Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d ordenacio de l activitat comercial a les Illes Balears per a la transposicio de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. - Boletín Oficial de las Islas Baleares, de 22-12-2009

TIEMPO DE LECTURA:

  • Ámbito: Baleares
  • Boletín: Boletín Oficial de las Islas Baleares Número 186
  • Fecha de Publicación: 22/12/2009
  • PDF de la disposición
  • Este documento NO tiene versiones

EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent.

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’objectiu de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, és avançar cap a un autèntic mercat interior dels serveis, de manera que en aquest sector, que és el majoritari de l’economia europea, tant les empreses com els consumidors puguin aprofitar plenament les seves oportunitats mitjançant el desenvolupament d’un mercat interior dels serveis vertaderament integrat.

La Directiva de serveis constitueix una passa endavant per garantir que tant els prestadors com els destinataris dels serveis es beneficiïn de les llibertats fonamentals que consagren els articles 43 i 49 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea: la llibertat d’establiment i la llibertat de prestació de ser veis.

Per això, la Directiva pretén la simplificació administrativa, l’eliminació dels obstacles en les activitats de serveis i la promoció, per una banda, de la con fiança recíproca entre els estats membres de la Unió Europea i, per l’altra, la confiança dels prestadors i dels consumidors en el mercat interior. L’article 44 de la Directiva fixa un termini, que acaba el 28 de desembre de 2009, perquè els estats membres la transposin.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.42, preceptua de la manera següent que la comunitat autònoma té la competència exclusiva en aquesta matèria:

‘Comerç interior, sense perjudici del que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. Ordenació de l’activitat comercial. Regulació dels calendaris i horaris comercials amb res pecte al principi d’unitat de mercat. Modalitats de venda, sense perjudici de la legislació mercantil. Defensa de la competència en l’àmbit autonòmic, sense perjudici de la legislació estatal i europea. Condicions per exercir l’activitat comercial i l’establiment de les normes de qualitat en matèria de comerç. Promoció de la competència en l’àmbit autonòmic, sense perjudici de la legis lació estatal i europea, i establiment i regulació dels òrgans de defensa de la competència de la comunitat autònoma’.

Així mateix, l’article 109 de l’Estatut preceptua que és competència de la comunitat autònoma el desplegament i l’execució del dret comunitari d’acord amb les seves competències.

El Consell d’Estat, en el seu dictamen de dia 25 de juny de 2009, redactat com a conseqüència de l’avantprojecte de llei de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, proclama, entre d’altres al.legats, el següent:

“La Directiva de Serveis pretén abastar un autèntic mercat interior de ser veis a la Unió Europea a través de l’eliminació de les barreres legals i adminis tratives que actualment limiten el desenvolupament d’activitats de serveis entre estats membres. Amb aquesta finalitat, se suprimeixen amb caràcter general els requisits que obstaculitzen les llibertats comunitàries, si bé es reconeix als estats membres la possibilitat d’establir, excepcionalment i justificada, règims d’auto rització o requisits no discriminatoris, proporcionats i basats en una raó impe riosa d’interès general (definits a l’article 4.8 de la Directiva de Serveis).

Tal com s’assenyalava al dictamen 99/2009, de 18 de març, relatiu a l’a vantprojecte de llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exer cici -i es reiterava després en el dictamen 779/2009, de 21 de maig, en relació amb l’avantprojecte de llei de modificació de diverses lleis per a la seva adap tació a la Llei …/…, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exer cici-, la Directiva inclou una sèrie de principis i mesures que s’adrecen a acon seguir els objectius següents:

- Facilitar la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis a la Unió Europea, amb previsió d’un àmbit d’aplicació ampli, on, amb caràcter general i sense perjudici de l’existència de certs sectors exclosos i del reconeixement de l’especificitat de determinades activitats, s’inclouen tots els serveis prestats a canvi d’una remuneració.

- Simplificar tràmits i agilitar els procediments, amb l’impuls d’una fines treta única per a la tramitació electrònica.

- Fomentar la qualitat dels serveis. Entre els mitjans prevists a la norma comunitària per aconseguir aquest objectiu, cal destacar la certificació voluntà ria de les activitats o l’elaboració de cartes de qualitat, així com l’aprovació de codis de conducta europeus.

- Reforçar els drets dels destinataris dels serveis en la seva qualitat d’u suaris d’aquests serveis, formalitzant el dret dels destinataris a utilitzar els ser veis d’altres estats membres i a obtenir informació sobre les normes que hi siguin aplicables, independentment del lloc d’establiment i dels serveis oferts per un prestador de serveis.

- Establir una cooperació administrativa efectiva entre els estats membres, a fi de garantir un control eficaç de les activitats de serveis a la Unió Europea i, alhora, evitar una multiplicació dels controls. Es crea un mecanisme d’alerta entre estats membres i es preveu la instauració d’un sistema electrònic d’inter canvi d’informació entre estats membres. […]”

Així mateix, cal recordar que la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la del Tribunal Suprem, de manera reiterada i constant, han pro clamat la possibilitat que els poders públics puguin delimitar el principi consti tucional de llibertat d’empresa, article 38 de la Constitució, per raons derivades de la seva funció social.

La doctrina general s’expressa, sintèticament, en aquest al·legat: ‘La lli bertat d’empresa, en definitiva, no empara entre els seus continguts -ni en el nostre ordenament ni en d’altres semblants- un dret incondicionat a la lliure ins tal·lació de qualssevol establiments comercials en qualsevol espai i sense cap sotmetiment al compliment de requisits i condicions, i fa cas omís de les distin tes normatives -estatals, autonòmiques, locals- que disciplinen múltiples aspec tes de rellevància econòmica com, entre d’altres, el comerç interior i l’ordena ció del territori. Aquesta queixa, per altra banda, ja ha rebut una motivació deta llada de rebuig per part d’aquest tribunal a la STC 225/1993 ja esmentada, en relació amb una llei anàloga valenciana.’ (STS 227/1993, FJ 4).

II

Quant a la transposició de la Directiva, i a partir d’algunes de les dades sobre l’activitat comercial a les Illes Balears, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears ha recordat, en el seu dictamen núm. 17/2009, de dia 28 de juliol, el següent:

‘L’activitat comercial a les Illes Balears, d’acord amb la informació que es posa de manifest a la Memòria del CES sobre l’Economia, el Treball i la Societat 2007: aquesta activitat constitueix, en termes d’aportació al PIB, el quart sector en importància, darrere l’hoteleria, el sector immobiliari i la cons trucció. D’altra banda, les dades corresponents a aquest any indiquen que l’any 2007 hi ha al voltant de 20.000 empreses dedicades al comerç a les Illes Balears, tot i que el pes d’aquesta activitat ha anat disminuint des de 2003. D’aquestes empreses, aproximadament dos terços es dediquen al comerç al detall, i la resta al comerç a l’engròs i a la venda, manteniment i reparació de vehicles. Pel que fa al nombre d’assalariats, l’any de referència es registren un 45,28% d’empre ses sense assalariats i un 45,14% amb 1 a 5 assalariats. I, finalment, pel que fa a la superfície mitjana dels establiments de comerç, tenen una superfície mitja na de 118 m2 en el cas dels establiments de comerç al detall i de 190 m2 en el cas dels establiments de comerç mixt (com grans magatzems, hipermercats, mercat i comerç ambulant).

Pel que fa a les dades corresponents a la Memòria de 2008 (actualment en fase d’elaboració), l’any 2008 hi havia a les Illes Balears 19.800 empreses del sector del comerç, és a dir, el 21,21% del total d’empreses, disminuint més de mig punt respecte del 2007. Un 67,45% d’aquestes empreses es dedicaven al comerç al detall, un 23% al comerç a l’engròs i un 9,55% a la venda, manteni ment i reparació de vehicles. On s’ha produït la disminució percentual respecte a l’any 2007 és precisament en les empreses que es dediquen al comerç al detall.

Si ens fixam en l’evolució conjuntural del sector, podem comprovar com, a les Illes Balears, les vendes del comerç al detall varen decréixer durant el 2008 un 1,32%, a un ritme lleugerament superior al del conjunt de l’Estat espanyol (1,03%). L’ocupació en el comerç al detall va disminuir al llarg de l’any un 3,41%, cinc dècimes per sobre del nivell de l’Estat espanyol, on l’ocupació va disminuir el 2,91%.

El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears també considera oportú recordar el dictamen sobre la transposició de la Directiva relativa als serveis del mercat interior a la normativa comercial de les Illes Balears, que el passat 11 de febrer de 2009 van firmar el Govern de les Illes Balears i els interlocutors socials més representatius de la comunitat autònoma, en el marc del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, l’Acord en matèria de comerç. En aquest acord ja es posava de manifest la preocupació per la translació de la Directiva Europea a l’activitat comercial illenca. És prou il·lustratiu que a l’es mentat acord es digui: ‘No podem perdre de vista la repercussió de la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis en el mercat interior, amb la modificació obli gada de la normativa, entre d’altres, de comerç, molt especialment de la Llei autonòmica 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears. Aquest fet és una de les principals amenaces per al model comer cial actualment vigent a les Illes Balears, el qual es basa en el comerç urbà de proximitat. El comerç tradicional es veu obligat a millorar la seva competitivi tat per afrontar la nova situació, agreujada per l’expansió de les TIC per a la dis tribució’.

Una vegada realitzada la identificació i l’avaluació de la normativa auto nòmica en vigor, obliga a modificar, pel que faal sector comercial, la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears en els aspectes següents:

1. La prohibició expressa d’implantar establiments comercials en sòl que no tengui el caràcter i la condició d’urbà consolidat, amb les excepcions que estableix la legislació urbanística general.

2. La modificació del Consell Assessor de Comerç de les Illes Balears.

3. La definició dels establiments comercials, individuals o col·lectius.

4. El concepte de gran establiment comercial, tot i recordant que es res pecta el principi general d’instal·lació d’establiments comercials i s’estableix una definició que és comuna i pròpia per als 53 municipis de l’illa de Mallorca; per als 8 municipis de l’illa de Menorca i per als 5 municipis de l’illa d’Eivissa s’estableix un concepte únic, i es defineix particularment un concepte específic per al municipi de Formentera, atesa la seva extrema fragilitat. Tot això des del punt de vista de les raons imperioses d’interès general, fixades per la Directiva de serveis, en particular la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, així com la conservació del patrimoni històric i artístic.

Respecte d’aquesta qüestió, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, en el dictamen 17/2009, de 28 de juliol, proclama:

‘En relació amb la modificació de l’article 13 de la Llei 11/2001, previs ta en l’article 5 de l’avantprojecte, i que tracta el concepte de gran establiment comercial, aquest CES valora positivament que la determinació de la superfície indicada en termes generals (700 m2 a Mallorca, 400 m2 a Menorca i Eivissa i 200 m2 a Formentera) com a màxim per condicionar la determinació d’un esta bliment com a gran establiment comercial -la qual cosa comporta la submissió a un règim específic per a l’obtenció de la corresponent llicència- sigui el pro ducte d’un consens’.

— El règim jurídic de la llicència autonòmica de gran establiment comer cial sols és d’aplicació per als grans establiments comercials i té un caràcter ini cial d’autorització simple, atès que si els consells insulars així ho disposen aquesta autorització serà operativa quan aprovin els corresponents instruments d’ordenació territorial de determinats equipaments comercials.

En tot cas, és evident que els criteris d’aplicació per a l’atorgament de la llicència autonòmica de gran establiment comercial acompleixen fefaentment les característiques de l’article 10.2 de la Directiva de serveis, i així:

a) No ser discriminatoris.

b) Estar justificats per una raó imperiosa d’interès general.

c) Ser proporcionats a aquest objectiu d’interès general.

d) Ser clars i inequívocs.

e) Ser objectius.

f) Ser fets públics amb antelació.

g) Ser transparents i accessibles.

— La presentació i els requisits de la sol·licitud de la llicència autonòmi ca de gran establiment comercial.

— La tramitació de la sol·licitud de la llicència autonòmica de gran esta bliment comercial. S’ha fet un gran esforç en regular el caràcter reglat de la intervenció administrativa en els supòsits on sigui d’aplicació.

— La caducitat i la revocació de la llicència autonòmica de gran establi ment comercial.

— L’aplicació a les Illes Balears de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials.

— L’adaptació del Registre General de Comerç de les Illes Balears.

— La regulació de l’ordenació territorial de determinats equipaments comercials.

— Els objectius de l’ordenació territorial de determinats equipaments comercials.

— L’ordenació urbanística dels usos comercials.

— La disminució substancial de la taxa per a la prestació de l’activitat administrativa de la llicència autonòmica de gran establiment comercial.

— La simplificació administrativa en matèria de comerç.

— La vinculació de l’activitat comercial amb el planejament de desenvo lupament urbanístic municipal.

— El règim dels actes ferms, dels expedients sancionadors en tràmit i de les sol·licituds de llicències de gran establiment comercial en tràmit.

— La modificació normativa per a la creació del Servei de Defensa de la Competència de les Illes Balears.

— La derogació expressa de la Llei 8/2005, de 21 de juny, de mesures transitòries per a l’atorgament de la llicència autonòmica de gran establiment comercial.

Finalment, aquesta llei recull en l’annex el contingut del certificat de l’a juntament, que s’ha d’adjuntar a la petició de la llicència autonòmica de gran establiment comercial i que és vinculant per a la Comissió interadministrativa de grans establiments comercials de les Illes Balears quan sigui obstatiu.

Amb aquesta interrelació s’estableix una vinculació concreta i efectiva de les normes de l’ajuntament respectiu amb el procediment d’atorgament de les llicències autonòmiques de gran establiment comercial.

Amb aquesta llei, tramitada després d’una àmplia participació dels agents econòmics i socials, de la representació dels 67 municipis de les Illes Balears, dels consells insulars, i una vegada assolit un ampli consens en la seva redacció, amb l’informe favorable del Consell Assessor de Comerç de les Illes Balears i amb la intervenció de la Comissió de Treball d’Economia, Desenvolupament Regional i Medi Ambient es pretén aconseguir un equilibri entre l’existència d’un camp d’actuació per als prestadors i per als destinataris dels serveis del sec tor comercial de les Illes Balears, amb la finalitat d’aconseguir nuclis urbans que corresponguin als objectius de potenciar l’atractiu dels espais comercials, de dotar d’equipament de proximitat els consumidors i d’evitar sobrecàrregues en l’ús de determinades infraestructures i espais públics.

Article 1

S’afegeix el punt 6 a l’article 7 de la Llei 11/2001, amb la redacció següent:

‘6. Es prohibeix expressament la implantació d’establiments comercials en sòl que no tengui el caràcter i la condició d’urbà consolidat, definit en la legislació urbanística vigent, excepte quan es tracti d’establiments o activitats directament vinculats a explotacions agràries, ramaderes o forestals que s’hagin d’ubicar necessàriament en el medi rural i en els casos que estableix la legisla ció urbanística general.’

Article 2

Es modifica l’apartat a) del punt 2 de l’article 11 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘a) Ser consultat a sol·licitud del Govern sobre qualsevol qüestió que afec ti l’activitat comercial de les Illes Balears.’

Article 3

Es modifica el punt 3 de l’article 11 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘3. Mitjançant una ordre del titular o de la titular de la conselleria compe tent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears, s’ha d’establir el règim de funcionament, l’organització i la composició del Consell Assessor de Comerç de les Illes Balears, el qual ha de tenir la representació dels agents eco nòmics i socials, així com dels consumidors i de les administracions territorials de les Illes Balears.’

Article 4

Es modifica el punt 2 de l’article 12 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘2. Els establiments comercials poden tenir caràcter individual o col·lec tiu. Es consideren establiments de caràcter col·lectiu els conformats per un con junt d’establiments comercials individuals integrats en un edifici o complex d’e dificis, en els quals s’exerceixin les activitats respectives de forma empresarial ment independent, sempre que comparteixin la utilització d’algun dels elements següents:

a) L’existència d’un vial o espai lliure, preexistent o no, públic o privat, l’objectiu principal del qual sigui assegurar la circulació interna entre els distints establiments comercials, per a ús exclusiu dels clients i del personal dels esta bliments.

b) L’existència d’una àrea o àrees d’estacionament comunes o contigües als diferents establiments que no prohibeixin la circulació de vianants entre aquestes.

c) Estar units per una estructura jurídica comuna, controlada directament o indirectament almenys per un associat o que disposin d’una direcció, de dret o de fet, comuna.

d) L’existència d’un perímetre comú delimitat.’

Article 5

Es modifica l’article 13 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 13

Concepte de gran establiment comercial

1. A les Illes Balears tenen la consideració de gran establiment comercial els comerços a l’engròs o al detall que tenguin una superfície útil per a l’expo sició i la venda superior a 700 m2 a l’illa de Mallorca; a 400 m2 a les illes de Menorca i d’Eivissa; i a 200 m2 a l’illa de Formentera.

Els criteris per aplicar unes superfícies diferents a les illes han estat moti vats per raons d’interès general, relacionats amb la distribució comercial, amb la protecció mediambiental i de l’entorn urbà, amb l’ordenació del territori i amb la preservació del patrimoni històric i artístic, sense oblidar la diferent superfície de les illes.

2. Els mercats municipals i els mercats ambulants no tenen la considera ció de gran establiment comercial, per la qual cosa només es requereix la lli cència autonòmica per a l’obertura i el trasllat dels establiments individuals situats dins els mercats municipals si tenen la superfície útil per a l’exposició i la venda que fixa el punt anterior.

3. Quant a la modificació o ampliació dels establiments comercials quali ficats com a gran establiment comercial, només serà exigible la llicència auto nòmica si l’ampliació supera el 25% de la superfície útil dedicada a exposició i venda o si canvia l’activitat.

4. Quan l’objecte de l’establiment sigui l’exposició i la venda de forma exclusiva d’automòbils i vehicles de motor, de maquinària, d’equip industrial, d’embarcacions, d’aeronaus, de mobles de tot tipus, de material de construcció i d’elements propis de cuina i bany, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments a l’engròs o al detall que tenguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a 2.000 m2 a l’illa de Mallorca; a 1.500 m2 a les illes de Menorca i d’Eivissa; i a 400 m2 a l’illa de Formentera.’

Article 6

Es modifica l’article 14 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 14

Comparabilitat internacional de les estadístiques

Amb la finalitat de garantir la comparabilitat de la informació de les empreses corresponents al sector comercial, els poders públics de les Illes Balears han d’utilitzar sempre la Classificació Europea d’Activitats Econòmiques vigent.’

Article 7

Es modifica l’article 15 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 15

Règim jurídic de la llicència autonòmica de gran establiment comercial

1. La implantació, l’ampliació de l’activitat o el trasllat de les instal·lacions destinades a establiments del tipus gran establiment comercial requereixen expressament la llicència autonòmica, amb caràcter previ a la sol·licitud del permís municipal d’instal·lació de l’activitat corresponent.

2. Són nuls de ple dret els permisos municipals d’instal·lació i les llicèn cies d’edificació i ús de sòl per a la nova ubicació, ampliació o trasllat de les activitats destinades a establiments del tipus gran establiment comercial que s’a torguin sense la llicència autonòmica prèvia o en contra de les seves determina cions.

3. En cas de grans establiments comercials individuals, l’empresa que hagi d’explotar l’activitat comercial concreta ha d’obtenir la llicència autonò mica abans de la petició del permís municipal d’instal·lació.

4. En cas d’establiments comercials de caràcter col·lectiu que tenguin la consideració de gran establiment comercial segons el que disposa l’article 13 d’aquesta llei, el promotor ha d’obtenir la llicència autonòmica abans de la peti ció del permís municipal d’instal·lació.

5. El titular o la titular de la conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears ha de resoldre motivadament l’atorgament o la denegació de la llicència autonòmica de gran establiment comercial, en aplica ció dels criteris que estableix l’article 17 d’aquesta llei.

6. Als efectes d’aplicar la normativa reguladora del procediment adminis tratiu, el termini per notificar la resolució és de sis mesos i, una vegada trans corregut aquest termini, s’ha d’entendre atorgada per silenci administratiu posi tiu la llicència autonòmica de gran establiment comercial. En tot cas, es pot fer ús una sola vegada de la suspensió del termini màxim legal per notificar la reso lució del procediment quan la complexitat de l’assumpte ho justifiqui. La sus pensió del termini legal no pot superar els tres mesos.

7. El procediment de resolució sobre la llicència autonòmica d’implanta ció, ampliació o trasllat de gran establiment comercial dóna lloc al pagament d’una taxa per aquest concepte, de conformitat amb la normativa reguladora.’

Article 8

Es modifica l’article 16 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 16

Presentació i requisits de la sol·licitud de la llicència autonòmica de gran establiment comercial

Correspon a les persones físiques o jurídiques titulars de l’activitat comer cial presentar la sol·licitud de la llicència autonòmica de gran establiment comercial en els casos que estableix l’article 13 d’aquesta llei.

També estan obligats a sol·licitar la llicència autonòmica de gran establi ment comercial les empreses promotores de projectes de grans establiments comercials col·lectius. La sol·licitud, que es pot fer utilitzant mitjans electrònics, de manera presencial i per qualssevol de les formes que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, s’ha de dirigir a la conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears acompanyada de la següent documenta ció:

a) Documentació identificativa del sol·licitant:

1. Inscripció de la societat, si n’és el cas, en el registre mercantil corres ponent, amb la indicació del codi d’identificació fiscal (CIF) i de la Classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE 2009).

2. Domicili social de l’empresa, amb la indicació del telèfon, el fax i l’a dreça electrònica.

3. Acreditació de la representació legal del peticionari.

b) Documentació relativa al projecte:

1. Memòria descriptiva del projecte, signada per un tècnic o tècnica com petent, amb la indicació del coordinador o la coordinadora, si n’és el cas, amb visat col·legial, i una explicació orientativa sobre l’establiment i totes les seves característiques, en particular la ubicació, la superfície i la distribució de l’ofer ta comercial per plantes o per tipus d’establiment.

2. Aplicació del procediment del certificat energètic de l’establiment pro jectat. La qualificació energètica obtinguda ha de ser com a mínim B per als edi ficis als quals sigui d’aplicació el Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el procediment bàsic per al certificat energètic d’edificis de nova cons trucció. Per a la resta d’edificis, quan tenguin normativa reguladora que els sigui d’aplicació, la qualificació energètica obtinguda ha de ser com a mínim C.

3. Plànols generals, signats per un tècnic o tècnica competent, amb visat col·legial, a escala i acotats, de la ubicació, els accessos i els aparcaments; de les plantes, els alçats i les seccions, i de la distribució orientativa de l’oferta, en els quals s’ha d’especificar la superfície de cada un dels locals.

4. Acreditació de la disponibilitat de l’immoble o terreny on es pretengui ubicar l’establiment projectat. Dita acreditació es farà per qualsevol de les for mes admeses en dret i es referirà a la titularitat de la propietat o únicament del seu ús.

5. Inclusió de les mesures previstes per incrementar la qualitat de l’ocu pació, amb una rellevància especial a la tipologia de la contractació laboral, i acreditació del compromís d’incorporació al mercat laboral de col·lectius de difícil inserció, com són les dones, els joves, els desocupats de llarga durada i, en general, els col·lectius més vulnerables.

6. En cas d’ampliacions i trasllats, és necessari aportar els plànols corres ponents a l’establiment existent i al nou projecte.

c) Documentació administrativa:

1. Acreditació, mitjançant un certificat de l’ajuntament, de l’adequació de l’establiment projectat a les normes que estableixi l’instrument municipal sobre planejament general, als seus instruments de desplegament i de gestió urbanís tica, i a la resta de normes de competència municipal. Aquest certificat s’ha de notificar al peticionari en el termini màxim d’un mes i, en cas de no emetre’l en aquest termini, són directament responsables de complir l’obligació legal de lliurar-lo els funcionaris municipals que tenguin a càrrec seu el despatx d’aquest assumpte, així com l’autoritat municipal encarregada de la instrucció i de l’a torgament d’aquest certificat.

2. Justificant del pagament de la taxa corresponent segons la normativa d’aplicació.’

Article 9

Es modifica l’article 17 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 17

Tramitació de la sol·licitud de la llicència autonòmica de gran establiment comercial

1. Un cop rebuda la sol·licitud, juntament amb tota la documentació pre ceptiva, la conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears ha de cursar la sol·licitud el més aviat possible i, prèviament, ha de com plir, dins els deu dies següents a la presentació en el registre, el que estableix la normativa reguladora del procediment administratiu.

2. La resolució de l’expedient s’ha de formular, motivadament, de con formitat amb els criteris següents:

a) L’establiment només es pot ubicar en sòl urbà consolidat, definit en la legislació urbanística vigent.

b) La plena concordança de l’establiment projectat a les normes que esta bleixi l’instrument municipal de planejament general, als seus instruments de desplegament i de gestió urbanística, i a la resta de normes de competència municipal, s’ha d’acreditar mitjançant el corresponent certificat de l’ajuntament.

Aquest certificat és vinculant per a la conselleria competent en la resolu ció quan sigui obstatiu.

c) L’estudi pertinent, redactat per un tècnic o una tècnica competent, amb visat col·legial, sobre el moviment de persones i vehicles que pugui generar l’es tabliment projectat. S’ha de valorar especialment:

c.1) La incidència a la xarxa viària i a la resta d’infraestructures públiques, així com l’existència de mitjans de transport col·lectiu suficients per satisfer els fluxos previsibles de públic i per desincentivar l’ús de vehicles particulars.

c.2) L’acreditació, si n’és el cas, de les tecnologies aplicables, de confor mitat amb la normativa sectorial reguladora, per aconseguir una reducció de la contaminació acústica, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, del con sum energètic, i de la generació i tractament de residus associats a l’activitat que es pretén dur a terme.

c.3) La dotació d’almenys una plaça d’aparcament per cada 35 m2 de superfície útil per a l’exposició i la venda. Així mateix, s’ha de preveure la reser va de places per a persones discapacitades en els termes que estableix la nor mativa vigent.

c.4) Quan es tracti d’un gran establiment comercial amb una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a 2.500 m2, també s’ha d’acreditar la dotació, dins l’espai per a ús exclusiu de l’establiment, d’una zona específica per a la càrrega i descàrrega, ponderada amb la superfície d’exposició i venda de l’establiment, així com amb les característiques de l’activitat de l’establiment respecte de la reposició de les mercaderies. En cap cas aquesta zona no pot inter ferir en la circulació general ni en la dels vehicles dels clients.

3. En aplicació del principi constitucional de seguretat jurídica, la possi ble disconformitat amb el dret a obtenir la llicència autonòmica de gran establi ment comercial per silenci administratiu requereix, en tot cas, la tramitació d’un procediment de revisió d’ofici, amb les conseqüències jurídiques que hi siguin d’aplicació.

4. En cas d’inactivitat administrativa, la persona interessada pot instar la devolució de la taxa mitjançant el procediment d’aplicació pels ingressos inde guts.’

Article 10

S’afegeix l’article 17 bis a la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 17 bis

Caducitat i revocació de la llicència autonòmica de gran establiment comercial

1. Caducitat:

a) La llicència autonòmica de gran establiment comercial té vigència inde finida. Això no obstant, aquesta llicència s’ha de declarar caducada, una vegada tramitat prèviament el procediment corresponent, amb audiència a la persona interessada, en els supòsits següents:

1. Per haver transcorregut el termini de quatre mesos, a comptar des de la notificació de la llicència autonòmica de gran establiment comercial, sense que s’hagi sol·licitat a l’ajuntament respectiu el permís d’instal·lació.

2. Per haver-se incomplert per causes imputables al promotor el termini que fixi la llicència municipal d’edificació i ús del sòl per a l’inici de les obres.

b) De conformitat amb la normativa reguladora del procediment adminis tratiu, es pot concedir una ampliació dels terminis establerts quan ho aconsellin les circumstàncies.

2. Revocació:

Es pot revocar la llicència autonòmica de gran establiment comercial, una vegada tramitat prèviament el procediment corresponent, amb audiència a la persona interessada, sense que això impliqui cap indemnització, en els supòsits següents:

a) Per haver-se incomplert les determinacions que estableixi la llicència autonòmica de gran establiment comercial.

b) Per haver-se denegat o per haver caducat el permís d’instal·lació, la lli cència d’edificació i ús del sòl o la llicència d’obertura i funcionament.’

Article 11

1. Se suprimeix la darrera frase de l’apartat b) del punt 1 de l’article 21 de la Llei 11/2001:

‘En tot cas, els grans establiments comercials només podran obrir els diu menges i festius fins a les 16.00 hores.’

2. S’afegeix el punt 3 a l’article 21 de la Llei 11/2001, amb la redacció següent:

‘3. En tot cas, en aplicació de la Llei estatal 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials, els establiments amb una superfície útil d’exposició i venda inferior a 300 m2, exclosos els pertanyents a empreses o grups de distri bució que no tenguin la consideració de petita i mitjana empresa segons la legis lació vigent o que operin sota el mateix nom comercial dels grups o empreses esmentats, tenen plena llibertat per determinar els dies i les hores d’obertura al públic.’

Article 12

Se suprimeix la frase del punt 1 de l’article 22 de la Llei 11/2001:

‘Aquesta exclusió no afectarà les 12 hores diàries màximes d’obertura dels comerços, esmentades al punt 2 de l’article 18 d’aquesta llei.’

Article 13

Se suprimeix la frase següent del punt 3 de l’article 25 de la Llei 11/2001:

‘En tot cas, les dates de les rebaixes hauran d’exhibir-se en els establi ments comercials en un lloc visible al públic, fins i tot quan siguin tancats.’

Article 14

Es modifica l’article 30.2.a) de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘a) La identitat de l’oferent i el seu número d’inscripció en el registre corresponent.’

Article 15

Se suprimeix l’apartat a) del punt 2 de l’article 32 de la Llei 11/2001, el qual queda sense contingut.

Així mateix, se suprimeix la paraula ‘anteriors’ del punt 2.b.1 d’aquest article.

Article 16

Se suprimeix l’apartat b) del punt 1 de l’article 34 de la Llei 11/2001, el qual queda sense contingut.

Article 17

Es modifiquen els punts 1 i 2 de l’article 36 de la Llei 11/2001, els quals queden redactats de la manera següent:

‘1. Amb la finalitat de disposar de les dades necessàries per conèixer i valorar les estructures comercials a les Illes Balears i de garantir els drets dels consumidors i dels usuaris, es crea el Registre General de Comerç de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears, el qual ha d’estar integrat per les seccions que es determinin reglamentàriament.

2. El Registre és públic i la inscripció hi és obligatòria, gratuïta i conside rada condició imprescindible per optar a qualsevol de les línies d’ajuda convo cades per l’Administració de la comunitat autònoma o per participar activament en els programes específics. També és obligatori comunicar la variació de les dades inscrites. La inscripció i la comunicació de la variació de les dades s’han d’efectuar dins el termini màxim de tres mesos a partir de l’inici de l’activitat o de la variació de les dades.’

Article 18

Se suprimeixen els articles 37, 38, 39, 40, 41 i 42 de la Llei 11/2001, els quals queden sense contingut.

Article 19

S’afegeix l’apartat e) a l’article 49 de la Llei 11/2001, amb la redacció següent:

‘e) L’incompliment de la prohibició que descriu l’article 7.2 d’aquesta llei.’

Article 20

Es modifica l’article 50.b) de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘b) No disposar de la llicència autonòmica de gran establiment comercial quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb l’article 13 d’aquesta llei.’

Article 21

Es modifica l’article 58 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 58

Ordenació territorial de determinats equipaments comercials

Els consells insulars, mitjançant les previsions oportunes en el pla territo rial insular respectiu o a través de l’elaboració i l’aprovació específica d’un pla director sectorial, poden establir l’ordenació i les mesures de foment del sector comercial per aconseguir un desenvolupament harmoniós i coherent de l’ocu pació i la utilització del sòl destinat a l’exercici d’activitats comercials, així com un major ordre geogràfic, econòmic i social amb uns mínims de qualitat arqui tectònica de les construccions comercials.’

Article 22

Es modifica l’article 59 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 59

Objectius de l’ordenació territorial de determinats equipaments comer cials

Per tal d’assolir un nivell adequat d’equipament comercial i una distribu ció insular correcta, el pla territorial o el pla director sectorial corresponent, a més d’observar els mandats que imposin la legislació i les directrius d’ordena ció territorial, pot fixar les determinacions següents:

1. Planificació comercial dels següents aspectes:

a) Ordenació dels establiments comercials que puguin tenir una influència supramunicipal.

b) Reordenació de l’ús comercial detallista en els diferents polígons o sec tors, d’ús industrial o de serveis, que disposin a l’entrada en vigor d’aquesta llei de planejament urbanístic d’ordenació i de desenvolupament aprovat definitiva ment.

c) Dinàmiques urbanes, actuals i tendencials, que incideixin en l’activitat comercial des de la perspectiva espacial i territorial, sectorial i sociodemogràfi ca, atès que el comerç és una activitat de capacitat estructurant elevada, asso ciada a la centralitat urbana, per la seva capacitat d’atreure i aglutinar altres acti vitats i serveis.

d) Equipaments i serveis públics urbans que tenguin plena incidència en l’activitat comercial.

e) Potencialitats i debilitats dels diferents municipis que incideixin en l’activitat comercial i de serveis, amb la concreció de les oportunitats i les ame naces.

f) Intercanvi d’experiències dels municipis de similars característiques sectorials, territorials, urbanístiques i sociodemogràfiques, amb un tractament especial del recull de bones pràctiques comercials.

2. Les actuacions territorials següents:

a) Àmbits, sectors o polígons per als quals es proposi la reordenació o reconversió urbanística.

b) Establir les condicions per adoptar mesures de reconversió paisatgísti ca a les àrees o zones amb activitats comercials respecte dels establiments no actualitzats a la demanda comercial i proposar-ne el trasllat a altres zones o àmbits més adequats.

3. Totes les actuacions de l’instrument d’ordenació territorial insular s’han de regir pels següents criteris:

a) Ocupació de trames consolidades d’àrees d’ús predominantment resi dencial o turístic.

b) Atendre la integració en l’estratègia d’evolució, mobilitat urbana i ocu pació del sòl per tal d’evitar-ne el consum.

c) Avaluar els moviments de persones i vehicles que es puguin generar, i valorar-ne especialment la incidència en la xarxa viària i en la resta d’infraes tructures públiques, així com també l’existència de mitjans de transport col·lec tiu suficients per satisfer els fluxos previsibles de públic i per desincentivar l’ús de vehicles particulars.

d) Preveure la dotació d’aparcaments precisa i adequada a la intensitat prevista de l’ús comercial, per a la qual cosa s’han de tenir en compte els espais disponibles, l’afecció al trànsit urbà i els mitjans de transport públic ja existents o prevists.

e) Establir per a les futures construccions l’adopció de solucions que garanteixin l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la integració en l’entorn dels nous establiments comercials.

f) Determinar la compatibilitat de l’ús comercial amb les mesures de pro tecció del patrimoni històric de les Illes Balears en qualssevol de les seves clas sificacions, dels béns immobles d’interès cultural o dels béns immobles catalo gats.’

Article 23

Es modifica l’article 60 de la Llei 11/2001, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 60

Ordenació urbanística dels usos comercials

Els instruments de planejament general municipal han de tenir en compte específicament l’ús comercial, tot compatibilitzant-lo amb la resta d’usos urba nístics, i han de considerar l’equipament comercial com a element bàsic i estruc turant del sistema general d’equipaments. Aquests plans urbanístics poden esta blir superfícies mínimes per a determinats tipus d’establiments i, en tot cas, han de regular específicament els extrems següents:

1. Densitat comercial

a) La densitat comercial de les distintes zones o barriades dels diferents nuclis urbans i assentaments turisticoresidencials, en termes de nombre màxim de metres quadrats edificables susceptibles d’ús comercial a cada zona o barria da. Així mateix, han de fixar les limitacions de l’ús comercial tant en funció del grau de compatibilitat amb la resta d’usos urbanístics com de l’existència d’in fraestructures adequades.

b) La densitat comercial no és d’aplicació als establiments que tenguin una superfície construïble o edificada inferior a 150 m2.

c) La densitat comercial s’ha d’assignar en metres quadrats de superfície construïda per a cada zona o barriada i ha de tenir en compte la densitat resi dencial, la superfície destinada a altres usos i la funció més o menys comercial de la zona o barriada en el conjunt del nucli urbà o assentament turisticoresi dencial.

d) El nombre total de metres quadrats de superfície construïda, suscepti ble d’ús comercial en un municipi, distribuïble a distintes zones o barriades dels nuclis urbans, no pot ser superior al resultat de multiplicar la població equiva lent per un determinat percentatge.

El concepte de població equivalent i els percentatges corresponents són els que, a aquests efectes, determini el Govern de les Illes Balears mitjançant una disposició reglamentària, a proposta conjunta de les conselleries competents en matèria de comerç i d’ordenació del territori, una vegada feta l’audiència prè via als consells insulars.

2. Sostenibilitat del model territorial

Amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del model territorial medite rrani, s’han d’acomplir preferentment els criteris de l’ordenació urbanística dels usos comercials següents:

a) L’ocupació de trames consolidades d’àrees d’ús predominantment resi dencial o turístic.

b) Atendre la integració en l’estratègia d’evolució, mobilitat urbana i ocu pació del sòl per tal d’evitar-ne el consum.

c) Avaluar els moviments de persones i vehicles que es puguin generar, i valorar-ne especialment la incidència en la xarxa viària i en la resta d’infraes tructures públiques, així com també l’existència de mitjans de transport col·lec tiu suficients per satisfer els fluxos previsibles de públic i per desincentivar l’ús de vehicles particulars.

d) Preveure la dotació d’aparcaments precisa i adequada a la intensitat prevista de l’ús comercial, per a la qual cosa s’han de tenir en compte els espais disponibles, l’afecció al trànsit urbà i els mitjans de transport públic ja existents o prevists.

e) Exigir per a les futures construccions l’adopció de solucions que garan teixin l’accessibilitat, la integració en l’entorn dels nous establiments comer cials i una qualificació energètica com a mínim B per als edificis de nova cons trucció i C per als ja existents.

f) Determinar la compatibilitat de l’ús comercial amb les mesures de pro tecció del patrimoni històric de les Illes Balears en qualssevol de les seves clas sificacions, dels béns immobles d’interès cultural o dels béns immobles catalo gats.’

Article 24

S’afegeix la disposició addicional tercera a la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició addicional tercera

Simplificació administrativa

1. La conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears ha d’editar, en cooperació amb els consells insulars, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, una pàgina web en els dos idiomes oficials de les Illes Balears, així com en altres idiomes de gran implantació en l’àmbit de la Unió Europea, per tal de fer públics els criteris apli cables i la totalitat dels tràmits del procediment autonòmic per obtenir la llicèn cia autonòmica de gran establiment comercial, tot això sense perjudici d’haver de complir l’obligació de prestar individualment l’assessorament informatiu i l’orientació als interessats sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposi cions vigents imposen a les seves pretensions en matèria de serveis en el mercat interior de les Illes Balears.

2. La conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears ha de promoure les actuacions oportunes perquè tots els procediments i tràmits relatius a una activitat de serveis i al seu exercici es puguin realitzar fàcilment, a distància i per via electrònica, d’acord amb la normativa d’aplica ció per a l’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

3. D’acord amb l’article 6 de la Llei estatal 11/2007 que reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’administració pública a través de mitjans electrònics per exercir els drets previstos en l’article 35 de la Llei 30/1992, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia en el termini d’un any a contar des de la publicació de la present llei, adaptarà tots els seus procediments i actua cions per acomplir l’establert en la indicada Llei 11/2007.

Igualment, en el termini d’un any, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia adaptarà els procediments administratius al que disposen els articles 5 (simplificació dels procediments administratius) i 6 (finestreta única) de la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior.

4. Els establiments comercials no considerats gran establiment comercial i que tenguin una activitat considerada per la Llei 16/2006 com una activitat innòcua, podran ser iniciats pels seus titulars mitjançant el sistema de declara ció responsable, una vegada aprovada la normativa reglamentària reguladora dels requisits d’aquesta declaració.’

Article 25

S’afegeix la disposició addicional quarta a la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició addicional quarta

Vinculació amb el planejament de desenvolupament urbanístic municipal

1. A les Illes Balears no és d’aplicació el percentatge de l’1% de reserva d’equipament comercial que estableix l’annex del Reglament de planejament, aprovat pel Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, per als polígons o sectors de sòl urbanitzable o apte per a la urbanització que no tenguin aprovats definitiva ment el pla d’ordenació i el de desenvolupament corresponents el dia de l’en trada en vigor d’aquesta llei.

2. A les Illes Balears, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, als polí gons o sectors de sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, d’ús residencial, turístic o mixt, que no tenguin aprovat definitivament el corresponent pla par cial, només es permet un màxim de qualificació del 10% de la superfície lucra tiva, corresponent a ús residencial, en qualssevol de les seves modalitats, pluri familiar o unifamiliar, per a l’ús comercial al detall.

Als polígons o sectors de sòl urbanitzable o apte per a la urbanització d’ús industrial o de serveis que no tenguin aprovat definitivament el corresponent pla parcial, només es permet la possibilitat d’instal·lar-hi establiments comercials a l’engròs.

En tot cas, aquesta exigència legal no és d’aplicació als polígons o sectors en zones turístiques, sempre que els planejaments d’ordenació i de desenvolu pament ja estiguin adaptats als corresponents plans d’ordenació de l’oferta turís tica i, en el cas de Menorca, al pla territorial insular.

Tampoc no serà d’aplicació a les reserves estratègiques de sòl, regulades per la Llei 5/2008, de 14 de maig, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública.’

Article 26

S’afegeix la disposició addicional cinquena a la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició addicional cinquena

Règim dels actes ferms

No queda alterada l’eficàcia dels actes administratius ferms que s’hagin dictat en aplicació de les normes que es deroguen o es modifiquen mitjançant aquesta llei.’

Article 27

Es modifica la disposició transitòria tercera de la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició transitòria tercera

1. Els expedients sancionadors incoats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de continuar tramitant d’acord amb la normativa ante rior, sense perjudici d’aplicar-hi la normativa posterior en els supòsits en què els sigui més favorable.

2. Les sol·licituds de les llicències autonòmiques de gran establiment comercial instades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei que esti guin pendents d’instrucció i de resolució s’han d’arxivar sense cap més tràmit.’

Article 28

S’afegeix la disposició transitòria sisena a la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició transitòria sisena

Vinculació amb l’actual planejament general municipal

1. Els ajuntaments que disposin d’instruments de planejament municipal, aprovats definitivament, que ja tenguin regulat l’ús comercial de conformitat amb les normes que es modifiquen o es deroguen mitjançant aquesta llei, han d’adaptar les seves determinacions al nou contingut d’aquesta norma legal, especialment pel que fa a l’article 60, quan s’iniciï la primera modificació o revisió d’aquests instruments.

2. Els ajuntaments que disposin d’instruments de planejament municipal, la revisió o modificació dels quals ja hagi superat la fase d’aprovació inicial en el moment d’entrar en vigor aquesta llei i que estableixin la regulació de l’ús comercial de conformitat amb les normes que es modifiquen o es deroguen mit jançant aquesta llei, poden continuar-ne la tramitació fins a l’aprovació definiti va, però, en tot cas, han d’adaptar les seves determinacions al nou contingut d’a questa norma legal, especialment pel que fa a l’article 60, quan s’iniciï la pri mera modificació o revisió d’aquests instruments. Només podran lliurar el cer tificat que descriu l’annex d’aquesta llei els ajuntaments el planejament dels quals hagi superat com a mínim l’aprovació inicial en adaptació a la normativa comercial.

3. No obstant això, es poden aprovar les modificacions d’instruments de planejament urbanístic general sempre que tenguin com a objecte exclusiu algu na de les finalitats expressades al punt 2 de la disposició addicional tercera de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.’

Article 29

S’afegeix la disposició transitòria setena a la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició transitòria setena

Registre General de Comerç de les Illes Balears

Fins que no entri en vigor el reglament regulador del Registre General de Comerç de les Illes Balears, es manté en vigor la normativa actual quant a la sec ció d’establiments comercials.’

Article 30

Es modifica la disposició derogatòria de la Llei 11/2001, la qual queda redactada de la manera següent:

‘Disposició derogatòria

1. Queden derogades totes les disposicions d’igual o d’inferior rang que s’oposin, contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa aquesta llei.

2. En particular, queden derogades:

a) La Llei 2/1994, de 18 de maig, d’infraccions i sancions en matèria de calendaris i horaris comercials. Se’n reitera la derogació per evitar dubtes inter pretatius.

b) La Llei 8/2005, de 21 de juny, de mesures transitòries per a l’atorga ment de la llicència autonòmica de gran establiment comercial.

c) El Decret 217/1996, de 12 de desembre, pel qual s’aprova definitiva ment el Pla Director Sectorial d’equipaments comercials de les Illes Balears.

d) El Decret 128/2005, de 16 de desembre, pel qual es crea un carnet pro fessional que habilita per a l’obertura d’establiments de perruqueria i estètica.

e) El Decret 140/2001, de 14 de desembre, pel qual es regula l’adscripció, la composició i el règim de funcionament del Consell Assessor de Comerç de les Illes Balears.’

Article 31

Es modifica l’article 421 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que ja havia estat modificat per la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tribu tàries i administratives, el qual queda redactat de la manera següent:

‘Article 421

Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació, a instància de part, de l’activitat de tramitació i resolució sobre la llicència autonòmica relati va a la implantació, l’ampliació o el trasllat de les instal·lacions destinades a establiments del tipus gran establiment comercial.’

Article 32

Es modifica l’article 423 de la Llei 11/1998, que ja havia estat modificat per la Llei 13/2005, en el sentit de rebaixar la quantia de la taxa. En conse qüència, aquest article 423 queda redactat de la manera següent:

‘Article 423

Quantia

1. La quota de la taxa a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei i, en tot cas, per a l’any 2010 és la següent:

a) Per cada metre quadrat de superfície útil per a l’exposició i la venda implantada o ampliada: 17,64 euros.

b) Per cada metre quadrat de superfície útil per a l’exposició i la venda, quan la sol·licitud sigui motivada per un trasllat de les instal·lacions comercials: 8,82 euros.

2. El Govern de les Illes Balears podrà proposar anualment la quota de la taxa d’acord amb la normativa aplicable, que serà aprovada mitjançant la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.’

Article 33

Es modifica el punt 2 de la disposició addicional cinquena de la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de mesures tributàries i administratives, el qual queda redactat de la manera següent:

‘2. L’òrgan competent per exercir les competències executives del Servei de Defensa de la Competència de les Illes Balears és la conselleria que tengui atribucions en matèria de comerç interior.’

Article 34

S’afegeix la disposició addicional quarta a la Llei 11/2001, que quedarà redactada de la manera següent:

‘Disposició addicional quarta

Els establiments comercials amb superfície de venda inferior a 700 m2 a l’illa de Mallorca, a 400 m2 a les illes d’Eivissa i de Menorca, i a 200 m2 a l’i lla de Formentera que es trobin oberts al públic amb anterioritat al 17 d’octubre de 2006 i manquin de llicència d’instal·lació i obertura i funcionament, seran exempts de la seva obtenció. La no-exigibilitat del permís d’instal·lació i de la llicència d’obertura i funcionament no suposarà l’exempció del compliment de la normativa aplicable.’

Disposició transitòria única

Les sol·licituds de llicències municipals d’instal·lació i funcionament, així com les d’obres referides a establiments comercials, que no eren considerats com a gran establiment comercial segons la legislació vigent amb anterioritat a la publicació d’aquesta llei i que es trobin en tramitació a la seva entrada en vigor, continuaran la tramitació conformement amb la normativa anterior sense que els sigui d’aplicació la llei present excepte en allò que els resulti més favo rable.

Disposició final primera

El Govern de les Illes Balears ha de dictar, en el termini de sis mesos, les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar i desplegar aquesta llei.

Disposició final segona

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

ANNEX

Contingut del certificat de l’ajuntament

_________________________, secretari interventor o secretari general o secretari________________de l’Ajuntament de______________________________________________,

CERTIFIC:

Que, segons les dades i els documents que hi ha a l’àrea d’urbanisme d’a quest ajuntament de l’empresa________________, que ha sol·licitat un certifi cat de l’ajuntament sobre l’adequació de l’activitat projectada de gran establi ment comercial a l’instrument municipal de planejament general, als seus ins truments de desplegament i de gestió urbanística, així com a la resta de normes de competència municipal, s’ha d’expedir la certificació següent:

1. Expedient

Sol·licitant:

Representant:

Data de sol·licitud:

Superfície construïble o edificada:

Activitat comercial pretesa:

2. Ubicació de l’immoble, la finca o el solar

Adreça Número

Referència cadastral

3. Planejament general

Planejament general vigent:

Data d’aprovació inicial:

Data d’aprovació provisional:

Data d’aprovació definitiva:

Data de publicació de les normes urbanístiques en el BOIB:

Adaptat al Pla director sectorial d’equipaments comercials, aprovat pel Decret 217/1996, de 12 de desembre: SÍ/NO.

Data d’aprovació definitiva de l’adaptació:

Data de publicació de l’adaptació en el BOIB:

4. Planejament incorporat d’aplicació i estat de l’execució

Tipologia del planejament incorporat d’aplicació i estat de l’execució (s’especifica la totalitat de les tipologies de què es tracti: pla parcial, pla espe cial, estudi de detall; projecte d’urbanització, projecte de dotació de serveis, pro jecte de compensació i/o projecte de reparcel·lació):

Data d’aprovació definitiva del planejament incorporat de cadascuna de les tipologies:

Data de publicació en el BOIB de cadascuna de les tipologies:

5. Classificació del sòl

L’immoble, la finca o el solar està ubicat en un terreny que té el caràcter i la condició de sòl urbà consolidat perquè compleix fefaentment tots els requi sits que estableix la legislació urbanística vigent: SÍ/NO.

6. Recepció de la urbanització

S’acredita la sessió plenària de ratificació de l’acta de recepció de la urba nització, de conformitat amb el Decret 38/1987, de 4 de juny, pel qual es regu la la recepció d’urbanització per ajuntaments:

Acreditació de la inscripció en el Registre de la Propietat de la cessió obli gatòria i gratuïta a favor de l’ajuntament dels terrenys destinats a vials, parcs i jardins públics, a zones esportives i d’esplai i expansió, a centres culturals i docents, i a altres serveis públics necessaris prevists en el pla parcial o especial, si n’és el cas, i en el projecte d’urbanització, com també, si n’és el cas, del___% d’aprofitament lucratiu del sector o polígon legalment exigible de cessió lliure o gratuïta a favor de l’ajuntament: finques registrals núm....,...,...,...,... i...

7. Qualificació del sòl

(S’especifiquen la qualificació i la zonificació d’aplicació)

8. Paràmetres urbanístics d’aplicació

(S’especifiquen els paràmetres d’aplicació)

9. Règim d’usos

(S’especifiquen els usos d’aplicació)

10. Modificacions del planejament, si n’és el cas

Planejament que es modifica:

Estat de tramitació:

Data de suspensió de llicències:

Determinacions de les modificacions d’aplicació a l’immoble, la finca o el solar esmentat:

11. Contaminació acústica

Acreditació de complir la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contami nació acústica de les Illes Balears i el seu reglament de desplegament (s’especi fica si es tracta d’una àrea acústica o d’una zona acústica especial):

12. Patrimoni històric

Acreditació de complir la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i la seva normativa de desplegament (s’especifica si es tracta d’un bé d’interès cultural o d’un immoble catalogat o si està situat dins un entorn de protecció):

13. Conclusió

L’activitat comercial projectada s’ajusta a les determinacions de l’instru ment municipal de planejament general i als seus instruments de desplegament i de gestió urbanística, així com a la resta de normes de competència municipal: SÍ/NO.

I, perquè consti, expedesc aquest certificat als efectes del que disposa l’annex de la Llei de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, per a la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb el vistiplau del senyor/de la sen yora______________________.

_____________,_____d________________de 20__

(signatura)

Vist i plau’

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribu nals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma, setze de desembre de dos mil nou

EL PRESIDENT, Francesc Antich i Oliver

La consellera de Comerç, Indústria i Energia

Francesca Vives i Amer

— o —


No hay versiones para esta norma