Sentencia Administrativo Nº 200/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 187/2014 de 08 de Julio de 2015

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU NÚM. 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 187/2014 M1 - Recurs ordinari

Part actora: CAN BRIANS-2, S.A.

Representant part actora: RAMON FEIXÓ FERNÁNDEZ-VEGA

Part demandada: ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA

Representant part demandada: Mª TERESA ARMIJO ESPINAR

SENTÈNCIA NÚM. 200/15

Barcelona vuit de juliol dos mil quinze.

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Ramón Feixo Fernández -Vega, en representació de Can Brians 2 SA, assistit per la lletrada Norma Peña i Bagés contra Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona, representat i assistit per la lletrada María Teresa Armijo Espinar. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 16/04/14 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 14/05/14 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer. Mitjançant un Decret de 21/10/14 es va fixar la quantia en indeterminada. A continuació, es va obrir a prova, ambdues parts van demanar la documental.

Quart. A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 25 de juny de 2015 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Can Brians 2 SA contra la resolució de tres desembre 2013 que li nega el dret d'evolució dels imports de l'IBI dels períodes 2009 a 2013 i la resolució de 12/02/14 que desestima el recurs de reposició interposat contra l'anterior.

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa que és titular d'un dret de superfície sobre un immoble situat en el sector Brians de Sant Esteve Sesrovires, la propietat del qual recau sobre la Generalitat i que s'afecta serveis penitenciaris. Els béns propietat de l'estat estan exempts de l'IBI, malgrat la qual cosa es va exigir el pagament d'aquest impost en els exercicis dels anys 2009 a 2013 i els rebuts van ser pagats, per aquesta raó va sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts dels períodes no prescrits i que ascendeix a un total d'1,423.530,12 €, sol·licitud que li va ser denegada i que genera el present procediment. Com a fonaments de dret al·lega que reuneix els requisits exigits per gaudir de l'exempció perquè l'immoble és propietat de la Generalitat, aquesta va afectar a serveis penitenciaris i concorre l'exempció de l'article 62.1 a LRHL i article 4.1 Ordenança Fiscal. Per tot això sol·licita que es reconegui l'aplicació de l'exempció de l ' article 62.1 a ) LRHL i 4.1 Ordenança Fiscal i s'ordeni a la demandada que retorni la quantitat abonada més interessos de demora amb prohibició de girar nous rebuts.

L'administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega que l'actor va efectuar el pagament dels rebuts girats sense formular cap recurs i a partir de setembre 2013 va presentar recurs sol·licitant l'aplicació de l'exempció i devolució d'ingressos, havent interposat ja tres recursos en aquest sentit. Com a fonaments de dret al·lega en primer lloc un supòsit d'inadmissió per recórrer liquidacions tributàries fermes i consentides a través d'un procediment improcedent ja que els recursos de reposició haguessin hagut d'interposar-se dins del termini d'un mes des de l'exposició pública dels padrons i liquidacions de cadascun dels exercicis, cosa que no va fer. En referència amb la liquidació de l'any 2009 aquesta està prescrita. El procediment de devolució d'ingressos indeguts no permet la sol·licitud de devolució de quantitats ingressades per actes consentits i el que procedeix és un procediment de revisió de les liquidacions. L'exempció que reclama l'actora és inaplicable per no donar- se les condicions exigides per estar prohibida l'analogia en l'àmbit de les excepcions i bonificacions. L'actora és titular d'un dret de superfície sobre una finca i per tant és la seva propietària. Per tot això sol·licita que es desestimi el recurs

Fundamentos

PRIMER. -Encara que no digui de forma expressa l'administració demandada, en la seva primera al·legació consistent en la circumstància d'estar-se recorrent actes ferms i consentits, implica l'al·legació de la causa d'inadmissió de l' article 69 c) LRJCA .

En definitiva, la part actora està impugnant per la via de devolució d'ingressos deguts unes liquidacions tributàries que en el seu moment li van ser notificades, van ser acceptades i pagades sense recurs o reserva alguna.

L' article 221 LGT , que versa sobre el procediment de devolució d'ingressos indeguts, indica els casos en els quals escau i diu:

1. El procedimiento para el reconocimiento del derecho a la devolución de ingresos indebidos se iniciará de oficio o a instancia del interesado, en los siguientes supuestos:

a) Cuando se haya producido una duplicidad en el pago de deudas tributarias o sanciones.

b) Cuando la cantidad pagada haya sido superior al importe a ingresar resultante de un acto administrativo o de una autoliquidación.

c) Cuando se hayan ingresado cantidades correspondientes a deudas o sanciones tributarias después de haber transcurrido los plazos de prescripción. En ningún caso se devolverán las cantidades pagadas que hayan servido para obtener la exoneración de responsabilidad en los supuestos previstos en el apartado 2 del artículo 180 de esta Ley.

d) Cuando así lo establezca la normativa tributaria.

Reglamentariamente se desarrollará el procedimiento previsto en este apartado, al que será de aplicación lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 220 de esta ley.

2. Cuando el derecho a la devolución se hubiera reconocido mediante el procedimiento previsto en el apartado 1 de este artículo o en virtud de un acto administrativo o una resolución económico-administrativa o judicial, se procederá a la ejecución de la devolución en los términos que reglamentariamente se establezcan.

3. Cuando el acto de aplicación de los tributos o de imposición de sanciones en virtud del cual se realizó el ingreso indebido hubiera adquirido firmeza, únicamente se podrá solicitar la devolución del mismo instando o promoviendo la revisión del acto mediante alguno de los procedimientos especiales de revisión establecidos en los párrafos a), c) y d) del artículo 216 y mediante el recurso extraordinario de revisión regulado en el artículo 244 de esta ley.

4. Cuando un obligado tributario considere que la presentación de una autoliquidación ha dado lugar a un ingreso indebido, podrá instar la rectificación de la autoliquidación de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 3 del artículo 120 de esta ley.

5. En la devolución de ingresos indebidos se liquidarán intereses de demora de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 32 de esta ley.

6. Las resoluciones que se dicten en este procedimiento serán susceptibles de recurso de reposición y de reclamación económico-administrativa

La infracció d'una norma tributària, en aquest cas hipotètica infracció posat que no consta que cap Tribunal l'hagi declarat, no constitueix un supòsit de revisió d'actes tributaris ferms i consentits.

Cal recordar que la invalidació de l'acte administratiu de liquidació, només pot tenir lloc a través de la interposició dels recursos, ja siguin en via administrativa o judicial, en temps hàbil, en aquest cas els actes administratius han de ser anul·lats quan incorren en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, o bé, si haguessin transcorregut els terminis d'interposició dels recursos, com en el cas esdevé, a través del sistema de la revisió d'ofici. En tals casos els actes administratius únicament podran ser invalidats quan incorren en els vicis de nul·litat de ple Dret o quan incorreguessin en vicis d'anul·labilitat sempre que infringeixin manifestament la llei - articles 217 i 219 de la Llei 58/2003 -, o bé quan concorreguessin algun dels supòsits de l'article 244 de la mateixa Llei , que farien possible la revisió d'ofici.

Aquesta doctrina obliga a inadmetre el recurs atès que no es pot discutir contra un acte ferm i executiu per la via de la devolució d'ingressos indeguts unes liquidacions que van ser consentides en el seu moment i fora dels supòsits de l' article 221 LGT , que manifestament no concorren en cap cas.

SEGON.-No escau entrar en la discussió sobre si procedia o no l'exempció tributària que la part actora pretén ja que aquest no és l'objecte del procés. L'objecte del procés rau únicament en si escau o no la via de la devolució d'ingressos indeguts per obtenir la devolució d'unes quantitats hipotèticament incorrectament liquidades per la administració.

TERCER.-La quantia es de 1.784.838,28€, com a principal del deute tributari.

.

QUART.-De conformitat amb el que es disposa en l'article 139 de la llei de procediment, procedeix la imposició de costes a la part actora. A la vista de la quantia de l'assumpte i aranzels aplicables, es fixa el import de les costes de €50,000, efectuant una aplicació moderada d'aquests aranzels.

Fallo

INADMETOel recurs que ha presentat Can Brians 2 SA contra la resolució de tres desembre 2013 que li nega el dret d'evolució dels imports de l'IBI dels períodes 2009 a 2013 i la resolució de 12/02/14 que desestima el recurs de reposició interposat contra l'anterior.

Amb expressa imposició de costes a Can Brians 2 SA per un import màxim de 50.000 €.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.