Sentencia Civil Nº 452/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 274/2011 de 15 de Noviembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 274/11

PROCEDIMENT ORDINARI 574/06

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 2 DE VALLS

SENTÈNCIA

PRESIDENT:

GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, quinze de novembre de dos mil onze

Vistos en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona els recursos d'apel·lació que han interposat el procurador Antonio Elias Arcalis, en representació de MUSSAP, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, defensada per l'advocat Joan Castelltort Boada, i el procurador José Farré Lerín, en representació del Sr. Belarmino , que al seu cop compareix com a representant legal del seu fill, menor d'edat a l'inici del procediment, el Sr. Cipriano , defensat per l'advocat August Vallvé Navarro, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Valls, amb data de vint-i-sis d'abril de dos mil deu, a les seves actuacions 274/2011, en què han actuat com a parts, com a demandants, el Sr. Felix (part apel·lada al recurs de Cipriano ) i MUSSAP (part apel·lada, també, al recurs de Cipriano ), i, com a demandats, el propi Cipriano , Jeronimo -que no ha comparegut davant d'aquest Tribunal) el Sr. Mauricio (part apel·lada al recurs de MUSSAP) i Catalana Occidente (part apel·lada al recurs de MUSSAP)

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Estimo parcialmente la demanda interpuesta por la procuradora Sra. Fermín, en representación de MUSSAP, y la demanda interpuesta por la misma procuradora en nombre y representación de don Felix , y en consecuencia, condeno a Mauricio a indemnizar a Mussap en la cantidad de 19.776'74 euros y a don Felix en la cantidad de 49.467'61 euros. De dichas cantidades responde directa y solidariamente la compañía aseguradora Catalana Occidente. La cantidad de 49.467'61 euros devenga respecto de la aseguradora el interés legal del dinero incrementado en un cincuenta por ciento desde el día del siniestro hasta su completo pago y pasados dos años desde la producción del mismo sin haberse pagado, el interés será del veinte por ciento en lo relativo al pago de la indemnización al perjudicado. Se absuelve al resto de los demandados.

No se imponen las costas."

Segon. MUSSAP i Cipriano hi van interposar, mitjançant els seus representants, sengles recursos d'apel·lació, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Les parts apel·lades s'hi van oposar, cada qual al recurs que la concernia, pels motius que van entendre que hi eren d'aplicació

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. RECURS DE MUSSAP

A. OBJECTE DEL DEBAT. La sentència de primera instància va condemnar Mauricio i Catalana Occidente a indemnitzar MUSSAP, de forma conjunta i solidària, en la suma de dinou mil, set-cents setanta-sis euros, amb setanta-quatre cèntims, que comprèn: la valoració dels danys en què la jutge estima la reparació d'un paller al qual havia calat foc Mauricio -la cobertura de la responsabilitat civil del qual corresponia, a la data del sinistre, a Catalana Occidente- apreuada en dotze mil, dos-cents vint-i-tres euros, amb trenta-dos cèntims, i la dels danys derivats de la pèrdua de la palla cremada, que n'inclou el trasllat del material de residu, establerta per la pròpia jutge en set mil, cinc-cents quaranta-tres euros, amb cinquanta- dos cèntims. La sentència no va considerar que s'hi haguessin d'afegir interessos per compensar el lapse de temps transcorregut entre la data del sinistre, el vint-i-dos d'agost de dos mil quatre, i la data de pagament de la indemnització. MUSSAP no hi està d'acord, perquè entén que tant la valoració de la reparació del paller com la de la pèrdua de la palla i el trasllat dels residus que se'n van produir són escasses, i considera, d'altra banda, que la indemnització íntegra dels danys exigeix l'aplicació d'uns interessos que la compensin de la pèrdua de poder adquisitiu que hagi experimentat el diner entre la data del sinistre i la data del pagament efectiu de la indemnització.

B. JUSTIFICACIÓ DELS CRITERIS DE LA SENTÈNCIA DE PRIMERA INSTÀNCIA. La jutge de primera instància considera, en vista de la titulació dels seus autors, que cal atribuir un valor superior als dictàmens pericials de l'asseguradora demandada. Sobre l'avaluació dels danys del paller, n'havia fet un informe un arquitecte; sobre la palla, n'havia fet un altre un enginyer; en canvi, la demandant havia presentat com a justificació de la seva proposta el dictamen d'un perit taxador d'assegurances, els coneixements tècnics específics del qual considerava la jutge que no tenien la mateixa solvència tècnica que els dels altres perits. Dels interessos, no en diu res.

C. CRITERI D'AQUEST TRIBUNAL SOBRE LES VALORACIONS DISCUTIDES. Compartim, quant a les conclusions a les quals arriba, el criteri de la jutge de primera instància pel que fa a les valoracions discutides, per bé que s'hi podria haver estès una mica més. L'estimació de l'arquitecte, pel que fa als danys del paller, és molt més precisa i rigorosa que no pas la del perit de la demandant. No només per la seva titulació superior, sinó perquè detalla, pilar per pilar, biga per biga, l'estat del paller i en descarta, després d'un càlcul precís, l'afectació estructural. Amb la qual cosa, el peritatge de l'asseguradora demandant, que partia de la base de la necessitat d'una reparació estructural, resta privat d'un suport mínimament solvent. S'hi afegeix, a més, l'evidència que resulta del fet que la persona directament afectada va admetre, a l'acte de la vista, que no s'hi havia fet cap reparació de la naturalesa indicada, al paller. Quant a la valoració dels danys derivats de la combustió de la palla, la diferència rau no en el preu de la pròpia palla, sinó en el trasllat de les cendres. Sobre aquesta qüestió, ens en podria haver aportat l'actora una altra prova -com ara les declaracions de les persones que se'n van ocupar, a la pràctica, d'aquest trasllat, o les factures corresponents, si hi havia intervingut una tercera persona o empresa- En no haver-ho fet, n'ha de patir les conseqüències, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2 de l'article 217 de la Llei d'Enjudiciament civil, de manera que ens hem de quedar, a manca de prova de la realització d'una despesa superior, amb l'estimació més baixa.

D. ELS INTERESSOS DE LES INDEMNITZACIONS. Superada la vella tesi que impedia, per aplicació del criteri expressat a l'aforisme In illiquidis non fit mora, afegir interessos a les sumes destinades a reparar danys i perjudicis, hem de considerar que les indemnitzacions, per procurar una compensació íntegra del mal del qual ha de ser rescabalat l'afectat, han d'incloure els interessos que s'hagin produït entre la producció del sinistre i l'efectiu lliurament dels diners de la pròpia indemnització al perjudicat. Així ho va demanar l'apel·lant a la seva demanda inicial, que no només inclou, en formular la pretensió, la petició expressa que els demandats siguin condemnats a pagar interessos, sinó que a més ho justifica, a la fonamentació legal, amb la cita específica de l' article 1 108 del Codi civil espanyol. No s'hi dóna, doncs, la incongruència extra petita que denunciava la part apel·lada que es podia escaure.

E. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA EN RELACIÓ AMB AQUEST RECURS. De conformitat amb el que disposa l' article 398.2 de la Llei d'Enjudiciament civil, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació, ni que sigui només en aquest darrer punt, impedeix la condemna a costes de l'apel·lant.

Segon. RECURS DE Cipriano

A. OBJECTE DE DEBAT. La sentència de primera instància absol Cipriano de les demandes que hi havien interposat no només MUSSAP, sinó també, per la part dels danys no coberta per la Mútua, Felix . Quan s'esdevingué el sinistre, Cipriano i uns altres nois hi eren, amb Mauricio , al lloc on va passar. Ara bé, va ser aquest darrer l'únic responsable de calar el foc, ja que va ser ell, i només ell, qui va fer servir un encenedor i un esprai, sense tenir consciència -segons la pietosa versió que ha passat a formar part de l'explicació oficial dels fets (parlem d'un noi que quan s'esdevingueren els fets era a punt de fer els catorze anys)- de les nefastes conseqüències que comporta l'ús inadequat d'un esprai i un encenedor. Tot i l'absolució d'aquest demandat, els demandants no han estat condemnats a pagar les costes que li han causat amb les seves reclamacions. L'afectat considera que la recta aplicació del criteri del venciment objectiu, regla general de l' article 394.1 de la Llei d'Enjudiciament civil, obligava a condemnar a costes els demandants per aquest concepte.

B. JUSTIFICACIÓ DEL CRITERI DE LA SENTÈNCIA DE PRIMERA INSTÀNCIA. La jutge de primera instància hi va argumentar que, com que les pretensions de les demandants havien estat estimades en part, no les havia pas de condemnar a costes, en vista de la regla que estableix el paràgraf primer de l'article 394 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

C. CRITERI D'AQUEST TRIBUNAL. Òbviament, però, des del punt de vista de l'apel·lant, el rebuig de les pretensions de les demandants ha estat total (a ell li era completament indiferent que condemnessin els altres demandats) No hi havia, d'altra banda, dubtes de fet a l'entorn de la manca de participació directa de l'apel·lant en la producció del sinistre. Això havia quedat clar ja a l'atestat de la Guàrdia Civil. Hi era present, sí; no hi havia de ser, en una propietat privada, també; ni va calar foc al paller, però, ni hi va participar, i el que discutim són les conseqüències d'aquest específic sinistre, i no de qualsevol altra conducta irregular o no permesa per les lleis.

D. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA D'AQUEST ALTRE RECURS. Hi hem d'aplicar també, per descartar la condemna a costes de qualsevol de les parts, el criteri que expressa l' article 398.2 de la Llei d'Enjudiciament civil.

Fallo

Amb estimació, en part, dels recursos d'apel·lació que han interposat el procurador Antonio Elias Arcalis, en representació de MUSSAP, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, i el procurador José Farré Lerín, en representació del Sr. Belarmino , que al seu cop compareix com a representant legal del seu fill, menor d'edat a l'inici del procediment, Cipriano , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Valls, amb data de vint-i-sis d'abril de dos mil deu, a les seves actuacions 274/2011,

1) REVOQUEM, en part, aquesta sentència, en el sentit:

1-D'afegir-hi un pronunciament pel qual CONDEMNEM Catalana Occidente i Don. Mauricio a pagar a MUSSAP, de forma conjunta i solidària, els interessos que hagi produït el principal de 19.776'74 (dinou mil, set-cents setanta-sis euros, amb setanta-quatre cèntims) des del dia vint-i-dos d'agost de dos mil quatre fins el moment que s'hagi cobert el deute pel capital indicat, i de

2- REVOCAR els pronunciaments que absolen Don. Felix i MUSSAP de pagar les costes que han causat al Sr. Cipriano a la primera instància d'aquest plet, que resten substituïts per uns altres que condemnen els esmentats demandats a pagar-les-hi.

2) CONFIRMEM la resta de pronunciaments de la sentència impugnada.

3) No CONDEMNEM cap de les parts a pagar les costes dels recursos d'apel·lació.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Retorneu als apel·lants el dipòsit que han constituït per interposar el seu recurs.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día quince de noviembre de dos mil once. Doy fe.