Sentencia Penal Nº 855/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 73/2012 de 20 de Septiembre de 2012

Documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Los recursos en el proceso civil. Clases, efectos y desistimiento

    Órden: Civil Fecha última revisión: 24/05/2017

    Los recursos son medios de reclamación de sentencias. En virtud del derecho a la tutela judicial efectiva, regulada en el artículo 24 de la Constitución Española, se determina que todos los ciudadanos tienen derecho a ejercer sus derechos en un p...

  • El juicio ordinario en el proceso civil

    Órden: Civil Fecha última revisión: 10/11/2014

      El juicio ordinario, se regula en el Art. 249 ,Ley de Enjuiciamiento Civil. En dicho artículo se determina en qué situaciones se utiliza el juicio ordinario, para ello se establecen dos criterios, que son el de la materia y el de la cuantía. En...

  • La legitimación de las partes en el proceso

    Órden: Civil Fecha última revisión: 14/11/2014

    La capacidad para ser parte y la capacidad procesal son dos de los requisitos que han de concurrir para que pueda existir cualquier clase de proceso, y que permiten además a los ciudadanos el ejercicio del derecho a la tutela judicial efectiva. No o...

  • El procesamiento en el orden penal

    Órden: Penal Fecha última revisión: 11/03/2016

    La Ley de Enjuiciamiento Criminal únicamente prevé el procesamiento para aquellos delitos que vayan a ser juzgados por medio del procedimiento ordinario. El Art. 384 ,LECrim establece que, en el supuesto de que resulte del sumario indicios de crimi...

  • Los recursos como medios de impugnación en el proceso civil

    Órden: Civil Fecha última revisión: 13/03/2013

      Existen en el derecho procesal civil medios de impugnación. Una vez terminado el proceso de declaración con una sentencia, ésta puede ser recurrida en caso de que se cumplan los requisitos y los plazos que se prevén para la práctica de los re...

Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Orden: Penal
  • Fecha: 20 de Septiembre de 2012
  • Tribunal: AP - Barcelona
  • Ponente: Vidal Marsal, Santiago
  • Núm. Sentencia: 855/2012
  • Núm. Recurso: 73/2012
  • Núm. Cendoj: 08019370102012100672

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal. Secció desena

Recurs d'apel·lació nº 73/12-C

Judici de Faltes nº 95/12 R

Jutjat d' Instrucció nº 5 de Vilafranca del Penedès

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint de setembre de dos mil dotze

VIST en grau d'apel·lació por l' Ilm. Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la causa del Judici de Faltes nº 95/12 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 5 de Vilafranca, en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel denunciat Casimiro , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 20 d'abril de 2012, per maltractament físic sense lesió.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut: "FALLO : debo condenar y condeno a Casimiro como autor de una falta de malos tratos sin causar lesión, a la pena de SEIS DÍAS de localización permanente, así como al pago de las costas del presente juicio".

SEGON.- Admès el recurs a tràmit per provisió de 12 de juny de 2012, prèvia impugnació formalitzada pel Ministeri Fiscal i la part apel·lada es van remetre les actuacions a la Sala.

TERCER.- En diligència d' ordenació de 6.9.12 es va designar magistrat ponent a l'il·lm. Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, d'acord amb el torn de repartiment predeterminat, i ha quedat el recurs vist per a resoldre sense celebració de vista atès que no ha estat sol· licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

La defensa de l' apel·lant fonamenta el recurs formalitzat d'acord amb la sistematització jurídica formal que exigeix l' art. 962 de la Lecrim en relació a l' art 790 de la llei 38/2002de 24 d'octubre , en dos motius complementaris que hauran de ser examinats per la Sala en clau de tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ) sota els següents epígrafs legals: 1).- Error en la valoració de la prova ; i 2).- Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 617. 1er del Codi Penal .

I. - En el primer motiu de recurs, l'avui apel·lant planteja una hipotètica vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència garantit per l' art. 24.2 CE , atès que afirma se l'ha condemnat sense proves objectives de càrrec fiables, car denunciant i denunciat van explicar en el plenari dues versions diferents, sense que una mereixi més credibilitat que l'altre. En quan als testimonis presencials, considera s'ha mal interpretat la seva declaració, doncs tots coincideixen a matisar que el contacte físic lleu ( posar la mà al maluc del contrincant per apartar-lo) durant la disputa verbal va ser recíproc. Sol·licita es revoqui la condemna en aplicació del principi "in dubio pro reo".

Atès aquest plantejament auto exculpatori, escau recordar que per tal d'arribar a un veredicte de culpabilitat en seu criminal és imprescindible que l'òrgan judicial hagi gaudit d' una veritable prova de càrrec en la vista oral, practicada sota els principis d' oralitat, publicitat, debat contradictori entre defensa i acusació, i amb immediació del jutge o tribunal. Així ho recullen les STC 70/85 , 98/90 , 167/02 i 91/09 de 20 d'abril. En l 'afer que ens ocupa, l'estudi de l'acta del judici oral permet albirar sense cap mena de dubtes que es van practicar tres proves vàlides en dret ( art. 11.1er LOPJ ): A) la declaració del denunciant; B) La declaració del denunciat; i C) la testifical de dues persones que eren en el lloc dels fets, i per això, la qüestió objecte de debat i anàlisi és si dites proves són suficientment fiables i de caire incriminatori com per a bandejar l'aplicació al cas del principi jurídic " in dubio pro reo" que demana la defensa .

Examinada la sentència apel·lada, es constata que la jutge penal ha tingut en consideració que la versió dels fets relatada pel denunciant és coherent i plenament creïble, doncs l'ha contrastat amb la declaració dels dos testimonis presencials que van comparèixer al plenari, alhora que té en compte que el Sr. Casimiro va admetre que havia donat una lleu empenta al Sr. Olegario , en resposta a una prèvia acció idèntica per part d'aquest quan li va recriminar que no gaudia d'autorització municipal per a instal·lar un senyal de trànsit en el camí de Sant Joan.

Necessari és recordar en aquest punt, que si bé el recurs d'apel·lació autoritza al tribunal " ad quem " a revisar en aquesta seu la valoració provatòria efectuada per la jutjadora d'instància penal, el fet que l' apreciació d'aquesta es fonamenti en la immediació de què va gaudir en la pràctica de les proves de caire personal, significa que la seva valoració imparcial ha de ser respectada en la segona instància llevat que la resolució dictada estigui mancada del preceptiu raonament sil·logístic de culpabilitat, o sigui incoherent amb el material provatori aportat al judici oral. No és així en aquest afer. Com ens recorda la jurisprudència constitucional, entre moltes d'altres les STC 31/81 y 118/91 , si en el judici s'han practicat proves testificals, i " prima facie " reuneixen els requisits de persistència, claredat i corroboració derivada de dades perifèriques que els atorguin credibilitat, estem davant d'una condemna motivada i ajustada a dret, que reuneix els criteris que exigeix la jurisprudència, entre d'altres les STS de 9.09.92 , 28.02.98 , 20.10.08, i STC 183/05 , 328/06 i 2/10 de 11 de gener .

II.- En quan a la hipotètica infracció de l' art. 617.1er de la LO 5/10 de 22 de juny , atès que l'acció va ser simplement de recolzar la mà en el maluc de la persona amb qui estava discutint, sense colpejar-lo violentament ni ocasionar-li cap lesió, cal dir només que aquesta és precisament la diferència jurídica entre el primer i el segon paràgraf de l'esmentada norma.

El denunciat ha estat condemnat per mal tracta físic no per lesions, i la pena prevista per ambdues conductes il·lícites és diferent, força més greu si existeix resultat lesiu.

En quan a la reciprocitat de la conducta sancionada, cal matisar que d'acord amb el principi acusatori ( STS de 26 de desembre de 2006 ) només pot ser declarada culpable la persona contra qui s'ha dirigit l'acció penal prevista en l' art. 109 Lecrim , i en aquest afer la denuncia en seu policial o judicial només va ser formalitzada pel Sr. Olegario .

Les costes processals d'aquesta alçada es declaren d' ofici, en no apreciar-se especial temeritat en el recurs, d'acord amb el que recull l' art. 240 de la Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació interposat pel denunciat Casimiro contra la sentència condemnatòria dictada el dia 20 d'abril de 2012 pel Jutjat d' Instrucció nº 5 dels de Vilafranca del Penedès, he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d' ofici de les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu la present sentència a totes les parts comparegudes en aquest procés, i feu-los saber que contra ella no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari.

Una vegada verificat, retorneu la causa al jutjat de procedència a fi i efecte que l'executi d'acord amb el dret, tot deixant Testimoniatge en el rotlle.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. El secretari judicial.

In dubio pro reo
Derecho a la tutela judicial efectiva