Convenio Colectivo de Empresa de AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EMPLEAD...142019) de Barcelona
Convenios
Convenio Colectivo de Emp... Barcelona

C. Colectivo. Convenio Colectivo de Empresa de AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EMPLEADOS PUBLICOS (08100452142019) de Barcelona

Empresa Provincial. Versión VIGENTE. Validez desde 01 de Enero de 2019 en adelante

Tiempo de lectura: 115 min

Documento oficial en PDF(Páginas 1-45)

RESOLUCIO de 27 de novembre de 2019, per la qual es disposa la inscripcio i la publicacio de l Acord mixt de les condicions de treball per als empleats publics de l Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per als anys 2019-2022 (codi de conveni num. 08100452142019). (Boletín Oficial de Barcelona num. 242 de 27/12/2019)

Vist el text de l'Acord mixt de les condicions de treball per als empleats públics de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, subscrit pels representants de l'entitat local i pels dels seus treballadors el dia 22 de novembre de 2018, i d'acord amb el que disposen l'article 38 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel que s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic; l'article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, l'article 2.1 del Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; el Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el Decret 289/2016, de 30 d'agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i altres normes d'aplicació,

Vista l'aprovació expressa de l'Acord per l'òrgan competent, segons el que disposa l'article 38.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, abans esmentat,

Resolc:

1. Disposar la inscripció de l'Acord mixt de les condicions de treball per als empleats públics de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per als anys 2019-2022 (codi de conveni núm. 08100452142019) al Registre de convenis i acords col·lectius de treball en funcionament amb mitjans electrònics dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Barcelona, amb notificació a la Comissió Negociadora.

2. Disposar que el text esmentat es publiqui al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Transcripció literal del text signat per les parts

ACORD MIXT DE LES CONDICIONS DE TREBALL DELS EMPLEATS PÚBLICS DE L'AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR PER ALS ANYS 2019-2022

Capítol I Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest acord té per objecte la regulació de les condicions de treball dels empleats públics de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

Article 2. L'àmbit personal

1. Aquest acord s'aplicarà íntegrament als funcionaris de carrera de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. Igualment, aquest acord serà d'aplicació, en tot allò que sigui compatible amb la naturalesa de la seva relació, amb excepció de tot allò que la llei reservi als funcionaris de carrera, als funcionaris interins i als funcionaris en pràctiques.

2. Aquest acord s'aplicarà íntegrament al personal laboral de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor que tinguin alguna de les vinculacions següents: per temps indefinit, indefinit fix, o temporal. S'aplicarà també en tot allò que sigui compatible amb la naturalesa de la seva relació amb els contractats en pràctiques i per a la formació, i els contractats a l'empara de convenis subscrits amb altres entitats que financen les contractacions en tot o una part.

3. En resten expressament exclosos el personal eventual que ocupi llocs de confiança o càrrecs directius.

Article 3. La vigència i la denúncia

1. Aquest acord tindrà una durada de quatre anys, i entrarà en vigor l'1 de gener de 2019.

2. Si cap de les parts que concerten l'acord en denuncia la vigència, s'entendrà prorrogat per períodes successius d'un any. Ambdues parts s'emplacen a iniciar el mes d'octubre de cada any les negociacions per revisar aquest acord i es comprometen a mantenir en aquest procés negociador un clima de respecte, confiança, discreció i bona fe negocial, garantint el normal funcionament de l'Ajuntament.

3. En cas que s'efectuï denúncia, s'haurà de tramitar mitjançant comunicació escrita i certificada dirigida amb una antelació mínima d'un mes a la data de finalització de la seva vigència inicial o de qualsevol de les seves pròrrogues. En el termini màxim de quinze dies des de la recepció de la comunicació, s'iniciaran les negociacions d'un nou acord. Fins que no s'arribi a un nou acord, l'actual acord mantindrà la seva vigència.

Article 4. La vinculació

1. Aquest Acord serà vinculant per l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor; tindrà un caràcter necessari i serà indivisible a tots els efectes.

Article 5. La Comissió de seguiment

1. Amb l'objectiu d'examinar totes aquelles qüestions que es derivin de la vigència i aplicació d'aquest Acord, es constituirà una Comissió de seguiment que iniciarà les seves actuacions un cop les parts decideixin adherir-se a aquest Acord.

2. Aquesta comissió estarà formada paritàriament per un màxim de dos (2) representants de cada secció sindical amb representació i el mateix nombre de representants de la Corporació assistits per la Secretaria i la Intervenció municipal.

3. Les funcions d'aquesta comissió seran l'estudi, la interpretació, el seguiment i la vigilància d'aquest Acord, i els seus acords seran vinculants per a ambdues parts, sempre respectant les competències i les atribucions que la legislació atorga als diferents òrgans de l'Administració municipal.

4. La comissió de seguiment és l'òrgan de primera instància competent per emetre interpretacions sobre contingències o conflictes futurs originats per la interpretació de l'Acord.

5. La comissió de seguiment s'autoregularà pel que fa al règim de reunions i horaris, establint una reunió mínima semestral. En cas que es plantegi alguna qüestió, es reunirà en el termini de quinze dies i aquesta es resoldrà en un termini màxim d'un mes.

6. En cas de manca d'acord en el si de la comissió sobre la interpretació o l'aplicació, ambdues parts negociadores acorden expressament i voluntàriament la submissió de la discrepància als procediments del tribunal laboral de Catalunya (TLC) o de qualsevol altre organisme públic competent, a petició de qualsevol de les parts.

7. L'Ajuntament donarà publicitat a través d'un espai digital les interpretacions que es vagin aprovant resultants d'aquest conveni.

Article 6. Les condicions més beneficioses

Es mantindran a títol individual i col·lectiu les condicions de treball que superin allò previst en aquest Acord i que hagin estat reconegudes abans de la seva entrada en vigor.

Article 7. L'aplicació favorable

Prèvia consulta a la Comissió de seguiment, totes les condicions establertes en aquest Acord, en cas de dubte, ambigüitat o incertesa, pel que fa al seu sentit i abast, han de ser interpretades i aplicades en la forma que resulti més beneficiosa per als empleats públics.

Article 8. El procediment de resolució de conflictes

1. L'Ajuntament es sotmet, amb caràcter previ, al coneixement i resolució de la Comissió de seguiment de totes les discrepàncies que puguin produir-se en relació amb la interpretació, vigència i aplicació d'aquest Acord respecte del personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació.

2. Els procediments per resoldre de manera efectiva les discrepàncies que puguin sorgir per a la no aplicació de les condicions de treball a què es refereix l'article 82.3 TRLET, amb l'adaptació, si s'escau, dels procediments que s'estableixin sobre això en els acords interprofessionals d'àmbit estatal o autonòmic, de conformitat al que disposa l' 85.3 c) del TRLET.

Article 9. L'organització del treball

1. L'organització del treball és competència de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per mitjà del seus òrgans de govern i direcció, sens perjudici dels drets de participació, consulta i negociació que la legislació i aquest Acord reconeixen als representants dels empleats públics.

2. Els canvis que afectin el personal en la modificació d'alguna de les condicions laborals de treball previstes en aquest acord, s'han de negociar prèviament amb els representants del personal, els quals poden emetre un informe, d'acord amb la normativa vigent.

Article 10. La jornada general

1. La jornada de treball ordinària és la que s'estableixi en el marc de legislació vigent de l'Estat per a tot el sector públic o, en el seu defecte, la que s'estableixi en el marc normatiu català de referència. En tot cas, s'entén que la jornada anual és l'equivalent a 37 hores i 30 minuts de treball efectiu setmanal de mitjana en còmput anual.

2. Qualsevol modificació legal en la determinació de la jornada anual de treball serà directament aplicable al personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord i la normativa derogada no generarà cap mena de dret consolidat.

3. S'entén per jornada de treball anual ordinària el resultat de restar als 365 dies anuals el nombre de dies de vacances, el nombre de dies de festius oficials del calendari laboral i el nombre de dissabtes i diumenges de l'any. El nombre de dies resultant s'ha de multiplicar per la jornada diària establerta amb caràcter general (7,5 hores), que donarà, com a resultat, la jornada anual efectiva. En tot cas, la jornada anual resultant mai no superarà la que l'Administració general de l'Estat determini per als seus empleats públics.

4. En l'Annex 1 del present conveni es regulà els horaris dels diferents col·lectius de l'Ajuntament.

Article 11. El temps de treball efectiu

1. Es considera com a temps de treball efectiu, el temps necessari per recollir, ordenar o guardar els materials i els estris de treball.

2. Dins del concepte de temps de treball efectiu, es consideraran compresos aquells temps de la jornada ordinària de treball que es destinin a pauses reglamentades, desplaçaments i altres interrupcions derivades de normes de seguretat i salut o de la pròpia organització del treball.

Article 12. Les modalitats de jornada

1. La jornada de treball dels empleats públics pot ser ordinària o especial.

2. La jornada ordinària és aquella que consisteix en la prestació de serveis durant 37,5 hores de mitjana setmanal en còmput anual. I la jornada especial és aquella que sigui superior o inferior a la jornada ordinària.

3. La distribució de la jornada pot ser segons alguna de les modalitats següents:

a. Ordinària: en què les 37,5 hores setmanals de mitjana anual es desenvolupen de manera habitual i ordinària en horari de matí, tarda o nit, els dies laborables.

b. Partida: és la que es presta de dilluns a divendres en horari de matí i tarda.

c. A torns: és la que es realitza de manera habitual i programada, de manera rotativa, en els torns de matí, tarda i nit, indistintament.

Article 13. El règim de dedicació

1. S'entendrà que un lloc de treball és de dedicació horària plena quan l'horari que té assignat comporta una major dedicació horària, sempre que aquesta dedicació sigui superior a l'establerta amb caràcter general com a ordinària i que també tingui autoregulació horària.

2. S'entendrà que un lloc de treball és de dedicació exclusiva quan l'horari que té assignat comporta una major dedicació horària, sempre que aquesta dedicació sigui superior a l'establerta amb caràcter general com a ordinària, que també tingui autoregulació horària i estigui subjecta a una incompatibilitat.

Article 14. Les modalitats de dedicació no ordinàries

1. Les dedicacions no ordinàries poden ser alguna de les següents o una combinació:

a. Major dedicació: és l'establerta per a aquells llocs de treball en què existeix una variació de la dedicació en termes quantitatius, coneguda i planificada, i que consisteix en la realització d'una jornada setmanal superior a l'ordinària de forma continuada i estructural.

b. Disponibilitat: és l'establerta per a aquells llocs de treball on el seus ocupants han d'estar localitzables i al servei de l'Ajuntament, fora de l'horari de treball general. Aquesta disponibilitat pot donar-se com a conseqüència de situacions excepcionals o circumstàncies organitzatives especials, sense que es pugui al·legar l'esgotament de la jornada ordinària com a causa de la no prestació del servei.

Pel que fa referència als horaris del treballadors de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor s'especifica a l'Annex 1.

Article 15. El calendari laboral

1. Dins del darrer trimestre de l'any, l'Ajuntament determinarà, prèvia negociació amb els representats legals dels empleats públics, el calendari laboral en funció del nombre de dies festius oficials aprovat per l'Estat i la Generalitat de Catalunya. Aquest calendari s'exposarà al tauler d'anuncis.

2. El calendari laboral podrà contenir també la distribució de l'horari de treball, que serà establert en funció de les necessitats particulars de cada servei i la seva adequació a les demandes ciutadanes sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar per promoure la conciliació de la vida laboral i personal dels empleats públics.

Article 16. Les hores realitzades fora de la jornada

1. Com a mesura per cercar unes condicions d'ocupació de qualitat al sector públic local de Catalunya, les parts signatàries d'aquest acord coincideixen en la necessitat d'organitzar la prestació dels serveis municipals per tal de reduir al màxim les hores realitzades fora de la jornada ordinària de treball.

2. Es reduiran al mínim imprescindible les hores que s'hagin de realitzar fora de la jornada habitual, excepte aquelles que s'hagin de destinar a prevenir o reparar sinistres o altres danys que ocasionin perjudicis greus a la comunitat.

3. Excepte en aquells casos d'extraordinària i urgent necessitat o de força major, amb caràcter preceptiu i amb anterioritat a la seva realització, el cap de l'òrgan al que estigui vinculat l'empleat públic elaborarà una proposta d'informe on motivarà la realització, la previsió dels serveis a realitzar i el temps que es necessitarà per dur-los a terme.

4. Les hores realitzades fora de jornada de treball habitual es compensaran preferentment econòmicament.

5. El nombre d'hores que cada empleat públic laboral pot realitzar fora de la jornada habitual de treball no superarà el límit de 80 hores anuals si la jornada que realitza és normal, o la part proporcional que li correspongui realitzar si té una jornada inferior llevat dels casos d'excés d'hores realitzades per tal de prevenir o reparar sinistres i/o altres danys extraordinaris i urgents, o esdeveniments extraordinaris en els serveis.

6. La compensació econòmica es realitzarà conforme a les quanties que consten en l'Annex 4.

7. Les hores extraordinàries es computaran mensualment i s'abonaran en la nòmina del mes següent.

8. Quan les hores realitzades fora de la jornada es compensin en temps de descans la compensació es realitzarà conforme a les següents proporcions:

' una hora efectuada en dia laborable es compensarà amb una hora i mitja (1,5) hores de descans i una hora efectuada en festiu o nocturn, es compensarà en dues (2) hores de descans.

Capítol II

Els descansos i les festes Article 17. El descans diari i interdiari

1. Els empleats públics que realitzin un horari diari continuat de 6 hores seguides gaudiran d'una pausa de 30 minuts diaris, computables com a treball efectiu. Els 30 minuts de pausa que no s'hagin utilitzat no es podran compactar per ser compensats en cap còmput horari setmanal o mensual.

2. Quan es tracti de llocs de treball unipersonals, s'arbitraran els mecanismes organitzatius adients per a possibilitar-ne l'ús.

3. Hi haurà un descans mínim de 12 hores entre el final d'una jornada i el començament de la següent.

Article 18. El descans setmanal

Els empleats públics tindran dret a un període mínim de descans setmanal de 2 dies ininterromputs. A excepció del personal de guàrdia que serà d'un dia i mig ininterromput que, normalment, es correspondrà amb la tarda del dissabte i tot el dia del diumenge excepte en aquelles dependències, activitats o serveis que s'hagin d'organitzar per torns de treball. En aquests casos, l'òrgan competent de la corporació establirà un altre règim de descans laboral un cop escoltada la representació dels empleats públics.

Article 19. Les vacances

1. Els empleats públics tindran dret a gaudir d'un descans anual retribuït de 22 dies hàbils o dels dies que proporcionalment es corresponguin si el temps de serveis durant l'any ha estat inferior. En cas que la normativa modifiqui a l'alça aquesta quantitat, caldrà estar al que determini la normativa.

En el supòsit d'haver completat els anys d'antiguitat a l'Ajuntament o entitat que s'indiquen, es tindrà dret al gaudi dels dies addicionals de vacances anuals:

' 15 - 19 anys: 23 dies

' 20 - 24 anys: 24 dies

' 25 - 29 anys: 25 dies

' 30 o més: 26 dies

Aquestes condicions ja van ser recollides en el Decret d'Alcaldia número 151/2015 de data 19 d'octubre de 2015.

2. El còmput de les vacances es realitzarà per dies hàbils computats de dilluns a divendres.

3. Els torns de vacances han de ser aprovats per l'òrgan municipal competent i coneguts pels empleats públics afectats durant la primera quinzena del mes de maig i no es poden modificar excepte a petició escrita de les persones interessades i confirmació de la seva acceptació pel servei al qual estiguin adscrits.

4. Les vacances s'han de gaudir durant l'any natural i fins el 15 de gener de l'any següent. No obstant això, si el permís de maternitat, paternitat o d'atenció de fills prematurs coincideix amb el període de vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el permís, fins i tot més enllà del 15 de gener abans esmentat.

5. En el cas que la baixa per incapacitat temporal impedeixi el gaudi de les vacances durant el període indicat en el punt anterior, es gaudiran en el moment de l'alta mèdica. Aquest període s'atorgarà atenent les necessitats del servei.

6. En cas de discrepàncies entre el personal, per raó dels torns de vacances, s'han de distribuir de forma consecutiva i rotatòria. Començaran la rotació el personal de més antiguitat a la corporació i, en cas de coincidència, el de més càrregues familiars.

7. A l'època estival i amb caràcter general, quan un centre de treball tanqui perquè no hi ha activitat, el personal que hi estigui adscrit gaudirà del seu període de vacances coincidint amb el període de tancament.

Capítol III

Els permisos i llicències

Article 20. El règim jurídic

1. Els permisos a què tenen dret els empleats públics inclosos dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord seran els que estableixi en cada moment la normativa bàsica de règim local, l'EBEP, la resta de la normativa bàsica de funció pública, i la normativa de funció pública i de règim local de la Generalitat de Catalunya.

2. Qualsevol modificació legal en la seva configuració i/o regulació serà directament aplicable al personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord, sense que calgui procedir a una modificació expressa del seu text.

3. L'Ajuntament podrà adaptar el règim jurídic dels permisos i llicències a les peculiaritats del servei del personal dels policies locals.

Article 21. La petició i la concessió

1. Excepte casos excepcionals degudament justificats, la petició de permisos i llicències s'haurà de formular mitjançant escrit per tal que l'òrgan competent puguii resoldre adequadament la sol·licitud i planificar el servei. Aquesta comunicació es farà sens perjudici de l'obligació del beneficiari de justificar el permís o la llicència dins del termini màxim de cinc dies de la finalització del permís.

2. L'òrgan que tingui atribuïda la competència per concedir permisos i llicències en cap cas podrà denegar les peticions degudament justificades que es formulin amb l'antelació deguda llevat que, per les necessitats del servei públic, no sigui possible el seu gaudiment, la qual cosa s'haurà de motivar. Així mateix, l'òrgan competent tampoc podrà demorar-ne la resolució de forma que, quan es concedeixin, no resultin possibles o d'utilitat per al sol·licitant.

3. La concessió dels permisos i les llicències en funció de la seva naturalesa està subordinada, en tot cas, a les necessitats del servei.

Article 22. Els permisos retribuïts

1. El permís per assumptes propis de què pot disposar el personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord, és de 6 dies per cada any complert de servei, o la part proporcional que correspongui quan el temps de treball efectiu sigui inferior a un any. Per antiguitat, el personal podrà gaudir de dies addicionals de permís segons el Decret d'Alcaldia número 151/2015 de data 19 d'octubre de 2015:

6è Trienni: 8 dies 7è Trienni: 8 dies 8è Trienni: 9 dies

Un dia més per cada trienni a partir del 8è.

La concessió d'aquest permís, que no requereix justificació, queda subjecta a les necessitats del servei en tot moment. El període de gaudiment del permís per assumptes personals és el comprès entre l'1 de gener d'un any i el 15 de gener de l'any següent.

2. El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat té una durada de tres dies hàbils. Aquest permís és ampliable a cinc dies si el fet es produeix en un municipi diferent al del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies laborables.

El gaudiment del permís per hospitalització o malaltia greu ha de ser entre el moment que es produeix el fet que genera la seva concessió i el dia després que la persona sigui donada d'alta mèdica, i com a màxim fins 2 mesos després del fet causant.

S'entendrà, d'acord amb la jurisprudència sobre la matèria, que el concepte d'hospitalització inclou el supòsit d'intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari.

3. El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies hàbils. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent al del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies hàbils.

El gaudiment del permís per hospitalització o malaltia greu ha de ser entre el moment que es produeix el fet que genera la seva concessió i el dia després que la persona sigui donada d'alta mèdica, i com a màxim fins 2 mesos després del fet causant.

S'entendrà, d'acord amb la jurisprudència sobre la matèria, que el concepte d'hospitalització inclou el supòsit d'intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari.

4. El permís per matrimoni o per inici de convivència en el cas de les unions estables de parella té una durada de quinze dies naturals consecutius que s'iniciarà el primer dia laborable després del fet causant. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el termini d'un any a comptar de la data del casament o de l'inici de la convivència . En el cas de les unions estables de parella, s'entendrà que s'inicia la convivència quan es complexin els requisits fixats pel Codi Civil de Catalunya.

5. El permís per matrimoni d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada d'un dia d'absència del lloc de treball. Aquest permís és ampliable a dos dies si el matrimoni té lloc fora de Catalunya.

6. El permís per trasllat de domicili sense canvi de residència és d'un dia. Si comporta trasllat a una altra localitat, fins a quatre dies.

7. El permís per a exàmens finals en centres oficials i per a altres proves definitives d'avaluació i alliberadores als centres esmentats, durant els dies de la seva celebració.

8. El permís per a deures inexcusables de caràcter públic o personal, durant el temps indispensable per complir-los. Es considerarà, a aquest efecte, com a deure inexcusable aquell l'incompliment del qual pot incórrer en responsabilitat, no pot ésser portat a terme mitjançant representant i el seu compliment està determinat per una norma legal o decisió administrativa o judicial.

9. El permís per maternitat té una durada de setze setmanes ininterrompudes, que són ampliables, en els casos de part, acolliment o adopció múltiple, a dues setmanes més en supòsits de discapacitat del fill, i per cada fill o filla a partir del segon, i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. L'altre progenitor o progenitora sempre que tingui la guarda legal del fill o filla, pot fer ús de tot el permís de maternitat, o de la part que en resti, en el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva.

En el cas de filiació biològica, el període de permís pot començar abans o immediatament després de les sis primeres setmanes posteriors al part, que són de descans obligatori per a la mare.

En el cas d'adopció o acolliment, el període de permís per maternitat computa a partir de la sentència judicial o resolució administrativa. Si es tracta d'una adopció internacional, el permís pot començar fins a sis setmanes abans.

La persona que gaudeix del permís per maternitat ho pot fer a temps parcial d'una manera ininterrompuda. La manera en què es distribueix el temps de permís requereix l'acord previ entre la persona afectada i l'òrgan competent per a la concessió del permís. En el cas de filiació biològica, la mare pot gaudir del permís a temps parcial només a partir de la sisena setmana posterior al fet causant. El permís per maternitat a temps parcial és incompatible amb els permisos per lactància o per fills prematurs i amb la reducció de jornada per guarda legal.

El progenitor o progenitora que gaudeix del permís per maternitat pot optar perquè l'altre progenitor o progenitora gaudeixi d'una part determinada i ininterrompuda d'aquest permís. El permís es distribueix a opció del progenitor o progenitora que gaudeix de la primera part del permís. Els progenitors poden gaudir de la compartició del permís d'una manera simultània o successiva sense superar les setze setmanes o el temps que correspongui en els casos de part, acolliment o adopció múltiple. En el cas de la filiació biològica, si s'opta per gaudir de la segona part del permís successivament al de la mare, només es pot fer a partir de la sisena setmana posterior al part i sempre que, en el moment de fer-se efectiva aquesta opció, la incorporació de la mare al treball no comporti un risc per a la seva salut.

L'opció exercida per un progenitor o progenitora en iniciar-se el període de permís per maternitat en favor de l'altre progenitor o progenitora a fi que aquest gaudeixi d'una part del permís pot ésser revocada en qualsevol moment per aquell si s'esdevenen fets que facin inviable l'aplicació d'aquesta opció, com ara l'absència, la malaltia o l'accident, o també l'abandonament de la família, la violència o altres causes equivalents, llevat que aquests tres darrers casos siguin imputables al primer progenitor o progenitora.

Durant el gaudi d'aquest permís, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració.

10. El permís per adopció o acolliment internacional, si fos necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d'origen de l'adoptat, pot ser de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest període exclusivament les retribucions bàsiques.

Amb independència del permís de fins a dos mesos previst en el paràgraf anterior i per al supòsit previst en aquest paràgraf, el permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, es podrà iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció o la decisió administrativa o judicial d'acolliment. Durant el gaudi d'aquest permís, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració.

Els supòsits d'adopció o acolliment, preadoptiu, permanent o simple, seran els reconeguts en el Codi civil i en el Codi civil de Catalunya. Però, en tot cas, l'acolliment simple haurà de tenir una durada no inferior a un any.

11. El permís per naixement, adopció o acolliment, per al progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat, té una durada de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies següents a la data de naixement, o a l'arribada del menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas d'adopció o acolliment. En el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s'amplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en són tres o més.

12. El permís de paternitat s'incrementarà de forma progressiva, de tal manera que:

a) El 2019, la durada del permís serà de vuit setmanes; les dues primeres setmanes seran ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb fins d'adopció o acolliment o decisió judicial per la qual es constitueixi l'adopció. Les sis setmanes restants podran ser de gaudi interromput; ja sigui amb posterioritat a les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé amb posterioritat a la finalització dels permisos continguts en l'apartat 9.

b) El 2020, la durada del permís serà de dotze setmanes; les quatre primeres setmanes seran ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb fins d'adopció o acolliment o decisió judicial per la qual es constitueixi l'adopció. Les vuit setmanes restants podran ser de gaudi interromput; ja sigui amb posterioritat a les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé amb posterioritat a la finalització dels permisos continguts en l'apartat 9.

c) Finalment el 2021, la durada del permís serà de setze setmanes; les sis primeres setmanes seran ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb fins d'adopció o acolliment o decisió judicial per la qual es constitueixi l'adopció. Les deu setmanes restants podran ser de gaudi interromput; ja sigui amb posterioritat a les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé amb posterioritat a la finalització dels permisos continguts en l'apartat 9.

El progenitor o progenitora d'una família monoparental, si té la guarda legal exclusiva del fill o filla, també pot gaudir d'aquest permís a continuació del de maternitat.

13. El permís per lactància d'un fill menor de 12 mesos és d'una hora diària d'absència del lloc de treball, que es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopció o acolliment múltiple, el permís és de dues hores diàries, que es poden dividir en dues fraccions d'una hora. El període del permís s'inicia un cop finit el permís per maternitat. A petició de l'interessat o interessada, les hores del permís de lactància es poden compactar per gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d'inici del període de permís.

14. El permís per atendre fills prematurs o que hagin d'ésser hospitalitzats a continuació del part: es tindrà dret a un permís que s'ampliarà tants dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

15. El permís per atendre fills discapacitats, per part dels progenitors amb fills discapacitats, consisteix a gaudir conjuntament de permisos d'absència del lloc de treball per poder assistir a reunions o visites als centres educatius especials o sanitaris on rebin suport. Així mateix, tenen dret a dues hores de flexibilitat horària diària per poder conciliar els horaris dels centres d'educació especial o dels altres centres on el fill o filla discapacitat rep atenció.

16. El permís prenatal, per a les dones embarassades, consisteix en el dret d'absentar-se del lloc treball per assistir a exàmens prenatals i a tècniques de preparació per al part durant el temps necessari per dur a terme aquestes pràctiques, amb la justificació prèvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball.

17. El permís per dur a terme tràmits administratius en relació amb l'adopció o l'acolliment permanent o preadoptiu. Les parelles que opten per l'adopció o l'acolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar- se del lloc de treball per dur a terme els tràmits administratius requerits per l'administració competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificació prèvia que s'han de fer dins la jornada de treball.

18. El permís per a situacions de violència de gènere per a les dones víctimes de situacions de violència de gènere que, per aquest motiu, s'hagin d'absentar del lloc de treball consisteix en el dret que aquestes faltes d'assistència es considerin justificades d'acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. Així mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horària que, d'acord amb cada situació concreta, siguin necessàries per a llur protecció o assistència social.

19. El permís per assistir a visites o proves mèdiques durant el temps indispensable per assistir-hi. També en el cas que el personal hagi d'acompanyar un fill o filla menor d'edat i familiars de primer grau que hagin estat reconeguts per l'organisme oficial com a persones dependents, el temps indispensable per assistir a visites o proves mèdiques.

En el cas que hagi d'acompanyar un familiar de segon grau, se li concedirà el permís corresponent perquè hi pugui assistir. Aquest període no és computable com de treball efectiu.

La parella de convivència s'entén com a primer grau d'afinitat.

A l'efecte de justificar el permís, cal aportar al Servei de Recursos Humans el justificant que s'ha realitzat la visita, on consti el nom del treballador com a acompanyant i l'hora de la visita o prova.

Article 23. Les llicències retribuïdes

Es poden concedir llicències per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual l'empleat públic presta els seus serveis. Només si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l'Administració, l'empleat té dret a percebre totes les seves retribucions. L'apreciació d'aquest interès correspon als òrgans competents en matèria de personal.

Article 24. Els permisos i llicències no retribuïdes

1. El permís sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat és per un període mínim de deu dies i màxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos més. Aquest permís és incompatible amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del permís.

2. Es poden concedir llicències per a assumptes propis, sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d'aquesta llicència s'ha de subordinar a les necessitats del servei.

3. Es poden concedir llicències no retribuïdes per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual l'empleat públic presta els seus serveis, en cas que no siguin d'interès propi de l'Administració. L'apreciació d'aquest interès de l'Administració correspon als òrgans competents en matèria de personal.

Capítol IV

Les reduccions de jornada

Article 25. El règim jurídic

1. Les reduccions de jornada a què tindran dret els empleats públics inclosos dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord seran els que estableixi en cada moment la normativa bàsica de règim local, l'EBEP, la restant normativa bàsica de funció pública, i la normativa de funció pública i de règim local de la Generalitat de Catalunya.

2. Qualsevol modificació legal en la seva configuració i/o regulació serà directament aplicable al personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord sense que calgui procedir a una modificació expressa del seu text.

3. Les reduccions de jornada establertes per la llei són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció.

4. No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l'exerceixin d'una manera alternativa i sense que el termini global superi l'establert com a màxim.

Article 26. La reducció de la jornada amb la reducció proporcional de les retribucions

1. Els empleats públics poden gaudir d'una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de la retribució, respectivament, en els supòsits següents:

a. Per tenir cura d'un fill o filla menor de sis anys, sempre que se'n tingui la guarda legal.

b. Per tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, sempre que se'n tingui la guarda legal.

c. Perquè tenen a càrrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeixi ésser autònom, o que requereixi dedicació o atenció especial.

Article 27. La reducció de jornada per lactància

1. Per lactància d'un fill menor de dotze mesos tindran dret a una hora d'absència del treball que podrà dividir en dues fraccions. Aquest dret es pot substituir per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l'inici i al final de la jornada, o en una hora a l'inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat.

El permís contemplat en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, sense que pugui transferir el seu exercici a l'altre progenitor, adoptant, guardador o acollidor.

2. Es podrà sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent. Aquesta modalitat es podrà gaudir únicament a partir de la finalització del permís per naixement, adopció, guarda, acolliment o del progenitor diferent de la mare biològica respectiu, o un cop que, des del naixement del menor, hagi transcorregut un temps equivalent al que comprenen els esmentats permisos.

3. Aquest permís s'incrementarà proporcionalment en els casos de part, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment múltiple.

Article 28. La reducció de la jornada per cura de fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu

1. La cura, durant l'hospitalització i tractament continuat, del fill menor d'edat afectat per càncer o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i permanent, acreditat per l'informe del servei públic de salut o, en el seu cas, de l'entitat sanitària concertada corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi els 18 anys, dóna dret a una reducció de la jornada de treball d'almenys la meitat de la durada d'aquella, percebent les retribucions íntegres.

2. Quan concorrin en els dos progenitors (adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent) les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís pel mateix subjecte i fet causant, l'empleat públic tindrà dret a la percepció de les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la jornada de treball, sempre que l'altre progenitor (adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o permanent) no cobri les seves retribucions íntegres per mitjà d'aquest permís o com a beneficiari de la prestació establerta per a aquest fi en el Règim de la Seguretat Social que li sigui d'aplicació. En cas contrari, només es tindrà dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions.

3. Així mateix, en el cas que ambdós prestin serveis en el mateix òrgan o entitat, aquesta podrà limitar l'exercici simultani per raons fonamentades en el correcte funcionament del servei.

Article 29. Reducció de jornada per malaltia molt greu de familiar de 1er grau.

Per ser precís atendre la cura d'un familiar de primer grau, l'empleat públic tindrà dret a sol·licitar una reducció de fins al 50% de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d'un mes. Si hi hagués més d'un titular d'aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d'aquesta reducció es podrà prorratejar entre els mateixos, respectant en tot cas, el termini màxim d'un mes.

Article 30. La reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda

1. Els empleats públics amb discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres públics o privats, poden sol·licitar una reducció de jornada equivalent al temps que hi han de dedicar, sense pèrdua de llurs retribucions íntegres.

2. Per gaudir d'aquesta reducció de jornada, cal un informe del servei mèdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en l'horari laboral.

Article 31. La reducció de la jornada de les dones víctimes de la violència de gènere

Per fer efectiva llur protecció o llur dret a l'assistència social íntegra, les empleades públiques tindran dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució en els termes que, per a aquests casos, s'estableixi de comú acord entre la corporació i l'empleada pública; en tot cas aquesta reducció se situarà entre un terç o la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de les retribucions.

Article 32. La reducció de la jornada per interès particular

Es pot sol·licitar una reducció en relació amb la jornada ordinària o parcial, amb reducció proporcional de les retribucions, per interès particular. La seva concessió resta subjecta a les necessitats del servei.

Capítol V Les excedències

Article 33. El règim jurídic

1. Els empleats públics inclosos dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord tindran dret a les excedències que estableixi, en cada moment, la normativa vigent en matèria de funció pública de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, com també la normativa de règim local estatal i catalana.

2. Qualsevol modificació legal en la seva configuració i/o regulació serà directament aplicable al personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Acord sense que calgui procedir a una modificació expressa del seu text.

3. No es poden acumular dos períodes d'excedència en el cas que s'esdevingui una nova causa. Si durant el període d'excedència, un nou subjecte causant dóna dret a un altre període d'excedència, l'inici d'aquest posa fi al primer.

4. L'exercici simultani de l'excedència per dues persones que presten llurs serveis en el sector públic per raó d'un mateix fet causant només és permès, amb l'autorització prèvia, si ho sol·liciten d'una manera expressa els interessats i si no afecta el funcionament dels serveis.

5. Les excedències per tenir cura d'un fill o filla, o de familiars, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins a la finalització del termini d'excedència.

6. Si, un cop finalitzada la causa que ha originat la declaració de l'excedència voluntària, la persona afectada no sol·licita el reingrés en el termini d'un mes, es declara d'ofici la situació d'excedència voluntària per interès particular.

7. En el cas d'excedència voluntària per raó de violència de gènere, l'Administració ha de notificar a la persona afectada, amb un mes d'antelació, que finalitza l'excedència i que disposa d'un mes, a comptar des de la finalització de l'excedència, per demanar-ne l'ampliació o per reincorporar-se.

Article 34. L'excedència voluntària per tenir cura d'un fill menor de 3 anys

1. Es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement, o de la sentència o la resolució judicial de constitució de l'adopció o l'acolliment. Aquesta excedència té una durada màxima de tres anys, a comptar des de la data del naixement, o de la sentència o la resolució judicial en el cas d'acolliment o adopció.

2. El període d'excedència computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius.

3. Durant tot el període d'excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, en conserva els drets generals fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

4. El personal en aquesta situació podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració o que es promoguin en el marc de l'Acord de formació contínua de les administracions públiques (AFEDAP).

Article 35. L'excedència voluntària per tenir cura de familiars

1. Es pot sol·licitar per tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclòs, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda. Aquesta excedència pot ésser atorgada per un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys.

2. El període concret d'excedència es determina segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta excedència. Aquest període computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius.

3. Durant tot el període d'excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, en conserva els drets generals fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

4. El personal en aquesta situació podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració o que es promoguin en el marc de l'Acord de formació contínua de les administracions públiques (AFEDAP).

Article 36. L'excedència voluntària per agrupació familiar

1. Es pot concedir, sense el requisit d'haver prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions públiques durant el període establert, als empleats públics el cònjuge dels quals resideixi en una altra localitat per haver obtingut i estar acomplint un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a personal laboral fix en qualsevol de les administracions públiques, organismes públics i entitats de dret públic que en depenen o hi estan vinculades, en els òrgans constitucionals o del poder judicial i òrgans similars de les comunitats autònomes, així com a la Unió Europea o en organitzacions internacionals.

2. Els qui estan en situació d'excedència voluntària per agrupació familiar no meriten retribucions ni els serà computable el temps que estiguin en aquesta situació als efectes d'ascensos, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que els sigui aplicable.

Article 37. L'excedència voluntària per violència de gènere

1. S'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral sense haver d'haver de prestar un temps mínim de serveis previs i sense que sigui exigible termini de permanència.

2. Durant els sis primers mesos, tindran dret a la reserva del lloc de treball que ocupessin; aquest període és computable als efectes d'antiguitat, carrera i drets del règim de Seguretat Social aplicable.

3. Quan les actuacions judicials ho exigissin, es podrà prorrogar aquest període per tres mesos, amb un màxim de divuit, amb idèntics efectes als assenyalats anteriorment, a fi de garantir l'efectivitat del dret de protecció de la víctima.

4. Durant els dos primers mesos d'aquesta excedència, la funcionària tindrà dret a percebre les retribucions íntegres i, si s'escau, les prestacions familiars per fill a càrrec.

Article 38. L'excedència voluntària per interès particular

1. Es reconeix el dret al personal laboral, amb almenys un any d'antiguitat, a què li sigui reconeguda la possibilitat de situar-se en excedència voluntària per un termini no menor de quatre mesos i no major de cinc anys. Aquest dret només podrà ser exercit una altra vegada pel mateix empleat públic si han transcorregut quatre anys des del final de l'anterior excedència. En el cas del personal funcionari, es pot sol·licitar quan s'hagin prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions públiques per un període mínim de cinc anys immediatament anteriors.

2. La concessió d'aquesta excedència resta subordinada a les necessitats del servei degudament motivades.

3. No podrà declarar-se quan a l'empleat públic se li instrueixi un expedient disciplinari.

4. El personal que es trobi en aquesta situació no té dret a percebre retribucions ni li serà computable el temps de permanència en l'esmentada situació a efectes d'ascens, triennis i drets en el règim de la Seguretat Social que li sigui d'aplicació.

5. Procedeix declarar d'ofici l'excedència voluntària per interès particular quan, finalitzada la causa que va determinar el pas a una situació diferent a la de servei actiu, s'incompleixi l'obligació de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini establert reglamentàriament.

Article 39. L'excedència voluntària per incompatibilitat

1. Es concedeix si els empleats públics es troben en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l'autorització pertinent de compatibilitat, d'acord amb la legislació d'incompatibilitats.

2. L'òrgan competent pot concedir automàticament i d'ofici aquest tipus d'excedència.

Capítol VI

El règim retributiu

Article 40. El règim retributiu

1. L'increment retributiu dels empleats públics als quals se'ls apliqui aquest Acord serà el fixat anualment per les respectives lleis de pressupostos generals de l'Estat.

2. Mentre no es desenvolupi la legislació bàsica recollida al Capítol III -dels drets retributius- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, que aprova el text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, l'estructura i el règim de les retribucions seran els establerts per la normativa aplicable a la funció pública local i, en particular, els que resulten del Reial decret 861/1986, de retribucions dels funcionaris de l'Administració local i del Decret 214/1990, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals. En el cas que, durant la vigència d'aquest Acord, es modifiqui el sistema de retribucions, es duran a terme les adaptacions necessàries al nou marc normatiu vigent.

3. Es reconeix el dret dels empleats públics locals a no ser discriminats retributivament per raó de sexe.

4. Com a norma general les dates de pagament de les nòmines mensuals seran les que a continuació es detallen:

a. Abans de tres dies laborables abans de l'últim laborable del mes.

b. Les pagues extraordinàries de juny i desembre: abans del dia 15 de juny i del dia 15 de desembre

Article 41. L'estructura de la retribució

1. Les retribucions dels empleats públics tindran l'estructura legalment establerta, amb caràcter bàsic, per a la Funció Pública, classificant-se en retribucions bàsiques i retribucions complementàries.

2. Retribucions bàsiques: són retribucions bàsiques el sou, els triennis i les pagues extraordinàries:

a. Sou: és la quantitat que es correspon amb el grup o subgrup de classificació professional (A1, A2, B, C1, C2 i, si escau, les diferents agrupacions professionals sense requisit de titulació que puguin crear-se) i la seva quantia serà la que es fixi anualment a la Llei de pressupostos generals de l'Estat de cada any.

b. Triennis: consistents en una quantitat que es fixa a la Llei de pressupostos generals de l'Estat de cada any per a cada grup o subgrup de classificació professional per cada tres anys de servei.

Als efectes de càlcul del número de triennis es reconeixeran des del primer dia de servei a l'ajuntament.

Si durant el període de maternitat o adopció un empleat/da merités un nou trienni, es reconeixerà des del moment en què es produeixi i es pagarà en la primera nòmina a partir del seu reingrés.

c. Pagues extraordinàries: seran dues a l'any, per un import mínim, cadascuna d'elles, d'una mensualitat sencera: sou, triennis, complement de destinació i complement específic. Es meritaran en els mesos de juny i desembre, i se'n reduirà la part proporcional que correspongui si el temps efectivament treballat fos inferior al període de meritació. El període de meritació coincidirà amb el que estableixen les normes vigents d'aplicació al règim retributiu dels funcionaris de l'Administració local i el pagament es farà efectiu amb les nòmines de juny i desembre.

3. Retribucions complementàries: són retribucions complementàries el complement de destinació, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris o les hores extraordinàries:

a) Complement de destinació: retribueix el nivell del lloc de treball que es desenvolupa i consisteix en una quantia fixa per a cada nivell en què es classifiquen els llocs de treball (dels trenta existents a la normativa sobre funció pública). La seva quantia vindrà fixada, per a cada grup de classificació professional, a la Llei de pressupostos generals de l'Estat de cada any.

b) Complement específic: està destinat a retribuir les condicions particulars d'algun lloc de treball atenent l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat o les condicions en què es desenvolupa el treball (perillositat i/o penositat). Aquest complement ve determinat per la valoració de llocs de treball que acompanya la relació de llocs de treball i ha de figurar a la relació de llocs de treball en el moment de la creació del lloc de treball. Aquest complement és de caire funcional i la seva percepció dependrà exclusivament de l'exercici de l'activitat professional en funció del lloc de treball assignat i que es produeixin efectivament les condicions de treball peculiars que comporten l'assignació del subfactor corresponent (prolongació de jornada, nocturnitat, bossa horària, etc.), per la qual cosa no tindrà en cap cas el caràcter de consolidable.

Aquest complement es detallarà en la nòmina de forma individualitzada i podrà desagregar-se en subfactors corresponents a condicions de treball específiques de cada lloc de treball, formant la suma de tots aquests el concepte únic de complement específic del lloc de treball.

c) Complement de productivitat: té com a finalitat retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària, l'interès o la iniciativa amb què l'empleat públic desenvolupa la seva feina. La quantia global la fixa el Ple municipal i la distribució individual la realitza l'Alcaldia anualment.

Aquest complement és proporcional al temps treballat anualment, meritarà amb la nòmina del mes de desembre o la part que correspongui si es produeix baixa de la relació laboral del treballador.

El complement de productivitat de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor es regula en l'Annex d'aquest acord.

d) Gratificacions per serveis extraordinaris: Té com a finalitat retribuir els serveis urgents realitzats fora de l'horari habitual de treball.

Article 42. Les indemnitzacions per raons de servei

1. Són els imports que s'estableixen en cas que l'empleat públic hagi de desplaçar-se per motius relacionats amb el seu lloc de treball.

2. Les quantitats que s'abonaran per aquest concepte (dietes i desplaçaments) s'abonaran d'acord amb allò establert en cada moment en la normativa vigent sobre funció pública, amb el criteri ordinari que tot desplaçament s'haurà de fer, sempre que sigui possible, amb transport públic i fent ús de la tarifa més econòmica.

3. En el cas de desplaçaments efectuats amb el vehicle particular del treballador s'estableix un preu de trenta-cinc cèntims (0,35¬) per quilòmetre.

4. Per percebre l'import de la indemnització, l'empleat públic ha de justificar la despesa realitzada presentant els justificants dels pagaments signats pel seu responsable directe.

Article 43. Les retribucions en situació de malaltia

1. En la situació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes, la retribució mensual serà del cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l'inici de la incapacitat.

2. En la situació d'incapacitat temporal derivada de contingències professionals, la retribució mensual serà la següent: la prestació reconeguda per la Seguretat Social es complementarà, durant tot el període de durada d'aquesta incapacitat, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l'inici de la incapacitat.

3. Les persones que es trobin en una incapacitat temporal a causa d'una situació derivada de risc durant l'embaràs, hospitalització o intervenció quirúrgica, siguin víctimes de violència de gènere o pateixin algunes de les malalties greus que es descriuen a l'annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l'aplicació i el desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu o la normativa que en el futur la complementi o substitueixi, percebran, des del primer dia, un complement de la prestació econòmica de la Seguretat Social, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l'inici de la incapacitat.

4. Indisposicions:

Les absències produïdes per motius de salut durant la jornada laboral o abans que comenci, amb una durada d'un a tres dies, s'han de comunicar el mateix dia a l'ens. En el cas que l'horari no coincideixi, s'ha de comunicar l'endemà.

Aquestes absències s'han d'acreditar mitjançant justificant de visita mèdica emès pel metge o metgessa de capçalera o personal facultatiu acreditat, en el qual ha de constar expressament el nom i cognoms del pacient i la data d'atenció mèdica.

El justificant s'ha de fer arribar al Servei de Recursos Humans el mateix dia de la reincorporació al lloc de treball.

Les absències produïdes per motius de salut de durada superior a 3 dies s'han de justificar necessàriament mitjançant el corresponent comunicat mèdic de baixa i seguiran la tramitació corresponent a la situació d'incapacitat temporal.

Si no es justifica amb el document de baixa o de visita mèdica, o no es demana la complementació per indisposició temporal, es procedirà al corresponent descompte en nòmina.

Article 44. Bestretes

1. Es podran atorgar bestretes amb un límit global anual equivalent d'una paga extraordinària a retornar com a màxim en un any.

2. No es podrà sol·licitar una nova bestreta fins que estigui liquidada l'anterior.

Capítol VII L'ordenació dels recursos humans

Article 45. El sistema d'ordenació dels recursos humans

1. L'Ajuntament es comprometen a disposar d'un sistema d'ordenació dels recursos humans que, tenint en compte la plantilla, l'organitzi i ordeni, i que serveixi per a la seva planificació. D'acord amb la normativa aplicable, aquest instrument inclourà, com a mínim, la denominació dels llocs tipus, els grups de classificació professional, les categories o escales a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Així mateix, preveurà la classificació dels llocs en termes funcionals i d'àmbit a fi i efecte d'ordenar la selecció, formació i mobilitat. Aquest document serà de caràcter públic.

2. Seran objecte de negociació les normes generals que fixin els criteris generals en matèria de determinació de les retribucions complementàries, provisió i classificació dels llocs.

3. En els supòsits en què els llocs de treball s'agrupin, en funció de les seves característiques, el sistema d'ordenació de l'ocupació municipal podrà ordenar-ne la selecció, la formació i la mobilitat d'acord amb l'esmentada agrupació.

Article 46. L'oferta d'ocupació pública

1. L'actuació en matèria d'ocupació de l'Ajuntament en relació amb l'accés a l'ocupació pública, promoció i carrera professional, es regiran pels principis de publicitat i d'igualtat, mèrit, capacitat. Igualment, s'impulsaran els processos que permetin la progressió en la carrera professional i promoció interna, d'acord amb els mateixos principis.

Durant la vigència d'aquest Acord, s'adoptaran les mesures necessàries per tal que la incorporació de personal es realitzi mitjançant la superació de processos selectius derivats de les ofertes públiques d'ocupació que permetin l'adquisició de la condició de funcionari de carrera o laboral fix d'acord amb la tipologia de llocs a desenvolupar.

2. Per tal de proveir les vacants que es vagin produint durant el procés selectiu, les ofertes d'ocupació pública que s'aprovin durant la vigència de l'acord podran preveure que les convocatòries de processos selectius incrementin en un 10% addicional les places objecte de l'oferta, de conformitat amb les característiques i especificitats de les categories les places de les quals s'ofereixen.

Article 47. La selecció i l'accés

1. Els sistemes i processos selectius seran els previstos legalment i es portaran a terme mitjançant les proves i els procediments assenyalats al Títol IV Capítol I de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i a la normativa que el desenvolupi o el substitueixi.

2. Els procediments selectius poden incloure proves sobre coneixements teòrics i pràctics; incloent proves mèdiques i/o físiques, tests o qüestionaris d'aptitud professional, entrevistes i d'altres que de forma objectiva ajudin a determinar els mèrits i la capacitat dels aspirants idonis en relació amb els llocs de treball a ocupar recollits a la relació de llocs. També es poden fer proves alternatives dins d'una mateixa categoria en relació amb l'especialitat del lloc de treball. Per a les categories que es determinin, podran incorporar la superació d'un curs selectiu teòric i/o pràctic.

3. Les convocatòries per a l'accés han de contenir, en tot cas, el següent:

a. La determinació del nombre total de places a cobrir i el grup de titulació exigit per al seu accés. També es detallarà el lloc de treball a proveir vinculat amb la convocatòria pel sistema d'assignació de primera destinació, la categoria professional i, si s'escau, l'especialitat, les funcions a desenvolupar i el perfil competencial d'aplicació a aquest lloc de treball.

b. Els requisits exigits als aspirants per poder-hi participar, d'acord amb la relació de llocs de treball, especificant el nivell exigit de coneixement oral i escrit de la llengua catalana.

c. La determinació dels llocs de treball que poden desenvolupar per persones amb minusvalidesa amb els seus sistemes d'acreditació.

d. L'òrgan al qual s'han de dirigir les sol·licituds de participació.

e. Els terminis de presentació de sol·licituds i documentació necessària. f.El sistema selectiu.

g. Les proves que s'han de dur a terme i mèrits que s'han de valorar.

h. El sistema de qualificació: barems de puntuació i formes d'acreditació.

Article 48. La relació de llocs de treball

1. La relació de llocs de treball establirà per a cada lloc de treball tipus les següents especificacions:

a. La denominació i el seu enquadrament orgànic;

b. Les característiques essencials del lloc, incloent les funcions atribuïdes i els factors del lloc;

c. Els requisits de titulació o formació exigits per ocupar-lo;

d. La forma de provisió;

e. Les característiques retributives (sou base, complements de destí, complements específics)

f. El nivell de classificació.

2. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor procedirà a iniciar el procés de valoració de llocs de treball amb l'aprovació d'aquest conveni col·lectiu.

Article 49. La plantilla

La plantilla serà la que resulti adequada, en cada moment, per al bon funcionament dels serveis públics, sense perjudici del compromís d'aquestes entitats de fer possible la promoció interna a través del sistema de carrera professional que es detalla en el capítol corresponent a promoció i formació.

Capítol VIII

La selecció del personal

Article 50. Els sistemes de selecció

1. L'ingrés es realitzarà mitjançant convocatòria pública a través dels sistemes de concurs- oposició o oposició lliure, en els quals es garanteixin els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, com també el de publicitat.

2. No es podrà efectuar cap convocatòria de proves selectives d'accés sense l'aprovació i publicació prèvies de l'Oferta d'ocupació pública.

3. Els òrgans de selecció seran col·legiats i la seva composició es realitzarà de conformitat amb la legalitat vigent.

Article 51. L'accés de persones amb discapacitat

1. La institució promourà les condicions necessàries per facilitar l'accés a la funció pública de persones amb discapacitats en igualtat de condicions que la resta d'aspirants.

2. Es realitzarà una reserva no inferior a un 7% de les places incloses en les ofertes d'ocupació pública a persones amb discapacitat que tinguin reconeguda aquesta condició legal.

3. A tal fi i per garantir el desenvolupament de les proves selectives a persones amb discapacitat, es propiciaran les adaptacions dels mitjans de realització dels exercicis que siguin necessàries.

Article 52. El període de prova o de pràctiques

1. La durada del període de prova serà el que s'assenyala a continuació, depenent del grup a efectes de titulació exigida per a l'ingrés en la plaça en qüestió:

Grup de classificació Durada del període

Grup A1 4 mesos

Grup A2 4 mesos

Grup C1 2 mesos

Grup C2: 2 mesos

Agrupacions professionals 1 mes

2. No hi haurà període de prova o de pràctiques en aquells casos en què la persona hagi ocupat el lloc de treball al qual se l'assigna prèviament a través d'un nomenament interí.

Article 53. Les borses de treball

1. Dins la política general d'adopció de les mesures necessàries per tal que la incorporació de personal es realitzi, amb caràcter general, mitjançant la superació de processos selectius de funcionaris de carrera o laborals fixos d'acord amb la tipologia de llocs a desenvolupar, la incorporació de funcionaris interins es limitarà als supòsits establerts a la normativa. En concret:

a. Existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera o personal laboral fix.

b. Substitució transitòria dels titulars.

c. Execució de programes de caràcter temporal.

d. L'excés o acumulació de tasques per un període màxim de 6 mesos dins un període de 12 mesos.

2. En el cas del personal laboral temporal, la seva incorporació es limitarà a les modalitats previstes en la legislació laboral vigent.

3. La corporació incentivarà la promoció del seu personal i a tal efecte convocaran les vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera o personal laboral fix, d'acord amb les categories, entre el personal que compleixi els requisits per a ocupar els llocs. Atès que en aquests casos el canvi de categoria implica la situació d'excedència respecte la categoria d'origen, el reingrés en la categoria d'origen, si és el cas, es produirà pels procediments reglamentaris i amb ocasió de vacant.

4. Quan no hi hagi candidats o no reuneixin els requisits per ocupar els llocs i en la resta de supòsits, els candidats provindran de les borses de treball que es formin per cobrir el treball temporal i interí.

5. Les contractacions o nomenaments es faran per ordre en la borsa de treball, atenent, si s'escau, l'especialitat i/o àrea de coneixement demanat. En el cas de no computar antiguitat, l'ordre se seguirà en primer lloc per les persones aprovades sense plaça en una convocatòria pública d'accés de la categoria professional de què es tracti d'acord amb la puntuació final obtinguda en el procés selectiu i, seguidament, per les persones que hagin superat un procés de selecció de borsa de treball per ordre de la puntuació obtinguda en el procés.

6. Seran criteris per restar exclòs de la borsa de treball, els següents:

a. Renúncia total del candidat a formar part de la llista.

b. L'acumulació de dues renúncies corresponents a dues ofertes de treball encara que el candidat no hagi notificat la renúncia expressament. En aquest supòsit, l'acreditació de la renúncia serà a càrrec del cap de personal corresponent.

c. La no superació del període de prova.

d. Per l'acomiadament disciplinari i suspensió ferma de funcions, en el supòsit de contractació laboral, i per separació del servei en casos de funcionaris interins com també la pena principal o accessòria d'inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic amb caràcter ferm.

Article 54. Reglament de segona activitat

La segona activitat té per objecte l'assignació de llocs de treballs idonis a l'evolució de les seves capacitats i als coneixements professionals, del personal al qui se li aplica.

La segona activitat és una forma de compaginar el dret de permanència en la funció pública de tots els empleats públics fins la jubilació amb les capacitat físiques i/o psíquiques que requereix el lloc de treball que s'ocupa.

L'ajuntament es compromet, durant la vigència d'aquest conveni, a posar en marxa un reglament de segona activitat que afecti al conjunt dels treballadors i treballadores municipals. Aquest reglament serà debatut amb els representants dels treballadors en el si de la comissió paritària de seguiment.

Aquest Reglament preveurà la possibilitat que qualsevol treballador o treballadora de l'Ajuntament de Sant Antoni Vilamajor pugui passar a segona activitat a petició pròpia o d'ofici, millorant les seves condicions de treball, de vida i de salut, sense la necessitat d'abandonar la seva vida laboral.

El Reglament haurà d'incloure, com a mínim, la definició dels llocs de treball destinats a la segona activitat, les condicions per sol·licitar la segona activitat i els criteris d'assignació i llista d'espera.

Capítol IX La formació

Article 55. La formació

1. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor realitzarà una avaluació de les necessitats formatives dels seus empleats públics i elaborarà, d'acord amb aquestes necessitats, les seves accions formatives. A fi de contribuir al bon funcionament de l'oferta formativa, l'avaluació i cobertura de necessitats es farà de forma negociada amb els representants sindicals a fi que contribueixin amb les seves aportacions i suggeriments a l'enriquiment de l'oferta formativa.

2. Sense perjudici del punt anterior, amb l'objectiu de modernització, eficàcia i millora de la productivitat dels empleats públics i de les institucions en el seu conjunt, com també amb l'objectiu de desenvolupament personal i de la carrera professional, les entitats municipalistes crearan una Comissió paritària en matèria de formació en la qual els sindicats signataris d'aquest acord puguin contribuir amb les seves aportacions a cobrir aquelles mancances formatives de què puguin tenir coneixement.

3. Igualment i dins del si d'aquesta Comissió paritària, les entitats municipalistes informaran, amb caràcter anual, als referits sindicats sobre les accions formatives que integraran en el seus respectius plans de formació a fi que puguin contribuir amb les seves diferents aportacions i suggeriments a l'enriquiment de l'oferta formativa.

Article 56. Els permisos per a la formació

1. De conformitat amb la normativa vigent i amb la finalitat de facilitar la seva formació i promoció, es reconeix als empleats públics el dret a la realització de cursos de perfeccionament professional i a l'accés a cursos de reconversió i capacitació professional organitzats per l'Administració pública o organismes públics o privats.

2. La participació en un curs de formació no suposarà l'abonament d'hores extraordinàries i s'articularan mecanismes per fer la formació en horari laborable, sempre que sigui possible. Quan la formació sigui de naturalesa obligatòria, serà recompensada pel temps equivalent amb descans.

3. En el cas d'assistència a cursos de formació fora del municipi, prèvia negociació amb els representants legals dels empleats públics, adoptaran criteris específics pel que fa al sistema de descans i desplaçament per assistir a aquests cursos quan siguin fora de la jornada laboral.

4. La corporació podrà condicionar l'assistència a un curs de formació especialitzada a la fixació d'un període de permanència en les entitats definides a l'article 1 d'aquest Acord, d'un mínim de dos anys, com també la quantia de la possible indemnització per als supòsits d'incompliment de l'esmentada permanència. Aquests aspectes seran negociats prèviament amb la representació legal dels empleats públics.

5. L'assistència a una acció formativa podrà ser limitada a una persona per a una mateixa acció en un horari concret de cada àmbit organitzatiu. Des de cada àmbit, es vetllarà perquè els aprenentatges assolits en l'acció formativa per part de la persona que hi ha assistit es transfereixin a la resta de membres de l'equip, de la forma i amb les condicions que es fixin des de cada àrea. En tot cas es garantirà que l'assistència a accions formatives sigui de caràcter rotatori.

6. Els mestratges, postgraus i altres accions formatives, sempre que estiguin relacionades amb el lloc de treball o la promoció de carrera professional es subvencionaran amb un 33% de l'import total i com a màxim 1.500 ¬. Es requerirà l'informe del cap o la cap d'àrea i l'autorització prèvia del Servei de Recursos Humans.

7. Es determina un període mínim de 2 anys de permanència a l'ajuntament a partir que s'hagi atorgat l'autorització per realitzar la formació subvencionada per l'Ajuntament en els casos de formació en postgraus, mestratges i similars. Si abans d'aquest termini, la persona rescindeix la seva relació amb l'Ajuntament de forma voluntària, haurà de retornar la totalitat de l'import percebut d'aquella formació.

8. Els cursos homologats de català, així com els cursos de formació contínua que formin part dels plans de formació dels sindicats majoritaris tindran una compensació del 50%, amb un màxim d'1 hora per dia.

Capítol X

La carrera professional i la promoció professional Article 57. La carrera professional

1. Els empleats públics tenen dret a la promoció professional.

2. La carrera professional és el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat. Amb aquest objecte, l'Ajuntament ha de promoure l'actualització i perfeccionament de la qualificació professional dels seus empleats públics.

3. Sens perjudici de la normativa aplicable, les modalitats de carrera poden consistir, entre d'altres, en l'aplicació aïllada o simultània d'alguna o algunes de les següents modalitats:

a. Carrera horitzontal, que consisteix en la progressió de grau, categoria, esglaó o altres conceptes anàlegs.

b. Carrera vertical, que consisteix en l'ascens en l'estructura de llocs de treball pels procediments de provisió legalment establerts.

c. Promoció interna vertical, que consisteix en l'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup, o grup de classificació professional en el supòsit que aquest no tingui subgrup, a un altre superior, d'acord amb l'establert a la legalitat vigent.

d. Promoció interna horitzontal, que consisteix en l'accés a cossos o escales del mateix subgrup professional.

4. Es reconeix el dret dels empleats públics a progressar simultàniament en les modalitats de carrera horitzontal i vertical quan l'Ajuntament les hagin implantat en un mateix àmbit.

5. La Comissió de seguiment realitzarà les funcions de comissió de carrera professional. Constituïda la comissió de seguiment/carrera professional es podran iniciar els treballs.

Article 58. L'impuls a la promoció professional

1. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor facilitarà la promoció professional dels seus empleats públics d'acord amb els sistemes de provisió de llocs de treball existents i d'acord amb l'instrument d'ordenació dels recursos humans de què disposin.

2. La concreció de les mesures de promoció professional es negociarà de forma periòdica amb la representació sindical.

Article 59. La promoció interna i el seu accés

1. Els empleats públics podran accedir, mitjançant promoció interna, a escales del grup immediatament superior al que es pertanyi; o del mateix grup, tant en la mateixa com a diferent escala.

2. Es facilitarà la promoció dels seus empleats públics determinant, d'acord amb les característiques de cada plaça, el nombre de places reservades per a la promoció interna en cada convocatòria, que serà d'un mínim d'un 33% sempre que sigui possible.

3. Per concórrer a les proves de promoció interna, el personal funcionari haurà de trobar-se en situació de servei actiu o serveis especials en l'escala de procedència, haver completat dos anys de servei actiu, a més de posseir la titulació i la resta de requisits establerts per a l'accés a l'escala a la qual aspiri a ingressar, amb les excepcions que la llei estableix. En el cas del personal laboral, s'hauran de reunir els mateixos requisits que els exigits per al personal funcionari, amb excepció d'aquells que, per la pròpia naturalesa jurídica de la relació, no els hi puguin ser exigits.

4. L'accés per promoció interna requerirà la superació de les mateixes proves que les establertes en la convocatòria per a l'ingrés amb caràcter general en l'escala de què es tracti. No obstant això, els aspirants que concorrin en el torn de promoció interna podran ser eximits de la realització d'aquelles proves que estiguessin encaminades a l'acreditació de coneixements ja exigits per a l'ingrés en l'escala de procedència.

5. Les vacants reservades a promoció interna que resultessin desertes se sumaran a les ofertes en torn lliure.

6. L'adscripció a les vacants existents dels empleats públics, que accedeixin pel sistema de promoció interna a una altra escala, s'efectuarà conforme a les preferències que aquells manifestin, segons l'ordre amb el qual figurin en la classificació definitiva del procés selectiu i sempre que reuneixin els requisits establerts per a la seva cobertura segons l'instrument d'ordenació de recursos humans de què disposi la corporació. En tot cas, per a l'elecció de destinacions, tindran preferència sobre aquells aspirants que provinguin del torn lliure en la respectiva convocatòria.

Capítol XI L'assistència jurídica

Article 60. Assistència jurídica

1. La Corporació garantirà l'assistència i la defensa jurídica especialitzada a l'empleat públic que la necessiti per raó de conflictes derivats de la prestació del servei. Es donarà opció a l'afectat en l'elecció del/de la lletrat/da, que haurà de ser acceptat/da expressament per la Corporació.

Els costos i les despeses que se'n derivin, incloses fiances, seran sufragades per l'Ajuntament. Si hi hagués qualsevol tipus de negligència inexcusable, engany o mala fe en l'actuació del/de la funcionari/ària, mitjançant sentència judicial, la Corporació repercutirà les despeses ocasionades.

2. En el cas que com a conseqüència d'un acte de servei la persona empleada pateixi un dany corporal o lesió, que hagi de ser indemnitzada per una tercera persona per sentència judicial ferma, i aquesta hagi estat declarada insolvent; l'ajuntament es farà càrrec d'aquesta indemnització a petició de la persona empleada i sempre que no concorrin negligència, dol o imperícia greus de la persona empleada.

Capítol XII

El règim disciplinari Article 61. La responsabilitat disciplinària

1. Els empleats públics queden subjectes al règim disciplinari establert regulat en el títol VII de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i les normes que les lleis de funció pública puguin dictar en desplegament del mateix.

2. Els empleats públics que indueixin a altres a la realització d'actes o conductes constitutius de falta disciplinària incorreran en la mateixa responsabilitat que aquests.

3. Igualment, incorreran en responsabilitat els empleats públics que encobreixin les faltes consumades molt greus o greus, quan dels actes es derivi dany greu per a l'Administració o els ciutadans.

Article 62. L'exercici de la potestat disciplinària

1. L'Ajuntament ha de corregir disciplinàriament les infraccions del personal al seu servei comeses en l'exercici de les seves funcions i càrrecs, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que pugui derivar de les infraccions.

2. La potestat disciplinària s'exercirà d'acord amb els principis següents:

a. Principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions;

b. Principi d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de retroactivitat de les favorables al presumpte infractor;

c. Principi de proporcionalitat, aplicable tant a la classificació de les infraccions i sancions com a la seva aplicació:

d. Principi de culpabilitat; i,

e. Principi de presumpció d'innocència.

3. Quan de la instrucció d'un procediment disciplinari resulti l'existència d'indicis fundats de criminalitat, se'n suspendrà la seva tramitació i es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal. Els fets declarats provats per resolucions judicials fermes vincularan a l'ens.

Article 63. Les faltes disciplinàries

1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són faltes molt greus les previstes com a tals a l'Estatut bàsic de l'empleat públic i, en tot cas, les següents:

a. L'incompliment del deure de respecte a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en l'exercici de la funció pública.

b. Tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, com també la persecució per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i la persecució moral, sexual i per raó de sexe.

c. L'abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.

d. L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin un perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.

e. La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció.

f.La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que en provoqui la difusió o coneixement indegut.

g. L'incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades.

h. La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

i. La desobediència oberta a les ordres o instruccions d'un superior, llevat que constitueixin infracció manifesta de l'ordenament jurídic.

j.La prevalença de la condició d'empleat públic per obtenir un benefici indegut per a si mateix o per a un altre.

k. L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.

l.La realització d'actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga. m.L'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis essencials en cas de vaga.

n. L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això doni lloc a una situació d'incompatibilitat.

o. La incompareixença injustificada en les comissions d'investigació de les Corts Generals i del Parlament de Catalunya.

p. La persecució laboral.

q. La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la Llei.

r. El fet de causar per negligència greu o per mala fe danys molt greus al patrimoni i els béns de l'Ajuntament.

s. El fet d'haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d'un any. t.L'incompliment, pels responsables dels registres d'Activitats i de Béns Patrimonials i d'Interessos, i pel personal que hi tingui accés, del deure de reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció.

u. També són faltes molt greus les que quedin tipificades com a tals en una llei estatal o autonòmica.

3. Sens perjudici de l'establert per l'Estatut bàsic de l'empleat públic, es consideraran com a faltes greus, en tot cas, les següents:

a. L'incompliment de les ordres que provenen dels superiors i les autoritats que pugui afectar la tasca del lloc de treball.

b. L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.

c. La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici de les seves funcions.

d. El fet d'originar enfrontaments en els centres de treball o de prendre-hi part.

e. La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.

f. Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració, als administrats o als companys.

g. L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l'Administració o s'utilitza en benefici propi.

h. La intervenció en un procediment administratiu havent-hi motius d'abstenció establerts per via legal.

i. La negativa a acomplir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de compliment urgent.

j. L'emissió d'informes, l'adopció d'acords o l'acompliment d'actuacions manifestament il·legals, si causa perjudici a l'Administració o als ciutadans i no constitueix falta molt greu.

k. El fet de causar danys greus en els locals, els materials o els documents del servei.

l. L'atemptat greu contra la dignitat dels empleats públics o de l'Administració.

m. L'exercici d'activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut l'autorització pertinent.

n. La manca de rendiment que afecti el funcionament normal dels serveis, si no constitueix falta molt greu.

o. L'incompliment injustificat de la jornada i l'horari de treball que, acumulat, suposi un mínim de deu hores per mes natural.

p. La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus.

q. Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada i l'horari de treball.

r. La pertorbació greu del servei.

s. La reincidència en faltes lleus.

t.La realització d'actes d'assetjament sexual o d'assetjament per raó de sexe, tipificats per la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i d'actes que puguin comportar assetjament per raó de sexe o assetjament sexual i que no siguin constitutius de falta molt greu.

4. Es consideraran com a faltes lleus, en tot cas, les següents:

a. El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.

b. La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.

c. La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.

d. L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.

e. Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

f.La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.

g. L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.

h. L'incompliment dels deures i les obligacions de l'empleat públic, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu.

Article 64. Les sancions

1. Per raó de les faltes comeses podran imposar-se les sancions següents:

a) Separació del servei dels funcionaris, que, en el cas dels funcionaris interins, comportarà la revocació del seu nomenament i que només pot sancionar la comissió de faltes molt greus.

b) Acomiadament disciplinari del personal laboral, que només podrà sancionar la comissió de faltes molt greus i comportarà la inhabilitació per ser titular d'un nou contracte de treball amb funcions similars a les que desenvolupaven.

c) Suspensió ferma de funcions, o d'ocupació i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de 6 anys.

d) Trasllat forçós, amb o sense canvi de localitat de residència, pel període que en cada cas s'estableixi.

e) Demèrit, que consistirà en la penalització a efectes de carrera, promoció o mobilitat voluntària.

f) Advertència.

g) Qualsevol altra que s'estableixi per llei.

2. Procedirà la readmissió del personal laboral fix quan sigui declarat improcedent l'acomiadament acordat com a conseqüència de la incoació d'un expedient disciplinari per la comissió d'una falta molt greu.

3. L'abast de cada sanció s'establirà tenint en compte el grau d'intencionalitat, descuit o negligència que es reveli en la conducta, el dany a l'interès públic, la reiteració o reincidència, i també el grau de participació.

Article 65. La prescripció de les faltes i sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuran als 3 anys, les greus als 2 anys i les lleus als 6 mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als 3 anys, les imposades per faltes greus als 2 anys i les imposades per faltes lleus a l'any.

2. El termini de prescripció comença a comptar des que la falta s'hagi comès, i des del cessament de la seva comissió quan es tracti de faltes continuades.

3. El de les sancions, des de la fermesa de la resolució sancionadora.

Article 66. El procediment disciplinari i les mesures provisionals

1. No podrà imposar-se sanció per la comissió de faltes molt greus o greus si no és mitjançant el procediment prèviament establert.

2. La imposició de sancions per faltes lleus es durà a terme per procediment sumari amb audiència a l'interessat.

3. El procediment disciplinari tindrà presents els principis d'eficàcia, celeritat i economia processal, amb ple respecte als drets i garanties de defensa del presumpte responsable. El procediment garantirà la deguda separació entre la fase instructora i la sancionadora, encomanant-se a òrgans diferents.

4. Es podran adoptar, mitjançant resolució motivada, mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure.

5. La suspensió provisional com a mesura cautelar en la tramitació d'un expedient disciplinari no podrà excedir de 6 mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l'interessat. La suspensió provisional es pot acordar durant la tramitació d'un procediment judicial, i es mantindrà pel temps a què s'estengui la presó provisional o altres mesures decretades pel jutge que determinin la impossibilitat d'exercir el lloc de treball. En aquest cas, si la suspensió provisional passa de sis mesos, no suposarà pèrdua del lloc de treball.

6. L'empleat públic suspès provisionalment tindrà dret a percebre durant la suspensió les retribucions bàsiques i, si escau, les prestacions familiars per fill a càrrec.

7. Quan la suspensió provisional s'elevi a definitiva, l'empleat públic haurà de tornar allò percebut durant el temps de durada de la suspensió. Si la suspensió provisional no arriba a convertir-se en sanció definitiva, l'Administració haurà de restituir a l'empleat públic la diferència entre els havers realment percebuts i els que hauria hagut de percebre si s'hagués trobat amb plenitud de drets.

8. El temps de permanència en suspensió provisional serà d'abonament per al compliment de la suspensió ferma.

9. Quan la suspensió no sigui declarada ferma, el temps de durada es computarà com de servei actiu, i s'acordarà la immediata reincorporació de l'empleat públic al seu lloc de treball, amb reconeixement de tots els drets econòmics i d'altres que siguin procedents des de la data de suspensió.

Capítol XIII

L'extinció de la prestació pública de serveis Article 67. El preavís i la liquidació

1. L'empleat públic que voluntàriament cessi en la seva prestació de serveis ha de comunicar- ho per escrit i amb l'antelació següent:

' Si ocupa una plaça de grup A1: un mes.

' Si ocupa una plaça de grup A2: un mes.

' Si ocupa una plaça de grup C1: quinze dies.

' Si ocupa una plaça de grup C2: quinze dies.

' Si ocupa una plaça d'agrupació professional: quinze dies.

2. La inobservança d'aquest preavís determina la pèrdua o el descompte, en la seva liquidació final i de parts proporcionals, de la remuneració corresponent als dies que s'hagi endarrerit el preavís.

La liquidació de l'empleat públic consistirà a retribuir o descomptar la part proporcional de vacances no realitzades o realitzades en excés i la part proporcional corresponent a la paga extraordinària de meritació immediata.

Capítol XIV

La igualtat de tracte dels empleats públics locals Article 68. La igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor està obligat a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.

Article 69. El Pla d'igualtat

1. L'Ajuntament hauran d'aprovar un pla d'igualtat, en els termes que determina la Llei 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i, l'article 15.2 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

2. El Pla d'igualtat serà negociat amb la representació dels empleats públics i, en tot cas, atendrà la realitat sobre la que incidirà.

3. Un cop que les parts aprovin el Pla d'igualtat, es registrarà al Registre de Plans d'Igualtat del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i es comunicarà a la Comissió paritària general de seguiment de l'acord comú.

Article 70. El contingut i fases del Pla d'igualtat

1. El Pla d'igualtat és un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de fer un diagnòstic de situació, tendents a assolir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

2. El Pla d'igualtat fixarà els objectius concrets d'igualtat que s'hauran d'assolir, les estratègies i les pràctiques que s'hauran d'adoptar per a la seva consecució, com també l'establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.

3. Per a la consecució dels objectius fixats, el pla d'igualtat preveurà, entre d'altres, les matèries d'accés a l'ocupació, classificació professional, promoció i formació, retribucions, ordenació del temps de treball per a afavorir, en termes d'igualtat entre dones i homes, la conciliació laboral, personal i familiar, i prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe.

4. El Pla d'igualtat podrà contenir les fases següents: diagnosi, disseny, programació, implantació, seguiment i avaluació.

Capítol XV

El dret de llibertat sindical

Article 71. Llibertat sindical

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor garanteix el dret a la lliure sindicació del personal funcionari/laboral i garanteix que no exercirà discriminació, perjudici o sanció per afiliació a un sindicat o per exercitar els drets sindicals. És d'aplicació el que preveuen la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació de personal al servei de les administracions públiques; la Llei 7/1990, de 19 de juliol, de negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats públics, i la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical.

Article 72. Seccions sindicals

S'aplicarà el que disposi la normativa vigent en cada moment. Es crearà un ajut econòmic, per sufragar despeses de les seccions sindicals, de 200 euros anuals a cada una de les que tinguin representació a l'Ajuntament. El delegat de la secció sindical gaudirà de les mateixes garanties i crèdit sindical que la resta de representants dels treballadors.

Article 73. Quotes sindicals

L'Ajuntament descomptarà la quota sindical sobre les retribucions del personal funcionari/laboral afiliat a les organitzacions sindicals i en farà la transferència bancària, a sol·licitud d'aquestes organitzacions i un cop donada la conformitat prèvia, sempre per escrit, de la persona interessada. L'Ajuntament ha d'ingressar les quotes esmentades en un termini màxim de 2 mesos.

Article 74. Crèdits sindicals

1. D'acord amb els requisits que es preveuen a l'article 10 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical i el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, que aprova el text refós de la llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, les seccions sindicals que acreditin tenir una representació mínima del 10% dels empleats públics d'acord amb els resultats obtinguts a les eleccions sindicals, legalment constituïdes a la Corporació, podran, cadascuna d'elles, designar un delegat o delegada sindical ('delegat/da LOLS') amb les mateixes garanties, crèdit horari i drets que les reconegudes als membres de la junta de personal.

2. Els membres de les juntes de personal funcionari/laboral, com a representants legals dels funcionari/laborals i funcionàries, disposen, en l'exercici de la seva funció representativa, d'un crèdit d'hores mensuals dins de la jornada de treball i retribuïdes com de treball efectiu de 15 hores mensuals (fins a 100 treballadors) i 20 hores mensuals (fins 250 treballadors).

3. No es comptabilitzaran com hores sindicals les que s'utilitzin per a la negociació i seguiment de l'acord.

4. El crèdit horari resultant i reconegut a cada secció sindical, en base als crèdits horaris individuals, podrà ser acumulat i distribuït, prèvia comunicació al servei de recursos humans, en temporalitat anual, entre els representants del personal funcionari/laboral de la mateixa secció sindical (legals i sindicals) que sense traspassar el màxim total poden quedar rellevats de la prestació de la feina sense que la seva retribució en surti perjudicada.

5. Les persones membres de la junta de personal funcionari/laboral que tinguin càrrecs de representació sindical a nivell comarcal, provincial, autonòmic, estatal i/o europeu dels sindicats majoritaris presents a la Mesa general de la funció pública disposaran, amb un acord previ amb la corporació, d'un nombre d'hores sindicals addicionals per atendre aquesta representació.

Article 75. Facultats del Comitè Unitari

El Comitè Unitari, format pels delegats de personal i el comitè d'empresa, té les facultats següents, en els seus àmbits respectius:

1. Rebre informació, trimestralment, sobre la política de personal funcionari/laboral del departament, organisme o entitat local.

2. Emetre un informe, a sol·licitud de l'administració pública corresponent, sobre les matèries següents:

a. trasllat total o parcial de les instal·lacions,

b. plans de formació de personal,

c. implantació o revisió de sistemes d'organització i mètodes de treball.

3. Rebre informació de totes les sancions imposades per faltes molt greus.

4. Ser informats i escoltats en les qüestions i matèries següents:

a. establiment de la jornada laboral i horari de treball.

b. règim de permisos, vacances i llicències.

c. quantitats que percebi cada funcionari/laboral per complement de productivitat.

5. Conèixer, almenys trimestralment, les estadístiques sobre l'índex d'absentisme i les seves causes, els accidents en acte de servei i les malalties professionals i les seves conseqüències, els índexs de sinistralitat, els estudis periòdics o especials de l'ambient i les condicions de treball, així com els mecanismes de prevenció que s'utilitzin.

6. Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, Seguretat Social i ocupació i, si escau, exercir les accions legals oportunes davant els organismes competents.

7. Vigilar i controlar les condicions de seguretat i higiene en el desenvolupament del treball.

8. Participar en la gestió d'obres socials per al personal funcionari/laboral establertes a l'administració corresponent.

9. Col·laborar amb l'administració corresponent per aconseguir l'establiment de totes les mesures que procurin el manteniment i increment de la productivitat.

10. Informar els seus representats en relació amb tots els temes i qüestions a què es refereix aquest article.

11. Per decisió majoritària dels seus membres, tenen legitimació per iniciar, com a interessats, els corresponents procediments administratius i exercitar les accions en via administrativa o judicial en tot allò relatiu a l'àmbit de les seves funcions.

Article 76. Obligacions del Comitè Unitari

L'òrgan de representació, amb independència de la seva obligació de complir i respectar el que s'ha pactat en l'àmbit de les seves competències, s'obliga expressament a:

1. Desenvolupar tasques d'estudi, de treball i d'assistència a l'acció sindical del personal.

2. Guardar secret professional, individual i col·lectiu, en totes les matèries que la corporació els comuniqui confidencialment.

3. Notificar a la corporació qualsevol canvi de membres que es produeixi.

Article 77. Òrgans de representació i negociació

És d'aplicació allò establert a la normativa vigent per a ambdós règims: funcionari/laboral i laboral.

Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, Llei 7/1990, de 19 juliol, de negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats públics, Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, que aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, que aprova el text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic. O normes que els substitueixin.

Article 78. Les seccions sindicals

1. Les seccions sindicals gaudiran de plena independència respecte de les autoritats, òrgans i jerarquies i tenen dret a protecció legal contra tot acte d'ingerència d'aquestes entitats.

2. Les seccions sindicals dels sindicats més representatius i dels que tinguin representació en els òrgans de representació legal dels empleats públics, tindran els següents drets:

a. Amb la finalitat de facilitar la difusió d'aquells avisos que puguin interessar als afiliats al sindicat i als empleats públics en general, la corporació posarà a la seva disposició un tauler d'anuncis que haurà de situar-se al centre de treball i en un lloc on s'hi garanteixi un adequat accés dels empleats públics.

b. A la negociació col·lectiva, en els termes que estableix la legislació específica.

c. A la utilització d'un local adequat en el qual puguin desenvolupar les seves activitats en els centres de treball.

d. El delegat sindical de la secció, en centres de treball amb menys de 250 treballadors, podrà disposar de crèdit horari propi si s'arriba a un acord amb l'Ajuntament.

e. Les seccions sindicals gestionaran una borsa d'hores amb el crèdit horari de tots els seus membres (comitè d'empresa, junta de personal, delegats sindicals i delegats de personal). Els membres de les seccions sindicals podran fer ús d'aquesta borsa d'hores sempre que la suma total de les hores realitzades en un mes no superi el total de la borsa.

Article 79. El dret de reunió

1. Els empleats públics tenen dret a reunir-se en assemblea. Aquest dret s'exercitarà amb subjecció als requisits i condicions assenyalats per la legislació aplicable i també per aquest capítol.

2. L'assemblea pot ser convocada pels òrgans de representació legal dels empleats públics, per les organitzacions sindicals més representatives amb presencia a la mesa general de funció pública de Catalunya o per un nombre d'empleats públics no inferior al 33% de la plantilla.

3. L'assemblea serà presidida, en tot cas, pels òrgans de representació legal dels empleats públics, que seran responsables del normal desenvolupament de l'assemblea, com també de la presència de persones que no pertanyin a l'entitat.

4. La presidència ha de comunicar, amb una antelació de 48 hores a l'Ajuntament, la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l'empresa que assistiran a l'assemblea i acordaran les mesures oportunes per a evitar perjudicis en l'activitat normal del serveis públics.

Article 80. Les assemblees

1. Els empleats públics podran reunir-se, sense cap perjudici de les seves retribucions, durant la jornada de treball, de conformitat amb allò establert en la taula següent:

Núm. de empleats públics

Núm. d'hores anuals

Fins a 30

15

De 31 a 100

20

De 101 a 250

25

Més de 250

30

2. No existirà cap tipus de limitació per celebrar reunions fora de la jornada de treball, llevat de la seguretat d'instal·lacions i dependències, i que tinguin lloc quan es trobin oberts els llocs de reunió o la seva obertura no suposi dificultats importants.

Capítol XVI

El dret de negociació col·lectiva dels empleats públics locals Article 81. El dret a la negociació col·lectiva

Els empleats públics al servei de les administracions locals tindran dret a la participació en la determinació de les condicions de treball conforme a allò que disposi la legislació aplicable i aquest capítol.

Article 82. La Mesa de negociació de l'Acord comú de condicions

1. A fi de possibilitar la participació dels empleats públics en la determinació de les seves condicions de treball, es constituirà una mesa de negociació en la que estaran presents els representants de les entitats locals i les organitzacions sindicals més representatives, com també els sindicats que hagin obtingut el 10% o més dels representants a les eleccions celebrades en l'àmbit de l'Administració local de Catalunya.

2. Aquesta Mesa negociarà la proposta d'Acord comú de condicions per als empleats públics.

3. La composició de la Mesa serà paritària i els seus components no podran ser més de 3 per cada una de les parts.

4. Les decisions de cada part de la Mesa es prendran per majoria. L'acord exigirà el vot favorable del 60% de cada part a la Mesa com a mínim.

Capítol XVII

Seguretat, salut i prevenció de riscos laborals Article 83. La prevenció de riscos laborals

1. La prevenció de riscos laborals és una de les prioritats essencials de la política de recursos humans de les parts signants d'aquest Acord.

2. Atesa la importància de garantir a tot el personal un desenvolupament saludable de les tasques que té encomanades, ambdues parts es comprometen a col·laborar en aquest objectiu. Per aquest motiu, l'Ajuntament es comprometen a:

a. Potenciar l'assoliment d'una cultura preventiva en totes les seves estructures administratives i/o organitzatives amb la finalitat que en totes les actuacions es tinguin presents, com a prioritat, la seguretat i la salut del personal al servei de la seva organització.

b. Coordinar les actuacions dels diferents serveis municipals amb el servei de prevenció designat per a complir amb les obligacions derivades de la Llei de prevenció.

c. Promoure la seguretat i salut dels empleats públics mitjançant l'aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per la prevenció del riscos derivats del treball, desenvolupant els principis generals següents:

a) Evitar els riscos.

b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar.

c) Combatre els riscos en el seu origen.

d) Adaptar el lloc de treball a les característiques de la persona. Tenir en compte l'evolució de la tècnica.

e) Planificar la prevenció.

f) Substituir el que sigui perillós perquè no comporti perill o, si no és possible, comporti poc perill. Afavorir les mesures de protecció col·lectives per sobre de les individuals.

g) Facilitar el coneixement per part del personal afectat de les instruccions que s'acordin en aquest àmbit.

Article 84. La coordinació entre salut laboral i polítiques de gènere

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor es compromet a visualitzar les condicions de treball i salut amb una perspectiva de gènere, relacionant les condicions de treball i salut. Per això caldrà contemplar, tant en l'avaluació de riscos com en els plans de prevenció, els riscos específics de gènere: doble presència, situacions de discriminació, risc reproductiu, etc.

Article 85. Les obligacions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals.

1. La corporació acorda les mesures concretes següents per al desenvolupament del que disposa la legislació sobre prevenció de riscos laborals:

Oferir en el moment de l'accés a la funció pública un reconeixement mèdic amb la finalitat d'avaluar la incidència dels riscos del lloc de treball a ocupar; a més d'una vigilància de la salut en intervals periòdics fixats segons el criteri assenyalat pel servei de prevenció a tots els empleats públics, en funció de l'avaluació de riscos dels llocs de treball. Aquest reconeixement serà obligatori per al personal en els supòsits prescrits a l'article 22.1, de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i no podrà ser causa de l'adopció de mesures en perjudici seu.

El pla s'actualitzarà en els supòsits que el mateix pla prevegi i sempre que es modifiquin substancialment l'ocupació i la distribució de l'espai.

L'organització designarà, amb la consulta prèvia als delegats de prevenció o al Comitè de Seguretat i Salut -en el cas que n'hi hagi-, la/les persona/es encarregada/es de les mesures d'emergència. Les persones designades gaudiran de la formació i dels mitjans necessaris per a desenvolupar la seva tasca. Aquesta formació anirà a càrrec de l'organització i serà específica, adequada i suficient.

Tots els centres de treball municipals o amb personal municipal hauran de disposar de l'avaluació inicial de riscos laborals en el moment de procedir a la seva obertura o funcionament. Un cop efectuades les avaluacions inicials de cada centre de treball es procedirà a elaborar un pla de prevenció i a aplicar les mesures correctores adients per tal d'eliminar els riscos i, en cas que no sigui possible, reduir-los al màxim. L'accident o incident obligarà a la reavaluació inicial de riscos del centre de treball, així com a l'adequació de les mesures correctores.

L'organització proporcionarà al personal al seu servei la formació necessària per a la correcta prevenció de riscos del seu lloc de treball, preferentment en el propi centre de treball. S'utilitzarà una metodologia pràctica i es buscarà la implicació activa de l'empleat públic en la prevenció.

En el moment de l'inici de la relació laboral o administrativa, cada persona rebrà un curs de formació bàsic en prevenció de riscos laborals, tant del seu lloc de treball com en general (pla d'evacuació, circuits i protocols, responsabilitats, etc.)

L'organització oferirà una formació bàsica de trenta hores en prevenció de riscos laborals a tots els delegats i delegades de prevenció.

L'organització garantirà la protecció de la salut del personal al seu servei que, per les seves característiques personals, sigui especialment sensible als riscos derivats del lloc de treball. Amb aquesta finalitat, s'adoptaran les mesures de prevenció, protecció o adaptació necessàries. Si, ni tan sols amb l'adaptació del lloc de treball a les característiques esmentades, no es pot garantir aquesta protecció, la de la resta del personal i d'altres persones

relacionades amb el seu lloc de treball, l'organització haurà d'encarregar a l'empleat tasques que no exposin ningú a situacions de risc per a la seva salut.

Per tal de vetllar per l'atenció al risc reproductiu, si s'escau, haurà d'elaborar una relació de llocs de treball sense risc per a l'embaràs, amb prèvia consulta a la representació sindical. Les empleades hauran de conèixer aquesta relació. En el moment que una empleada posi en coneixement de la seva situació d'embaràs quant ocupi un lloc que no estigui inclòs en aquesta relació, caldrà fer immediatament una revisió de l'avaluació de riscos i, en el supòsit del més mínim risc per a la mare i/o el fetus, es procedirà immediatament al canvi a un altre lloc de treball que no li comporti aquest risc. Quan l'adaptació al lloc de treball no sigui possible, s'establirà un procediment que possibiliti el canvi de lloc de treball en el qual hi intervindran els serveis de prevenció.

L'entitat elaborarà una relació trimestral dels accidents i incidents laborals produïts, que es lliurarà i s'analitzarà en el marc dels òrgans de prevenció de riscos laborals. Els serveis de prevenció realitzaran el seguiment i la investigació, conjuntament amb els delegats i/o delegades de prevenció, d'aquests accidents i incidents. En aquest sentit, s'elaborarà un protocol d'investigació d'accidents- incidents que garanteixi la participació efectiva dels delegats i/o delegades de prevenció. Aquest protocol serà aprovat per l'òrgan de prevenció de riscos laborals.

L'Ajuntament es compromet a fer totes les accions necessàries per a reduir al mínim necessari les aplicacions de desinfecció, desratització i desinsectació (DDD), i d'utilització de productes fitosanitaris a les seves dependències. Així mateix, es comprometen a contractar empreses que garanteixin el compliment dels protocols esmentats, a més de totes les normes de seguretat que preveuen les normes legals i reglamentàries en matèria de prevenció de riscos laborals.

L'ens es compromet a preveure, subministrar i renovar els equips de treball i de protecció individual (EPI),com també el vestuari necessari per al desenvolupament de la tasca professional amb garanties de seguretat i salut del personal.

La corporació assegurarà que el subministrament de maquinària, equips, productes i estris de treball als empleats no constitueixin una font de perill per a ells mateixos. Per aquest motiu, donaran la informació als empleats per a la correcta utilització, com també les mesures preventives addicionals a prendre i els riscos laborals que comportin tant l'ús normal com la manipulació o utilització inadequades. La utilització dels EPI és obligatòria. No fer-ne ús serà motiu d'amonestació i/o obertura d'expedient disciplinari, depenent de la reiteració i/o de les possibles conseqüències de no fer-ne ús.

Article 86. La coordinació de les activitats preventives

1. Quan, en un mateix centre de treball, es desenvolupin activitats de dues o més empreses, organismes públics, instituts i/o empreses municipals, o treballadors autònoms, aquestes hauran de coordinar-se per a l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals i de les mesures d'emergència.

2. S'informarà i donarà les instruccions adequades a les empreses que desenvolupin la seva activitat en els seus centres de treball en relació amb els riscos existents i les mesures d'emergència.

3. Quan es contractin o subcontractin obres o serveis que es duguin a terme en els seus centres de treball, requeriran l'obligatorietat de complir totes i cada una de les condicions que garanteixin la seguretat i salut dels empleats públics, com també dels treballadors de les empreses contractades o subcontractades.

Article 87. Els delegats de prevenció

1. Els representants dels empleats designaran els/les delegats/des de prevenció que notificaran per escrit a l'Ajuntament i a l'Oficina Pública de Registre d'Actes del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (OPRA).

2. Els delegats i delegades de prevenció tindran les mateixes garanties, drets i crèdit horari que les reconegudes als membres electes de la representació legal dels empleats públics.

3. Són funcions del delegat o delegada de prevenció:

a. Col·laborar amb els òrgans de direcció de les per a millorar l'acció preventiva.

b. Promoure i fomentar la cooperació del personal al servei de l'Ajuntament en l'execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

c. Ser consultats sobre les decisions a què es refereix l'article 33 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, abans que siguin executades i en especial:

La planificació i l'organització del treball i la introducció de noves tecnologies, en tot allò relacionat amb les conseqüències que aquestes puguin tenir per a la seguretat i la salut del personal al seu servei, derivades de l'elecció dels equips, la determinació i l'adequació de les condicions de treball i l'impacte dels factors ambientals a la feina.

L'organització i el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels riscos professionals, incloent-hi la designació de les persones al seu servei encarregades d'aquestes activitats o el recurs a un servei de prevenció extern.

La designació de les persones encarregades de les mesures d'emergència.

Els procediments d'informació i documentació a què es refereixen els articles 18, apartat 1, i 23, apartat 1, de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

El projecte i l'organització de la formació en matèria preventiva.

Qualsevol altra acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i salut del personal.

d. Exercir una tasca de vigilància i de control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

e. Participar de manera activa en la investigació dels accidents i/o incidents.

4. En l'exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests estan facultats per a:

a. Acompanyar els tècnics en les avaluacions de tipus preventiu de l'ambient de treball, com també, en els termes previstos a l'article 40 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, els inspectors de Treball i Seguretat Social en les visites i les verificacions que duguin a terme als centres de treball a fi de comprovar que es compleix la normativa sobre prevenció de riscos laborals, i els poden formular les observacions que creguin oportunes.

b. Tenir accés, amb les limitacions previstes a l'apartat 4 de l'article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, a la informació i la documentació referent a les condicions de treball que siguin necessàries per a l'exercici de les seves funcions i, particularment, a la prevista en els articles 18 i 23 d'aquesta mateixa llei.

c. Quan la informació estigui subjecta a les limitacions indicades, només pot ser subministrada de manera que es garanteixi el respecte a la confidencialitat.

d. Ser informats per sobre els danys produïts en la salut del personal al seu servei quan aquest n'hagués tingut coneixement; els delegats es poden presentar, encara que sigui fora de la seva jornada laboral, al lloc dels fets a fi de conèixer-ne les circumstàncies.

e. Rebre, les informacions que hagin obtingut de les persones o els òrgans encarregats de les activitats de protecció i prevenció, com també dels organismes competents per a la seguretat a la salut del personal, sense perjudici del que disposa l'article 40 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals en matèria de col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

f. Dur a terme visites als llocs de treball per a exercir una tasca de vigilància i de control de l'estat de les condicions de treball i poder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona i comunicar-se durant la jornada amb el personal, de manera que no s'alteri el desenvolupament normal del procés productiu.

g. Exigir que s'adoptin mesures de tipus preventiu i per millorar els nivells de protecció de la seguretat i salut del personal; amb aquesta finalitat, poden fer propostes a l'entitat per la qual treballin, com també al Comitè de Seguretat i Salut perquè s'hi discuteixin.

h. Proposar a l'òrgan de representació del personal, si s'escau, que adopti l'acord de paralització d'activitats a què es refereix l'apartat 3 de l'article 21 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

ANNEX 1. HORARI DE TREBALL DE DIVERSOS COL·LECTIU DE L'AJUNTAMENT

A continuació s'exposen els diferents horaris dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

Aquests horaris van ser aprovats per la Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 14 de juny de 2018, amb data d'efectes de setembre de 2018.

a. Personal d'Administració general

-Jornada de 37,5 hores.

De dilluns a divendres de 8.00h a 15.00h

Una tarda (dimarts o dijous) de 16.00h a 18.30h (s'exclou d'aquest horari el personal funcionari: Secretària, Interventor i Tresorera al tenir una disponibilitat completa a raó de l'assistència al òrgans col·legiats de la corporació).

A l'OAC de l'Ajuntament l'horari de treball de tarda és d'una tarda (dimarts o dijous) de 16.00h a 19.00h.

A l'OAC de Sant Julià d'Alfou l'horari de treball dissabte al mati és de 9.00h a 14.00h

L'horari del personal inclòs en aquest punt disposaran d'una flexibilitat d'entrada al seu lloc de treball compresa entre les 7.30h a 8.30h i sent l'horari de sortida en la proporció per l'acompliment de la jornada diària.

L'horari del mes d'agost del personal inclòs en aquest punt serà de 8.00h a 15.00h de dilluns a divendres.

b. Serveis tècnics

-Jornada de 37,5 hores.

De dilluns a divendres de 8:00h a 15:30h

L'horari del personal inclòs en aquest punt disposarà d'una flexibilitat d'entrada al seu lloc de treball compresa entre les 7:30h a 8:30h sent la sortida en la proporció per l'acompliment de la jornada diària.

L'horari del lloc de treball de tècnic de medi ambient en l'actualitat és de 35 h/setmana, d'acord amb el contracte de treball formalitzat en data 1/06/2007.

L'horari del mes d'agost del personal inclòs en aquest punt serà de 8h a 15h de dilluns a divendres.

c. Biblioteca i Casal Sociocultural Escoles Velles Jornada de 37,5 hores

Segons acord de la Junta de Govern Local del dia 18/4/2013

d. Brigada d'obres, manteniment i neteja viària (segons calendari de torns que s'adjunta)

-Jornada de 37,5 hores.

De dilluns a divendres de 7.30 a 14.30h

i una tarda a la setmana de dilluns a dijous de 15.30 a 18.00 h

-L'operari del torn de guàrdia divendres tarda i dissabte matí: Divendres tarda de 15.30 a 18.00 h i dissabte matí de 7.30 a 12.30 h. Horari reduït de matins: De dilluns a divendres de 7.30 a 13.00 h.

I una tarda a la setmana de dilluns a dijous de 15.30 a 18.00h. És formularà el corresponent calendari de servei.

e. Conserge de l'escola Joan Casas

-Jornada de 37,5 hores.

De dilluns a divendres de 8.00 a 13.15 h i de 14.30 a 16.45 h.

f. Operària de la neteja

-Jornada de 37,5 hores amb horaris segons necessitat de servei

g. Conserges del Pavelló municipal d'esports Joan Sapé

-Jornada de 37,5 hores amb horaris segons necessitat de servei

h. Policia Local

-Jornada de 40 hores amb horaris rotatius segons necessitat de servei regulats en l'Annex 6 de la Policia Local.

i. Conserge Casal d'Avis i dinamitzadora gent gran

-Jornada de 30 hores amb horaris segons necessitat de servei

ANNEX 2. COMPLEMENTS RETRIBUTIUS DE L'AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR

1.S'aplicarà els següents complements retributius al personal funcionari i laboral de l'Ajuntament:

Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

ANNEX 3. COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT

1. El complement de productivitat serà d'aplicació a tot el personal de l'Ajuntament.

2. El personal que ingressi o cessi a l'Ajuntament percebrà la part proporcional al temps efectivament treballat, prorratejant-se per períodes mensuals.

3. La meritació del complement de productivitat serà des de l'1 de gener al 31 de desembre de l'any anterior i s'abonarà en un únic pagament anual durant el mes de desembre de cada any.

4. Els factors de meritació del complement seran segons concepte de compliment d'objectius i d'eficiència valorats per cada cap d'àrea a través d'un qüestionari d'avaluació, i posterior aprovació per acord de la Junta de Govern Local.

ANNEX 4. BORSA SOCIAL

1. La quantia destinada al fons social serà d'un 1% de la massa salarial habilitada a cada exercici pressupostari amb efectes 1 de gener de l'any en curs.

2. A l'efecte del concepte de massa salarial, es tindrà en compte l'import total del capítol 1, deduint-ne els conceptes següents:

- Cost de la Seguretat Social de l'empresa

- Pensions

- Personal no subjecte a conveni

- Consignacions pressupostàries habilitades pel Servei de Recursos Humans (hores extraordinàries, formació)

3. Un cop aprovat el pressupost, a la primera sessió de l'any que celebri la Comissió de seguiment es fixarà la quantia corresponent a borsa social per a l'any pressupostari en curs.

4. Pel que fa als conceptes que conformen la borsa social, restaran subjectes a la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Les quanties que es destinaran a cada partida són les que es detallen a continuació.

5. En cap cas es pot sobrepassar aquestes quanties. En el cas dels pagaments fixos s'ha de fer una previsió. En cas que se superi la quantitat destinada es reduirà de forma proporcional fins a esgotar la partida.

6. En el cas de pagaments no fixos, es recolliran les sol·licituds fins al mes de gener de l'any següent. Si la quantia total supera la quantitat destinada es reduirà el pagament de forma proporcional fins a esgotar la partida.

7. La corporació facilitarà el mes de novembre l'estat de la partida destinada a borsa social. Vist aquest estat de comptes la comissió de bossa social podrà modificar els percentatges d'alguna partida (disminuir-lo de les partides amb romanent i augmentar-lo de les partides deficitàries).

8. La interpretació de l'aplicació de les millores socials en els casos que hi hagi dubte correspon a la comissió de bossa social.

a. La gratificació de Nadal corresponent a 100,00 per treballador

b. Ajuts d'escolaritat

1. El personal d'aquest Ajuntament rebrà una gratificació anual de 80 ¬ per cada fill o filla com a ajuts d'escolaritat (matrícula i compra de llibres).

2. L'acreditació de l'escolaritat s'haurà de fer en els supòsits de fills o filles que tinguin una edat entre 0 i 3 anys, i entre 16 i 18 anys (aquestes edats han d'estar compreses entre l'1 de gener i el 31 de desembre de l'any en curs).

3. El pagament s'efectuarà el mes de juliol prèvia justificació de la despesa.

c. Premis per anys de servei

El personal de l'Ajuntament té dret, als 25 anys de servei complerts en aquest ajuntament, a rebre una gratificació corresponent a una mensualitat.

d. Ajuts per a descendents discapacitats físics, psíquics i/o sensorials

1. Als que tinguin descendents a càrrec discapacitats físics, psíquics i/o sensorials se'ls abonarà la quantitat de 175,00 euros mensuals per cadascun dels descendents que es trobin en aquesta situació.

2. El pagament es farà des de la data en què es reconeix la discapacitat. Si aquesta data correspongués a l'any anterior a la sol·licitud de l'ajut de la bossa social, es pagarà des de l'1 de gener de l'any de la sol·licitud.

3. La persona interessada ha d'acreditar aquesta discapacitat mitjançant document lliurat per l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya per poder tenir dret a aquesta subvenció, cal que acrediti:

- que la minusvalidesa ha estat reconeguda per l'ICASS en un grau igual o superior al 33% mitjançant document lliurat per l'Òrgan competent de la Generalitat de Catalunya

- que el fill o filla disminuït conviu amb la persona sol·licitant

- que no fa cap treball remunerat per compte propi o aliè

- que no percep cap pensió pública, contributiva o no, que sigui superior al salari mínim interprofessional

e. Ajuts odontològics i otorrinològics

Prèvia presentació de factura, es concediran ajudes del 50% fins a un màxim de 100 euros anuals.

f. Ajuts oftalmològics

Prèvia presentació de factura, es concediran ajudes del 50% fins a un màxim de 100 euros anuals.

g. Ajuts per a estudis

1. S'atorgaran ajuts econòmics al personal que cursi estudis en centres oficials o reconeguts, sempre que sigui per a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional superior al que s'ostenta i que permeti l'accés a una plaça de categoria superior.

2. Aquest ajut subvencionarà el 50% dels crèdits. No es subvencionaran en cap cas les assignatures repetides. Es pren com a preus de referència els que aprovi el Departament d'Economia i Coneixement mitjançant decret publicat al DOGC pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per a cada curs escolar.

3. Caldrà presentar al Servei de Recursos Humans còpia de la matrícula on consti els estudis que es cursen i els crèdits matriculats en primera convocatòria.

4. Aquests ajuts estaran condicionats a una permanència de tres anys en la corporació, que haurà de constar en la resolució en la qual s'aprovi la concessió del corresponent ajut. En cas que dins d'aquest termini es rescindeixi la relació laboral o administrativa de la persona de forma voluntària, haurà de retornar l'ajut atorgat per a estudis.

h. Reposició d'objectes personals

Quan per raons del servei s'inutilitzin objectes personals d'ús habitual, se'n subvencionarà la reposició fins a un màxim de 60 euros. L'abonament d'aquesta quantitat requerirà informe previ del cap o la cap d'àrea i factura del cost de la reposició de l'objecte personal

i. Assegurança de vida i d'accidents

L'Ajuntament garanteix una pòlissa d'assegurança per defunció o incapacitat per accident, la qual ha de preveure indemnitzacions per mort de 12.000 euros, i per incapacitat de 18.000 euros, així com una pòlissa d'assegurança de vida amb una indemnització de 6.000, euros pels casos de mort natural, d'acord amb les condicions generals de les pòlisses esmentades.

Aquesta pòlissa serà imputable al pressupost municipal fora de l'import de la borsa social, tal i com ja s'ha fet en els pressupostos municipals anteriors.

ANNEX 5. INCENTIU PER JUBILACIÓ ANTICIPADA

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i les representacions sindicals presents a la mesa general de negociació són conscients de la problemàtica associada a l'envelliment de les plantilles, entre d'altres el nombre creixent de persones que es jubilaran de manera ordinària els propers anys.

En aquest sentit, posant en valor l'experiència i coneixement de les persones que més experiència acumulen a l'organització i preocupats dels efectes que sobre la transmissió del coneixement pot tenir l'elevat número de persones que marxaran en un futur proper, a l'hora que després d'una llarga carrera professional s'ha de garantir la seva progressiva desvinculació professional i un adequat trànsit entre la vida activa i la jubilació; es determina que totes les persones empleades podran acollir-se al programa de desvinculació progressiva en les següents condicions:

- Ser major de 63 anys i no restar-li més de dos anys per arribar a l'edat legal de jubilació.

- Durant el primer any del programa es podrà beneficiar d'una reducció de jornada, sense reducció de sou, equivalent al 20% de la jornada setmanal.

- Durant el segon any del programa es podrà beneficiar d'una reducció de jornada, sense reducció de sou, equivalent al 40% de la jornada setmanal.

- Les persones que s'acullin a aquest programa es comprometen a:

o Participar en totes les activitats que s'organitzin adreçades a garantir una adequada transmissió del coneixement.

o Documentar tots aquells procediments i activitats que conegui per raó del seu lloc de treball i que siguin rellevants per al normal funcionament dels serveis.

- L'acolliment al programa implica que la reducció de jornada es gaudirà preferentment compactada setmanalment, tot i que podrà gaudir-se diàriament de comú acord amb la persona responsable del servei.

ANNEX 6. POLICIA LOCAL

Article 1. Àmbit d'aplicació

Aquest Annex s'aplicarà a la Policia Local de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. En tot

allò que no s'hagi previst, serà d'aplicació l'Acord de condicions comú del personal públic de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

Article 2. Jornada de treball

La jornada de treball de la Policia Local és de 40 hores setmanals.

Els horaris i calendari de la Policia Local es recullen en l'anomenat Q5, regulat a l'article 3 d'aquest Annex.

El còmput d'hores anual es repartiran en un màxim de 201 dies de treball pel personal funcionari subjecte al Q5.

El calendari anual s'ha de fer públic abans del 15 de desembre. Article 3. Quadrant de treball i festes dels agents de policia local Q5

1. El Q5 està format per 5 grups de treball (grup A, grup B, grup C, grup D i grup E) i aquests estan subdividits en 2 subgrups de treball (subgrup 1 i subgrup 2).

2. L'estructura i condicions del Q5 són les següents:

a) La freqüència de treball durant l'any és de cicles de 5 setmanes naturals.

La freqüència dels cicles ha de ser la següent:

Setmana 1: treball de tarda de dilluns a divendres. Cap de Setmana descans Setmana 2: treball de matí de dilluns a diumenge

Setmana 3: descans de dilluns a diumenge Setmana 4: treball de nit de dilluns a diumenge Setmana 5: descans de dilluns a diumenge

La jornada de treball diària serà de 8 hores de dilluns a divendres i de 12 hores els dissabtes i diumenges. S'afegiran com a temps de treball efectiu 30 minuts diaris més (15 minuts abans i

15 minuts després del 'servei operatiu') dedicats a les tasques de preparació, recollida, consignació i manteniment de l'armament, equips personals de protecció, equips personals de comunicació, uniformitat i resta de material personal.

Quedant els horaris del servei operatiu de la següent manera:

T Torn de Tarda (de 14.00 h a 22.00 h) M Torn de Matí (de 06.00 h a 14.00 h)

12 Torn de matí/tarda de cap de setmana (de 06.00 h a 18.00 h) F Descans / Festiu

N Torn de Nit (de 22.00 h a 06.00 h)

12 Torn de tarda-nit de cap de setmana (de 18.00 h a 06.00 h)

3. Com a màxim s'han de treballar set dies seguits, segons l'estructura del quadrant tipus Q5, llevat dels períodes festius de Nadal o com a conseqüència del seu gaudiment.

4. Han de gaudir anualment d'un mínim de 60% de caps de setmana de festa, una vegada descomptats els caps de setmana de vacances.

5. Entre el final d'una jornada de treball i el començament de la següent ha d'haver-hi un mínim d'11 hores de descans en la jornada planificada, si el fet es produeix en dies naturals consecutius, i de 16 hores si el fet es produeix el mateix dia.

6. El treball en torn de nit no pot superar un terç de la planificació anual.

Article 4. Règim horari

1. El règim horari de torns es distribueix en cicles de treball que se succeeixen ininterrompudament al llarg de l'any, segons el quadrant tipus Q5 i en els quals es troben ja planificats els 14 dies corresponents a les festes oficials de l'exercici. En cas que per circumstàncies de la planificació anual, no sigui possible incloure la totalitat dels dies corresponents a les festes oficials, aquests es poden planificar abans o després del període de Nadal per garantir que no es treballin més de 10 dies consecutius.

2. La prestació del servei s'ha d'efectuar en torns rotatius d'horari continuat de tarda, matí i nit en aquells serveis en què es requereixi la presència d'efectius les 24 hores del dia durant tot l'any (torn general-Q5 amb torn de nit).

3. La jornada ordinària en el règim horari de torns ha de ser aquella que es determini anualment.

Article 5. Jornada en condicions mèdiques especials

1. Les funcionàries de la Policia Local de Sant Antoni de Vilamajor que es trobin en període de gestació, prèvia presentació de la certificació mèdica acreditativa del seu embaràs, poden demanar l'exempció de dur l'arma reglamentària i passar a realitzar en horari diürn tasques que no comportin esforços físics ni perill per a la seva integritat física. Aquestes funcionàries del cos, amb l'autorització prèvia del cap de la Policia, poden prescindir de l'obligatorietat de dur l'uniforme reglamentari.

2. A les funcionàries que es trobin en aquesta situació de gestació, se'ls conservaran tots els complements que els corresponguin en el seu horari planificat i se'ls reservarà el lloc de treball original un cop es reincorporin al servei ordinari.

Article 6. Modificacions de la jornada planificada

1. Per raons del servei i amb una antelació mínima de 24 hores, el cap del cos pot, de forma motivada, canviar el torn de treball previst d'una o més persones a fi i efecte de garantir el correcte funcionament del servei policial.

2. Quan aquest fet es produeixi en dissabte o diumenge, la persona afectada pot optar per treballar el cap de setmana sencer i que es traslladi el descans a un altre cap de setmana.

3. En aquells casos en què la causa de la modificació sigui previsible en el temps, s'ha de notificar a la persona afectada amb un mínim d'una setmana d'antelació.

4. Els canvis en la jornada planificada regulats en els paràgrafs anteriors poden afectar el personal funcionari de l'escala bàsica un màxim de 6 ocasions (6 dies) en un mateix exercici. La Prefectura ha de vetllar perquè aquestes modificacions es facin de forma objectiva i equitativa entre tot el personal funcionari/laboral afectat.

5. Els canvis s'han de notificar per escrit i s'han de justificar les necessitats del servei.

6. S'entén per necessitats del servei aquells fets imprevistos que fan necessària la modificació de la distribució de la jornada laboral per garantir el bon funcionament dels serveis o aquells altres que tot i essent previsibles fan necessari un increment significatiu dels efectius que conformen el servei ordinari.

7. Correspon al cap del cos determinar en cada cas les necessitats del servei.

Article 7. Permutes de servei

Els funcionari i funcionàries de la mateixa escala poden sol·licitar efectuar permutes entre ells per canviar el torn de treball o de festes planificat.

El canvi s'autoritzarà sempre que no afecti l'operativitat del servei.

Article 8. Vacances

És d'aplicació el que es preveu a l'article 20 de l'acord de condicions i aplicable a tot el personal, amb les especificitats següents:

1. Les vacances d'estiu es poden distribuir en torns consecutius d'un màxim de 30 dies naturals cadascun, preferiblement de l'1 de juliol al 30 setembre.

2. En cas de que hi hagi torns de vacances han de ser aprovats i coneguts per les persones afectades en la presentació del quadrant anual i no es poden modificar excepte a petició escrita de les persones interessades i confirmació de la Prefectura.

3. En cas de discrepàncies entre el personal funcionari per raó dels torns de vacances, s'han de distribuir de forma consecutiva i rotatòria. Ha de començar la rotació la persona de més antiguitat a la corporació i en cas de coincidència, la persona de més càrregues familiars.

Article 9. Assistència a judicis

1. L'assistència al jutjat fora de la jornada laboral, ja sigui en dia festiu del personal, en torn de tarda o torn de nit, s'ha de compensar de la forma següent:

El personal funcionari/laboral pot escollir entre compensar amb un dia festiu o bé percebre una retribució econòmica de 5 hores extraordinàries festives; per als qui els afecti en el torn de nit, el preu de les hores ha de ser d'extraordinària nocturna. En el cas que, de forma justificada, se superin les 5 hores, s'ha d'abonar a la persona afectada el nombre d'hores efectives de presència al Jutjat.

2. L'Ajuntament s'ha de fer càrrec de les despeses provocades pels desplaçaments o bé facilitar els mitjans adients per fer possible aquests desplaçaments.

Article 10. Formació, estudi i reciclatge

1) Formació i Pla General de Formació

1. Els funcionari/laborals i funcionàries de la Policia Local tenen el dret i el deure de mantenir, actualitzar i perfeccionar els coneixements i les aptituds adients a la seva professió i al lloc de treball que ocupin.

2. S'ha de garantir en tot cas i a través de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la formació bàsica dels agents i la formació per a la promoció, així com promoure i facilitar la participació en altres cursos de formació continuada i d'especialització, seminaris, congressos o conferències que s'organitzin i estiguin relacionats amb el lloc de treball o sigui aconsellable que hi assisteixin.

3. Sens perjudici de la funció formativa que correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el servei de Recursos Humans de l'Ajuntament, a proposta del cap del cos, programarà les activitats de formació, actualització i perfeccionament necessàries dels membres del cos, amb la finalitat de millorar el nivell formatiu i els coneixements del personal funcionari de la Policia Local.

4. L'Ajuntament ha d'elaborar un pla general de formació, d'acord amb les necessitats formatives que es derivin de l'anàlisi prèvia, i confeccionar el pla esmentat. Pel que fa a la Policia Local, de la mateixa manera que les diferents àrees de la Corporació, gaudirà d'un pla específic, on s'inclourà formació de tècnica policial, que ha de garantir els actuals principis establerts al capítol 5 de l'Acord. L' Ajuntament ha de contemplar accions formatives anuals amb caràcter obligatori, en relació a tècniques policials.

5. La formació que tingui caràcter obligatori ha d'ésser comptabilitzada com a temps de treball efectiu i en cap cas pot comportar l'abonament d'hores extraordinàries ni compensar com a temps de repòs. Correspon al servei de Recursos Humans determinar l'obligatorietat dels cursos d'acord amb allò que estableixi el pla de formació corresponent.

6. Les activitats formatives organitzades o promogudes per l'Ajuntament que estiguin relacionades amb el lloc de treball computaran com a temps de treball efectiu. La Prefectura ha de facilitar-hi l'assistència sempre que les necessitats del servei ho permetin. La formació que es faci per l'interès particular dels agents s'ha de fer fora de l'horari laboral.

2) Pràctiques i cursos de tir

1. La Policia Local ha de realitzar les pràctiques i cursos de tir que correspongui, d'acord amb el que s'estableix al Decret 219/96, de 12 juny, pel qual s'aprova el Reglament d'armament de les policies locals.

2. Aquestes pràctiques de tir es realitzaran durant la jornada laboral, amb la uniformitat que correspongui. En el cas que per necessitats del servei no fos possible realitzar-les dins de la jornada laboral tindran el mateix tractament de compensació que l'assistència a judicis.

3. Les pràctiques de tir han d'ésser dirigides i monitoritzades per un instructor de tir policial acreditat, ja sigui propi o aliè a la plantilla de la Policia Local i en instal·lacions adequades per a la pràctica del tir, preferentment a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

4. L'Ajuntament ha de facilitar els mitjans tècnics adients per a la realització de les pràctiques esmentades.

Article 11. Vestuari de la Policia Local Es regeix pel següent:

1. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha de facilitar al funcionari o funcionària de la Policia Local les peces de roba i l'equipament corresponent al seu lloc de treball. Als qui, en funció del seu servei, utilitzin motocicletes, se'ls dotarà d'un casc i proteccions homologades.

El lliurament del vestuari d'hivern s'ha de fer abans del dia 15 d'octubre i el d'estiu, abans del dia 15 d'abril.

Als funcionaris i funcionàries de nova incorporació se'ls lliurarà dos jocs d'uniforme complets en relació amb el seu lloc de treball habitual. De camises o polos d'estiu i d'hivern, se'n donaran tres jocs, amb l'excepció d'aquelles peces de la uniformitat sotmeses a un desgast menor per raó de l'ús.

La Prefectura i els representants sindicals dels funcionaris i funcionàries de la Policia Local participaran en la selecció de les peces de roba i l'equipament que calgui adquirir.

Per a tot el personal funcionari afectat, és obligatori en tot moment l'ús de l'uniforme complet.

2. La uniformitat, el calçat i els complements de la Policia Local són com a mínim les que es relacionen a continuació, sens perjudici del que es pugui establir per normativa o reglaments d'uniformitat o d'altres elements que es cregui convenient incorporar.

Botes operatives

Botes hivern

Botes pluja

Samarreta tèrmica

Samarreta Interior

Pantalons estiu

Pantalons hivern

Cinturó operatiu

Polos estiu

Polos hivern

Mitjons estiu

Mitjons hivern

Gorra estiu

Gorra hivern

Caçadora

Impermeable

Guants antitall

Guants hivern

Porta guants

Braga coll

Lot operativa

Núm. Tip

Xarreteres

Armilla antibales amb funda

Pantalons Estiu // Hivern

Polos Estiu // Hivern

Mitjons Estiu // Hivern

Cartera portacredencial

Funda portaguants

Funda portacarregador

Barcelona, 27 de novembre de 2019

El secretari general del Departament de Treball, Afers Social i Famílies, Josep Ginesta Vicente