Sentencia Civil Nº 322/2010, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 565/2009 de 10 de Septiembre de 2010

Documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Efectos de la declaración de concurso sobre los contratos

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 01/02/2016

    La Ley Concursal regula esta materia en los Art. 61-70 ,Ley Concursal, bajo el título «De los efectos sobre los contratos».NOVEDAD: Se modifican varios preceptos de la Ley Concursal, relativos al convenio concursal, a la fase de liquidación, a l...

  • Sociedad Anónima Unipersonal

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 03/11/2014

    En el caso de que, tanto una sociedad anónima como una sociedad limitada se constituyan por un único socio, las mismas serán denominadas sociedad unipersonal.  La figura de la sociedad unipersonal está regulada en la actualidad por el Art. 12 ,L...

  • La disolución de las sociedades

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 25/01/2016

    La sociedad surge de un contrato, y como tal puede disolverse por la voluntad de los socios, por las causas que se establecen en la ley o porque así se establezca en los estatutos.   Lo que hay que separar es la disolución de la extinción de la ...

  • Sociedades Mercantiles

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 25/11/2016

    El Art. 2 ,Ley de Sociedades de Capital establece el carácter mercantil de las sociedades de capital, cualquiera que sea su objeto. Son consideradas sociedades de capital: Sociedad de Responsabilidad Limitada Sociedad Anónima Sociedad Comanditaria...

  • Sociedad Unipersonal de Responsabilidad Limitada

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 26/01/2016

    La sociedad limitada unipersonal es aquella sociedad limitada constituida por un solo socio. Puede ser creada como unipersonal desde su origen cuando la titularidad de todas las participaciones corresponde al socio fundador, o de forma sobrevenida, c...

Ver más documentos relacionados
  • Demanda de resolución de contrato por incumplimiento

    Fecha última revisión: 07/06/2016

    NOTA: Según el artículo 1124 del Código Civil, la facultad de resolver es implícita en las obligaciones recíprocas, si una parte no cumpliere. El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con...

  • Demanda de acción de resolución de compraventa de un inmueble

    Fecha última revisión: 20/05/2016

    NOTA: Según el artículo 1124 del Código Civil, la facultad de resolver es implícita en las obligaciones recíprocas, si una parte no cumpliere. El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con...

  • Contrato de compraventa de finca proyectada con cláusula penal

    Fecha última revisión: 20/04/2016

    NOTA: Según el art. 11 de la Ley hipotecaria, en su redacción dada por la Ley 13/2015, de 24 de junio, de Reforma de la Ley Hipotecaria: "En la inscripción de los contratos en que haya mediado precio o entrega de metálico, se hará constar el qu...

  • Demanda de nulidad por doble venta

    Fecha última revisión: 19/05/2016

      NOTA: En la presente demanda, no se considera que el que adquirió tuviera buena fe, por lo que no operan los art. 34 y 38 de la Ley Hipotecaria, ni el art. 1473 del Código Civil AL JUZGADO   D./ Dña. [NOMBRE_PROCURADOR_CLIENTE] Procurador de...

  • Escritura pública de constitución de hipoteca inmobiliaria ordinaria y de máximo en garantía de obligaciones futuras

    Fecha última revisión: 13/05/2016

    NOTA. La hipoteca es un derecho real de garantía que recae sobre bienes inmuebles y asegura el cumplimiento (en último caso por ejecución forzosa) de un crédito mediante la enajenación del bien hipotecado. Para que la hipoteca se constituya vá...

Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Orden: Civil
  • Fecha: 10 de Septiembre de 2010
  • Tribunal: AP - Lleida
  • Ponente: Guilaña Foix, Alberto
  • Núm. Sentencia: 322/2010
  • Núm. Recurso: 565/2009
  • Núm. Cendoj: 25120370022010100262

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 565/2009

Procediment ordinari núm. 10/2009

Jutjat Primera Instància 1 Cervera

SENTÈNCIA núm. 322/10

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, deu de setembre de dos mil deu

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 10/2009, del Jutjat Primera Instància 1 Cervera, en virtut del recurs interposat per la part demandada Srs Justiniano i Rosaura , representat/da pel procurador/a MONICA ARENAS MOR i assistit/da pel/per la lletrat/da SEBASTIA MOTHE

PUJADAS contra sentència de data set de juliol de dos mil nou dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 565/2009. La part actora Sra María Cristina , representat/da pel/per la procurador/a MACARENA OLLE CORBELLA i assistit/da pel/per la lletrat/da HERMINIA SOLANS COLL s'oposa

a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data set de juliol de dos mil nou, és la següent: "DECISIÓ.-Que estimant íntegrament la demanda interposada per María Cristina he de declarar resolt per incompliment dels compradors el contracte de compravenda subscrit entre parts el dia 14 de febrer de 2.002 i condemno als demandats Justiniano i Rosaura a estar i passar per aquesta declaració i a restituir a l'actora la possessió de l'habitatge porta NUM000 , del pis NUM001 . de l'escala NUM002 de la casa núm. NUM003 del carrer DIRECCION000 de Tàrrega i al pagament de les costes de procediment. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Justiniano i Rosaura va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 9 de setembre de 2010 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa fent pelés l'error de valoració del jutge a quo quan aquell no té en compte que la part actora venedora encara no ha alçat totes les càrregues que pesaven sobre l'immoble atès que tindria encara dos embargaments pendents, el que autoritzaria conforme a l' article 1502 del CC a la demandada a retenir el pagament del preu. Cal afegir que la part actora tampoc ha complert amb els requisits del requeriment previ previst en l' article 1504 del CC el que fa que aquell precepte no sigui aplicable. Demana en definitiva la revocació de la sentència amb desestimació de la demanda.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència.

SEGON. Doncs bé, sabut és que el dit precepte no és més que una especialitat respecte del 1124 del mateix cos legal, de tal manera que s'arriben a complementar, i així, no és suficient que concorrin els requisits del article 1124 per obtenir la resolució, sinó que a més es requereix del plus que per als bens immobles estableix l'article 1504. Aquest precepte que ha estat objecte d'una continuada jurisprudència molt elaborada, darrerament s'ha interpretat, i pel que fa al requisit del impagament del preu, en el sentit d'exigir-se, ja no una voluntat deliberadament rebel al pagament, que s'identificava amb impagament dolós, sinó més aviat tot exigint-se un impagament prolongat en el temps, durador e injustificat, o que frustri la fi del contracte i les legitimes aspiracions del venedor.

La part demandada apel·lant sostenia en la seva contestació a la demanda i continua sostenint en el recurs, que si no ha pagat encara, és perquè la part actora venedora encara no ha alçat totes les càrregues de l'immoble sent que en el contracte s'havia pactat la venda d'aquell lliure de càrregues. Doncs bé, aquesta afirmació és en part certa, i ho diem perquè efectivament i segons resulta de la certificació registral acompanyada a l'acte de la vista com a Document 1, l'habitatge objecte de contracte té encara pendent dos càrregues consistent en un embargament a favor del Banco Popular Español, SA (embargament Lletra D) i per un import de 3.345.225 pessetes de principal i altres dos milions previstos per interessos i costes, anotació que ha estat prorrogada per l'anotació Lletra G i posteriorment per les anotacions Lletres I i M, i un altre embargament a favor de SUBITE SL. Per altra banda, i pel que fa a l'afirmació que en el contracte s'havia pactat que aquell immoble es venia lliure de càrregues, no és ben bé cert atès que de la literalitat del contracte res en resulta, ans al contrari atès que aquell conté una clàusula força estranya i que permetria a la venedora hipotecar l'habitatge amb posterior subrogació del comprador en l'hipoteca (Clàusula Tercera). Ara bé, gens menys cert és que de la prova practicada i en especial de la prova documental i de la testifical se'n pot deduir sense massa esforç quina és la interpretació que cal donar al contracte i quina era la voluntat de les parts, i que efectivament la venda es va pactar lliure de càrregues. Vegis sinó l'acte propi que suposa que tant la demandant com el que aleshores era també propietari de l'habitatge i venedor, el testimoni Sr. Bruno varen alçar algunes de les càrregues que sobre l'habitatge pesaven tals com l'hipoteca o algun embargament, sense que s'hagués atorgat l'escriptura publica, arribant a manifestar el testimoni, que la seva intenció era alçar les càrregues, al que afegeix, " un cop s'hagués atorgat l'escriptura pública i cobrat el preu pactat".

Aquesta darrera manifestació no té cap recolzament en la literalitat del contracte, però tampoc la té en els actes posteriors d'ambdues parts i en especial dels venedors ja que, malgrat aquella manifestació varen alçar algunes de les càrregues (hipoteca i embargament) tot i que l'escriptura no s'havia atorgat, i això per la senzilla raó de que el pacte que diu el Sr Pablo que van fer, no és tal ni consta acreditat. Ben senzill hagués resultat fer-ho constar expressament o simplement descomptar del preu a pagar l'import de les càrregues, cosa que no es va fer. Per tant hem de fixar com fet acreditat i contràriament al que sosté la sentència de primera instància, que la venda es va pactar lliure de càrregues i que en la data de la certificació acompanyada com a Doc 1 de l'acte de la vista, la part actora encara tenia dos càrregues sobre l'immoble que garantien un import, que en conjunt, ultrapassava els 5 milions de pessetes.

TERCER. Arribats a aquest punt escau analitzar quina ha de ser la conseqüència que cal donar a l'incompliment de la part actora de la seva obligació de lliurar l'immoble sense càrregues, en el ben entès que el que s'actua és l'exercici de l'acció de l' article 1504 del CC de resolució del contracte de compravenda i no cap altra relativa a reclamació de pagament o similar.

Doncs bé, com més amunt indicàvem, l' article 1504 del Codi Civil , conté en realitat un benefici pel comprador moros en el pagament del preu i disposa, en aplicació del que resulta de l' article 1124 del Codi Civil , la facultat resolutòria del venedor que no ha percebut el preu ajornat pactat per tal d'operar la resolució del contracte. Però ha d'observar-se que ll'obligació fonamental del comprador del pagament del preu ( art. 1500 del Codi Civil ) no pot deslligar-se de la resta d'obligacions prefixades en el contracte i que afecten al venedor, de manera que la suspensió de l'obligació de pagament del preu pactat no ha de quedat reduïda als supòsits de pertorbació en la possessió o domini de la cosa adquirida a les que es refereix l' article 1502 del Codi Civil , que lògicament parteix de la base del compliment per part del venedor de les seves pròpies obligacions i que únicament constitueix un cas per a que sigui possible la suspensió del preu ja que, recordem, la facultat resolutòria formulada de manera general en el paràgraf 1er de l' article 1124 del CC , contempla el cas de que sigui únicament un dels obligats el que no compleixi el que li pertoca atès que les obligacions de caràcter recíproc, impliquen la necessitat de l'adequat compliment per cada una de les parts.

En el mateix sentit l' article 1100 CC , en el seu darrer paràgraf disposa que "en las obligaciones recíprocas ninguno de los obligados incurre en mora si el otro no cumple o no se allana a cumplir debidamente lo que le incumbe". Assenyala la Sentència del TS de 16 novembre 2005 , amb cita de les de 16 novembre1979, 16 d'abril 1991, 16 de maig 1991, 3 de juny 1993, 20 de desembre 1993 i 10 de gener de 1994 , que "....la situación de incumplimientos recíprocos impide la resolución.". La de 14 de juliol de 2003 raona en el sentit de que "la facultad resolutoria de las obligaciones recíprocas, que contempla el artículo 1.124 del Código Civil , exige ineludiblemente que el que pretenda la resolución haya cumplido las obligaciones que a él le incumben ( sentencias del Tribunal Supremo de 22 de octubre de 1985, 14 de abril y 30 de junio de 1986, 13 de marzo de 1990, 22 de mayo de 1991, 9 de mayo de 1994 y 24 de octubre de 1995 ). En el mateix sentit les Sentències del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 1995 i 16 de novembre de 1995 .

Per tant acreditat que l'habitatge objecte de la compravenda té encara càrregues pendents i que el tracte havia estat la venda lliure de càrregues, és clar que la part actora no pot exercitar vàlidament una acció resolutòria en base a l' article 1504 del CC (repetim novament que aquesta és la única que s'exercita) atès que ella no ha complert amb el que li pertocava, el que ens mena a la revocació de la sentencia de primera instància i a la desestimació de la demanda.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes de la primera instància hauran d'imposar-se a la part actora i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Arenas contra la sentència de data 7 de juliol de 2009 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Cervera que REVOQUEM i en el seu lloc DESESTIMEM totalment la demanda de primera instància amb expressa imposició de les costes causades a la part actora i sense fer ex`pressa declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.

Sociedad de responsabilidad limitada
Hipoteca
Obligaciones recíprocas
Incumplimiento recíproco
Facultad resolutoria