Sentencia Civil Nº 220/2011, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 234/2011 de 18 de Mayo de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 234/2011

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 8 FIGUERES

Procediment núm. 1470/2009

Classe: procediment ordinari

SENTÈNCIA 220 / 2011

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, divuit de maig de dos mil onze

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Carlos Manuel , representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS, i defensada pel lletrat MARTÍ SOLÉ BORDES, i com a part contra la qual s'apel·la NATURCORK,S.L., amb rebeldía procesal.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Carlos Manuel contra NATURCORK S.L.

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: " Que desestimando la demanda presentada en nombre de Carlos Manuel ABSUELVO a NATURCORK S.L, de las pretensiones ejercitadas en su contra, sin imposición de costas a ninguna de las partes. ".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 18 de maig de 2011 .

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. Els litigants van signar, el dia 14 de febrer de 2.008, un contracte privat de compravenda sobre una plaça d'aparcament situada en un edifici de Vilafranca del Penedès.

El demandant n'era el comprador i la demandada la venedora.

El primer demana que es declari la seva propietat sobre el citat immoble i que es condemni a la demandada, d'acord amb les seves obligacions contractuals, a cancel·lar la hipoteca que grava la finca citada.

La sentència impugnada ha refusat totalment la demanda, d'una banda, perquè ningú no ha qüestionat el domini de l'actor i, d'una altra, perquè el comprador no és titular del dret d'hipoteca i no pot exigir-ne la seva cancel·lació.

El demandant no hi està d'acord. Reitera en el seu recurs d'apel·lació els arguments emprats a la demanda.

SEGON. De les proves documentals presentades ha quedat demostrat que els litigants van signar un contracte de compravenda sobre una plaça d'aparcament, que el termini de lliurament pactat ha passat amb escreix i que el comprador demandant ha intentat sense cap èxit que la venedora demandada atorgués l'escriptura pública corresponent.

Si tenim en compte aquestes premisses, no és tan innecessari com diu la sentència impugnada la declaració de domini. El fet mateix que la venedora no hagi atorgat l'escriptura, és un fet que de manera evident obstaculitza que el comprador pugui ser reconegut com a propietari "erga omnes" ja que té completament tancat l'accés al Registre de la Propietat.

En qualsevol cas, la declaració que interessa no deixa de ser instrumental d'allò que realment busca, que és precisament l'atorgament de l'escriptura, ja que sense atorgament aquella declaració tampoc li valdria de gaire res als efectes que acabem de dir.

Per tant, no veiem cap inconvenient en declarar el seu dret de domini davant de la societat venedora, i sense perjudici del possible millor dret de qualsevol tercer que no sigui part en aquest procés arran d'altres eventuals transmissions.

TERCER. Pel que fa a la cancel·lació del dret d'hipoteca que grava la finca adquirida és ben evident que, com diu la sentència impugnada, és impossible cancel·lar-la sense l'acord del creditor hipotecari, ja que la hipoteca representa una garantia del cobrament del crèdit garantit ( article 569-28 del Codi Civil de Catalunya ).

Ara bé, el que demana l'apel·lant no té un abast tan gran com diu la citada resolució. Entenem que el que vol, com diu en el seu recurs, no és que la cancel·lació s'imposi al creditor més enllà de la seva voluntat.

Si fos així, és ben evident que hauria de ser part en aquest procés i que seria procedent la seva intervenció per la via d'un litisconsorci passiu necessari, ja que el que aquí decidíssim sí l'afectaria clarament.

Però el que realment vol el comprador és que dins de l'àmbit estricte del contracte i de les obligacions que en resulten per a la societat venedora, aquesta faci els actes necessaris per obtenir la cancel·lació de la càrrega real que representa la hipoteca davant del creditor hipotecari.

Dit amb unes altres paraules, el que sí pot demanar és que s'obligui al venedor a pagar la quantitat necessària al creditor de manera que quedi extingit el deute garantit amb la hipoteca, o bé, possibilitar al comprador, si així ho desitja, a pagar-la directament amb les deduccions del preu de la compravenda que escaiguin.

Per tant, l'obligació que imposarem a la venedora s'ha d'entendre en el sentit que acabem de dir.

Per tot això és procedent estimar el recurs.

QUART. De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

Les de la primera les imposem a la part demandada d'acord amb l' article 394.1 de la citada llei processal .

Fallo

PRIMER. Estimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de Carlos Manuel contra la sentencia de primera instància, la revoquem i declarem que Don. Carlos Manuel és el propietari, sens perjudici dels drets de tercers aliens a aquest procés, de la plaça d'aparcament que constitueix la finca NUM000 , volum NUM001 , llibre NUM002 , full NUM003 del Registre de la Propietat de Vilafranca del Penedès.

Condemnem a la demandada a cancel·lar davant del creditor hipotecari la hipoteca que la grava, pagant la quantitat garantida per la hipoteca que afecta a la plaça d'aparcament objecte d'aquest litigi.

SEGON. No imposem les costes de la segona instància.

Imposem a la demandada les costes de la primera instància.

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat per raó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.