Antecedents

1. El dia 1 de juny de 2011, la representació de les empreses del sector del Transport de malalts i accidentats en ambulància de les Illes Balears i la del seu personal subscriviren el text del Conveni col·lectiu de treball d aquest sector.

2. El dia 9 de juny de 2011, el senyor Josep Ginard Vallcaneras, en repre sentació de la Comissió Negociadora del Conveni col·lectiu, sol·licità el regis tre, dipòsit i publicació del conveni col·lectiu esmentat.

Fonaments

1. L article 90.3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s aprova el text refós de la Llei de l Estatut dels treballadors.

2. El Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de con venis i acords col·lectius de treball.

3. L article 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modifica da per la Llei 4/1999 de 13 de gener.

Per tot això, dict la següent

Resolució

Ordenar la inscripció i el dipòsit en el Registre de convenis col·lectius de les Illes Balears del Conveni col·lectiu de treball del sector del Transport de malalts i accidentats en ambulància de les Illes Balears de les Illes Balears.

Notificar aquesta Resolució a la Comissió Negociadora.

Fer constar que la versió castellana del Conveni és l original signada per les persones membres de la Comissió Negociadora i que la versió catalana és una traducció de la mateixa.

Disposar la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 16 de juny de 2011

El director general de Treball Iago Negueruela Vázquez

Quart Conveni Col·lectiu de Transport Sanitari en l àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S acorda aquest Quart Conveni Col·lectiu de Transport Sanitari en l àm bit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, subscrit per les parts: Associació Balear d Empresaris d Ambulàncies (ABEA), i les centrals sindicals CCOO i UGT.

Als efectes legals pertinents, les parts designen els domicilis següents:

Associació Balear d Empresaris d Ambulàncies (ABEA), amb domicili al carrer de Pocomaco, 3, de Palma.

CCOO Federació de Serveis a la Ciutadania de les Illes Balears, amb domicili al carrer de Francesc de Borja i Moll, 3 de Palma.

UGT, Federació de Transports, Comunicació i Mar de les Illes Balears de la Unió General de Treballadors, amb domicili al carrer de Font i Monteros, 8, 3r de Palma.

Les parts ens reconeixem mútuament la legitimació i la capacitat legal necessària per formalitzar aquest Conveni, d acord amb les clàusules següents:

CAPÍTOL I

Les disposicions d aquest Conveni són aplicables als treballadors i empre ses dedicades al transport sanitari terrestre, aeri, marítim de malalts i/o acciden tats, així com el transport d òrgans, sang, mostres biològiques i equips mèdics. Aquest Conveni s ha d aplicar a tots els treballadors que treballen en les empre ses indicades anteriorment, independentment de la seva categoria professional, i en l àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb l única excep ció dels alts càrrecs a què es refereix l article 2 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març. Les parts manifesten expressament la seva intenció de no pactar acords en àmbits inferiors al d aquest Conveni.

El present Conveni és d àmbit autonòmic i afecta els centres de treball compresos dins el seu àmbit funcional, situats en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, encara que el domicili de l empresa se n radiqui fora.

El present Conveni s estableix per un període de dos anys de durada i els efectes econòmics seran amb caràcter retroactiu des del dia 1 de gener de 2011, excepte en els casos en què es reguli d una altra manera. La fi de la seva vigèn cia serà el 31 de desembre de l any 2012, amb independència de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Aquest Conveni quedarà automàticament denunciat en finalitzar. No obs tant l anterior, i per evitar el buit normatiu que hi podria haver una vegada se n acabi la vigència inicial o la de qualsevol de les pròrrogues, continuarà regint en la seva totalitat, tant pel que fa al contingut normatiu com al d obligació, fins que sigui substituït per un altre.

Ateses les peculiaritats que concorren en l àmbit a què es refereix aquest Conveni, les parts han acordat regular amb caràcter general les relacions entre les empreses i els treballadors en totes les matèries compreses en el seu contin gut, fins i tot aquelles la regulació de les quals es pacta de forma diferent a la que es preveu en la normativa general aplicable. En tot el que no estigui previst en aquest Conveni s ha d aplicar la normativa laboral vigent, amb l excepció continguda en l apartat anterior.

Les millores econòmiques globals, enteses en còmput anual, compensaran i absorbiran les vigents, en les empreses que siguin superiors a les aquí pacta des. Les condicions pactades són totalment compensables amb les que regien abans de la vigència d aquest Conveni, independentment de la naturalesa o l o rigen de la seva existència.

Les condicions pactades en aquest Conveni formen un tot orgànic i indi visible i, als efectes de la seva aplicació pràctica, s han de considerar global ment. En el cas que l autoritat administrativa o judicial competent, fent ús de les seves facultats, no homologàs alguns dels articles o una part del contingut, aquest Conveni queda nul i sense cap eficàcia, i se n ha de reconsiderar el con tingut total, llevat que l article o els articles no tinguin un contingut econòmic. En aquest cas, s han de revisar només els articles rebutjats.

Els pactes, les clàusules i les condicions vigents en qualsevol contracte considerats globalment i que en el còmput anual impliquin condicions més beneficioses per al treballador o grup de treballadors, en relació amb les quals s estableixen, han de subsistir com a garantia personal dels qui les gaudeixen.

Quan una empresa perd l adjudicació dels serveis concertats mitjançant concurs públic de gestió de serveis públics, per resolució o terminació del con tracte amb l Administració, la nova empresa adjudicatària està obligada a subro gar els contractes laborals dels treballadors que prestaven aquest servei, i ha de respectar-ne en qualsevol cas la modalitat de contractació i els drets i les obli gacions que hagin gaudit en els set mesos anteriors a l adjudicació a l empresa substituïda, sempre que provinguin de pactes i acords lícits que s hagin posat en coneixement, juntament amb la documentació pertinent:

a) Aquesta subrogació de personal tindrà lloc únicament i exclusivament pel que fa als treballadors següents:

1. Treballadors en actiu, amb una antiguitat mínima en el servei objecte del contracte de set mesos anteriors a la data en què té lloc l adjudicació del con tracte, sigui quina sigui la modalitat del seu contracte de treball, amb indepen dència que, amb anterioritat al període de set mesos esmentat, haguessin treba llat en una altra activitat.

2. Treballadors amb dret a reserva a lloc de treball, que en el moment de l adjudicació de l activitat en tinguin una antiguitat mínima de set mesos i es trobin malalts, accidentats, en excedència, de vacances, de permís, de descans maternal, o en situacions anàlogues.

3. Treballadors de nou ingrés que, per exigències del client, s hagin incor porat a l activitat a conseqüència d una ampliació, en els set mesos anteriors a la nova adjudicació d aquella.

4. Treballadors amb contracte d interinitat que substitueixin algun dels treballadors esmentats en l apartat 2, amb independència de la seva antiguitat i mentre duri el seu contracte.

5. Treballadors que en substitueixin altres que es jubilin, havent complert 64 anys dins els set mesos anteriors a l adjudicació de l activitat i en tinguin una antiguitat mínima de set mesos anteriors a la jubilació, en els termes i condi cions del Reial decret 1194/1985, de 17 de juliol.

6. No obstant això, queden exclosos de l aplicació d aquesta clàusula de subrogació els treballadors que siguin directius de l empresa, com també els units per vincles de consanguinitat i afinitat, llevat que n acreditin l existència de relació contractual.

b) Tots els supòsits prevists anteriorment s han d acreditar fefaentment i documentalment per l empresa cessant a l adjudicatària, als treballadors i als seus representants, mitjançant els documents que es detallen en l apartat i, en el termini de deu dies hàbils, comptadors des que l empresa adjudicatària els requereixi fefaentment a l empresa cessionària, sempre que es tracti de docu ments que ja s hagin emès o que s haurien d haver emès. A l efecte de l acredi tació entre l empresa cessant i l empresa adjudicatària s aclareix que es consi deren mitjans fefaents de comunicació els següents: enviaments de la documen tació per conducte notarial, mitjançant burofax, telegrama o mitjançant un mèto de equivalent que en deixi constància del contingut.

c) Els treballadors que no hagin gaudit de les vacances reglamentàries quan hi ha la subrogació les gaudiran amb la nova adjudicatària del servei, que només abonarà la part proporcional del període que li correspongui, ja que l a bonament de l altre període correspon a l empresa cessant, que ho ha de fer en la liquidació corresponent.

d) L aplicació d aquest article és d obligat compliment per a les parts que vincula: empresa cessant, nova adjudicatària i treballador. No obstant això, per acord mutu de l empresa cessant i el treballador, aquest pot romandre en l anti ga empresa adjudicatària. En aquest cas, la cessant no podrà cedir cap altre tre ballador que no prestàs el seu treball en l activitat objecte del contracte, si la cessionària no ho accepta.

e) En cas que la comunicació no tengui lloc en l indefectible termini mar cat, s entén que l empresa opta per l assumpció del personal laboral esmentat, i el mateix ocorrerà amb les dades i/o relació de personal que es comuniquin amb posterioritat al termini establert.

f) La subrogació efectiva tindrà lloc en el moment en què la nova adjudi catària comenci a prestar serveis i no abans, i la relació laboral anterior a aquest moment és d exclusiva responsabilitat de la cessant.

g) L empresa cessant respon de les conseqüències derivades de la falsedat o inexactitud manifesta que la informació facilitada pugui ocasionar a l empre sa adjudicatària, sense perjudici que s hi puguin revertir els treballadors inde gudament subrogats.

h) Els membres del Comitè d Empresa, els delegats de personal i els dele gats sindicals, poden optar, en qualsevol cas, entre romandre en la seva empre sa o subrogar-se a l empresa adjudicatària, excepte en el cas que hagués estat contractat expressament per obra o servei determinat pel centre afectat per la subrogació, o que la subrogació afecti la totalitat dels treballadors.

i) L empresa cessant ha de facilitar a la nova adjudicatària els documents següents:

- Una certificació en què han de constar els treballadors afectats per la subrogació, amb els noms i llinatges, la data de naixement, l estat civil, el document nacional d identitat, el número d afiliació a la Seguretat Social, el nombre de fills, la naturalesa dels contractes de treball i la categoria professio nal (segons la classificació d aquest Conveni).

- L original o una fotocòpia compulsada dels set darrers rebuts de salaris dels treballadors afectats.

- Una fotocòpia compulsada dels TC/1 i TC/2 dels set darrers mesos o els documents o suports corresponents que legalment els substitueixin.

- La relació de personal, especificant-ne: nom i cognoms, número d afi liació a la Seguretat Social, antiguitat, categoria professional, jornada, horari, modalitat de contractació i data del gaudi de les vacances. Si el treballador és representant legal dels treballadors, se n ha d especificar el període de mandat.

- Una fotocòpia compulsada dels contractes de treball del personal afectat per la subrogació.

- L original o una fotocòpia compulsada dels títols que habiliten per a l e xercici del seu treball.

- Còpia de documents diligenciats degudament per cada treballador afec tat, en els quals es faci constar que aquest ha rebut de l empresa cessant la seva liquidació de parts proporcionals i no queda pendent cap quantitat.

Aquests documents han d estar en poder de la nova adjudicatària de forma fefaent, en el termini de deu dies hàbils comptadors des que l empresa adjudi catària els requereixi fefaentment a l empresa cessionària o des del moment que s emetin o s haurien d haver emès.

Es constitueix una Comissió Paritària per a la interpretació, arbitratge, conciliació i vigència del Conveni. Està composta per 4 vocals, 2 representants dels sindicats i 2 dels empresaris. En les reunions s accepta la presència d as sessors de les respectives representacions, amb veu, però sense vot. Les parts convenen expressament que qualsevol dubte o divergència que pugui sorgir sobre la interpretació o aplicació d aquest Conveni que tingui caràcter de con flicte ha de ser sotmès prèviament a informe de la Comissió abans de presentar qualsevol reclamació contenciosa o administrativa. La Comissió Paritària s ha de reunir, almenys, cada tres mesos, a partir de la data de vigència del Conveni, i tantes vegades en reunió extraordinària com calgui, i els seus acords per ser vàlids requereixen la meitat més un dels vocals representants dels sindicats, així com la meitat més un dels vocals representants dels empresaris. Tant els vocals com els assessors han de ser convocats per carta certificada o correu electrònic en primera i en segona convocatòria, amb una antelació mínima de quinze dies de la celebració de la reunió ordinària. Si en primera convocatòria no hi fossin presents la totalitat dels vocals, se celebrarà la reunió en segona convocatòria, i els acords seran vàlids sempre que concorrin, com a mínim, la meitat més un de cadascuna de les representacions. Els acords presos seran condicions annexes al Conveni inicial. Les reunions extraordinàries poden ser convocades per qualse vol de les parts, tant de la representació social com de l empresarial.

S estableix com a seu de la Comissió esmentada el Tribunal d Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), amb domicili a l avinguda del Comte de Sallent,11, 2a planta. Als efectes d aquest article, les adreces de les parts són les que estableix la disposició preliminar.

El règim salarial establert en aquest Conveni no és d aplicació necessària o obligada per a les empreses l estabilitat econòmica de les quals pugui veure s danyada com a conseqüència d adequar-s hi. A aquest efecte, es consideren cau ses justificades, entre altres, les següents:

1. Situacions de dèficit o pèrdues objectives i acreditades fefaentment en els dos darrers exercicis comptables. Així mateix, es tindran en compte les pre visions de l any en curs.

2. Societats que estiguin incloses en les causes de dissolució legal següents:

a) Per conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni a una quan titat inferior a la meitat del capital social.

b) Per reducció del capital social per sota del mínim legal quan la reduc ció sigui imposada legalment i esmenin aquesta situació.

3. Empreses que hagin demanat concurs de creditors, fallida o suspensió de pagaments.

4. Empreses a les quals sobrevingués alguna causa que afecti notablement l exercici de la seva activitat.

Les empreses que pretenguin desvincular-se del règim salarial del Conveni, en el termini de vint dies següents a la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), han de notificar-ho per escrit a la Comissió Paritària del Conveni, a la representació dels treballadors o, si no, a aquests, i han d acompanyar a l escrit dirigit a la representació dels treballadors o a aquests la documentació necessària (memòria explicativa, balanços, comptes de resultats, o si escau, informe d auditors o censors de comptes, o altres docu ments), que justifiqui un règim salarial diferenciat. Una vegada s ha notificat l anterior, si en el termini de deu dies no hi hagués acord dins l empresa sobre la desvinculació, es donarà trasllat de l expedient a la Comissió Paritària del Conveni, que s ha de pronunciar en el termini de deu dies i la seva decisió tin drà caràcter vinculant. En cas d aprovar-se n la desvinculació, tindrà efectivitat durant un any.

En el cas que alguna empresa desitgi mantenir per més temps la desvin culació d aquest Conveni, ha de demanar una nova autorització en la forma i amb el procediment previst en aquest article. Transcorregut el període de des vinculació, sense haver-ne instat una pròrroga o en el cas d haver-se n denegat, la reincorporació a les condicions previstes en el Conveni és automàtica. Els representants legals dels treballadors o, si escau, aquests o la Comissió Paritària estan obligats a tractar i mantenir en la major reserva la informació rebuda i les dades a què hagin tingut accés com a conseqüència del que estableixen els parà grafs anteriors, i han de complir amb el secret professional respecte de tot això.

El salari Conveni és compost pel salari base que s estableix en l annex 1 Taules salarials més el complement per formació. El salari base s incrementa rà en la resta d anys de vigència del Conveni de la manera següent:

Per a l any 2011, l IPC real estatal de 2010 fixat en el 3 %.

Per a l any 2012, l IPC real estatal de 2011.

Per a l any 2011, l increment s ha de començar a abonar al mes següent a la publicació d aquest Conveni en el BOIB.

L any 2012, s ha de començar a abonar l increment des de la publicació a l INE de l IPC estatal de 2011. En el cas que la publicació sigui posterior al 15 de gener s ha d actualitzar en la nòmina següent, incloent-hi el retard des de l 1 de gener. Els retards acumulats des de l 1 de gener de 2011 s ha d abonar en 3 períodes trimestrals, la quantitat s ha de dividir en tres parts iguals i s ha de pagar de la manera següent: la primera part als 3 mesos de la publicació del Conveni i els següents en cada un dels trimestres següents successius compta dors des de l últim pagament. L IPC real estatal s ha d aplicar sobre tots els conceptes menys en la dieta i en l hora de presència. Per a cada un dels anys de vigència d aquest Conveni s ha de començar a abonar l increment previst en la nòmina següent a la publicació, exceptuant-ne els endarreriments meritats corresponents de l any 2011. Les empreses han de fer la transferència bancària de les nòmines, a tot estirar, el primer dia de cada mes.

Els premis d antiguitat per treballadors amb alta posterior a l 1 de gener de 1984, rebran per aquest concepte: complerts els tres anys de permanència, el 3 per 100. Un augment de l 1 per 100 per any de permanència, a partir del quart any. Als vint anys o més de serveis ininterromputs, el 20 per 100. Respecte dels premis d antiguitat per treballadors amb alta anterior a l 1 de gener de 1984, s ha d ajustar als convenis i/o contractes subscrits entre les parts.

Ateses les característiques especials que concorren en aquest sector, com a conseqüència de la disponibilitat permanent del personal de moviment per atendre aquests serveis públics, la qual cosa comporta l existència de les hores de presència que estableix l article 21 d aquest Conveni, aquestes no poden tenir la consideració de temps de treball efectiu i, per tant, no són computables, segons estableix expressament el Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre. Les parts acorden fixar com a preu de les hores de presència les establertes en l annex 2 d aquest conveni per a cadascuna de les categories professionals. En el cas que un treballador percebi una quantitat superior a les pactades en aquest conveni, el treballador mantindrà el mateix import fins que el preu aplicable, resultat de les taules de referència, sigui superior al que percep. Mensualment, la representació social i la direcció de l empresa han de signar un relació docu mental en què es recullin les hores de presència que hagin fet els treballadors en el mes corresponent.

Tenen aquesta consideració les hores de treball efectiu que superin la jor nada ordinària i s han d abonar amb un recàrrec del 75 per 100 sobre el preu que resulta per a l hora de presència de l aplicació de la fórmula següent:

(Salari base + antiguitat) x 15

1800

Mensualment, la representació social i la direcció de l empresa han de sig nar una relació documental en què es recullin les hores que hagin fet els treba lladors en el mes corresponent.

Tenen dret a percebre el complement per formació els treballadors que acreditin haver superat les unitats de competència relacionades. S hi accedirà si es compleix amb algun dels 3 requisits següents:

a) El conjunt de (UC0069_1; UC0070_2, UC0071_2, UC0072_2)

b) O bé que acreditin haver superat el conjunt de (UC0360_2; UC0361_2, UC0362_2)

c) O bé que acreditin FP 1r any o 2n any complet de la professió TTS/TES.

Percebran un complement de 20 euros per 12 mensualitats a partir de l 1 de gener de 2012 i fins al 31 de desembre de 2013.

Les gratificacions extraordinàries de juliol i Nadal a tot el personal, s a pliquen en els mateixos termes i condicions que venien regint per a les empre ses i treballadors del sector i la quantia es basa prenent en consideració el sala ri base del present Conveni, més el complement de Conveni de les Illes Balears i l antiguitat, si escau. Aquestes gratificacions s han d abonar en la primera set mana de juliol i desembre, respectivament. Els treballadors que no duguin tre ballant un any les percebran a prorrata del temps treballat, computant aquest sempre en dies naturals. S acorda abonar dues pagues extraordinàries per insu laritat la quantia de les quals serà equivalent a la meitat d una gratificació extraordinària. Aquestes pagues s han de pagar en la primera setmana dels mesos de març i setembre.

Quan el treballador per causa del servei no pugui menjar, sopar o pernoc tar al seu domicili, tindrà dret a percebre les dietes respectives que es fixen en les quanties següents. Aquests treballadors tenen dret a percebre dietes per dinar o sopar, d acord amb els criteris següents:

1. Dinar. Quan l inici de la jornada del treballador de què es tracti comen ci abans de les 13.00 hores i finalitzi després de les 15.30 hores.

2. Sopar. Quan l inici de la jornada del treballador de què es tracti comen ci abans de les 20.00 hores i finalitzi després de les 22.00 hores.

No es pagaran begudes alcohòliques.

3. Temps de menjar. Només els treballadors que per causa del servei rea litzin més de vuit hores i un màxim de dotze tindran dret a un període d una hora per fer el dinar o sopar, que no serà recuperable. Aquest període començarà a computar en el moment en què el treballador ho comuniqui a la seva central, en concordança amb el seu full de ruta.

Quantia

- Dinar 11,41 €

- Sopar 11,41 €

- Pernocta i esmorzar 15,63 €

- Suma dels tres conceptes 39,61 €

En qualsevol cas, les empreses poden substituir l abonament de la dieta pel pagament de la despesa directament. En els serveis que es presten fora del territori nacional són despeses a justificar.

Retribució específica del treball nocturn. El treball considerat nocturn d a cord amb l article 36 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s aprova el text refós de la Llei de l Estatut dels Treballadors, té la remuneració específica que es determina en aquest article. El treballador que presti servei entre les 22.00 hores i les 6.00 hores percebrà, per cada hora de treball en aquest horari, un increment d un 10 per 100 sobre el salari base que li correspongui. A aquest efecte, el càlcul s ha de fer sobre el salari base per quinze pagues, divi dit per la jornada ordinària anual d aquest conveni.

a) Jornada laboral

La jornada ordinària de treball per al personal que no sigui de moviment és de quaranta hores de treball a la setmana o la legal que en cada moment exis teixi. La jornada de treball per al personal de moviment és de quaranta hores set manals i de 1.800 hores/any de treball efectiu, que s ha de computar com a cent seixanta hores quadrisetmanals de treball efectiu i sempre en jornada contínua.

Temps de treball efectiu: és aquell en el qual el treballador es troba a dis posició de l empresari o en l exercici de la seva activitat, realitzant les funcions pròpies de la conducció del vehicle o mitjà de transport o altres treballs durant el temps de circulació dels mateixos, o treballs auxiliars que s efectuïn en rela ció amb el vehicle o mitjà de transport, els seus passatgers o la seva càrrega.

Temps de presència: és aquell en el qual el treballador es troba a disposi ció de l empresari sense prestar treball efectiu, per raons d espera, expectatives, serveis de guàrdia, viatges sense servei, avaries, menjars en ruta o altres de simi lars. La jornada màxima diària no ha de superar les nou hores de treball efectiu, ni menys de sis hores, a l efecte de pagament d hores extraordinàries, excep tuant els serveis de llarg recorregut que no poden interrompre s, de manera que en aquests el treballador descansarà la jornada laboral immediata, les hores sobrepassades. En qualsevol cas, les hores extraordinàries poden ser compensa des per l empresa amb temps de descans equivalent sempre que el treballador hi estigui d acord. El descans mínim entre jornada i jornada és de dotze hores. Les empreses estan facultades per organitzar el treball d acord amb les necessitats del servei, i poden establir els torns corresponents entre el personal per assegu rar-ne l atenció preventiva i real, des de les zero a les vint hores, durant tres cents seixanta-cinc dies l any.

b) Quadrants

Els quadrants de torns, lliurances i festius de la plantilla s han de progra mar semestralment, de gener a juny inclusivament i de juliol a desembre també inclosos. Aquests quadrants els ha de confeccionar la direcció de l empresa i s han de negociar amb el comitè d empresa amb un mes d antelació a l entrada en vigor d aquests, i els han de signar les dues parts. Cada dia cinc o posterior si és festiu, i amb periodicitat mensual el Comitè i l empresa han de signar el resum documental resultant de les hores de presència de tota la plantilla (i això no afecta els errors salarials que s apreciïn per diferència existent, en el seu cas), i que s han de preveure en les nòmines corresponents, d acord amb el que esta bleix l article 14 del conveni vigent. Amb periodicitat anual, l empresa confec cionarà els quadrants comprensius de les vacances anuals del personal. Aquests torns són rotatius o fixos. L empresa ha de permetre el canvi de torn entre els treballadors, sense cap discriminació, i donant comunicació a l empresa amb, almenys, quatre hores d antelació.

c) Dispositiu de localització

Les empreses poden oferir als treballadors que considerin oportuns, la possibilitat de romandre a disposició de l empresa mitjançant un dispositiu de localització en les condicions que es detallen a continuació:

1. Només és aplicable als treballadors que, per raons del servei, hagin de romandre disponibles i localitzats des de les 0.00 a les 24.00 hores, mitjançant el mitjà tècnic de localització corresponent, que serà facilitat per l empresa, per acudir als serveis no programats que sorgeixin.

2. L acceptació d aquesta oferta pel treballador en plantilla ha de ser voluntària, sense que la seva negativa li pugui comportar cap canvi en les seves condicions de treball, ni cap tipus de mobilitat. Si el treballador que accepti el dispositiu de localització vol renunciar posteriorment a aquest sistema de tre ball, ha de comunicar-ho a l empresa per escrit amb un mes d antelació, i tor narà a les seves anteriors condicions de treball.

3. No obstant el que disposa l apartat 2, es podrà realitzar contractació específica per fer aquest dispositiu de localització, i s entén que aquest disposi tiu de localització s ha d utilitzar per acudir als serveis no programats que sor geixin.

4. El límit màxim que un treballador pot estar en aquesta situació és de cinc dies seguits, i s han de garantir dos dies de descans consecutius immedia tament després de finalitzar el servei, sense que puguin ser canviats o compen sats.

5. El dispositiu de localització no pot estar activat a efectes de còmput de treball efectiu, en relació amb cada treballador, més de sis hores de mitjana dià ria, calculades en el període dels cinc dies. Durant el dispositiu de localització i a efectes de treball efectiu, aquest es comptabilitzarà des del moment en què s a visi al treballador per prestar un servei fins al moment en què el treballador torni a la seva base.

6. La prestació per part d un treballador del dispositiu de localització, durant cinc dies consecutius, implica la finalització, per part d aquest, de la seva jornada laboral setmanal.

1. Com a compensació a la disponibilitat des de les 00.00 a les 24.00 hores, al treballador que accepti aquest sistema de treball, a més del sou corres ponent (Salari base i antiguitat, si escau) se li abonaran 27,09 € al dia en con cepte de dispositiu de localització. Aquest complement salarial no consolidable retribueix l acceptació expressa per part del treballador del dispositiu de localit zació. Per als anys 2007, 2008, 2009 i 2010 l import d aquest complement s in crementarà seguint el mateix criteri establert en l article 12 del present Conveni.

8. L empresa ha de facilitar un comunicat per tal que el treballador regis tri l activitat desenvolupada durant el dispositiu, en què expressament figurin les activacions realitzades setmanalment, així com la data i el temps d activació i el retorn a la base, en cada un dels serveis. De cada un d aquests comunicats, el treballador n ha de guardar una còpia degudament segellada per l empresa.

d) Descans setmanal

Les empreses poden programar els descansos dels treballadors segons els torns abans esmentats, s ha de facilitar en una setmana dos dies de descans con secutius i en la següent dos dies alterns o consecutius, o viceversa, no necessà riament un diumenge i festiu. S ha de procurar que aquests diumenges i festius siguin rotatius per a tot el personal. En les empreses en què per ús o costum els dos dies de descans siguin sempre consecutius, ho han de continuar sent. Aquests descansos que corresponen per torn i que hagin de treballar per suplèn cia de malaltia i absències justificades d un altre treballador s han de retribuir amb el salari corresponent al dia incrementat en un 50 per 100, en cas que no es disposi d una data immediata per a la concessió de descans al suplent.

e) Diumenges

Tot el personal inclòs en aquest Conveni Col·lectiu que treballi, en mitja jornada o total, els diumenges, han de percebre amb caràcter extraordinari la quantitat:

Per a l any 2011: 31,76 €

Per a l any 2012: 31,76 €, més IPC real estatal

Tot el personal inclòs en aquest Conveni Col·lectiu que treballi, en mitja jornada o total, dies festius establerts en el calendari laboral publicat per l orga nisme competent percebrà amb caràcter extraordinari la quantitat de 40 €, i és d aplicació a partir de la publicació d aquest conveni en el BOIB.

Per a l any 2011, 46,57 €

Per a l any 2012, 46,57 € més IPC real estatal

Els treballadors de les empreses afectades pel present Conveni tenen dret a gaudir d un període anual de trenta dies naturals de vacances retribuïdes d a cord amb el salari base més l antiguitat i el complement Illes Balears correspo nent, si escau. A l efecte del gaudi del període de vacances, l empresa ha d es tablir els torns corresponents, i pot partir les vacances en dos períodes, per tal que més treballadors gaudeixin la quinzena estival. Aquests torns s han de fer segons el calendari anual, abans del mes de novembre de l any anterior, segons les prestacions del servei, i rotatiu segons el criteri que convinguin ambdues parts, començant la rotació pels més antics. Es considera període estival el perí ode entre l 1 de juny i el 30 de setembre. Per al personal que gaudeixi les vacan ces fora del període estival, tant si és una quinzena com si a petició pròpia del treballador gaudeixi d un mes complet i ininterromput, s incrementarà aquest període en un dia de vacances. L empresa ha de negociar amb la representació legal dels treballadors el calendari de vacances. En el cas que el treballador no pogués gaudir el seu període de vacances per incapacitat temporal, sempre que aquesta suposi una hospitalització o immobilitat física, s ajornaran sempre dins l any en curs.

Per raons de seguretat òbvies, els treballadors que hagin complert serveis diürns queden exclosos de fer seguidament serveis nocturns, i a l inrevés, els conductors que hagin fet serveis nocturns no podran dur a terme, a continuació, serveis diürns. En qualsevol cas, s ha de respectar el descans previst en el pre sent Conveni.

Els quadres d horaris fixos d organització dels serveis de caràcter semes tral es posaran en coneixement del personal amb un mes d antelació; els de caràcter mensual, amb cinc dies d antelació de la seva vigència; en els quinze nals, amb tres dies; en els setmanals, amb dos dies i en els diaris, amb dues hores abans de l acabament de la jornada anterior. El calendari laboral a què es refe reix l article 34.4 de l Estatut dels Treballadors comprèn l horari de treball i la distribució anual dels dies de treball, festius, descansos setmanals, vacances i tots els dies inhàbils de l any. Aquests calendaris s han de negociar amb els representants dels treballadors de cadascuna de les empreses. Aquests calenda ris s han d exposar en el tauler d anuncis i en llocs visibles de fàcil accés al cen tre de treball. Per al 31 de desembre, a cada centre de treball, ha d aparèixer exposat en un lloc visible el calendari laboral de l any següent i els horaris de treball de tot el personal, prèvia consulta als representants legals dels treballa dors, que s ha d efer el dia 1 de novembre del mateix any.

A més dels supòsits previstos en la Llei, s autoritza expressament la mobi litat funcional per als treballadors que, per patir algun tipus de malaltia que els inhabiliti per al desenvolupament del seu lloc de treball, sense que puguin, per qualsevol motiu, obtenir la incapacitat temporal, puguin ser assignats a qualse vol altre lloc de treball dels existents a l empresa. Per a aquests casos, és neces sari l informe mèdic que declari si són aptes o no per realitzar els treballs espe cífics de la seva categoria. Aquest informe s ha de comunicar als representants legals, sempre que no hi hagi oposició per part del treballador, i s ha d incorpo rar al seu nou lloc de treball en el termini improrrogable de tres dies. El canvi de lloc no comporta canvi de categoria professional, i conservarà el seu salari base i els complements salarials durant els sis mesos següents a la seva incor poració, un cop acabat aquest termini, si continuàs en el nou lloc de treball, pas saria a percebre les retribucions corresponents a aquesta categoria.

S ha d ajustar al que disposa la disposició onzena de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la qual es modifica el Text refós de l Estatut dels Treballadors, i en concret es modifica l apartat 8 de l article 46, que queda redactat de la manera següent: El treballador amb almenys una antiguitat a l empresa d un any té dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en exce dència voluntària per un termini no menor de quatre mesos i no major de cinc anys. Aquest dret només pot exercir una altra vegada pel mateix treballador si van transcórrer quatre anys des del final de l anterior excedència. Les excedèn cies voluntàries, en el cas que es realitzassin amb la finalitat d ampliació o major formació professional, seran pel temps necessari que aquesta formació requereixi, conservant-se el lloc de treball i es computaran a efectes de l anti guitat.

La classificació professional del personal consignada en aquest Conveni Col·lectiu General és merament enunciativa i no implica que s hagin de tenir prevists tots els grups professionals i les divisions orgàniques i funcionals, ni que s hagin de tenir proveïdes aquestes si les necessitats i el volum de les empreses no ho requereixen, sempre que les funcions que es recullen per a cada una no es desenvolupin en l empresa.

El personal inclòs en l àmbit d aplicació d aquest Conveni Col·lectiu General s estructura sobre la base del grups professionals següents, d acord amb les funcions primordials que realitzen:

a) Personal superior i tècnic

b) Personal administratiu i informàtic

c) Personal d explotació

El grup professional del personal superior i tècnic comprèn els que esti guin en possessió d un títol superior i/o de grau mitjà, amb diplomatures de cen tres docents d ensenyament laboral o professional homologats, o els que sense tenir titulació acrediten preparació derivada de la pràctica continuada, han estat contractats per exercir funcions i responsabilitats sobre organització, explotació, administració, etc. en l àmbit de l empresa. El constitueixen les categories pro fessionals següents:

- Director d Àrea: en els serveis centrals de l empresa és al capdavant d un dels departaments o àrees específiques en què es pot estructurar, i depèn directament de la direcció de l empresa.

- Metge: és el que exerceix funcions o treballs corresponents a la seva titu lació acadèmica i professional.

- Tècnic superior: és el personal que, en possessió d un títol expedit per una escola tècnica superior o facultat universitària, exerceix dins l empresa amb responsabilitat directa, les funcions pròpies de la seva professió, amb indepen dència que tingui o no personal subordinat i realitzi o no, de manera habitual, funcions directives.

- Tècnic mitjà: és el personal que, en possessió d un títol expedit per les escoles tècniques de grau mitjà, exerceix dins l empresa, amb responsabilitat directa, les funcions pròpies de la seva professió, independentment que tingui o no personal al seu càrrec i exerceixi o no funcions directives.

- Diplomat: és el personal que, en possessió d un diploma expedit per cen tres docents oficialment reconeguts o homologats, que no requereixin les con dicions exigibles, bé per les escoles tècniques, bé per les facultats universitàries, porta a terme, dins les empreses, funcions tècniques i específiques per a les quals ha estat contractat en virtut del seu diploma, concorri o no personal sota la seva dependència.

- Ajudant Tècnic Sanitari: comprèn en aquesta categoria el personal que, amb el corresponent títol oficial, realitza els treballs propis de la seva professió.

El subgrup professional del personal administratiu comprèn el personal que, sota les directrius de la direcció de l empresa i utilitzant els mitjans opera tius i informàtics que aquesta li assigni, executa de manera habitual les funcions pròpies de l Administració de l empresa, en l àmbit d aquesta. El componen les categories professionals següents:

- Cap d equip: és el responsable immediat del personal que té al seu càrrec.

- Oficial administratiu: pertanyen a aquesta categoria els que amb la titu lació corresponent, o amb cinc anys d experiència en un càrrec equivalent, rea litzen normalment les tasques administratives.

- Auxiliar administratiu: és el treballador que, amb la titulació correspo nent, realitza les tasques administratives d acord amb la seva categoria.

- Aspirant administratiu: és el personal de setze anys i que, sense forma ció professional, dins els terminis i en els termes legals establerts, compatibilit zant treball i estudi o formació específica, adquireix els coneixements necessa ris per a l exercici d un ofici o lloc de treball del grup professional administra tiu.

- Ordenança: és el personal amb la missió de fer els encàrrecs de tot tipus que se li encomanin, com distribuir correspondència, realitzar tasques de mis satgeria, etc., bé per part de la direcció de l empresa, bé pels caps administratius i encarregats operatius, i de col·laborar en funcions auxiliars, administratives principalment, com a arxiu de documents, en la mesura que se li adjudiquen.

El subgrup professional de personal d informàtica comprèn els que exe cuten de forma habitual les funcions pròpies de sistemes i organització. El com ponen les categories professionals següents:

- Analista de procés de dades: és el personal que verifica anàlisis orgàni ques d operacions complexes per obtenir la solució mecanitzada, pel que fa a: cadenes d operacions a seguir, documents a obtenir, disseny d aquests, fitxers a tractar i definició del seu tractament i elaboració completa fins a la seva finalit zació dels expedients tècnics d aplicacions complexes.

- Programador/a: és el personal que estudia els processos complexos pre definits, confecciona organigrames detallats del tractament, redacta programes en el llenguatge de programació que se li indica i confecciona proves d assaig, posa a punt els programes, completa expedients tècnics dels mateixos i docu menta el manual de consola.

- Operador/a: és qui manipula i controla ordinadors dotats de sistemes operatius capaços de treballar en multiprogramació, principalment equips i pro grames de naturalesa complexa. Ha de saber detectar i resoldre problemes ope ratius, definint-los com a errors d operació o de màquina.

El grup professional de personal d explotació es compon pels que, sota la concreta direcció del personal superior i tècnic, executa els diferents treballs i tasques pròpies de l explotació i correcte funcionament dels establiments o cen tres de treball de les empreses, que li són encomanats d acord amb el seu ofici o coneixements específics. És format per les categories professionals següents:

- Cap d equip: és el responsable immediat del personal operatiu que tin gui al seu càrrec.

- Cap de trànsit: és el que té al seu càrrec planificar i supervisar els movi ments dels vehicles de l empresa.

- Tècnic en transport sanitari avançat: treballador que és contractat per conduir vehicles o no, que té permís de conduir i està en possessió del títol homologat de Tècnic Avançat en el Transport Sanitari i pot realitzar tasques de conductor, ajudant de conductor-portalliteres i les pròpies que li permet el títol homologat corresponent.

- Tècnic en Transport Sanitari (TTS) Conductor: treballador que és con tractat per conduir els vehicles d assistència sanitària, i està en possessió del permís de conduir corresponent. Ha de fer les tasques auxiliars i complementà ries relacionades amb el vehicle i el malalt i/o accidentat necessàries per a la correcta prestació del servei. L empresa està obligada a facilitar i assumir el cost de la formació necessària per accedir a la titulació i/o certificació, que en cada cas exigeixin les entitats beneficiàries del servei.

- Tècnic en Transport Sanitari (TTS) Ajudant Conductor-portalliteres: té les tasques pròpies de portalliteres i coneixements sanitaris per a l atenció i seguiment del pacient, i ha de realitzar les tasques auxiliars i complementàries relacionades amb el vehicle i el malalt i/o accidentat necessàries per a la correc ta prestació del servei. Han de tenir carnet de conduir suficient i podran i hau ran de ser formats per a conductor d ambulàncies. Aquesta formació de con ducció no podrà sobrepassar el 50 % de la seva jornada i deurà del seu temps mentre tenen la retribució com a ajudants. L empresa està obligada a facilitar i assumir el cost de la formació necessària per accedir a la titulació i/o certifica ció que en cada cas exigeixin les entitats beneficiàries del servei. Aquesta for mació s ha de adequar a la legislació vigent sobre pràctiques i formació.

- Tècnic en Transport Sanitari (TTS) portalliteres: té les tasques pròpies de portalliteres i coneixements sanitaris per a l atenció i seguiment del pacient, realitzant les tasques auxiliars i complementàries relacionades amb el vehicle i el malalt i/o accidentat per a la correcta prestació del servei.

- Cap de taller: aquesta categoria inclou els que, amb la capacitat tècnica precisa, tenen al seu càrrec la direcció d un taller. Ha d ordenar i vigilar els tre balls que es realitzen en la seva dependència.

- Mecànic: es classifiquen en aquesta categoria els que amb coneixements teòrics i pràctics de l ofici, adquirits en un aprenentatge degudament acreditat, o amb la llarga pràctica, realitzen els treballs de reparació de vehicles, sota les ordres i la supervisió del cap de taller, si escau.

- Ajudant de mecànic: s hi inclou qui, amb coneixements generals sobre l ofici, pot col·laborar amb el mecànic en els treballs que aquest realitzi.

- Xapista: es classifiquen en aquesta categoria els que amb coneixements teòrics i pràctics de l ofici, adquirits en un aprenentatge degudament acreditat, o amb la llarga pràctica, realitzen els treballs de reparació de vehicles, sota les ordres i la supervisió del cap de taller, si escau.

- Pintor: es classifiquen en aquesta categoria els que amb coneixements teòrics i pràctics de l ofici, adquirits en un aprenentatge degudament acreditat, o amb la llarga pràctica, realitzen els treballs de reparació de vehicles, sota les ordres i la supervisió del cap de taller, si escau.

- Personal de telecomunicacions: comprèn aquesta categoria el personal que, en les diferents dependències de l empresa, tingui assignada la missió d es tablir les comunicacions amb l interior o amb l exterior, rep i transmet els encà rrecs i avisos, així mateix, atén i classifica, segons les àrees i tipus de serveis, les trucades que es rebin. Igualment, pot tenir assignades funcions complemen tàries de recepció i tramitació compatibles amb la seva tasca professional.

- Personal de neteja: el personal encarregat de la neteja general del centre de treball o establiment, així com del manteniment de la higiene i salubritat de les instal·lacions i serveis d ús públic.

- Treballador en formació: és el personal de setze anys o més que, sense formació específica, dins els terminis i en els termes legals establerts, compati bilitzant treball i estudi o formació específica, adquireix els necessaris coneixe ments i títol homologat per l exercici d un ofici o lloc de treball del grup pro fessional del personal d explotació. En cas de superar el període de formació i continuar a l empresa, aquest personal tindrà la categoria professional que correspongui per la formació requerida.

El treballador, previ avís i justificació, es podrà absentar del treball, amb dret a remuneració, per algun dels motius següents i pel temps següent:

a) Setze dies naturals en cas de matrimoni o inscripció en el registre, en el cas de parelles de fet.

b) Un dia per matrimoni de pares, germans i fills. En el cas que el matri moni se celebri fora del domicili del treballador i si s hagués de desplaçar, s in crementarà un dia per a l anada i un dia per a la tornada.

c) Dos dies pel naixement de fill i per la mort, accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan per aquest motiu el treballador necessiti fer un desplaçament el termini serà de qua tre dies.

d) Un dia per trasllat de domicili habitual.

e) El temps necessari per assistir als cursos de formació i promoció que l empresa estableixi.

f) Compliment de deures públics, pel temps indispensable, prèvia justifi cació.

g) Un dia als conductors per a la renovació del permís de conduir.

h) Dos dies de lliure disposició per al treballador. A partir de l 1 de gener de 2010, s amplia un dia més sempre que aquest dia addicional el treballador el justifiqui adequadament.

Les empreses que no en tinguin han de subscriure, en el termini de trenta dies des de la signatura del Conveni, una pòlissa col·lectiva amb una entitat asseguradora reconeguda que garanteixi una quantia de:

Gran invalidesa 15.864.49 €

Mort per accident 15.864.49 €

S ha de percebre, per una sola vegada, pel treballador/a i/o vídua o vidu, descendents o ascendents i, si escau, els seus drethavents, si com a conseqüèn cia de l accident de treball sobrevé alguna d aquestes situacions. Les primes que es generin en funció de la pòlissa són a càrrec de l empresa i és responsable l en titat asseguradora i subsidiàriament l empresa del pagament del capital assegu rat al treballador o als seus beneficiaris en cas de sinistre que comporti el dret a la percepció. Les quantitats esmentades per a la cobertura de la pòlissa seran incrementades anualment en funció de l IPC real estatal que per a cada any de vigència correspongui.

L empresa ha d abonar, durant el període d incapacitat temporal, la dife rència existent entre la prestació corresponent a la Seguretat Social i l entitat gestora i el salari base incrementat per l antiguitat i el complement de formació en les condicions següents: en cas d accidents de treball, des del primer dia, pre nent com a base les tres últimes mensualitats cotitzades; quan la malaltia reque reixi intervenció quirúrgica o ingrés en un centre sanitari, a partir del primer dia de la intervenció quirúrgica o ingrés; en cas de malaltia comuna, a partir del ter cer dia.

Al personal que, portant 10 anys al servei de l empresa, es jubili entre els seixanta i seixanta-quatre anys d edat, percebrà de l empresa una gratificació, per una sola vegada, d acord amb les taules següents:

Seixanta anys, 3.183,21 €

Seixanta-un anys, 2.718,99 €

Seixanta-dos anys, 2.321,08 €

Seixanta-tres anys, 1.419,20 €

Seixanta-quatre anys, 729,48 €

S acorda la possibilitat de jubilació als seixanta-quatre anys, amb el 100 per 100 de la pensió, sempre que el lloc de treball quedi amortitzat, d acord amb el que estableix el Reial decret 1194/1985.

A les empreses del sector afectades per aquest Conveni, es podran acu mular les hores sindicals en un o diversos representants dels treballadors. En cas de cessió d hores sindicals d un delegat a un altre s ha de preavisar l empresa amb 3 dies hàbils d antelació. En el cas que un delegat no consumeixi totes les hores sindicals en un mes determinat, es podran acumular les no consumides en el mes següent.

CAPÍTOL VII Salut laboral

L empresa està obligada a lliurar anualment als delegats de prevenció en la primera reunió de l any la documentació següent:

a) Plantilla de l empresa: la relació dels treballadors d alta, amb indicació del DNI, l antiguitat i el lloc de treball que ocupen. Relació del personal espe cialment sensible, menors i treballadores gestants i en lactància.

b) Modalitat preventiva implantada en l empresa

1. Certificat de vigència del concert amb l entitat acreditada com a Servei de Prevenció (SP) Aliè expedit per l SP, o bé constitució del Servei de Prevenció Propi/Mancomunat.

2. Programació del Servei de Prevenció de l any en curs, segons l article 31.3 de la Llei 31/1995, Pla de prevenció: persones integrades en el Pla i acre ditació de la seva formació en gestió preventiva.

c) Relació d accidents de treball i malalties professionals que es produei xin, cada tres mesos. S hi ha d adjuntar: els informes de recerca, annexant indi vidualment les accions preventives implantades i la revisió efectuada a l ava luació de riscos, si hagués estat procedent. Formació preventiva de l instructor. Informe de l SP sobre les causes més freqüents de la sinistralitat existent.

Conclusions

d) Avaluacions de riscs laborals: s identifica el tècnic avaluador, la seva qualificació preventiva i la metodologia de treball seguida en l avaluació. Avaluació dels llocs de treball (ambulàncies, oficines, etc.) i dels coberts per personal especialment sensible. Avaluació dels llocs de treball, propis o cedits per altres institucions (061, AP, etc.), inclosos els lavabos i vestuaris. En el cas de ser un local cedit, el responsable de l avaluació d aquest és la institució que el cedeix. Avaluació dels equips de treball utilitzats pels treballadors: relació d equips. Informe de l SP d acomodació al RD 1215/1997 i del seu manteni ment preventiu. En el cas que l equip requereixi formació i autorització, relació d operadors autoritzats i formats en la seva utilització. Avaluació higiènica dels agents químics, físics, biològics i cancerígens. Informe de l SP sobre agents físics, biològics i cancerígens als quals estiguin exposats els treballadors. Informe de l SP sobre els riscos i les mesures preventives aplicables, derivades de la manipulació de les substàncies químiques presents en l activitat laboral, d acord amb les seves fitxes tècniques de seguretat. Avaluació de factors ergo nòmics. Avaluació de manipulació manual de càrregues. Avaluació per la utilit zació d equips amb pantalla de visualització de dades. Avaluació de factors psi cosocials per zones. S entén per zona la ubicació del centre de treball, el res ponsable de coordinar i els treballadors que en depenen. Protocol d actuació en conflictes de clima laboral. El mateix s ha de fer consensuat en el comitè de seguretat i salut.

e) Mesures d emergència: Informe de l SP sobre avaluació de les situa cions d emergència i les mesures de prevenció aplicables. Relació del personal assignat i formació rebuda en emergències. Registre a la Direcció General d Emergències del pla d autoprotecció, si escau.

f) Informe de l SP sobre la senyalització de seguretat necessària en els centres i la seva implantació.

g) Planificació empresarial de l activitat preventiva derivada de les ava luacions. Seguiments de la seva implantació i informe de l SP de verificació de l activitat preventiva planificada i pendent d executar.

h) Informació preventiva consensuada amb el Comitè de Seguretat i Salut (capítol V de la LPRL) en matèria de seguretat, higiene, ergonomia i psicoso ciologia, com també la derivada de la concurrència d activitats empresarials, que vulgui ser lliurada als treballadors.

i) Equips de protecció personal (EPI). Informe de l SP sobre la tipologia dels EPI a utilitzar. Accions formatives i informatives realitzades. Relació d EPI que s han de lliurar en l any en curs als treballadors. Informe de l SP sobre els protocols i proves mèdiques aplicades respecte dels factors de risc i sobre l o bligatorietat dels reconeixements.

j) Formació preventiva inicial i periòdica en el lloc de treball: elaboració d un calendari per a l any en curs. Reconeixements mèdics: proves mèdiques aplicades respecte dels factors de risc. Elaboració d un calendari de reconeixe ments i vacunacions que s hi han consensuat.

k) Comitè de Seguretat i Salut

l) Acreditació de la informació preventiva en vigilància de la salut traslla dada als treballadors en plantilla.

m) Aptitud dels treballadors al lloc de treball: canals de propostes en PRL.

a) El personal de moviment està obligat a passar el reconeixement mèdic, que s ha de fer anualment i en la data acordada en l article 35.k. Els reconeixe ments es fan en horari de treball o serà remunerat el temps invertit.

b) L empresa ha d oferir la possibilitat de vacunar d hepatitis i tètanus als treballadors, els quals la durada estimada en l empresa sigui superior a un any, i se ls ha d informar dels avantatges i riscos de la vacunació. El consentiment signat obliga el treballador a rebre les seves dosis. En el cas que el treballador refusi continuar amb la vacunació, ha d avisar per escrit l empresa amb almenys un mes d antelació a la data de la pròxima dosi. La despesa generada anirà a càrrec de l empresa.

Els uniformes que cada any estan obligades les empreses a proporcionar als treballadors que contracta al seu servei es componen de les peces següents:

a) Dues camises o polos de màniga curta, amb data de lliurament abans de finals d abril.

b) Dos pantalons, amb data de lliurament abans de finals d abril.

c) Dos jerseis o dessuadores, amb data de lliurament abans de finals de setembre.

d) Un parell de botes anuals, amb data de lliurament abans de finals de setembre. Depenent de la qualitat d aquestes, i amb l aprovació dels comitès d empresa i prevenció, es podrà pactar un termini superior per lliurar-les.

e) Un guardapits amb múltiples butxaques, amb data de lliurament abans de finals de setembre.

f) Un impermeable cada tres anys, amb data de lliurament abans de finals de maig.

g) Un anorac cada tres anys, amb data de lliurament abans de finals de setembre.

h) Cascos de protecció, integrats en la dotació dels vehicles de transport urgent, en nombre suficient per cobrir els membres de l equip que formin part de l empresa a què fa referència aquest conveni.

i) Guants antitall personals i individuals.

j) Ulleres de protecció personal i individual per al personal que desenvo lupi el seu treball en transport urgent o en transport no assistencial.

k) Dues granotes de treball per als treballadors amb categoria professional de mecànic.

l) Una bata o una granota de treball de teixit o d un sol ús per a la neteja i manteniment dels vehicles i dels locals.

L uniforme del personal de moviment ha de complir en tot moment els requisits de seguretat i alta visibilitat que estableixen les normes europees de prevenció i qualitat. L empresa ha de lliurar mostres dels uniformes, botes i EPIs als comitès d empresa i de prevenció per aprovar-los abans de fer la comanda corresponent a l empresa proveïdora. Això ha de fer-se amb l antelació suficient perquè, en el cas que els comitès no aprovin les peces, es pugui arribar a un acord entre les parts, i els uniformes puguin ser lliurats en la data indicada. L empresa, una vegada aprovades les peces, ha d oferir una mostra de l unifor me amb totes les talles existents als treballadors perquè puguin escollir la talla que més els convingui. L empresa ha de garantir el canvi d aquestes peces quan es considerin deteriorades. En els casos de canvi de model o variació de la uni formitat, o si es tracta d un treballador de nova contractació, l empresa ha de lliurar una muda més a les esmentades en els apartats a, b i c. L empresa ha de posar en lloc visible i accessible contenidors i bosses per a la descontaminació dels uniformes i per a la destrucció d EPI i material fungible no punxant conta minat. Aquests contenidors i bosses han d estar marcats i ser de colors diferents als utilitzats comunament per al fems o per a la bugaderia. S han de col·locar allunyats dels contenidors comuns i tancats permanentment per evitar equivo cacions i contactes accidentals.

Multes. Sancions

En el cas de privació del permís de conduir per un temps no superior a dotze mesos, l empresa es veu obligada a facilitar al conductor ocupació en qualsevol feina, encara que sigui d inferior categoria, i n ha d abonar la retribu ció corresponent a aquest lloc, més l antiguitat, sempre que no concorrin els requisits següents:

a) Que la privació del permís de conduir derivi de fets esdevinguts en l e xercici de l activitat de conduir aliè a l empresa.

b) Que la privació del carnet de conduir sigui com a conseqüència de la comissió de delictes dolosos.

c) Que la privació del carnet de conduir no s hagi produït també l any anterior.

a) Que la privació del permís de conduir sigui conseqüència d haver inge rit begudes alcohòliques o d haver pres algun tipus d estupefaent. Les empreses han d abonar 30 € anuals del cost de la pòlissa als treballadors que contractin una pòlissa d assegurances que cobreixi la retirada temporal del carnet de con duir necessari per al seu treball en funció de la seva categoria de conductor, sem pre que es justifiqui prèviament la contractació de la pòlissa esmentada. Quan la retirada del permís de conduir sigui per un temps superior a dotze mesos, s en tén que el conductor deixa de ser apte per al treball per al qual va ser contractat i causarà baixa en l empresa automàticament, per circumstàncies objectives i d acord amb el que determinen els articles 52 i 53 de l Estatut dels Treballadors.

Respecte de les multes i sancions que l autoritat imposi als conductors quan condueixen vehicles de l empresa, aquesta es veurà obligada a fer les al·legacions corresponents davant l autoritat competent i aportar la documenta ció pertinent que justifiqui el servei.

La direcció de l empresa pot sancionar els treballadors en virtut d incom pliments laborals, d acord amb la graduació de faltes i sancions que s estableix a continuació. La sanció per les faltes greus i molt greus requereix comunicació escrita al treballador, i s hi ha de fer constar la data i els fets que la motiven. La sanció de totes les faltes ha de ser, així mateix, comunicada als representants legals dels treballadors.

Són faltes lleus:

1. La incorrecció amb el públic i els companys i/o subordinats.

2. El retard injustificat, negligència o descuit en el compliment de la feina.

3. No comunicar, amb deguda antelació, la falta d assistència al treball amb causa justificada, llevat que es provi la impossibilitat de fer-ho.

4. La manca d assistència al treball, sense causa justificada, d un dia en un mes.

5. Les faltes repetides de puntualitat, sense causa justificada, de tres dies en un mes.

6. La falta de netedat personal o negligència en l uniforme de treball.

Són faltes greus:

1. Desobediència en el treball o falta de respecte deguda als companys, superiors i/o subordinats.

2. El mal ús dels locals, vehicles, material i documents dels serveis, que produeixi o pugui produir deteriorament o perjudici.

3. L incompliment de les normes, ordres o instruccions dels superiors, en relació amb les obligacions concretes en el lloc de treball, i les negligències de les quals es derivin o puguin derivar perjudicis greus o incompliment o la nega tiva al compliment d un servei determinat.

4. L incompliment de les ordres o instruccions o abandonament de les mesures adoptades en matèria de salut laboral, quan aquest pugui derivar riscos per a la salut i la integritat física o psíquica d aquest.

5. La manca d assistència al treball sense justificació, durant tres dies en un mes.

6. L abandonament del treball sense causa justificada.

7. La simulació de malaltia o accident, laboral o no, previ informe de l au toritat competent.

8. L encobriment de faltes d altres treballadors.

9. La desconsideració o maltractament amb l usuari i/o accidentat o amb els seus familiars en l inici de l exercici de les seves funcions suficientment acreditat.

10. La utilització indeguda d informació de la qual es tingui coneixement per raó del seu treball.

11. La reincidència en la comissió de faltes lleus, encara que siguin de diferent naturalesa, dins un mateix trimestre, quan hi hagi hagut sancions per aquest motiu.

12. La falta de respecte a la intimitat dels companys de treball i/o dels usuaris incloses les ofenses verbals, físiques o de caràcter sexual.

13. Obligar un subordinat a realitzar tasques en contra de la Llei de pre venció de riscs laborals, de la Llei de trànsit o del RD 619/1998.

Són faltes molt greus:

1. El frau, la deslleialtat i l abús de confiança en els serveis encomanats.

2. L exercici d activitats professionals, públiques o privades, durant la jornada de treball i/o la utilització de materials propis de l empresa.

3. L incompliment o abandonament de les normes i mesures adoptades per a prevenció i salut laboral dels malalts i/o accidentats, ja que d això pot derivar riscs per a la salut i integritat física i psíquica de tercers, o bé quan suposi un rei terat incompliment de les mateixes.

4. La falta d assistència no justificada a la feina, més de tres dies en un mes.

5. Les faltes de puntualitat reiterades no justificades durant quinze dies o més en un mes, o durant trenta dies en un trimestre.

6. La reincidència en faltes greus, dues de la mateixa naturalesa i tres de diferent naturalesa, quan hi hagi hagut sancions per aquest motiu, en el període d un any.

7. L assetjament laboral (mobbing) a companys o subordinats.

Sancions:

Per faltes lleus: amonestació per escrit

Per faltes greus: amonestació per escrit. Suspensió d ocupació i sou, de dos a deu dies.

Per faltes molt greus: amonestació per escrit. Suspensió d ocupació i sou, d onze a quaranta-cinc dies.

Prescripció de les infraccions i faltes: les faltes lleus prescriuen als deu dies; les greus, als vint dies; i les molt greus, als seixanta dies, a partir de la data en què l empresa va tenir coneixement de la seva comissió i, en tot cas, als sis mesos d haver-se comès.

Les parts signants acorden l adhesió a l Acord Nacional de Formació Contínua, que estigui en vigor.

Les parts signants del present Conveni acorden:

1. Les discrepàncies que no siguin resoltes en el si de la Comissió Paritària prevista en aquest Conveni s han de resoldre d acord amb els procediments regulats en l Acord Interprofessional pel qual es precedeix a la creació del Tribunal d Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), amb aplicació del Reglament d actuació d aquest tribunal.

2. La solució dels conflictes col·lectius, com també els d aplicació i inter pretació d aquest Conveni Col·lectiu i qualsevol altre conflicte individual que afecti els treballadors inclosos és el seu àmbit d aplicació, es pot fer d acord amb els procediments regulats en l Acord Interprofessional sobre creació del TAMIB, aplicant el Reglament d actuació d aquest.

Valorant la importància que la formació té en una major qualitat del ser vei als ciutadans i sent un dret bàsic dels treballadors accedir-hi, les parts acor den crear una comissió formada per dos membres de cada part per tal d ampliar l estipulat en l article 16 amb la finalitat última d obtenir la formació associada a la Formació Professional TES.

Les parts acorden reconèixer la nova categoria professional de TTS/TES en el pròxim Conveni Col·lectiu, amb efectes des de l 1 de gener de 2014.

Es crea una comissió de seguiment del Conveni col·lectiu conformada de manera paritària pels signants, de vigilància del compliment d aquest Conveni col·lectiu per part de totes les empreses que estiguin sota el seu àmbit d aplica ció. Les parts es comprometen en el cas d advertir incompliments a denunciar conjuntament davant les autoritats competents en funció de la matèria i, si escau, els organismes inspectors amb competència en aquestes.

- o -