Sentencia Civil Nº 252/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 523/2010 de 10 de Junio de 2011

  • Orden: Civil
  • Fecha: 10 de Junio de 2011
  • Tribunal: AP - Tarragona
  • Ponente: Perarnau Moya, Joan
  • Núm. Sentencia: 252/2011
  • Núm. Recurso: 523/2010
  • Núm. Cendoj: 43148370032011100228

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 523/10

Canviari 256/10 del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)

Tarragona, 10 de juny de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per COMERCIAL SUMINISTRADORA REDELTA S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Farré Lerín i defensada pel Lletrat/da Sr. Ferré Martínez, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta de data 1-9-2010, en procediment Canviari 256/10 , en el que figura com a demandant David , i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER .- En data 15-10-2010 es va presentar per COMERCIAL SUMINISTRADORA REDELTA S.L. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimo la demanda d'oposició interposada per COMERCIAL SUMINISTRADORA REDELTA S.L., despatxant execució del títol canviari seguit contra el mateix d'acord amb el que disposa la Interlocutòria de data 22-3-2010, i amb expressa condemna en costes al promotor de la oposició".

SEGON.- David en data 4-11-2010 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda reclamant 25.299,50 euros procedents de cinc lletres lliurades el 3-5-2004 i amb venciment l'any 2009 per diferents quanties, més les despeses de protesto i interessos.

La deutora demandada es va oposar al·legant pagament.

Front a sentència que desestima la demanda d'oposició interposa recurs la deutora al·legant error en la valoració de les proves.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

SEGON.- En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, s'aprecia error en la valoració de la prova a la sentència impugnada.

La deutora demandada va oposar pagament del deute, presentant per acreditar-ho un document (doc. 1 de la demanda d'oposició) de data 23-7-2009 en que l'actor David manifesta haver cobrat els imports de les lletres de canvi aquí reclamades. La signatura d'aquest document ha resultat ser, segon la pericial del perit cal·lígraf Sr. Teodosio , la del actor David . Estem doncs davant d'un document essencial i decisiu, de valor probatori molt superior a qualsevol altra prova circumstancial, que, o bé acredita certament el pagament del deute reclamat, o bé es tracta d'una falsificació de document perseguible penalment. I en el present cas, la part actora, a la que perjudicava tal document i el qüestionava, no ha instat cap mena de procediment penal per a intentar acreditar la falsedat del document, el que hagués pogut produir inclús la suspensió del procediment per prejudicialitat penal ( art. 40 LEC ). El fet que la signatura del actor no s'estampés immediatament a continuació del text sinó més avall no el desacredita, excepte que, com diem, s'hagués acreditat tal falsificació. Tampoc la declaració del actor, que no s'enrecorda, al·legant la seva avançada edat, si el deute que reclama l'havia cobrat o no (minut 25); ni la testifical de la seva filla, ja que el que cobrava els pagaments parcials del deute que tothom reconeix que la demandada anava fent era l'actor, únic doncs que podia aclarir si havia cobrat o no el deute i si havia signat o no el document de data 23-7-2009; ni el fet que les lletres les tingui l'actor, ja que el document de pagament les inutilitzava; ni la testifical de l'amiga de la filla de l'actor, que declara que va sentir dues converses entre la filla de l'actor i el demandat on aquest reconeixia deure els diners, tant per la amistat que reconeix, com per la falta de concreció sobre el seu contingut.

Procedeix, en conseqüència, estimar el recurs, revocar la sentència impugnada, estimar la demanda d'oposició i desestimar la demanda de canviari interposada, deixant sense efecte els embargaments preventius i les altres mesures adoptades, absolent a la demandada, amb imposició de les costes de primera instància al actor conforme l' art. 394 LEC .

TERCER.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per COMERCIAL SUMINISTRADORA REDELTA S.L., contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta de data 1-9-2010, en procediment Canviari 256/10 , que es REVOCA en el sentit de:

1.- Estimem la demanda d'oposició i desestimem la demanda de canviari interposada, deixant sense efecte els embargaments preventius i les altres mesures adoptades, absolent a la demandada, amb imposició de les costes de primera instància al actor.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

No hay voces...