Sentencia Civil Nº 351/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 15, Rec 595/2010 de 07 de Septiembre de 2011

Documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Los estatutos sociales de la sociedad de responsabilidad limitada

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 25/01/2016

    Los estatutos sociales son aquellas normas que han de regir el funcionamiento y la organización de la sociedad, formando parte de la escritura. Una de las menciones que se deben de recoger en las escrituras son los estatutos de la sociedad, que han ...

  • La disolución de las sociedades

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 25/01/2016

    La sociedad surge de un contrato, y como tal puede disolverse por la voluntad de los socios, por las causas que se establecen en la ley o porque así se establezca en los estatutos.   Lo que hay que separar es la disolución de la extinción de la ...

  • Reducción del capital social en la sociedad de responsabilidad limitada

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 26/01/2016

    La reducción de capital es la disminución de la cifra de capital que figura en los estatutos. La reducción del capital puede tener por finalidad el restablecimiento del equilibrio entre el capital y el patrimonio neto de la sociedad disminuido po...

  • Sociedades Mercantiles

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 25/11/2016

    El Art. 2 ,Ley de Sociedades de Capital establece el carácter mercantil de las sociedades de capital, cualquiera que sea su objeto. Son consideradas sociedades de capital: Sociedad de Responsabilidad Limitada Sociedad Anónima Sociedad Comanditaria...

  • Sociedad Unipersonal de Responsabilidad Limitada

    Órden: Mercantil Fecha última revisión: 26/01/2016

    La sociedad limitada unipersonal es aquella sociedad limitada constituida por un solo socio. Puede ser creada como unipersonal desde su origen cuando la titularidad de todas las participaciones corresponde al socio fundador, o de forma sobrevenida, c...

Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Libros Relacionados
  • Orden: Civil
  • Fecha: 07 de Septiembre de 2011
  • Tribunal: AP - Barcelona
  • Ponente: Rallo Ayezcuren, Marta
  • Núm. Sentencia: 351/2011
  • Núm. Recurso: 595/2010
  • Núm. Cendoj: 08019370152011100292

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 15a

0ROTLLE n. 595/2010-30a

J. MERCANTIL 1 BARCELONA

J. ORDINARI 974/2008

SENTÈNCIA núm. 351/2011

Il·lms.:

Sr. IGNACIO SANCHO GARGALLO

Sra. MARTA RALLO AYEZCUREN

Sr. JUAN F. GARNICA MARTÍN

Barcelona, set de setembre de dos mil onze.

Vistes en grau d'apel·lació, davant la Secció 15a d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions de judici ordinari número 974/2008, en matèria de patents, seguides davant el Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona, a instàncies del Sr. Victorino i el Sr. Carlos Manuel , representats per la procuradora Sra. Judith Carreras Monfort i defensats pel lletrat Sr. David Serra Lázaro, contra AMBIENSYS, S.L., representada pel procurador Sr. Ildefonso Lago Pérez i defensada pel lletrat Sr. Víctor Sánchez García. La Sala coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel·lació interposat pel Don. Victorino i Don. Carlos Manuel , contra la sentència d'1 de setembre de 2010.

Antecedentes

1. Els demandants, Don. Victorino i Don. Carlos Manuel , sol·licitaven a la demanda, amb caràcter principal:

1) Que es declarés que eren titulars de les sol·licituds de patents números P200600046, "procedimiento y aparato para el tratamiento de residuos" y P200603022, "proceso y aparato para el tratamiento de basuras", en tramitació davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, tot declarant que la demandada AMBIENSYS S.L. no estava legitimada per exercir el dret a aquelles patents. Demanaven altres pronunciaments derivats.

2) Que es declarés el dret dels actors a la titularitat de la patent número P200503065, "sistema de seguridad adaptado para soportar sobrepresiones imprevistas", amb un seguit de pronunciaments derivats.

Amb caràcter subsidiari, sol·licitaven:

1) El dret de cotitularitat dels demandants sobre les patents esmentades.

2) El dret dels demandants a una compensació econòmica justa equivalent, per cadascun d'ells, al 25 % de la facturació anual d'AMBIENSYS, S.L. -o aquell percentatge que fixés el jutjat-, per un període de vint anys, sempre que tingui causa directa o indirecta en l'explotació de les patents indicades. Sol·licitaven també uns pronunciaments complementaris.

2. La part dispositiva de la sentència del jutjat diu:

" Desestimar la demanda interpuesta por los actores arriba citados contra AMBIENSYS, S.L, con expresa condena a los actores al pago de las costas del proceso ."

3. Don. Victorino i Don. Carlos Manuel van interposar recurs d'apel·lació contra la sentència. Admès a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, amb citació a termini de les parts. Comparegudes les parts, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per a votació i decisió el dia 18 de maig de 2011.

Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.

Fundamentos

1. Els demandants, senyors Victorino i Carlos Manuel , pare i fill, sol·liciten, en els termes que s'ha exposat en els antecedents de fet, que es declari que són titulars de dues sol·licituds de patent davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i d'una patent ja concedida. Es tracta de:

-Sol·licitud de patent número P200600046, "procedimiento y aparato para el tratamiento de residuos", publicada al BOPI el 16 d'agost de 2008. La data de presentació de la sol·licitud va ser el 10 de gener de 2006. Consta com a sol·licitant la demandada, AMBIENSYS, SL, i com a inventors, els demandants (document número 1 de la demanda). En l'apartat de la sol· licitud relatiu al mode d'obtenció del dret, s'indica "invención laboral" (document 8 de la contestació).

-Sol·licitud de patent número P200603022, "proceso y aparato para el tratamiento de basuras", no publicada encara al temps de la demanda. La data de presentació va ser el 27 de novembre de 2006. Consta com a sol·licitant la demandada, AMBIENSYS, SL, i com a inventors, els demandants (document número 2 de la demanda). Consta com a invenció laboral (document 9 de la contestació).

-Patent número P200503065 (número de publicació: 2 277 778), "sistema de seguridad adaptado para soportar sobrepresiones imprevistas", concedida el 14 de maig de 2008 i publicada la concessió l'1 de juny de 2008. La data de presentació va ser 14 de desembre de 2005. Consta com a titular la demandada, AMBIENSYS, SL, i com a inventors, els demandants (document número 1 de la demanda). Consta com a invenció laboral (document 7 de la contestació).

A la demanda s'al·lega, com a fonament de la reivindicació del dret a les patents, que els demandants van inventar el procés i l'aparell objecte de les patents abans de la constitució, al desembre de 2004, de la societat demandada AMBIENSYS, entitat que haurien creat per tal d'industrialitzar i comercialitzar la invenció. El Sr. Victorino no hauria transmès en cap moment a AMBIENSYS els seus drets sobre la invenció. Quant al Sr. Carlos Manuel , la demanda diu literalment: " Don. Carlos Manuel se creía en tal transmisión en virtud de un anexo a su contrato de trabajo con AMBIENSYS, SL, que ahora se le niega validez alguna por ésta última".

La tesi de la demandada, i de la sentència del jutjat, és diferent: ens trobem davant d'invencions laborals, efectuades en el si de la relació de treball o de serveis dels demandants per a l'empresa AMBIENSYS, i els és aplicable l' article 15 de la Llei de patents (LP ). Aquesta raó, àmpliament desenvolupada en la sentència de la primera instància, ha conduit a la desestimació de la demanda, contra la qual apel·len els demandants.

2. Per comprendre el context de la controvèrsia, considerem convenient relacionar, per ordre cronològic, algunes dades de la relació, en l'aspecte societari, entre el demandant Sr. Carlos Manuel i la demandada AMBIENSYS:

1)En escriptura pública de 3 d'agost de 2003, es va constituir la societat TECNOLOGIAS APLICADAS AL DESARROLLO SOSTENIBLE SOCIEDAD LIMITADA (TADES), pel Sr. Carlos Manuel -en representació de NADSAB S.L., fundada el 2001, de la qual el Sr. Carlos Manuel era administrador solidari i a la qual es van assignar 728 de les 3.120 participacions de TADES- i sis persones físiques més, amb un capital social de 3.120 euros. Carlos Manuel va ser nomenat administrador mancomunat de TADES (document 38 de la demanda).

2)TADES va augmentar el capital social a 5.200 euros, en virtut d'escriptura d'11 de desembre de 2003 (documents 37 de la demanda).

3)Per escriptura pública de 22 de desembre de 2004, es va constituir AMBIENSYS SL, amb un capital social de 50.000 euros. Els socis eren dos: la societat TADES, amb 4.999 participacions, i el Sr. Carlos Manuel , amb una participació. Es van nomenar dos administradors solidaris, un d'ells, el Sr. Carlos Manuel (document 33 de la demanda).

4)Mitjançant escriptura pública de 27 de juliol de 2005, el Sr. Carlos Manuel va comprar 1.976 participacions socials de TADES i es va convertir en soci majoritari d'aquesta entitat (document 34 de la demanda).

5)En junta extraordinària i universal de socis, de 27 de juliol de 2005, el Sr. Carlos Manuel va ser nomenat administrador únic de TADES (escriptura pública, al document 36 de la demanda).

6)En junta general universal de 27 de juliol de 2005, es va nomenar administrador únic d'AMBIENSYS el Sr. Carlos Manuel (document 33 de la demanda).

7)En junta universal de 28 de juliol de 2005, es va acordar augmentar el capital social d'AMBIENSYS en 33.360 euros, mitjançant la creació de 3.336 participacions socials de valor nominal de 10 euros cadascuna, amb una prima d'emissió de 97,91 euros per participació. Les noves participacions les van subscriure dos socis nous, el Sr. Hilario i Vell Botafoc S.L. (document 33 de la demanda).

8)En junta universal de 30 de maig de 2007, es va acordar ampliar el capital social d'AMBIENSYS en 24.000 euros, mitjançant la creació de 2.400 noves participacions, per valor nominal de 10 euros, amb una prima d'emissió de 1.053 euros per participació. Les participacions van ser subscrites Vell Botafoc S.L. i Vitivinícola de Sant Cugat del Vallés, S.L.

En la mateixa junta de 30 de maig de 2007, es va cessar el Sr. Carlos Manuel com a administrador únic d'AMBIENSYS i es va acordar que la societat es regís per un consell d'administració de tres administradors, del qual es va nomenar el Sr. Carlos Manuel president i conseller-delegat (document 33 de la demanda).

9)En junta universal de 20 de maig de 2008, es va cessar els membres del consell d'administració. Es van nomenar dos administradors solidaris: el Sr. Emilio i el Sr. Hilario (document 33 de la demanda).

3. Quant al règim de prestació de serveis del Sr. Carlos Manuel per a AMBIENSYS, al fet setè de la demanda es diu que aquest demandant havia estat contractat per AMBIENSYS mitjançant un contracte laboral d'11 de gener de 2005, que consta d'un annex de 28 de juliol de 2005, amb un salari brut mensual de 7.571,84 euros i dues pagues extraordinàries del mateix import. Del règim general de la Seguretat Social, a meitat de 2005, el Sr. Carlos Manuel va passar a cotitzar pel règim d'autònoms, cotització que sufragava AMBIENSYS. A la demanda, s'afirma que el Sr. Carlos Manuel sempre va creure que la seva relació amb l'avui demandada era, amb independència del càrrec societari, de caràcter laboral, i per això va signar l'annex en el qual cedia els drets com a inventor a AMBIENSYS. En aquest sentit, continua la demanda (fet vuitè), el Sr. Carlos Manuel va fer les indicacions a l'agent de la propietat industrial, al qual va apoderar davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques per a tots els tràmits de les patents ara litigioses.

La demanda exposa (fet novè) que, quan el Sr. Carlos Manuel va ser acomiadat d'AMBIENSYS, el 10 de març de 2008, va formular demanda per acomiadament improcedent, de la qual va conèixer el Jutjat Social 3 de Sabadell que va dictar sentència en què es va declarar la falta de jurisdicció de l'ordre social per conèixer de la pretensió, per entendre que el coneixement corresponia a l'ordre civil (document 42 de la demanda).

El contracte laboral invocat s'aporta al judici. El document 4 de la demanda és l'imprès de contracte de treball per temps indefinit, presentant davant l'INEM el 22 de gener de 2005, signat pel Sr. Carlos Manuel com a treballador, que prestarà serveis com a director d'operacions, a temps complet, i també pel Sr. Carlos Manuel , com a "apoderat" d'AMBIENSYS.

El document 5 de la demanda es qualifica com a annex de l'anterior. Es tracta d'un contracte privat, datat a Polinyà, a 28 de juliol de 2005, signat pel Sr. Carlos Manuel com a treballador, i pel mateix Sr. Carlos Manuel , com a "conseller delegat" d'AMBIENSYS (càrrec que, en realitat, com s'ha dit abans, no va ostentar fins l'any 2007; a la data, el Sr. Carlos Manuel era administrador únic de la demandada). Entre d'altres pactes, s'estipula, pel cas que la companyia rescindeixi de manera unilateral el contracte amb el treballador, que aquest tindrà dret a una indemnització equivalent a tres anys de salari brut per cada any treballat, a més de la indemnització que pertoqui en concepte d'acomiadament improcedent.

En la part que aquí realment interessa, el pacte quart d'aquest document, sota la rúbrica "obra colectiva", diu literalment: " El trabajador reconoce que el resultado de su trabajo constituye una obra colectiva, formada por las aportaciones de los técnicos asignados a cada proyecto, siendo propiedad de la empresa los derechos de propiedad intelectual sobre los estudios, documentos, informes y productos realizados bajo la iniciativa y coordinación de ésta, de acuerdo con el artículo 8 del Texto refundido de la ley de Propiedad Intelectual ."

4.I . La clàusula transcrita, atribuïble, sense cap dubte, al Sr. Carlos Manuel , ja que va autocontractar en la doble condició esmentada, d'empresari i de treballador, hem d'interpretar-la necessàriament en el sentit de reconeixement de la pertinença de la invenció a l'empresa, AMBIENSYS.

Compartim el criteri del jutge mercantil. És aplicable l' article 15.1 de la LP , conformement amb el qual, les invencions realitzades pel treballador durant la vigència del contracte o relació de treball o serveis amb l'empresa, que siguin fruit d'una activitat d'investigació explícita o implícitament constitutiva de l'objecte del seu contracte, pertanyen a l'empresari.

L'acte propi que integra aquell annex del contracte laboral no queda desvirtuat pel fet que la sentència dictada pel jutge de l'ordre social -ignorem si ha estat impugnada- hagi declarat la falta de jurisdicció en el cas i la naturalesa civil del contracte atorgat. Com també remarca la sentència objecte d'aquest recurs, l' article 15.1 LP es refereix, amb amplitud, al "contracte" o la "relació de treball o de serveis amb l'empresa". No s'ha discutit en cap moment que el Sr. Carlos Manuel prestava els serveis, a temps complet, per AMBIENSYS, mitjançant un contracte retribuït.

II . El reconeixement de l'annex del contracte és coherent amb el contingut de les tres sol·licituds de patents qüestionades en el litigi, presentades el 14 de desembre de 2005, el 10 de gener de 2006 i el 27 de novembre de 2006, pel mateix Carlos Manuel , com a administrador únic de la demandada, càrrec que ostentava en aquell període. O, el que és igual, presentades, en virtut de l'encàrrec del Sr. Carlos Manuel , per l'agent de propietat industrial, que va fer constar expressament, en les tres sol·licituds, la titularitat d'AMBIENSYS sobre la patent i la condició d'invenció laboral.

Com posa en relleu el Sr. magistrat, consta, als ff. 1287 i ss. de les actuacions, la correspondència intercanviada entre AMBIENSYS i l'agent de propietat industrial, en relació amb les tres sol·licituds de patents, i consta, d'aquesta manera, que, en tot moment, l'interlocutor exclusiu de l'agent en l'empresa va ser el Sr. Carlos Manuel , dada, per altra banda, lògica, en ser aleshores aquest demandant l'administrador únic de la societat.

5. En el mateix sentit, hem de valorar -com ho fa el jutge- el contingut de la sol·licitud presentada al Ministerio de Medio Ambiente, el 29 de març de 2006, per AMBIENSYS, representada per l'administrador únic, Sr. Carlos Manuel (document 32 de la demanda) per obtenir una subvenció del Subprograma Nacional de Tecnologías para la Gestión Sostenible Medioambiental. Al projecte de la societat demandada, titulat "Higienización de residuos urbanos a escala piloto y vías de valorización del material reciclado", es fa constar, entre d'altres dades: " las últimas innovaciones desarrolladas por los ingenieros de Ambiensys en este campo han permitido mejorar sustancialmente el proceso de tratamiento [subratllat a l'original] y no dejan lugar a dudas respecto al liderazgo de la compañía española en este sentido. Los resultados obtenidos en los trabajos de optimización del sistema de procesamiento diseñado se han recogido en dos patentes [subratllat nostre] , presentadas en el año 2005 en la oficina Española de Patentes y Marcas, con los títulos "Procedimiento y Aparato para el Tratamiento de Residuos", (nº P200600046(2)) y "Sistema de Seguridad Adaptado para soportar sobrepresiones imprevistas" (nº 200503065 (1)), respectivamente ."

Es tracta de dues de les tres patents reivindicades en aquest judici, les dues sol·licitades en dates més antigues, 14 de desembre de 2005 i 10 de gener de 2006. La tercera (nº P200603022) es va presentar el 27 de novembre de 2006, és a dir, amb posterioritat a la sol·licitud de subvenció pública, en la qual, per tant, no podia esmentar-se. Aquestes indicacions concorden perfectament amb el fet que, al mateix document, en el currículum del Sr. Carlos Manuel , l'apartat dedicat a "patents i models d'utilitat" està en blanc (f. 179).

6. La sentència del jutjat, motivada amb solidesa, pren en consideració també l'informe de Due Diligence emès per la companyia d'auditors SILCHRIS, el maig de 2005, amb caràcter previ a l'ampliació de capital d'AMBIENSYS del juliol de 2005. L'informe considerava expressament, entre les "potencialitats" de la societat, les patents en desenvolupament (ff. 651 i ss.).

7. En l'escrit inicial del procediment, quan s'exposaven els "antecedents de la invenció dels Don. Carlos Manuel i Victorino " s'adduïa que, l'any 2001, els demandants havien tingut coneixement que el Sr. Thomas-Steven Wilson, (de Sheffield, Anglaterra, segons el document 2 de la contestació), havia desenvolupat un prototipus que permetia transformar les deixalles en materials nets i que facilitava la separació i l'aprofitament posterior dels residus tractats. El projecte inicial per explotar aquella tecnologia a Espanya i Andorra, mitjançant la societat mercantil ENVIRONWARE PROYECTOS MEDIOAMBIENTALES, S.L., integrada per TADES i IBERIA WASTE MANAGEMENT LTD, segons la demanda, havia resultat fallit, entre d'altres raons, perquè s'havia descobert que l'última societat no era la titular dels drets d'explotació de l'invent del Sr. Wilson.

Tot i que a la demanda es deia, com de passada, que, finalment, el Sr. Carlos Manuel (amb AMBIENSYS) va tancar un acord directe amb el Sr. Wilson, el cert és que no s'al·legava un fet que la part demandada va posar en relleu i el jutge va prendre degudament en consideració.

El 31 de gener de 2005, el Sr. Carlos Manuel , en nom i representació d'AMBIENSYS -n'era administrador solidari aleshores- i el Sr. Thomas-Steven Wilson, en nom propi i també en nom i representació de la companyia anglesa Thermsave Engineering U.K. Limited, van acordar la cessió i transferència a AMBIENSYS de la patent europea EP1427548, registrada el 27 de març de 2003, en el Registre Europeu de Patents, de la qual eren cotitulars. El contracte exposava que la patent protegia un sistema original i nou, que tenia característiques pròpies en la seva tècnica, organització, metodologia i tecnologia dissenyada de manera específica, el qual possibilitava el tractament dels residus sòlids urbans sense necessitat de cap preselecció, tot exposant els residus a vapor a alta temperatura i a pressions elevades en l'interior d'un autoclau, i aconseguia que els residus quedessin esterilitzats, se'ls eliminessin els líquids i la morfologia que presentessin després del procés; que els diferents materials que composaven les deixalles i residus quedaven aptes per separar-se mitjançant els mecanismes automatitzats de triat. AMBIENSYS va adquirir la patent per un preu de 200.000 euros.

Com remarca la sentència impugnada, va ser AMBIENSYS i no cap dels demandants qui va adquirir la patent del Sr. Wilson.

Respecte de la qüestió només podem afegir que, si es llegeix la descripció de la patent objecte d'aquest litigi, P200503065 (nº de publicació: 2 277 778), "sistema de seguridad adaptado para soportar sobrepresiones imprevistas", presentada el 14 de desembre de 2005, onze mesos i mig després de l'adquisició de la patent europea del Sr. Wilson, es pot advertir que fa referència específica a la patent europea adquirida (segona columna, línia 5, document 3 de la demanda), com a exemple de les patents anteriors que descriuen determinats tipus d'autoclaus o aparells per a tractament del material residual i respecte de les quals la patent d'AMBIENSYS implica una millora, en resoldre problemes que les anteriors plantegen, amb una solució nova.

8. Les dades que hem considerat en els fonaments de dret anteriors són, al nostre criteri, suficients per rebutjar la titularitat del dret a la patent que reivindica el Sr. Carlos Manuel i que derivaria, segons la demanda, del fet que la invenció fos anterior a la constitució de la societat demandada. Aquest fet implicaria que unes invencions anteriors a desembre de 2004, en un sector tan prometedor i amb tanta competència com resulta de les actuacions, no van convertir-se en sol·licitud de patent fins més d'un any després -la primera de elles, de desembre de 2005; les altres dues sol·licituds són de gener i de novembre de 2006. No només sembla, com sosté encertadament el jutge, difícilment compatible amb les màximes d'experiència, atesa, entre d'altres dades, la preparació professional del Sr. Carlos Manuel -enginyer de telecomunicacions, MBA, administrador de companyies dedicades al tema que ens ocupa i investigador ell mateix en la matèria-, sinó que, en qualsevol cas, manca de qualsevol suport probatori en el judici.

9. Fins a aquest moment ens hem referit exclusivament al demandant Sr. Carlos Manuel . La conclusió de l'existència d'una invenció laboral és extensiva al codemandant Sr. Victorino . També en aquest punt compartim els arguments de la sentència del jutjat. La demanda sostenia que tots dos demandants, el Sr. Carlos Manuel i el Sr. Victorino , eren inventors de les tres patents discutides i que, malgrat que el Sr. Carlos Manuel havia transmès a AMBIENSYS els drets com a inventor -en l'annex de contracte de treball que hem examinat abans-, el seu pare, Sr. Victorino , en cap moment hauria transmès aquells drets d'inventor.

Pel que fa al marc de treball en les patents, per part del Sr. Victorino , la demanda es limita a afirmar que aquest demandant, malgrat treballar fins a la jubilació, l'any 2006, com a director d'investigació, desenvolupament i enginyeria de fabricació en una altra empresa (FAINSA), va dedicar el temps lliure -així, en general, no s'indiquen dates- a millorar tècnicament el projecte en el qual intervenia el seu fill i això va portar ambdós a desenvolupar una nova tecnologia que, per la importància, constituïa un nou invent, atès que el tractament dels residus es realitzava -a diferència de l'invent anterior del Sr. Wilson- sense necessitat de pressuritzar i despressuritzar tot el recipient. Segons la demanda, fallit el projecte d'ENVIRONWARE, el Sr. Carlos Manuel hauria constituït AMBIENSYS el desembre de 2004 per industrialitzar i comercialitzar la màquina inventada amb el seu pare.

Ara bé, a la demanda es manté un silenci incomprensible sobre un fet rellevant, la relació de prestació de serveis del Sr. Victorino per a la societat demandada, fet que, posat de manifest per les proves del judici, és admès en el recurs d'apel·lació. El Sr. Victorino percebia d'AMBIENSYS, si més no, des de finals de 2006, una retribució de caràcter fix, la qual ascendia a 3000 euros mensuals, segons resulta del burofax aportat amb la contestació a la demanda (document 5), remés pel Sr. Victorino a AMBIENSYS en data 15 de maig de 2008, és a dir, un cop el seu fill, Sr. Carlos Manuel , havia cessat en l'administració de la demandada i en la prestació de serveis per a ella. El document diu: " En virtud de los pactos suscritos con Ambiensys S.L., esa empresa viene obligada a abonarme mensualmente la cantidad de 3.000 euros en concepto de canon de inventor. Ambiensys ha venido cumpliendo puntualmente con sus obligaciones contractuales hasta el pasado mes de marzo. " En l'interrogatori en el judici, el Sr. Victorino nega que percebés la retribució com a inventor i manifesta que la percebia per la funció d'assessor (minut 47 del primer disc).

10. A partir de la integració de la resta de dades de la sentència, el jutge mercantil conclou, raonadament, que el Sr. Victorino estava integrat en el projecte i les activitats de la demandada AMBIENSYS, amb anterioritat a la sol·licitud de les patents discutides. Aixó ho deriva, en primer lloc, del fet que en la documentació de les patents, presentada pel seu fill, aleshores administrador únic d'AMBIENSYS, es fes constar el Sr. Victorino -juntament amb el Sr. Carlos Manuel - com a inventor, a la vegada que la invenció es qualificava com a laboral i es feia constar com a titular la societat avui demandada. La desvinculació de l'actuació del seu fill pretesa pel Sr. Victorino en aquest moment posterior -quan els interessos d'AMBIENSYS i els demandants són diversos i, en aquest punt, contraris-, amb l'argument que el pare mai no va signar cap cessió dels drets a la demandada, no pot acollir-se.

Segons es desprèn de les actuacions del judici -des de la demanda fins al recurs d'apel·lació-, hi ha hagut una plena unitat d'actuació entre els demandants, pare i fill, no només en el procés al que acudeixen plegats, sota una mateixa defensa i representació i amb peticions idèntiques, sinó al llarg de la relació material que s'està enjudiciant. Així ho confirma la declaració en judici del Sr. Victorino (minut 48 de la primera gravació del judici).

En realitat, l'atribució al Sr. Victorino de la condició d'inventor, respecte de les patents objecte del litigi, té com a únic suport aquelles sol·licituds de patents efectuades -en els termes que abans hem exposat- pel seu fill, quan era administrador únic d'AMBIENSYS. No sembla admissible invocar només aquella part de la sol·licitud que convé al demandant -la que li atribueix la condició de coinventor- i rebutjar la part que li perjudica -invenció laboral, titularitat d'AMBIENSYS- i fer-ho, no al temps de les sol·licituds de les patents, que li constaven abastament, sinó anys després, quan, pels canvis en el capital i la gestió d'AMBIENSYS, els interessos d'un i l'altra divergeixen. Tal com aprecia el Sr. magistrat, es tracta d'actes propis que, com a tals, han de ser valorats en aquest conflicte.

La sentència impugnada exposa -i el recurs no ho desvirtua- que a l'audiència prèvia es declara fet no controvertit que va ser el 31 de juliol de 2006 quan el Sr. Victorino es jubilava i podia prestar més hores de servei per a la demandada, dada que corroboraria la integració d'aquell demandant a AMBIENSYS molt abans. En aquest sentit s'interpreta també l'al·legació de la demanda que, malgrat que fins al 2006 -quan es va jubilar- el Sr. Victorino treballava en una altra empresa (FAINSA), dedicava el temps lliure a millorar tècnicament el projecte en el qual intervenia el seu fill, és a dir, el projecte d'AMBIENSYS.

La documentació elaborada per AMBIENSYS per a la sol·licitud de subvenció, al Ministerio de Medio Ambiente, el 29 de març de 2006, en la qual s'afirmava, com s'ha dit, que les innovacions desenvolupades pels enginyers d'AMBIENSYS havien permès millorar substancialment el procés de tractament i els resultats obtinguts havien estat recollits en les patents ara litigioses, incloïa, com a part de l'equip, al Sr. Victorino -enginyer industrial, amb especialitat en enginyeria mecànica-, amb la funció de participar en el disseny de la tècnica, especialment, en allò referent a enginyeria mecànica. En el currículum del demandant, l'apartat "patents i models d'utilitat" està buit, com en el cas del seu fill, és a dir, no conté cap indicació, la qual cosa concorda amb el paràgraf esmentat, del mateix document, que atribueix a AMBIENSYS la titularitat de les patents que haurien desenvolupat els seus enginyers (ff. 139 i 255). Cal no oblidar que la sol·licitud de subvenció es formula -i, per tant, el contingut es redacta- quan el Sr. Carlos Manuel és administrador únic d'AMBIENSYS.

En conseqüència, hem de confirmar la decisió de la sentència de primera instància també pel que fa a la reclamació del Sr. Victorino , ja que les al·legacions del recurs no desvirtuen la valoració de la prova efectuada pel jutge. Ens referim a tota l'àmplia prova del judici, no només a la documental, per bé que els documents ofereixen alguns avantatges d'eficàcia probatòria en aquestes actuacions concretes, atès que: 1) fixen per escrit un ampli conjunt de dades que, per la seva naturalesa, no poden ser recordades amb la mateixa precisió, malgrat la millor voluntat; 2) es tracta de documents de dates anteriors al plantejament de la controvèrsia, a diferència de les declaracions de les parts i dels testimonis, que tenen lloc suscitat ja el conflicte en tota la plenitud; 3) es tracta de documents no impugnats i bona part dels quals van ser confegits pel mateix demandant Sr. Carlos Manuel .

El que s'ha exposat condueix a la desestimació del recurs d'apel·lació i de la demanda, tant en la petició principal, com les subsidiàries.

11. Desestimat el recurs d'apel·lació, les costes de la segona instància han de ser imposades als apel·lants ( articles 398.1 i 394.1 LEC ).

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel Don. Victorino i Don. Carlos Manuel , contra la sentència dictada pel Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona, el dia 1 de setembre de 2010, en el judici ordinari instat pels Srs. Victorino i Carlos Manuel contra AMBIENSYS, S.L.

CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la sentència del jutjat.

S'imposen als apel·lants les costes del recurs d'apel·lació.

Contra aquesta resolució les pars legitimades podran preparar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d`aquest Tribunal, en el termini de cinc dies, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d`aplicació.

Ferma aquesta resolució, es tornaran les actuacions originals al jutjat de procedència, amb testimoni per al compliment.

Així per aquesta sentència, de la qual s'unirà certificació al rotllo, ho pronunciem, manem i signem.

Sociedad de responsabilidad limitada
Capital social
Valor nominal
Invención laboral
Juntas extraordinarias
Derecho de propiedad intelectual
Propiedad intelectual
Oficina Española de Patentes y Marcas
Burofax
Obligación contractual