Sentencia Civil Nº 98/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 266/2010 de 29 de Marzo de 2011

• Ley de Enjuiciamiento Civil y Legislación Especial
  
  

  • Autor: Editorial Colex, S.L.

  En prepublicación, 5 % descuento. Lanzamiento 01/09/2017

  
  

  Desde 6.94€

  Comprar

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 266/2010

Judici verbal núm. 182/2009

Jutjat Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Seu d'Urgell

SENTÈNCIA núm. 98/2011

PRESIDENT

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-nou de març de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici

verbal número 182/2009, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Seu d'Urgell, en virtut del recurs interposat per Melchor , representat per la procuradora MªAntonia Vila Puyol i assistit per la lletrada M. Carmen Ruiz González contra la sentència de data tres d'agost de dos

mil nou dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 266/2010. La part apel·lada és Ovidio . És ponent d'aquesta resolució l'Il·

lm. Sr. ALBERT GUILANYA FOIX. Magistrat President d'aquesta Audiència Provincial.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data tres d'agost de dos mil nou, és la següent: "DECISIÓ.- FALLO:Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Ovidio contra D. Melchor , debo CONDENAR y CONDENO al demandado a abonar al demandante la cantidad de quinientos cuarenta y dos euros con ochenta y ocho céntimos (542,88 euros), más los intereses legales, con expresa imposición de las costas del procedimiento. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Melchor va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 29 de març de 2011 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa

al·legant nul·litat de les actuacions atès que concorreria l'excepció de cosa jutjada al no haver-se oposat l'altre codemandat al monitori, i en tot cas si no s'aprecia estaria mancat de legitimació passiva.

La part apel·lada s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència.

SEGON. Planteja la part apel·lant i com a primer motiu de recurs, una nul·litat d'actuacions per vulneració de les normes reguladores del procediment.

Concretament fonamenta la seva pètita en el fet de que a l'haver-se demandat a dos deutors al mateix temps i presumptament haver-ho fet per un deute solidari, la no oposició d'un d'ells ha de significar necessariament l'admissió dels fets constitutius de la pretensió de l'actor i per tant el despatx de l'execució contra aquell incomparegut i l'arxiu respecte de l'altre atès que l'obertura subsegüent d'un procediment verbal contra qui es va oposar, va contra la cosa jutjada material.

El motiu hauria de ser desestimat atès que l' article 459 de la LEC fa: " En el recurs d'apel·lació es pot al·legar infracció de normes o ga ranties processals en la primera instància. Quan sigui així, l'escrit d'interposició ha de citar les normes que es considerin infringides i al·legar, si s'escau, la indefensió soferta. Així mateix, l'apel·lant ha d'acreditar que va denunciar oportunament la infracció, si ha tingut oportunitat processal per fer-ho ."

És clar que la part apel·lant no va denunciar aquest defecte o vici processal en primera instància i quan corresponia fer-ho, el que hauria de determinar sense més la desestimació d'aquest concret motiu de recurs.

Malgrat tot, no podem deixar de significar que el vici o defecte podria resulta apreciable d'ofici, el que ens mena a un examen dels fets amb major profunditat.

Així atesa la manca de referència de la LEC, resulta força discutit la possibilitat de que es segueixi un judici monitori contra dos deutors al mateix temps ja que pot donar lloc a situacions força difícils de resoldre. La solució, com resulta de la jurisprudència de les diferents audiències que han tractat el tema, no pot ser única i dependrà de la postura adoptada pels diferents deutors. Per la seva claredat en la redacció, voldríem destacar, a tall d'exemple, la Interlocutòria de la secció 13a de l'audiència provincial de Barcelona de data 20 de setembre de 2007 i que diu resolent un recurs d'apel·lació i respecte de la inadmissió a tràmit d'un monitori contra dos deutor solidaris acordada pel jutjat de primera instància:

"...Se constata que la acción que se está ejercitando en la demanda es única, porque dimana de un único título, aunque sean obligadas por el mismo dos personas, y existirá un solo requerimiento, aunque el mismo haya que efectuarse a dos personas que ostentan la misma condición de deudor y en idénticas condiciones en virtud de un único título. No se están acumulando, pues dos acciones distintas, ni nos encontramos ante un supuesto de acumulación subjetiva de acciones, sino que reiteramos, estamos ante un caso de pluralidad de partes que ostentan una misma condición-deudor- en función de un único título que dimana de una única acción, que no encuentra exclusión de clase alguna en el seno del proceso monitorio según los propios preceptos que lo regulan en la Ley de enjuiciamiento Civil.

Alude también el juzgador a quo otras motivaciones tales como, las complicaciones procesales derivadas de las distintas posturas procesales que pudieran adoptar los distintos deudores demandados (uno guardar silencio, otro oponerse, otro pagar, etc.), las dificultades de extraer del principio de prueba aportado si la deuda es solidaria o mancomunada y por último la necesidad de optar entre el juicio verbal o el juicio ordinario en caso de oposición por cuantías distintas.

A juicio de esta Sala si uno de los demandados se opone y el otro no, la solución es integradora con los preceptos establecidos en la propia Ley de Enjuiciamiento Civil. Y, de esta manera, si uno de los deudores paga y el otro no comparece, habrá de procederse conforme establece el artículo 817 LECiv porque ambos demandados se encuentran ligados por vínculos de solidaridad. Si ninguno de los deudores comparece, se aplicará el artículo 816 del mismo Texto Legal. Y, finalmente, si uno de los deudores comparece y presenta escrito de oposición y el otro no comparece (al igual que si ambos comparecen y presentan escrito de oposición), habrá de sustanciarse la oposición, respecto de los dos deudores, conforme al artículo 818 LECiv , precisamente por la naturaleza del título en el que se fundamenta la petición monitoria y por el vínculo de solidaridad existente entre los deudores."

Mostrem el nostre acord amb la descripció que fa l'audiència de Barcelona, però aquí el que cal resoldre és quina ha de ser la transcendència que ha de tenir el fet de que no s'hagi actuat com allí s'explica, és a dir, quina transcendència ha de tenir el fet de que enlloc de que s'hagi obert el judici verbal contra els dos deutors, nomes s'hagi fet contra aquell que s'ha oposat, de manera que contra l'altre es segueix directament l'execució.

Doncs bé, arribats a aquest punt entenem que novament dependrà dels supòsits. Així en un cas com el que ara ens ocupa, l'excepció que fa valer la part opositora contra la instant del monitori, és una excepció personal (manca de legitimació passiva) el que fa que pugui resoldre's perfectament respecte d'aquella sola part i que per tant no es causi indefensió a cap dels dos codemandats inicials. Altra cosa seria que aquest deutor oposes una excepció pròpia d'ambdós demandats com podria ser per exemple el pagament total o parcial, la compensació, o la prescripció del deute) ja que aleshores és clar que sent deutors solidaris hauria d'afectar a tots dos i per tant la duplicitat de procediments no seria tolerable

En aquest cas doncs, on el Sr Melchor al·lega manca de legitimació passiva, i acredita actuava apoderat i en nom de la societat (vegis l'e-mail del Sr. Melchor que es fa constar en l'anunci i en que s'observa que forma part de la xarxa i domini de l'empresa C7), és clar que està mancat d'aquella legitimació passiva, sent que no consta acreditat tampoc cap dels motius que la llei preveu per tal de que un representant legal o administrador d'una societat hagi de respondre per un deute d'aquella, els que ens ha de menar a la desestimació de la demanda presentada respecte d'aquest.

TERCER.- L'estimació del recurs ha de comportar la no imposició de les costes, tot imposant les de la primera instància a la part actora.

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Maria Antònia Vila Puyol contra la sentència de data 3 d'agost de 2009 del Jutjat de primera instància i instrucció número 2 de la Seu d'Urgell que REVOQUEM en el sentit D'ABSOLDRE a Melchor dels pediments de la part actora a la que condemno al pagament de les costes que li ha causat en la primera instància. No fem especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.