LEI 11/2011, deth 29 de deseme, de reestructuracion deth sector public entà agilitar era activitat administrativa., - Diario Oficial de Cataluña, de 31-05-2012

TIEMPO DE LECTURA:

  • Ámbito: Cataluña
  • Boletín: Diario Oficial de Cataluña Número 6139
  • Fecha de Publicación: 31/05/2012
  • PDF de la disposición

Las versiones catalana y castellana de este documento fueron publicadas en el DOGC núm. 6035, de 30.12.2011.

Es versions catalana e castelhana d'aguest document sigueren publicades en DOGC num. 6035, de 30.12.2011.

Eth president

dera Generalitat de Ctalonha

Sigue notòri a toti es ciutadans qu'eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e d'acòrd tamb çò qu'establís er article 65 der Estatut d'autonomia de Catalonha, promulgui era següenta

LEI

Somari

Preambul

Títol preliminar

Títol I. Supression d'organismes e entitats

Capítol I. Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Capítol II. Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Títol II. Organizacion dera Administracion

Capítol I. Encastre dera salut

Seccion prumèra. Modificacion dera Lei 15/1990, deth 9 de junhsèga, d'organizacion sanitària de Catalonha

Seccion dusau. Modificacion dera Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives

Seccion tresau. Modificacion dera Lei 8/2007, deth 30 de junhsèga, der Institut Catalan dera Salut

Seccion quatau. Modificacion dera Lei 18/2009, deth 22 d'octobre, de salut publica

Capítol II. Encastre deth territòri

Seccion prumèra. Modificacion dera Lei 15/2001, deth 14 de noveme, de meteorologia

Seccion dusau. Modificacion dera Lei 28/2002, deth 30 de deseme, de creacion der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran

Seccion tresau. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2003

Seccion quatau. Modificacion dera Lei 13/2009, deth 22 de junhsèga, dera Agéncia der Abitatge de Catalonha

Seccion cincau. Modificacion dera Lei 14/2009, deth 22 de junhsèga, d'aeropòrts, elipòrts e autes infrastructures aeroportuàries

Capítol III. Encastre dera cultura

Seccion prumèra. Modificacion dera Lei 4/1993, deth 18 de març, deth sistèma bibliotecari de Catalonha

Seccion dusau. Cambiament de denominacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus

Seccion tresau. Modificacion dera Lei 20/2000, deth 29 de deseme, der Institut Catalan des Indústries Culturaus

Seccion quatau. Modificacion dera Lei 6/2008, deth 13 de mai, deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts

Seccion cincau. Modificacion dera Lei 20/1987, deth 12 de noveme, de creacion dera Entitat Autonòma Institucion des Letres Catalanes

Seccion siesau. Modificacion dera Lei 7/2011, deth 27 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères

Capítol IV. Auti encastres

Seccion prumèra. Modificacion dera Lei 6/2007, deth 17 de junhsèga, deth Centre d'Estudis d'Opinion

Seccion dusau. Modificacion dera Lei 2/2007, deth 5 de junh, deth Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Seccion tresau. Modificacion dera Lei 10/1989, deth 10 de junhsèga, deth Patronat dera Montanha de Montserrat

Seccion quatau. Modificacion dera Lei 13/2007, deth 31 d'octobre, deth Memoriau Democratic

Seccion cincau. Modificacion dera Lei 14/2007, deth 5 de deseme, der Institut Catalan Internacionau pera Patz

Seccion siesau. Modificacion dera Lei 5/1986, deth 17 d'abriu, de creacion dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat

Seccion setau. Modificacion dera Lei 7/2007, deth 17 de junhsèga, dera Agéncia Tributària de Catalonha

Seccion ueitau. Modificacion dera Lei 1/2003, deth 19 de hereuèr, d'universitats de Catalonha

Seccion nauau. Modificacion dera Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion

Seccion detzau. Modificacion dera Lei 10/1994, der 11 de junhsèga, dera Policia dera Generalitat - Mòssos d'Esquadra

Seccion onzau. Modificacion dera Lei 10/2007, deth 30 de junhsèga, der Institut de Seguretat Publica de Catalonha

Seccion dotzau. Cambiament de denominacion der Institut Catalan dera Adopcion

Seccion tretzau. Modificacion dera Lei 13/1997, deth 19 de noveme, de creacion der Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion

Seccion catorzau. Modificacion dera Lei 10/2010, deth 7 de mai, d'acuelhuda des persones immigrades e des retornades tà Catalonha

Seccion quinzau. Modificacion dera Lei 9/1991, deth 3 de mai, der Institut Catalan dera Energia

Seccion setzau. Modificacion dera Lei 1/2007, deth 5 de junh, deth Conselh de Relacions Laboraus

Seccion dètz-e-setau. Modificacion dera Lei 23/2009, deth 23 de deseme, deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion

Seccion dètz-e-ueitau. Cambiament de denominacion dera Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut

Seccion dètz-e-nauau. Modificacion deth Decrèt lei 4/2010, deth 3 d'agost, de mesures de racionalizacion e simplificacion dera estructura deth sector public dera Generalitat de Catalonha

Seccion vintau. Modificacion dera Lei 7/2011, deth 27 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères

Títol III. Conselh Catalan dera Empresa e Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Capítol I. Conselh Catalan dera Empresa

Capítol II. Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Disposicions addicionaus

Prumèra. Subrogacion des drets e es obligacions deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e er Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Dusau. Assignacion de mieis ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries

Tresau. Estatuts der Institut Catalan des Empreses Culturaus

Quatau. Composicion deth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts

Cincau. Denominacion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Disposicions transitòries

Prumèra. Patrimòni e pressupòst deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Dusau. Patrimòni e pressupòst der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Tresau. Junta de Govèrn e Conselh Assessor dera Institucion des Letres Catalanes

Quatau. Personau deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts e era Institucion des Letres Catalanes

Cincau. Aplicacion der article 4.r dera Lei 6/2008

Disposicions derogatòries

Prumèra. Derogacion de nòrmes damb reng de lei

Dusau. Derogacion de nòrmes damb reng reglamentari

Disposicions finaus

Prumèra. Reng normatiu dera regulacion de determinadi organs administratius

Dusau. Adaptacion des Estatuts der Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries

Tresau. Adaptacion des Estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Quatau. Mesures de dissolucion d'organismes

Cincau. Aprobacion deth Reglament de regim interior der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre

Siesau. Presentacion d'un projècte de lei de modificacion dera Lei 20/2000

Setau. Entrada en vigor

Preambul

Era agilitacion des tramits e des procèssi pròpris dera activitat administrativa e er auanç ena reordenacion e era racionalizacion administrativa deth sector public de Catalonha se configuren coma dus des èishi principaus dera accion de govèrn entà arténher ua administracion agila e sostenibla ath servici des ciutadans e des objectius de desvolopament economic e sociau. En coeréncia damb era volontat exprimida en Plan de govèrn 2011-2014, cau ua administracion publica qu'arrespone damb mès eficacitat e agilitat as besonhs e es requeréncies de ciutadans e empreses entà non generar a uns e d'auti còsti que non son de besonh o desproporcionadi.

Aguesta lei da responsa as objectius exprimidi e abòrde ua prumèra fasa dera reestructuracion dera Administracion dera Generalitat e deth sòn sector public a compdar de diuèrses mesures, totes damb eth denominador comun dera racionalizacion des estructures e era reduccion de còsti.

S'estructure en quate títols. Eth títol preliminar determine er objècte e es fins dera lei. Es títols I e II an caractèr generau e includissen, d'ua banda, supressions d'organismes e entitats e, d'auta banda, precèptes d'organizacion e reordenacion deth sector public damb ua ampla modificacion des leis que lo regulen. Per contra, eth títol III ei especificament destinat ath Conselh Catalan dera Empresa e ara Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana.

En títol I, jos era rubrica de "Supression d'organismes e entitats", s'establís era dissolucion de dues entitats der encastre industriau (eth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e er Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila), es foncions que ne son assumides dirèctament peth departament competent en matèria d'indústria.

Ja laguens deth títol II, e jos era rubrica generau d'"Organizacion dera Administracion", s'includís ua reordenacion administrativa fòrça ampla, organica e foncionau, qu'afècte diuèrsi organs e entitats. S'estructure en quate grani capítols. Es tres prumèrs se dediquen a encastres sectoriaus especifics (salut, territòri e cultura) e eth quatau acorròpe regulacions referentes a organismes e entitats diuèrses. Eth celh principau dera regulacion l'aucupen es precèptes relatius ara composicion e organizacion d'organs collegiadi de direccion, govèrn o participacion d'entitats deth sector public e es precèptes sus era composicion d'auti organs depenenti de bèri organismes. Er èish vertebrador ven definit per objectiu d'esclarir e simplificar es estructures respectives e, amassa, de facilitar-ne era adaptacion ara evolucion dera organizacion administrativa. Es entitats afectades artenhen un ample espèctre dera planta administrativa: Servici Catalan dera Salut, Servici Meteorologic de Catalonha, Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran, Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre, Agéncia der Abitatge de Catalonha, Aeropòrts de Catalonha, Patronat dera Montanha de Montserrat, Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses, Institut de Seguretat Publica de Catalonha, Institut Catalan dera Energia e Conselh de Relacions Laboraus. En aguesta madeisha linha, cau destacar es reduccions significatives deth nombre de membres d'auti organs de govèrn de determinades entitats, coma eth Memoriau Democratic o er Institut Catalan Internacionau pera Patz.

D'auta banda, eth títol II incorpòre disposicions qu'agranissen es foncions d'auti organismes (Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries, Agéncia Tributària de Catalonha, Institut Catalan der Acuèlh e era Adopcion), era sua concrecion e reordenacion (Institut Catalan dera Salut, Agéncia de Salut Publica de Catalonha, Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut, Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion), eth sòn regim d'autonomia, organizacion e foncionament (Centre d'Estudis d'Opinion) e es foncions, era organizacion e eth regim juridic der Institut Catalan des Empreses Culturaus, qu'ei era naua denominacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus.

Tanben en encastre culturau, cau destacar era regulacion deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts e dera Institucion des Letres Catalanes. Per çò qu'ei deth prumèr, coma entitat qu'a per objècte aconselhar en encastre dera politica culturau e velhar peth supòrt e era promocion dera creacion artistica, se'n regulen es foncions e era composicion. Per çò qu'ei dera Institucion des Letres Catalanes, se'n regulen fonamentaument er objècte, es foncions e era organizacion.

Addicionaument as precèptes de dissolucion e supression d'entitats e organismes includidi en títol I, eth títol II dissòlv es societats Viatges de Muntanya, SA, e Remodelacions Urbanes, SA, e establís era assumpcion des sues foncions per Ferrocarrils dera Generalitat de Catalonha e er Institut Catalan deth Solèr, respectivament.

Dehòra der encastre estrictament organizatiu, mès damb repercussion ena esfèra organizativa, cau hèr mencion tanben de modificacions includides enes capítols correspondents qu'afècten es leis deth Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya -entà regular eth ligam ath Registre de planejament urbanistic de Catalonha e promòir era difusion deth dret en vigor en Catalonha-, d'universitats -entà facilitar eth desplegament der espaci europèu d'educacion superiora-, dera Policia dera Generalitat - Mòssos d'Esquadra -entà regular aspèctes restacadi ath procès selectiu des aspirants e ara situacion administrativa des foncionaris que volguen participar coma candidats en eleccions d'organs publics representatius-, d'educacion de Catalonha -sus era aprobacion des estatuts der Institut Superior des Arts-, d'acuelhuda des persones immigrades e des retornades tà Catalonha -sus era aprobacion des estatuts dera Agéncia de Migracions de Catalonha- e d'accès ara assisténcia sanitària de cobertura publica a cargue deth Servici Catalan dera Salut- entà precisar es titulars deth dret ara assisténcia sanitària a cargue deth Servici Catalan dera Salut, damb er objectiu de garantir era equitat e era sostenibilitat deth sistèma sanitari de cobertura publica.

Fin finau, eth títol III cree eth Conselh Catalan dera Empresa e incorpòre era regulacion complèta dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, qu'ei er organisme qu'execute es politiques deth Govèrn enes encastres dera innovacion, era transferéncia tecnologica, era internacionalizacion, eth foment e era captacion d'inversions e eth melhorament contunhat dera productivitat dera empresa, e qu'ei objècte de difusion per miei dera mèrca ACC1Ó. En aguest sens, era regulacion includís, en prumèr lòc, era definicion des fins, era natura, eth regim juridic e es foncions especifiques dera Agéncia. Atau madeish, incorpòre era regulacion des organs de govèrn dera Agéncia, que son eth Conselh Rector, eth Conselh d'Administracion e era Presidéncia, e der organ de gestion, qu'ei eth conselhèr delegat o conselhèra delegada. Er estatut juridic dera Agéncia se complète damb er includiment des precèptes apertienti sus personau, contractacion, recorsi economics, pressupòst, patrimòni, compdabilitat e contraròtle economic e de gestion. Ei mès que mès remercabla era regulacion deth sistèma de relacions dera Agéncia damb eth departament que n'ei adscrita, que s'articule per miei d'un contracte de gestion pluriannau.

Era Lei se complète, en prumèr tèrme, damb cinc disposicions addicionaus, qu'establissen, en prumèr lòc, era subrogacion per part dera Administracion dera Generalitat, mejançant eth departament competent en matèria d'indústria, des drets e obligacions deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila, que se dissòlven. Dera madeisha manèra, s'establís, laguens der encastre sanitari, era assignacion de mieis ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries. En matèria culturau, s'includissen disposicions sus era vigéncia des estatuts der Institut Catalan des Indústries Culturaus e sus era composicion deth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts.

Enes cinc disposicions transitòries, i figuren precèptes sus era assignacion, ath departament competent en matèria d'indústria, deth patrimòni e eth pressupòst pròpris deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila. Atau madeish, s'i includissen disposicions de dret transitòri sus era metuda en practica progressiua deth paquet de mesures adoptades en encastre culturau: mesures sus era mantenença dera composicion des organs dera Institucion des Letres Catalanes, sus eth personau foncionari e laborau deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts e dera Institucion des Letres Catalanes, e sus eth termini entara creacion d'un estrument interactiu d'informacion d'ajudes qu'a de promòir eth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts.

Es disposicions derogatòries includissen era derogacion exprèssa des nòrmes damb reng de lei e damb reng reglamentari afectades.

Eth tèxte dera Lei se barre damb sèt disposicions finaus. Era prumèra establís era mantenença dera vigéncia damb reng reglamentari de determinades disposicions legaus que regulen diuèrsi organs administratius e abilite ath Govèrn entà determinar es unitats directives o es organs administratius qu'an de complir foncions qu'èren atribuïdes per nòrmes damb reng de lei, tot açò damb er objectiu de facilitar era adaptacion d'aguesti organs ath dinamisme de besonh deth modèl organizatiu dera Administracion. D'auta banda, s'includissen diuèrsi mandats ath Govèrn entà qu'adapte es estatuts der Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries e dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, entà qu'apròve eth Reglament de regim interior der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre, entà que presente un projècte de lei de modificacion dera Lei 20/2000 entà evitar era coïncidéncia de foncions entre er Institut Catalan des Empreses Culturaus e era Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau e entà qu'adòpte mesures entà dissòlver o fusionar es organismes que'n hè referéncia eth títol I. Fin finau, era darrèra disposicion finau establís era entrada en vigor dera Lei londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, atengut eth besonh que sigue pleament efectiva d'ua manèra immediata, levat deth precèpte relatiu ath ligam ath Registre de planejament urbanistic de Catalonha, era entrada en vigor que'n rèste diferida.

En conjunt, es mesures qu'establís aguesta lei compòrten ua simplificacion e un aprimament reaus dera Administracion e deth sector public restacat o depenent, de manèra parallèla a un procès de racionalizacion des estructures de direccion e melhorament des mecanismes de gestion que, coma s'a auançat, entronque clarament damb es objectius traçadi peth Plan de govèrn 2011-2014.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objècte

Er objècte d'aguesta lei ei era reestructuracion organizativa e era reordenacion de foncions laguens deth sector public de Catalonha per tau d'agilitar es tramits e es procediments pròpris dera activitat administrativa.

Article 2

Fins

Es fins d'aguesta lei son:

a) Esclarir e simplificar es estructures administratives e facilitar-ne era adaptacion ara evolucion dera organizacion administrativa.

b) Promòir ua Administracion qu'arrespone damb mès eficacitat, eficiéncia e agilitat as besonhs e es requeréncies des ciutadans e es empreses e que non les genère còsti que non son de besonh o desproporcionadi.

c) Arténher ua Administracion agila e sostenibla ath servici des objectius de desvolopament economic e sociau de Catalonha.

TÍTOL I

Supression d'organismes e entitats

Capítol I

Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Article 3

Dissolucion deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Se dissòlv eth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion (LGAI) e s'extinguís era sua personalitat juridica.

Article 4

Foncions deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Es foncions qu'er ordenament juridic atribuís ath Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion son assumidi peth departament competent en matèria d'indústria.

Capítol II

Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Article 5

Dissolucion der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Se dissòlv er Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila (Idiada) e s'extinguís era sua personalitat juridica.

Article 6

Foncions der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Es foncions qu'er ordenament juridic atribuís ar Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila son assumidi peth departament competent en matèria d'indústria.

TÍTOL II

Organizacion dera Administracion

Capítol I

Encastre dera salut

Seccion prumèra

Modificacion dera Lei 15/1990, deth 9 de junhsèga, d'organizacion sanitària de Catalonha

Article 7

Modificacion der article 13 dera Lei 15/1990

Se modifique er apartat 1 der article 13 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Conselh de Direccion, organ superior de govèrn e direccion deth Servici Catalan dera Salut, ei format per:

"a) Eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de salut, que n'ei eth president o presidenta e, coma tau, n'a era representacion institucionau.

"b) Eth secretari o secretària generau deth departament competent en matèria de salut, que n'ei eth vicepresident prumèr o vicepresidenta prumèra.

"c) Eth director o directora deth Servici Catalan dera Salut, que n'ei eth vicepresident dusau o vicepresidenta dusau.

"d) Vint-e-sies vocaus, damb era distribucion següenta:

"Prumèr. Un vocau o ua vocau en representacion deth departament competent en matèria d'economia.

"Dusau. Cinc vocaus en representacion deth departament competent en matèria de salut.

"Tresau. Es presidents des conselhs de direccion des regions sanitàries.

"Quatau. Eth conselhèr o conselhèra competent en matèria de salut deth Conselh Generau d'Aran.

"Cincau. Dus vocaus en representacion des conselhs comarcaus.

"Siesau. Dus vocaus en representacion des ajuntaments.

"Setau. Dus vocaus en representacion des organizacions sindicaus mès representatives de Catalonha.

"Ueitau. Dus vocaus en representacion des organizacions empresariaus mès representatives de Catalonha.

"Nauau. Dus vocaus en representacion des corporacions professionaus sanitàries de Catalonha.

"Detzau. Dus vocaus en representacion des associacions de consumidors, usatgèrs e malauts.

"Es vocaus deth Conselh de Direccion son nomentadi e separadi deth cargue peth conselhèr o conselhèra competent en matèria de salut, a prepausa de cadua des representacions que lo compausen. Es vocaus que representen es conselhs comarcaus e es ajuntaments an d'èster designadi, a parts parières, pes entitats associatives d'entitats locaus de Catalonha.

"Eth nomentament des vocaus deth Conselh de Direccion se hè per un periòde maxim de quate ans, sens perjudici qu'es vocaus poguen èster reelegidi successivament, tostemp que gaudisquen dera representacion requerida."

Article 8

Modificacion der article 30 dera Lei 15/1990

Se modifique er apartat 1 der article 30 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth conselh de salut dera region sanitària ei er organ de participacion comunitària enes demarcacions territoriaus deth Servici Catalan dera Salut e se compause des membres següents:

"a) Quate representants dera Administracion dera Generalitat, un que n'ei eth president o presidenta.

"b) Dus representants des conselhs comarcaus dera region.

"c) Dus representants des ajuntaments dera region.

"d) Dus representants des organizacions sindicaus mès representatives en encastre territoriau dera region.

"e) Dus representants des organizacions empresariaus mès representatives en encastre territoriau dera region.

"f) Dus representants des associacions de consumidors e usatgèrs mès representatives en encastre territoriau dera region.

"g) Dus representants des corporacions professionaus sanitàries de Catalonha.

"Eth secretari o secretària deth conselh de salut dera region sanitària ei un des sòns membres."

Article 9

Modificacion der article 34.1 dera Lei 15/1990

Se modifique er apartat 1 der article 34 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth conselh de direccion, organ de govèrn deth sector sanitari, ei format peth nombre de representants deth departament competent en matèria de salut e eth nombre de representants des ajuntaments e des conselhs comarcaus deth territòri deth sector correspondent que determine en cada cas, per miei d'ua orde, eth conselhèr o conselhèra deth dit departament, damb consulta prealabla as entitats locaus deth sector sanitari, en tot atier es caracteristiques geografiques, socioeconomiques, demografiques, laboraus, epidemiologiques, culturaus, climatiques, de vies e mieis de comunicacion, e de dotacion de recorsi sanitaris der encastre deth sector correspondent. Era presidéncia deth conselh de direccion correspon a qui designe eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de salut d'entre es representants d'aguest departament en conselh de direccion. Era representacion deth departament competent en matèria de salut, en tot includir-i era presidéncia, a d'èster deth 60%, e era representacion des ajuntaments e des conselhs comarcaus deth territòri deth sector correspondent a d'èster deth 40%. Se pòden establir mecanismes de vòt ponderat, qu'an de respectar es percentatges soslinhadi."

Article 10

Modificacion der article 34.2 dera Lei 15/1990

Se modifique er apartat 2 der article 34 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth director o directora deth sector sanitari assistís ath conselh de direccion damb votz mès sense vòt, se non n'ei membre. Se n'ei membre, i assistís damb votz e vòt."

Article 11

Modificacion der article 37 dera Lei 15/1990

Se modifique er apartat 3 der article 37 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Entath compliment des sues foncions, eth director o directora deth sector sanitari dispòse des unitats foncionaus que, per miei d'ua orde, determine eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de salut, qu'a de consultar prealablament eth conselh de direccion deth sector sanitari."

Article 12

Modificacion der article 38 dera Lei 15/1990

Se modifique er article 38 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 38

"Eth conselh de salut deth sector sanitari

"Eth conselh de salut deth sector sanitari ei er organ de participacion ciutadana entar assessorament, era consulta e eth seguiment dera activitat deth sector, e ei integrat per representants deth departament competent en matèria de salut e des organizacions sindicaus, empresariaus, de vesins, d'usatgèrs, de professionaus e de familhaus de malauti mès representatives deth territòri correspondent. Eth conselh de salut ei presidit peth president o presidenta deth conselh de direccion deth sector sanitari. Era composicion deth conselh de salut s'a de determinar, en cada cas, per orde deth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de salut, a prepausa deth conselh de direccion deth sector sanitari."

Article 13

Derogacion der article 39 dera Lei 15/1990

S'abolís er article 39 dera Lei 15/1990.

Article 14

Modificacion der article 40 dera Lei 15/1990

Se modifique er article 40 dera Lei 15/1990, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 40

"Regim de foncionament

"1. Eth conselh de salut deth sector sanitari s'a d'amassar, aumens, un còp cada sies mesi, e quan ac acòrde eth sòn president o presidenta, qui a de hèr era convocacion correspondenta, damb era indicacion des ahèrs a tractar, sigue a iniciatiua pròpria, sigue a sollicitud d'ua quatau part des membres deth conselh de salut.

"2. Es resolucions o es acòrds deth conselh de salut deth sector sanitari s'an d'adoptar per majoria simpla des membres presents. Eth president o presidenta n'a de dirimir es egalizacions, se s'escaden.

"3. Eth conselh de salut deth sector sanitari a d'aprovar eth sòn reglament de foncionament intèrne, quin a d'èster autorizat peth departament competent en matèria de salut.

"4. Eth conselh de salut deth sector sanitari pòt crear es comissions especifiques e es grops de trabalh que considère de besonh entà complir adequadament es sues cometudes."

Article 15

Modificacion der article 50 dera Lei 15/1990

Se modifique era letra d der apartat 1 der article 50 dera Lei 15/1990, que rèste redigida dera manèra següenta:

"d) Toti es bens e es drets des consòrcis, es societats, includides es mercantiles de capitau majoritàriament public, e es fondacions publiques que siguen adscrites d'acòrd damb es tèrmes que fixe aguesta lei, sens perjudici qu'er usatge e era gestion se manen a un tresau."

Article 16

Addicion d'ua disposicion addicionau, era setzau, ara Lei 15/1990

S'ahig ua disposicion addicionau, era setzau, ara Lei 15/1990, damb eth tèxte següent:

"Disposicion addicionau setzau. Foncions de representacion territoriau deth departament competent en matèria de salut

"Es gerents des regions sanitàries deth Servici Catalan dera Salut, sens perjudici des foncions que les atribuís er article 29, pòden assumir, s'atau ac determine eth Govèrn per miei d'un decrèt, es foncions de representacion territoriau deth departament competent en matèria de salut. En aguest cas, les correspon era foncion de coordinacion, en encastre territoriau correspondent, deth conjunt dera activitat deth departament competent en matèria de salut e des entitats que ne depenen e des organs territoriaus de direccion e gestion en qu'aguestes entitats s'estructuren, sens perjudici deth regim de govèrn e d'autonomia foncionau pròpris de cada entitat."

Article 17

Addicion d'ua disposicion addicionau, era dètz-e-setau, ara Lei 15/1990

S'ahig ua disposicion addicionau, era dètz-e-setau, ara Lei 15/1990, damb eth tèxte següent:

"Disposicion addicionau dètz-e-setau. Participacion en comissions especifiques

"1. Ath delà des organs de participacion qu'establís aguesta lei, era participacion en sistèma sanitari catalan s'exercís tanben per miei de comissions especifiques, s'escatz.

"2. Es comissions especifiques se constituïssen, damb caractèr temporau o permanent, per resolucion deth director o directora deth Servici Catalan dera Salut, entar estudi, eth debat e era formulacion de prepauses sus tèmes especifics qu'interèssen ath Servici Catalan dera Salut en exercici des sues foncions. Intègren aguestes comissions, damb er encastre territoriau o foncionau qu'escade en cada cas, es organizacions, es conselhs, es societats, es associacions e es entitats provedidores de servicis de salut que se determinen en tot tier en compde era matèria."

Article 18

Addicion d'ua disposicion addicionau, era dètz-e-ueitau, ara Lei 15/1990

S'ahig ua disposicion addicionau, era dètz-e-ueitau, ara Lei 15/1990, damb eth tèxte següent:

"Disposicion addicionau dètz-e-ueitau. Legitimacion entà compréner negligida era sollicitud

"1. Enes procediments administratius entara autorizacion prealabla entara creacion, era modificacion, er ampliament, eth traslat e eth barrament de centres, servicis e establiments sanitaris e sociosanitaris e entara acreditacion de centres espitalaris, sens perjudici dera obligacion dera Administracion de dictar era resolucion exprèssa apertienta, eth tèrme deth termini de tres mesi sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime ara persona interessada entà compréner negligida per silenci administratiu era sua sollicitud.

"2. Enes procediments administratius d'autorizacion de centres sanitaris extractors e trasplantadors d'organs, d'autorizacion de centres sanitaris entara realizacion de trasplantacions de progenitors ematopoetics, d'acreditacion de centres e establiments a on se hèn practiques abortives, d'emission dera certificacion tecnicosanitària d'ambulàncies, d'autorizacion de tractament damb opiacis, sens perjudici dera obligacion dera Administracion de dictar era resolucion exprèssa apertienta, eth tèrme deth termini de tres mesi sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime ara persona interessada entà compréner negligida per silenci administratiu era sua sollicitud.

"3. Enes procediments administratius de certificacion de critèris de qualitat des unitats assistenciaus de radiodiagnostic, radioteràpia e medecina nucleara, sens perjudici dera obligacion dera Administracion de dictar era resolucion exprèssa apertienta, eth tèrme deth termini de sies mesi sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime ara persona interessada entà compréner negligida per silenci administratiu era sua sollicitud.

"4. Enes procediments administratius de reconeishement der interès sanitari d'actes de caractèr scientific, sens perjudici dera obligacion dera Administracion de dictar era resolucion exprèssa apertienta, eth tèrme deth termini de dus mesi sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime ara persona interessada entà compréner negligida per silenci administratiu era sua sollicitud.

"5. Enes procediments administratius d'autorizacion entà bastir e agranir cementèris, sens perjudici dera obligacion dera Administracion de dictar era resolucion exprèssa apertienta, eth tèrme deth termini de sies mesi sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime ara persona interessada entà compréner negligida per silenci administratiu era sua sollicitud."

Seccion dusau

Modificacion dera Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives

Article 19

Cambiament de denominacion der Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus

Er Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus, creat pera Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives, passe a nomentar-se Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries. Es referéncies ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus, ena dita lei e enes autes nòrmes, se comprenen hètes ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries.

Article 20

Modificacion der article 43.1.e Dera Lei 31/2002

Se modifique era letra e der apartat 1 der article 43 dera Lei 31/2002, que rèste redigida dera manèra següenta:

"e) Amiar a tèrme es prètzhèts de contraròtle, avaloracion e inspeccion de besonh entà velhar peth compliment des garantides de seguretat e de qualitat des centres e servicis assistenciaus, sanitaris e sociosanitaris, e des prestacions deth sistèma sanitari de responsabilitat publica, e tanben investigar possibles anomalies deth sistèma sanitari."

Article 21

Addicion d'ua letra ar article 43.1 dera Lei 31/2002

S'ahig ua letra, era f, ar apartat 1 der article 43 dera Lei 31/2002, damb eth tèxte següent:

"f) Quinsevolhe auta que, en encastre des foncions inspectores d'avaloracion medicau o dera d'activitat de contraròtle sanitari, li encargue eth departament competent en matèria de salut."

Seccion tresau

Modificacion dera Lei 8/2007, deth 30 de junhsèga, der Institut Catalan dera Salut

Article 22

Derogacion d'ua letra der article 8.2 dera Lei 8/2007

S'abolís era letra i der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007.

Article 23

Modificacion der article 8.2.j dera Lei 8/2007

Se modifique era letra j der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007, que rèste redigida dera manèra següenta:

"j) Ratificar es acòrds o es convènis de collaboracion damb autes entitats, signadi peth director o directora gerent der Institut Catalan dera Salut, de contengut economic superior a 250.000 èuros."

Article 24

Derogacion dera letra k e modificacion dera letra l der article 8.2 dera Lei 8/2007

1. S'abolís era letra k der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007.

2. Se modifique era letra l der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007, que rèste redigida dera manèra següenta:

"l) Autorizar es modificacions de credits pressupostaris de contengut economic superior a 250.000 èuros damb subjeccion ara legislacion de finances publiques dera Generalitat e as successives leis annaus de pressupòsti."

Article 25

Modificacion des letres n e o der article 8.2 dera Lei 8/2007

1. Se modifique era letra n der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007, que rèste redigida dera manèra següenta:

"n) Aprovar es plans d'inversions relatius ath bastiment e eth remodelament des centres, es servicis e es establiments der Institut Catalan dera Salut de contengut economic superior a un milion d'èuros."

2. Se modifique era letra o der apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007, que rèste redigida dera manèra següenta:

"o) Ratificar es aquesiments de naui equipaments medicaus e d'auti tipes, cossent damb era politica generau de planificacion territoriau de servicis fixadi peth departament competent en matèria de salut e damb es limits establidi ena dotacion deth capítol VI deth pressupòst der Institut, tostemp que non se tracte d'un aquesiment per reposicion e qu'eth còst dera equipa supère es 250.000 èuros."

Article 26

Addicion d'ua letra ar article 8.2 dera Lei 8/2007

S'ahig ua letra, era w, ar apartat 2 der article 8 dera Lei 8/2007, damb eth tèxte següent:

"w) Aprovar eth plan d'organizacion de recorsi umans, damb negociacion prealabla ena mèsa sectoriau de negociacion de sanitat, de conformitat damb er article 80.2.g dera Lei 55/2003, deth 16 de deseme, der Estatut marc deth personau estatutari des servicis de salut."

Article 27

Modificacion der article 8.3 dera Lei 8/2007

Se modifique er apartat 3 der article 8 dera Lei 8/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Eth Conselh d'Administracion der Institut Catalan dera Salut pòt delegar ena Comission Executiva es foncions qu'establís er apartat 2, levat des qu'establissen es letres a, c, d, f e w."

Article 28

Modificacion der article 12.3 dera Lei 8/2007

1. Se modifique er apartat 3 der article 12 dera Lei 8/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Era creacion per part der Institut Catalan dera Salut de consòrcis e d'entitats en quinsevolhe forma admetuda en dret, levat d'entitats de dret public e d'organismes autonòms, e tanben era participacion en consòrcis e entitats ja existents, requerissen er acòrd d'ua majoria absoluta des membres deth Conselh d'Administracion prealable ara autorizacion deth Govèrn, s'escatz".

Article 29

Derogacion de dus apartats der article 12 dera Lei 8/2007

S'abolissen es apartats 4 e 5 der article 12 dera Lei 8/2007.

Article 30

Modificacion der article 15 dera Lei 8/2007

Se modifique er article 15 dera Lei 8/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 15

"Prestacion de servicis a cargue d'un tresau obligat ath pagament

"1. Er Institut Catalan dera Salut a de reclamar, ara empara der article 83 dera Lei generau de sanitat, eth pagament dera taxa o eth prètz public apertient, en vertut des nòrmes legaus o reglamentàries, des d'assegurances publiques o privades o des de responsabilitat per lesion o malautia causada as persones assistides per Institut Catalan dera Salut, tostemp que i age un tresau obligat ath pagament. En cas de convènis o concèrts damb tresaus obligadi ath pagament, se les a de reclamar er impòrt dera assisténcia prestada cossent damb es tèrmes deth convèni o concèrt correspondent.

"2. Era activitat des centres e es servicis der Institut Catalan dera Salut s'a d'adreçar a tota era poblacion qu'a dret ara assisténcia sanitària cossent damb era Lei 21/2010, deth 7 de junhsèga, d'accès ara assisténcia sanitària de cobertura publica a cargue deth Servici Catalan dera Salut, sens perjudici de çò qu'establissen es articles 16 e 83 dera Lei generau de sanitat."

Article 31

Modificacion der article 22 dera Lei 8/2007

Se modifique er article 22 dera Lei 8/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 22

"Patrimòni

"Constituïssen eth patrimòni der Institut Catalan dera Salut:

"a) Es bens e es drets de quini n'ei titular, es qu'aurà aquerit e es qu'aquerisque o arrecebe per quinsevolhe títol.

"b) Es bens e es drets de quinsevolhe natura afèctes as servicis der Institut Catalan dera Salut, era titolaritat demaniau que li'n sigue cedida pera Generalitat o peth Servici Catalan dera Salut.

"c) Es bens e es drets de quinsevolhe natura que li siguen adscriti pera Generalitat o peth Servici Catalan dera Salut."

Article 32

Derogacion dera disposicion transitòria dusau dera Lei 8/2007

S'abolís era disposicion transitòria dusau dera Lei 8/2007.

Seccion quatau

Modificacion dera Lei 18/2009, deth 22 d'octobre, de salut publica

Article 33

Modificacion der article 19 dera Lei 18/2009

Se modifique er apartat 2 der article 19 dera Lei 18/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Er organ centrau de participacion dera Agéncia de Salut Publica de Catalonha ei eth Conselh de Participacion. En territòri, era participacion ena Agéncia s'articule per miei des estructures de participacion territoriau qu'eth Govèrn establisque per decrèt."

Article 34

Modificacion der article 26 dera Lei 18/2009

Se modifique er apartat 1 der article 26 dera Lei 18/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Conselh de Participacion dera Agéncia de Salut Publica de Catalonha e es organs de participacion territoriau que se despleguen cossent damb er article 19.2 son organs de participacion activa qu'exercissen foncions de participacion ciutadana, assessorament, consulta e seguiment sus ahèrs restacadi damb era salut publica e era salut en generau a fin de cooperar ena obtencion des objectius que les son pròpris."

Article 35

Modificacion der article 29 dera Lei 18/2009

Se modifique er apartat 3 der article 29 dera Lei 18/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Eth director o directora deth servici regionau ei un des representants deth departament competent en matèria de salut en conselh de direccion des sectors sanitaris dera sua region, en quin organ defen es politiques de salut publica, cossent damb es directritzes deth departament competent en matèria de salut."

Article 36

Modificacion der article 32 dera Lei 18/2009

Se modifique er apartat 4 der article 32 dera Lei 18/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"4. Es actes e es resolucions dictades peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de salut e es resolucions des recorsi d'auçada dictadi peth director o directora dera Agéncia de Salut Publica de Catalonha agòten era via administrativa. Contra aguesti actes e resolucions se pòt recórrer enes casi e enes tèrmes qu'establís era legislacion sus procediment administratiu."

Article 37

Modificacion der article 51 dera Lei 18/2009

Se modifiquen es apartats 1 e 2 der article 51 dera Lei 18/2009, que rèsten redigidi dera manèra següenta:

"1. Se cree eth hilat de laboratòris de salut publica, integrat peth hilat de laboratòris de salut ambientau e alimentària d'utilizacion publica e per auti laboratòris, de diferenti camps analitics e de titolaritat publica o privada, damb er objectiu d'atier es besonhs d'analisis en matèria de salut publica e assegurar era qualitat des servicis.

"2. S'an d'establir per reglament es requisits e eth procediment d'includiment e exclusion deth hilat de laboratòris de salut publica."

Article 38

Modificacion der article 55 dera Lei 18/2009

1. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 55 dera Lei 18/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"b) Establir era exigéncia de registres, autorizacions, comunicacions prealables o declaracions responsables en installacions, establiments, servicis e indústries, productes e activitats, damb subjeccion as condicions qu'establís er article 61 e, en tot cas, cossent damb era normativa sectoriau."

2. Se modifique era letra g der apartat 1 der article 55 dera Lei 18/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"g) Acordar era clausura o eth barrament des installacions, es establiments, es servicis o es indústries que non agen es autorizacions sanitàries o que non complisquen es obligacions de comunicacion prealabla o de declaracion responsabla, cossent damb era normativa sectoriau aplicabla."

Article 39

Modificacion der article 60 dera Lei 18/2009

Se modifique era opcion dusau dera letra b der apartat 4 der article 60 dera Lei 18/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"Dusau. Era persona interessada a de justificar qu'a remanat era sua mòstra a un establiment acreditat entà qu'un facultatiu o facultativa designat peth laboratòri ne hèsque era analisi contradictòria, en tot utilizar es madeishes tecniques emplegades ena analisi iniciau. Eth resultat analitic e, se s'escatz, eth dictamen tecnic complementari s'an de remanar ara Administracion en termini d'un mes a compdar dera sollicitud d'analisi contradictòria. Un còp transcorrut aguest termini sense que s'age presentat eth resultat analitic e, se s'escatz, eth dictamen complementari, se compren qu'era persona interessada accèpte eth resultat dera analisi iniciau."

Article 40

Modificacion der article 61 dera Lei 18/2009

Se modifique er apartat 1 der article 61 dera Lei 18/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Es installacions, es establiments, es servicis e es indústries en quines s'amien a tèrme activitats que poguen auer incidéncia ena salut publica son subjèctes ath tramit d'autorizacion sanitària de foncionament prealabla s'era normativa sectoriau aplicabla ac establís. S'an de regular per reglament eth contengut dera autorizacion sanitària correspondenta e es critèris e es requisits entà autrejar-la.

"Era autoritat sanitària pòt establir, cossent damb era normativa sectoriau aplicabla, era obligacion de presentar ua declaracion responsabla o ua comunicacion prealabla ar inici dera activitat entàs installacions, es establiments, es servicis e es indústries qu'amien a tèrme activitats que pòden auer incidéncia ena salut. S'an de regular per reglament eth regim de comunicacion prealabla o declaracion responsabla e es requisits entà accedir ara activitat e entà exercir-la."

Article 41

Modificacion der article 69 dera Lei 18/2009

Se modifique era letra d der article 69 dera Lei 18/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"d) Hèr a foncionar installacions, establiments, servicis e indústries o exercir activitats sense era autorizacion sanitària apertienta o, s'escatz, hèr ua produccion peth dessús des limits qu'establís era autorizacion sanitària correspondenta, e tanben hèr ua modificacion non autorizada pera autoritat competenta des condicions tecniques o estructuraus exprèsses sus quines s'autregèc era autorizacion correspondenta.

"Atau madeish, hèr a foncionar installacions, establiments, servicis e indústries o exercir activitats sense acomplir çò qu'establís era normativa sectoriau aplicabla per çò qu'ei des obligacions de comunicacion prealabla o de declaracion responsabla, s'era infraccion non ei leugèra pr'amor que non a ua repercussion dirècta ena salut publica."

Article 42

Derogacion dera disposicion addicionau tresau dera Lei 18/2009

S'abolís era disposicion addicionau tresau dera Lei 18/2009.

Capítol II

Encastre deth territòri

Seccion prumèra

Modificacion dera Lei 15/2001, deth 14 de noveme, de meteorologia

Article 43

Modificacion der article 8 dera Lei 15/2001

Se modifiquen es letres c e d der apartat 2 der article 8 dera Lei 15/2001, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"c) Enquia un maxim de quate membres determinadi peth Govèrn en representacion dera Generalitat.

"d) Dus membres en qualitat de representants des entitats locaus, designadi pes sues organizacions representatives."

Seccion dusau

Modificacion dera Lei 28/2002, deth 30 de deseme, de creacion der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran

Article 44

Modificacion der article 5 dera Lei 28/2002

Se modifiquen es letres e, f, g e h der apartat 2 der article 5 dera Lei 28/2002, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"e) Ua persona en representacion de cada grop parlamentari.

"f) Enquia un maxim de cinc membres determinadi peth Govèrn en representacion dera Generalitat.

"g) Dus representants per cadun des conselhs comarcaus e dus mès peth Conselh Generau d'Aran.

"h) Dus representants dera societat civiu deth Naut Pirenèu e Aran, prepausadi peth Conselh Assessor d'entre es membres que la i representen."

Seccion tresau

Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2003

Article 45

Modificacion der article 5 deth tèxte rehonut dera Lei der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre

1. Se modifiquen es letres e, f, g e h der apartat 1 der article 5 deth tèxte rehonut dera Lei der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"e) Ua persona en representacion de cada grop parlamentari.

"f) Enquia un maxim de cinc membres determinadi peth Govèrn en representacion dera Generalitat.

"g) Dus representants per cadun des conselhs comarcaus.

"h) Dus representants dera societat civiu, prepausadi peth Conselh Assessor d'entre es membres que la i representen."

2. S'abolís era letra e der apartat 1 der article 5 deth tèxte rehonut dera Lei der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre.

Seccion quatau

Modificacion dera Lei 13/2009, deth 22 de junhsèga, dera Agéncia der Abitatge de Catalonha

Article 46

Modificacion der article 6 dera Lei 13/2009

Se modifique era letra c der apartat 1 der article 6 dera Lei 13/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"c) Es persones que determine eth Govèrn en representacion dera Generalitat e des entitats era activitat que ne sigue restacada damb es competéncies dera Agéncia."

Seccion cincau

Modificacion dera Lei 14/2009, deth 22 de junhsèga, d'aeropòrts, elipòrts e autes infrastructures aeroportuàries

Article 47

Modificacion der article 14 dera Lei 14/2009

Se modifique er apartat 3 der article 14 dera Lei 14/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Er organ d'administracion d'Aeropòrts de Catalonha ei eth director o directora."

Article 48

Modificacion der article 16 dera Lei 14/2009

Se modifique er article 16 dera Lei 14/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 16

"Conselh d'Administracion

"1. Eth Conselh d'Administracion d'Aeropòrts de Catalonha ei er organ de direccion e contraròtle d'Aeropòrts de Catalonha e ei constituït pes membres següents:

"a) Eth president o presidenta.

"b) Eth vicepresident o vicepresidenta.

"c) Eth director o directora.

"d) Es conselhèrs.

"2. Eth cargue de president o presidenta deth Conselh d'Administracion correspon ath president o presidenta d'Aeropòrts de Catalonha, de conformitat damb çò qu'establís er article 15.2.

"3. Eth vicepresident o vicepresidenta deth Conselh d'Administracion ei designat peth Conselh d'entre es sòns membres, substituís ath president o presidenta en cas de vacanta, abséncia o malautia, e complís es foncions que li delegue.

"4. Eth director o directora ei nomentat e amie a tèrme era gestion ordinària d'Aeropòrts de Catalonha enes tèrmes qu'establís er article 18.

"5. Un secretari o secretària, que designe eth president o presidenta d'entre eth personau dera entitat o deth departament dera Administracion dera Generalitat que i ei adscrit, assistís as reünions deth Conselh d'Administracion damb votz mès sense vòt.

"6. Es conselhèrs deth Conselh d'Administracion, que non pòden èster mès de tretze, son nomentadi e separadi peth Govèrn, a prepausa deth conselhèr o conselhèra competent en matèria aeroportuària, e exercissen eth cargue pendent un periòde de cinc ans levat qu'agen estat designadi per arrason deth sòn cargue. Es conselhèrs s'an de designar en tot atier critèris professionaus e de representativitat, en tot priorizar es expèrts enes encastres aeronautic, aeroespaciau e de gestion aeroportuària, e es expèrts restacadi ath mon locau e as sectors deth transpòrt, deth torisme e dera promocion economica.

"7. Es membres deth Conselh d'Administracion son subjèctes ath regim d'incompatibilitats qu'establís era normativa que les sigue aplicabla per arrason deth cargue qu'aucupen.

"8. Ena composicion deth Conselh d'Administracion s'a de ténder ara participacion paritària de hemnes e òmes.

"9. Eth regim d'acòrds e eth foncionament deth Conselh d'Administracion se regissen per çò qu'establissen era normativa aplicabla as organs collegiadi dera Administracion dera Generalitat e eth reglament de regim intèrne."

Article 49

Modificacion der article 17 dera Lei 14/2009

Se modifique era letra p der apartat 1 der article 17 dera Lei 14/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"p) Prepausar eth nomentament e era separacion deth director o directora."

Article 50

Modificacion der article 18 dera Lei 14/2009

Se modifique er article 18 dera Lei 14/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 18

"Director o directora

"1. Eth director o directora d'Aeropòrts de Catalonha ei nomentat peth Govèrn d'entre es membres deth Conselh d'Administracion, s'encargue dera gestion ordinària dera entitat e execute es directritzes aprovades peth Conselh d'Administracion.

"2. Corresponen ath director o directora d'Aeropòrts de Catalonha es foncions següentes:

"a) Gerir e dirigir era entitat enes aspèctes administratius e tecnics.

"b) Velhar peth compliment des directritzes de foncionament dera entitat qu'establisque eth Conselh d'Administracion.

"c) Executar es acòrds qu'apròve eth Conselh d'Administracion.

"d) Impulsar e presentar ath Conselh d'Administracion, amassa damb eth president o presidenta, es projèctes e es prepauses sus es ahèrs que requerissen eth prononciament deth Conselh d'Administracion.

"e) Actuar coma organ de contractacion dera entitat e, en conseqüéncia, adjudicar es contractes sus quini eth Conselh d'Administracion a informat prealablament, a excepcion des casi que, cossent damb çò qu'establís er article 17.2, non sigue de besonh.

"f) Dirigir, coordinar, gerir, inspeccionar e controtlar es installacions e es servicis dera entitat.

"g) Contractar eth personau dera entitat e exercir-ne era direccion superiora.

"h) Complir totes es foncions qu'eth Conselh d'Administracion o eth president o presidenta li deleguen.

"i) Complir quinsevolhe auta foncion qu'aguesta lei non atribuïsque a un aute organ."

Article 51

Modificacion der article 19 dera Lei 14/2009

Se modifique er apartat 2 der article 19 dera Lei 14/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth Conselh Sociau d'Aeropòrts de Catalonha ei integrat peth president o presidenta e eth vicepresident o vicepresidenta dera entitat, peth director o directora deth Conselh d'Administracion e per un nombre de vocaus que designe eth Govèrn entre es representants dera Generalitat, des administracions locaus e des entitats era activitat que'n sigue restacada damb es competéncies d'Aeropòrts de Catalonha."

Capítol III

Encastre dera cultura

Seccion prumèra

Modificacion dera Lei 4/1993, deth 18 de març, deth Sistèma Bibliotecari de Catalonha

Article 52

Modificacion der article 15 dera Lei 4/1993

Se modifique eth prumèr paragraf der article 15 dera Lei 4/1993, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Eth director o directora dera Bibliotèca de Catalonha, qu'ei nomentat per decrèt, a es foncions següentes:"

Seccion dusau

Cambiament de denominacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus

Article 53

Cambiament de denominacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus

Er Institut Catalan des Indústries Culturaus passe a nomentar-se Institut Catalan des Empreses Culturaus. Totes es referéncies qu'era legislacion en vigor hè ar Institut Catalan des Indústries Culturaus s'an de compréner hètes ar Institut Catalan des Empreses Culturaus.

Seccion tresau

Modificacion dera Lei 20/2000, deth 29 de deseme, der Institut Catalan des Indústries Culturaus

Article 54

Modificacion der article 2 dera Lei 20/2000

Se modifique er article 2 dera Lei 20/2000, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 2

"Objècte

"1. Er Institut Catalan des Empreses Culturaus a per objècte impulsar era creativitat artistica e era produccion, era distribucion e era difusion de contenguts culturaus, mejançant eth desvolopament des empreses culturaus, e tanben fomentar eth consum culturau e er ampliament de mercats entara cultura catalana.

"2. As efèctes d'aguesta lei, se compren per empreses culturaus es persones fisiques o juridiques dedicades ara activitat economica des contenguts culturaus en quinsevolhe sòrta de supòrt, e tanben es dedicades ara produccion, distribucion o comercializacion d'espectacles en viu."

Article 55

Modificacion der article 3 dera Lei 20/2000

Se modifique er article 3 dera Lei 20/2000, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 3

"Foncions

"1. Es foncions der Institut Catalan des Empreses Culturaus son es següentes:

"a) Impulsar eth desvolopament deth talent culturau e des empreses e entitats que lo despleguen, en tot sostier era creacion e era sua produccion e difusion.

"b) Interactuar damb es sectors e agents restacadi ara creacion culturau e as empreses culturaus en tot establir e en tot gerir programes orientadi ara prestacion de supòrt tecnic e ath foment dera activitat economica e aucupacionau en encastre dera cultura.

"c) Impulsar era collaboracion entre es empreses e es creadors artistics e culturaus.

"d) Fomentar eth desvolopament des empreses culturaus e ajudar as naues a implantar-se.

"e) Promòir eth talent, era innovacion e era recèrca d'aufèrtes de qualitat de naues estetiques e naui lenguatges.

"f) Promòir era creacion, era produccion e era distribucion en encastre des tecnologies digitaus.

"g) Impulsar eth consum culturau intèrne en tot promòir circuits nacionaus e collaborar ena exportacion de productes culturaus en circuit estatau e internacionau, mès que mès des exprimidi en lengua catalana o occitana aranesa, en tot impulsar era preséncia d'empreses e creadors culturaus ar exterior.

"h) Collaborar damb es entitats sense ànim de lucre que promòn eth desvolopament des empreses culturaus e dera creacion artistica e culturau, e sostier es sues iniciatiues.

"i) Facilitar es relacions entre es empreses culturaus e es administracions publiques.

"j) Hèr estudis estructuraus e prospeccions sus es empreses culturaus.

"k) Difóner era informacion relativa as ajudes e es servicis qu'es organismes de quinsevolhe encastre territoriau destinen ara creacion artistica e culturau e as empreses culturaus.

"l) Fomentar es accions formatives d'interès entath desvolopament des empreses culturaus.

"m) Promòir e executar quinsevolhe auta activitat dirigida a desvolopar era creacion artistica e culturau e es empreses culturaus.

"n) Velhar peth compliment dera normativa de promocion dera lengua e era cultura catalanes e dera lengua e era cultura occitanes araneses.

"o) Velhar pes relacions entre era cultura, eth desvolopament economic e eth foment dera aucupacion.

"2. Er Institut Catalan des Empreses Culturaus, entà complir es sues foncions, pòt:

"a) Establir convènis damb entitats publiques e privades, mès que mès damb quines poguen coadjuvar ara obtencion des objectius der Institut. Damb era aprobacion prealabla deth Govèrn, er Institut pòt participar en consòrcis damb autes entitats publiques o damb entitats privades sense fin de lucre.

"b) Constituïr societats mercantiles, o participar-i, damb era obtencion prealabla des autorizacions legaument establides, entà amiar a tèrme quinsevolhe activitat economica restacada damb es foncions qu'establís aguesta lei.

"c) Participar en operacions de capitau risc e en entitats d'aguesta natura.

"d) Concedir ajudes as empreses culturaus e facilitar-les er accès a linhes especiaus de credit.

"e) Establir formes de collaboracion damb es entitats locaus, era Administracion dera Generalitat e autes administracions en çò que hè ath talent e es empreses dera cultura.

"f) Coprodusir productes culturaus de tot tipe damb entitats publiques o privades.

"3. Er Institut Catalan des Empreses Culturaus, en aplicacion des accions de foment qu'establís er apartat 2.d, s'a de subjectar a critèris de publicitat, concurréncia e objectivitat e s'a d'ajustar ara normativa dera Union Europèa en matèria d'ajudes publiques a empreses, e tanben ath marc legau en vigor en Catalonha en matèria de lengua."

Article 56

Modificacion der article 5 dera Lei 20/2000

Se modifiquen es letres c e d der apartat 1 der article 5 dera Lei 20/2000, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"c) I a d'auer vocalies en representacion, aumens, des departaments competents en matèria de cultura, lengua, indústria, comèrç, economia, naues tecnologies e radiodifusion e television; dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus; des entitats representatives des entitats locaus, e d'organizacions representatives des diuèrsi sectors dera creacion e des empreses culturaus.

"d) Era representacion des sectors dera creacion e des empreses culturaus non pòt èster inferiora a dues cincaus parts des membres deth Conselh."

Article 57

Modificacion der article 6.1 dera Lei 20/2000

Se modifique era letra b der apartat 1 der article 6 dera Lei 20/2000, que rèste redigida dera manèra següenta:

"b) I a d'auer ueit vocalies en representacion des departaments dera Administracion dera Generalitat, ua vocalia en representacion dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e tres vocalies en representacion des diuèrsi sectors dera creacion e des empreses culturaus."

Article 58

Addicion d'un apartat ar article 6 dera Lei 20/2000

S'ahig un apartat, eth 3, ar article 6 dera Lei 20/2000, damb eth tèxte següent:

"3. Corresponen ara presidéncia deth Conselh d'Administracion der Institut Catalan des Empreses Culturaus, ath delà des foncions pròpries dera presidéncia d'un organ collegiat, es següentes:

"a) Hèr es convocacions publiques d'ajudes, cossent damb es bases reguladores aprovades peth Conselh d'Administracion.

"b) Resòlver es ajudes der Institut, a prepausa deth director o directora.

"Aguestes foncions se pòden delegar en director o directora."

Article 59

Modificacion der article 7 dera Lei 20/2000

Se modifique er article 7 dera Lei 20/2000, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 7

"Eth director o directora

"1. Eth director o directora der Institut Catalan des Empreses Culturaus ei nomentat peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, dempús d'escotar eth Conselh Generau.

"2. Eth director o directora der Institut Catalan des Empreses Culturaus a es foncions següentes:

"a) Executar es acòrds deth Conselh d'Administracion e soscríuer es convènis de besonh entà executar-les.

"b) Dirigir, coordinar e supervisar toti es servicis der Institut.

"c) Exercir era direccion deth personau.

"d) Representar judiciaument e extrajudiciaument er Institut enes accions pròpries dera sua administracion.

"e) Elevar era prepausa de resolucion des procediments de concession des ajudes der Institut ara presidéncia deth Conselh d'Administracion.

"f) Exercir quinsevolhe auta foncion de besonh entara direccion dera administracion der Institut e es que li deleguen eth Conselh d'Administracion e era presidéncia deth Conselh d'Administracion."

Article 60

Addicion d'un article ara Lei 20/2000

S'ahig un article, er 11, ara Lei 20/2000, damb eth tèxte següent:

"Article 11

"Plan director

"Eth departament competent en matèria de cultura e er Institut Catalan des Empreses Culturaus an d'establir un plan director qu'a d'includir, aumens, era definicion annau des objectius, era prevision de resultats e es estruments de seguiment e contraròtle e d'avaloracion a quini era activitat dera entitat s'a de sométer pendent era vigéncia deth contracte."

Article 61

Addicion d'ua disposicion addicionau ara Lei 20/2000

S'ahig ua disposicion addicionau, era tresau, ara Lei 20/2000, damb eth tèxte següent:

"Tresau. Regim de recorsi

"Contra es actes subjèctes a dret administratiu des organs der Institut Catalan des Empreses Culturaus se pòt interpausar un recors d'auçada deuant deth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura."

Seccion quatau

Modificacion dera Lei 6/2008, deth 13 de mai, deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts

Article 62

Modificacion der article 3 dera Lei 6/2008

Se modifique er article 3 dera Lei 6/2008, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 3

"Objècte

"Eth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts a per objècte assessorar eth Govèrn en conjunt dera politica culturau, velhar peth supòrt ara creacion artistica e pera promocion d'aguesta, e hèr-ne era avaloracion, e concrètament a de:

"a) Velhar peth desvolopament dera activitat culturau.

"b) Collaborar en ordenament dera politica culturau per çò qu'ei dera creacion artistica.

"c) Intervier, de manèra decisiva, ena politica de supòrt ara creacion artistica e culturau e de promocion d'aguesta creacion, cossent damb çò qu'establís er article 4.i e l.

"d) Organizar un sistèma d'auditoria culturau des equipaments e es subvencions publiques que tengue en compde era promocion dera cultura e eth sòn retorn sociau."

Article 63

Modificacion der article 4 dera Lei 6/2008

Se modifique er article 4 dera Lei 6/2008, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 4

"Foncions

"Es foncions deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts son:

"a) Elaborar eth rapòrt annau sus er estat dera cultura e des arts de Catalonha.

"b) Seguir e avalorar es accions de difusion, promocion e foment dera activitat culturau en Catalonha.

"c) Favorir e impulsar eth dialòg entre eth mon dera creacion des sectors culturaus e artistics e era Administracion dera Generalitat e, s'escatz, exercir era intermediacion.

"d) Informar eth Govèrn e eth Parlament sus er estat dera educacion ena cultura e, mès que mès, der ensenhament des professions restacades ara cultura.

"e) Participar damb eth departament competent en matèria de cultura ena definicion des linhes estrategiques e es objectius nacionaus.

"f) Eméter rapòrts preceptius sus es avantprojèctes de lei qu'incidisquen en tèmes de politica culturau.

"g) Elaborar dictamens e formular recomanacions en matèria de cultura e politica culturau a iniciatiua pròpria o a instància des departaments dera Administracion dera Generalitat o d'organismes depenenti deth Govèrn o deth Parlament. En toti es casi, era creacion d'organismes o equipaments culturaus de caractèr nacionau der encastre dera creacion artistica a d'èster objècte d'un rapòrt preceptiu.

"h) Eméter rapòrts preceptius sus eth nomentament des responsables des equipaments culturaus dedicadi especificament ara creacion artistica que correspone ath Govèrn.

"i) Dessenhar, cossent damb eth programa marc de cultura deth Govèrn e eth contracte programa deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts, es linhes d'accion de supòrt a creadors e entitats devèrs era promocion, eth foment, era difusion e era projeccion dera creacion artistica.

"j) Avalorar es contractes programa que regissen es relacions entre eth departament competent en matèria de cultura e es equipaments culturaus de quini era Administracion dera Generalitat ei titulara o en quini participe.

"k) Elaborar es auditories culturaus des equipaments culturaus de titolaritat dera Administracion dera Generalitat e des entitats publiques o privades que l'ac manen, e tanben hèr ua auditoria biennau sus era repercussion culturau des subvencions concedides e hèr-la publica.

"l) Concedir es Prèmis Nacionaus de Cultura dera Generalitat de Catalonha.

"m) Establir ligams de collaboracion damb es organs assessors e de participacion sectoriau deth departament competent en matèria de cultura.

"n) Velhar pera preséncia e er emparament des lengües pròpries de Catalonha e d'Aran en encastre dera creacion artistica.

"o) Velhar pera igualtat d'oportunitats entre òmes e hemnes en encastre dera creacion artistica e culturau.

"p) Participar, per miei d'un rapòrt preceptiu e prioritari, enes projèctes de bases e en totes es convocacions d'ajudes ara creacion culturau, quines an d'èster de concurréncia publica. Enes casi excepcionaus que non se seguisque eth critèri d'aguest rapòrt, era Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau ac a de justificar adequadament.

"q) Participar enes comissions d'avaloracion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau qu'avaloren es ajudes ara promocion, difusion e projeccion dera creacion artistica, quines an de seguir eth procediment de concurréncia competitiva.

"r) Promòir, en coordinacion damb eth departament competent en cultura, era creacion d'un estrument interactiu que concentre era informacion sus es ajudes e es autes iniciatiues de supòrt des administracions publiques e des institucions privades que s'i volguen ahíger, damb er objectiu finau de promòir-ne era maxima coordinacion en çò que tanh a calendaris, objectius e critèris, en tot preservar era sua autonomia entà decidir sus es bases o adjudicar es ajudes.

"s) Quinsevolhe auta que li encargue eth departament competent en matèria de cultura."

Article 64

Derogacion d'ua letra der article 5 dera Lei 6/2008

S'abolís era letra e der article 5 dera Lei 6/2008.

Article 65

Modificacion der article 6 dera Lei 6/2008

Se modifique er apartat 2 der article 6 dera Lei 6/2008, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts ei integrat per sèt membres, nomentadi peth Parlament d'entre persones damb experiéncia e de prestigi arreconeishut en encastre culturau e artistic. S'a de velhar entà qu'eth Plenari arrecuelhe era pluralitat per çò qu'ei des disciplines artistiques."

Article 66

Modificacion der article 13 dera Lei 6/2008

Se modifique er article 13 dera Lei 6/2008, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 13

"Participacion enes organs dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau

"Era participacion que'n hè referéncia er article 4.q s'a d'establir cossent damb çò que dispausen es estatuts dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau e s'a de concretar damb era prepausa de nomentament, per part deth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts, de:

"a) Un representant o ua representanta en Conselh d'Administracion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau.

"b) Un nombre de representants enes comissions d'avaloracion des ajudes ara promocion, difusion e projeccion dera creacion artistica qu'a d'èster, aumens, deth 50 % deth totau de membres dera comission. Aguesti representants an d'èster extèrnes ara Administracion dera Generalitat."

Article 67

Derogacion der article 15 dera Lei 6/2008

Se derògue er article 15 dera Lei 6/2008.

Seccion cincau

Modificacion dera Lei 20/1987, deth 12 de noveme, de creacion dera Entitat Autonòma Institucion des Letres Catalanes

Article 68

Modificacion der article 2 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 2 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 2

"Objècte

"1. Era Institucion des Letres Catalanes a per objècte promòir era preséncia publica dera literatura, trabalhar entà garantir eth prestigi sociau des escrivans catalans e exercir d'agent collectiu des letres catalanes deuant dera societat.

"2. As efèctes d'aguesta lei, se compren per letres catalanes eth conjunt dera produccion literària en lengua catalana en quinsevolhe genre e difonuda per quinsevolhe miei.

"3. Entà acomplir eth sòn objècte, era Institucion des Letres Catalanes a de velhar peth compliment des objectius següents:

"a) Promòir era literatura e fomentar era lectura en generau.

"b) Protegir e difóner eth patrimòni literari catalan.

"c) Impulsar eth reconeishement sociau des letres catalanes e dar era maxima projeccion publica as escrivans catalans.

"d) Sostier as escrivans en lengua catalana e as associacions deth sector."

Article 69

Modificacion der article 3 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 3 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 3

"Foncions

"1. Era Institucion des Letres Catalanes a es foncions següentes:

"a) Promòir eth prestigi deth sistèma literari catalan en cooperacion damb es agents publics e privadi qu'actuen en camp des letres catalanes o era accion que n'i a bèra incidéncia.

"b) Promòir era preséncia publica, eth coneishement e era difusion dera literatura catalana, era classica e era actuau, laguens deth sòn encastre lingüistic, en toti es sectors e estaments dera societat e per toti es mieis de difusion possibles.

"c) Participar enes accions de foment dera lectura e d'accès ara literatura qu'impulsen es organismes dera Generalitat e collaborar damb auti organismes publics e enes iniciatiues privades en aguest encastre.

"d) Promòir er espaci d'escambi e era relacion entre es escrivans en lengua catalana de tot eth domeni lingüistic e damb es escrivans en autes lengües.

"e) Promòir era transmission dera tradicion literària catalana e era difusion deth patrimòni literari catalan, e es estudis literaris en catalan e sus era literatura catalana.

"f) Promòir, en collaboracion damb es organismes correspondenti, era preséncia dera literatura e era des escrivans catalans en sistèma educatiu e enes mieis de comunicacion publics e privadi.

"g) Participar, per miei d'un rapòrt preceptiu e prioritari, enes projèctes de bases e en totes es convocacions d'ajudes ath foment deth hèt literari, quines an d'auer caractèr de publica concurréncia. Enes casi excepcionaus en quini non se seguisque eth critèri d'aguest rapòrt, era Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau ac a de justificar adequadament.

"h) Participar enes comissions d'avaloracion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau qu'avaloren es ajudes ara promocion des letres catalanes, quines an de seguir eth procediment de concurréncia competitiva.

"i) Elaborar e hèr publica ua auditoria biennau sus era repercussion culturau e eth retorn sociau des subvencions concedides en encastre dera promocion des letres catalanes.

"j) Presentar annaument ath conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura e un còp cada legislatura, aumens, deuant deth Parlament un dictamen sus era preséncia publica dera literatura e eth reconeishement sociau des letres catalanes.

"k) Aprovar eth sòn reglament de regim interior.

"l) Impulsar quinsevolhe auta iniciatiua tendenta ath compliment des foncions qu'a atribuïdes.

"m) Quinsevolhe auta de natura anàloga que li encargue eth departament competent en matèria de cultura.

"2. Era participacion que'n hè referéncia er apartat 1.h s'a d'establir cossent damb çò que dispausen es estatuts dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau e s'a de concretar mejançant era prepausa de nomentament, per part dera Junta de Govèrn dera Institucion des Letres Catalanes, de:

"a) Un representant o ua representanta en Conselh d'Administracion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau.

"b) Un nombre de representants enes comissions d'avaloracion des ajudes ara promocion des letres catalanes qu'a d'èster, aumens, deth 50% deth totau de membres dera comission. Aguesti representants an d'èster extèrnes ara Administracion dera Generalitat."

Article 70

Modificacion der article 4 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 4 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 4

"Organs de govèrn

"Era Institucion des Letres Catalanes ei regida pes organs següents:

"a) Era Junta de Govèrn.

"b) Eth degan o degana.

"c) Eth director o directora.

"d) Eth Conselh Assessor."

Article 71

Modificacion der article 5 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 5 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 5

"Junta de Govèrn

"1. Era Junta de Govèrn ei er organ superior dera Institucion des Letres Catalanes. Li corresponen es maximes facultats de direccion dera Institucion.

"2. Era Junta de Govèrn dera Institucion des Letres Catalanes ei integrada per setze membres, segons era composicion que se determine per reglament, cossent damb es critèris següents:

"a) La presidís eth degan o degana dera Institucion.

"b) N'exercís era vicepresidéncia eth director o directora dera Institucion.

"c) I a d'auer sèt vocalies en representacion des departaments dera Administracion dera Generalitat o d'entitats publiques que i siguen adscrites o restacades, nomentades peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, a prepausa, s'escatz, deth departament correspondent.

"d) I a d'auer sèt vocalies en representacion deth Conselh Assessor, nomentades, d'entre es sòns membres, peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, a prepausa deth Conselh Assessor.

"e) Eth secretari o secretària, qu'assistís as reünions dera Junta damb votz mès sense vòt, a d'èster designat peth director o directora d'entre eth personau dera Institucion.

"3. Pòden assistir as reünions dera Junta de Govèrn expèrts enes matèries concrètes que s'i tracten entà prestar assessorament tecnic."

Article 72

Modificacion der article 6 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 6 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 6

"Foncions dera Junta de Govèrn

"Son foncions dera Junta de Govèrn dera Institucion des Letres Catalanes:

"a) Aprovar es linhes basiques d'accion dera Institucion.

"b) Aprovar era prepausa de contracte programa que s'a de formalizar damb eth departament competent en matèria de cultura.

"c) Aprovar er avantprojècte de pressupòst annau e elevar-lo ath conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura.

"d) Aprovar es compdes annaus e era liquidacion deth pressupòst der exercici precedent.

"e) Aprovar eth programa d'accion, d'inversions e de finançament der exercici següent, cossent damb eth contracte programa.

"f) Aprovar eth reglament de regim interior, un còp escotat eth Conselh Assessor.

"g) Supervisar era gestion deth director o directora.

"h) Prepausar era contractacion de personau e aprovar era plantilha de personau.

"i) Aprovar es prètzi des servicis que preste era Institucion.

"j) Aprovar es contractes d'un impòrt superior ath 5% deth pressupòst dera Institucion e es qu'impliquen ua despensa pluriannau de caractèr non recurrent, sens perjudici dera aprobacion peth Govèrn.

"k) Quinsevolhe auta foncion atribuïda per reglament."

Article 73

Modificacion der article 7 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 7 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 7

"Degan o degana

"1. Eth degan o degana dera Institucion des Letres Catalanes a d'èster un escrivan o escrivana d'arreconeishut prestigi nomentat peth president o presidenta dera Generalitat a prepausa deth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, un còp escotat eth Conselh Assessor.

"2. Son foncions deth degan o degana dera Institucion des Letres Catalanes:

"a) Exercir era nauta representacion dera Institucion.

"b) Convocar, presidir e moderar es reünions dera Junta de Govèrn e dirimir, damb eth sòn vòt de qualitat, es egalizacions que se produsisquen enes votacions.

"c) Autorizar damb era sua signatura es actes des reünions dera Junta de Govèrn.

"3. Eth degan o degana ei nomentat per un periòde de tres ans."

Article 74

Modificacion der article 9 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 9 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 9

"Conselh Assessor

"Eth Conselh Assessor dera Institucion des Letres Catalanes ei integrat per un maxim de trenta membres, segons era composicion que se determine per reglament, cossent damb es critèris següents:

"a) Lo presidís eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura.

"b) N'exercís era vicepresidéncia eth degan o degana.

"c) I a d'auer vocalies en representacion des associacions d'escrivans, enquia un maxim de dètz, e d'autes entitats culturaus deth sector des letres, enquia un maxim de cinc.

"d) I a d'auer vocalies en representacion deth sector editoriau e deth libre, des mieis de comunicacion e d'auti sectors professionaus considerables entara difusion des letres, enquia un maxim de nau.

"e) Ne son membres eth darrèr degan o degana e tres personalitats eminentes deth sector des letres catalanes, nomentades peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura a prepausa deth Conselh Assessor, per un periòde de tres ans renovables per tres mès.

"f) I actue coma secretari o secretària, damb votz mès sense vòt, era madeisha persona qu'ac hè ena Junta de Govèrn."

Article 75

Modificacion der article 10 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 10 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 10

"Foncions deth Conselh Assessor

"Eth Conselh Assessor ei er organ consultatiu dera Institucion des Letres Catalanes e a es foncions següentes:

"a) Eméter era sua opinion sus es ahèrs que li son sometudi peth degan o degana, peth director o directora e pera Junta de Govèrn. Eth Conselh Assessor a d'èster escotat preceptivament abans dera aprobacion deth programa d'accion, d'inversions e de finançament e deth reglament de regim interior, e tanben abans deth nomentament deth degan o degana e deth director o directora.

"b) Prepausar es accions que considère convenentes entà complir melhor es objectius dera Institucion."

Article 76

Modificacion der article 11 dera Lei 20/1987

Se modifique er article 11 dera Lei 20/1987, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 11

"Director o directora

"1. Eth director o directora dera Institucion des Letres Catalanes ei nomentat peth Govèrn a prepausa deth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, un còp escotat eth Conselh Assessor.

"2. Eth director o directora ei eth responsable maxim dera gestion ordinària dera Institucion des Letres Catalanes e a es foncions següentes:

"a) Prepausar es linhes basiques d'accion dera Institucion e eth programa d'accion, d'inversions e de finançament, cossent damb eth contracte programa.

"b) Elaborar er avantprojècte de pressupòsti e era prepausa de compdes annaus, de liquidacion deth pressupòst e dera plantilha de personau.

"c) Executar es acòrds dera Junta de Govèrn.

"d) Dirigir, coordinar e supervisar toti es servicis dera Institucion.

"e) Exercir era administracion des bens e es hons qu'era Institucion a adscriti.

"f) Aprovar es despenses e ordenar es pagaments.

"g) Exercir era direccion deth personau.

"h) Representar judiciaument e extrajudiciaument era Institucion enes accions pròpries dera sua administracion.

"i) Soscríuer convènis, concèrts e contractes publics o privadi e susvelhar-ne eth compliment e era execucion.

"j) Quinsevolhe auta que sigue de besonh entara direccion dera Institucion e quines li delègue era Junta de Govèrn."

Article 77

Addicion d'un article ara Lei 20/1987

S'ahig un article, eth 14, ara Lei 20/1987, damb eth tèxte següent:

"Article 14

"Contracte programa

"1. Eth departament competent en matèria de cultura e era Institucion des Letres Catalanes an d'establir un contracte programa qu'includisque, aumens:

"a) Es objectius estrategics e operatius dera Institucion.

"b) Eth plan d'accion.

"c) Es aportacions dera Administracion dera Generalitat, es mecanismes de vinculacion d'aguesti recorsi ath compliment des objectius e eth sistèma entà avalorar aguest compliment.

"d) Es foncions e era composicion d'ua comission de seguiment dera execucion deth contracte.

"e) Eth plan financèr.

"f) Quinsevolhe aute aspècte que determine era normativa.

"2. Era vigéncia deth contracte programa entre eth departament competent en matèria de cultura e era Institucion des Letres Catalanes non pòt èster inferior a tres exercicis.

"3. Eth contracte programa entre eth departament competent en matèria de cultura e era Institucion des Letres Catalanes s'a d'ajustar as objectius e es prioritats qu'establís eth programa marc de cultura que'n hè referéncia era disposicion addicionau dera Lei 6/2008, deth 13 de mai, deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts."

Seccion siesau

Modificacion dera Lei 7/2011, deth 27 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères

Article 78

Modificacion der article 79 dera Lei 7/2011

Se modifique er article 79 dera Lei 7/2011, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 79

"Foncions

"Corresponen ara Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau es foncions següentes:

"a) Aprovar es bases reguladores e es convocacions d'ajudes en matèria culturau, a prepausa deth departament que n'ei adscrit o des entitats competentes per arrason dera matèria.

"b) Tramitar e resòlver es procediments de concession d'ajudes en matèria culturau."

Article 79

Modificacion der article 81 dera Lei 7/2011

Se modifique era letra a der apartat 2 der article 81 dera Lei 7/2011, que rèste redigida dera manèra següenta:

"a) Aprovar es bases reguladores e es convocacions d'ajudes, e autrejar es ajudes."

Article 80

Modificacion dera disposicion transitòria quatau dera Lei 7/2011

Se modifique er apartat 2 dera disposicion transitòria quatau dera Lei 7/2011, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Era Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau s'a de constituïr en moment quan se dicte eth decrèt que n'apròve es estatuts. Er Institut Catalan des Empreses Culturaus manten es foncions d'aprovar es bases e es convocacions d'ajudes e de gerir es ajudes pendent es prumèrs dus ans dempús dera constitucion dera Oficina."

Article 81

Modificacion dera disposicion transitòria cincau dera Lei 7/2011

Se modifique er apartat 2 dera disposicion transitòria cincau dera Lei 7/2011, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Es procediments administratius relatius a ajudes qu'eth Departament de Cultura o es entitats adscrites, levat der Institut Catalan des Empreses Culturaus, tramiten en moment dera constitucion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau passen a èster tramitadi pera Oficina."

Capítol IV

Auti encastres

Seccion prumèra

Modificacion dera Lei 6/2007, deth 17 de junhsèga, deth Centre d'Estudis d'Opinion

Article 82

Modificacion der article 7 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 1 der article 7 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Govèrn, a prepausa deth conselhèr o conselhèra deth departament que i ei adscrit eth Centre d'Estudis d'Opinion, nomente e separe liurament, entre persones de prestigi arreconeishut, eth director o directora deth Centre."

Article 83

Modificacion der article 14 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 2 der article 14 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth conselhèr o conselhèra deth departament que i ei adscrit eth Centre d'Estudis d'Opinion pòt acordar de sométer eth Centre as sistèmes d'informacion corporativa en matèria de personau e d'economia e finances."

Article 84

Modificacion der article 18 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 1 der article 18 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth director o directora deth Centre d'Estudis d'Opinion, en un termini de vint dies abils dempús dera data d'acabament deth trabalh de camp, a de liurar ath conselhèr o conselhèra deth departament que i ei adscrit eth Centre es estudis d'opinion includidi en plan de trabalh annau deth Centre que'n hè referéncia er article 17. Eth conselhèr o conselhèra, laguens des vint-e-quate ores següentes, les an de remanar simultanèament ath president o presidenta dera Generalitat e ath president o presidenta deth Parlament, qui les a de remanar as grops parlamentaris."

Article 85

Modificacion der article 19 dera Lei 6/2007

Se modifique er article 19 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Es departaments dera Generalitat e es organismes e es entitats que ne depenen o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c, cossent damb es foncions que les son pròpries, pòden elaborar dirèctament o indirèctament estudis d'opinion qu'agen coma objècte unic analisar es actituds e es opinions dera societat de Catalonha, avalorar es politiques o hèr eth seguiment des servicis, o quinsevolhe aute objècte que sigue considerable entara accion de govèrn de cada departament, organisme e entitat, sens perjudici dera exclusivitat deth Centre d'Estudis d'Opinion per çò qu'ei de toti es estudis de caractèr politic.

"2. Cada departament, cossent damb es foncions que li son pròpries, pòt elaborar un plan de trabalh annau en çò que hè as estudis que'n hè referéncia er apartat 1, qu'includisque es prepauses des organismes e es entitats que ne depenen o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c. Eth dit plan a de contier era identificacion des estudis, era forma d'adjudicacion e eth nivèu de difusion. Se n'a de rénder compde ath Conselh Rector.

"3. Eth Centre d'Estudis d'Opinion omològue es empreses que pòden hèr es estudis d'opinion d'interès dera Generalitat, cossent damb era normativa aplicabla en matèria de contractacion publica. Er expedient d'omologacion a de contier un rapòrt tecnic positiu deth Conselh Rector. Aguesta omologacion ei en constrenhenta entàs departaments e entàs organismes e es entitats que ne depenen o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c e qu'an era condicion de poders adjudicadors, per un termini maxim de tres ans. Es autes entitats de dret public restacades ara Administracion dera Generalitat o depenentes d'aguesta, es institucions e empreses publiques dera Generalitat, es entitats locaus, es universitats publiques e es autes administracions e entitats publiques plaçades en Catalonha se pòden aderir volontàriament ara omologacion.

"4. Es departaments e es organismes e es entitats que depenen dera Generalitat o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c qu'elabòren o promòn es estudis que'n hè referéncia er apartat 1 an de presentar ath Centre d'Estudis d'Opinion, abans de hèr-les, ues prepauses que contenguen era identificacion des estudis, era forma d'adjudicacion e eth grad de difusion. Eth Centre a de dar el vist e platz as prepauses, s'escatz, en termini que se fixe per reglament, cossent damb es contenguts tecnics correspondenti, les a de supervisar e a de prestar assisténcia tecnica entà elaborar es estudis d'opinion.

"5. Eth departament, organisme o entitat promotor der estudi d'opinion, laguens des tres mesi següents ara data de finalizacion deth trabalh de camp, n'a de remanar ua còpia intègra, qu'includirà era documentacion que se determine per reglament, ath Centre d'Estudis d'Opinion entà qu'aguest l'incorpòre ath Registre d'Estudis d'Opinion."

Article 86

Modificacion der article 20 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 3 der article 20 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Es trabalhadors publics e es agents encargadi d'arrecuélher informacion entà estudis d'opinion an de liéger era declaracion següenta, de viua votz, as persones a qui demanen informacion:

"'Es informacions que vos demanam son entara elaboracion d'un estudi d'opinion oficiau.'

"'Era administracion o eth personau dera administracion qu'utilizen aguesta informacion son obligadi per lei a garantir-vos er anonimat e eth secrèt estadistic e a complir era normativa de proteccion de donades de caractèr personau.'

"'Auetz dret a non arrespóner totes es qüestions.'"

Article 87

Modificacion der article 22.2 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 2 der article 22 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Son objècte d'inscripcion en Registre d'Estudis d'Opinion es donades procedentes des estudis elaboradi o promoigudi peth Centre d'Estudis d'Opinion o pes departaments e es organismes e entitats que depenen dera Generalitat o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c, dempús dera elaboracion tecnica des diti estudis."

Article 88

Modificacion der article 22.4 dera Lei 6/2007

Se modifique er apartat 4 der article 22 dera Lei 6/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"4. Pòden accedir ath Registre d'Estudis d'Opinion totes es persones fisiques o juridiques qu'ac solliciten, tostemp que complisquen es requisits e seguisquen es procediments establidi per reglament. Eth director o directora deth Centre d'Estudis d'Opinion a de fixar eth termini entà accedir as donades que conten eth Registre, e n'a de rénder compde ath Conselh Rector. Aguest termini, entàs estudis que'n hè referéncia er article 2.a, en cap cas non pòt èster superior a un mes a compdar der acabament deth trabalh de camp. Entàs estudis que'n hè referéncia er article 2.b promoigudi peth Centre, eth termini non pòt èster superior a tres mesi a compdar der acabament deth trabalh de camp; entàs promoigudi pes departaments e pes organismes e entitats que depenen dera Generalitat o i son restacadi que'n hè referéncia er article 3.c, non pòt èster superior a dètz mesi a compdar der acabament deth trabalh de camp, en tot tier en compde que s'an de mandar ath Centre en termini que fixe er article 19.5."

Seccion dusau

Modificacion dera Lei 2/2007, deth 5 de junh, deth Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Article 89

Addicion d'ua disposicion addicionau, era quatau, ara Lei 2/2007

S'ahig ua disposicion addicionau, era quatau, ara Lei 2/2007, damb eth tèxte següent:

"Quatau. Ligam ath Registre de planejament urbanistic de Catalonha

"Era publicacion des acòrds d'aprobacion definitiva des estruments de planejament urbanistic que, cossent damb era legislacion aplicabla, s'age d'efectuar en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a efèctes dera sua executivitat, a d'includir, coma annèx ar edicte correspondent, eth tèxte des nòrmes urbanistiques e a de proporcionar un ligam ath Registre de planejament urbanistic de Catalonha que permete era consulta telematica e immediata deth contengut des documents que conformen eth plan, damb plea garantida dera sua autenticitat e integritat."

Article 90

Addicion d'ua disposicion addicionau, era cincau, ara Lei 2/2007

S'ahig ua disposicion addicionau, era cincau, ara Lei 2/2007, damb eth tèxte següent:

"Cincau. Difusion deth dret en vigor en Catalonha

"1. Per miei dera basa de donades deth DOGC, s'alimente un portau web nomentat Portal Jurídic de Catalunya, per miei de quin se hè era difusion deth dret en vigor en Catalonha.

"2. Eth portau web incorpòre totes es nòrmes publicades en DOGC damb reng de lei e damb reng reglamentari, tant ena version oficiau publicada en DOGC coma ena version assolidada."

Seccion tresau

Modificacion dera Lei 10/1989, deth 10 de junhsèga, deth Patronat dera Montanha de Montserrat

Article 91

Modificacion der article 13 dera Lei 10/1989

Se modifique era letra a der article 13 dera Lei 10/1989, que rèste redigida dera manèra següenta:

"a) Es conselhèrs des departaments competents enes matèries de torisme, cultura, territòri, seguretat e miei naturau."

Article 92

Modificacion der article 15 dera Lei 10/1989

Se modifique era letra b der article 15 dera Lei 10/1989, que rèste redigida dera manèra següenta:

"b) Cinc persones en representacion dera Generalitat designades, respectivament, pes conselhèrs des departaments competents enes matèries de torisme, cultura, territòri, seguretat e miei naturau."

Seccion quatau

Modificacion dera Lei 13/2007, deth 31 d'octobre, deth Memoriau Democratic

Article 93

Modificacion der article 6 dera Lei 13/2007

Se modifique er apartat 2 der article 6 dera Lei 13/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Era Junta de Govèrn ei integrada peth conselhèr o conselhèra deth departament que n'ei adscrit eth Memoriau Democratic, que n'aucupe era presidéncia, e pes membres següents:

"a) Tres membres designadi peth Govèrn, a prepausa deth departament competent en matèria de memòria democratica.

"b) Un membre prepausat per cadun des grops parlamentaris, designat peth Parlament, entre professionaus de prestigi arreconeishut ena matèria pròpria d'aguesta lei.

"c) Eth director o directora deth Musèu d'Istòria de Catalonha.

"d) Eth director o directora der Archiu Nacionau de Catalonha.

"e) Eth director o directora deth Memoriau Democratic.

"f) Eth president o presidenta der Institut Catalan des Hemnes.

"Assistissen as reünions dera Junta de Govèrn, damb votz mès sense vòt, un representant o ua representanta deth Conselh Assessor e un representant o ua representanta deth Conselh de Participacion.

"Ena composicion dera Junta de Govèrn s'a de procurar garantir era preséncia equilibrada de hemnes e òmes."

Article 94

Modificacion der article 12 dera Lei 13/2007

Se modifique er apartat 4 der article 12 dera Lei 13/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"4. Eth Conselh de Participacion ei integrat per un nombre d'entre quaranta e cinquanta membres. Es estatuts deth Memoriau Democratic an d'establir es foncions deth Conselh de Participacion e es critèris de seleccion des sòns membres cossent damb es principis de major representacion, equilibri territoriau e respècte ara diuersitat e ara igualtat de genres."

Seccion cincau

Modificacion dera Lei 14/2007, deth 5 de deseme, der Institut Catalan Internacionau pera Patz

Article 95

Modificacion der article 6 dera Lei 14/2007

Se modifique er article 6 dera Lei 14/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 6

"Era Junta de Govèrn

"Era Junta de Govèrn ei eth maxim organ de govèrn, de direccion e d'administracion der Institut Catalan Internacionau pera Patz. Ei constituït per dètz membres, que son es següents:

"a) Sèt membres elegidi peth Parlament.

"b) Tres membres designadi peth Govèrn."

Article 96

Modificacion der article 7 dera Lei 14/2007

Se modifiquen es apartats 1 e 2 der article 7 dera Lei 14/2007, que rèsten redigidi dera manèra següenta:

"1. Es membres dera Junta de Govèrn qu'an d'èster elegidi peth Plen deth Parlament an d'auer eth supòrt, aumens, de tres grops parlamentaris, per ua majoria de dus tèrci. Es membres son prepausadi peth Conselh Catalan de Foment dera Patz d'entre persones de prestigi largament arreconeishut, expèrtes en aspèctes restacadi damb era patz o restacades ara societat civiu organizada en aguest encastre, damb experiéncia professionau ena recèrca, eth dret internacionau public, es relacions internacionaus, era resolucion non violenta de conflictes, eth foment dera patz e eth respècte ara democracia e as drets umans, damb garantides plees d'independéncia, e seleccionadi damb critèris d'equitat de genre e de diuersitat territoriau.

"2. Eth Conselh Catalan de Foment dera Patz a de prepausar entre dètz e quinze persones entara eleccion des membres dera Junta de Govèrn, entre quines eth Plen deth Parlament a d'elegir es sèt membres dera Junta de Govèrn der Institut Catalan Internacionau pera Patz."

Article 97

Modificacion der article 8 dera Lei 14/2007

Se modifiquen es apartats 4 e 5 der article 8 dera Lei 14/2007, que rèsten redigidi dera manèra següenta:

"4. Assistissen as sessions dera Junta de Govèrn der Institut Catalan Internacionau pera Patz, damb votz mès sense vòt, eth director o directora der Institut e un representant o ua representanta dera assemblada deth personau der Institut. Hè es foncions de secretari o secretària era persona designada peth director o directora d'entre eth personau der Institut o ath servici deth departament dera Generalitat competent en matèria de foment dera patz.

"5. Era Junta de Govèrn der Institut Catalan Internacionau pera Patz se regís pes nòrmes de foncionament des organs collegiadi, establides pera Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment des administracions publiques de Catalonha, en tot aquerò que non regulen exprèssament aguesta lei o eth reglament organic."

Article 98

Modificacion der article 11 dera Lei 14/2007

Se modifique er apartat 1 der article 11 dera Lei 14/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Conselh Assessor Internacionau der Institut Catalan Internacionau pera Patz ei constituït per dètz membres, qu'aumens era mitat non an d'auer era condicion de ciutadan o ciutadana de Catalonha. Son designadi pera Junta de Govèrn, en tot auer consultat eth Conselh Catalan de Foment dera Patz, damb es critèris següents:

"a) Cinc membres elegidi entre professionaus e personau academic damb experiéncia internacionau en encastre dera recèrca, era accion pera patz e era resolucion non violenta des conflictes.

"b) Cinc membres elegidi entre persones de prestigi e de reconeishement sociau coma promotores dera patz, eth desarmament e era resolucion non violenta des conflictes."

Article 99

Addicion d'ua disposicion transitòria ara Lei 14/2007

S'ahig ua disposicion transitòria, era dusau, ara Lei 14/2007, damb eth tèxte següent:

"Disposicion transitòria dusau. Regim aplicable ath prumèr renauiment parciau dera Junta de Govèrn e deth Conselh Assessor Internacionau der Institut Catalan Internacionau pera Patz

"En prumèr renauiment parciau des membres dera Junta de Govèrn e deth Conselh Assessor Internacionau der Institut Catalan Internacionau pera Patz, elegidi peth Plen deth Parlament, s'a de tier en compde era modificacion deth nombre de membres, en tot respectar-ne era naua composicion e en tot mantier era proporcionalitat per çò qu'ei des sues procedéncies."

Seccion siesau

Modificacion dera Lei 5/1986, deth 17 d'abriu, de creacion dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat

Article 100

Modificacion der article 3 dera Lei 5/1986

Se modifique er article 3 dera Lei 5/1986, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 3

"Conselh d'Administracion

"1. Es organs rectors dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat son eth Conselh d'Administracion e eth conselhèr delegat o conselhèra delegada.

"2. Eth Conselh d'Administracion dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat exercís es foncions directives e ei format peth president o presidenta, qu'ei eth secretari o secretària generau deth departament competent en matèria de jòc, peth conselhèr delegat o conselhèra delegada, qu'exercís es foncions executives e qu'ei era persona titulara der organ qu'a atribuïdes es competéncies en matèria de jòc, per cinc vocaus coma maxim designadi peth Govèrn e peth secretari o secretària, designat peth madeish Conselh d'Administracion. En tot cas, i an d'èster representadi es departaments d'Economia e Coneishement e de Benestar Sociau e Familha.

"3. Es foncions deth Conselh d'Administracion dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat, deth sòn president o presidenta e deth conselhèr delegat o conselhèra delegada e eth sòn regim juridic se determinen per decrèt.

"4. Jos es directritzes deth conselhèr delegat o conselhèra delegada, i actue eth director o directora dera Entitat Autonòma de Jòcs e Escomeses dera Generalitat, a qui corresponen es foncions de gestion ordinària dera Entitat que se determinen per reglament. Eth director o directora non a era condicion de naut cargue, ei nomentat peth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de jòc a prepausa deth Conselh d'Administracion e assistís as sessions d'aguest damb votz mès sense vòt."

Seccion setau

Modificacion dera Lei 7/2007, deth 17 de junhsèga, dera Agéncia Tributària de Catalonha

Article 101

Modificacion der article 2 dera Lei 7/2007

Se modifique er apartat 1 der article 2 dera Lei 7/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Corresponen ara Agéncia Tributària de Catalonha es foncions següentes:

"a) Gerir, liquidar, inspeccionar e recaptar es tributs pròpris dera Generalitat e es tributs estataus cedidi totaument ara Generalitat, cossent damb çò que dispòse er article 204 der Estatut d'autonomia de Catalonha.

"b) Gerir era recaptacion pera via executiva des ingrèssi de dret public non tributaris dera Administracion dera Generalitat e des entitats que conformen eth sector public dera Generalitat.

"c) Formar part deth consòrci o entitat equivalenta que'n hè referéncia er article 204.2 der Estatut d'autonomia de Catalonha.

"d) Amiar a tèrme era relacion damb era Agéncia Estatau d'Administracion Tributària e es organs damb foncions equivalentes d'autes administracions publiques, devèrs era gestion, liquidacion, inspeccion e recaptacion des tributs estataus cedidi totaument o parciaument ara Generalitat, en tot includir-i era obtencion de donades e informacion.

"e) Elaborar estudis enes encastres d'accion dera Agéncia e, en concrèt, per çò qu'ei dera gestion, liquidacion, inspeccion e recaptacion tant des tributs pròpris coma des cedidi totaument o parciaument. Aguesta foncion se compren sens perjudici dera que correspon a d'auti organs dera Generalitat en encastre des competéncies respectives.

"f) Quinsevolhe auta que li sigue atribuïda per lei o per convèni administratiu."

Seccion ueitau

Modificacion dera Lei 1/2003, deth 19 de hereuèr, d'universitats de Catalonha

Article 102

Addicion d'ua disposicion addicionau ara Lei 1/2003

S'ahig ua disposicion addicionau, era tretzau, ara Lei 1/2003, damb eth tèxte següent:

"Tretzau. Desplegament der espaci europèu d'educacion superiora

"Entà melhorar eth desplegament der espaci europèu d'educacion superiora, cada universitat a d'establir era manèra coma eth personau academic e es investigadors en formacion pòden participar enes activitats academiques dirigides, cossent damb era normativa en vigor."

Seccion nauau

Modificacion dera Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion

Article 103

Modificacion dera disposicion transitòria ueitau dera Lei 12/2009

Se modifique era disposicion transitòria ueitau dera Lei 12/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"Ueitau

"Aprobacion des estatuts der Institut Superior des Arts

"Eth Govèrn a d'aprovar, abans deth finiment deth termini de desplegament d'aguesta lei, es estatuts der Institut Superior des Arts e a de publicar era relacion circumstanciada des centres superiors que s'i adscriuen iniciaument, damb es caracteristiques, s'escatz, de cada assignacion."

Seccion detzau

Modificacion dera Lei 10/1994, der 11 de junhsèga, dera Policia dera Generalitat-Mòssos d'Esquadra

Article 104

Modificacion der article 22 dera Lei 10/1994

1. Se modifique er apartat 5 der article 22 dera Lei 10/1994, que rèste redigit dera manèra següenta:

"5. Es aspirants que supèren es pròves selectives son nomentadi aspirants escolans ar efècte dera realizacion deth cors selectiu e, un còp superat eth cors, son nomentadi aspirants en practiques pendent eth periòde de practiques que fixe era convocacion. Pendent es fases deth cors selectiu e deth periòde de practiques, es aspirants an era consideracion de foncionaris en practiques e an dret ara cotizacion correspondenta ara Seguretat Sociau a efèctes de drets passius e d'assisténcia sanitària. Tanben coma aspirants escolans e coma aspirants en practiques, an dret as retribucions qu'entà cada cas s'establisquen. Eth nomentament coma foncionari o foncionària de carrèra unicament se pòt efectuar un còp superat eth periòde de practiques, cossent damb çò qu'establís era convocacion correspondenta."

2. Se modifique er apartat 7 der article 22 dera Lei 10/1994, que rèste redigit dera manèra següenta:

"7. Maugrat tot çò que dispòse er apartat 6, e tostemp que s'age superat eth cors selectiu, en cas qu'era exclusion medicau der aspirant en practiques sigue conseqüéncia de lesions sofrides en exercici des sues foncions coma foncionari o foncionària en practiques pendent eth periòde de practiques, er organ responsable ne pòt prepausar eth nomentament coma foncionari o foncionària de carrèra ar organ competent. En aguest cas, s'a d'assignar ath dit foncionari o foncionària un lòc de trabalh adaptat as sues capacitats."

Article 105

Addicion d'un article ara Lei 10/1994

S'ahig un article, eth 48 bis, ara Lei 10/1994, damb eth tèxte següent:

"Article 48 bis

"1. Procedís declarar en situacion d'excedéncia volontària es foncionaris que participen coma candidats en eleccions a organs representatius publics. Era permanéncia en servici actiu o en dusau activitat ei causa d'inelegibilitat. Se son elegidi entath cargue, passen ara situacion administrativa que legaument les correspone. En cas contrari, an de sollicitar eth reingrès ath servici actiu o ara dusau activitat en termini de quinze dies. Se non ac hèn atau, passen ara situacion d'excedéncia volontària per interès particular, tostemp que complisquen es requisits exigidi.

"2. Es foncionaris en situacion d'excedéncia volontària que'n hè referéncia er incís prumèr der apartat 1 non meriten cap retribucion mentre son en aguesta situacion. Maugrat açò, an dret ara resèrva deth lòc de trabalh, e eth temps de permanéncia ei computable a efèctes de triènnis, consolidacion de grad personau e drets passius enes tèrmes qu'establisque era normativa correspondenta."

Seccion onzau

Modificacion dera Lei 10/2007, deth 30 de junhsèga, der Institut de Seguretat Publica de Catalonha

Article 106

Modificacion der article 3 dera Lei 10/2007

Se modifique er apartat 6 der article 3 dera Lei 10/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"6. Correspon ar Institut de Seguretat Publica de Catalonha omologar es programes formatius des centres de formacion deth personau de seguretat privada, cossent damb era legislacion. Atau madeish, er Institut pòt acomplir activitats de formacion prealabla e de formacion permanenta deth personau dera seguretat privada. Sens perjudici d'aguestes competéncies, correspon ara direccion generau competenta en matèria de seguretat privada autorizar es centres de formacion deth personau dera seguretat privada e avalorar-ne era activitat."

Article 107

Derogacion d'ua letra der article 9.1 dera Lei 10/2007

S'abolís era letra e der apartat 1 der article 9 dera Lei 10/2007.

Article 108

Modificacion der article 13 dera Lei 10/2007

Se modifique er article 13 dera Lei 10/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Conselh Pedagogic e Scientific ei un organ collegiat assessor de natura consultativa der Institut de Seguretat Publica de Catalonha, damb foncions de formulacion de prepauses relatives ara elaboracion e era aplicacion des programes des activitats d'ensenhament e de recèrca que s'amien a tèrme.

"2. Eth Conselh Pedagogic e Scientific der Institut de Seguretat Publica de Catalonha ei integrat pes membres següents:

"a) Eth president o presidenta, qu'ei eth director o directora der Institut.

"b) Dètz-e-sèt vocaus designadi peth president o presidenta der Institut, damb experiéncia academica o professionau en encastre dera seguretat, cossent damb era distribucion següenta:

"Prumèr. Sies vocaus der encastre dera seguretat e era policia, en representacion dera Policia dera Generalitat - Mòssos d'Esquadra e des policies locaus, de quini tres designadi a prepausa deth director o directora der Institut, dus de designadi a prepausa des associacions representatives des municipis e un de designat a prepausa deth baile o bailessa der Ajuntament de Barcelona.

"Dusau. Sies vocaus der encastre dera prevencion e escandilhament d'incendis, sauvaments e proteccion civiu, de quini tres designadi a prepausa deth director o directora der Institut, dus de designadi a prepausa des associacions representatives des municipis e un de designat a prepausa deth baile o bailessa der Ajuntament de Barcelona.

"Tresau. Cinc vocaus d'auti encastres d'accion a prepausa deth director o directora der Institut.

"3. Eth Conselh Pedagogic e Scientific pòt constituïr comissions entà estudiar ahèrs qu'era sua complexitat ac requerisque. Pòden participar enes comissions persones que non siguen membres deth Conselh.

"4. Er organ administratiu responsable dera designacion des membres a de procurar garantir era preséncia equilibrada de hemnes e òmes ena composicion deth Conselh Pedagogic e Scientific."

Article 109

Modificacion der article 19 dera Lei 10/2007

Se modifique er article 19 dera Lei 10/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 19

"Contractacion

"1. Eth regim juridic de contractacion der Institut de Seguretat Publica de Catalonha, includida, en tot cas, era contractacion de persones fisiques formadores entara prestacion d'activitats d'ensenhament, ei eth qu'establís era legislacion sus contractes des administracions publiques.

"2. Eth director o directora der Institut de Seguretat Publica de Catalonha actue coma organ de contractacion laguens des limits qu'establís era legislacion sus contractes des administracions publiques.

"3. Era contractacion de persones fisiques formadores entara prestacion d'activitats d'ensenhament s'a de hèr, en tot cas, per miei de designacion administrativa, qu'a d'incorporar es especificacions e limitacions qu'establís era legislacion sus contractes des administracions publiques."

Seccion dotzau

Cambiament de denominacion der Institut Catalan dera Adopcion

Article 110

Cambiament de denominacion der Institut Catalan dera Adopcion

Er organisme autonòm Institut Catalan dera Adopcion passe a nomentar-se Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion.

Seccion tretzau

Modificacion dera Lei 13/1997, deth 19 de noveme, de creacion der Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion

Article 111

Modificacion der article 3 dera Lei 13/1997

Se modifique er article 3 dera Lei 13/1997, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 3

"Foncions der Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion

"Corresponen ar Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion es foncions següentes:

"a) Fomentar eth dret des mainatges e adolescents a auer ua familha e, donques, promòir es mesures d'acuèlh familhau en familha alièna e er acuèlh preadoptiu, damb era fin d'atier adequadament ath mainatge o adolescent en situacion de desemparament, procurar eth sòn desvolopament integrau e, tostemp que sigue possible, favorir eth sòn retorn ath nuclèu familhau d'origina.

"b) Gerir, per miei des equipes tecniques competentes, es procèssi de formacion e avaloracion psicosociau des persones o familhes que s'aufrissen entar acuèlh, entara adopcion en Catalonha o entara adopcion internacionau d'un mainatge o d'un adolescent, e tramitar-ne es expedients.

"c) Velhar entà qu'es ciutadans agen era informacion adequada sus eth procès d'acuèlh familhau, en tot tier en compde es diferentes classes d'aguesta, sus eth procès d'adopcion en Catalonha e sus eth procès d'adopcion internacionau. Entà exercir aguesta foncion, se pòt compdar damb era collaboracion des pairs e mairs adoptius e damb era des acuelhedors enes ahèrs que les tanhen.

"d) Hèr eth seguiment, dirèctament o per miei des entitats o institucions acreditades, des mendres que siguen jos mesures d'acuèlh familhau en familha alièna o en acuèlh preadoptiu enquiara constitucion dera adopcion.

"e) Hèr eth seguiment, dirèctament o per miei des entitats o institucions acreditades, des persones o familhes acuelhedores e sostier tecnicament as familhes adoptives.

"f) Tramitar es procèssi d'adopcion internacionau, supervisar aguesta tramitacion quan sigue delegada as entitats acreditades e hèr-ne eth seguiment posterior cossent damb era legislacion de Catalonha e deth país d'origina deth mendre.

"g) Tramitar es procèssi d'adopcion de mainatges o adolescents desemparadi en Catalonha.

"h) Tramitar e formalizar es contractes e es convènis de collaboracion damb autes administracions, institucions e entitats, en marc deth sòn encastre d'accion.

"i) Hèr eth seguiment e era supervision des entitats collaboradores en adopcion internacionau e es institucions collaboradores d'integracion familhau.

"j) Es autes que li atribuïssen es leis."

Article 112

Modificacion der article 9 dera Lei 13/1997

Se modifique er article 9 dera Lei 13/1997, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 9

"Era Direccion

"1. Era persona qu'aucupe era Direccion der Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion, qui a nivèu organic assimilat a direccion generau, ei nomentada e separada peth Govèrn, a prepausa deth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'acuèlh e adopcion.

"2. Corresponen ara Direccion der Institut Catalan der Acuèlh e dera Adopcion es foncions següentes:

"a) Executar es acòrds deth Conselh Rector.

"b) Presentar era prepausa de programa d'activitats der Institut ath Conselh Rector.

"c) Elaborar o transméter ath Conselh Rector era prepausa des taxes o es prètzi publics.

"d) Presentar ath Conselh Rector er avantprojècte de pressupòst e era memòria annau.

"e) Ordenar es despenses e es pagaments laguens des limits establidi.

"f) Dirigir, organizar e gerir era activitat der Institut.

"g) Prepausar era contractacion de personau entà atier es besonhs der Institut.

"h) Mantier relacions damb organismes analògs o damb responsabilitat en madeish encastre.

"i) Resòlver es sollicituds de declaracion d'idoneïtat des persones o familhes que s'aufrissen a acuélher o a adoptar un mainatge o adolescent.

"j) Prepausar ar organ judiciau era constitucion des adopcions des mainatges o adolescents desemparadi, s'escatz.

"k) Resòlver era constitucion des acuèlhs familhaus en familha alièna e era constitucion der acuèlh preadoptiu.

"l) Dirigir es publicacions der Institut.

"m) Quines li manaràn era Presidéncia e eth Conselh Rector."

Seccion catorzau

Modificacion dera Lei 10/2010, deth 7 de mai, d'acuelhuda des persones immigrades e des retornades tà Catalonha

Article 113

Modificacion dera disposicion transitòria dera Lei 10/2010

Se modifique er apartat 1 dera disposicion transitòria dera Lei 10/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Govèrn, en termini de tres ans a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, a d'aprovar es estatuts dera Agéncia de Migracions de Catalonha."

Seccion quinzau

Modificacion dera Lei 9/1991, deth 3 de mai, der Institut Catalan dera Energia

Article 114

Modificacion der article 6.2 dera Lei 9/1991

Se modifiquen es letres a, b e c der apartat 2 der article 6 dera Lei 9/1991, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"a) Eth president o presidenta, qu'ei eth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'energia.

"b) Eth vicepresident o vicepresidenta, qu'ei eth director o directora generau competent en matèria d'energia, qui auxílie eth president o presidenta e coordine e contròtle er exercici des foncions delegades peth Conselh. Eth vicepresident o vicepresidenta presidís es reünions deth Conselh en cas d'abséncia o d'impossibilitat deth president o presidenta.

"c) Sies vocaus en representacion dera Administracion dera Generalitat. D'aguesti vocaus, dus an d'apartier ath departament competent en matèria d'energia; dus, ath departament competent en matèria d'indústria; un, ath departament competent en matèria de transpòrt e mobilitat, e un, ath departament competent en matèria de miei ambient."

Article 115

Modificacion der article 6.3 dera Lei 9/1991

Se modifique er apartat 3 der article 6 dera Lei 9/1991, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Es vocaus deth Conselh d'Administracion son nomentadi e separadi peth Govèrn, a prepausa deth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'energia. Es persones designades an d'èster professionaus d'arreconeishut prestigi en encastre dera energia."

Article 116

Modificacion der article 8.2 dera Lei 9/1991

Se modifiquen es letres a e b der apartat 2 der article 8 dera Lei 9/1991, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"a) Eth president o presidenta, qu'ei eth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'energia o era persona qu'aguest designe.

"b) Eth vicepresident o vicepresidenta, qu'ei eth director o directora generau competent en matèria d'energia, qui auxílie eth president o presidenta. Eth vicepresident o vicepresidenta presidís es reünions deth Conselh en cas d'abséncia o d'impossibilitat deth president o presidenta."

Article 117

Modificacion der article 8.3 dera Lei 9/1991

Se modifique er apartat 3 der article 8 dera Lei 9/1991, que rèste redigit dera manèra següenta:

"3. Es vocaus deth Conselh Assessor son nomentadi e separadi peth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'energia, un còp escotadi es entitats, es organismes o es administracions que'n apartenguen. Eth cargue de membre deth Conselh Assessor non ei remunerat."

Seccion setzau

Modificacion dera Lei 1/2007, deth 5 de junh, deth Conselh de Relacions Laboraus

Article 118

Addicion de dues letres ar article 8.2 dera Lei 1/2007

S'ahigen dues letres, era e e era f, ar apartat 2 der article 8 dera Lei 1/2007, damb eth tèxte següent:

"e) Ua comission de responsabilitat sociau.

"f) Ua comission der Observatòri deth Trabalh."

Article 119

Modificacion der article 8.5 dera Lei 1/2007

Se modifique er apartat 5 der article 8 dera Lei 1/2007, que rèste redigit dera manèra següenta:

"5. S'an de determinar, mejançant era aprobacion deth reglament correspondent, es linhes basiques per çò qu'ei dera composicion, era estructura e eth foncionament intèrne de totes es comissions e es grops de trabalh deth Conselh de Relacions Laboraus. Es comissions e es grops de trabalh pòden èster integradi per membres deth Conselh o per persones designades pera Administracion dera Generalitat e es organizacions sindicaus e empresariaus mès representatives presentes en Conselh, damb era madeisha proporcion e representativitat qu'era composicion deth Plen."

Seccion dètz-e-setau

Modificacion dera Lei 23/2009, deth 23 de deseme, deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion

Article 120

Modificacion der article 1 dera Lei 23/2009

Se modifique er apartat 2 der article 1 dera Lei 23/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion s'adscriu ath departament competent en matèria d'execucion penau."

Article 121

Modificacion der article 5 dera Lei 23/2009

Se modifique era letra b der apartat 2 der article 5 dera Lei 23/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"b) Eth vicepresident o vicepresidenta, qu'ei eth titular o era titulara dera unitat directiva competenta en matèria de servicis penitenciaris. Eth vicepresident o vicepresidenta substituís ath president o presidenta en cas de vacanta, abséncia o malautia."

Article 122

Modificacion der article 6 dera Lei 23/2009

1. Se modifique era letra f der apartat 1 der article 6 dera Lei 23/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"f) Prepausar es directritzes entà fixar de manèra individualizada es tarifes de referéncia entàs activitats deth Centre que i siguen subjèctes, cossent damb er article 18.2.b."

2. Se modifiquen es letres h e i der apartat 1 der article 6 dera Lei 23/2009, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"h) Crear organs consultatius o taules sectoriaus en matèria d'insercion sociolaborau des persones sometudes a mesures judiciaus damb participacion des entitats e empreses afectades.

"i) Tractar, per encomana des organs competents en matèria d'execucion penau, d'auti ahèrs restacadi damb es activitats deth Centre."

Article 123

Modificacion der article 7 dera Lei 23/2009

Se modifique era letra a der apartat 2 der article 7 dera Lei 23/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"a) Eth president o presidenta, qu'ei eth titular o era titulara dera unitat directiva competenta en matèria de servicis penitenciaris."

Article 124

Modificacion der article 8 dera Lei 23/2009

Se modifique era letra a der apartat 1 der article 8 dera Lei 23/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"a) Supervisar eth foncionament generau deth Centre e acordar es accions que corresponen."

Article 125

Modificacion der article 9 dera Lei 23/2009

Se modifique era letra d der apartat 2 der article 9 dera Lei 23/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"d) Acordar e formalizar es contractes pròpris dera activitat deth Centre, laguens des limits que fixen es sòns estatuts".

Article 126

Modificacion der article 10.1 dera Lei 23/2009

Se modifique er apartat 1 der article 10 dera Lei 23/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Eth Conselh Assessor deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion ei un organ de participacion e assessorament deth Centre e d'informacion e concertacion damb es administracions publiques, es organizacions empresariaus e sindicaus e autes entitats interessades en matèria d'insercion des persones sometudes a mesures judiciaus."

Article 127

Derogacion d'un apartat der article 10 dera Lei 23/2009

S'abolís er apartat 5 der article 10 dera Lei 23/2009, e es apartats 6, 7 e 8 passen a èster es apartats 5, 6 e 7.

Article 128

Modificacion des apartats 5 e 6 der article 10 dera Lei 23/2009

Se modifiquen es apartats 5 e 6 der article 10 dera Lei 23/2009 que resulten dera aplicacion der article 127 d'aguesta lei, quini rèsten redigidi dera manèra següenta:

"5. Es estatuts deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion an de regular eth regim de reünions e eth desvolopament des foncions deth Conselh Assessor.

"6. Corresponen ath Conselh Assessor deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion es foncions següentes:

"a) Impulsar era collaboracion damb es organizacions empresariaus e sindicaus entà arténher es objectius d'insercion e reabilitacion sociau.

"b) Formular ath Conselh d'Administracion recomanacions e prepauses relatives ar acompliment des objectius deth Centre."

Article 129

Modificacion der article 11 dera Lei 23/2009

Se modifiquen era rubrica e er apartat 1 der article 11 dera Lei 23/2009, que rèsten redigidi dera manèra següenta:

"Article 11

"Collaboracion entre eth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion e es empreses e entitats d'insercion

"1. Eth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion a de promòir formules de collaboracion que permeten configurar er itinerari d'insercion des intèrnes e garantir-ne era continuitat dehòra dera institucion penitenciària, damb era participacion des empreses e entitats d'insercion."

Article 130

Modificacion der article 14 dera Lei 23/2009

Se modifique er apartat 1 der article 14 dera Lei 23/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Es objectius generaus e eth regim economic dera activitat deth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion se pòden determinar per miei d'un contracte programa o de convènis especifics damb eth departament que n'ei adscrit o damb autes administracions per arrason dera sua condicion de miei pròpri."

Article 131

Modificacion deth paragraf prumèr der article 18.2 dera Lei 23/2009

Se modifique eth paragraf prumèr der apartat 2 der article 18 dera Lei 23/2009, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth Centre d'Iniciatiues entara Reïnsercion, ena sua accion coma miei pròpri dera Administracion dera Generalitat, des entitats locaus e deth sector public restacat o depenent, s'ajuste as nòrmes següentes:"

Article 132

Modificacion der article 18.2.b dera Lei 23/2009

Se modifique era letra b der apartat 2 der article 18 dera Lei 23/2009, que rèste redigida dera manèra següenta:

"b) Es prètzi de prestacion des servicis, subministraments e encomanes deth Centre son aprovadi peth conselhèr o conselhèra competent en matèria d'execucion penau per miei dera aplicacion individualizada o per grops d'articles des directritzes aprovades peth Govèrn, damb eth rapòrt prealable dera Comission de Govèrn Locau de Catalonha, tostemp qu'eth Centre actue coma miei pròpri des administracions locaus."

Article 133

Addicion d'ua disposicion addicionau ara Lei 23/2009

S'ahig ua disposicion addicionau ara Lei 23/2009, damb eth tèxte següent:

"Disposicion addicionau

"Garantiment deth principi de paritat

"Ena composicion des organs que regule aguesta lei, s'a de procurar garantir eth principi de paritat per miei dera preséncia equilibrada de hemnes e òmes."

Seccion dètz-e-ueitau

Cambiament de denominacion dera Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut

Article 134

Cambiament de denominacion dera Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut

Era Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut, creada peth Decrèt lei 4/2010, deth 3 d'agost, de mesures de racionalizacion e simplificacion dera estructura deth sector public dera Generalitat de Catalonha, passe a nomentar-se Agéncia de Qualitat e Avaloracion Sanitàries de Catalonha. Totes es referéncies ara Agéncia de Qualitat e Desvolopament Professionau en Salut hètes peth dit decrèt lei e per autes disposicions de caractèr generau s'an de compréner hètes ara Agéncia de Qualitat e Avaloracion Sanitàries de Catalonha.

Seccion dètz-e-nauau

Modificacion deth Decrèt lei 4/2010, deth 3 d'agost, de mesures de racionalizacion e simplificacion dera estructura deth sector public dera Generalitat de Catalonha

Article 135

Modificacion der article 3 deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique era letra d der article 3 deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigida dera manèra següenta:

"d) Mesurar, avalorar e difóner de manèra publica e transparenta es resultats globaus artenhudi en salut e en encastre dera assisténcia sanitària pes diferenti agents qu'intègren eth sistèma de salut, a compdar dera gestion deth Sistèma Integrat d'Informacion de Salut en Catalonha, configurat pera informacion de natura administrativa e estadistica que contien es registres e sistèmes d'informacion deth departament e des organismes competents en matèria de salut, es des centres, servicis e establiments sanitaris e es des professionaus sanitaris, entà facilitar ua prenuda de decisions coresponsable ath servici dera qualitat dera atencion sanitària prestada as ciutadans. Damb aguesta fin, es diti agents an de comunicar ath Sistèma es donades apertientes per miei des sòns organs responsables e cossent damb era normativa en vigor en encastre estadistic e de proteccion de donades de caractèr personau. Maugrat açò, era comunicacion de donades provenentes d'istòries cliniques requerís, levat qu'eth pacient o era pacienta i age dat abans eth consentiment, era dissociacion prealabla des donades identificadores dera persona titulara cossent damb era normativa reguladora dera autonomia deth pacient e des drets e es obligacions en matèria d'informacion e documentacion clinica."

Article 136

Addicion d'ua letra ar article 3 deth Decrèt lei 4/2010

S'ahig ua letra, era i bis, ar article 3 deth Decrèt lei 4/2010, damb eth tèxte següent:

"i bis) Dessenhar, aprovar, méter en practica e supervisar es accions relatives ara seguretat dera informacion deth departament competent en matèria de salut e des entitats e organismes adscriti."

Article 137

Modificacion der article 4.2 deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique er apartat 2 der article 4 deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth Conselh d'Administracion ei er organ superior de govèrn dera Agéncia de Qualitat e Avaloracion Sanitàries de Catalonha e a era composicion que determinen es sòns estatuts."

Article 138

Modificacion der article 4.4 deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique er apartat 4 der article 4 deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"4. Eth Conselh de Participacion dera Agéncia de Qualitat e Avaloracion Sanitàries de Catalonha ei er organ de participacion, consulta, debat e prepausa des administracions competentes e des sectors e es organizacions damb foncions restacades damb es objectius deth melhorament dera qualitat deth sistèma de salut e deth desvolopament dera competéncia des sòns professionaus. Es estatuts dera Agéncia an de determinar era composicion deth Conselh."

Article 139

Modificacion der article 14 deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique er apartat 2 der article 14 deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Eth departament competent en matèria d'espòrts a adscrita ua unitat directiva, damb eth reng que determine eth Govèrn, encargada dera direccion dera administracion esportiua dera Generalitat. Aguesta unitat exercís es foncions de representacion e de direccion superiora des politiques esportiues dera Generalitat."

Article 140

Derogacion de sies articles deth Decrèt lei 4/2010

S'abolissen es articles 15, 16, 17, 18, 19 e 20 deth Decrèt lei 4/2010.

Article 141

Modificacion der apartat 1 dera disposicion addicionau prumèra deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique er apartat 1 dera disposicion addicionau prumèra deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"1. Se dissòlven es societats mercantiles Viatges de Muntanya, SA, e Remodelacions Urbanes, SA. Eth Govèrn a d'adoptar es mesures de besonh entà dissòlver e liquidar aguestes societats mercantiles."

Article 142

Modificacion der apartat 2 dera disposicion addicionau prumèra deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique er apartat 2 dera disposicion addicionau prumèra deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigit dera manèra següenta:

"2. Un còp se hèsque efectiva era dissolucion des entitats que'n hè referéncia er apartat 1, Ferrocarrils dera Generalitat de Catalonha passe a exercir es foncions de Viatges de Muntanya, SA, e er Institut Catalan deth Solèr passe a exercir es foncions de Remodelacions Urbanes, SA, e assumís toti es drets e obligacions de caractèr economic, contractuau e laborau contractadi per Remodelacions Urbanes, SA."

Article 143

Derogacion de tres disposicions deth Decrèt lei 4/2010

S'abolissen es disposicions addicionaus cincau e siesau e era disposicion transitòria dusau deth Decrèt lei 4/2010.

Article 144

Modificacion dera disposicion derogatòria deth Decrèt lei 4/2010

Se modifique era disposicion derogatòria deth Decrèt lei 4/2010, que rèste redigida dera manèra següenta:

"S'abolissen es disposicions següentes:

"a) Era Lei 7/1985, deth 14 de mai, der Institut entara Promocion e era Formacion Cooperativa.

"b) Es articles 70, 71 e 72 dera Lei 15/1990, deth 9 de junhsèga, d'organizacion sanitària de Catalonha, sens perjudici de çò qu'establís era disposicion transitòria prumèra d'aguest decrèt lei.

"c) Era disposicion addicionau dètz-e-nauau dera Lei 13/1988, deth 31 de deseme, de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha, des sues entitats autonòmes e des entitats gestores dera Seguretat Sociau entath 1989."

Article 145

Derogacion d'ua disposicion finau deth Decrèt lei 4/2010

S'abolís era disposicion finau tresau deth Decrèt lei 4/2010.

Seccion vintau

Modificacion dera Lei 7/2011, deth 27 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères

Article 146

Modificacion der article 72 dera Lei 7/2011

Se modifiquen es letres a,b e c der apartat 3 der article 72 dera Lei 7/2011, que rèsten redigides dera manèra següenta:

"a) Dinamizar eth patrimòni culturau mejançant era cooperacion entre agents publics e privadi entà melhorar-ne era promocion, era conservacion e era gestion, mès que mès en tot establir estrategies de supòrt e collaboracion damb es entitats locaus.

"b) Fomentar era vinculacion deth patrimòni culturau damb eth desvolopament territoriau e païsatgistic e damb eth desvolopament economic, entà generar naui recorsi destinadi ara promocion e conservacion d'aguest patrimòni.

"c) Fomentar er usatge deth patrimòni culturau e des equipaments, en tot prestar ua atencion especiau ara educacion e ath torisme culturau; melhorar-ne era vinculacion damb era comunitat e era internacionalizacion, e fomentar es practiques associades ara conservacion e divulgacion d'aguest patrimòni."

Article 147

Addicion de dues letres ar article 72.3 dera Lei 7/2011

S'ahigen dues letres, era c bis e era c ter, ar apartat 3 der article 72 dera Lei 7/2011, damb eth tèxte següent:

"c bis) Amiar a tèrme es accions correspondentes en matèria d'emparament, inventari, catalogacion e declaracion de bens immòbles e mòbles, de restauracion monumentau e d'intervencions arqueologiques, mès que mès es de caractèr preventiu; e tanben complir es autes atribucions relatives a inspeccion e regim sancionador qu'establissen era Lei 9/1993, deth 30 de seteme, deth patrimòni culturau catalan, e es autes nòrmes aplicables.

"c ter) Impulsar es diuèrsi hilats tematics e territoriaus de musèus, en tot desplegar territoriaument es musèus nacionaus coma entèstes tematiques e en tot configurar servicis de supòrt comuns d'artenhuda territoriau per miei des servicis d'atencion museistica, damb er objectiu de favorir era cooperacion e era prestacion de servicis e recorsi compartidi entre es madeishi centres."

Article 148

Modificacion der article 73 dera Lei 7/2011

Se modifique er article 73 dera Lei 7/2011, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 73

"Organs de govèrn

"Son organs de govèrn dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau:

"a) Eth Conselh d'Administracion.

"b) Era direccion."

Article 149

Addicion d'un article, eth 73 bis, ara Lei 7/2011

S'ahig un article, eth 73 bis, ara Lei 7/2011, damb eth tèxte següent:

"Article 73 bis

"Conselh d'Administracion

"1. Eth Conselh d'Administracion ei er organ superior collegiat de govèrn, direccion e contraròtle dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau.

"2. Son membres deth Conselh d'Administracion dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau:

"a) Eth president o presidenta.

"b) Eth vicepresident o vicepresidenta.

"c) Nau vocaus.

"d) Eth secretari o secretària, designat a prepausa deth president o presidenta.

"3. Eth president o presidenta deth Conselh d'Administracion dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau ei eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura.

"4. Eth vicepresident o vicepresidenta deth Conselh d'Administracion dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau ei era persona titulara dera unitat competenta en matèria de patrimòni culturau, levat qu'aguesta persona sigue eth director o directora dera Agéncia. En aguest cas eth vicepresident o vicepresidenta ei eth secretari o secretària generau deth departament competent en matèria de cultura.

"5. Eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura nomente es vocaus deth Conselh d'Administracion dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau, damb era distribucion següenta: quate en representacion de diuèrsi departaments dera Generalitat, dus en representacion des organizacions associatives d'entitats locaus e tres en representacion des sectors professionaus, academics e universitaris restacadi damb eth patrimòni culturau."

Article 150

Addicion d'un article, eth 73 ter, ara Lei 7/2011

S'ahig un article, eth 73 ter, ara Lei 7/2011, damb eth tèxte següent:

"Article 73 ter

"Foncions deth Conselh d'Administracion

"1. Eth Conselh d'Administracion a es mès amples facultats devèrs eth govèrn, era direccion e eth contraròtle dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau.

"2. Corresponen ath Conselh d'Administracion dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau es foncions següentes:

"a) Aprovar er avantprojècte de programa d'accion, d'inversions e de finançament, e eth pressupòst d'explotacion e de capitau.

"b) Aprovar era prepausa de contracte programa entre era Agéncia e eth departament competent en matèria de cultura, e tanben era sua actualizacion.

"c) Aprovar es compdes annaus e era liquidacion finau des pressupòsti der exercici e era memòria d'activitats.

"d) Nomentar es directors des equipaments geridi pera Agéncia que non agen era categoria de musèus nacionaus e elevar era prepausa de nomentament des directors des musèus nacionaus, un còp aprovada, ath conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria de cultura, a prepausa dera Junta de Musèus de Catalonha, presentada per organ de govèrn deth musèu nacionau o per organ de seleccion determinat peth concors public correspondent.

"e) Supervisar era gestion deth director o directora.

"f) Aprovar era plantilha e eth regim retributiu deth personau.

"g) Autorizar era constitucion d'organs, organismes o entitats de caractèr public o privat, quinsevolhe que ne sigue era natura juridica, o autorizar qu'era Agéncia i participe.

"h) Es autes que li autregen es estatuts."

Article 151

Addicion d'un article, eth 73 quater, ara Lei 7/2011

S'ahig un article, eth 73 quater, ara Lei 7/2011, damb eth tèxte següent:

"Article 73 quater

"Estructura e regim des equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau

"1. Es equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau gaudissen d'un regim de gestion desconcentrada qu'includís era gestion tecnica e era gestion economica. Era caracteristica d'aguest regim e era relacion des equipaments damb era Agéncia s'an d'establir per reglament.

"2. Es equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau dispòsen d'ua direccion determinada per un procès de seleccion public damb critèris de professionalitat, transparéncia, merits e capacitat.

"3. Es equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau que, cossent damb era Lei 17/1990, deth 2 de noveme, de musèus, an era categoria de musèus nacionaus gaudissen de singularitat pròpria e dispòsen, ena Agéncia, dera maxima capacitat entà projectar-se autonòmament, sens perjudici des servicis qu'era Agéncia assumisque cossent damb eth contracte programa.

"4. Es equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau que, cossent damb era Lei 17/1990, an era categoria de musèus nacionaus son regidi per un organ de govèrn pròpri presidit peth director o directora dera Agéncia, damb ua composicion qu'an de determinar es estatuts d'aguesta e que, en tot cas, a d'includir representants des sectors professionaus, academics e universitaris restacadi damb era tematica deth musèu e representants des territòris a on eth musèu mantengue sedences o seccions.

"5. Es equipaments geridi pera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau que non an era categoria de musèus nacionaus pòden disposar d'un conselh assessor, cossent damb çò qu'establisquen es estatuts dera Agéncia, qu'a d'includir representants des sectors professionaus, academics e universitaris restacadi damb eth centre e representants deth territòri a on aguest ei plaçat."

Article 152

Addicion d'un article, eth 73 quinquies, ara Lei 7/2011

S'ahig un article, eth 73 quinquies, ara Lei 7/2011, damb eth tèxte següent:

"Article 73 quinquies

"Estatuts dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau

"Correspon ath Govèrn d'aprovar, per miei d'un decrèt, es estatuts dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau, quini an de determinar eth regim de foncionament des organs de govèrn, era estructura des equipaments geridi e eth sòn regim de gestion."

Article 153

Modificacion der article 76 dera Lei 7/2011

Se modifique er article 76 dera Lei 7/2011, que rèste redigit dera manèra següenta:

"Article 76

"Regim de personau

"1. Eth personau dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau se regís peth dret laborau, sens perjudici dera assignacion de personau foncionari entar exercici de potestats administratives e des foncions pròpries des còssi tecnics, cossent damb çò qu'establís er apartat 3 dera disposicion addicionau setzau.

"2. Es lòcs de trabalh dera Agéncia Catalana deth Patrimòni Culturau, includidi es directius, s'an de corbir per miei de procèssi de seleccion publica, damb critèris de professionalitat, transparéncia, merits e capacitat, sens perjudici de çò qu'establís er apartat 1."

TÍTOL III

Conselh Catalan dera Empresa e Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Capítol I

Conselh Catalan dera Empresa

Article 154

Conselh Catalan dera Empresa

1. Se cree eth Conselh Catalan dera Empresa coma organ d'assessorament e de participacion institucionau, cossent damb çò qu'establís er article 45 der Estatut d'autonomia. Ne hèn part es organizacions sindicaus e empresariaus mès representatives. Tanben i participen representants des institucions, es corporacions de dret public e es associacions era activitat que n'a relacion dirècta damb era innovacion, era internacionalizacion, era emprenedoria e eth desvolopament empresariau.

2. Eth Conselh Catalan dera Empresa a er objectiu d'accelerar eth procès de transformacion empresariau per miei d'ua politica activa, previsora e eficaça que favorisque era adaptacion des empreses des diuèrsi sectors d'activitat as cambiaments estructuraus e era inversion productiva. Eth Conselh a de velhar mès que mès pes empreses industriaus e per mantier er esperit industriau de Catalonha e a de hèr presents es interèssi des sectors economics e sociaus implicadi ara Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, enes tèrmes qu'establisquen es estatuts dera Agéncia.

3. S'an d'establir per reglament era composicion e es foncions deth Conselh Catalan dera Empresa e era participacion des diferenti agents sociaus, cossent damb çò qu'establís er article 45 der Estatut d'autonomia. Tanben s'i an de determinar es comissions qu'eth Conselh considère apertient de constituïr entà foncionar corrèctament.

Capítol II

Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Article 155

Objècte

Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a per objècte executar es politiques dera Generalitat enes encastres dera innovacion, era transferéncia tecnologica, era internacionalizacion, eth foment e era captacion d'inversions e er increment dera productivitat dera empresa.

Article 156

Fins

Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a per fin era promocion e eth desvolopament dera empresa per miei dera execucion des accions e eth desplegament des servicis de supòrt de besonh entà impulsar era competitivitat deth sector empresariau, era sua preséncia enes mercats internacionaus e era sua interrelacion damb aguesti mercats.

Article 157

Natura

1. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei adscrita ath departament competent en matèria d'indústria, qu'exercís eth contraròtle d'eficacitat e eficiéncia sus era activitat dera Agéncia entà garantir era maxima dilligéncia en compliment des sues foncions e ena prestacion des sòns servicis.

2. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei ua entitat de dret public dera Generalitat qu'actue subjècta ath dret privat, damb personalitat juridica pròpria, plea capacitat d'obrar, patrimòni pròpri e plea autonomia foncionau e de gestion entà complir es sues foncions.

3. Participen enes organs de govèrn dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, enes tèrmes qu'establissen aguesta lei e es estatuts dera Agéncia, representants des institucions, es corporacions de dret public, es associacions e es agents sociaus era activitat que n'a relacion dirècta damb era innovacion, era internacionalizacion, era emprenedoria e eth desvolopament empresariau.

Article 158

Regim juridic

1. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana se regís per aguesta lei, pes sòns estatuts, peth tèxte rehonut dera Lei 4/1985, deth 29 de març, der Estatut dera empresa publica catalana, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2002, deth 24 de deseme, e pes autes nòrmes aplicables.

2. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana somet era sua activitat enes relacions extèrnes, damb caractèr generau, as nòrmes de dret civiu, mercantil e laborau que li son aplicables, levat des actes qu'impliquen er exercici de potestats publiques, que se someten ath dret public.

3. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana se somet ath dret public enes relacions damb eth departament que i ei adscrita, en regim d'adopcion d'acòrds e ena organizacion e eth foncionament des organs collegiadi de govèrn, que les ei aplicabla era normativa generau sus organs collegiadi dera Administracion dera Generalitat. Tanben se somet ath dret public enes autes matèries que, cossent damb aguesta lei, i son subjèctes.

4. Es resolucions deth Conselh Rector, deth Conselh d'Administracion e deth conselhèr delegat o conselhèra delegada dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana agòten era via administrativa. Contra aguestes resolucions se pòt interpausar un recors potestatiu de reposicion o dirèctament un recors deuant era jurisdiccion contenciosa administrativa.

Article 159

Foncions

1. Corresponen ara Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana es foncions següentes:

a) Eth foment dera internacionalizacion, era innovacion e era atraccion d'inversion empresariau productiva en toti es sòns aspèctes.

b) Era creacion d'empresa, eth foment dera emprenedoria e era promocion empresariau en activitats tecnologiques e de nauta valor ahijuda.

c) Era transferéncia de coneishement e era incorporacion ath sector empresariau des resultats dera recèrca e des naues tecnologies.

d) Er impuls dera capacitat e era demanda innovadora des empreses per miei d'estruments que refortilhen eth capitau, damb supòrt dirècte ara recèrca, eth desvolopament e era innovacion (R+D+I) e damb er usatge dera crompa publica de tecnologia innovadora (CPTI).

e) Er impuls dera competitivitat empresariau per miei dera incorporacion d'estruments dera societat dera informacion e de melhores organizatives.

f) Era adaptacion dera organizacion e era prestacion des sòns servicis as problematiques cambiantes e eth garantiment d'ua utilizacion excellenta des mieis disponibles.

g) Er afavoriment dera optimacion dera gestion des recorsi umans e financèrs des empreses.

h) Es autes que li manen es leis.

2. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a de determinar es mecanismes de besonh entà complir es sues foncions, que s'an de basar ena rigor, era transparéncia e era optimacion des recorsi umans e financèrs, e a de disposar dera estructura e es mieis de besonh entà perméter as organs de govèrn exercir ua direccion eficaça e eficienta e entà garantir ua participacion efectiva de toti es implicadi.

3. Es estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòden establir era constitucion d'un airau especializat dera Agéncia qu'age coma objectiu executar es politiques deth Govèrn en encastre deth foment e era captacion d'inversions en naues activitats empresariaus estrategiques qu'apòrten tecnologia, capacitat contunhada d'innovacion, complementarietat damb eth teishut empresariau, capacitat exportadora, capacitat d'arrossegar d'autes inversions e aucupacion establa e de qualitat, cossent damb es fins d'aguesta lei.

4. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòt amiar a tèrme es sues activitats per miei de convènis, societats, fondacions o autes formules de collaboracion damb es corporacions de dret public, es associacions, es agents sociaus e autes entitats publiques o privades, enes tèrmes qu'establissen es sòns estatuts, eth tèxte rehonut dera Lei 4/1985 e es autes nòrmes aplicables. Era Agéncia pòt constituïr eth capitau de quinsevolhe entitat qu'adòpte era forma de societat mercantila, o participar-i, e tanben de quinsevolhe auta entitat, publica o privada, damb ànim de lucre o sense, er objècte sociau que ne sigue restacat damb er objècte e es fins dera Agéncia.

5. Eth Govèrn pòt delegar ena Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana era representacion enes consòrcis, es entitats o es organs mixtes constituïdi o que se constituïsquen er objècte que ne sigue restacat damb es activitats d'innovacion, internacionalizacion e promocion dera empresa catalana.

Article 160

Organs

1. Es organs dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana se classifiquen en organs de govèrn e organs de gestion. Es estatuts dera Agéncia pòden establir era existéncia d'organs d'assessorament estrategic e de participacion.

2. Es organs de govèrn dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana son es següents:

a) Eth Conselh Rector.

b) Eth Conselh d'Administracion.

c) Era Presidéncia.

3. Er organ de gestion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei eth conselhèr delegat o conselhèra delegada.

Article 161

Conselh Rector

Eth Conselh Rector a coma foncions principaus planificar, supervisar e controtlar era activitat dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana. Eth Conselh Rector a de favorir, enes tèrmes qu'establisquen es estatuts dera Agéncia, es interèssi des actors economics e sociaus que pòden resultar afectadi pes politiques publiques en matèria de supòrt ara empresa.

Article 162

Conselh d'Administracion

1. Corresponen ath Conselh d'Administracion era decision e era direccion dera activitat dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana.

2. Eth Conselh d'Administracion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei integrat per un minim de ueit membres e un maxim de dotze.

3. Intègren eth Conselh d'Administracion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, necessàriament, es membres següents:

a) Eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria d'indústria, en qualitat de president o presidenta.

b) Eth secretari o secretària sectoriau o director o directora generau en matèria d'indústria deth departament competent en matèria d'indústria, en qualitat de vicepresident o vicepresidenta.

c) Eth conselhèr delegat o conselhèra delegada dera Agéncia.

4. Es estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana an d'establir era procedéncia des membres deth Conselh d'Administracion auti qu'es qu'establís er apartat 3.

5. Es membres deth Conselh d'Administracion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana an d'apartier, en toti es casi, ath Conselh Rector.

Article 163

Presidéncia

1. Era Presidéncia dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, qu'ei tanben era deth Conselh Rector e era deth Conselh d'Administracion, correspon ath conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria d'indústria.

2. Es foncions deth president o presidenta an d'èster determinades pes estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana.

3. Eth president o presidenta deth Conselh d'Administracion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòt delegar er exercici des sues foncions en vicepresident o vicepresidenta.

Article 164

Eth conselhèr delegat o conselhèra delegada

1. Eth conselhèr delegat o conselhèra delegada s'encargue dera direccion generau dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana e ei nomentat e separat peth Govèrn a prepausa dera Presidéncia. Eth cargue a de correspóner a ua persona damb qualificacions professionaus acreditades qu'age competéncia e experiéncia entà complir es foncions assignades.

2. Se pòt crear, adscrita ath conselhèr delegat o conselhèra delegada, ua unitat de supòrt entar exercici des foncions executives d'aguest organ, enes tèrmes que determinen es estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana.

3. Es estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòden establir requisits complementaris entà accedir ara condicion de conselhèr delegat o conselhèra delegada e an de determinar es foncions atribuïdes ad aguest cargue.

Article 165

Personau

1. Eth personau dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana s'i restaque per miei d'ua relacion de caractèr laborau.

2. Era seleccion deth personau dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana s'a de hèr cossent damb es principis d'igualtat, merit, capacitat e publicitat, cossent damb era legislacion aplicabla en aguesta matèria.

3. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a d'elaborar e aprovar era sua relacion de lòcs de trabalh.

4. Correspon ath Conselh d'Administracion aprovar era estructura organizativa dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana.

Article 166

Contractacion

1. Eth regim de contractacion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei eth qu'establís era Lei der Estat 30/2007, deth 30 d'octobre, de contractes deth sector public.

2. Er organ de contractacion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei eth conselhèr delegat o conselhèra delegada.

Article 167

Recorsi economics

1. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana dispòse des recorsi economics següents:

a) Es assignacions damb cargue as pressupòsti dera Generalitat, includides es derivades deth contracte de gestion.

b) Es ingrèssi pròpris que percebe coma contraprestacion pes activitats qu'amie a tèrme en vertut de contractes o convènis establidi damb autes entitats publiques o privades o damb persones fisiques o en vertut de disposicions legaus.

c) Es rendiments procedenti des tarifes aplicades per servicis prestadi dirèctament, qu'an era consideracion de prètzi privadi.

d) Es quantitats obtengudes pera alienacion d'actiu fixe e peth rendiment des bens e es valors deth sòn patrimòni.

e) Es procedenti des credits, es prèsti e es autes operacions financères qu'establisque era lei de pressupòsti dera Generalitat.

f) Es aportacions, se s'escaden, des membres.

g) Es subvencions, es donacions e quinsevolhe auta aportacion volontària d'entitats publiques e privades.

h) Es ingrèssi de dret public o privat que s'autorizen.

i) Es ingrèssi que li siguen atribuïdi e siguen compatibles damb era natura e es fins dera Agéncia.

2. Es recorsi dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana an caractèr finalista, atengut que se destinen ara obtencion des objectius dera Agéncia.

3. Eth Conselh d'Administracion pòt acordar de destinar es recorsi que'n hèn referéncia es apartats 1.d e e que non apareishen iniciaument en pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a finançar despenses excepcionaus.

4. Eth Conselh Rector pòt acordar de destinar es recorsi que'n hèn referéncia es apartats 1.f e g que non apareishen iniciaument en pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a finançar despenses excepcionaus.

5. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòt recórrer ar endeutament cossent damb era normativa dera Generalitat. Maugrat tot çò qu'establissen era legislacion generau e es leis de pressupòsti, era Agéncia, entà atier desfasaments temporaus de tresaureria, pòt contractar polisses de credit o prèst, tostemp qu'eth saldo viu non supère eth 10% deth sòn pressupòst.

6. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòt soscríuer, enes tèrmes e es condicions qu'establís era normativa aplicabla ara Administracion dera Generalitat, convènis de collaboracion damb entitats publiques apertenentes a d'autes administracions enes encastres d'accion que, dirèctament o indirèctament, li son pròpris. Atau madeish, pòt soscríuer convènis damb entitats privades qu'agen un interès especific ena realizacion d'accions restacades ar encastre d'accion dera Agéncia.

Article 168

Pressupòst

1. Eth Conselh d'Administracion a d'elaborar er avantprojècte de pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana e l'a d'elevar ath Conselh Rector entà que l'apròve.

2. Er avantprojècte de pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, un còp aprovat peth Conselh Rector, s'a de remanar ath departament que n'ei adscrita era Agéncia entà qu'aguest lo transpòrte ath departament competent en matèria d'economia e finances. Un còp aprovat per aguest departament, er avantprojècte s'a d'incorporar ath projècte de lei de pressupòsti dera Generalitat entà qu'eth Govèrn l'apròve e lo remane ath Parlament.

3. Eth pressupòst de despenses dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a caractèr limitatiu entar impòrt globau e caractèr estimatiu entara distribucion des credits en categories economiques.

4. Era autorizacion des variacions pressupostàries dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana correspon ath departament competent en matèria d'economia e finances en cas des variacions der impòrt globau deth pressupòst e des qu'afècten despenses de personau, a iniciatiua deth Conselh d'Administracion e a prepausa deth Conselh Rector. Era autorizacion des autes variacions pressupostàries correspon ath Conselh d'Administracion.

5. Es rèstes de credit dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana que resulten dera liquidacion der exercici pressupostari non afectades ath finançament der exercici següent pòden aplicar-se ath pressupòst d'ingrèssi e destinar-se a finançar er increment de despenses per acòrd deth Conselh d'Administracion, que n'a de rénder compde ath Conselh Rector.

6. Era execucion deth pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana correspon ath Conselh d'Administracion e ath conselhèr delegat o conselhèra delegada, qu'an d'elaborar e remanar ath Conselh Rector un estat d'execucion pressupostària damb era periodicitat qu'establisquen es estatuts dera Agéncia.

7. Es ahèrs relatius ath pressupòst dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana auti qu'es reguladi pes apartats 1 a 6 se regissen peth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme; peth tèxte rehonut dera Lei 4/1985, e pes successives leis de pressupòsti dera Generalitat.

Article 169

Contracte de gestion

1. Es relacions dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana damb eth departament que n'ei adscrita, sens perjudici de çò qu'establís er article 53 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, s'articulen per miei d'un contracte de gestion de caractèr pluriannau.

2. Eth contracte de gestion que'n hè referéncia er apartat 1 a d'establir es elements que s'an de determinar enes estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana e a d'includir, aumens, era definicion des objectius qu'a d'arténher era Agéncia, era prevision de resultats qu'a d'obtier ena sua gestion e es estruments de seguiment e contraròtle que n'a de sométer era sua activitat, e es contrapartides de recorsi entà desvolopar eth programa previst.

Article 170

Patrimòni

1. Constituïssen eth patrimòni dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana es bens e es drets que li adscriue era Administracion dera Generalitat e es bens e drets pròpris, de quinsevolhe natura, qu'aquerisque per quinsevolhe títol, cossent damb aguesta lei.

2. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a d'establir era compdabilitat e es registres que permeten conéisher era natura, era titolaritat e era destinacion des sòns bens e drets, pròpris o adscriti, sens perjudici des competéncies des autes entitats e organismes en matèria d'indústria e de servicis destinadi ara produccion.

3. Es bens e es drets qu'era Administracion dera Generalitat adscriue ara Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana s'an de reïncorporar ath patrimòni dera Administracion dera Generalitat enes madeishes condicions qu'auien en moment de produsir-se era assignacion, en cas qu'era Agéncia s'extinguisque o modifique es sues foncions e tostemp qu'aguesta modificacion age incidéncia enes diti bens e drets. Es bens e es drets adscriti pera Administracion dera Generalitat ara Agéncia tanben se reïncorpòren ath patrimòni dera Administracion dera Generalitat se non se dediquen ath compliment des fins establides. En aguest cas, era Generalitat les a de taxar entà obtier-ne era valor periciau e a d'exigir era compensacion des detriments avaloradi.

4. Era gestion deth patrimòni dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana s'a d'ajustar, damb es excepcions qu'establís aguesta lei, a çò que dispòsen eth tèxte rehonut dera Lei 4/1985, eth tèxte rehonut dera Lei de patrimòni dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2002, deth 24 de deseme, e es autes nòrmes aplicables en matèria de patrimòni.

5. Es bens adscriti ara Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana que son bens de domeni public gaudissen des exempcions tributàries que corresponen as bens d'aguesta natura. Es bens aqueridi d'ua auta manèra s'an d'incorporar ath patrimòni dera Agéncia.

6. Es estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana pòden establir era possibilitat qu'era Agéncia aquerisque bens immòbles entà complir es sues fins, damb era autorizacion prealabla deth departament competent en matèria de patrimòni. Atau madeish, es estatuts pòden establir qu'era Agéncia pogue alienar es bens immòbles pròpris que dèishen d'èster de besonh entath compliment des sues fins, damb era autorizacion prealabla deth departament competent en matèria d'economia e finances.

Article 171

Compdabilitat

1. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana ei sometuda ath regim de compdabilitat publica qu'establís era legislacion de finances publiques dera Generalitat, a excepcion de per çò qu'ei des aspèctes que regule aguesta lei.

2. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a d'ordenar era sua compdabilitat cossent damb eth Plan generau compdable.

3. Era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana a de disposar d'un sistèma d'informacion economica que rebate, per miei d'estats de compdes e rapòrts, era situacion financèra e er estat, es resultats e era execucion deth sòn patrimòni, e tanben era informacion de còsti sus era sua activitat. Aguesta informacion a d'èster sufisenta entà ua adopcion de decisions corrèctes e eficientes.

Article 172

Contraròtle dera gestion economica e financèra

1. Eth contraròtle extèrne dera gestion economica e financèra dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana correspon ara Sindicatura de Compdes e ath Tribunau de Compdes, cossent damb era sua normativa especifica.

2. Eth contraròtle intèrne dera gestion economica e financèra dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana correspon ara Intervencion Generau dera Generalitat e se hè peth sistèma d'auditories, cossent damb çò que dispòse eth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha.

Disposicions addicionaus

Prumèra

Subrogacion des drets e es obligacions deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e er Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

1. Era Administracion dera Generalitat subrògue, dempús dera entrada en vigor d'aguesta lei, es drets e es obligacions que corresponen ath Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion e ar Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila, e les exercís per miei deth departament competent en matèria d'indústria.

2. Es referéncies qu'era normativa hè ar Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila e ath Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion s'a d'compréner que se hèn ath departament competent en matèria d'indústria.

Dusau

Assignacion de mieis ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries

Eth Govèrn, per miei d'un decrèt, a d'adscríuer ar Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries es mieis personaus e materiaus adscriti ath departament competent en matèria de salut restacadi as foncions que s'atribuïssen ar Institut.

Tresau

Estatuts der Institut Catalan des Empreses Culturaus

Eth Decrèt 100/2001, deth 3 d'abriu, d'aprobacion des Estatuts der Institut Catalan des Indústries Culturaus, manten era vigéncia en tot aquerò que non s'opause ara Lei 20/2000, deth 29 de deseme, de creacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus.

Quatau

Composicion deth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts

Era composicion deth Plenari deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts s'a d'adaptar a çò qu'establís aguesta lei.

Cincau

Denominacion dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

1. Eth Govèrn difon eth coneishement e era imatge dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana damb era mèrca ACC1Ó.

2. S'autorize ath Govèrn entà que modifique, s'escatz, era mèrca qu'establís er apartat 1.

Disposicions transitòries

Prumèra

Patrimòni e pressupòst deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion

Eth patrimòni adscrit ath Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion passe a èster adscrit ath departament competent en matèria d'indústria. Eth Departament d'Empresa e Aucupacion assumís coma pròpri eth pressupòst deth Laboratòri enquiath finiment der exercici economic.

Dusau

Patrimòni e pressupòst der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila

Eth patrimòni adscrit ar Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila passe a èster adscrit ath departament competent en matèria d'indústria. Eth Departament d'Empresa e Aucupacion assumís coma pròpri eth pressupòst der Institut enquiath finiment der exercici economic.

Tresau

Junta de Govèrn e Conselh Assessor dera Institucion des Letres Catalanes

Mentre non se desplegue per reglament era composicion dera Junta de Govèrn, per çò qu'ei des vocalies, e deth Conselh Assessor dera Institucion des Letres Catalanes, se manten era composicion establida pes articles 5.3 e 9 dera Lei 20/1987, deth 12 de noveme, de creacion dera Entitat Autonòma Institucion des Letres Catalanes, abans dera modificacion que i hè aguesta lei.

Quatau

Personau deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts e era Institucion des Letres Catalanes

1. Eth personau foncionari e laborau qu'aucupe lòcs de trabalh en Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts o ena Institucion des Letres Catalanes, o qu'age suspenuda era sua relacion juridica damb aguesti organismes per bèra ua des causes qu'establís era normativa aplicabla, e qu'exercisque foncions que, cossent damb aguesta lei, siguen assumides peth Departament de Cultura, passe a prestar servicis en Departament de Cultura, segons es besonhs deth servici o foncionaus d'aguest, cossent damb era relacion de lòcs de trabalh que s'apròve.

2. Eth personau foncionari e laborau qu'aucupe lòcs de trabalh en Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts o ena Institucion des Letres Catalanes, o qu'age suspenuda era sua relacion juridica damb aguesti organismes per bèra ua des causes qu'establís era normativa aplicabla, e qu'exercisque foncions que, cossent damb aguesta lei, siguen assumides per Institut Catalan des Empreses Culturaus, passe a prestar servicis en dit Institut, segons es besonhs de personau d'aguest e cossent damb era relacion de lòcs de trabalh que s'apròve. Eth personau laborau s'incorpòre ar Institut cossent damb çò qu'establís er article 44 der Estatut des trabalhadors. Eth personau foncionari pòt optar per aucupar un lòc de trabalh previst ena plantilha de personau laborau der Institut Catalan des Empreses Culturaus, en termini de tres mesi dempús dera entrada en vigor d'aguesta lei. En aguest cas, rèste en situacion d'excedéncia volontària per incompatibilitats en sòn còs d'origina, e se li arreconeish era antiquitat. Totun, eth lòc de trabalh ei declarat a extinguir.

Cincau

Aplicacion der article 4.R dera Lei 6/2008

Çò qu'establís er article 4.r dera Lei 6/2008, deth 13 de mai, deth Conselh Nacionau dera Cultura e des Arts, cossent damb era redaccion establida per article 63 d'aguesta lei, s'a d'amiar a tèrme en termini d'un an a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei.

Disposicions derogatòries

Prumèra

Derogacion de nòrmes damb reng de lei

S'abolissen totes es nòrmes damb reng de lei que s'opausen a çò qu'establís aguesta lei, e especificament es següentes:

a) Lei 23/1984, deth 28 de deseme, deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion.

b) Lei 2/1990, deth 8 de gèr, der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila (Idiada).

c) Lei 9/2009, deth 30 de junh, de politica industriau.

d) Era disposicion addicionau nauau dera Lei 25/1998, deth 31 de deseme, de mesures administratives, fiscaus e d'adaptacion ar èuro.

e) Es articles 19, 20 e 21 dera Lei 15/2000, deth 29 de deseme, de mesures fiscaus e administratives.

f) Es articles 36, 37 e 38 dera Lei 21/2001, deth 31 de deseme, de mesures fiscaus e administratives.

Dusau

Derogacion de nòrmes damb reng reglamentari

S'abolissen totes es nòrmes damb reng reglamentari que s'opausen a çò qu'establís aguesta lei, e especificament es següentes:

a) Decrèt 59/1990, deth 20 de hereuèr, per quin se determinen es representants dera Administracion dera Generalitat de Catalonha en Conselh d'Administracion der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila.

b) Decrèt 204/1994, deth 26 de junhsèga, per quin s'autorize era assignacion, coma institut universitari, ara Universitat Politecnica de Catalonha der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila (Idiada).

c) Decrèt 304/1994, deth 13 de seteme, de modificacion deth Decrèt 59/1990, deth 20 de hereuèr, per quin se determinen es representants dera Administracion dera Generalitat de Catalonha en Conselh d'Administracion der Institut d'Investigacion Aplicada dera Automobila.

d) Decrèt 324/1996, der 1 d'octobre, per quin s'apròve eth reglament deth Registre d'Establiments Industriaus de Catalonha.

e) Es articles 3 a 5 deth Decrèt 50/2001, deth 6 de hereuèr, de modificacion dera composicion des organs rectors e deth regim de reünions deth Centre d'Innovacion e Desvolopament Professionau e deth Laboratòri Generau d'Assais e Investigacion.

f) Decrèt 101/2005, deth 31 de mai, deth Conselh Catalan de Foment dera Patz.

g) Decrèt 8/2010, deth 26 de gèr, deth Conselh de Politica Industriau de Catalonha.

h) Es letres c e d der apartat 2 der article 1 deth Decrèt 352/2011, deth 7 de junh, de reestructuracion deth Departament d'Empresa e Aucupacion.

Disposicions finaus

Prumèra

Reng normatiu dera regulacion de determinadi organs administratius

1. Mantien era sua vigéncia damb reng reglamentari es disposicions següentes, relatives a organs administratius:

a) Es articles 4.e e 9 deth Decrèt legislatiu 1/1997, deth 31 d'octobre, per quin s'apròve era rehonuda en un Tèxte unic des precèptes de determinadi tèxtes legaus en vigor en Catalonha en matèria de foncion publica.

b) Era disposicion addicionau quatau dera Lei 1/2003, deth 19 de hereuèr, d'universitats de Catalonha.

c) Er article 17.2 dera Lei 4/2003, deth 7 d'abriu, d'organizacion deth sistèma de seguretat publica de Catalonha.

d) Er apartat 1 dera disposicion transitòria dusau dera Lei 12/2007, der 11 d'octobre, de servicis sociaus.

e) Er article 14 dera Lei 18/2009, deth 22 d'octobre, de salut publica.

2. S'an de compréner hètes ara unitat directiva que determine eth Govèrn es referéncies següentes:

a) Era referéncia qu'er article 6.2 deth Decrèt legislatiu 1/1997 hè ara Secretaria Generau d'Administracion e Foncion Publica.

b) Es referéncies qu'eth Decrèt legislatiu 1/2010, deth 3 d'agost, per quin s'apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, hè ara Direccion Generau d'Urbanisme.

3. Es referéncies qu'era Lei 20/2009, deth 4 de deseme, de prevencion e contraròtle ambientau des activitats, hè as burèus de gestion ambientau unificada s'a de compréner que se hèn ar organ que determine eth Govèrn.

4. Se suprimissen es referéncies qu'era disposicion addicionau quatau dera Lei 4/2003 hè ath Departament de Governacion e Relacions Institucionaus o ath sòn titular.

Dusau

Adaptacion des Estatuts der Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries

Eth Govèrn a d'aprovar, en termini de sies mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, un tèxte intègre des Estatuts der Institut Catalan d'Avaloracions Medicaus e Sanitàries entà adaptar-les a çò qu'establís aguesta lei.

Tresau

Adaptacion des Estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana

Eth Govèrn, en termini de nau mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei e a prepausa deth conselhèr o conselhèra deth departament que n'ei adscrita era Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, a de modificar eth Decrèt 51/2010, deth 6 d'abriu, d'aprobacion des Estatuts dera Agéncia de Supòrt ara Empresa Catalana, entà adaptar-les a çò qu'establís aguesta lei.

Quatau

Mesures de dissolucion d'organismes

Eth Govèrn a d'adoptar es mesures de besonh entà dissòlver es organismes que'n hè referéncia eth títol I en termini de tres mesi, e n'a de rénder compde ath Parlament.

Cincau

Aprobacion deth Reglament de regim interior der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre

Eth Govèrn, a prepausa deth Conselh Rector der Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre e en tot auer escotat eth Conselh Assessor der Institut, a d'aprovar abans de junh deth 2012 eth Reglament de regim interior der Institut e a d'establir es critèris entara designacion e era durada deth mandat des membres deth Conselh Rector e deth Conselh Assessor, en tot garantir era pluralitat e era diuersitat des representacions que lo constituïssen.

Siesau

Presentacion d'un projècte de lei de modificacion dera Lei 20/2000

En termini d'un an dempús dera constitucion dera Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau, eth Govèrn a de presentar en Parlament un projècte de lei de modificacion dera Lei 20/2000, deth 29 de deseme, de creacion der Institut Catalan des Indústries Culturaus, a fin d'evitar era coïncidéncia de foncions entre er Institut Catalan des Empreses Culturaus e era Oficina de Supòrt ara Iniciatiua Culturau.

Setau

Entrada en vigor

1. Aguesta lei entre en vigor londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. Maugrat tot çò qu'establís er apartat 1, er article 89 entre en vigor ath cap de sies mesi de londeman dera publicacion d'aguesta lei en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 29 de deseme deth 2011

Artur Mas i Gavarró

President dera Generalitat de Catalonha

(12.142.028)


No hay versiones para esta norma