Sentencia Penal Nº 883/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec ...e Septiembre de 2014
Sentencia Penal Nº 883/20...re de 2014

Última revisión
17/11/2014

Sentencia Penal Nº 883/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 151/2014 de 22 de Septiembre de 2014

Tiempo de lectura: 6 min

Tiempo de lectura: 6 min

Relacionados:






Orden: Penal

Fecha: 22 de Septiembre de 2014

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: COMAS DE ARGEMIR CENDRA, MONTSERRAT

Nº de sentencia: 883/2014

Nº de recurso: 151/2014

Núm. Cendoj: 08019370102014100594


Voces

Error invencible

Voluntad unilateral

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DESENA

Rotllo d'apel lació núm. 151/14

Judici de faltes núm. 333/12

Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Manresa

SENTÈNCIA NÚM.

Barcelona, 22 de septiembre de dos mil catorce

La Il lma. Sra. Montserrat Comas Argemir i Cendra, magistrada de la Secció Desena d'aquesta Audiència Provincial, constituïda en tribunal unipersonal, ha vist, en grau d'apel lació, el rotllo esmentat que deriva del judici de faltes procedent del Jutjat indicat a l'encapçalament seguit per una falta contra les persones. Aquesta causa deriva del recurs d'apel lació interposat per la denunciada Matilde i firmat per Lletrat, contra la Sentència dictada, havent presentat un escrit d'impugnació el denunciant Jeronimo , amb firma de Lletrat i el MINISTERI FISCAL que demanen la confirmació de la sentència.

Antecedentes

PRIMER. S'accepten i donen per reproduïts els antecedents de fet i fets provats de la Sentència objecte d'apel lació.

SEGON. Amb data 4-2-2009 el Jutjat va dictar Sentència, en el judici de faltes esmentat més amunt, la decisió de la qual és la següent: Que he de condemnar i condemno como autora de una falta d'incumpliment de regim de visites, a la pena de treinta dies de multa amb una qüota diària de cuatre euros, amb l'aplicació de l'article del mateix text legal que estableix la responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dos quotes diàries de multes impagades. També la CONDENMO a satisfer les costes processals.

TERCER. Contra la Sentència esmentada es va interposar un recurs d'apel lació dins el termini establert. Un cop admès a tràmit, es van remetre les actuacions originals a aquesta superioritat per ofici de data 20-5-2014. Per resolució de data 4-7-2014 s'ha designat com a ponent la magistrada Il lma. Sra. Montserrat Comas Argemir i Cendra.


S'accepten els que consten en la Sentència d'instància i que es donen aquí per reproduïts.


Fundamentos

Primer. S'accepten i donen per reproduïts els fonaments de dret de la Sentència objecte d'apel lació.

Segon. La defensa de la recurrent sol licita que es revoqui la condemna dictada per la jutge penal com autora d'una falta contra les persones i ho fonamenta: a) error en la valoració de la prova i b) la conducta de la denunciada no concorre l'element subjectiu de l'injust. Conclou sol licitant de la Sala es revoqui la condemna i decreti la lliure absolució.

Es desestima el primer motiu jurídic. Necessari és recordar d'antuvi, que malgrat el recurs d'apel lació previst en l' art. 976 de la Lecrim en relació al 790 de la llei d'enjudiciament criminal 38/2002de 24 d'octubre, autoritza al tribunal 'ad quem' a revisar la valoració probatòria en conjunt efectuada en primera instància, el més cert és que el jutge d'instrucció és l'únic davant del qual s'han practicat les proves, complint així els deures d'immediació, oralitat i contradicció que ordena la nostra LOPJ 19/03 de 26 de desembre, per la qual cosa l' apreciació inductiva que en va treure una vegada escoltades totes les parts implicades i examinats els informes o documents respectius aportats, ha de ser 'a priori' respectada per aquest tribunal, llevat que s'apreciï un error flagrant en el relat fàctic, i/o incoherència insalvable entre allò que declara acreditat i allò que serveix de base al seu veredicte.

Partint d'aquesta consideració preliminar, constatem que en el judici de faltes es van practicar totes les proves que denunciant i denunciada van proposar, consistents en llurs respectives declaracions i aportació de documental.

Manifesta la recorrent que no conexia la resolució judicial de 29 de març de 2011 que autoritza al pare a que el menor pugui ser recollit pel seu avi. La resolució està aportada a les actuacions (f. 41) i la denunciada no acredita que no li fos notificada per la via civil. El Jutge ho dona per provat perquè aquest sistema s'estava acomplint des de fa temps. La Jurisprudència declara que queda exclòs l'error invencible al que fa referència implícitament la part apelant a) si la persona té normal conciència de l'antijuridicitat de la seva conducta o com a mínim sospita que el seu comportament és contrari a dret; b) no es pot invocar error invencible en aquelles infraccions a les que la seva il.licitut és evident. En conseqüència en hi ha prou que es tingui conciència de la probabilitat de l'antijuricitat, no la seguretat absoluta del incorrecta comportament. ( SSTS 1074/2004, de 18 de octubre y 411/2006, de 18 de abril ). La part no pot en cap cas i de forma unilateral exigir que aquell dia l'entrega es fes a través de la policia tenint en compte que aquesta qüestió no està autoritzada judicialment. El fill no va ser entregat per la denunciada al avi del menor.

Es desestima el segon motiu jurídic. La tipificació jurídica dels fets que conté la sentència apel lada es correcta, atès que existeix l'element subjectiu d'acord amb el relat de fets provats la conducta de la denunciada reuneix tots els requisits de tipicitat punible que exigeix la norma esmentada. Com amb encert indica el jutge 'a quo', i sempre des de la perspectiva de prevalença dels drets del infant, cal situar dins d'aquella norma legal el comportament objectivament conscient de la mare en impedir el normal desenvolupament del règim de visites amb el pare i avi, vigent en les dates dels fets avui sotmesos a judici d'apel lació, atès que la llei no li permet decidir unilateralment si els fills han d'anar o no amb el denunciant i amb la persona autoritzada per recollir-lo: l'avi.

Les costes de l'apel lació es declaren d'ofici.

Fallo

DESESTIMO el recurs d'apel lació interposat per Matilde contra la Sentència de data 15-3- 2013 dictada pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Manresa, en el judici de faltes núm. 333/2012, de manera que confirmo íntegrament la resolució esmentada i declaro d'ofici les costes de l'apel lació.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i feu-los saber que no escau interposar-hi cap recurs ordinari. Uniu-ne un certificat al rotllo corresponent i retorneu les actuacions originals al Jutjat d'on provenen.

Així ho pronuncio , ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ.- Avui la magistrada ponent ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.


Sentencia Penal Nº 883/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 151/2014 de 22 de Septiembre de 2014

Ver el documento "Sentencia Penal Nº 883/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 151/2014 de 22 de Septiembre de 2014"

Acceda bajo demanda

Accede a más de 4.000.000 de documentos

Localiza la información que necesitas

LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS