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA per als anys 2011 i 2012 (codi de conveni num. 0803072) 03/04/2012 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2011 No Vigente Documento oficial en PDF
    C. Colectivo Resolucio de 2 d agost de 2010, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell) per a l any 2010 (codi de conveni num. 0803072) 16/08/2010 Boletín Oficial de Barcelona 01/01/2010 No Vigente Documento oficial en PDF
    C. Colectivo RESOLUCION TRE/1938/2008, de 4 de junio, por la que se dispone la inscripcion y la publicacion del Convenio colectivo de trabajo de la empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell), para los años 2008 y 2009 (codigo de convenio num. 0803072). 23/06/2008 Diario Oficial de Cataluña 01/01/2008 No Vigente
    C. Colectivo RESOLUCION TRI/4447/2006, de 16 de mayo, por la que se dispone la inscripcion y la publicacion del Convenio colectivo de trabajo de la empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell), para los años 2006 y 2007 (codigo de convenio num. 0803072). 22/01/2007 Diario Oficial de Cataluña 01/01/2006 No Vigente
    Resolucio de 2 d agost de 2010, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio del Conveni col lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell) per a l any 2010 (codi de conveni num. 0803072) (Boletín Oficial de Barcelona núm. 188 de 16/08/2010)

    Preambulo

    Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell), subscrit pels representants de l'empresa i pels dels seus treballadors el dia 9 de juliol de 2010, i de conformitat amb el que disposen l'article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; l'article 2.b) del Reial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuració de les delegacions territorials del Departament de Treball, modificat pel Decret 106/2000, de 6 de març, de reestructuració parcial del Departament de Treball; el Decret 199/2007, de 10 de setembre, de reestructuració del Departament de Treball, i altres normes d'aplicació,

    Resolc:


    1

    Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell) per a l any 2010 (codi de conveni núm. 0803072) al Registre de convenis dels Serveis Territorials del Departament de Treball a Barcelona.


    2

    Disposar que el text esmentat es publiqui al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

    Barcelona, 2 d agost de 2010 La directora dels Serveis Territorials a Barcelona, Raquel Calveras Augé

    Transcripción literal del texto original firmado por las partes


    Convenio colectivo de trabajo de la empresa Trelleborg Automotive Spain, SA (planta de Martorell) para el año 2010

     


    CAPÍTULO 1 Ámbito de aplicación

     


    Artículo 1 Ámbito funcional

    El presente Convenio afecta a todo el personal del centro de trabajo Trelleborg Automotive Spain, SA, planta de Martorell, a excepción de las personas con funciones directivas.


    Artículo 2 Ámbito temporal

    1. El presente Convenio tiene vigencia de 1 año, desde 1 de enero de 2010 hasta 31 de diciembre de 2010. Los efectos económicos se retrotraerán a 1 de enero, excepto los correspondientes a los conceptos ayuda comida que tiene unos efectos económicos establecidos en los apartados correspondientes. 2. Cualquiera de las dos partes podrá denunciar este Convenio en el último trimestre de 2010, notificando su decisión por escrito a la otra parte. Capítulo 2 Cláusulas generales


    Artículo 3 Indivisibilidad del Convenio

    Las condiciones pactadas en el presente Convenio forman un todo orgánico e indivisible y a efectos de su aplicación práctica serán consideradas global y conjuntamente.


    Artículo 4 Condiciones más beneficiosas

    Todas las condiciones establecidas en este Convenio tienen la consideración de mínimas, por lo que las situaciones actuales implantadas individualmente entre la empresa y sus trabajadores que en su conjunto anual impliquen condiciones más beneficiosas que las pactadas en este Convenio, deberán respetarse en su integridad.


    Artículo 5 Normas subsidiarias

    Durante la vigencia del presente Convenio no podrá ser afectado por lo dispuesto en convenios de ámbito distinto, salvo en lo concerniente a régimen disciplinario, que se regirá por lo dispuesto en el capítulo 8 del vigente Convenio general de la industria química.

    Así mismo, se aplicará como marco legal de referencia el vigente Convenio colectivo general de la industria química, en lo referente a seguridad y salud Laboral (capítulo 9), medio ambiente (capítulo 10) y clasificación profesional (artículos 21 y 22). Para facilitar la interpretación y la solución de conflictos relativos a estas materias, se realizará consulta a la Comisión Mixta definida en el capítulo 14 del vigente Convenio colectivo general de la industria química.


    Artículo 6 Comisión Paritaria

    Con el fin de solventar en lo posible las dudas que puedan surgir en la interpretación de la presente recopilación durante su vigencia, se establece una Comisión Paritaria compuesta de 6 miembros, 3 por cada parte firmante y la asistencia del señor presidente del Convenio a petición de cualquiera de las partes, en función moderadora a esta Comisión Paritaria. La Comisión Paritaria podrá ser convocada por la representación de la empresa o por la representación social con una antelación de 10 días, debiendo reunirse en los siguientes 5 días laborables como máximo, con orden del día dada a conocer a la otra parte con una antelación de 2 días hábiles. En cada reunión se levantará acta.


    Artículo 7 Principio de Igualdad y no discriminación por razón de sexo.

    La Empresa asume como principio rector de su actuación la igualdad de trato y oportunidades entre hombres y mujeres. No existirá entre los trabajadores de uno y otro sexo diferencia alguna por razón de género en materia retributiva, de clasificación profesional, de sistema de trabajo o de jornada. Durante la vigencia del convenio la Empresa adoptará medidas concretas para lograr la efectividad de este principio. Asimismo, no se producirán discriminaciones por razón de sexo en el acceso al empleo. Las pruebas de selección, tanto para el ingreso en la Empresa como para la promoción interna, no incluirán criterios relacionados con el sexo de los aspirantes ni con características propias o consideradas habituales en uno de ellos, salvo que dicha característica constituya un requisito profesional determinante. La Empresa realizará una política de prevención de la discriminación por razón de sexo, por razón de la maternidad o el embarazo y del acoso sexual o acoso por razón de sexo. Asimismo investigará y actuará frente a las conductas de esta naturaleza que pudieran producirse en su seno. Asimismo, la empresa se compromete a cumplir estrictamente con la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la E Igualdad efectiva de mujeres y hombres; en especial, todo lo recogido en el Título IV de la Ley, que trata el derecho al C trabajo en igualdad de oportunidades.


    CAPÍTULO 3 Organización del trabajo

     


    Artículo 8 Organización del trabajo

    La organización del trabajo, con arreglo a lo prescrito en este Convenio y en la legislación vigente, es facultad y responsabilidad de la Dirección de la empresa.

    Ambas partes reconocen como factores importantes para la consecución de mejoras organizativas, entre otras:

    Mejoras tecnológicas. Mejoras en la organización del trabajo. Mejoras en las condiciones de trabajo. Eficiente programación de la producción. Adecuación continua de los canales de comunicación que intervienen en el proceso productivo. Una eficaz política de inversiones. Transparencia informativa sobre lo expuesto.

    La empresa informará a la representación social de los cambios que considere relevantes y que afecten a la organización del trabajo.


    Artículo 9 Rotación de turnos

    Sin menoscabo de lo establecido en el artículo 32 (página 20 del Convenio) o bien por acuerdo individual escrito, el personal en régimen de turnos, si por cualquier circunstancia estuviera durante un período de tiempo sin rotación, es decir, prestando servicios fijos en un turno, no consolidará en ningún caso tal condición, ni como condición más beneficiosa, puesto que no es voluntad de la empresa tal consolidación, obligándose los mismos a reincorporarse al régimen de turnos que en aquel momento le sea asignado cuando la Dirección así se lo requiera, siempre que medie un preaviso mínimo de 7 días.

    Se establece un plazo de 15 días de antelación para la publicación de los turnos en cada sección de fábrica y se acepta la subsanación de incidencias en los turnos publicados en los casos que sea necesario (absentismo, ausentismo, cambios de programa y cualquier otra incidencia que pueda presentarse).


    Artículo 10 Vacantes de puestos

    1. Ascensos

    Cuando se produzcan vacantes en la empresa de puestos que no sean de confianza se anunciará, antes de cubrir la vacante, la existencia de la misma, indicando en su caso, las aptitudes necesarias para el puesto. El personal interesado podrá solicitar la vacante aportando los méritos que estime convenientes. La empresa comunicará al Comité el nombre de los solicitantes. Antes de la elección definitiva, que en igualdad de condiciones será la persona con mayor antigüedad en la empresa, un representante del Comité tendrá la facultad de tener acceso a las pruebas efectuadas y ser oído. st A los efectos del párrafo anterior se entenderá por cargos de confianza: los jefes de departamento o superiores, encargados y los que supongan manejo de fondos, fórmulas, sistemas de fabricación, gestión de compras e informaciones reservadas. La empresa facilitará en un periodo máximo de 12 meses el acceso de los coordinadores de UET a pruebas de aptitud para el ascenso a la categoría Profesional Industrial de 1ª a partir de los 6 meses de desempeño de la función de coordinación.

    2. Vacantes en puestos de trabajo de servicios

    Cuando se deban cubrir puestos de trabajo de áreas de servicios que no supongan cambio de categoría, se facilitará la información a todos los trabajadores, a través de la difusión de la misma por los medios habituales.

    En dicha información se indicará las características y requisitos del puesto de trabajo así como los méritos valorables, si procede.

    Del proceso resultante (relación de solicitantes y resultados) se informará a las personas interesadas así como al resto de trabajadores, utilizando para ello los medios habituales.

    Todo lo establecido en este apartado se entiende sin detrimento de lo establecido en el artículo 39 del Estatuto de los trabajadores, movilidad funcional.


    Artículo 11 Personal nuevo ingreso

    Al personal de nuevo ingreso en la empresa destinado a fabricación cuya categoría inicial es la de ayudante especialista, se le asignará la categoría de profesional de la industria de segunda pasado un período de 6 meses sin interrupción y contado desde la fecha de alta en Trelleborg Automotive Spain, SA.


    Artículo 12 Excedencia

    Los trabajadores con 1 año de servicio podrán solicitar la excedencia voluntaria por un plazo mínimo de 4 meses y no superior a 5 años, no computándose el tiempo que dure esta situación a ningún efecto.

    Las peticiones de excedencia serán resueltas por la empresa en el plazo máximo de 1 mes, teniendo en cuenta las necesidades del trabajo y procurando despachar favorablemente aquellas peticiones que se funden en terminación de estudios, exigencias familiares y otras análogas.

    El trabajador que no solicite el reingreso antes de la terminación de su excedencia, causará baja definitiva en la empresa. Para acogerse a otra excedencia voluntaria, el trabajador deberá cubrir un nuevo período de, al menos, 4 años de servicio efectivo en la empresa.

    Cuando el trabajador lo solicite, el reingreso estará condicionado a que haya vacante en su grupo profesional; sino existiese vacante en el grupo profesional y sí en el inferior, el excedente podrá optar entre ocupar esta plaza con el salario a ella correspondiente hasta que se produzca una vacante en su grupo profesional, o no reingresar hasta que se produzca dicha vacante.

    Igualmente, en el supuesto de que hubiese vacante en una modalidad contractual no indefinida, el trabajador podrá optar por incorporarse a la misma por el tiempo de duración de dicha contratación temporal, y sin que el ejercicio de esta posibilidad desvirtúe lo dispuesto en el párrafo anterior para ocupar una vacante de modalidad contractual indefinida cuando ésta se produzca. En cualquier caso, la empresa vendrá obligada a contestar por escrito a la petición de reingreso del trabajador.


    Artículo 13 Excedencia por cuidado de familiares

    Los trabajadores tendrán derecho a un período de excedencia de duración no superior a 3 años para atender al cuidado de cada hijo, tanto cuando lo sea por naturaleza, como por adopción, o en los supuestos de acogimiento, tanto E permanente como preadoptivo, a contar desde la fecha de nacimiento o, en su caso, de la resolución judicial o administrativa.

    También tendrán derecho a un periodo de excedencia, de duración no superior a 3 años, los trabajadores para atender al cuidado de un familiar, hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad, que por razones de edad, accidente o enfermedad no pueda valerse por sí mismo, y no desempeñe actividad retribuida.

    La excedencia contemplada en el presente apartado constituye un derecho individual de los trabajadores, hombres y mujeres. No obstante, si 2 o más trabajadores de la misma empresa generasen este derecho por el mismo sujeto causante, el empresario podrá limitar su ejercicio simultáneo por razones justificadas de funcionamiento de la empresa.

    Cuando un nuevo sujeto causante diera derecho a un nuevo periodo de excedencia, el inicio de la misma dará fin al que, en su caso, se viniera disfrutando.

    El período en que el trabajador permanezca en situación de excedencia conforme a lo establecido en este artículo será computable a efectos de antigüedad y el trabajador tendrá derecho a la asistencia a cursos de formación profesional, a cuya participación deberá ser convocado por el empresario, especialmente con ocasión de su reincorporación. Durante el primer año tendrá derecho a la reserva de su puesto de trabajo. Transcurrido dicho plazo, la reserva quedará referida a un puesto de trabajo del mismo grupo profesional.


    Artículo 14 Cese voluntario

    Los trabajadores que deseen cesar voluntariamente en el servicio de la empresa vendrán obligados a ponerlo en conocimiento de la misma, cumpliendo los siguientes plazos de preaviso:

    Personal del grupo técnico: 2 meses; Personal del grupo de empleados: 1 mes, Personal del grupo de subalternos y obreros: 15 días.

    El incumplimiento por parte del trabajador de la obligación de preavisar con la indicada antelación dará derecho a la empresa a descontar de la liquidación del mismo el importe del salario de 1 día por cada día de retraso en el aviso.

    Habiendo recibido el aviso con dicha antelación, la empresa vendrá obligada a liquidar al finalizar el plazo los conceptos fijos que puedan ser calculados en tal momento. El resto de ellos lo será en el momento habitual de pago. El incumplimiento de esta obligación imputable a la empresa llevará aparejado el derecho del trabajador a ser indemnizado con el importe del salario de 1 día por cada día de retraso en la liquidación y, con el límite del número de días de preaviso. No existirá tal obligación y, por consiguiente, no nace este derecho, si el trabajador no preavisó con la antelación debida.


    Artículo 15 Movilidad interna

    Cuando un trabajador sea cambiado de su sección habitual, por causas ajenas a su voluntad, el pago de la prima se hará de acuerdo con las siguientes normas:

    Se le respetará en dinero su promedio de prima durante 60 días, tiempo éste destinado adaptarse a su nuevo puesto de trabajo. Se entiende que los días serán laborables y contándose la mayor parte de la jornada en el nuevo puesto de trabajo (400 mínimo). El trabajador estará obligado a llegar al rendimiento 100 a partir del 10º día, salvo en la Sección de Pulidoras. 01 En la Sección de Pulidoras Los 40 primeros días laborables se pagará el rendimiento habitual, siempre que el trabajador alcance el promedio mínimo del 70, correspondiente al período normal de la prima. A partir del 41º hasta el 60º inclusive, existe el compromiso por parte del trabajador de alcanzar el rendimiento 100%. Si se alcanza el 100, se pagará el rendimiento habitual y si no se llega al 100%, el rendimiento que saque. E A partir del 61º días, se abonará el rendimiento obtenido. En los cambios de sección, se respetará asimismo el valor del nivel de prima, si éste fuese superior en la sección de procedencia.

    El personal, que pase de rendimiento directo a rendimiento indirecto, cobrará el rendimiento habitual de procedencia.

    Los 10 primeros días laborables de cambio de sección deben realizarse en forma correlativa y el resto dentro, como máximo, del período de 1 año a contar desde el inicio del cambio.

    Si no se producen los rendimientos mínimos fijados, se abonarán todos los días al rendimiento real alcanzado.

    En los casos de cambio de puesto de trabajo dentro de la misma sección, si a criterio del encargado se precisa algún tipo de adaptación, se respetará en dinero el promedio de prima del afectado hasta un máximo de 3 días, siempre que el mismo alcance un rendimiento mínimo de 100.


    Artículo 16 Programación de prensas

    a) Prensas de inyección

    Planificar el tiempo de carga y descarga al 120%.

    Cumplir las rondas planificadas del equipo, atendiendo en primer lugar la prensa guía, teniendo en cuenta los tiempos de interferencia en las otras prensas, si los hubiese.

    Saturar para poder alcanzar el 133% (planificación o encargado de prensas). En el caso de que la saturación sea facilitada por el encargado de prensas, se deberá hacer constar el tiempo de preparación y espera de la tarea asignada por éste.

    Si se satura por debajo del 130%, se abonará el 130%.

    b) Prensas convencionales

    Planificar como se viene haciendo habitualmente. En el caso de que con esta planificación no se llegue a alcanzar el rendimiento promedio habitual, Planificación podrá incrementar el número de rondas para conseguir el rendimiento habitual.

    Si se planifica por debajo del 130% y se cumple la planificación, se abonará el 130%.

    En el caso de paro de alguna prensa del equipo, el encargado la sustituirá con otra de reserva. Caso de no existir esta prensa de reserva, se dará una tarea marginal.

    c) Norma especial prensas inyección

    En el caso de paro de alguna prensa, el encargado la sustituirá preferentemente con otra prensa y la saturación correspondiente puesta a pie de prensa. Las tareas sustitutorias no habituales en prensas de inyección serán incrementadas en un 18% a fin de que el operario pueda alcanzar libremente su rendimiento, que será el que se le abone, no siendo de aplicación en este caso la norma general del 130%, aunque sí las interferencias. Nota. A efectos del apartado c) se consideran tareas no habituales todas las que no se realicen como saturación en condiciones normales en las prensas de inyección. 01 Ejemplo a título orientativo: 806502. Es habitual pulirla en caliente y no habitual pulirla en frío. El presente documento se ha consensuado entre la empresa y el Comité, en el marco de los acuerdos pactados en Convenio y que supieron el paso a tarifa 5 en prensas. Esta normativa se inscribe en el ánimo de conseguir una mejora de la productividad y que se garantice al operario la posibilidad de llegar a un rendimiento no inferior al 130%.


    Artículo 17 Asignación de tarifa

    El personal de fabricación que destine a la función de prensador más del 50% de su tiempo de trabajo, durante un período mínimo de 3 meses consecutivos y siempre que alcance los niveles de eficiencia habituales en el área de trabajo, se le asignará la tarifa 5. El procedimiento para su percepción requerirá la solicitud del trabajador interesado con la autorización de su responsable inmediato.


    Artículo 18 Relevo prensas

    Para un óptimo aprovechamiento de la maquinaria, y con el objetivo de no interrumpir su producción, se establece organizativamente un descanso de 10 minutos al turno de cada prensista que será cubierto en la máquina por un relevista, coordinando este relevo la propia UET.

    En las actuales condiciones ambientales, este descanso para los prensistas se amplia y será de 15 minutos durante el período comprendido entre la penúltima semana de junio hasta la última semana de agosto del presente año y se mantendrá en años futuros, siempre que esta ampliación de 5 minutos no suponga una distorsión en el actual sistema de producción o no se produzcan cambios que mejoren las condiciones ambientales. Estos 15 minutos se disfrutarán de forma ininterrumpida.

    El personal que efectivamente ejerza de relevista en prensa en los descansos de prensistas percibirá media hora diaria de prima a tarifa 5.


    Artículo 19 Comisiones de trabajo

    Se creará una comisión de trabajo compuesta por 3 miembros del Comité de Empresa y 3 miembros de la Dirección, diferentes según la temática de la que se trate en cada momento. Estas reuniones serán bimestrales para abordar temas de producción y "domésticos".

    El contenido será:

    1. Asuntos organizativos y de producción como:

    Problemas de organización que no hayan sido resueltos por las vías normales ya existentes.

    Modificaciones o implantaciones importantes que se proyecten realizar en organización, procesos o tecnología.

    2. Cuestiones propuestas por el Comité de Empresa según orden del día entregada con suficiente anterioridad.

    Esta Comisión podrá disponer, en los términos definidos en el artículo 42, horas retribuidas al Comité de Empresa (página 29), de su crédito horario para formación específica en el cargo. Ambas partes reconocen la conveniencia de elaborar un reglamento interno que recoja las diversas situaciones que puedan producirse en los temas relativos a métodos y tiempos.


    Artículo 20 Formación personal

    La introducción acelerada de cambios técnicos, económicos y organizativos, en la perspectiva de Unión Europea, hacen necesarias una constante adaptación del trabajador a los nuevos medios de producción. Para ello es necesario proporcionar a los trabajadores el acceso a una formación continuada que contribuya a su desarrollo personal y profesional y ayude a aumentar la competitividad de la empresa dentro de la UE. Es por ello que se propone la realización de cursos y/o reciclaje para aquellos trabajadores que sean afectados por la introducción en la empresa de innovaciones y/o modificaciones técnicas o tecnológicas en su trabajo.

    De la organización, tema, contenido y profesorado de dichos cursos, la empresa informará puntualmente a los representantes de los trabajadores.

    Para facilitar el acceso de los trabajadores afectados, dichos cursos se procurarán realizar, cuando sea posible, dentro de la jornada laboral. Igualmente podrán asistir a los mismos, fuera de horario de trabajo, todos aquellos trabajadores no afectados que voluntariamente deseen hacerlo, si lo permiten las características académicas del curso.

    La empresa confeccionará un plan de formación para el año, del que informará puntualmente a los representantes de los trabajadores, que deberá ser llevado a cabo con el esfuerzo y colaboración de todo el personal afectado.


    Artículo 21 Contratación

    Los contratos de duración determinada por circunstancias de la producción, acumulación de tareas o exceso de pedidos, aún tratándose de la actividad normal de la empresa, podrán tener una duración máxima de 12 meses en un período de 18 contados a partir del momento en que se produzcan dichas causas.

    Ante la necesidad de tener que contratar nuevos empleados, la empresa podrá utilizar los servicios de ocupación del Baix Llobregat (SPOBL), si en su bolsa de trabajo tiene candidatos idóneos y no representa coste para la empresa.

    Beneficios sociales


    Artículo 22 Enfermedad y accidente

    1 Enfermedad

    1.1 La empresa abonará durante los tres primeros días del año de baja por enfermedad común, debidamente acreditada por el/los parte/s de baja, la totalidad del salario base, plus convenio, complemento personal y antigüedad.

    1.2 Cuando por razón de enfermedad el trabajador precise la asistencia a consultorio médico de la Seguridad Social o centro concertado, en horas coincidentes con la de su jornada laboral, la empresa concederá permiso por el tiempo preciso al efecto, debiendo justificarse el mismo con el correspondiente volante visado por el facultativo en el que conste la hora de ingreso y finalización de la visita.

    Esta ausencia debidamente justificada se abonará con la totalidad del salario, con la exclusión de la prima y el plus de asistencia.

    Este plus de asistencia no se descontará si el trabajador ha asistido al trabajo el resto de la jornada.

    1.3 Asimismo, se abonará un complemento hasta el 100% de la suma del salario base, plus convenio, complemento personal, antigüedad, plus asistencia, plus nocturnidad, prima directa, prima indirecta, garantía ad personam, prima comité, plus cuarto turno, viajes, ayuda escolar y plus coordinador al trabajador que se encuentre hospitalizado por enfermedad, entendiendo hospitalización como el período de estancia en centro hospitalario y convalecencia posterior ligada con las causas que justificaron la hospitalización previa. Este complemento por hospitalización no computa a efectos de los tres primeros días de baja por año recogido en el apartado 1 de este artículo.

    2. Accidente y enfermedad profesional En caso de baja por accidente laboral o enfermedad profesional la empresa complementará las prestaciones por incapacidad temporal hasta el 100% de la suma del salario base, plus convenio, complemento personal, antigüedad, plus asistencia, plus nocturnidad, prima directa, prima indirecta, garantía ad personam, prima comité, plus cuarto turno, viajes, ayuda escolar, plus coordinador, hora extras y prima horas extras. Las cantidades que, en su caso, proceda abonar por parte de la empresa, se indicarán por concepto específico en la hoja de salarios y estarán sometidas a las cotizaciones y descuentos que legalmente corresponda por Seguridad Social e IRPF.

    A partir de la fecha de la firma del presente Convenio, se establece un complemento AT-Mutua, que se percibirá en los casos de accidente laboral que no causen baja médica y que requieran la asistencia del trabajador a las dependencias de la mutua de accidentes de trabajo. El importe de este complemento corresponderá a la parte proporcional del precio de la prima de la persona accidentada por el tiempo destinado a la visita médica o por el requerido por el facultativo de la citada mutua, todo ello justificado con los datos aportados en el parte de asistencia correspondiente.


    Artículo 23 Matrimonio y natalidad

    Para lo referido en este artículo, se entenderá como pareja de hecho, aquella que se constituya, a partir de la firma del presente Convenio, de acuerdo con la Ley catalana 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables.

    Si ambos cónyuges en el caso del premio por matrimonio o padre y madre en el caso del de natalidad son trabajadores en activo de la empresa devengarán derecho a su percibo ambos.

    1. Premios

    Se establece para el año 2010 un premio por matrimonio de 162,77 euros. Este premio se percibirá en caso de matrimonio o, por una sola vez, en el de establecimiento de pareja de hecho.

    Asimismo se abonará el premio de matrimonio cuando, por causa de fallecimiento del cónyuge, se volviera a contraer matrimonio o constituir pareja de hecho.

    Se establece para el año 2010 un premio de natalidad de 122,09 euros.

    El personal que solicite los premios mencionados deberá entregar al Departamento de Recursos Humanos la documentación acreditativa de dichas situaciones.

    2. Permisos retribuidos

    El personal, previo aviso y justificación, podrá ausentarse del trabajo, con derecho a remuneración por alguno de los motivos y por el tiempo siguiente:

    a) 15 días naturales en caso de matrimonio o de establecimiento de pareja de hecho.

    b) Un día natural en caso de matrimonio de hijos del trabajador en la fecha de la celebración de la ceremonia previo preaviso de 1 mes.

    c) 7 días naturales por el nacimiento de hijo/a, sin pérdida del plus de asistencia, de los cuales 2 tienen el carácter de recuperables mientras el absentismo total de la planta de Martorell sea igual o superior al 5%, el cálculo de absentismo a este efecto se realizará teniendo en cuenta las faltas no justificadas, retrasos y la incapacidad temporal derivada de enfermedad común o accidente no laboral.

    d) Por el tiempo indispensable para acompañar a consultorio médico a un pariente de primer grado a cargo del trabajador que por razón de edad, accidente, enfermedad o discapacidad no pueda valerse por sí mismo, siempre y cuando el horario de dicho consultorio sea coincidente con el de su jornada laboral. 01 Se tendrán en cuenta los siguientes criterios:

    1. En el caso de hija o hijo se entenderá que existe dependencia y por tanto necesidad de acompañamiento hasta los 14 años.

    2. Se fija un tiempo máximo de 4 horas de permiso, excepto en el caso de urgencias hospitalarias o ambulatorias. 3. Deberá acreditarse la situación de necesidad de acompañamiento, ya sea antes o después del mismo, mediante certificación o documento oficial de facultativo que acredite que el estado o circunstancia del familiar impide que pueda acudir a la consulta sin acompañamiento por las razones indicadas.

    4. Deberá acreditarse convivencia del paciente en el domicilio del trabajador.

    El personal que solicite los premios o permisos mencionados deberá entregar al Departamento de Recursos Humanos la documentación acreditativa de dichas situaciones.

    En el caso de la licencia por hospitalización o grave enfermedad diagnosticada por facultativo de parientes hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad recogida en el Estatuto de los Trabajadores el inicio del disfrute de dicha licencia podrá ser posterior al inicio del hecho causante siempre y cuando en ese momento persista el hecho causante, es decir la hospitalización o grave enfermedad del pariente, pudiendo disfrutarse a elección del trabajador con el suficiente preaviso y justificando fecha y duración del ingreso o grave enfermedad.

    3. Maternidad

    El período de descanso por maternidad podrá disfrutarse en régimen de jornada completa o a tiempo parcial. La distribución del período de descanso será a opción de la interesada, siempre que 6 semanas sean inmediatamente posteriores al parto. Durante estas 6 semanas, la madre no podrá disfrutar del permiso por maternidad a tiempo parcial, ya que se consideran de descanso obligatorio.

    4. Lactancia de hijo

    Los trabajadores/ras, voluntariamente podrán sustituir el derecho recogido en el artículo 37.4 del Estatuto de los trabajadores, para la lactancia de un hijo menor de 9 meses, por un período de ausencia continuada de 14 días naturales que se disfrutará en jornadas completas o a tiempo parcial.

    El trabajador/a, únicamente podrá disfrutar de este permiso de ausencia continuada al finalizar la suspensión de contrato por maternidad (regulada en los artículos 45.1.d) y 48.4 del Estatuto de los trabajadores) siempre que haya disfrutado de ésta en su total duración.

    Cuando el trabajador/a opte por el período de ausencia continuado, la empresa podrá realizar la contratación de una persona con la modalidad de contrato de interinidad por el tiempo que dure este permiso retribuido.


    Artículo 24 Ayuda a los estudios

    1. La empresa abonará por el concepto de ayuda escolar en 2010, la cantidad de 21,21 euros sujeta a revisión según art. 33 (página 20) mensuales y durante los 12 meses del año, por cada hijo/ja comprendido entre los 5 y los 21 años de edad, ambos inclusive, durante los 12 meses del año, siempre que se acredite que están realizando estudios y que no perciben ingresos propios.

    A los trabajadores que tengan hijos de edad menor a los 5 años y justifiquen documentalmente la asistencia de los mismos a guardería o parvulario, les será abonada asimismo la ayuda escolar.

    2. En concepto de beca de estudios se abonara por crédito aprobado y por cada hijo que realice estudios superiores (facultad/escuela técnica) hasta los 28 años inclusive. El abono de esta beca se efectuará a la terminación del curso, debidamente acreditada y siempre que el hijo no perciba ingresos propios. El derecho a esta beca lo devenga el hijo/a, indistintamente si son empleados de la empresa el padre, la madre o ambos. El importe de esta ayuda se establece para el año 2010 en la cantidad de 10,10 euros por crédito sujeta a revisión según art. 33 (página 20).

    3. Ayuda para estudios st La empresa abonará hasta el 100% del importe de la matrícula y libros de texto, para estudios cursados por los trabajadores, en centros oficiales cuyas enseñanzas sean consideradas por la empresa de interés para su utilización en la misma.


    Artículo 25 Premio vinculación

    Se establece un premio de fidelidad a todos aquellos trabajadores que cumplan la edad de 59 años en activo, siempre que tengan una antigüedad mínima de 15 años en la empresa. El importe de este premio de vinculación queda establecido en el equivalente a 105 días de las percepciones reales normales para el año 2010.


    Artículo 26 Seguro de vida

    Se establece una póliza de seguros para cada caso de muerte o invalidez permanente total, absoluta o gran invalidez, por causa de accidente o enfermedad, sea o no laboral. La prestación de este seguro de vida se establece para todo el personal de la empresa, durante su vida laboral en la misma, es decir mientras la empresa cotice a la Seguridad Social por dicho trabajador y en la proporción de la jornada laboral realizada. Esta póliza se establece por un capital de 18.887 euros para el año 2010.

    En caso de defunción se abonará a quien acredite ser legalmente el derechohabiente con mejor derecho. Este capital se percibirá por una sola vez.


    Artículo 27 Ayudas sociales

    1. Ayuda al Comité de Empresa

    La empresa pondrá a disposición del Comité de Empresa la cantidad de 15.150 euros en el año 2010, abonadas trimestralmente.

    Importe sujeto a revisión según art. 33 (página 20).

    Dicha ayuda deberá ser empleada por el Comité en temas de carácter social, justificándolo ante la empresa.

    2. Ayudas para comida

    El personal que realiza turno partido percibirá, mediante vale emitido por la empresa, una ayuda para comida. El importe de esta ayuda será de 5,20 euros por día laborable, a partir de la firma del Convenio para el año 2010.

    Cuando un trabajador deba prolongar su jornada laboral habitual por una eventualidad imprevista se abonará el 100%. En todo caso deben darse las siguientes condiciones para su percepción:

    a) Que se constate efectivamente el hecho de haberse realizado la comida.

    b) Que la citada comida se haya efectuado en establecimiento hotelero oficial previamente acordado entre empresa y Comité. En caso de disfrute de jornada intensiva no corresponde derecho a ayuda para comida. La empresa podrá establecer las garantías que estime oportunas para la constatación de las condiciones descritas en los apartados a) y b) del punto 2 de este artículo.

    3. Kilometraje st Se establece el precio por kilómetro en 0,31 euros para el año 2010.


    Artículo 28 Licencias

    El trabajador podrá solicitar permiso a recuperar con la posible antelación y sin derecho a remuneración, por alguno de los motivos y durante el tiempo que a continuación se expone:

    Permiso por reuniones escolares de hijos. Se requerirá justificación y tendrá el carácter de recuperable previo acuerdo con la empresa en sábado/festivo o a cambio de un/medio día de descanso de libre elección.

    Permiso por fallecimiento, hospitalización y grave enfermedad de familiares de tercer grado de consanguinidad de 2 días naturales a recuperar previo acuerdo con la empresa en sábado/festivo o a cambio de días de descanso de libre elección. Se requerirá presentar justificación.


    CAPÍTULO 4 Condiciones económicas

     


    Artículo 29 Retribuciones salariales

    Las retribuciones salariales de carácter mensual son las siguientes:

    Antigüedad Complemento personal Incentivos Salario base Plus de asistencia Plus de convenio Plus coordinador Plus turnicidad

    En el anexo 1 se relaciona tabla salarial con retribuciones mínimas garantizadas para el año 2010.

    El complemento personal no será absorbible ni compensable por concepto alguno.


    Artículo 30 Antigüedad

    El concepto de antigüedad para los trabajadores afectados por el presente Convenio queda fijado en un porcentaje a aplicar sobre el salario base individual conforme a la siguiente tabla:

    Período Porcentaje:

    3 años 5%

    6 años 10%

    11 años 20%

    16 años 30%

    21 años 40%

    26 años 50%

    31 años 60%


    Artículo 31 Horas extraordinarias

    El valor de las horas extraordinarias se define en función de la categoría del trabajador que las realiza conforme a la tabla de tarifa horas extraordinarias 2010 relacionada en el anexo 2 sujeta a revisión según artículo 33 (página 20 del Convenio).

    Quedan eliminados los conceptos de hora festiva, hora nocturna y desplazamientos relativos a las horas extraordinarias.


    Artículo 32 Turno de noche

    A todo operario que sea destinado a trabajar en el turno de noche, cuando haya sido requerido por la empresa, le corresponderá percibir el plus de turnicidad A, que se abonará por día trabajado en dicho turno.

    Se establece para el año 2010 un importe de 12,02 euros por día trabajado en dicho turno.

    Para el año 2010 este importe está sujeto a revisión según art. 33 (página 20).

    Con idoneidad similar para el trabajo a realizar, el personal que estaba en la plantilla en 31 de diciembre de 1997 tendrá prioridad sobre el personal que se haya incorporado con posterioridad a esa fecha.


    Artículo 33 Incremento salarial

    a) Para el año 2010

    1. Se acuerda un incremento salarial con efectos 01 de enero igual al IPC real establecido por el Instituto Nacional de Estadística a 31.12.2010 en cada uno de los conceptos siguientes: Salario Base, Plus Convenio, Complemento Personal, Incentivos y viajes.

    2. Se acuerda aplicar un anticipo a cuenta de este incremento salarial del 1%.

    3. En el caso que el IPC real establecido por el Instituto Nacional de Estadística a 31.12.2010 registrase una variación superior o inferior al 1% se efectuará una revisión salarial, al alza o a la baja, tan pronto se constate oficialmente dicha circunstancia:

    Si procede incremento de salarios por encima del anticipo a cuenta se efectuará con efectos de 01 de enero de 2010, sirviendo como base de cálculo para realizarlo los salarios utilizados para realizar el anticipo a cuenta del año 2010.

    En el supuesto de que el IPC real resultase inferior al anticipo a cuenta del 1% no procederá devolución de salarios pero sí se aplicará la reducción a efectos del cálculo del siguiente incremento salarial de convenio.


    Artículo 34 Pagas extraordinarias

    Las pagas extraordinarias de marzo, julio y Navidad, se calcularán a razón de los siguientes valores:

    Marzo: 15 días

    Julio: 30 días

    Navidad: 30 días

    Fechas de abono: Se abonarán, respectivamente, en las siguientes fechas tope: 15 de marzo, 15 de julio y 15 de diciembre.

    A los efectos de fijación del importe de las citadas pagas extra, se tendrá en cuenta que son salario base, antigüedad, complemento personal, plus de convenio, y se pacta añadir a este cálculo un importe lineal para cada trabajador en la Paga de marzo.

    Este importe lineal a abonar en la Paga Extraordinaria de Marzo queda fijado para 2010 en 506,16 euros sujeto a revisión conforme lo establecido en el art.33 (página 20).


    Artículo 35 Plus de asistencia mensual

    El plus de asistencia, definido para todo el personal de la empresa y condicionado a la presencia del trabajador en fábrica, se establece para el año 2010 en 78,99 euros mensuales, sujeto a revisión según artículo 33 (página 20), salvo que el absentismo de la planta durante el año 2010 fuera superior o igual al 6%, en cuyo caso sería de aplicación el acuerdo alcanzado con el comité de empresa para la reducción del absentismo.

    Este plus no se abonará en las supuestas faltas de asistencia y de puntualidad a razón de 4,27 euros importe definido por día de ausencia, sujeto a revisión según artículo 33 (página 20 del Convenio).

    Si las faltas de asistencia o puntualidad, motivo de la pérdida o modificación del plus de asistencia, fueran recuperadas no serán consideradas a efectos de reducción o pérdida del mismo.

    No se considerarán como faltas a los efectos expuestos en el párrafo anterior, los siguientes conceptos:

    Los días que por matrimonio otorga la legislación vigente (artículo 23, matrimonio y natalidad - permisos retribuidos, página 14 del Convenio).

    Los días que por nacimiento de hijo son otorgados por el presente Convenio (artículo 23, matrimonio y natalidad permisos retribuidos, página 14 del Convenio).

    Serán consideradas causa justa de pérdida o modificación del plus de asistencia los casos previstos en los apartados b), c) y d) del punto 3 del artículo 37 del Estatuto de los trabajadores.

    En estos casos, una vez aportada la correspondiente justificación documental, el trabajador tendrá opción a recuperar la pérdida del plus de asistencia que hubiera producido, trabajando a tal efecto el número de horas equivalente al valor del plus de asistencia que correspondiera descontar.

    Dicha recuperación deberá hacerse de acuerdo con el jefe de departamento correspondiente y el cálculo de la cuantía (redondeando a horas completas en el múltiplo más próximo por defecto o por exceso), será informado por el Departamento de Recursos Humanos en cada caso concreto en que el trabajador ejercite esta opción, al interesado y al jefe del departamento correspondiente.


    Artículo 36 Plus coordinador

    El plus coordinador tiene una eminente naturaleza funcional, lo que implica que se abona durante el período de tiempo en que se realicen funciones de coordinador de UET, dejando de percibirse el indicado complemento funcional cuando se cese en el ejercicio de tales funciones. Para el titular del puesto, el plus coordinador se abonará mensualmente y se percibirá también durante el período 01 vacacional. Por otra parte, el indicado plus coordinador no se abonará en caso de inasistencia al trabajo. Para el año 2010 el importe del mismo queda fijado en 4,48 euros por día, sujeto a revisión según artículo 33 (página 20 del Convenio).


    Artículo 37 Cuarto equipo

    A criterio de la Dirección de la empresa y de acuerdo con los requerimientos de los programas de ventas de los clientes, con la finalidad de obtener una mayor ocupación de la maquinaria, para asegurar un trabajo continuo en horarios que tiendan a saturar sus actuales tiempos de paro y cuando lo aconsejen las circunstancias del mercado, se acuerda la posibilidad de implantar un sistema de cuarto equipo, respetando al personal que lo integre el cómputo anual de horas efectivas de trabajo al año previstas en el Convenio. Asimismo, el personal afectado por el cuarto equipo disfrutará de las vacaciones y grupos de fiestas (Pascua, Navidad, por ejemplo) que, con carácter general se establezcan en el calendario de la empresa.

    Se establece un preaviso, en el cual la Dirección de la empresa pondrá en conocimiento del Comité, con 15 días de antelación como mínimo, su decisión de poner en marcha el Cuarto Equipo con indicación de las personas, secciones afectadas y motivo por el que se convoca el 4º turno. El formato de calendario 4º Turno será de 4 semanas siempre que las circunstancias de la producción lo permitan hacer de esta manera.

    En todo caso, la Dirección de la empresa pondrá en conocimiento del Comité, con una semana de antelación como mínimo, su decisión de cancelar el Cuarto Equipo cuando las circunstancias así lo aconsejen.

    Las anulaciones de un turno del calendario de Cuarto Equipo requerirán la aceptación por unanimidad del personal afectado. De no ser así se mantendrá el turno. Las anulaciones, en cualquier caso, serán aprobadas por la Dirección de la empresa y el Comité de Empresa.

    Para garantizar la prioridad en la asignación de personal voluntario en los calendarios de Cuarto Turno la Dirección se compromete a consultar al personal, confeccionando una lista de personal voluntario. Este personal se integrará en los calendarios de Cuarto Equipo una vez adquirida la formación y competencia necesarios.

    La pertenencia al cuarto equipo se retribuirá de acuerdo a los 2 conceptos siguientes:

    Plus cuarto equipo que compensa los trabajos realizados en los días que fueran festivos para el resto de la plantilla y lo percibirá el personal que efectúe trabajos en régimen de cuarto equipo.

    Se establece un importe de 66,66 euros/día festivo para el año 2010 sujeto a revisión según art. 33 (página 20).

    Complemento diario de cuarto equipo que compensa la adscripción al citado régimen de trabajo y se percibe diariamente y en función del dia festivo efectivamente trabajado. Su valor atenderá los siguientes criterios:

    a) 5,05 euros/día de presencia para 2010 sujeto a revisión según art. 33 (página 20), cuando el calendario afecta al sistema habitual de rotación de turnos o la duración de la jornada (afectar la duración de la jornada únicamente será viable si media acuerdo unánime con el equipo involucrado).

    b) 3,84 euros/día de presencia para 2010 sujeto a revisión según art. 33 (página 20), cuando el calendario no permite el disfrute consecutivo de los descansos semanales.

    c) No procede complemento diario de cuarto equipo cuando el calendario garantiza las condiciones habituales de rotación de turnos, duración de la jornada y disfrute consecutivo de los descansos semanales. En estas condiciones, si por cualquier circunstancia las personas involucradas tuvieran que repetir trabajos en fines de semana consecutivos percibirán complemento diario de cuarto equipo de 3,84 euros por día de presencia para 2010, mientras dure esta situación y con un tope máximo de hasta 1 mes. Asimismo, si durante la vigencia del calendario publicado se produjera anulación de algún día de trabajo en días festivos, el trabajador percibirá una compensación de 5,87 euros para 2010, 01 sujeto a revisión según artículo 33 (página 20 del Convenio), por cada festivo anulado.


    Artículo 38 Incentivo personal indirecto

    1. Ambas partes reconocen el principio de que a igual trabajo igual grupo de tarifa de prima; en los casos en que hubiera habido reclamación por la representación de los trabajadores se revisarán conjuntamente en el plazo de 21 E días. C


    Capítulo 5 Jornada, vacaciones, calendario y horario

     


    Artículo 39 Jornada de trabajo y calendario

    En el calendario anual de fábrica quedan fijados los días de trabajo al año. Ver el calendario del año 2008 en el Anexo 3.

    La jornada laboral, en su cómputo anual es la siguiente:

    Horas/año:

    Horas Presencia: 1.788 h 30 min

    Horas Efectivas trabajo: 1.733 h 45 min

    Esta jornada laboral anual se efectuará en 219 días durante el año.Para garantizar el calendario de fábrica se establece un mínimo de 4 días de descanso de libre elección, cuya solicitud y disfrute está regulado en la página 26 del artículo 40 Solicitud de los días de libre elección.

    a) Jornada de trabajo continuada

    El horario de trabajo para el personal que realiza jornada continuada es el siguiente:

    Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

    La jornada de presencia incluye el tiempo de descanso, legalmente establecido, de 15 minutos para el tiempo de refrigerio.

    No obstante se admite por parte de la empresa una tolerancia de hasta 5 minutos más para el tiempo de refrigerio, en el bien entendido que el tiempo de tolerancia pactado, al formar parte de la jornada efectiva, no puede suponer en modo alguno disminución del rendimiento habitual del trabajador que lo realiza.

    El tiempo de solape entre turnos, establecido en 10 minutos, en el marco del trabajo en equipo tiene como fin garantizar la continuidad de la producción sin interrumpir el funcionamiento de la maquinaria, permitiendo transferir la producción entre turnos en las mejores condiciones de calidad y eficiencia.

    Para ello y sin perjuicio de que en algún grupo de maquinaria pueda organizarse de forma diferente, durante el tiempo de solape, el turno entrante asegurará una adecuada preparación del entorno de trabajo, de los medios de producción y de todo lo relativo al abastecimiento de los materiales necesarios para el turno que se inicia y el turno saliente efectuará una correcta transferencia de la información y de las incidencias acaecidas en el turno que finaliza y dejará el puesto de trabajo en las adecuadas condiciones de orden y limpieza. 04 b) Turno partido Jornada laboral de 8 horas/día, con horario flexible, de acuerdo con los siguientes términos:

    Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

    Este horario debe ser compensado en cómputo semanal. V Para 12 viernes (o en su defecto, el último día laborable de la semana) de los meses de junio, julio, agosto y septiembre se establece la jornada intensiva desde las 8 horas a las 14 horas, 30 minutos y para otro viernes (o en su defecto, el último día laborable de la semana) una jornada de 7 horas y 45 minutos.

    Para el último día laborable de las semanas del resto del año se establece la posibilidad de realizar la jornada laboral ininterrumpidamente, con entrada entre 8 y 8.30 horas y salida entre 15 y 15.30 horas, realizando en la propia semana la recuperación correspondiente de 1 hora de trabajo, tal como indica el primer párrafo.

    El último día laborable de la semana se definirá en calendario cuando sea necesario.


    Artículo 40 Solicitud de los días de libre elección

    El disfrute de estos días de descanso de libre elección deberá solicitarse con una antelación mínima de 2 semanas. En caso de realizarla en plazo más corto, será potestativa de Dirección su concesión.

    La Dirección responderá las peticiones de días de libre elección efectuadas por el solicitante de forma fehaciente, por escrito y en un plazo máximo de 5 días laborables.

    Es posible disfrutar de forma consecutiva un máximo de 2 días. En los calendarios anuales con más de 4 días de libre elección al año este derecho se extenderá a 3 días.

    Con el fin de evitar posibles trastornos organizativos, debidos al cúmulo de peticiones de disfrute de estos días en fechas determinadas, se limita la concesión de estos días a un máximo del 25% de la plantilla por turno del departamento o centro de trabajo correspondiente, estableciéndose, en todo caso, la prioridad por orden de recepción de las peticiones.

    Asimismo, la concesión de días de libre elección durante el período vacacional, incluyendo los desfases, será potestativa de la Dirección.


    Artículo 41 Vacaciones

    Calendario

    El régimen de vacaciones anuales retribuidas del personal afectado por el presente convenio será de treinta días naturales.equivalentes a 22 días laborables y la fecha de su disfrute vendrá determinada por el periodo fijado en el calendario laboral anual.

    De esta vacación como mínimo quince días laborables habrán de disfrutarse de forma ininterrumpida dentro del periodo de disfrute fijado en el calendario anual.

    Plazo de aviso

    Con 2 meses de antelación al inicio de las vacaciones, salvo emergencias imprevistas. En cuanto al personal de mantenimiento, tomarán sus vacaciones fuera del período de cierre de fábrica. La elección de sus períodos de vacaciones se hará por orden de antigüedad y de mutuo acuerdo entre Dirección de fábrica y los trabajadores afectados, teniendo en cuenta las necesidades de producción. En el supuesto de maternidad en que la suspensión del contrato de trabajo coincida con el período establecido de vacaciones, éstas se disfrutarán a continuación de tal suspensión de forma inmediata.

    En el supuesto de hospitalización acreditada por enfermedad o accidente, durante el período de vacaciones, el trabajador podrá realizar sus vacaciones únicamente por los días que ha durado la hospitalización. En el caso de Accidente de Trabajo con hospitalización si durante los 60 días de convalecencia inmediatamente posteriores a la fecha del accidente hay coincidencia con el periodo vacacional éste podrá disfrutarse a continuación de forma inmediata.

    2. Salario

    El salario que se tendrá en cuenta a los efectos del abono de las vacaciones será el que comprende: salario base, plus de convenio, antigüedad, complemento personal, asistencia, y el incentivo a precio hora (22 días).

    A los trabajadores que en este período hayan estado en situación de IT se les reconsiderará el importe del incentivo, para que no les afecte esta incidencia.

    Para los trabajadores de nuevo ingreso su promedio será en proporción al período trabajado.


    CAPÍTULO 6 Derechos sindicales

     


    Artículo 42 Horas retribuidas al Comité de Empresa

    1. El crédito de horas retribuidas para cada miembro del Comité de Empresa será el que se fija en el Real decreto legislativo 1/1995, de 24 de marzo, texto refundido de la Ley del estatuto de los trabajadores.

    2. El crédito de horas retribuidas correspondientes a los miembros del Comité de Empresa será acumulable por períodos bimensuales, previa notificación mensual a la empresa por parte de las organizaciones sindicales en cuyas candidaturas se hayan presentado. La gestión de tal bolsa de horas corresponderá a las organizaciones sindicales, previa cesión firmada por los titulares individuales de tales derechos, debiendo entregar copia de dicho documento a la propia organización sindical y al Departamento de Recursos Humanos de la empresa.

    3. Igualmente se admite utilizar el crédito horario no consumido en actividades de formación propias del cargo, tanto para miembros del Comité de Empresa como del Comité de Seguridad e Higiene, previa solicitud documentada a Dirección del curso correspondiente.

    4. Además se añade un fondo especial de hasta 10 horas al mes para cada miembro del Comité, durante los meses naturales que dure la negociación del Convenio, entendiéndose a estos efectos que la negociación empieza 15 días antes de la primera reunión oficial y termina el día de la firma del Convenio o del acta de ruptura.

    5. Asimismo, se establece una dieta para compensar los gastos de la parte social durante la negociación del Convenio que se fija en 14,14 euros por día de reunión y asistente a la misma.


    Artículo 43 Reuniones periódicas

    La empresa fijará unas fechas para mantener una reunión trimestral con el Comité, en las que se informará de la marcha económica de la empresa y del sector, perspectivas de futuro, cartera de pedidos y otros temas de carácter análogo, sin perjuicio de lo que, al respecto establece la legislación vigente.


    Artículo 44 Seguridad y salud en el trabajo

    En cuantas materias afecten a seguridad y salud en el trabajo, será de aplicación las disposiciones contenidas en la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales y normativa concordante. A estos efectos, ambas partes acuerdan abordar la ampliación del párrafo anterior, en consonancia con los siguientes criterios y declaraciones generales.

    1. Principios generales

    1.1 Hasta tanto se actualice la legislación en la materia, se considerarán como niveles máximos admisibles de sustancias químicas y agentes físicos en el medio ambiente laboral los valores límites umbral utilizados por los SSSH del Ministerio de Trabajo.

    1.2 En cada centro de trabajo, y por cada área homogénea, se llevará el registro periódico de los datos ambientales, siendo efectuada la recogida de muestras y posteriores análisis por SSSH. Los resultados del muestreo serán puestos a disposición de las partes interesadas.

    1.3 Todo trabajo que, después de efectuadas las mediciones contenidas en el artículo anterior, sea declarado insalubre, penoso, tóxico o peligroso tendrá un carácter excepcional y provisional, debiendo en todos los casos fijarse un plazo determinado, para la desaparición de este carácter, sin que por ello reporte ningún perjuicio para la situación laboral del trabajador.

    Ello comportará necesariamente la prohibición absoluta de realizar horas extraordinarias y cualquier cambio de horario que suponga un incremento de exposición al riesgo, por encima de los ciclos normales de trabajo previamente establecidos.

    1.4 Los riesgos para la salud del trabajador se prevendrán evitando: 1º su generación, 2º su emisión y 3º su transmisión, y sólo en última estancia se utilizarán los medios de protección personal contra los mismos. En todo caso, esta última medida será excepcional y transitoria hasta que sea posible anular dicha generación, emisión y transmisión del riesgo.

    1.5 En toda modificación o ampliación del proceso productivo se procurará que la nueva tecnología, procesos o productos a incorporar, no generen riesgos que superen valores límites umbral. Cuando se implante nueva tecnología se añadirán asimismo las técnicas de protección que dicha tecnología lleve anejas.

    1.6 Todo accidente de trabajo, enfermedad profesional u otro tipo de daño a la salud del trabajador, derivado del trabajo, obligará en forma perentoria a la adopción de todas las medidas que sean necesarias para evitar la repetición de dicho daño.

    Las medidas correctoras e informes higiénicos que como consecuencia de estos accidentes o enfermedades profesionales se remitan a la empresa por parte de los técnicos del INSHT, serán facilitados por parte de la misma a los miembros del Comité de Seguridad y Salud en un plazo máximo de 10 días desde su recepción.

    1.7 Siempre que exista un riesgo demostrado para la salud del trabajador derivado del puesto de trabajo, podrá recurrir al Comité de Seguridad y Salud con carácter de urgencia. Este propondrá las medidas oportunas hasta que el riesgo desaparezca.

    1.8 En el supuesto de que en una determinada fabricación no existan normas y medios que reglamentasen el nivel de exigencia en materia de prevención de riesgos, la empresa estará obligada a mantener los mismos niveles y medios que se utilicen en los distintos países de la UE donde Trelleborg fabrique estos productos.

    2. Comité de Seguridad y Salud

    2.1 Según lo dispuesto en el artículo 35.2 de la Ley de prevención de riesgos laborales serán 3 los delegados de prevención, miembros del Comité de Empresa, correspondiente a la representación de los trabajadores. Igualmente en función de lo regulado por el artículo 38.2 de la citada Ley, se crea el Comité de Seguridad y Salud compuesto por los 3 delegados de prevención indicados en el párrafo anterior más 3 representantes de la empresa.

    2.2 Los trabajadores, mediante el Comité de Seguridad y Salud, tendrán derecho a la información necesaria sobre las materias empleadas, la tecnología y demás aspectos del proceso productivo que sean necesarios para el conocimiento st de los riesgos que afecten a la salud física y mental. Asimismo, tendrán derecho a aquella información que obre en poder de la empresa sobre los riesgos reales o potenciales del proceso productivo y mecanismos de su prevención. 2.3 Los trabajadores, individualmente, tendrán derecho a toda la información correspondiente a los estudios que se realicen sobre su medio ambiente en el trabajo y sobre su estado de salud, incluyendo resultados de exámenes, E diagnósticos y tratamiento que se les efectúe. Tendrán también derecho a que estos resultados les sean facilitados.

    3. Vigilancia del riesgo

    3.1 Aquellos trabajadores y grupos de trabajadores que por sus características personales, por sus condiciones de mayor exposición a riesgos o por otras circunstancias tengan vulnerabilidad al mismo, serán vigilados de modo particular.

    4. Servicios de medicina, higiene y seguridad en el trabajo

    4.1 El Comité de Seguridad Y Salud conocerá la actividad de los servicios de medicina, higiene y seguridad en el trabajo de la empresa, a los fines del total cumplimiento de los puntos antes mencionados y todos aquellos aspectos relacionados con la protección de la salud del trabajador.

    4.2 La información recogida por estos servicios no podrá tener otra finalidad que la protección de la salud del trabajador, guardándose el debido secreto profesional.

    4.3 Reconocimientos médicos. Los reconocimientos médicos que se efectúen deberán ser específicos, adecuándose a las materias primas o aditivos que se manipulen en cada centro o puesto de trabajo.

    5. Programas, presupuestos y controles

    El Comité de Seguridad y Salud será debidamente informado acerca de los programas anuales destinados a la protección de la salud del trabajador, así como del montante del presupuesto destinado a la ejecución del mismo. Acto seguido emitirá opiniones y dictamen del mismo.

    6. Tecnología y organización del trabajo

    El Comité de Seguridad y Salud deberá ser informado de todas aquellas decisiones relativas a la tecnología y organización del trabajo que tengan repercusión sobre la salud física y mental del trabajador.

    7. Protección a la maternidad

    Existirá el derecho al cambio del puesto de trabajo por embarazo, cuando se demuestre que las condiciones de trabajo: toxicidad, peligrosidad, penosidad, materias primas, etc., puedan producir abortos o deformaciones, asegurándose el mismo salario y la incorporación a su puesto de trabajo habitual cuando la trabajadora se reincorpore después del parto.

    8. Formación

    El Comité de Seguridad y Salud para la cumplimentación de su buena labor asistirá a los cursos de formación programados por las organizaciones oficiales o centrales sindicales reconocidas en la empresa, previa información al Departamento de Recursos Humanos.


    Artículo 45 Secciones sindicales

    Se reconocen las secciones sindicales de conformidad a la Ley orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de libertad sindical y, en particular, las siguientes atribuciones al secretario general de cada sección sindical: 1. Participar en las reuniones del Comité con la Dirección de la empresa.

    2. Tener acceso a la misma información y documentación que la empresa ponga a disposición del Comité de Empresa, estando obligado el secretario general a guardar sigilo profesional en aquellas materias en las que legalmente proceda.

    3. Ser oídos por la empresa previamente a la adopción de medidas de carácter colectivo que afecten a los trabajadores st en general y a los afiliados de su sindicato en particular.


    Artículo 46 Biblioteca

    La empresa colaborará facilitando material para la creación de una biblioteca en fábrica, administrada por el Comité fuera de su jornada laboral, comprometiéndose también la empresa a realizar gestiones ante las cajas de ahorro a fin de intentar obtener alguna donación de libros.


    Artículo 47 Listado de horas extras

    La empresa entregará al Comité, por períodos de nómina vencidos, una relación cuantificada individualmente en número, que contenga la cantidad de horas extras y festivas realizadas en el período de nómina inmediatamente anterior.


    CAPÍTULO 7 Disposiciones finales

    Disposición 1

    Plantilla y escalafón

    1.1 La empresa confeccionará cada año la plantilla de su personal fijo, señalando el número de trabajadores que comprende cada división orgánica funcional y cada categoría profesional.

    1.2 Asimismo, la empresa confeccionará anualmente el escalafón del personal en 2 modalidades diferentes:

    a) General, que agrupará todo el personal de la empresa en orden a la fecha de ingreso de cada trabajador.

    b) Especial, que agrupará a los trabajadores por divisiones orgánicas funcionales y por categorías profesionales.

    En la confección de los mismos deberá especificarse: nombre y apellidos, fecha de nacimiento, fecha de ingreso, categoría profesional y fecha de alta en la empresa.

    El orden de cada trabajador en el escalafón vendrá determinado por la fecha de alta en la categoría profesional y por la antigüedad.

    La empresa publicará el escalafón para conocimiento del personal y entregará copia al Comité de Empresa.

    Técnicos titulados:

    Director técnico

    Técnico jefe

    Técnico/ingeniero

    Perito o ingeniero técnico

    Graduado social Ayudante técnico

    Técnicos no titulados:

    Encargado

    Analista de laboratorio

    Auxiliar de laboratorio

    Técnicos de organización del trabajo:

    Jefe de sección de organización de primera

    Jefe de sección de organización de segunda

    Técnico de organización de primera

    Técnico de organización de segunda

    Auxiliar de organización

    Técnicos de proceso de datos:

    Jefe de proceso de datos

    Analista

    Programador de ordenadores

    Administrativos:

    Jefe de primera

    Jefe de segunda

    Oficial de primera

    Oficial de segunda

    Auxiliar Aspirante

    Técnicos de oficina:

    Delineante proyectista

    Delineante

    Calcador

    Auxiliar técnico de oficina

    Aspirante a técnico de oficina

    Obreros:

    1. Profesionales de oficios auxiliares:

    Oficial de primera

    Oficial de segunda

    Oficial de tercera

    Aprendiz

    2. Profesionales de la industria:

    Profesional de primera

    Profesional de segunda

    Ayudante especialista

    Peón

    Profesionales de actividades complementarias:

    Oficial de primera

    Oficial de segunda

    Aprendiz

    Disposición 2 Horas extras estructurales

    Se considera como horas extras estructurales las horas extraordinarias necesarias para cubrir o compensar el exceso de absentismo que exceda del 5% en cómputo mensual, sin que ello implique obligatoriedad para el trabajador de st realizar horas extraordinarias para cubrir este mayor índice de absentismo. Asimismo, se consideran estructurales las horas extraordinarias realizadas para cubrir las dedicadas a formación.

    Disposición 3

    Normas internas de mantenimiento (sábados-lunes)

    A efectos de poner en práctica la resolución del Departamento de Trabajo de la Generalidad recaída en el expediente de Ordenación laboral número 451.9.81, se establece la siguiente norma de funcionamiento interno:

    Los sábados no laborables vendrán a trabajar en tareas de mantenimiento un oficial de primera y un oficial de tercera que estén en esa semana en turno de mañana. De esta forma, la rotación de los sábados coincidirá con la rotación normal de los turnos de mantenimiento.

    El lunes siguiente (o primer día laborable de la semana siguiente) hacen fiesta los que vinieron a trabajar el sábado anterior, y los oficiales restantes (primera y tercera) vienen uno en turno de mañana (el de primera) y otro en turno de tarde (el de tercera).

    El jefe de mantenimiento, a su criterio, podrá acceder a posibles solicitudes de intercambios que sean hechas por los oficiales de mantenimiento entre ellos, siempre que quede cubierto el servicio.

    Los cambios de sábados por lunes sólo afectan el personal de mantenimiento, de forma que cualquier otro trabajador que viniera, por ejemplo, a reforzar el servicio del sábado, se considerará que hace horas extras.

    Al personal de mantenimiento que venga a trabajar los sábados en virtud de la permuta arriba indicada, la empresa le abonará los viajes.

    Disposición 4 Absentismo

    Las partes firmantes del presente Convenio reconocen el grave problema que para nuestra sociedad supone el absentismo y la necesidad de reducirlo dada su negativa incidencia en la productividad.

    Se acuerda considerar absentismo a todos los efectos de este Convenio la incapacidad temporal (derivada de enfermedad común, accidente no laboral, accidente de trabajo y enfermedad profesional), la falta no justificada y el retraso.


    ANEXO 1

    Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

    Traducció del text original aportada per les parts


    Conveni col·lectiu de treball de l empresa Trelleborg Automotive Spain, SA, (planta de Martorell) per a l'any 2010

     


    Capítol 1 Àmbit d aplicació

     


    Article 1 Àmbit funcional

    Aquest Conveni afecta tot el personal del centre de treball de Trelleborg Automotive Spain, SA, a la planta de Martorell, excepte les persones amb funcions directives.


    Article 2 Àmbit temporal

    1. Aquest Conveni té una vigència de 1 any des de l 1 de gener de 2010 fins al 31 de desembre de 2010.

    Els efectes econòmics es retrotrauen a l 1 de gener, excepte els corresponents als conceptes ajuda menjar, el qual té uns efectes econòmics establerts en l'apartat corresponent.

    2. Qualsevol de les dues parts pot denunciar aquest Conveni el darrer trimestre de 2010 i ha de notificar la seva decisió per escrit a l altra part.


    Capítol 2 Clàusules generals

     


    Article 3 Indivisibilitat del Conveni

    Les condicions pactades en el present Conveni formen un tot orgànic i indivisible i per a la seva aplicació pràctica són considerades globalment i conjuntament.


    Article 4 Condicions més beneficioses

    Totes les condicions que estableix aquest Conveni tenen la consideració de mínimes, per la qual cosa les situacions actuals implantades individualment entre l empresa i els treballadors que en conjunt anual impliquin condicions més beneficioses que les pactades en aquest Conveni s han de respectar íntegrament.


    Article 5 Normes subsidiàries

    Durant la vigència del present Conveni, aquest no pot ser afectat pel que disposen convenis d altres àmbits, excepte pel que fa al règim disciplinari, que es regeix pel que disposa el capítol 8 del vigent Conveni general de la indústria química.

    Així mateix, s aplica com a marc legal de referència el Conveni general de la indústria química vigent, pel que fa a seguretat i salut laboral (capítol 9), medi ambient (capítol 10) i classificació professional (articles 21 i 22). Per facilitar la interpretació i la solució de conflictes relatius a aquestes matèries, s ha de realitzar consulta a la Comissió Mixta definida en el capítol 14 del Conveni general de la indústria química vigent.


    Article 6 Comissió Paritària

    Per tal de resoldre, en la mesura que es pugui, els dubtes que puguin sorgir en la interpretació de la present recopilació durant la seva vigència, s estableix la Comissió Paritària, que es compon de 6 membres, 3 per cada part signant i l assistència del president del Conveni per assistir, a petició de qualsevol de les parts, en funció de moderador en aquesta Comissió Paritària. La Comissió Paritària pot ser convocada per la representació de l empresa o per la representació social amb una antelació de 10 dies. S ha de reunir en els 5 dies laborables següents, com a màxim, i ha de fer saber l ordre del dia a l altra part amb una antelació de 2 dies hàbils. De cada reunió se n ha d estendre acta.


    Article 7 Principi d'igualtat i no disciminació per raó de sexe.

    L'empresa suumeix com a principi rector de la seva actuació la igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones. No existirà entre els treballadors d'un o altre sexe diferència alguna per raó de gènere en matèria retributiva, de classificació professional, de sistema de treball o de jornada. Durant la vigència del conveni l'empresa adoptarà mesures concretes per assolir l'efectivitat d'aquest principi.

    Així mateix, no es produiran discriminacions per raó de sexe en l accés al treball. Les probes de selecció, tant per al ingrés a l'empresa com per a la promoció interna, no inclourà criteris relacionats amb el sexe dels aspirants ni amb característiques pròpies o considerades habituals en un d'ells, a menys que dita característica constitueixi un requisit professional determinant.

    L'empresa realitzarà una política de prevenció de la discriminació per raó de sexe, per raó de la maternitat o l'embaràs i del assetjament sexual o assetjament per raó de sexe. Així mateix investigarà i actuarà en front de les conductes d'aquesta naturalesa que poguessin produir-se al seu sí.

    Així mateix, l'empresa es compromet a complir estrictament amb la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en especial, tot el que està recollit al Títol IV de la llei, que tracta el dret al treball en igualtat d'oportunitats.


    Capítol 3 Organització de la feina

     


    Article 8 Organització de la feina

    L organització de la feina, d acord amb el que prescriuen aquest Conveni i la legislació vigent, és facultat i responsabilitat de la Direcció de l empresa.

    Totes dues parts reconeixen que són factors importants per a la consecució de millores organitzatives, entre d altres, els següents:

    Millores tecnològiques. Millores en l organització de la feina. Millores en les condicions de treball. Programació eficient de la producció. Adequació contínua dels canals de comunicació que intervenen en el procés productiu. Una eficaç política d inversions. Transparència informativa sobre el que s exposa.

    L'empresa informarà a la representació social dels canvis que consideri rellevants i que afectin a l'organització del treball.


    Article 9 Rotació de torns

    Sens perjudici del que s estableix en l article 32 (pàgina 19 del Conveni) o bé per acord individual escrit, el personal en règim de torns, si per qualsevol circumstància estigués durant un període de temps sense rotació, és a dir, prestant serveis fixos en torn, no consolida en cap cas aquesta condició, ni com a condició més beneficiosa, ja que no és st voluntat de l empresa aquesta consolidació, i s obliga aquests a reincorporar-se al règim de torns que en aquell moment li sigui assignat quan la Direcció així ho requereixi, sempre que hi hagi un preavís mínim de 7 dies. S'estableix un termini de 15 dies d'anticipació per a la publicació dels torns a cada secció de fàbrica i s'accepta la subsanació d'incidències als torns publicats en els casos que sigui necessari (absentisme, ausentisme, canvis de E programa i qualsevulla altra incidència que es pugui presentar).


    Article 10 Vacants de llocs

    1. Ascensos

    Quan es produeixen vacants en l empresa de llocs que no són de confiança, s ha d anunciar l existència d aquesta vacant abans de cobrir-la, indicant les aptituds necessàries per al lloc que cal cobrir. El personal interessat pot sol·licitar la vacant aportant els mèrits que cregui convenients.

    L empresa ha de comunicar al Comitè el nombre dels sol·licitants.

    Abans de l elecció definitiva, que en igualtat de condicions ha de ser la persona de major antiguitat a l empresa, un representant del Comitè té la facultat de tenir accés a les proves efectuades i de ser escoltat.

    Pel que fa al paràgraf anterior, s entén per càrrecs de confiança els caps de departament o superiors, encarregats i els que impliquen fer-se càrrec de fons, fórmules, sistemes de fabricació, gestió de compres i informacions reservades.

    L'empresa facilitarà l'accès, en un periode màxim de 12 mesos, dels coordinadors d'UET a probes d'aptitud per a l'ascens a la categoria Professional Industrial de 1ª a partir dels sis mesos de desenvolupament de la funció de coordinació.

    2. Vacants en llocs de treball de serveis

    Quan s hagin de cobrir llocs de treball d àrees de serveis que no suposin canvi de categoria, s ha de facilitar la informació a tots els treballadors, a través de la seva difusió pels mitjans habituals.

    En aquesta informació s han d indicar les característiques i requisits del lloc de treball així com els mèrits valorables, si correspon.

    Del procés resultant (relació de sol·licitants i resultats) s ha d informar les persones interessades així com la resta de treballadors, i utilitzar per a això els mitjans habituals.

    Tot el que s estableix en aquest apartat s entén sense detriment del que s estableix en l article 39 de l Estatut dels treballadors, mobilitat funcional.


    Article 11 Personal nou ingrés

    Al personal de nou ingrés en l empresa destinat a fabricació la categoria inicial del qual és la d ajudant especialista, se li ha d assignar la categoria de professional de la industria de segona quan hagi passat un període de 6 mesos sense interrupció i comptat des de la data d alta en Trelleborg Automotive Spain, SA.


    Artículo 12 Excedència

    Els treballadors amb 1 any de servei poden sol·licitar l excedència voluntària per un termini mínim de 4 mesos i no superior a 5 anys, i no es computa el temps que duri aquesta situació a cap efecte. Les peticions d excedència han de ser resoltes per l empresa en el termini màxim d 1 mes, tenint en compte les necessitats del treball i procurant despatxar favorablement aquelles peticions que es fonamentin en acabament d estudis, exigències familiars i altres anàlogues. st El treballador que no sol·liciti el reingrés abans de l acabament de la seva excedència causa baixa definitiva en l empresa. Per acollir-se a una altra excedència voluntària, el treballador ha de cobrir un nou període d almenys, 4 anys de servei efectiu a l empresa. Quan el treballador ho sol·liciti, el reingrés està condicionat al fet que hi hagi vacant en el seu grup professional; si no existís vacant en el grup professional i sí en l inferior, l excedent pot optar entre ocupar aquesta plaça amb el salari a ella corresponent fins que es produeixi una vacant en el seu grup professional, o no reingressar fins que es produeixi aquesta vacant.

    Igualment, en el supòsit que hi hagi vacant en una modalitat contractual no indefinida, el treballador pot optar per incorporar-s hi pel temps de durada d aquesta contractació temporal, i sense que l exercici d aquesta possibilitat desvirtuï el que es disposa en el paràgraf anterior per ocupar una vacant de modalitat contractual indefinida quan aquesta es produeixi.

    En qualsevol cas, l empresa està obligada a contestar per escrit la petició de reingrés del treballador.


    Article 13 Excedència per cura de familiars

    Els treballadors tenen dret a un període d excedència de durada no superior a 3 anys per tenir cura de cada fill, tant quan ho sigui por naturalesa, com per adopció, o en els supòsits d acolliment, tant permanent com preadoptiu, a comptar des de la data de naixement o, si escau, de la resolució judicial o administrativa.

    També tenen dret a un període d excedència, de durada no superior a 3 anys, els treballadors per tenir cura d un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix, i no exerceixi cap activitat retribuïda.

    L excedència prevista en el present apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes i dones. No obstant això, si 2 o més treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l empresari pot limitar el seu exercici simultani per raons justificades de funcionament de l empresa.

    Quan un nou subjecte causant doni dret a un nou període d excedència, el seu inici dóna fi al que, en el seu cas, es gaudia.

    El període en què el treballador romangui en situació d excedència d acord amb allò establert en aquest article ha de ser computable a efectes d antiguitat i el treballador té dret a l assistència a cursos de formació professional, a la participació dels quals ha de ser convocat per l empresari, especialment amb ocasió de la seva reincorporació. Durant el primer any ha de tenir dret a la reserva del seu lloc de treball. Transcorregut aquest termini, la reserva queda referida a un lloc de treball del mateix grup professional.


    Article 14 Cessament voluntari

    Els treballadors que voluntàriament vulguin deixar de prestar servei a l empresa estan obligats a fer-li-ho saber complint els terminis de preavís següents:

    Personal del grup tècnic: 2 mesos.

    Personal de grup d empleats: 1 mes.

    Personal de subalterns i obrers: 15 dies.

    L incompliment per part del treballador de l obligació de preavisar amb l antelació esmentada dóna dret a l empresa a descomptar-li de la liquidació l import del salari d 1 dia per cada dia de retard a fer l avís. Havent rebut l avís amb aquesta antelació, l empresa està obligada a liquidar, en finalitzar el termini, els conceptes fixos que puguin ser calculats en aquest moment. La resta es liquiden en el moment habitual del pagament.

    L incompliment d aquesta obligació imputable a l empresa comporta el dret del treballador a ser indemnitzat amb l import del salari d 1 dia per cada dia de retard a fer la liquidació, amb el límit del nombre de dies de preavís. No es té aquesta st obligació i, per consegüent, no es té aquest dret, si el treballador no fa el preavís amb l antelació deguda.


    Article 15 Mobilitat interna

    Quan un treballador sigui canviat de la seva secció habitual per causes alienes a la seva voluntat, el pagament de la prima s ha de fer d acord amb les normes següents:

    Se li ha de respectar en diners la seva mitjana de prima durant 60 dies, el temps destinat a adaptar-se al seu nou lloc de treball. S entén que els dies són laborables i la major part de la jornada es compta en el nou lloc de treball (400 mínim).

    El treballador està obligat a arribar al rendiment 100 a partir del 10è dia, excepte en la Secció de Polidores.

    Secció de Polidores

    Els 40 primers dies laborables es paga el rendiment habitual, sempre que el treballador assoleixi la mitjana mínima de 70, corresponent al període normal de la prima.

    A partir del 41è fins al 60è inclosos existeix el compromís per part del treballador d assolir el rendiment 100%.

    Si s assoleix el 100, cal pagar el rendiment habitual, i si no s arriba al 100%, el rendiment que tregui.

    A partir del 61è dia, cal abonar el rendiment obtingut.

    En els canvis de secció també es respecta el valor del nivell de prima, si aquest és superior en la secció de procedència. El personal que passa d un rendiment directe a un rendiment indirecte ha de cobrar el rendiment habitual de procedència.

    Els 10 primers dies laborables de canvi de secció han de realitzar-se correlativament i la resta, com a màxim, dintre del període d 1 any a comptar de l inici del canvi.

    Si no es produeixen els rendiments mínims fixats, cal abonar tots els dies al rendiment real assolit.

    En els casos de canvi de lloc de treball dintre de la mateixa secció, si segons el parer de l encarregat és necessària alguna mena d adaptació, cal respectar en diners la mitjana de prima de la persona afectada fins a un màxim de 3 dies, sempre que aquesta persona assoleixi un rendiment mínim del 100.


    Article 16 Programació de premses

    a) Premses d injecció

    Planificar el temps de càrrega i descàrrega al 120%.

    Complir les rondes planificades de l equip, atenent en primer lloc la "premsa guia", tenint en compte els temps d interferència en les altres premses, si n hi ha.

    Saturar per poder assolir el 133% (planificació o encarregat de premses). En cas que la saturació sigui facilitada per l encarregat de premses, s ha de fer constar el temps de preparació i espera de la tasca assignada per aquest. Si se satura per sota del 130%, s ha d abonar el 130%.

    b) Premses convencionals Planificar tal com s està fent habitualment. En cas que amb aquesta planificació no s arribi a assolir el rendiment mitjà st habitual, Planificació pot incrementar el nombre de rondes per aconseguir el rendiment habitual. Si es planifica per sota del 130% i es compleix la planificació, s ha d abonar el 130%. En cas d aturada d alguna premsa de l equip, l encarregat l ha de substituir per una altra de reserva. Si no existeix E aquesta premsa de reserva, cal donar una tasca marginal.

    c) Norma especial per a les premses d injecció

    En el cas d aturada d alguna premsa, l encarregat l ha de substituir preferentment amb una altra premsa i la saturació corresponent, posada al peu de premsa. Les tasques substitutòries no habituals en premses d injecció s han d incrementar d un 18% per tal que l operari pugui assolir lliurement el seu rendiment, que és el que se li ha d abonar; no és d aplicació en aquest cas la norma general del 130%, encara que sí les interferències.

    Nota: a l efecte de l apartat c), es consideren tasques no habituals les que no es realitzen com a saturació en condicions normals en les premses d injecció.

    Un exemple orientatiu: 806502. És habitual polir-la en calent i no ho és polir-la en fred.

    El present document s ha consensuat entre l empresa i el Comitè, en el marc dels acords pactats en Conveni i que van suposar el pas a la tarifa 5 en premses. Aquesta normativa respon a un ànim d aconseguir una millora de la productivitat i que es garanteixi a l operari la possibilitat d arribar a un rendiment no inferior al 130%.


    Article 17 Assignació de tarifa

    El personal de fabricació que destini a la funció de premsador més del 50% del seu temps de treball, durant un període mínim de 3 mesos consecutius i sempre que assoleixi els nivells d eficiència habituals en l àrea de treball, se li assigna la tarifa 5. El procediment per a la seva percepció requereix la sol·licitud del treballador interessat amb l autorització del seu responsable immediat.


    Article 18 Relleu de premses

    Per aprofitar la maquinària òptimament i no interrompre n la producció, des del punt de vista organitzatiu s estableix un descans de 10 minuts per al torn de cada premsador, descans que ha de ser cobert a la màquina per un relleu. Ha de coordinar aquest relleu la mateixa UET.

    En les actuals condicions ambientals, aquest descans per als premsistes s amplia i és de 15 minuts durant el període comprès entre la penúltima setmana de juny fins a l última setmana d agost d aquest any i s ha de mantenir en anys futurs, sempre que aquesta ampliació de 5 minuts no suposi una distorsió en l actual sistema de producció o no es produeixin canvis que millorin les condicions ambientals. Aquests 15 minuts s han de gaudir de manera ininterrompuda.

    El personal que efectivament faci funcions de rellevista en premsa en els descansos de prensistes percebrà mitja hora diària de prima a tarifa 5.


    Article 19 Comissions de treball

    S ha de crear una Comissió de Treball composta per 3 membres del Comitè d Empresa i 3 membres de la Direcció, diferents segons la temàtica de què es tracti en cada moment. Aquestes reunions han de ser bimestrals per abordar temes de producció i "domèstics". El contingut ha de ser:

    1. Assumptes organitzatius i de producció com: Problemes d organització que no s hagin resolt per les vies normals ja existents. Modificacions o implantacions importants que es projectin realitzar en organització, processos o tecnologia.

    2. Qüestions proposades pel Comitè d Empresa segons l ordre del dia lliurada amb suficient anterioritat. Aquesta Comissió pot disposar, en els termes definits en l apartat 3 de l article 41, hores retribuïdes al Comitè d Empresa (pàgina 29 del Conveni), del seu crèdit horari per a informació específica en el càrrec.

    Ambdues parts reconeixen la conveniència d elaborar un reglament intern que reculli les diverses situacions que es puguin produir en els temes relatius a mètodes i temps.


    Article 20 Formació personal

    La introducció accelerada de canvis tècnics, econòmics i organitzatius, en la perspectiva d Unió Europea, fa necessària una constant adaptació del treballador als nous mitjans de producció.

    A aquest efecte és necessari proporcionar als treballadors l accés a una formació continuada que contribueixi al seu desenvolupament personal i professional i ajudi a augmentar la competitivitat de l empresa dins de la UE.

    És per això que es proposa la realització de cursos i/o reciclatge per a aquells treballadors que estiguin afectats per la introducció en l empresa d innovacions i/o modificacions tècniques o tecnològiques en la seva feina.

    De l organització, el tema, el contingut i el professorat d aquests cursos l empresa ha d informar puntualment els representants dels treballadors.

    Per facilitar l accés dels treballadors afectats, aquests cursos s han de procurar realitzar quan sigui possible, dins de la jornada laboral. I igualment poden assistir-hi, fora de l horari laboral, tots aquells treballadors no afectats que voluntàriament desitgin fer-ho, si ho permeten les característiques acadèmiques del curs.

    L empresa ha de confeccionar un pla de formació per a l any, i els representants dels treballadors n han d estar informats puntualment. Aquest pla de formació s ha de dur a terme amb l esforç i la col·laboració de tot el personal.


    Article 21 Contractació

    Els contractes de durada determinada per circumstàncies de la producció, acumulació de tasques o excés de comandes, tot i tractar-se de l activitat normal de l empresa, poden tenir una durada màxima de 12 mesos en un període de 18 comtats a partir del moment en què es produeixin aquestes causes.

    Davant la necessitat d haver de contractar nous treballadors, l empresa pot utilitzar els Serveis d Ocupació del Baix Llobregat (SPOBL), si en la seva borsa de treball té candidats idonis i no representa un cost per a l empresa.

    Beneficis socials


    Article 22 Malaltia i accident

    1. Malaltia

    1.1 L empresa ha d abonar durant els 3 primers dies de l'any de baixa per malaltia comuna, convenientment acreditada mitjançant un/s informe/s de baixa, la totalitat del salari base, plus conveni, complement personal i antiguitat.

    1.2 Si a causa d una malaltia el treballador necessita assistir a un consultori mèdic de la Seguretat Social o a un centre concertat en hores que coincideixen amb la seva jornada laboral, l empresa ha de concedir-li un permís pel temps que calgui a aquest efecte, el qual s ha de justificar amb el corresponent volant visat pel facultatiu en què consti l hora d ingrés i la finalització de la visita. Aquesta absència convenientment justificada s ha d abonar amb la totalitat del salari, excloent-ne la prima i el plus st d assistència. Aquest plus d assistència no s ha de descomptar si el treballador ha assistit al treball la resta de la jornada.

    1.3 Així mateix, s ha d abonar un complement fins al 100% de la suma del salari base, plus conveni, complement E personal, antiguitat, plus assistència, plus nocturnitat, prima directa, prima indirecta, garantia "ad personam", prima comitè, plus quart torn, viatges, ajuda escolar i plus coordinador al treballador que es trobi hospitalitzat per malaltia, entenent hospitalització com el període d estada en centre hospitalari i convalescència posterior lligada amb les causes que van justificar l hospitalització prèvia.

    Aquest complement per hospitalització no computa a efectes dels tres primers dies de baixa per any recollits a l'apartat 1 d'aquest article.

    2. Accident i malaltia professional

    En cas de baixa per accident laboral o malaltia professional l empresa ha de complementar les prestacions per incapacitat temporal fins al 100% de la suma del salari base, plus conveni, complement personal, antiguitat, plus assistència, plus nocturnitat, prima directa, prima indirecta, garantia "ad personam", prima comitè, plus quart torn, viatges, ajuda escolar, plus coordinador, hores extres i prima hores extres.

    Les quantitats que, si escau, ha d abonar l empresa s indiquen per concepte específic en el full de salari i se sotmeten a les cotitzacions i els descomptes que legalment correspongui per Seguretat Social i IRPF.

    A partir de la data de la signatura del present Conveni, s estableix un complement AT-Mutua, que s ha de percebre en els casos d accident laboral que no causin baixa mèdica i que requereixin l assistència del treballador a les dependències de la mútua d accidents de treball. L import d aquest complement ha de correspondre a la part proporcional del preu de la prima de la persona accidentada pel temps destinat a la visita mèdica o pel requeriment per part del facultatiu de la mútua esmentada, tot això justificat amb les dades aportades en el comunicat d assistència corresponent.


    Article 23 Matrimoni i naixement

    Pel que s esmenta en aquest article, s entén com a parella de fet, aquella que es constitueixi, a partir de la signatura del present Conveni, d acord amb la Llei catalana 10/1998, de 15 de juliol, d unions estables.

    Si ambdós cònjuges en el cas del premi per matrimoni o pare i mare en el cas del de natalitat són treballadors en actiu de l'empresa devengaran dret a percebre el premi tots dos.

    1. Premis

    S estableix per a l any 2010 un premi per matrimoni de 162,77 euros.

    Aquest premi s ha de percebre en cas de matrimoni o, per una sola vegada, en el d establiment de parella de fet.

    També s ha d abonar el premi per matrimoni quan, a causa de mort del cònjuge, es torni a contreure matrimoni o a constituir parella de fet.

    S estableix per a l any 2010 un premi de natalitat de 122,09.

    El personal que sol·liciti els premis esmentats han de lliurar al Departament de Recursos Humans la documentació acreditativa d aquestes situacions.

    2. Permisos retribuïts El personal, previ avís i justificació, pot absentar-se del treball, amb dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:

    a) 15 dies naturals en cas de matrimoni o d establiment de parella de fet.

    b) Un dia natural en cas de matrimoni de fills del treballador en la data de la celebració de la cerimònia previ avís d'1 mes.

    c) 7 dies naturals pel naixement de fill/filla, sense pèrdua del plus d assistència, dels quals 2 tenen el caràcter de recuperables mentre l absentisme total de la planta de Martorell sigui igual o superior al 5%, el càlcul d'absentisme a aquest efecte es farà tenint en compte les faltes no justificades, retards i la incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident no laboral.

    d) Pel temps indispensable per a acompanyament a consultori mèdic a un familiar de primer grau a càrrec del E treballador que per raó d'edat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valer-se per sí mateix, sempre i quan l'horari d'aquest consultori sigui coincident amb el de la seva jornada laboral.

    Es tindran en compte els següents criteris:

    1. En el cas de filla o fill s'entendrà que existeix dependència i per tant necessitat d'acompanyament fins als 14 anys.

    2. Es fixa un temps màxim de 4 hores de permís, excepte en el cas d'urgències hospitalàries o ambulatòries.

    3. S'haurà d'acreditar la situació de necessitat d'acompanyament, ja sigui abans o després d'haver-se produit, mitjançant certificació o document oficial de facultatiu que acrediti que l'estat o circumstància del familiar impedeix que pugui assistir a consulta sense acompanyament per les raons indicades.

    4. Haurà d'acreditar-se convivència del pacient al domicili del treballador.

    El personal que sol·liciti els premis o permisos esmentats ha de lliurar al Departament de Recursos Humans la documentació acreditativa d aquestes situacions.

    En el cas de la llicència per hospitalització o greu malaltia diagnosticada per facultatiu de familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat recollida a l'Estatut dels Treballadors l'inici del gaudi de dita llicència podrà ser posterior a l'inici del fet causant sempre i quan en aquest moment persisteixi el fet causant, és a dir l´hospitalització o greu malaltia del familiar, podent disfrutar-se a elecció del treballador amb el suficient preavís i justificant data i duració de l'ingrés o greu malaltia.

    3. Maternitat

    El període de descans per maternitat pot gaudir-se en règim de jornada completa o a temps parcial. La distribució del període de descans és a opció de la interessada, sempre que 6 setmanes siguin immediatament posteriors al part. Durant aquestes 6 setmanes, la mare no pot gaudir del permís de maternitat a temps parcial, ja que es consideren de descans obligatori.

    4. Lactància de fill

    Els treballadors/ores, voluntàriament, poden substituir el dret recollit en l article 37.4 de l Estatut dels treballadors, per a la lactància d un fill menor de 9 mesos, per un període d absència continuada de 14 dies naturals que s ha de gaudir en jornades completes o a temps parcial.

    El treballador/a, únicament pot gaudir d aquest permís d absència continuada al finalitzar la suspensió del contracte per maternitat (regulada en els articles 45.1.d) i 48.4 de l Estatut dels treballadors sempre que l hagin gaudit en la seva durada total.

    Quan el treballador/a opti pel període d absència continuada, l empresa pot realitzar la contractació d una persona amb la modalitat de contracte d interinitat pel temps que duri aquest permís retribuït.


    Article 24 Ajuda als estudis

    1. L empresa abona pel concepte d ajuda escolar per al 2010 la quantitat de 21,21 euros subjectes a revisió segons art. 33 pàgina 20 mensuals i durant els 12 mesos de l any, per cada fill comprès entre els 5 i els 21 anys d edat, ambdós inclosos, sempre que s acrediti que estan realitzant estudis i que no perceben ingressos propis. Cal abonar també l ajuda escolar als treballadors que tenen fills de menys de 5 anys i que justifiquin documentalment l assistència d aquests a una guarderia o parvulari.

    2. En concepte de beca d estudis s ha d abonar per crèdit aprovat i per cada fill que realitza estudis superiors (facultat/escola tècnica) fins als 28 anys inclosos. L abonament d aquesta beca s efectua en finalitzar el curs, convenientment acreditat, sempre que el fill no percebi ingressos propis. El dret a aquesta beca el merita el fill/filla, indistintament si l empleat de l empresa és el pare, la mare o ho són tots dos. L import d aquesta ajuda s estableix per a st l any 2010 la quantitat de 10,10 euros per crèdit subjectes a revisió segons art. 33 pàgina 20.

    Ajuda per estudis L empresa ha d abonar fins al 100% de l import de la matrícula i els llibres de text per a estudis cursats pels treballadors, E en centres oficials els ensenyaments dels quals siguin considerats per l empresa d interès per a la seva utilització a l empresa.


    Article 25 Premi de vinculació

    S estableix un premi de fidelitat a tots aquells treballadors que facin 59 anys d edat en actiu, sempre que tinguin una antiguitat mínima de 15 anys a l empresa. L import d aquest premi de vinculació queda establert en l equivalent a 104 dies de les percepcions reals normals per a l any 2008 i 105 dies per a l any 2010.


    Article 26 Assegurança de vida

    S estableix una pòlissa d assegurança en cas de mort, invalidesa permanent total, absoluta o gran invalidesa a causa d accident o malaltia laboral o no laboral. La prestació d aquesta assegurança de vida s estableix per a tot el personal de l empresa, durant la seva vida laboral en aquesta empresa, és a dir mentre l empresa cotitzi a la Seguretat Social per aquest treballador i en la proporció de la jornada laboral realitzada. Aquesta pòlissa s estableix per un capital de 18.887 euros per a l any 2010.

    En cas de defunció s ha d abonar a qui acrediti ser legalment el drethavent amb més dret. Aquest capital s ha de percebre una sola vegada.


    Article 27 Ajudes socials

    1. Ajuda per al Comitè d Empresa

    L empresa ha de posar a disposició del Comitè d Empresa la quantitat de 15.150 euros l any 2010, abonades trimestralment.

    Import subjecte a revisió segons art. 33 pàgina 20.

    Aquesta ajuda ha de ser utilitzada pel Comitè en temes de caràcter social i les despeses les ha de justificar davant l empresa.

    2. Ajudes per al dinar

    El personal que realitza torn partit ha de percebre mitjançant val emès per l empresa una ajuda per a menjar. L import d aquesta ajuda és de 5,20 euros per dia laborable, a partir de la signatura del Conveni per a l any 2010.

    Quan un treballador ha de prolongar la jornada habitual per una eventualitat imprevista l empresa li ha d abonar el 100%. En tot cas han de donar-se les condicions següents per a la seva percepció:

    a) Que es constati efectivament que s ha dinat.

    b) Que el dinar esmentat s hagi efectuat en un establiment hoteler oficial prèviament acordat entre l empresa i el Comitè. En el cas de gaudi de jornada intensiva no correspon dret a ajuda per dinar. L empresa pot establir les garanties que cregui oportunes per constatar les condicions descrites en els apartats a) i b) del punt 2 d aquest article.

    3. Quilometratge S estableix el preu per quilòmetre en 0,31 euros per a l any 2010.


    Article 28 Llicències

    El treballador pot sol·licitar permís a recuperar amb la possible antelació i sense dret a remuneració, per algun dels motius i durant el temps que a continuació s exposa:

    Permís per reunions escolars de fills. Es requereix justificació i té el caràcter de recuperable previ acord amb l empresa en dissabte/festiu o a canvi d un/mig dia de descans de lliure elecció.

    Permís per mort, hospitalització i greu malaltia diagnosticada per facultatiu de familiars de tercer grau de consanguinitat de 2 dies naturals a recuperar previ acord con l empresa en dissabte/festiu o a canvi de dies de descans de lliure elecció. Es requereix presentar justificació.


    Capítol 4 Condicions econòmiques

     


    Article 29 Retribucions salarials

    Les retribucions salarials amb caràcter mensual són les següents:

    Antiguitat Complement personal Incentius Salari base Plus d assistència Plus de conveni Plus coordinador Plus de torn

    A l annex 1 consta la taula salarial amb les retribucions mínimes garantides per al 2010.

    El complement personal no és absorbible ni compensable per cap concepte.


    Article 30 Antiguitat

    El concepte d antiguitat per als treballadors afectats pel present Conveni queda fixat en un percentatge a aplicar sobre el salari base individual d acord amb la taula següent:

    Període: Percentatge:

    3 anys 5%

    6 anys 10%

    11 anys 20%

    16 anys 30%

    21 anys 40%

    26 anys 50%

    31 anys 60%


    Article 31 Hores extraordinàries

    El valor de les hores extraordinàries es defineix en funció de la categoria del treballador que les realitza d acord amb la taula de tarifa hores extraordinàries 2010 relacionada en l annex 2 subjecta a revisió segons l article 33 (pàgina 20 del Conveni).

    Queden eliminats els conceptes d hora festiva, hora nocturna i desplaçaments relatius a les hores extraordinàries.


    Article 32 Torn de nit

    A tot operari que sigui destinat a treballar en el torn de nit quan hagi estat requerit per l empresa, li correspon percebre el plus de torn A, que s ha d abonar per dia treballat en aquest torn.

    S estableix per a l any 2010 un import de 12,02 euros per dia treballat en aquest torn.

    Per a l'any 2010 aquest import està subjecte a revisió segons l'art. 33 pàgina 20.

    Amb una idoneïtat similar per a la feina a fer, el personal que estava en plantilla el 31 de desembre de 1997 té prioritat sobre el personal que s hagi incorporat posteriorment a aquesta data.


    Article 33 Increment salarial

    a) Per a l any 2010

    1. S acorda un increment salarial, amb efectes des de l 1 de gener, igual a l índex de preus de consum (IPC) real establert per l'Institut Nacional D'Estadística (INE) a 31.12.2010 en cada un dels conceptes següents: salari base, plus de conveni, complement personal, incentius i viatges.

    2. S'acorda aplicar una bestreta a compte d'aquest increment salarial de l'1%.

    3. En el cas que l'IPC real establert per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a 31.12.2010 registrés una variació superior o inferior a l'1% es portarà a terme una revisió salarial, a l'alça o a la baixa, tant aviat es constati oficialment aquesta circumstància:

    Si procedeix increment de salaris per sobre de la bestreta a compte es farà amb efectes de 01 de gener de 2010, servint com a base de càlcul per fer-lo els salaris utilitzats per fer la bestreta a compte de l'any 2010.

    En el supòsit que l'IPC real resultés inferior a la bestreta a compte de l'1% no procedirà devolució de salaris però sí que s'aplicarà la reducció a efectes del càlcul del següent increment salarial de conveni.


    Article 34 Pagues extraordinàries

    Les pagues extraordinàries de març, juliol i Nadal, s han de calcular a raó dels valors següents:

    Març: 15 dies Juliol: 30 dies Nadal: 30 dies Dates d abonament S han d abonar, respectivament, en les següents dates límit: 15 de març, 15 de juliol i 15 de desembre. Als efectes de fixació de l import de les esmentades pagues extres, s ha de tenir en compte que és salari base, st antiguitat, complement personal, plus de conveni, i es pacta afegir a aquest càlcul un import lineal per a cada treballador en la Paga de març.

    Aquest import lineal a abonar amb la Paga Extra de Març queda fixat per 2010 en 506,16 euros subjecte a revisió conforme art. 33 (pàgina 20).


    Article 35 Plus d assistència mensual

    El plus d assistència, definit per a tot el personal de l empresa i condicionat a la presència del treballador en fàbrica, s estableix per a l any 2010 en 78,99 euros mensuals, subjecte a revisió segons l article 33 (pàgina 20 del Conveni), a menys que l'absentisme de la planta durant l'any 2010 fos superior o igual al 6%, en aquest cas seria d'aplicació l'acord assolit amb el comitè d'empresa per a la reducció de l'absentisme.

    Aquest plus no s ha d abonar en les suposades faltes d assistència i de puntualitat a raó de 4,27 euros import definit per dia d absència, subjecte a revisió segons l article 33 (pàgina 20 del Conveni).

    Si les faltes d assistència o puntualitat, motiu de la pèrdua o modificació del plus d assistència, fossin recuperades no han de ser considerades a efectes de reducció o pèrdua d aquest.

    No es consideren com a faltes, als efectes exposats en el paràgraf anterior, els següents conceptes:

    Els dies que per matrimoni atorga la legislació vigent (article 23, matrimoni i natalitatpermisos retribuïts, pàgina 14 del Conveni).

    Els dies que per naixement de fill són atorgats pel present Conveni (article 23, matrimoni i natalitatpermisos retribuïts, pàgina 14 del Conveni).

    Són considerades causa justa de pèrdua o modificació del plus d assistència els casos previstos en els apartats b), c) i d) del punt 3 de l article 37 de l Estatut dels treballadors.

    En aquests casos, una vegada aportada la corresponent justificació documental, el treballador té opció a recuperar la pèrdua del plus d assistència que hagi produït, treballant a aquest efecte el nombre d hores equivalent al valor del plus d assistència que correspongui descomptar.

    Aquesta recuperació ha de fer-se d acord amb el cap de departament corresponent i el càlcul de la quantitat (arrodonint a hores completes en el múltiple més pròxim per defecte o per excés), ha de ser informat pel Departament de Recursos Humans en cada cas concret en què el treballador exerciti aquesta opció, a l interessat i al cap del departament corresponent.


    Article 36 Plus coordinador

    El plus coordinador té una eminent naturalesa funcional, la qual cosa implica que s abona durant el període de temps en què es realitzin funcions de coordinador d UET, i es deixa de percebre l esmentat complement funcional quan es cessi en l exercici d aquestes funcions.

    Per al titular del lloc, el plus coordinador s ha d abonar mensualment i s ha de percebre també durant el període de vacances. D una altra banda, l esmentat plus coordinador no s ha d abonar en cas d inassistència al treball. Per a l any 2010 el seu import queda fixat en 4,48 euros per dia, subjecte a revisió segons l article 33 (pàgina 20 del Conveni).


    Article 37 Quart equip

    A criteri de la Direcció de l empresa i d acord amb els requeriments dels programes de vendes dels clients, amb la finalitat d obtenir una major ocupació de la maquinària, per assegurar un treball continu en horaris que tendeixin a saturar els seus actuals temps d aturada i quan ho aconsellin les circumstàncies del mercat, s acorda la possibilitat d implantar un sistema de quart equip, respectant el personal que l integri el còmput anual d hores efectives de treball a l any previstes en el Conveni. Així mateix, el personal afectat pel quart equip ha de gaudir de les vacances i grups de E festes (Pasqua, Nadal, per exemple) que, amb caràcter general s estableixin en el calendari de l empresa. S estableix un preavís, en el qual la Direcció de l empresa posa en coneixement del Comitè, amb 15 dies d antelació com a mínim, la seva decisió de posar en marxa el quart equip amb indicació de nombre de persones, seccions afectades i motiu pel que es convoca el 4t torn.

    El format de calendari 4t Torn serà de 4 setmanes sempre que les circumstàncies de la producció així ho permetin.

    En tot cas, la Direcció de l empresa ha de posar en coneixement del Comitè, amb 1 setmana d antelació com a mínim, la seva decisió de cancel·lar el quart equip quan les circumstàncies així ho aconsellin.

    Les anul·lacions d'un torn del calendari de Quart Equip requeriran de l'acceptació per unanimitat del personal afectat. De no haver-hi acord es mantindrà el torn. Les anul·lacions, en qualsevol cas, seran aprovades per la Direcció de la empresa i el Comitè de Empresa.

    Per a garantitzar la prioritat en l'assignació del personal voluntari als calendaris de Quart Torn la Direcció es compromet a consultar al personal, confeccionant una llista de personal voluntari. Aquest personal s'integrarà als calendaris de Quart Equip una vegada adquirida la formació i competència necessaris.

    La pertinença al quart equip s ha de retribuir d acord amb els 2 conceptes següents:

    Plus quart equip que compensa els treballs realitzats en els dies que fossin festius per a la resta de la plantilla i l ha de percebre el personal que efectuï treballs en règim de quart equip.

    S estableix un import de 66,66 euros per dia festiu per a l any 2010 subjecte a revisió segons art. 33 (pàgina 20).

    Complement diari de quart equip que compensa l adscripció a l esmentat règim de treball i es percep diàriament i en funció del dia festiu efectivament treballat. El seu valor atén els següents criteris:

    a) 5,05 euros per dia de presència per a 2010 subjecte a revisió segons art. 33 (pàgina 20), quan el calendari afecta el sistema habitual de rotació de torns o la durada de la jornada (afectar la durada de la jornada únicament ha de ser viable si hi ha acord unànime amb l equip involucrat).

    b) 3,84 euros per dia de presència per a 2010 subjecte a revisió segons art. 33 (pàgina 20), quan el calendari no permet el gaudi consecutiu dels descansos setmanals

    c) No correspon complement diari de quart equip quan el calendari garanteix les condicions habituals de rotació de torns, durada de la jornada i gaudi consecutiu dels descansos setmanals. En aquestes condicions, si per qualsevol circumstància les persones involucrades haguessin de repetir treballs en caps de setmana consecutius, han de percebre complement diari de quart equip de 3,84 euros per dia de presència per a 2010, mentre duri aquesta situació i amb un límit màxim de fins a 1 mes. Així mateix, si durant la vigència del calendari publicat es produís anul·lació d algun dia de treball en dies festius, el treballador ha de percebre una compensació de 5,87 euros per dia de presència per a 2010, subjecte a revisió segons l article 33 (pàgina 20 del Conveni), per cada festiu anul·lat.


    Article 38 Incentiu personal indirecte

    1. Ambdues parts reconeixen el principi que a igual treball igual grup de tarifa de prima; en els casos en què hi hagi hagut reclamació per la representació dels treballadors s ha de revisar conjuntament en el termini de 21 dies.


    Capítol 5 Jornada, vacances, calendari i horari

     


    Article 39 Jornada laboral i calendari

    Al calendari anual de fàbrica queden fixats els dies de treball a l'any. Veure el calendari de l'any 2010 a l'Anexe 3. La jornada laboral en còmput anual és la següent:

    Hores/any:

    Hores de presència: 1.788 h 30 min

    Hores efectives de treball: 1.733 h 45 min

    Aquesta jornada laboral anual s ha de fer en 219 dies l any.

    Per garantir el calendari de fàbrica s'estableix un mínim de 4 dies de descans de lliure elecció, la sol·licitud i gaudi dels quals està regulat en la pàgina 26 del Conveni, article 40 (Sol·licitud dels dies de lliure elecció).

    a) Jornada de treball continuada

    L horari de treball per al personal que fa jornada continuada és el següent:

    Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

    La jornada de presència inclou el temps de descans de 15 min establert legalment per al refrigeri.

    No obstant això, l empresa admet una tolerància de 5 minuts més per al temps del refrigeri, amb el benentès que el temps de tolerància pactat no pot implicar de cap manera una disminució del rendiment habitual del treballador pel fet que forma part de la jornada efectiva.

    En el marc del treball en equip, el temps de superposició entre torns establert en 10 minuts té com a fi garantir la continuïtat de la producció sense interrompre el funcionament de la maquinària, la qual cosa permet transferir la producció entre torns en les millors condicions de qualitat i eficiència.

    Per a això, sens perjudici que en algun grup de maquinària es pugui organitzar d una manera diferent, en el temps de superposició el torn entrant ha d assegurar una preparació adequada de l entorn de treball, dels mitjans de producció i de tot allò relatiu al subministrament dels materials necessaris per al torn que s inicia i el torn sortint ha de fer una transferència correcta de la informació i de les incidències esdevingudes al torn que finalitza i ha de deixar el lloc de treball en condicions adequades d ordre i netedat.

    b) Torn partit

    Jornada laboral de 8 hores al dia, amb horari flexible, d acord amb els termes següents:

    Entrada: Sortida:

    Matí de 8 h a 9 h a partir de les 13 h

    Tarda de 14 h a 15 h a partir de les 17 h

    Aquest horari ha de ser compensat en còmput setmanal. 8 Per a 12 divendres (o si no, l últim dia laborable de la setmana) dels mesos de juny, juliol, agost i setembre s estableix una jornada intensiva des de les 8 hores fins a les 14.30 hores i per a l altre divendres (o si no, l últim dia laborable de la setmana) una jornada de 7 hores i 45 minuts. Per a l últim dia laborable de les setmanes de la resta de l any s estableix la possibilitat de realitzar la jornada laboral ininterrompudament, amb entrada entre les 8 i les 8.30 hores i sortida entre les 15 i les 15.30 hores. En la mateixa gi setmana, cal fer la recuperació corresponent d 1 hora de treball, de la manera que indica el primer paràgraf. L'últim dia laborable de la setmana es definirà en calendari quan sigui necessari.


    Article 40 Sol·licitud dels dies de lliure elecció

    El gaudi d aquests dies de descans de lliure elecció han de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 2 setmanes. En el cas que es realitzi en un termini més curts, és potestatiu de Direcció la seva concessió.

    La Direcció respon les peticions de dies de lliure elecció efectuades pel sol·licitant de manera fefaent, per escrit i en un termini màxim de 5 dies laborables.

    És possible gaudir de manera consecutiva un màxim de 2 dies. Als calendaris anuals amb més de 4 dies de lliure elecció a l'any aquest dret s'extendrà a 3 dies.

    Amb la finalitat d evitar possibles trastorns organitzatius, a causa de l acumulació de peticions de gaudi d aquests dies en dates determinades, es limita la concessió d aquests dies a un màxim del 25% de la plantilla per torn del departament o centre de treball corresponents, i s estableix, en tot cas, la prioritat per ordre de recepció de les peticions.

    Així mateix, la concessió de dies de lliure elecció durant el període de vacances, incloent els desfasaments, és potestativa de la Direcció.


    Article 41 Vacances

    1. Calendari

    El règim de vacances anuals retribuïdes del personal afectat pel present conveni serà de trenta dies naturals equivalents a 22 dies laborables i la data del seu gaudi vindrà determinada pel període fixat al calendari laboral anual.

    D'aquesta vacança com a mínim 15 dies laborables hauran de disfrutar-se de forma ininterrompuda dins del període de gaudi fixat al calendari anual.

    Termini d avís

    Amb 2 mesos d antelació a l inici de les vacances, tret d emergències imprevistes.

    Quant al personal de manteniment, ha d agafar les vacances fora del període de tancament de fàbrica. L elecció dels seus períodes de vacances es fa per ordre d antiguitat i de comú acord entre la Direcció de la fàbrica i els treballadors afectats, tenint en compte les necessitats de producció.

    En el supòsit de maternitat en què la suspensió del contracte de treball coincideixi amb el període establert de vacances, aquestes s han de gaudir a continuació d aquesta suspensió de manera immediata.

    En el supòsit d hospitalització acreditada per malaltia o accident durant el període de vacances, el treballador pot fer les vacances únicament pels dies que ha durat l hospitalització.

    En el cas de accident de treball amb hospitalització, si durant els 60 dies de convalescència immediatament posterior a la data de l accident hi hagi coincidència amb el període de vacances, aquest es pot gaudir a continuació de manera immediata.

    2. Salari El salari que cal tenir en compte a l efecte de l abonament de les vacances és el que comprèn: salari base, plus de conveni, antiguitat, complement personal, assistència i l incentiu a preu hora (22 dies). Als treballadors que en aquest període han estat en situació d IT se ls ha de reconsiderar l import de l incentiu per tal que aquesta incidència no els afecti. Per als treballadors de nou ingrés, la seva mitjana és proporcional al període treballat.


    Capítol 6 Drets sindicals

     


    Article 42 Hores retribuïdes al Comitè d Empresa

    1. El crèdit d hores retribuïdes per a cada membre del Comitè d Empresa és el que fixa el Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, text refós de la Llei de l estatut dels treballadors.

    2. El crèdit d hores retribuïdes corresponents als membres del Comitè d Empresa és acumulable per períodes bimensuals, amb la notificació prèvia mensual a l empresa per part de les organitzacions sindicals a les candidatures de les quals s hagin presentat. La gestió d aquest fons d hores correspon a les organitzacions sindicals, amb la cessió prèvia signada pels titulars individuals d aquests drets, i s ha de lliurar còpia d aquest document a la mateixa organització sindical i al Departament de Recursos Humans de l empresa.

    3. Igualment, s admet que utilitzin el crèdit horari no consumit en activitats de formació pròpies del càrrec tant els membres del Comitè d Empresa com del Comitè de Seguretat i Higiene, prèvia sol·licitud documentada del curs corresponent a la Direcció.

    4. A més, s afegeix un fons especial de 10 hores al mes com a màxim per a cada membre del Comitè durant els mesos naturals que duri la negociació del Conveni. A aquest efecte, s entén que la negociació comença 15 dies abans de la primera reunió oficial i acaba el dia de la firma del Conveni o de l acta de ruptura.

    5. Així mateix s estableix una dieta per compensar les despeses de la part social durant la negociació del Conveni, que es fixa en 14,14 euros per dia de reunió i persona que hi assisteixi.


    Article 43 Reunions periòdiques

    L empresa ha de fixar unes dates per mantenir una reunió trimestral amb el Comitè, en les quals ha d informar de la marxa econòmica de l empresa i del sector, les perspectives de futur, la cartera de comandes i altres temes de caràcter anàleg, sens perjudici del que estableix la legislació vigent sobre això.


    Article 44 Seguretat i salut en el treball

    En les matèries que afecten la seguretat i la salut en el treball, cal aplicar les disposicions que conté la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la normativa concordant.

    A aquest efecte, totes dues parts acorden tractar l ampliació del paràgraf anterior, de conformitat amb els criteris i declaracions generals següents.

    1. Principis generals

    1.1 Fins que no s actualitzi la legislació en la matèria, es consideren nivells màxims admissibles de substàncies químiques i agents físics en el medi ambient laboral els valors límit utilitzats pels serveis de seguretat i higiene del Ministeri de Treball.

    1.2 En cada centre de treball, i per cada àrea homogènia, cal fer el registre periòdic de les dades ambientals. Els serveis de seguretat i higiene hi efectuen la recollida de mostres i les anàlisis posteriors. Els resultats del mostratge s han de st posar a disposició de les parts interessades.

    1.3 Tot treball que després d haver-s hi efectuat els mesuraments que conté l article anterior sigui declarat insalubre, penós, tòxic o perillós té un caràcter excepcional i provisional. En tots els casos, cal fixar un termini determinat perquè desaparegui aquest caràcter, sense que això comporti cap perjudici per a la situació laboral del treballador. Això comporta necessàriament la prohibició absoluta de fer hores extraordinàries i qualsevol canvi d horari que impliqui un increment de l exposició al risc per sobre dels cicles normals de treball prèviament establerts.

    1.4 Els riscos per a la salut del treballador s han de preveure evitant-ne:

    1) la generació;

    2) l emissió;

    3) la transmissió. Només en darrer terme s utilitzen els mitjans de protecció personal contra aquests riscos. En tot cas, aquesta última mesura serà excepcional i transitòria fins que sigui possible anul·lar aquesta generació, emissió i transmissió del risc.

    1.5 En tota modificació o ampliació del procés productiu, cal procurar que la nova tecnologia, els processos o els productes que s han d incorporar no generin riscos que superin els valors límit. Si s implanta una nova tecnologia cal aportar també les tècniques de protecció que aquesta tecnologia comporti.

    1.6 Tot accident de treball, malaltia professional o un altre tipus de dany a la salut del treballador derivat del treball obliga, de manera peremptòria, a adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la repetició.

    Pel que fa a les mesures correctores i els informes higiènics que, com a conseqüència d aquests accidents o malalties professionals, remetin els tècnics de l INSHT a l empresa, aquesta els ha de facilitar als membres del Comitè de Seguretat i Salut en un termini màxim de 10 dies des de la seva recepció.

    1.7 Sempre que hi hagi risc demostrat per a la salut del treballador, derivat del lloc de treball, es pot recórrer al Comitè de Seguretat i Salut amb caràcter d urgència. Aquest ha de proposar les mesures oportunes fins que el risc desaparegui.

    1.8 En el supòsit que en una determinada fabricació no hi hagi normes i mitjans que reglamentin el nivell d exigència en matèria de prevenció de riscos, l empresa està obligada a mantenir els mateixos nivells i mitjans que s utilitzin en els diversos països de la UE on Trelleborg fabriqui aquests productes.

    2. Comitè de Seguretat i Salut

    2.1 Segons el que disposa l article 35.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals són 3 els delegats de prevenció, membres del Comitè d Empresa, corresponents a la representació dels treballadors.

    Segons el que regula l article 38.2 de la Llei esmentada, es crea el Comitè de Seguretat i Salut, compost pels 3 delegats de prevenció indicats en el paràgraf anterior i 3 representants de l empresa.

    2.2 Els treballadors, mitjançant el Comitè de Seguretat i Salut, tenen dret a la informació necessària de les matèries emprades, la tecnologia i altres aspectes del procés productiu que calguin per conèixer els riscos que afecten la salut física i mental. Així mateix, tenen dret a la informació que es troba en poder de l empresa dels riscos reals o potencials del procés productiu i els mecanismes de la seva prevenció.

    2.3 Els treballadors, individualment, tenen dret a tota la informació corresponent als estudis que es realitzen sobre el seu medi ambient a la feina i sobre el seu estat de salut, incloent-hi els resultats dels exàmens, diagnòstics i tractament que se ls efectuïn. També tenen dret que se ls facilitin aquests resultats.

    3. Vigilància del risc

    Els treballadors i els grups de treballadors que per les seves característiques personals, per les seves condicions de major exposició a riscos o per altres circumstàncies tenen vulnerabilitat a aquest han de ser vigilats d una manera especial. 4. Serveis de medicina, higiene i seguretat en el treball

    4.1 El Comitè de Seguretat i Salut ha de conèixer l activitat dels serveis de medicina, higiene i seguretat en el treball de l empresa, per tal de complir totalment els punts abans esmentats, així com els aspectes relacionats amb la protecció de la salut del treballador.

    4.2 La informació recollida per aquests serveis ha de tenir com a única finalitat protegir la salut del treballador, guardant el secret professional convenient.

    4.3 Reconeixements mèdics. Els reconeixements mèdics que s efectuïn han de ser específics, i s han d adequar a les E primeres matèries o als additius que es manipulen en cada centre o lloc de treball.

    5. Programes, pressupostos i controls

    El Comitè de Seguretat i Salut ha de ser degudament informat dels programes anuals destinats a la protecció de la salut del treballador, com també del pressupost total destinat a la seva execució. Tot seguit n ha d emetre opinions i dictamen.

    6. Tecnologia i organització de la feina

    El Comitè de Seguretat i Salut ha de ser informat de les decisions relatives a la tecnologia i l organització de la feina que tenen repercussió sobre la salut física i mental del treballador.

    7. Protecció a la maternitat

    Existeix el dret al canvi del lloc de treball per embaràs, quan es demostri que les condicions de la feina (tòxica, perillosa, penosa, primeres matèries, etc.) poden produir avortaments o deformacions. En aquest cas, cal assegurar el mateix salari i la incorporació al lloc de treball habitual quan la treballadora es reincorpori després del part.

    8. Formació

    El Comitè de Seguretat i Salut, per tal de complir la seva labor satisfactòriament, ha d assistir als cursos de formació programats per les organitzacions oficials o centrals sindicals reconegudes a l empresa, havent-ne informat prèviament el Departament de Recursos Humans.


    Article 45 Seccions sindicals

    Es reconeixen les seccions sindicals de conformitat amb la Llei orgànica 11/1985, de 2 d agost, de llibertat sindical i, en particular, les atribucions següents al secretari general de cada secció sindical:

    1. Participar en les reunions del Comitè amb la Direcció de l empresa.

    2. Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l empresa posi a disposició del Comitè d Empresa. El secretari general està obligat a guardar secret professional en aquelles matèries en què s escaigui legalment.

    3. Ser escoltats per l empresa abans d adoptar mesures de caràcter col·lectiu que afectin els treballadors en general i els afiliats del seu sindicat en particular.


    Article 46 Biblioteca

    L empresa ha de col·laborar facilitant material per a la creació d una biblioteca a la fàbrica, administrada pel Comitè fora de la seva jornada laboral, i l empresa també es compromet a realitzar gestions a les caixes d estalvi a fi d intentar obtenir alguna donació de llibres.


    Article 47 Llista d hores extraordinàries

    L empresa ha de lliurar al Comitè, per períodes de nòmina vençuts, una relació quantificada individualment en nombre, que contingui la quantitat d hores extres i festives realitzades en el període de nòmina immediatament anterior.


    Capítol 7 Disposicions finals

    1. Plantilla i escalafó

    1.1 L empresa ha de confeccionar cada any la plantilla del seu personal fix, indicant-hi el nombre de treballadors que comprèn cada divisió orgànica funcional i cada categoria professional.

    1.2 Així mateix, l empresa ha de confeccionar anualment l escalafó del personal en 2 modalitats diferents:

    a) General, que agrupa el personal de l empresa segons la data d ingrés de cada treballador.

    b) Especial, que agrupa els treballadors per divisions orgàniques funcionals i categories professionals. En la confecció d aquests s han d especificar les dades següents: nom i cognoms, data de naixement, data d ingrés, categoria professional i data d alta en l empresa.

    L ordre de cada treballador en l escalafó és determinat per la data d alta en la categoria professional i per l antiguitat.

    L empresa ha de publicar l escalafó per al coneixement del personal i n ha de lliurar una còpia al Comitè d Empresa.

    Tècnics titulats:

    Director tècnic

    Tècnic en cap

    Tècnic/enginyer

    Perit o enginyer tècnic

    Graduat social

    Ajudant tècnic

    Tècnics no titulats:

    Encarregat Analista de laboratori Auxiliar de laboratori

    Tècnics d organització de la feina:

    Cap de secció d organització de primera

    Cap de secció d organització de segona

    Tècnic d organització de primera

    Tècnic d organització de segona

    Auxiliar d organització

    Tècnics del processament de dades:

    Cap de processament de dades

    Analista

    Programador d ordinadors

    Administratius:

    Cap de primera

    Cap de segona

    Oficial de primera

    Oficial de segona Auxiliar

    Aspirant

    Tècnics d oficina:

    Delineant projectista

    Delineant st Calcador

    Auxiliar tècnic d oficina

    Aspirant a tècnic d oficina

    Obrers:

    1. Professionals d oficis auxiliars:

    Oficial de primera

    Oficial de segona

    Oficial de tercera

    Aprenent

    2. Professionals de la indústria:

    Professional de primera

    Professional de segona

    Ajudant especialista

    Peó

    Professionals d activitats complementàries:

    Oficial de primera

    Oficial de segona

    Aprenent

    2. Hores extres estructurals

    Es consideren com a hores extraordinàries estructurals les hores extraordinàries necessàries per cobrir o compensar l excés d absentisme que superi el 5% en còmput mensual, sense que això impliqui que el treballador tingui l obligació de fer hores extraordinàries per cobrir aquest major índex d absentisme.

    També es consideren estructurals les hores extraordinàries realitzades per cobrir les dedicades a formació.

    3. Normes internes de manteniment (dissabtes-dilluns)

    A l efecte de posar en pràctica la Resolució del Departament de Treball de la Generalitat recaiguda en l expedient d Ordenació laboral núm. 451.9.81, s estableix la norma de funcionament intern següent:

    Els dissabtes no laborables han de treballar en tasques de manteniment un oficial de primera i un oficial de tercera que aquella setmana tinguin el torn de matí. D aquesta manera la rotació dels dissabtes coincideix amb la rotació normal dels torns de manteniment.

    El dilluns següent (o el primer dia laborable de la setmana següent) fan festa els qui van treballar el dissabte anterior. Quant als oficials restants (de primera i de tercera), l un fa el torn de matí (el de primera) i l altre el torn de tarda (el de tercera).

    El cap de manteniment, al seu parer, pot accedir a possibles sol·licituds d intercanvis que els oficials de manteniment facin entre ells, sempre que el servei quedi cobert. Els canvis de dissabte per dilluns només afecten el personal de manteniment, de manera que qualsevol altre treballador que, per exemple, treballi per reforçar el servei de dissabte, es considera que fa hores extraordinàries. Al personal de manteniment que treballi en dissabte d acord amb la permuta indicada anteriorment, l empresa li ha d abonar els viatges.

    4. Absentisme st Les parts signants del present Conveni reconeixen el greu problema que per a la nostra societat suposa l absentisme i la necessitat de reduir-lo donada la seva negativa incidència en la productivitat. S acorda considerar absentisme a tots els efectes d aquest Conveni la incapacitat temporal (derivada de malaltia comuna, accident no laboral, accident de treball i malaltia professional), la falta no justificada i el retard.


    Annex 1

    Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

    Barcelona, 2 d agost de 2010 La directora dels Serveis Territorials a Barcelona, Raquel Calveras Augé