Sentencia Social Nº 1510/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 754/2011 de 23 de Febrero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de febrer de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1510/2012

En els recursos de suplicació interposats per Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) y Jose Ignacio , Luis Enrique , Victor Manuel , Argimiro , Cecilio , Efrain , Fermín , Hernan , Justiniano , Melchor , Remigio , Teodoro , Carlos Miguel , Pedro Antonio i Ángel a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 1 de setembre de 2010 dictada en el procediment núm. 75/2009 , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27 de gener de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de setembre de 2010 , que contenia la decició següent:

'Que, estimando en parte las demandas interpuestas por Don Cecilio , Don Argimiro , Don Luis Enrique , Don Fermín , Don Hernan , Don Justiniano , Don Jose Ignacio , Don Victor Manuel , Don Efrain , Don Melchor , Don Remigio , Don Teodoro , Don Carlos Miguel , Don Pedro Antonio y Don Ángel , contra la Entidad Pública Empresarial 'ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF)', debo condenar a la entidad demandada a abonar a cada uno de los actores las cantidades que a continuación se indicarán, más el diez por ciento anual en concepto de indemnización por demora desde que las mismas debieron ser abonadas, en concreto a:

Don Cecilio , 1.519,19 €;

Don Argimiro , 1.990,08 €;

Don Luis Enrique , 1.313,68 €;

Don Fermín , 1.138,09 €;

Don Hernan , 2.602,34 €;

Don Justiniano , 1.252,10 €;

Don Jose Ignacio , 2.261,14 €;

Don Victor Manuel , 2.388,85 €;

Don Efrain , 2.676,06 €;

Don Melchor , 2.302,15 €;

Don Remigio , 2.594,43 €;

Don Teodoro , 2.728,75 €;

Don Carlos Miguel , 2.624,89 €;

Don Pedro Antonio , 3.005,78 €; y

Don Ángel , 1.849,02 €. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los actores prestan sus servicios para la demandada la Entidad Pública Empresarial 'ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF)', dedicada, entre otras, a la construcción y administración de infraestructuras ferroviarias, con la categoría profesional de mandos intermedios, antigüedad y salario mensual bruto con inclusión de parte proporcional de gratificaciones extraordinarias que para cada uno de ellos se especifica en el encabezamiento y hecho primero de las demandas obrantes a folios 1 a 3 y 253 a 255 que se dan por reproducidos (no oposición demandada acto juicio folios 376 y 377).

SEGUNDO.- Los actores durante los períodos reclamados correspondientes a los años 2.007 y 2.008 realizaron un total de horas por día trabajado abonadas por la empresa bajo del concepto de complemento de puesto por toma y deje (clave 303) y a razón de 8,691103 €/hora en el año 2.007 y de 8,864925 €/hora en el año 2.008, en las cuantías mensuales que para cada uno de ellos se especifican en la columna 'cobré' del hecho séptimo de las demandas acumuladas obrantes a folios 8 a 13 (con la aclaración del nombre del último actor de tal relación efectuada en el acto del juicio) y 259 a 265 que se dan por reproducidas (cantidades no opuestas por la demanda acto juicio folios 376 y 377 y coincidentes con las que figuran en la clave 303 de las hojas salariales aportadas por ambas partes relativas al periodo reclamado); y de habérseles abonado según el salario hora ordinario indicado por la empresa o por los actores sin oposición de la empresa, resultarían las cantidades y diferencias que igualmente se indican. En concreto:

Don Cecilio , valor hora ordinaria 2.007 igual a 14,95 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 14,91 € (alegaciones hecho quinto de la demanda no opuestas por la demandada en la documentación aportada); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado septiembre 2007 a agosto 2008 ambos inclusive ascenderían a 1.519,19 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido);

Don Argimiro , valor hora ordinaria 2.007 igual a 16,04 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 16,04 € (alegaciones hecho quinto de la demanda no opuestas por la demandada en la documentación aportada) De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en le período reclamado septiembre 2007 a agosto 2008 ambos inclusive ascenderían a 1.990,08 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Luis Enrique , valor hora ordinaria 2.007 igual a 15,7962 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,1752 € (folios 770 y 878 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de julio de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 377,53 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 936,15 €, lo que comporta un total de 1.313,68 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Fermín , valor hora ordinaria 2.007 igual a 15,2386 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,1100521 € (folios 772 y 789 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 227,62 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 910,47 €, lo que comporta un total de 1.138,09 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Hernan , valor hora ordinaria 2.007 igual a 16,9267 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,7926 € (folios 774 y 906 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de agosto de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 710,10 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 1.974,52 € (si bien el actor solo solicita en este período 1.892,24 €, folio 260), lo que comporta un total de 2.602,34 € (1.892,24 + 710,10) (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Justiniano , valor hora ordinaria 2.007 igual a 16,5424 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,7483 € (folios 784 y 853 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 250,13 € y en el período febrero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 1.001,97 €, lo que comporta un total de 1.252,10 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Jose Ignacio , valor hora ordinaria 2.007 igual a 15,8420 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,8944 € (folios 782 y 892 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 554,07 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 1707,07 €, lo que comporta un total de 2.261,14 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Victor Manuel , valor hora ordinaria 2.007 igual a 15,6101 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,8186 € (folios 768 y 828 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de julio de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 594,97 € solicitados (y no 631 € que resultarían) y en el período febrero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 1793,88 €, lo que comporta un total de 2.388,85 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Efrain , valor hora ordinaria 2.007 igual a 17,0202 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,6326 € (folios 780 y 946 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 505,82 e solicitados (y no los 547,22 € que resultarían) y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.170,24 €, lo que comporta un total de 2.676,06 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Melchor , valor hora ordinaria 2.007 igual a 17,1222 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,7108 € (folios 778 y 933 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 382,86 € (y no los 422,04 € que resultarían) y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.137,13 €, si bien el actor únicamente solicita 1.919,29 €, por o que el total solicitado ascendería a 2.302,15 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Remigio , valor hora ordinaria 2.007 igual a 17,3888 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,7696 € (folios 764 y 802 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 579,39 € si bien el actor únicamente solicita en su demanda 551,81 y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.042,62 €, lo que comporta un total de 2.594,43 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Teodoro , valor hora ordinaria 2.007 igual a 17,2121 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,7725 € (folios 766 y 840 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de agosto de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 626,47 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.102,28 €, lo que comporta un total de 2.728,75 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Carlos Miguel , valor hora ordinaria 2.007 igual a 16,7945 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,5953 € (folios 762 y 815 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 627,41 € si bien el actor únicamente solicita 551,81 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.073,08 €, lo que comporta un total de 2.624,89 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido)

Don Pedro Antonio , valor hora ordinaria 2.007 igual a 17,0734 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 18,7163 € (folios 761 y 866 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de septiembre de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 640,89 € si bien el actor únicamente solicita 581,84 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 2.423,94 €, lo que comporta un total de 3.005,78 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido) y

Don Ángel , valor hora ordinaria 2.007 igual a 16,2550 € y valor hora ordinaria 2.008 igual a 17,6954 € (folios 776 y 920 que se dan por reproducidos); De haberse abonado por la empresa las horas del complemento de puesto por toma y deje a razón de valor hora indicado, las diferencias a favor de este actor en el período reclamado de julio de 2007 a diciembre de 2007 ambos inclusive ascenderían a 554,23 € y en el período enero 2008 a diciembre 2008 ambos inclusive ascenderían a 1.294,78 €, lo que comporta un total de 1.849,02 € (hecho séptimo de la demanda que se da por reproducido).

TERCERO.- Para calcular el salario hora ordinario la empresa ha tenido en cuenta los conceptos que figuran en las hojas salariales bajo los epígrafes de sueldo (002), objetivos (407) y plan objetivos (409) (alegaciones empresa no desvirtuadas por los actores en relación documentos obrantes folios 770, 878, 772, 789, 774, 906, 784, 853, 782, 892, 768, 828, 780, 946, 778, 933, 764, 802, 766, 840, 762, 815, 761 y 866 que se dan por reproducidos en relación con hojas salariales correspondientes aportadas por ambas partes).

CUARTO.- Lo actores formularon reclamaciones previas que fueron desestimadas una parte de ellas de forma expresa (conformidad partes, documentos obrantes a folios 16 a 86 y 267 a 320 que se dan por reproducidos).

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.-L'objecte del recurs dels treballadors demandants contra la sentència que estima parcialment la seva reclamació de diferències del complement per lloc de treball 'Toma y Deje', és la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

També el recurs que presenta l'empresa ocupadora té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudencial en empara en l'apartat c) de la mateixa norma processal.

Segon.-Els demandants postulen la modificació del fet provat segon de la sentència, respecte al valor hora ordinària aplicat al Complement i les diferències que generaria per sobre del import establert per a aquest complement en les taules del conveni d'aplicació que abona l'empresa. Proposen que per a cada un dels reclamants menys els dos primers relacionats en el fet provat, consti el valor hora ordinària que fan constar en la demanda i no el valor hora ordinària inferior al postulat recollit en el fet provat que no obstant és superior al import del complement en les taules del Conveni, (clau 303). El text alternatiu que pretenen introduir a partir del demandant Sr. Luis Enrique és per fer constar la correcció del valor hora ordinària de cada un d'ells corresponent al període de l'any 2007 i del'any 2008 i les diferències superiors resultants que relacionen individualment, seguint el mateix enunciat del fet provat. Basen la modificació dels valors hora ordinària que consten en la demanda i aquí postulen, en els rebuts de salari de cada treballador aportats, sumant els conceptes fixos i variables percebuts de l'any més les pagues extres de cada un dividit entre la jornada anual establerta convencionalment.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, en el cas present considerem que la modificació del fet provat segon postulada reflecteix uns valors d'hora ordinària postulats en la demanda però que la part no ha demostrat perquè no ha aportat els càlculs concrets individualitzats adjuntats als rebuts salarials als quals es remet que corroborin aquests imports postulats, a fi de poder ser objecte de contradicció. No correspon ni al òrgan judicial de la instància ni a aquest Tribunal suplir o completar les proves deficients de les parts, perquè suposaria un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució Espanyola. Ens remetem al raonament de la sentencia en el setè Fonament de Dret que explicita la estimació del valor hora ordinària segons càlculs aportats per l'empresa que els demandants hagin instat o quantificat , a la vista del càlcul empresarial, altres possibles conceptes a incloure per determinar el salari hora ordinària postulat o altre diferent.

Atès també que la magistrada de la instància ha examinat els documents que citen juntament amb la resta de mitjans de prova practicada i dels elements de convicció aportats per les parts en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral i ha raonat la determinació del salari de l'hora ordinària que li ha merescut major acreditació i convenciment, i recordant també la suplicació no és una segona instància que permeti una valoració nova de la prova documental practicada, desestimem aquest objecte del recurs dels demandants.

Tercer.-Per millor sistemàtica d'aquest motiu de suplicació comencem amb el motiu del recurs de l'empresa recurrent consistent en la denúncia de les normes infringides, que l' ocupadora concreta en la del article núm. 134.2 de la Constitució Espanyola , en relació amb els articles núm. 32 i 33 de la Llei 47/2003 General Pressupostària ( BOE 284/2003 ) , així com la vulneració de l' article núm. 21.2 de la Llei 42/2006 de 29 de desembre de Pressupostos per a l'any 2007 , i l' article núm. 22.2 de la Llei 51/2007 de 26 de desembre de Pressupostos per a l'any 2008 , amb cita de criteri jurisprudencial dels Tribunals Superiors de Justícia de Catalunya. Argumenta resumidament que parteix del caràcter d'entitat pública empresarial d'acord amb la normativa que cita, que ningú discuteix, de manera que es troba subjecta al topall d'augment de la massa salarial de cada exercici pressupostari que estableixen les successives Lleis de Pressupostos de l'Estat. Fa referència a un conflicte col lectiu presentat davant l'Audiència Nacional referit al preu d'hora extraordinària amb valor fixat en el IX Conveni de Renfe en base al sotmetiment del increment màxim establert en la corresponent Llei de Pressupostos d'aplicació, que va ser desestimat en sentència de 28 de març de 2006 . Insisteix en què en aquest cas als períodes reclamats eren d'aplicació les corresponents Lleis de Pressupostos amb les corresponents limitacions d'assignació pressupostària i limitació d'increments de la massa salarial, atès que l'empresa es troba inclosa en el sector públic estatal sector empresarial en la Llei General Pressupostària segons l'article núm. 46 de la norma citada , i, en relació a la compatibilitat del dret a la negociació col lectiva establert en l' article núm. 37.1 de la Constitució Espanyola amb la limitació d'increments de la massa salarial, sosté que quest dret a la negociació col lectiva s'ha d'adequar al creixement previst en la respectiva Llei de Pressupostos del Estat, amb cita de doctrina jurisprudencial en aquest sentit. Es refereix a que el increment de la massa salarial forma part del contingut essencial, indisponible i de vigència anual de la Llei General Pressupostària i cita de doctrina constitucional i jurisprudencial, per concloure que l'acomodació de la garantia de l'0 núm. 35 del Estatut dels Treballadors en relació a la respectiva Llei de Pressupostos anual ha de quedar modulada per la restricció pressupostària de la massa salarial, de forma que si uns conceptes salarials s'incrementen per sobre el límit, altres conceptes salarials han de quedar per sota del augment global establert. Manifesta que seria absurd imputar tot l'augment salarials al valor de les hores extres perquè aquest augment s'aplicaria únicament als treballadors que fan hores extres i únicament quan les fessin. En els períodes reclamats l'augment global no pot comportar un increment superior al 2%, de manera que el reconeixement de la pretensió portaria a superar aquest nivell. Cita criteri jurisprudencial dels Tribunals Superiors de Justícia, que transcriu.

També denuncia la infracció del XII Conveni col lectiu de Renfe (BOE de 14 d'octubre de 1998, clàusula IV sobre el ' Marc regulador del Comandament mitjà i quadres', i la infracció del X Conveni col lectiu de Renfe, títol VI que regula ' el temps de treball', i en concret denuncia la infracció dels articles núm. 209 i 210 . Resumidament argumenta que la figura de Comandament mitjà o quadre te un sistema retributiu concret establert en l'apartat III del Sistema retributiu, integrat per un complement fix i un altre variable i complements de lloc de treball, entre els quals es compta el de 'Toma i Deje' retribuït en un import concret segons la Clau 303, que es cobra per dia efectiu treballat pel valor acordat en conveni, independent del valor mínim de l' hora extraordinària equivalent al preu de la hora ordinària, com postulen els demandants. Cita criteri jurisprudencial de Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia que transcriu. Recorda que en l' article núm. 209 del Conveni es recull la definició de les hores considerades de Toma i Deje, les quals, per disposició de l'article núm. 210 es realitzen abans o desprès de la jornada laboral i es valoraran d'igual forma que les extraordinàries, però no estaran subjectes al topall màxim d'aquestes. Raona que evidentment aquesta norma convencional es remet a l' article núm. 35 del Estatut dels Treballadors , si be aquest temps de Toma i Deje no està subjecte al valor mínim equivalent a l'hora ordinària perquè no ho disposa així. Recorda que aquest temps del complement te un tractament diferent del de les hores extres perquè no te el topall anual fins a 80 hores extres. També argumenta que el temps del complement de Toma y Deje és obligatori contràriament a la realització d'hores extres. Cita doctrina del Tribunal Suprem de 16 de desembre de 2005 que interpreta els articles núm. 209, 210 i 211 del Conveni de Renfe sobre el complement de Toma y Deje , que transcriu en part recordant el que disposen aquestes normes convencionals de què consisteix en l'anticipació o retard que s'hagi de fer sobre el horari normal per cobrir el servei o funció ( art. 209 ), tenint aquest temps el mateix valor que les hores extres i en quantia variable segons la cobertura temporal excedeixi o no a la mitja hora ( art. 210 ), com a indemnització per la recepció i lliurament del servei (art. 211 ).

És fet conforme que l'ocupadora és una entitat pública empresarial sotmesa a les Lleis anuals de Pressupostos del Estat, de forma que el increment salarial anual està supeditat al percentatge establert en les Lleis de Pressupostos per al increment de la massa salarial d'aquell any respecte de la massa de l'any anterior. Pels exercicis 2007 i 2008 el increment global establert per a les retribucions del personal al servei del sector públic no podia superar el 2% respecte de les retribucions del any anterior. El increment global del 2% de la massa salarial no comporta una equivalència automàtica d'igual increment individual, perquè l'aplicació del 2% global ha d'atendre el muntant de diferents conceptes i complements salarials variables per les condicions del lloc de treball o pel rendiment, que estan en evolució i no es poden considerar de forma estàtica. Per aquest raonament no admetem l'argument de l'empresa recurrent de què la pretensió dels demandants de cobrar el complement de Toma y Deje a raó del valor de l'hora ordinària per haver de ser considerades com extraordinàries, faria superar el 2% global d'increment establert en les Lleis de Pressupostos per al any 2007 i per a l'Any 2008, que és el període que reclamen. No discutim i fem nostra la doctrina que cita el recurs del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem emesa en les dècades 80 i 90 del segle passat referida a l'acomodació del sistema de pensions en el seu conjunt al percentatge pressupostari per la raó de què es tracta d'administrar mitjans econòmics limitats per al gran nombre de necessitats. No considerem però que sigui d'aplicació a la pretensió present dels demandants, que es limita a equiparar el valor del complement de Toma y Deje al valor hora ordinària de cada un d'ells degut a la consideració normativa convencional de què el temps de Toma y Deje s'ha d'equiparar al de les hores extraordinàries perquè consisteix en allargar la jornada normal. La quantificació del Complement com a hora ordinària no pot incidir en la superació del increment màxim limitat de la massa salarial de la recurrent per les corresponents Lleis de Pressupostos per als anys 2007 i 2008. En aquest sentit, recordem amb la sentència de la instància la doctrina del Tribunal Suprem en Sentència de 26 d'abril de 2007 ( rec. 312/2006 ) que rebutja el principi de legalitat invocat pel Servei Sanitari autonòmic per incorrecte, 'porque lo que el art. 60 LGP . impide es que la Administración Pública realice un gasto sin consignación presupuestaria, pero no que surja una obligación a cargo de la Administración Pública, lo que viene determinado por la norma, el contrato o el acto administrativo que la establezca, y la obligación será válida desde su nacimiento si cumple los requisitos legales, siquiera no pueda hacerse efectiva hasta que se haga la consignación ( STS 10/12/02 R. 1492/02 )'. La reclamació dels demandants no és aliena ni contravé les disposicions pressupostàries citades per la recurrent, i, en tot cas ha d'observar la normativa laboral general com és l' article núm. 35 del Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995 ) que estableix un dret mínim necessari no disponible, de superior rang jeràrquic que el Conveni col lectiu d'aplicació de l'ocupadora, segons l' article núm. 3.1 a) i b) del Estatut dels Treballadors, llei laboral especial .

La recurrent no demostra en cap cas que el valor del complement reclamat sigui factor que superi el increment del 2% global establert en les respectives Lleis de Pressupostos per als anys 2007 i 2009, sense que el increment percentual individual de cada un dels treballadors que aporta sigui vàlid, ja que la limitació d'increment ha de ser global i preveure i incloure nous complements salarials personals o de lloc de treball a que els treballadors tinguin dret per normal legal o convencional, com pot ser un nou tram del complement salarial relacionat amb l'antiguitat , un increment d'hores extres respecte de l'any anterior, o nous complements del lloc de treball respecte de l'any anterior. El criteri jurisprudencial dels Tribunals Superiors de Justícia abunden en el respecte de les limitacions derivades de les lleis pressupostàries en els increments salarials convencionals ja que l'autonomia de la voluntat queda condicionada per les disposicions de norma superior.

No obstant, en el cas d'observar la prescripció imperativa de l' article núm. 35 del Estatut dels Treballadors , abundant en el nostre raonament, invoquem i fem nostre el de la STSJ de Castella Lleó de 12 de juliol de 2010 ( rec. 1121/2010) en cas de la mateixa recurrent davant la controvèrsia sobre el valor de les hores extres, establert en el conveni en quantitat inferior al valor mínim de l'hora extraordinària equivalent al de l'hora ordinària establert de forma imperativa i com a norma de dret necessari en l' article núm. 35 del Estatut dels Treballadors . En el 3er FD diu: 'En este caso la limitación de la masa salarial global prescrita por la Ley presupuestaria se intenta alzar como obstáculo para el cumplimiento de la Ley laboral, lo que es algo sustancialmente distinto a lo hasta ahora resuelto por la jurisprudencia. Es cierto que los actos unilaterales del empleador público y los pactos individuales o colectivos suscritos por el mismo, en cuanto entran dentro de su poder de disposición, quedan limitados por las prescripciones de la Ley de presupuestos. Pero tales limitaciones, a juicio de esta Sala, no son aplicables cuando se trata de actos debidos, esto es, de aplicación pura y simple de las prescripciones legales. De lo contrario nos encontraríamos con situaciones realmente paradójicas, como que un trabajador que viniera cobrando por debajo del salario mínimo interprofesional no tuviera derecho a percibir éste si se superase el tope de subida de la masa salarial, o que un trabajador con contrato en prácticas o para la formación fraudulento en una Administración no pudiera cobrar conforme a convenio colectivo por la misma causa, o que situaciones contrarias al principio de igualdad en materia salarial, por ejemplo entre fijos y temporales, no fueran susceptibles de reparación salarial para evitar superar tales topes presupuestarios e incluso que, superada esa masa salarial, los empleados públicos perdieran el derecho a la retribución por los servicios prestados. Esto es, de convertir el tope de subida de la masa salarial establecido en la Ley de presupuestos anuales no en un límite a la autonomía individual o colectiva para regular aquello que, en principio, entraría dentro de su poder de disposición, sino en un obstáculo al puro y simple cumplimiento de la legislación laboral, incluso en aquellos aspectos regulados por la Ley de manera imperativa e indisponible, como es el que aquí nos ocupa, los efectos irían más allá de lo hasta ahora resuelto por la jurisprudencia, confiriendo efectos exorbitantes a la Ley de Presupuestos anuales, que no parece que hayan sido queridos por el legislador. Por otra parte no cabe olvidar que estamos ante una Ley de Presupuestos anuales, que, aunque se trata de una auténtica norma con rango de Ley, está sin embargo limitada competencialmente, dada su especialidad y la forma de su tramitación, de manera que, aunque su contenido no está limitado a la previsión de ingresos y las autorizaciones del gasto, sino que también puede establecer disposiciones de carácter general en materias propias de la ley ordinaria estatal (con algunas excepciones que no vienen al caso) que guarden directa relación con las previsiones de ingresos y las habilitaciones de gastos de los Presupuestos o con los criterios de política económica general en que se sustentan el Tribunal Constitucional ha declarado igualmente que este contenido eventual sólo tiene cabida dentro de límites estrictos y que ni tal inclusión puede desvirtuar el contenido primordial que caracteriza a dicha ley, ni de ella se sigue que dichas materias hayan de formar necesariamente parte de su contenido y no puedan ser reguladas por una ley ordinaria ( sentencia del Tribunal Constitucional76/1992 ). Para delimitar el ámbito dentro del cual debe moverse necesariamente la inclusión, en las Leyes de Presupuestos, de las materias que no constituyen el núcleo esencial, mínimo e indisponible de las mismas, el Tribunal ha establecido dos condiciones: la conexión de la materia con el contenido propio de este tipo de leyes y la justificación de la inclusión de esa materia conexa en la ley que aprueba anualmente los Presupuestos Generales. En suma, para que la regulación por una Ley de Presupuestos de una materia distinta a su núcleo mínimo, necesario e indisponible (previsión de ingresos y habilitación de gastos) sea constitucionalmente legítima, es necesario que esa materia tenga relación directa con los gastos e ingresos que integran el Presupuesto o con los criterios de política económica de la que ese Presupuesto es el instrumento y que, además, su inclusión en dicha ley esté justificada, en el sentido de que sea un complemento necesario para la mayor inteligencia y para la mejor y más eficaz ejecución del Presupuesto y, en general, de la política económica del Gobierno. Por consiguiente, siendo esta limitación inherente a las Leyes anuales de presupuestos, no puede hacerse una interpretación extensiva de las mismas para conferirle carácter derogatorio de elementos básicos de la regulación laboral y de su mismo sistema de fuentes cuando se trate de empleados públicos contratados laboralmente.

La conclusión, a juicio de esta Sala, es que las limitaciones de las leyes de presupuestos anuales sobre la subida de la masa salarial afectan a aquello que estaba inicialmente dentro del poder de disposición de las partes sociales, como es lo relativo a la fijación de la cuantía concreta de los salarios, pero no constituyen un argumento que pueda elevarse frente al cumplimiento de las disposiciones establecidas con carácter imperativo por la legislación laboral vigente, porque en ese caso los actos del empresario no tienen naturaleza voluntaria y dispositiva, sino que son actos debidos. Por tanto la limitación establecida en la Leyes de Presupuestos sobre subida de la masa salarial no son aplicables frente a la aplicación de la norma de derecho imperativo establecida en elartículo 35.1 del Estatuto de los Trabajadores '.

Quart.-Entrant a examinar els articles del XII conveni Col lectiu i en concret els articles núm. 209 , que defineix el complement salarial de Toma y Deje dels comandaments intermedis d'ADIF, consistent en l'anticipació o retard sobre l'horari normal atenent a la índole de la funció i cobertura del servei, ens remetem a la interpretació que la doctrina jurisprudencial fe de l'art. 210 tan citat quan estableix que les hores corresponents al complement salarial de Toma y Deje es valoraran igual que les hores extraordinàries i en import variable segons el temps excedeixi de mitja hora, i a l' article núm. 211 que estableix que el seu valor no obeeix a un salari sinó a una indemnització per recepció i lliurament del servei. Amb la sentència de la instància citem la doctrina del Tribunal Suprem que tracta la naturalesa d'aquest complement salarial de lloc de treball referida expressament al complement de Toma y Deje en la sentència del Tribunal Suprem de 29 de desembre de 2005 ( rec. 764/2005 ) la qual conclou que la normativa convencional definidora i reguladora el configura com un excés de jornada de caràcter ocasional i desvinculat de la jornada ordinària, de la qual s'allunya quant a la remuneració corresponent que és la de les hores extraordinàries.

La regulació del art. núm. 35.1 del Estatut dels Treballadors referida a què en cap cas el valor de l'hora extraordinària podrà ser inferior al valor hora ordinària, també limita l'autonomia col lectiva que ha de fixar el valor mínim de l'hora extra al salari de l'hora ordinària perquè constitueix una norma mínima imperativa i de dret necessari. El salari ordinari unitari i total constitueix la base quantitativa del corresponent a l'hora extraordinària, de forma que dividint el import total anual percebut per les hores anuals pactades o establertes, s'obté la realitat del valor hora ordinària ( STS de 21 de febrer de 2007 , rec. 33/2006 ) o valor mínim de l'hora extraordinària.

La nostra conclusió en aquest cas és coincident amb la de la instància de que en la mesura que el complement de Toma y Deje consisteix en una prolongació del horari normal o jornada per raó del servei, te naturalesa equivalent a les hores extres, i la seva remuneració ha de respectar el valor de la hora ordinària de cada treballador dintre de l'específica regulació de l' article 211 del Conveni sobre si la prolongació és superior o no a la mitja hora, en consonància amb la doctrina assentada en la Sentència del TS. de 29 de desembre de 2005 ja citada, que decideix justament sobre aquesta concreta controvèrsia, coneixedors de que hi han altres Tribunals Superiors de Justícia que discrepen d'aquest criteri.

En conseqüència desestimem aquest objecte del recurs de l'empresa ocupadora demandada.

Cinquè.-el segon objecte de suplicació dels demandants és per denunciar la infracció de l' article núm. 35.1 del Estatut dels Treballadors respecte del còmput del valor de la hora ordinària. Raonen que la sentència exclou uns conceptes que han de ser inclosos, de manera que el complement per la prolongació de la jornada és inferior al mínim establert del preu hora ordinària, de forma que l'apartat 3.1 de les taules del XII Conveni no resulta d'aplicació perquè és inferior al preu hora ordinària. El càlcul que de l'hora ordinària efectua l'ocupadora és igualment inferior al correcte perquè no inclou els complements variables del salari anual, i és el recollit en el fet provat segon de la sentència. Mantenen que el valor de la hora ordinària ha d'incloure tots els conceptes salarials percebuts, claus 002 a 590 dels rebuts salarials, més la part proporcional de les pagues extres. Cita doctrina i criteri jurisprudencial en cas similar del càlcul de la hora extraordinària dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

La primera qüestió que plantegen sobre que el complement de Toma y Deje ha de tenir el valor de l'hora ordinària en aplicació de l' article núm. 35.1 del Estatut dels Treballadors com a remuneració mínima de l'hora extraordinària a què se'l equipara convencionalment, està resolta en el fonament de dret precedent, de forma que ens hi remetem, amb estimació d'aquesta pretensió.

Quant al valor concret de l'hora ordinària d'aplicació als demandants en el pagament del Complement Toma y Deje, de nou en l'exposició del motiu insisteixen en les quanties individuals de les hores ordinàries postulades en la demanda i en aquests recurs, sense concretar degudament quins complements variables són d'aplicació en cada cas.

No havent pogut modificar el fet provat segon de la sentència pels raonaments que hem exposat oportunament en el segon fonament de dret d'aquesta sentència, desestimem aquest motiu del recurs dels demandants.

En conseqüència desestimem el recurs de l'empresa Adif i també el dels demandants, amb confirmació de la sentència de la instància.

Atesos els precedents fonaments de dret i els preceptes esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs presentat pels demandants Srs. Cecilio i catorze més representats per la Lletrada Sra. Roser Gonell Garcia i el presentat per l'empresa Administrador de Infraestructures Perroviarias (ADIF) contra la Sentència de 1 de setembre de 2010 dictada pel Jutjat social núm. 14 de Barcelona en el procediment núm. 75/2009 i acumulat núm. 371/2010 Jt. Social 29 de Barcelona, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.