Sentencia Penal Nº 273/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 115/2011 de 03 de Mayo de 2011

Documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • El delito de injurias

    Órden: Penal Fecha última revisión: 11/03/2013

    El delito de injurias se encuentra regulado en el Capítulo II, Título XI, del Libro II del Código Penal (Art. 208-210 ,Código Penal), que lleva por rúbrica ?De la injuria?. NOVEDAD: La reforma hecha por la Ley Orgánica 1/2015, de 30 d...

  • El delitos de atentado contra la autoridad

    Órden: Penal Fecha última revisión: 03/09/2014

    El Capítulo II ?De los atentados contra la autoridad, sus agentes y los funcionarios públicos, y de la resistencia y desobediencia?, comprende los artículos que van desde los Art. 550 ,CP a Art. 556 ,CP. A tenor del Art. 550 ,CP, se consid...

  • Regulación de los delitos de desórdenes públicos

    Órden: Penal Fecha última revisión: 14/11/2014

    El Capítulo III, del Título XXII, regula los desórdenes públicos. Comprende los artículos que van desde el Art. 557 ,Código penal a Art. 561 ,Código penal.  NOVEDAD: La Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, modifica el articulado qu...

  • Los delitos contra la Corona

    Órden: Penal Fecha última revisión: 27/12/2012

    Los "Delitos contra la corona" se encuentran en los artículos que van desde el Art. 485 ,CP al Art. 491 ,CP, dentro del Capítulo II del Título XXI "Delitos contra la Constitución", podemos definirlos como aquellos que se dirigen contra las In...

  • El delito de amenazas

    Órden: Penal Fecha última revisión: 27/12/2012

    El Código Penal le dedica al delito de amenazas el Capítulo II del Título VI.  La acción típica es la "exteriorización de un propósito que ha de consistir en un mal, la privación de un bien presente o futuro, de carácter material o inma...

Ver más documentos relacionados
  • Escrito de acusación por delito de vejaciones. Violencia de género

    Fecha última revisión: 14/03/2016

    NOTA: Con la reforma penal hecha por la Ley 1/2015, de 30 de marzo, las injurias y vejaciones leves quedan despenalizadas, excepto si el sujeto pasivo es alguna persona a las que se refiere el 173.4 del Código Penal, que establece "Quien cause inju...

  • Demanda de juicio ordinario solicitando nulidad por intimidación en el consentimiento

    Fecha última revisión: 19/05/2016

        NOTA:  El art. 1265 del Código Civil establece que será nulo el consentimiento prestado por error, violencia, intimidación o dolo. Además el Art. 1261 dispone que "No hay contrato sino cuando concurren los requisitos siguientes: 1º Consen...

  • Escrito de acusación en juicio rápido por delito de violencia de género

    Fecha última revisión: 10/03/2016

    NOTA: En cuanto al procedimiento de juicio rápido, si se hubiere constituido acusación particular que hubiere solicitado la apertura del juicio oral y así lo hubiere acordado el Juez de guardia, éste emplazará en el acto a aquélla y al Ministe...

  • Denuncia por delito de chantaje

    Fecha última revisión: 08/03/2016

    NOTA: La denuncia de este delito, tiene el efecto particular de que el juez o tribunal podrá abstenerse de acusar por el delito cuya revelación se hubiere amenazado, si estuviera castigado con una pena de prisión inferior a dos años. En caso de ...

  • Denuncia por delito de amenazas

    Fecha última revisión: 29/03/2016

    NOTA: En las amenazas condicionales, si el culpable hubiere conseguido su propósito,se castiga con la pena de uno a cinco años si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condición. De no conseguirlo, la p...

Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Libros Relacionados
  • Orden: Penal
  • Fecha: 03 de Mayo de 2011
  • Tribunal: AP - Barcelona
  • Ponente: Uria Martinez, Joan Francesc
  • Núm. Sentencia: 273/2011
  • Núm. Recurso: 115/2011
  • Núm. Cendoj: 08019370222011100283

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 115/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 GRANOLLERS

Procediment Abreujat núm. 432/2010

Data sentència recorreguda: 18.2.11

SENTENCIA NÚM. 273/2011

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 115/2011, interposat contra la

Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 GRANOLLERS en data 18.2.11, en procediment Abreujat núm. 432/2010 . Han

estat parts Pedro com apel.lant, Nuria com apel.lada i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que

expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .

Barcelona, tres de maig de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. El 18 de febrer de 2011 el Jutjat del penal núm. 1 de Granollers dictà sentència amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno a Pedro como autor responsable criminalmente de un delito de amenazas sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de seis meses de prisión y privación del derecho a la tenencia y porte de armas por el periodo de dos años y por falta de injurias a la pena de seis días de localización permanente con expresa condena en costas.

Impongo a Pedro a la pena de prohibición de aproximación a la persona de Dª Nuria a una distancia no inferior a 1.000 metros, así como a su domicilio, lugar de trabajo, lugares frecuentados por la misma, y a comunicarse con ella a través de cualquier medio por un periodo de dos años, bajo apercibimiento de poder incurrir en un delito de quebrantamiento de condena ".

Segon. La representació processal de Pedro formulà recurs d'apel·lació contra la sentència, que el Jutjat admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

Hechos

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, canviant el nom de " Josefa " pel de " Nuria ", i amb excepció de les expressions " puta, hija de puta, eres una mentirosa y una vaga ", que s'eliminen.

Fundamentos

Primer. L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un motiu principal d'impugnació, que no enuncia però respondria a l'enunciat "error en l'apreciació de la prova", motiu l'argumentació del qual la conclou dient " no puede en base a tales testimonios contradictorios condenarse a mi defendido a una pena de privación de libertad ". A més d'aquest motiu, hi ha un de secundari consistent en que " la falta de injurias es perseguible a instancia de parte, y la Sra. Nuria en su denuncia ante los Mossos d'Esquadra no denunció haber recibido injuria alguna de boca de mi defendido el día que ocurrieron los hechos denunciados ". Finalment, diu també l'apel·lant " que la sentencia que se recurre adolece de un grave error en el apartado de hechos probados, cuando en su relato de los hechos nombra a otra persona como víctima "doña Josefa " y sitúa lo ocurrido en otra calle y localidad " CALLE000 NUM000 , NUM001 , NUM002 de Granollers. Ello constata que nos hallamos ante la redacción de una Sentencia realizada sobre otra, y que evidencia la falta de valoración y profundización de los hechos enjuiciados ".

Segon. Començant per això últim, és cert que al relat de fet provats de la sentència apel·lada hi ha un error en la consignació del nom de la dona de l'acusat, que no és " Josefa " sinó " Nuria ", però no ho és que hi hagi cap error en la consignació del domicili d'aquesta, que és on es produïren els fets, doncs consta a les actuacions, des de la caràtula de l'atestat inicial, el de CALLE000 , núm. NUM000 , NUM001 , NUM002 , de Granollers, i ens agradaria saber quines són les altres " calle y localidad " en que, segon el recurrent, van passar els fets.

Passa que a l'apel·lant l'interessa magnificar l'error per poder dir allò de " que nos hallamos ante la redacción de una Sentencia realizada sobre otra, y que evidencia la falta de valoración y profundización de los hechos enjuiciados ", quan només cal llegir els fonaments de dret segon i tercer de la sentència apel·lada, que són els dedicats a la valoració de la prova, per comprovar quan allunyada de la realitat està eixa gratuïta opinió seva, dons aquest fonaments no poden ser més específics del cas concret, examinant-se en ells què és el que van declarar totes i cadascuna de les persones que expressament es citen pels seus propis noms.

Tercer. Per raons sistemàtiques, abans del motiu principal del recurs hem d'examinar el secundari, doncs si fos estimat no hauríem d'examinar la prova envers la imputació de falta d'injúries, que s'haurien perseguit sense reunir el requisit de perseguibilitat que estableix l' article 620 del Codi penal i que a hores d'ara ja no seria esmenable per haver passat el termini de la prescripció.

L' article 620 del Codi penal disposa que els fets que descriu, entre els quals la falta d'injúries, " només són perseguibles mitjançant denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal ", excepte " quan l'ofès sigui alguna de les persones a què es refereix l' article 173.2 ", perquè " en aquests casos no és exigible la denúncia a què es refereix el paràgraf anterior d'aquest article, excepte per a la persecució de les injúries ". És a dir, la falta d'injúries només és perseguible mitjançant denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal, no del voluntari, i això encara que sigui alguna de les persones a què es refereix l' article 173.2 del cos punitiu.

Examinades les actuacions comprovem que Nuria no denuncià cap injúria que l'hagués proferit l'ací apel·lant el 21 d'octubre de 2010, de manera que el procediment no s'hauria d'haver seguit en cap moment per falta d'injúries proferides aquell dia contra ella per part de Pedro . A la denúncia inicial, la denunciant manifestà haver estat objecte d'injúries, però no el 21 d'octubre, sinó en moments indeterminats i en tot cas anteriors (folis 3 i 4), i en la declaració que efectuà davant el Jutjat de violència sobre la dona insistí que " recibió las amenazas que la declarante denuncia ", aclarint que el denunciat " continuó diciéndole cosas, pero no puede concretar qué decía " (foli 37), de manera que era de tot punt improcedent que es clausurés la instrucció per " presunta falta de injurias del artículo 620.0 del Código Penal " (que s'haurien produït el 21 d'octubre), com es llegeix en l'acta de continuació del procediment (foli 65), perquè la instrucció no podia tenir per finalitat esbrinar la comissió d'un fet que no s'havia denunciat i la investigació del qual estava subjecta a l'existència de prèvia denúncia.

Així les coses, no era viable ni clausurar la instrucció respecte a una falta d'injúries no denunciada, ni formular acusació per aquesta falta, com feu el Ministeri fiscal (foli 67), i l'acusació particular per via d'adhesió (foli 66), ni obrir el judici oral per la mateixa (foli 66), ni, finalment, condemnar l'ara apel·lant per una falta de la qual no podia haver estat acusat sense prèviament haver estat denunciat per qui no el denuncià.

El motiu subsidiari de recurs s'estima, amb la conseqüència d'eliminar del relat de fet provats tota referència a les expressions injurioses.

Quart. Pel que fa al motiu principal del recurs, cal recordar l'apel·lant que el dret a la presumpció d'innocència no depèn de la naturalesa de la sanció, i es gaudeix del dret tan si la pena imposable és privativa de llibertat com si no ho és, de manera que la valoració de la prova no pot dependre de la conseqüència punitiva, com sembla voler dir el recurrent amb allò de que " no puede en base a tales testimonios contradictorios condenarse a mi defendido a una pena de privación de libertad ".

Que hi ha prova de càrrec és un fet que, en puritat, ni l'apel·lant discuteix, perquè a banda l'acusadora particular, la versió de la qual té corroboració perifèrica en altres testimoniatges, la testimoni Rita també declarà haver sentit les amenaces imputades, i és per això que el recurrent es pregunta com és que una testimoni sentí les amenaces que una altra no sentí, de manera que el que l'apel·lant posa en qüestió, en definitiva, és la valoració que de les proves personals practicades reflecteix la sentència recorreguda.

És sabut que quan es tracta de proves personals és l'òrgan de la primera instància, davant el qual es produïren, qui està en millors condicions de valorar-les, precisament per raó de la immediació amb la font de coneixement, i que l'òrgan d'apel·lació ha de respectar eixa valoració sempre que no sigui il·lògica o arbitrària. Doncs bé, la valoració de les proves personals que queda reflectida als fonaments de dret segon i tercer de la sentència recorreguda no es pot qualificar de il·lògica o arbitrària, ans el contrari, no només està raonada, sinó que és raonable, i aquesta valoració imparcial de la jutgessa del penal, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Cinquè. Com sigui que el recurs s'estima parcialment, s'escau declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Fallo

1. Estimem parcialment el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Revoquem el pronunciament condemnatori per falta d'injúries, contingut en la sentència apel·lada.

3. Confirmem la resta de pronunciaments de la sentència recorreguda.

4. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.

Injuria
Falta de injurias
Violencia
Amenazas