Sentencia Penal Nº 749/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 820/2010 de 20 de Diciembre de 2010

  • Orden: Penal
  • Fecha: 20 de Diciembre de 2010
  • Tribunal: AP - Girona
  • Ponente: Iglesias Carrera, Maria Teresa
  • Núm. Sentencia: 749/2010
  • Núm. Recurso: 820/2010
  • Núm. Cendoj: 17079370042010100406

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 820/10

JUDICI RÀPID NÚM. 2161/10

JUTJAT PENAL NÚM. 2 DE GIRONA.

SENTÈNCIA NÚM.749/2010

PRESIDENT:

Sr. ADOLFO GARCÍA MORALES.

MAGISTRATS:

Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Sra. Mª CARMEN CAPDEVILA SALVAT.

Girona, 20 de desembre de 2010.

HEM VIST aquest recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada en data 20-10-10 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 2 de Girona, en el Procediment Ràpid núm. 2161/10 , seguida per delicte de furt. Ha estat part recurrent Jesús Manuel , representat per la procuradora Sra. Campanón i assistit pel lletrat Sr.

Xavier Roca i com a part contra la qual es recorre el MINISTERI FISCAL.

Ha actuat com a ponent la magistrada Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es va dictar la decisió que literalment diu:"Condeno a Jesús Manuel como autor penalmente responsable de un delito de hurto, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal a la pena de tres meses de prisión y pago de las costas causadas."

SEGON. La representació processal de Jesús Manuel va interposar recurs contra la Sentència de data 20-10-10, amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER. S'han complert els tràmits establerts a l' article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .

QUART. S'accepta el factum de la Sentència contra la qual s'apel·la.

CINQUÈ. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER. La representació processal de Jesús Manuel s'alça contra la sentència d'instància al·legant com motiu d'impugnació que s'ha produït per part del Jutge d'instància una errada en la valoració de la prova, ja que considera que hi ha prou prova de càrrec per condemnar l' inculpat pel delicte imputat i efectua en seu escrit de recurs una interpretació parcial, partidista i interessada de com la part considera que el Jutge d'instància hagués hagut de valorar la prova.

El motiu no pot prosperar per les raons que tot seguit exposarem.

Te reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel·lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instancia, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, nomes ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il·lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte, circumstancies que no es donen en el present supòsit.

SEGON. Un cop examinades les actuacions, s'ha pogut comprovar que el Jutge d'instància ha comptat per a formar la seva convicció condemnatòria en relació a l'inculpat amb suficient prova de càrrec, obtinguda amb el respecte als dret fonamentals i practicada en l'acte de judici a l'empara dels principis d'oralitat, contradicció, immediació, concentració i publicitat.

Es cert que en el present supòsit no s'ha pogut comptar amb prova directa de càrrec, ja que ningú va veure l'inculpat agafar la roba del interior de la botiga,ara bé, malgrat això, la prova que convenci al jutjador pot estar basada en l'anomenada prova indiciaria, que es aquella que es produeix al voltant del fet principal i que serveix per acreditar-lo indirectament utilitzant les regles de la lògica. Tant el Tribunal Constitucional(ST.174/85, 175/85, 17-12-98, entre d'altres) com del Tribunal Suprem(ST.84/95, 627/95, 1062/95 etc..) han declarat reiteradament que el dret a la presumpció d'innocència no s'oposa a que la convicció judicial en un procediment penal es pugui formar sobre la base d'una prova de caràcter indiciari, però aquesta ha de reunir uns determinats requisits, que son:

1er) Des del punt de vista formal :a) que en la sentència consti quines son les bases o indicis que es consideren plenament provats i que serviran de fonament a la deducció o inferència; b) que la sentència posi de manifest el raonament amb el que, partint dels indicis, ha permès arribar a la convicció sobre la realitat del fet punible.

2on) Des del punt de vista material es necessari complir uns requisits que fan referència als indicis, en si mateixos, com la deducció o la inferència. Pel que fa als indicis es necessari: a) que estiguin plenament provats; b) que siguin plurals o excepcionalment únic però d'excepcional potència acreditativa; c) que siguin concomitants al fet que es tracta de provar; i d) que estiguin interrelacionats, quan siguin diversos, de manera que es reforcin entre sí ( STS. 515/96, 1026/96 entre altres). I pel que fa a la inferència o inducció es precís que sigui raonable, que son sigui arbitrària, absurda o bé infundada, sinó que respongui plenament a les regles de la lògica i de l'experiència, de manera que dels fets bàsics acreditats flueixi, com a conclusió natural, la dada que cal acreditat, existint entre ambdós un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà ( STS. 1051/95, 1/96, 507/96, 12-05-98 ).

Cal tenir en compte que en el testimoniatge dels agents dels MMEE i del vigilant de seguretat del centre comercial no s'ha apreciat cap dada, ni indici que faci dubtar de la seva imparcialitat en contra de l'inculpat, sinó tot el contrari, han declarat amb fermesa, sense contradiccions i no s'han limitat ha ratificar l'atestat sinó que recordaven aquella intervenció descrivint el que va succeir. També en el testimoni de l'encarregada de la botiga s'ha detectat cap interès especial en el plet que faci dubtar de la seva imparcialitat.

Així les coses la única solució lògica a la que es pot arribar, tal com ha fet el Jutge d'instància es considerar els fets constitutius de furt i que l'inculpat en van ser l'autor. Acertadament valora la Jutgessa la declaració de la encarregada que va situar l'inculpat en el lloc dels fets i en el seu poder, dins una bossa, es van trobar diverses peces de roba que es corresponen amb les del llistat d'efectes sostrets a la botiga.

La valoració de la prova efectuada pel Jutge s'ajusta a les regles de la lògica, la experiència i el recte criteri, comprovats aquest extrems per la Sala en aquest cas, no es procedent reinterpretar els fets a la llum de la valoració subjectiva i parcial que fa l'apel·lant.

En definitiva, la Sala que ara resol i que no ha vist ni escoltat aquestes declaracions, no pot arribar a una conclusió diferent que la recollida en la Sentència, dit d'una altra manera, en front a la prova eminentment personal els principis d'immediació i contradicció resulten transcendentals i insubstituïbles. En aquesta situació només es pot examinar el raonament de la sentència, a l'hora d'expressar la convicció, per a comprovar si resulta il·lògica, errònia o palmariament burda, cosa que no es dona en el cas analitzat, en que la sentència recull els fonaments probatoris en base als que arriba a la convicció judicial de l'existència de la infracció penal i tot plegat ha de ser mantingut ja que el esmentat raonament no respon a la irracionalitat o arbitrarietat

TERCER. No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

Decidim DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sra. Campanón en representació de Jesús Manuel , contra la Sentència dictada en data 20.10.10 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 2 de Girona, en el Judici Ràpid núm. 2161/10 , seguida per un delicte de furt, que es CONFIRMA integrament, amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.

No hay voces...

No se han encontrado resultados...