Llei 8/2012, de 19 de juliol del turisme de les Illes Balears, - Boletín Oficial de las Islas Baleares, de 21-07-2012

TIEMPO DE LECTURA:

  • Ámbito: Baleares
  • Boletín: Boletín Oficial de las Islas Baleares Número 106
  • Fecha de Publicación: 21/07/2012
  • PDF de la disposición
  • Este documento NO tiene versiones

EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

En l'article 148.1.18a de la Constitució Espanyola s'estableix que les comunitats autònomes puguin assumir les competències en matèria de promo ció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial.

L'article 24 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears determina que els poders públics de la comunitat autònoma han de reconèixer l'activitat turís tica com a element econòmic estratègic de les Illes Balears i estableix que el foment i l'ordenació de l'activitat turística s'han de dur a terme amb l'objectiu de fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, al patrimoni cultural i al territori, i també amb polítiques generals i sectorials de foment i ordenació eco nòmica que tenguin com a finalitat afavorir el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini.

Igualment, l'article 30 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears esta bleix com a competència exclusiva de la comunitat autònoma en matèria de turisme l'ordenació i la planificació del sector turístic, la promoció turística, la informació turística, les oficines de promoció turística a l'exterior, la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics, i la regulació de les línies públiques pròpies de suport i promoció del turisme. El mateix article li atribueix competències exclusives en matèria de foment del desenvolupament econòmic dins el territori de la comunitat autònoma, d'acord amb les bases i la coordinació general de l'activitat econòmica.

D'ençà que el Reial Decret 3401/1983, de 23 de novembre, va aprovar el traspàs de les funcions i els serveis en matèria de turisme de l'Estat a les Illes Balears, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha estat exercint aquesta competència sense altres limitacions que les facultats reservades a l'Estat per la Constitució.

En l'àmbit de les competències enunciades s'inclou, sens dubte, la potes tat legislativa en matèria de turisme, que dóna fonament a l'aprovació d'aques ta llei.

L'article 70 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears determina com a competències pròpies dels consells insulars la informació turística, l'ordena ció i la promoció turística. Tanmateix, els mitjans necessaris per a l'exercici d'a questes competències no han estat transferits totalment als consells insulars, per la qual cosa algunes competències són desplegades pel Govern de les Illes Balears a través de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de turisme.

II

El desenvolupament de la indústria del sector turístic a les Illes Balears es caracteritza pel fet que en la dècada dels anys seixanta es construeix una gran part de la planta dels diferents establiments que constitueixen el nostre sector turístic sense que hi hagués una planificació urbanística detallada, ni regulació aplicable al sector, fins i tot ben entrats els anys setanta. La construcció esmen tada es duu a terme a les Illes Balears de manera desordenada, sobre la base d'una normativa que ha resultat insuficient.

És en la dècada dels anys vuitanta quan ja hi ha una certa planificació urbanística i es veu la construcció de tots els establiments propis del sector turís tic com una indústria.

En els anys noranta es produeix una proliferació normativa i és quan es comença a regular tot tipus d'aspectes complementaris a la mera edificació. En aquesta dècada dels noranta es conclou amb una llei general turística, que ha regit fins ara.

Com a conseqüència d'aquest desenvolupament desacordat amb la nor mativa, es produeix el fet que la modernització de la planta d'allotjament turís tic desenvolupada en els anys noranta no ha estat constant, i part del que ha constituït l'oferta denominada complementària o constitueix l'oferta de restau ració i de lleure es troba atrapada per un àmbit normatiu que no li permet emprendre cap actuació rendible que pugui ser competitiva en els nivells de prestació de servei que s'exigeixen en el segle XXI. Es pot dir que la gran pro blemàtica rau en l'aplicació de la normativa actual en edificis i construccions que no es varen construir per donar compliment a la normativa vigent, i alhora no s'ha facilitat, per no haver pensat en termes de rendibilitat, la renovació com pleta o la reconversió de la planta d'establiments d'allotjament turístic i de la resta d'establiments turístics.

La realitat dels darrers anys ens ha demostrat que la indústria turística balear, encara que es tracta d'una destinació àmpliament consolidada, es troba en una situació de pèrdua de competitivitat que requereix l'adopció de mesures que afrontin el problema, que s'ha de considerar com a estructural i no mera ment conjuntural.

Altres països de l'entorn mediterrani com Turquia, TunísiaGrècia, Croàcia, el Marroc, etc., han apostat pel turisme com a font d'ingressos i han desenvolupat zones turístiques amb importants incentius fiscals a la inversió, la qual cosa ha facilitat la construcció d'una nova planta que competeix clarament i en situació avantatjosa amb la indústria de les Illes Balears tant en qualitat, pel fet de ser més moderna, com en rendibilitat, perquè té una estructura de costs i uns marges de benefici més atractius per a la inversió.

A més, hi ha hagut una gran concentració d'empreses turístiques emisso res en els darrers anys, la qual cosa ha provocat que el mercat emissor (opera dors turístics) es trobi concentrat en tres o quatre grups importants a escala euro pea, fet que els dóna una posició d'oligopoli davant la qual el mercat receptiu o de destinació té poca capacitat d'actuació, i el turisme i les seves condicions són més aviat imposats pel ram emissor.

La competitivitat escassa de la indústria turística de les Illes Balears s'ha vist agreujada pel fet que durant anys el compliment de la normativa que afec tava el sector encaria enormement l'explotació de la indústria turística, en un escenari en el qual els costs pujaven i els ingressos descendien, amb unes pers pectives cada vegada més incertes, la qual cosa incentivava poc la inversió.

Tot això va portar al fet que de manera generalitzada, per frenar la dismi nució del marge de beneficis, no es duguessin a terme inversions per a millores i modernització en els diferents establiments, fet que, en definitiva, s'ha mani festat en una reducció de la qualitat i la imatge de part de la planta turística, sobretot en aquelles zones turístiques madures, que han vist agreujada la seva situació encara més, la qual cosa fa que s'hagin d'adoptar mesures de caràcter estructural i que incentivin la inversió en el sector de la indústria del turisme balear, amb la finalitat de recuperar la competitivitat que requereix la principal font d'ingressos de les Illes.

III

Durant tots aquests anys no es pot obviar com ha evolucionat la política europea del turisme, i en aquest sentit cal destacar que el Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, que es va dur a terme a la capital portuguesa el 13 de des embre de 2007 (DOUE C 306, 17-12-2007), dedica el títol XXII al 'Turisme', i l'article 195-TFUE del qual estableix que 'la Unió complementarà l'acció dels estats membres en el sector turístic, en particular promovent la competitivitat de les empreses de la Unió en aquest sector', i amb aquesta finalitat la Unió tindrà els objectius de 'fomentar la creació d'un entorn favorable al desenvolupament de les empreses en aquest sector' i de 'propiciar la cooperació entre estats mem bres, en particular mitjançant l'intercanvi de bones pràctiques'. Així mateix, es preveu que es puguin establir (pel Parlament Europeu i el Consell, mitjançant el procediment legislatiu ordinari) les mesures específiques destinades a comple mentar les accions dels estats membres per aconseguir els objectius assenyalats, però excloent tota harmonització de les disposicions legals i reglamentàries dels estats membres.

A més, s'ha de tenir en compte que la Comissió Europea estima que la política europea del turisme necessita un nou impuls, pel fet d'estar enfrontada a reptes que demanen respostes concretes i esforços d'adaptació, per fer del turisme europeu una indústria competitiva, moderna, sostenible i responsable, determinant les prioritats que aporten un vertader valor afegit europeu. Així mateix, la Comissió entén que l'èxit d'aquesta estratègia dependrà del compro mís del conjunt de les parts interessades i de la seva capacitat de treballar jun tes per aplicar-la.

De conformitat amb els tractats i en línia amb allò acordat en la Conferència d'alt nivell i la reunió ministerial informal que tingueren lloc a Madrid els dies 14 i 15 d'abril de 2010, la política europea de turisme té per objectiu principal fomentar la competitivitat del sector, sense oblidar que, a llarg termini, la competitivitat està estretament relacionada amb la sostenibilitat del mode de desenvolupament; objectiu clarament relacionat amb la nova estratègia econòmica de la Unió, 'Europa 2020', i més concretament amb iniciatives emblemàtiques en matèria industrial, d'innovació, d'àmbit digital o noves com petències i ocupacions; i ressaltant, d'altra banda, que l'elaboració d'una políti ca més activa en matèria de turisme, basada en particular en el ple exercici de les llibertats garantides pels tractats, pot contribuir significativament al rellan çament del mercat únic.

Per assolir aquests objectius, les accions a favor del turisme s'han esta blert en quatre eixos: a) fomentar la competitivitat del sector turístic a Europa; b) promoure la diversificació de l'oferta turística; c) promoure el desenvolupa ment d'un turisme sostenible, responsable i de qualitat; i d) consolidar la imat ge i la visibilitat d'Europa com a conjunt de destinacions sostenibles i de quali tat.

A totes aquestes línies d'actuació marcades per la política europea del turisme es pretén donar compliment mitjançant aquesta llei.

Totes aquestes línies d'actuació s'han d'entendre en el marc dels principis de la simplificació administrativa i la dinamització de l'economia que resulten de la transposició de la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis de mercat intern de la Unió Europea, denominada Bolkestein, que es basa en la substitu ció de l'autorització prèvia per la declaració responsable i la comunicació prè via.

IV

La crisi econòmica internacional ha agreujat la situació del sector turístic, i això ha fet que en els dos darrers anys la societat hagi pres consciència de la gravetat de la situació per la qual passa la principal indústria de les Illes Balears, i que els poders públics hagin adoptat mesures de caràcter legislatiu que eren necessàries però que resulten insuficients, atesa l'envergadura del problema estructural de la indústria del turisme balear.

En efecte, en un primer moment es va aprovar la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la inversió a les Illes Balears; posteriorment, la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general en matèria d'ordenació territo rial, urbanisme i d'impuls a la inversió, normes que han estat complementades amb el Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s'estableixen les disposicions generals per facilitar la llibertat d'establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística; i el Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s'estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels esta bliments d'allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears.

Per les raons globals de tot el que s'està exposant, s'entén que és neces sària una reforma més profunda que la mera adaptació de la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears, i que resulta convenient una inte gració de la normativa reguladora del sector. Per això, es promulga aquesta Llei del turisme de les Illes Balears amb la derogació de l'anterior.

V

El turisme es configura com l'activitat que més repercussió, en termes de renda, ocupació i activitat, genera a les Illes Balears i que constitueix, sense cap dubte, el principal recurs d'aquestes illes i que per això ha d'estar en constant transformació, innovació i desenvolupament.

La forta competència internacional, en un escenari econòmic marcat per la globalització, que comprèn l'activitat turística, i també les noves tecnologies i les xarxes socials aplicades a les activitats productives, i concretament al turis me, requereix prestar molta més atenció al concepte d'un turista molt més exi gent, més autònom a l'hora de confeccionar els seus viatges i més interessat en la recerca d'experiències enriquidores. Per això s'han de possibilitar fórmules que desenvolupin al màxim les oportunitats que poden oferir els recursos turís tics de les Illes Balears.

En aquest escenari, és bàsic incentivar el desenvolupament de models innovadors, creatius, competitius, moderns, flexibles i sostenibles, que facin atractiva la inversió en la indústria del sector turístic, tan necessària per a la reconversió d'un model que ha quedat obsolet i que al seu torn dinamitzi l'eco nomia de les Illes Balears.

Sobre aquesta base és imprescindible afrontar reptes amb una perspectiva d'altura de mires, a llarg termini, i amb una cultura basada en el reconeixement del desenvolupament sostenible, la innovació, la qualitat, la creativitat i la res ponsabilitat.

Aquesta llei pretén abordar el problema de l'estacionalitat apostant per la qualitat, la innovació i la investigació, aprofitant els valors d'una oferta turísti ca diferenciada, donant cabuda a noves fórmules d'explotació, en què la creati vitat, la qualitat i l'excel·lència en el servei marquin la diferència davant altres destinacions turístiques, i recuperant per a les Illes Balears el reconeixement com a destinació turística de referència internacional.

Igualment, aquesta llei aposta per la cooperació entre les diferents admi nistracions de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també amb els agents socials de més representativitat del sector, de manera que permet un marc nor matiu que fa possible la reconversió de la indústria turística balear.

Sense cap dubte, un dels pilars d'aquesta llei el constitueixen l'ordenació, el foment i la promoció del turisme, mitjançant la planificació, la formació, la innovació constant i la inversió en la reconversió i la rehabilitació de zones turístiques saturades o madures, i, per això, imposa la modernització permanent i el control de la qualitat.

VI

Aquesta llei s'estructura en un títol preliminar, dedicat a les disposicions generals, i en cinc títols. El títol I es refereix a les competències i l'organització administrativa; el títol II, als drets i deures dels usuaris dels serveis turístics i de les empreses turístiques; el títol III, a l'ordenació de l'activitat turística; el títol IV, al foment i la promoció del turisme; i el títol V, al control de la qualitat turís tica.

El títol preliminar conté disposicions generals que s'han de tenir en comp te tant per determinar quin és l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la llei com per fixar quins són els principis i la finalitat que la inspiren i que s'han de tenir en consideració per interpretar-la.

Igualment incorpora el títol preliminar un conjunt de definicions que pre tenen donar claredat a conceptes constantment emprats per la llei i que en tot cas han de ser entesos en un sentit ampli i no restrictiu.

S'insisteix també en l'ordenació de l'oferta turística fixant tant els plans d'intervenció en àmbits turístics com els instruments que hi són apropiats i que substitueixen els plans d'ordenació de l'oferta turística.

Es posa en relleu la necessitat que els plans d'intervenció en els àmbits turístics estiguin absolutament coordinats amb els plans territorials insulars de cada una de les Illes. Aquesta acció és la base del que ha de ser el Pla integral de turisme de les Illes Balears, en què han de confluir les accions en les matè ries següents: territori, producte, qualitat, intel·ligència de mercats, promoció i formació.

El títol I de la llei es refereix a les competències i a l'organització admi nistrativa, i s'ha de destacar en aquest aspecte que, si bé el règim competencial s'ajusta a l'establert per l'Estatut d'Autonomia, la veritat és que els mitjans necessaris per a l'exercici de totes les competències en matèria de turisme no han estat transferits als consells insulars, per la qual cosa, fins que no es realit zi aquesta transferència, aquestes competències se seguiran exercint per la con selleria del Govern de les Illes Balears que tingui atribuïda la competència en matèria de turisme.

Com a element innovador es pot destacar la Mesa municipal del turisme, l'objectiu de la qual és la coordinació, la consulta i l'assessorament dels dife rents municipis de les Illes Balears, a fi que es pugui fer una aplicació de les nor mes més uniforme, tractant d'eliminar la inseguretat jurídica en aquest sector.

El títol II va dedicat als drets i deures dels usuaris de serveis turístics i de les empreses turístiques i pretén establir un règim clar, de fàcil accés i que doni seguretat a les relacions comercials entre les empreses turístiques i els seus clients, tractant de reduir al màxim les situacions conflictives entre ambdós, la qual cosa sense cap dubte redunda en la bona imatge d'oferta turística segura que han d'oferir les Illes Balears com a destinació turística de referència i qua litat. Específicament es regulen en aquest títol els efectes i les conseqüències de la sobrecontractació, que, tot i que es pot entendre que es produeixi en una indústria tan estacionalitzada, no impedeix que s'hagin d'adoptar mesures per reduir-la al màxim i que garanteixin la solució als problemes que genera.

En el títol III es regula l'ordenació de l'activitat turística, que constitueix el títol més ampli de la llei, ja que comprèn el règim d'establiment de les empre ses turístiques, els seus registres, les activitats il·legals, el règim de les empre ses turístiques d'allotjament -fent al·lusió especial a nous models o fórmules d'explotació-, la novetat de les empreses turisticoresidencials, les empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges, les empreses de restaura ció i d'intermediació turística, les empreses d'activitats turístiques d'entreteni ment, esbarjo, esportives, culturals o lúdiques, i les activitats d'informació, orientació i assistència turística.

En aquest títol interessa destacar la creació d'oficines úniques de l'admi nistració turística a cadascuna de les Illes, dependents de l'administració amb competències d'ordenació turística, que tenen com objectiu facilitar la relació del ciutadà amb l'administració turística als efectes que qualsevol gestió o con sulta es pugui efectuar davant d'un únic interlocutor administratiu. D'aquesta manera s'agiliten les gestions que s'han de dur a terme davant l'Administració i s'augmenta la seguretat jurídica en les relacions que afecten el trànsit jurídic administratiu entre les diferents administracions i els particulars o les empreses turístiques.

Es recull també en aquest títol la regulació de la declaració responsable d'inici d'activitat turística, donant compliment en aquest aspecte a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu, relativa als serveis en el mercat interior, matèria que ja estava incorporada a la legislació autonòmica.

Especial referència mereix la regulació de les dispenses recollides en l'ar ticle 25 de la llei, que té per objecte facilitar l'anàlisi particular de determinades situacions que, per la rigidesa en l'aplicació de les normes, poden portar a situa cions absurdes i sense sentit que van en contra del principi d'afavorir la inver sió per a una major competitivitat de la indústria turística, fomentant un desen volupament sostenible. En definitiva, no es tracta més que d'invocar l'equitat per als supòsits particulars que es puguin trobar atrapats per una legislació excessivament rígida.

De la mateixa manera es pretén facilitar els projectes de marcat interès i notòria conveniència per l'atractiu que puguin suposar per a la comunitat bale ar.

Pel que fa a les empreses d'allotjament, la principal i genèrica novetat d'a questa llei és la flexibilització de les classes i formes en què les empreses poden desenvolupar l'activitat turística d'allotjament.

Es mantenen els principis d'ús exclusiu i d'unitat d'explotació, però fle xibilitzant-los perquè no es puguin fer interpretacions que impedeixin determi nats usos complementaris o secundaris que poden ser enormement convenients a les empreses turístiques d'allotjament i, sobretot, permetent noves fórmules d'explotació dels establiments d'allotjament que fa temps que s'han estat recla mant i que en altres països eminentment turístics ja estan en funcionament.

Una de les principals novetats d'aquesta llei és la regulació dels establi ments d'allotjament turístic coparticipat, compartit o altres formes anàlogues d'explotació d'allotjament turístic, amb el benentès que es consideren fórmules essencials per atreure la inversió, contribuir a la desestacionalització, millorar la qualitat dels establiments i dels serveis que s'hi presten, de manera que queda expressament manifestat que aquestes formes d'explotació són incompatibles amb l'ús residencial en un mateix establiment. Es considera que aquestes noves formes d'explotació constitueixen una oportunitat per facilitar l'actualització de la planta hotelera, i que genera ocupació, tant per la millora de servei i els ser veis complementaris que es desenvolupen al voltant d'aquestes noves formes d'explotació com per l'ocupació que genera la mateixa actualització, modernit zació i reconversió de la nostra indústria turística, a més de la que es genera per l'allargament de la temporada turística.

En la llei també s'estableix, com a novetat, la compatibilitat en el mateix immoble de diferents tipus o grups d'establiments i l'explotació conjunta de diferents establiments, i també es regula la pensió completa integral tractant de substituir el concepte de 'tot inclòs', la manca de regulació del qual ha ocasio nat situacions conflictives en l'oferta turística.

No s'inclouen novetats en el concepte, la classificació i les categories dels establiments hotelers i els apartaments turístics amb relació als que ja estaven recollits en la normativa autonòmica anterior, més encara, perquè vigeix el recent Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s'estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d'allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, que s'haurà d'adaptar a les disposicions d'aquesta llei.

Pel que fa als establiments d'allotjament de turisme rural, les principals novetats consisteixen en la modificació de les superfícies requerides pels hotels rurals i els agroturismes i, d'altra banda, en la flexibilització per a les amplia cions i la utilització de construccions existents i de la mateixa antiguitat per a la prestació de tot tipus de serveis d'aquests establiments. Igualment es permeten aquest tipus d'establiments en qualsevol classe de sòl rústic amb independència del seu grau de protecció, sense que sigui necessària la declaració d'interès general.

Es recullen en la llei per primera vegada els albergs, els refugis i les hos tatgeries, que, tot i que ja existien, en aquest punt hi havia un buit legal en la llei anterior.

Com a gran novetat, en el capítol III del títol III es regulen les empreses turisticoresidencials, que, si bé estan àmpliament expandides en altres països amb gran reconeixement com a destinacions de vacances, no s'han desenvolu pat en aquesta comunitat autònoma per la rigidesa de la legislació autonòmica anterior. Es tracta que aquelles empreses turístiques d'allotjament puguin pres tar també els mateixos serveis que presten en els seus establiments d'allotja ment, i en determinades circumstàncies, a unitats d'allotjament residencial.

En relació amb les empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges, la llei pretén integrar, amb petites modificacions, la Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d'estades turístiques en habitatges.

Les empreses turístiques de restauració tenen un règim molt similar al que tenien fins ara, si bé s'ha flexibilitzat l'exercici d'activitats complementàries suprimint l'obtenció necessària d'una llicència d'activitats per a cada un dels serveis complementaris que es pretenien desenvolupar, i igualment s'ha supri mit la distinció entre bar i cafeteria, de manera que ambdós establiments han passat a dir-se bar-cafeteria.

Les agències de viatges mantenen el mateix règim que tenien en la llei anterior; els guies de turisme passen a tenir una regulació més concorde amb la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis de mercat interior de la Unió Europea, mentre que sí que s'ha ampliat el concepte i l'àmbit d'actuació de l'an teriorment denominada oferta complementària, que ara passa a denominar-se empreses d'activitats turístiques, d'entreteniment, esbarjo, esportives, culturals o lúdiques.

El títol IV de la llei regula el foment i la promoció del turisme, i estableix com a principis generals la millora de la competitivitat mitjançant el desenvolu pament d'un turisme sostenible, la necessitat de la planificació de la promoció i la qualitat turística, el foment de la desestacionalització, la necessitat d'investi gació, desenvolupament, innovació i formació contínua en turisme, considerant Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera marques turístiques i establint la pos sibilitat de les declaracions d'interès turístic. Es fa èmfasi especial en l'aprova ció dels diferents plans de desenvolupament turístic, tant insulars com munici pals, que s'hauran d'adaptar al Pla integral o estratègic de les Illes Balears, que al seu torn ha d'incorporar els eixos i les directrius bàsiques del Pla nacional integral de turisme de caràcter estatal. Aquests plans, que es destinaran a millo rar la imatge i la competitivitat de la destinació final de l'usuari, es convertei xen en eines fonamentals per al reposicionament de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera a escala internacional.

El capítol II del títol IV regula la inversió, la reconversió i la rehabilitació de les zones turístiques, i constitueix una de les grans apostes d'aquesta llei per regenerar i modernitzar determinades zones. Per això es permet en determinats casos, i després d'una anàlisi de la idoneïtat i l'oportunitat, el canvi d'ús. Els temors a afrontar aquesta mesura, que no suposa la generalització del canvi d'ús, han fet que durant anys determinades zones turístiques s'anassin degradant i degenerant simplement perquè no es donava una solució factible en termes de rendibilitat als propietaris d'edificis abandonats que l'Administració no pot adquirir. Per això s'entén que s'han de possibilitar actuacions concretes, que siguin racionals des del punt de vista de planejament urbanístic i que permetin atreure inversions que redundin en la millora de zones turístiques madures, satu rades o degradades.

En el capítol III s'han integrat els plans de millora de les infraestructures i dels establiments turístics que estaven regulats en la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística, i en determinats preceptes de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la inversió a les Illes Balears, i s'ha flexibilitzat el règim per facilitar i fer més atractiva la inversió.

El règim de baixes dels establiments està regulat en el capítol IV del títol IV, en què es manté el sistema de baixa temporal i definitiva. En el que sí que hi ha algunes innovacions és tant en les excepcions a la disposició general de la baixa definitiva com a requisit per a l'inici d'activitat o per a l'ampliació de pla ces, com en tot el que es refereix al règim dels establiments donats de baixa defi nitiva, on clarament es flexibilitzen les possibilitats de reobertura d'aquests esta bliments que augmenten de categoria, superen els plans de modernització i, en definitiva, millorant la competitivitat i generant ocupació, atreuen la inversió.

Finalment, el títol V de la llei es refereix al control de la qualitat turística, que conté el règim de la inspecció turística, la tipificació d'infraccions i san cions, el procediment sancionador i el registre d'infraccions.

Es vol destacar en aquest títol l'enduriment de les sancions i l'adopció de mesures contra l'oferta il·legal, com ara la col·laboració i la transmissió d'in formació d'administracions implicades que detectin casos d'oferta il·legal, així com els límits que s'imposen per a la gradació de les sancions imposades a infraccions per la comercialització d'oferta il·legal.

Entre les disposicions que queden derogades interessa destacar els plans d'ordenació de l'oferta turística, que hauran de ser substituïts pels plans d'in tervenció en àmbits turístics a què es refereix l'article 5 d'aquesta llei. La raó d'aquesta derogació rau en el fet que, a més d'obsolets, en implantar-los en els diferents planejaments locals, han tingut un compliment extremadament baix i una efectivitat pràcticament nul·la. A més, la majoria de paràmetres que s'hi recullen estan inclosos en els diferents plans territorials insulars.

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i finalitat de la llei

1. L'objecte d'aquesta llei és l'ordenació, la planificació, la promoció, el foment i la disciplina del turisme i de la qualitat en la prestació de serveis turís tics de les Illes Balears en el marc de l'Estatut d'Autonomia i de la resta de l'or denament jurídic.

2. Aquesta llei té per finalitat:

a) Impulsar el turisme sostenible com el principal sector estratègic de l'e conomia de les Illes Balears, generador d'ocupació i de desenvolupament eco nòmic.

b) Promocionar les Illes Balears com a destinació turística de referència a la mar Mediterrània, atesa la seva singularitat insular i la seva realitat cultural, mediambiental, econòmica i social, impulsant la desestacionalització i poten ciant els valors propis d'identitat de cadascuna de les Illes.

c) Promocionar Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a marques turístiques, garantint-los un tractament que n'asseguri la màxima difusió interior i exterior.

d) Millorar la competitivitat del sector turístic mitjançant la incorporació de criteris d'ordenació i planificació, d'innovació, de professionalització, d'es pecialització i formació dels recursos humans i de garantia de la qualitat turísti ca, que millorin la rendibilitat de la indústria turística balear sense desatendre la sostenibilitat i la màxima protecció mediambiental.

e) Eradicar la competència deslleial i l'oferta il·legal o clandestina.

f) Fomentar la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològi ca com a prioritats que impulsin el progrés del sector turístic a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

g) Defensar i protegir els usuaris dels serveis turístics.

h) Fomentar la diversificació de l'oferta turística.

i) Millorar l'accessibilitat dels recursos i els serveis turístics.

j) Protegir, conservar i difondre els recursos turístics d'acord amb els prin cipis de desenvolupament sostenible i de qualitat mediambiental.

Article 2

Àmbit d'aplicació

Les disposicions d'aquesta llei són aplicables a:

a) Les administracions públiques, els organismes públics, els organismes de naturalesa privada de titularitat pública, els consorcis i altres entitats del sec tor públic que exerceixin la seva activitat en el territori de la comunitat autòno ma de les Illes Balears en matèria de turisme, sens perjudici de les competències de l'Administració General de l'Estat.

b) Els usuaris de les activitats i els serveis turístics.

c) Les empreses turístiques, les entitats turístiques no empresarials, els establiments turístics i els treballadors ocupats en qualsevol d'aquests.

d) Les professions turístiques i les activitats d'intermediació turística.

e) Qualsevol altra persona, ens o activitat directament o indirectament relacionada amb el sector turístic.

Article 3

Conceptes i definicions

Als efectes d'aquesta llei s'entén per:

a) Turisme: les activitats que duen a terme les persones durant els viatges i les estades en llocs diferents dels del seu entorn habitual, sigui quina sigui la finalitat i per períodes temporals determinats. Inclou la combinació d'activitats, serveis i indústries que completen l'experiència turística, com ara transport, allotjament, establiments de restauració, botigues, espectacles, oferta d'entrete niment, lleure i esbarjo i altres instal·lacions per a activitats diverses.

b) Activitat turística: la destinada a proporcionar als usuaris els serveis d'allotjament, restauració, intermediació, informació, assistència o altres activi tats d'entreteniment, esbarjo o esportives i la prestació de qualsevol altre servei relacionat amb el turisme.

c) Sector turístic: el conjunt de persones físiques o jurídiques que desen volupen alguna forma d'activitat turística o hi participen.

d) Recursos turístics: qualsevol bé, valor, element o manifestació de la realitat física, geogràfica, natural, social, econòmica o cultural de les Illes Balears que sigui susceptible de generar fluxos o corrents turístics amb reper cussió en la realitat econòmica de la col·lectivitat.

e) Administració turística: els òrgans o les entitats de naturalesa pública amb competències específiques sobre el turisme, l'activitat turística o els recur sos turístics.

f) Empresa turística: qualsevol persona física o jurídica que, en nom propi, de manera habitual i amb ànim de lucre, es dedica a la prestació d'algun servei turístic o a l'explotació d'algun recurs o establiment turístic.

g) Servei turístic: l'activitat que té per objecte atendre algun interès o necessitat dels usuaris d'activitats identificables separadament quan es venen a consumidors i a usuaris i que no estan necessàriament lligades amb altres pro ductes i serveis en el desenvolupament de l'activitat turística.

h) Establiments turístics: el conjunt de béns immobles i mobles que for mant una unitat funcional autònoma està ordenat, dirigit i disposat pel seu titu lar per a la prestació adequada d'un o diversos serveis turístics.

i) Treballadors del sector turístic: les persones que presten els seus serveis retribuïts per compte d'altri per a una empresa turística o entitat turística no empresarial.

j) Usuaris de serveis turístics: les persones físiques que, estant o no des plaçades del seu entorn habitual, són destinatàries finals de la prestació de ser veis turístics.

k) Entitat turística no empresarial: aquella entitat que, sense ànim de lucre, té per objecte promoure d'alguna forma el desenvolupament del turisme o d'activitats turístiques determinades.

l) Professions turístiques: les que duen a terme de manera habitual i retri buïda activitats d'orientació, informació i assistència en matèria de turisme, i també totes les que així es determinin reglamentàriament.

m) Activitats d'intermediació turística: les que tenen per objecte el des envolupament d'activitats de mediació o organització de serveis turístics.

Article 4

Principis i criteris d'actuació administrativa

La política turística de les Illes Balears està sotmesa als principis i criteris d'actuació següents:

a) L'ordenació de l'oferta turística mitjançant la correcció de les deficièn cies i els desequilibris de la infraestructura turística, de manera que s'elevi la qualitat dels serveis, les instal·lacions, els establiments i els equipaments.

b) L'harmonització de l'ordenació de l'oferta turística i la normativa urba nística mitjançant la conservació del medi ambient sota els postulats del desen volupament sostenible.

c) La configuració d'un marc que potenciï la major competitivitat de les empreses turístiques i que serveixi com a instrument en la lluita contra la com petència deslleial o altres pràctiques il·legals.

d) La planificació de l'oferta turística atenent les exigències de la deman da actual i de futur, impulsant la diversificació i la desestacionalització del sec tor.

e) L'impuls, el suport i la cooperació amb els diferents agents socials i econòmics del sector turístic.

f) La consolidació, l'estabilitat i el creixement de l'ocupació en el sector turístic.

g) La sensibilització dels ciutadans sobre els beneficis del turisme i la importància que té el tracte respectuós i amable amb els turistes, així com la pre servació dels valors i els recursos turístics de les Illes Balears.

h) El foment dels estudis i les investigacions relacionats amb el sector turístic.

i) La reducció de tràmits i la simplificació de procediments com a eix de l'actuació de les administracions turístiques.

j) La formació, la investigació, el desenvolupament i la innovació de totes les matèries relacionades amb la indústria turística.

k) Adequar l'activitat turística a les recomanacions de declaracions inter nacionals en aquells espais d'especial interès.

Article 5

Ordenació de l'oferta turística

1. De conformitat amb el que disposa el capítol III del títol II de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, els plans d'intervenció en àmbits turístics (PIAT) són plans directors sectorials l'objecte dels quals és regular el planejament, l'execució i la gestió dels sistemes generals de les infraestructures, els equipaments, els serveis i les activitats d'explotació de recursos en l'àmbit de l'ordenació turística.

2. Correspondrà als consells insulars respectius, d'acord amb l'article 11.2 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, l'elaboració i l'a provació dels plans d'intervenció en àmbits turístics (PIAT), que es coordinaran mitjançant els instruments d'ordenació de caràcter general i, més concretament, mitjançant les directrius d'ordenació territorial i els plans territorials insulars.

3. Els plans d'intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, quan pertoqui, els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció i fixar-ne la mida i les característiques, com també establir paràmetres mínims de superfície, volume tria, edificabilitat i equipaments. Així mateix, poden assenyalar les excepcions que per raó de la ubicació o de característiques especials així ho aconsellin. També poden determinar aquests paràmetres respecte de les zones residencials limítrofes amb les turístiques.

4. Aquests instruments han de fixar la ràtio turística d'acord amb les característiques especials de les illes i dels municipis. Els municipis que no s'ha gin adaptat als plans directors sectorials d'ordenació turística o, si escau, als plans territorials insulars, han de respectar una ràtio mínima de 60 m2 de par cel·la per plaça fins que s'hi adaptin, i serà exigible als nous establiments d'a llotjament turístic i a les ampliacions del nombre de places d'allotjament dels ja existents, excepte en les operacions de reconversió.

5. Els hotels de ciutat, d'interior, els agroturismes, els hotels rurals, els albergs, els refugis, les hostatgeries i aquells establiments hotelers de categoria mínima de quatre estrelles que, amb caràcter permanent, estiguin oberts els dotze mesos de l'any, estan exonerats de l'aplicació de la ràtio turística a què es refereix el paràgraf anterior.

6. Els instruments de planejament general han de delimitar zones aptes per als usos turístics i usos interrelacionats i s'han de subjectar al que disposa aques ta llei.

TÍTOL I COMPETÈNCIES I ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA

Capítol I Competències

Article 6

Competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. De conformitat amb el que disposen els apartats 11, 21 i 47 de l'article 30, l'article 31.6 i l'apartat 3 de l'article 58 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, corresponen a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears les competències en relació amb el turisme següents:

a) La formulació i l'aplicació de la política turística de la comunitat autò noma.

b) La regulació de l'activitat turística i de la prestació de serveis turístics, incloent-hi la fixació dels drets i deures dels usuaris de serveis turístics.

c) La potestat reglamentària en matèria turística en el seu àmbit compe tencial.

d) La cooperació en matèria de turisme amb altres administracions públi ques.

e) Les declaracions d'interès turístic autonòmic.

f) La redacció del Pla integral de turisme.

g) Totes les altres competències que li atribueixi aquesta llei o una altra normativa aplicable.

2. En l'exercici de les competències anteriors, l'Administració de la comunitat autònoma ha de procurar, quan sigui necessària, la coordinació entre l'Administració General de l'Estat, els consells insulars i les entitats locals.

Article 7

Competències dels consells insulars

D'acord amb el que estableix l'article 70.3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, corresponen als consells insulars de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, en relació amb el seu propi àmbit territorial, les com petències següents:

a) L'ordenació i la planificació turística mitjançant, entre d'altres, l'ela boració dels plans d'intervenció corresponents en àmbits turístics, plans territo rials insulars i plans de desenvolupament turístic insular.

b) L'administració i la gestió dels recursos turístics.

c) La potestat reglamentària en matèria turística en el seu àmbit compe tencial.

d) L'ordenació i la gestió del Registre insular d'empreses, activitats i esta bliments turístics.

e) La promoció interna i externa i la protecció de la imatge turística de l'i lla sobre la qual exerceixin les seves competències, fixant els criteris, la regula ció de les condicions i l'execució o el control de les línies públiques d'ajuda i promoció del turisme.

f) La potenciació de les mesures i les actuacions que possibilitin el desen volupament i la implantació de polítiques de qualitat turística en les destina cions, els recursos, els serveis i les empreses turístiques del seu àmbit territorial.

g) La protecció i la preservació dels recursos turístics.

h) L'assessorament i el suport tècnic als municipis del seu àmbit territo rial en qualsevol aspecte que millori la seva competitivitat turística.

i) El desenvolupament de la política d'infraestructures turístiques i la coordinació de les accions que en la matèria facin els municipis.

j) L'impuls i la coordinació de la informació turística.

k) Les declaracions d'interès turístic insular.

l) La concessió de premis i distincions turístiques.

m) La inspecció i la sanció en matèria de turisme en els termes establerts en aquesta llei.

n)Totesles altres competències relacionades amb el turisme que se li atri bueixin en aquesta llei o en una altra normativa aplicable.

Article 8

Competències dels ajuntaments

Els municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el seu àmbit territorial, tenen les competències següents en matèria de turisme:

a) La protecció i la conservació dels recursos turístics, així com l'adopció de mesures tendents a la utilització i el gaudi efectius d'aquests recursos.

b) La promoció turística del municipi en el context de la promoció de cada una de les Illes Balears.

c) El foment de l'activitat turística en el seu terme municipal.

d) La col·laboració en matèria de turisme amb altres administracions públiques.

e) Les declaracions d'interès turístic municipal.

f) L'aprovació dels plans de desenvolupament turístic municipal.

g) Qualssevol altres competències que els siguin atribuïdes per aquesta o una altra llei, transferides o delegades d'acord amb el que preceptua la legisla ció de règim local.

Article 9

Relacions interadministratives

Les diferents administracions de la comunitat autònoma amb competèn cies en matèria de turisme, en l'àmbit de la seva autonomia, s'han d'ajustar en les seves relacions recíproques als principis d'informació mútua, coordinació, col·laboració, cooperació, respecte als àmbits competencials respectius i ponde ració dels interessos públics implicats, fent prevaler l'eficàcia i l'eficiència administratives.

En aplicació d'aquests principis es poden utilitzar les tècniques previstes legalment i, en especial, la subscripció de convenis i la celebració de conferèn cies sectorials, la creació de comissions interadministratives o interinsulars, la creació de consorcis i l'elaboració d'instruments de planificació, especialment en la redacció dels plans d'intervenció en àmbits turístics.

Capítol II Organització administrativa

Article 10

Organització de l'administració turística

1. L'Administració de la comunitat autònoma exerceix les seves compe tències en matèria de turisme a través de la conselleria que les tengui atribuïdes, sens perjudici de les que corresponguin al Consell de Govern o a altres admi nistracions públiques.

2. La conselleria competent en matèria de turisme té els òrgans i els ens següents:

a) El Consell Assessor de Turisme de les Illes Balears.

b) La Comissió Interdepartamental de Turisme.

c) La Mesa Municipal de Turisme.

d) Els consorcis turístics autonòmics.

e) Qualssevol altres que es puguin crear.

3. Els consells insulars i els municipis exerceixen les seves competències en matèria de turisme a través dels òrgans que les tenguin atribuïdes i poden dis posar de qualssevol altres òrgans i ens instrumentals que puguin crear.

Article 11

Consell Assessor de Turisme de les Illes Balears

El Consell Assessor de Turisme de les Illes Balears és un òrgan col·legiat i consultiu de l'administració turística del Govern de les Illes Balears, amb les funcions, la composició i el règim de funcionament que es determinin regla mentàriament. Entre els seus membres han de figurar necessàriament represen tants dels agents socials i del sector economicoempresarial, així com dels con sells insulars, dels ajuntaments i d'altres grups o entitats d'interès no productius lligats directament o indirecta amb el turisme.

Article 12

Comissió Interdepartamental de Turisme

1. La Comissió Interdepartamental de Turisme és l'òrgan de coordinació i consulta interna del Govern de les Illes Balears en les matèries amb incidència o repercussió en el sector turístic.

2. La comissió actua sota la presidència del president del Govern de les Illes Balears i la vicepresidència del titular de la conselleria que tengui atribuï des les competències en matèria de turisme, i hi estan representades almenys les diferents conselleries les matèries de les quals tenguin relació directa o indirec ta amb l'ordenació, la promoció o l'activitat turística.

3. La Comissió Interdepartamental de Turisme tindrà la composició, les competències i les funcions que es determinin reglamentàriament.

Article 13

La Mesa Municipal de Turisme

1. La Mesa Municipal de Turisme és l'òrgan de coordinació, debat, con sulta i assessorament per facilitar la cooperació entre el Govern de les Illes Balears i els diferents municipis de les Illes Balears.

2. La Mesa Municipal de Turisme actua sota la presidència del president del Govern de les Illes Balears i la vicepresidència del titular de la conselleria competent en matèria de turisme, i hi estan representats els consells insulars i tots els municipis de les Illes Balears.

3. La Mesa Municipal de Turisme té els objectius següents:

a) La planificació conjunta de la política turística de les Illes Balears.

b) Facilitar i agilitar la coordinació de la gestió turística dels municipis.

c) Optimitzar els recursos.

d) Millorar la posició de les Illes Balears com a destinació turística.

e) Incrementar el nivell de qualitat de la destinació turística i renovar la imatge exterior de les Illes.

f) Agilitar la tramitació administrativa per fomentar el desenvolupament i la competitivitat del sector turístic.

4. Reglamentàriament se n'ha d'establir l'estructura, el règim de funcio nament, la composició i les funcions.

5. Cada consell insular pot crear una altra mesa municipal de turisme en el seu àmbit territorial.

Article 14

Els consorcis turístics

Els consorcis turístics són ens de trobada, coordinació i treball en comú de diferents administracions o entitats públiques o privades, sense ànim de lucre, del sector turístic. Tenen personalitat jurídica pròpia i poden executar les com petències de turisme que les entitats públiques consorciades determinin amb subjecció a la legislació vigent.

TÍTOL II DRETS I DEURES DELS USUARIS DELS SERVEIS TURÍSTICS I DE LES EMPRESES TURÍSTIQUES

Capítol I Drets i deures dels usuaris dels serveis turístics

Article 15

Drets dels usuaris dels serveis turístics

Els usuaris dels serveis turístics, sens perjudici del que estableix la nor mativa sobre defensa i protecció dels consumidors i usuaris o qualsevol altra que hi sigui aplicable, tenen dret a:

a) Rebre informació suficient, veraç, comprensible, eficaç, objectiva, inequívoca i completa sobre el preu, les condicions i les característiques dels béns i els serveis turístics que s'ofereixen abans de contractar-los.

b) Obtenir tots els documents que acreditin els termes de la contractació dels serveis turístics i els seus justificants de pagament.

c) Rebre els serveis turístics i la qualitat d'aquests d'acord amb la catego ria de l'empresa, el servei o l'establiment contractats.

d) Accedir als establiments turístics oberts al públic i tenir-hi lliure entra da i permanència, sense més ni menys limitacions que les que estableix la regla mentació específica de cada activitat i el reglament de règim interior de l'esta bliment, sense que hi pugui haver cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o una altra circumstància personal o social, i a ser tractats amb correcció i respecte a la dignitat de la persona.

e) Tenir seguretat pròpia i dels seus béns, i rebre per part del prestador de serveis turístics informació sobre qualsevol risc que es pugui derivar de l'ús nor mal de les instal·lacions, els recursos o els serveis, en funció de la naturalesa i les característiques de l'activitat i de les mesures de seguretat adoptades.

f) Gaudir de la tranquil·litat i la intimitat en els termes establerts en la legislació vigent i ser informats de qualsevol inconvenient conjuntural que pugui alterar la tranquil·litat i el descans. Així mateix tenen dret a no ser pertor bats per pràctiques publicitàries contràries a la normativa vigent.

g) Identificar en un lloc de fàcil visibilitat els diferents distintius acredita tius de classificació, categoria i especialització de l'establiment, així com els distintius de qualitat, cabuda i qualsevol altra informació referida a l'exercici de l'activitat, d'acord amb el que estableix la normativa corresponent.

h) Formular queixes i reclamacions.

i) Obtenir de l'administració turística informació actualitzada i detallada sobre els diferents aspectes de l'oferta i els recursos turístics de les Illes Balears.

j) Tenir protegides les seves dades de caràcter personal en els termes esta blerts en l'ordenament jurídic.

Article 16

Deures dels usuaris dels serveis turístics

Als efectes d'aquesta llei, i sens perjudici del que estableixi una altra legislació que hi sigui aplicable, els usuaris de serveis turístics tenen l'obligació de:

a) Respectar les normes d'ús o règim interior dels establiments turístics i les regles particulars dels llocs objecte de visita i de les activitats turístiques.

b) Observar les regles d'higiene, educació, convivència social, indumen tària i de respecte a les persones, institucions i costums per a la utilització ade quada dels diferents serveis turístics.

c) Abonar el preu del servei contractat en el moment de la presentació de la factura o, si correspon, en el lloc, el temps i la forma convinguts, sense que en cap cas la formulació d'una queixa o reclamació no eximeixi de l'obligació al pagament.

d) Respectar l'entorn mediambiental, el patrimoni històric i cultural i els recursos turístics de les Illes Balears.

e) Respectar les instal·lacions i els equipaments de les empreses i els esta bliments turístics.

f) Complir el règim de reserves d'acord amb el que disposa la normativa que hi sigui aplicable i, en el cas d'establiments d'allotjament, respectar la data pactada de sortida deixant lliure la unitat ocupada.

g) Tractar amb respecte i dignitat les persones que treballen en el desen volupament de l'activitat turística.

h) No cedir a tercers el seu dret a l'ús dels serveis contractats, llevat que estigui permès per l'ordenament jurídic.

Article 17

Resolució de conflictes

Sens perjudici de la llibertat dels usuaris de serveis turístics i de les empreses turístiques en l'elecció de la via legal per a la resolució de discrepàn cies i conflictes que es produeixin entre si, l'administració turística ha de fomen tar l'arbitratge de consum.

Capítol II Drets i deures de les empreses turístiques

Article 18

Drets de les empreses turístiques

Als efectes d'aquesta llei, i sens perjudici del que estableixen altres dis posicions que hi siguin aplicables, són drets de les empreses turístiques:

a) Exercir lliurement la seva activitat sense més limitacions que les pre vistes en l'ordenament jurídic.

b) Rebre dels òrgans competents en matèria de turisme la informació necessària, amb caràcter previ a l'inici de l'activitat i durant el seu desenvolu pament, sobre el compliment dels requisits exigits per la normativa turística.

Aquest dret comprèn l'accés telemàtic tant a la informació sobre els pro cediments necessaris per a l'accés a la seva activitat i l'exercici d'aquesta, com la possibilitat de dur a terme els tràmits preceptius per fer-ho, en els termes legalment establerts.

c) Ser informades de les mesures i actuacions rellevants que en matèria turística dugui a terme l'administració turística.

d) Participar a través de les seves organitzacions més representatives i organitzacions sectorials en els procediments d'adopció de decisions públiques rellevants que, relacionats amb el turisme, puguin afectar-les.

e) Mantenir inclosa la informació de les seves instal·lacions, les caracte rístiques i l'oferta específica en els catàlegs, les guies, els directoris i els siste mes informàtics de l'administració turística, en funció del recurs o producte turístic o de l'àmbit al qual s'estenguin els instruments de promoció esmentats.

f) Obtenir el reconeixement de l'administració turística competent de la classificació administrativa dels establiments de la seva titularitat.

g) Accedir a les activitats de promoció turística que dugui a terme l'admi nistració turística en les condicions que fixi.

h) Impulsar, a través de les seves organitzacions o associacions sectorials i intersectorials, la realització d'estudis i investigacions, el desenvolupament i l'execució de programes de cooperació pública i privada d'interès general per al sector turístic, o qualsevol altra actuació que contribueixi al progrés, la compe titivitat i la dinamització del turisme de les Illes Balears.

i) Sol·licitar subvencions, ajuts i altres incentius prevists per fomentar el desenvolupament de la seva activitat.

Article 19

Deures de les empreses turístiques

Són obligacions generals de les empreses turístiques, sens perjudici de la normativa que els sigui aplicable, les següents:

a) Presentar davant l'administració turística competent les declaracions o comunicacions i facilitar la informació i la documentació que sigui exigible, en virtut del que disposa aquesta llei o altres normes, per al desenvolupament de la seva activitat.

b) Mantenir vigents i actualitzades les assegurances de responsabilitat civil, fiances i altres garanties equivalents, a les quals els obliga la normativa que els és aplicable.

c) Exhibir en un lloc de fàcil visibilitat els diferents distintius acreditatius de classificació, categoria i especialització de l'establiment, així com els distin tius de qualitat, cabuda i qualsevol altra informació referida a l'exercici de l'ac tivitat, d'acord amb el que estableix la normativa corresponent.

d) Oferir un producte adequat als objectius i a les finalitats de la llei.

e) Fer públics els preus finals complets de tots els serveis que ofereixin, inclosos els imposts, desglossant, si escau, l'import dels increments o descomp tes que siguin aplicables a l'oferta i les despeses addicionals que es repercutei xin al turista o usuari dels serveis turístics.

f) Expedir factura desglossada dels serveis prestats, d'acord amb els preus pactats o convinguts.

g) Tenir cura del bon funcionament dels serveis i del manteniment correc te de les instal·lacions i els equipaments dels establiments mitjançant un segui ment tècnic periòdic, i informar els usuaris dels serveis turístics de qualsevol risc previsible que pugui derivar-se de la prestació dels serveis o de l'ús de les instal·lacions, com també de les mesures de seguretat adoptades.

h) Vetllar per la seguretat, la tranquil·litat, la comoditat i la intimitat dels usuaris dels serveis turístics, garantint un tracte amable, cortès i respectuós del personal ocupat en l'empresa.

i) Permetre l'accés lliure i la permanència als usuaris dels serveis turístics, sense més restriccions que les que estiguin establertes pel sotmetiment a la llei, a les prescripcions específiques que regulin l'activitat i, si escau, al reglament de règim interior que estableixin aquestes mateixes empreses. Aquest reglament no pot contenir preceptes discriminatoris per raó de naixement, raça, sexe, reli gió, opinió o una altra circumstància personal o social, excepte en aquells casos en què la finalitat perseguida sigui la d'especialització de l'establiment.

j) Tenir a disposició dels usuaris dels serveis turístics els fulls de queixes i reclamacions oficials i facilitar-los-els.

k) Prestar els serveis d'acord amb la categoria de l'establiment i amb el que es disposa reglamentàriament.

l) Col·laborar en la preservació del medi ambient en el marc de les seves polítiques de responsabilitat empresarial.

Article 20

Sobrecontractació

1. Les empreses titulars d'establiments d'allotjament turístic no poden contractar places que no puguin atendre en les condicions pactades.

2. Sens perjudici del que disposa el paràgraf anterior, les persones titulars dels establiments d'allotjament que hagin incorregut en sobrecontractació estan obligades a proporcionar allotjament a les persones usuàries afectades en un establiment de la mateixa zona, de categoria igual o superior, i en condicions similars a les pactades.

3. Les despeses de desplaçament fins a l'establiment d'allotjament defini tiu, la diferència de preu si n'hi ha i qualsevol altra despesa originada per la sobrecontractació que no sigui imputable a l'actuació de l'usuari dels serveis turístics fins que no estigui definitivament allotjat, han de ser sufragades pel titular de l'establiment sobrecontractat, sens perjudici que aquest pugui reper cutir les despeses esmentades contra l'empresa causant de la sobrecontractació.

TÍTOL III ORDENACIÓ DE L'ACTIVITAT TURÍSTICA

Capítol I Disposicions generals

Article 21

Llibertat d'establiment i lliure prestació de serveis de l'activitat turís tica

L'exercici de l'activitat turística és lliure, sense més limitacions que el compliment de la legislació vigent que hi sigui aplicable, de manera que qual sevol persona interessada en la prestació de serveis relacionats amb l'activitat turística pot establir-se a les Illes Balears, amb la presentació prèvia de la decla ració responsable o de la comunicació i l'obtenció de l'habilitació oportuna, si escau, en els termes legalment o reglamentàriament establerts.

Article 22

L'Oficina única de l'administració turística

1. A l'efecte de facilitar la llibertat d'establiment en l'exercici de l'activi tat turística, es crea l'Oficina única de l'administració turística a cadascun dels àmbits insulars, que permet dur a terme i formalitzar totes les gestions necessà ries davant qualsevol administració turística per fer efectiva la lliure prestació de serveis turístics.

2. L'Oficina única de l'administració turística permet l'accés telemàtic a tota la informació i també el compliment i la formalització de tots els tràmits administratius per a l'inici, l'establiment, el desenvolupament i la participació en el sector turístic, i l'accés a ajuts i a subvencions en l'exercici d'una activitat turística en qualsevol municipi de les Illes Balears, sens perjudici de la tramita ció dels expedients davant l'administració competent.

3. Reglamentàriament se n'ha d'establir el règim de funcionament, l'es tructura i la composició.

Article 23

Declaració responsable d'inici d'activitat turística

1. S'entén per declaració responsable d'inici d'activitat turística el docu ment subscrit per una persona interessada en el qual manifesta, sota la seva res ponsabilitat, que compleix els requisits establerts en la normativa vigent per ini ciar l'exercici d'una activitat turística de les establertes en aquesta llei, que dis posa de la documentació que ho acredita i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant el termini de temps inherent a l'exercici esmentat.

Els requisits a què es refereix el paràgraf anterior han d'estar recollits de manera expressa i clara en la corresponent declaració responsable d'inici d'ac tivitat turística, el model de la qual ha d'aprovar l'administració turística com petent.

2. Per a l'accés i l'exercici de l'activitat en l'àmbit territorial de la comu nitat autònoma de les Illes Balears, les empreses i activitats turístiques objecte d'aquesta llei han de presentar, anteriorment a l'inici de la seva activitat, la corresponent declaració responsable d'inici d'activitat turística en els termes establerts en aquesta llei i en les normes que la despleguin.

3. La presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat, acom panyada amb la documentació exigida, habilita, excepte en els casos en què es requereixi normativament una autorització administrativa específica prèvia, des del dia en què es presenta, per al desenvolupament de l'activitat de què es trac ti amb una durada indefinida, sens perjudici del compliment de les altres obli gacions exigides en altres normes que hi siguin aplicables i de les facultats de comprovació posterior que tenguin atribuïdes les administracions competents.

A fi de cobrir els riscs de la responsabilitat de l'activitat turística, són exi gibles les assegurances, fiances o altres garanties equivalents que disposi la nor mativa específica, que han de mantenir-se en vigor durant tot el temps del des envolupament o exercici de l'activitat.

Reglamentàriament es pot establir que en la declaració responsable d'ini ci d'activitat o en la comunicació prèvia a què es refereix l'article següent d'a questa llei, es faci constar la classificació i la categoria dels establiments, com també el compliment dels requisits que es determinin a aquests efectes en les normes turístiques.

4. La inexactitud, la falsedat o l'omissió en qualsevol dada, manifestació o document de caràcter essencial que s'adjunti o incorpori a una declaració res ponsable d'inici d'activitat impliquen la cancel·lació de la inscripció i, per tant, la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat afectada, sens perju dici de la responsabilitat legal en què es pugui haver incorregut, amb instrucció prèvia del procediment corresponent, en el qual s'ha de donar audiència a la per sona interessada.

Així mateix l'administració turística competent que hagi detectat la inexactitud o la falsedat a què es refereix el paràgraf anterior incoarà la instruc ció del procediment sancionador i imposarà l'obligació al responsable de resti tuir la situació jurídica al moment previ al desenvolupament o exercici de l'ac tivitat.

5. Les administracions competents i l'Oficina única de l'administració turística han de tenir permanentment publicats i actualitzats els models de decla ració responsable d'inici d'activitat i de comunicació prèvia, que en tot cas es poden presentar de manera telemàtica.

6. La presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat té com a efecte immediat la inscripció en el corresponent registre insular d'empreses, activitats i establiments turístics.

Article 24

Comunicació prèvia

1. S'entén per comunicació prèvia el document mitjançant el qual les per sones interessades posen en coneixement de l'administració turística competent fets o elements relatius a l'exercici d'una activitat turística, indicant els aspec tes que puguin condicionar-la i adjuntant-hi, si escau, tots els documents que siguin necessaris per al seu compliment adequat.

2. Els titulars dels establiments i els de les activitats turístiques habilitats per al desenvolupament de la seva activitat han de comunicar qualsevol modifi cació de les dades incloses en la declaració responsable, i en els documents adjunts, les modificacions o reformes substancials que afectin l'activitat, com també quan se'n produeixi el cessament. Les comunicacions esmentades han d'anar acompanyades amb els documents que, si escau, determini la normativa que hi sigui aplicable.

3. La presentació de la comunicació prèvia té com a efecte immediat la inscripció en el corresponent registre insular d'empreses, activitats i establi ments turístics.

4. La inexactitud, la falsedat o l'omissió en qualsevol dada, manifestació o document de caràcter essencial, que s'adjunti o incorpori a una comunicació prèvia, tenen els mateixos efectes que els prevists en l'article 23 per a aquests casos en la declaració responsable d'inici d'activitat turística.

Article 25

Dispenses

1. Excepcionalment, anteriorment o coetàniament a la presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat o comunicació prèvia, a petició raona da del seu titular, amb la tramitació prèvia de l'expedient oportú i amb informe favorable i vinculant de la Comissió de valoració de dispenses, l'administració turística competent pot dispensar del compliment d'alguns dels requisits nor mativament o reglamentàriament establerts, quan les circumstàncies concu rrents permetin, després d'una valoració conjunta de les instal·lacions, els ser veis i les millores introduïdes, compensar l'incompliment de la manera que es consideri convenient per a l'interès general.

2. Per a la valoració de les dispenses a què es refereix l'apartat anterior es crearà una comissió els integrants de la qual seran designats per cadascuna de les administracions públiques competents per raó de les matèries que es vegin afectades per la dispensa del seu compliment.

3. Quan per la singularitat, la importància i la significació d'un projecte d'arquitectura o enginyeria elaborat per arquitectes, enginyers o artistes de renom i prestigi internacional resulti un interès marcat i una conveniència notò ria per l'atractiu que pugui suposar per a l'illa en què estigui projectat, el Consell de Govern, mitjançant un expedient motivat, pot dispensar el projecte esmentat del compliment de qualssevol dels paràmetres de la seva competència que hi siguin aplicables.

Prèviament a la dispensa del Consell de Govern, aquest òrgan ha d'acor dar la declaració d'interès autonòmic de la inversió i proposar a les altres admi nistracions competents la dispensa del compliment de qualssevol paràmetres urbanístics o d'ordenació territorial l'aplicació dels quals els sigui competen cialment atribuïda, a l'efecte que els projectes que compleixin les característi ques a què es refereixen els apartats anteriors, i instats pel Consell de Govern, siguin realitzables.

Article 26

Classificació de les empreses turístiques

1. Les empreses turístiques es classifiquen en:

a) Empreses turístiques d'allotjament.

b) Empreses turisticoresidencials.

c) Empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges.

d) Empreses turístiques de restauració.

e) Empreses que tenen per objecte l'activitat d'intermediació turística.

f) Empreses que tenen per objecte activitats d'entreteniment, recreatives, esportives, culturals o lúdiques, o totes les que tenguin una naturalesa comple mentària al sector turístic.

g) Empreses que tenen per objecte les activitats d'informació, orientació i assistència turística.

2. Les empreses esmentades en l'apartat anterior han de presentar una declaració responsable d'inici d'activitat turística en els termes prevists regla mentàriament, sens perjudici del compliment de la resta de normes que els siguin aplicables, especialment les de seguretat.

3. Les empreses turístiques a què es refereix aquest article poden oferir en l'exercici de la seva activitat principal altres serveis complementaris als usuaris de serveis turístics.

No és preceptiva una llicència d'activitat per a cada una de les activitats relatives a usos secundaris compatibles, sens perjudici del compliment de la nor mativa específica i sectorial aplicable a l'activitat desenvolupada en aplicació dels usos permesos.

Article 27

Registres d'empreses, activitats i establiments turístics

1. A cada illa hi ha d'haver un registre d'empreses, activitats i establi ments turístics l'organització del qual correspon al consell insular corresponent.

Aquests registres es regeixen pel que disposa aquesta llei, sens perjudici del que l'administració turística competent estableixi reglamentàriament res pecte a l'estructura, l'organització i el funcionament d'aquests registres.

2. Existirà el Registre General d'empreses, activitats i establiments turís tics de les Illes Balears la gestió del qual correspon a la conselleria competent en matèria de turisme del Govern de les Illes Balears.

Els consells insulars de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera han de comunicar totes les dades dels seus registres insulars que siguin neces sàries per a la gestió i la continuïtat del Registre General.

3. Els registres d'empreses, activitats i establiments turístics tenen natura lesa administrativa, són públics i gratuïts.

4. L'administració turística competent ha de fer d'ofici la inscripció en els diferents registres insulars d'empreses, activitats i establiments turístics, una vegada presentada la declaració responsable d'inici d'activitat o la comunicació prèvia.

Les empreses, les activitats i els establiments turístics l'activitat dels quals es trobi autoritzada quan entri en vigor aquesta llei hauran de ser inscrits d'ofi ci en els registres d'empreses, activitats i establiments turístics que correspon guin.

5. També s'han d'inscriure en els registres insulars les persones físiques o jurídiques que siguin els titulars dominicals i de l'explotació de l'immoble en el qual es desenvolupen activitats turístiques, amb independència de qui sigui la persona o l'entitat que exploti l'establiment turístic.

Article 28

Activitat clandestina i oferta il·legal

1. La publicitat per qualsevol mitjà de difusió o la realització efectiva d'una activitat turística sense haver presentat la declaració responsable d'inici d'activitat té la consideració d'oferta il·legal o activitat clandestina i implica la incoació del corresponent expedient sancionador amb subjecció al que disposa aquesta llei.

2. Es prohibeix la utilització de denominacions de qualsevol activitat turística que puguin induir a error sobre la classificació, les categories o les característiques de l'activitat.

Es prohibeix que els allotjaments no inscrits en els registres d'empreses, activitats i establiments turístics utilitzin les denominacions 'de vacances', 'turística' o similars.

3. Es consideren oferta i activitat il·legal la publicitat o la comercialitza ció d'estades turístiques en habitatges, de les previstes en aquesta llei, no ins crites i que no compleixin els requisits que s'estableixen en el capítol IV del títol III d'aquesta llei.

4. L'activitat clandestina, l'oferta il·legal, l'intrusisme i la competència deslleial seran objecte de control, seguiment i pla d'acció, i s'hi aplicarà, en la mesura de les possibilitats de les administracions afectades, l'article 9 d'aques ta llei.

Article 29

Venda ambulant

D'acord amb la normativa específica en la matèria, es prohibeix la venda ambulant en els establiments turístics. És responsabilitat de les empreses explo tadores d'aquests establiments evitar que aquestes activitats es duguin a terme. També en són responsables les agències de viatges o altres intermediaris que, en les excursions que organitzin, incloguin parades comercials en les quals es facin activitats de venda de qualsevol tipus que no s'ajusti a la normativa vigent.

En circumstàncies especials, de manera puntual, i per dur a terme actes o exhibicions en què hi pugui haver transaccions directes, s'ha de sol·licitar el per mís oportú a l'administració competent.

Capítol II Empreses turístiques d'allotjament

Article 30

Concepte

1. S'entenen per empreses turístiques d'allotjament les que desenvolupin una activitat consistent en la prestació d'un servei d'allotjament al públic mit jançant preu, de forma professional i habitual, tant si és de manera permanent com temporal, i amb la prestació de serveis complementaris o sense.

2. No es consideren empreses d'allotjament, i queden excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, les activitats d'allotjament que tenguin, amb caràcter principal, fins institucionals, socials, sanitaris, assistencials, laborals, docents o esportius, i les que es desenvolupin en el marc dels programes de l'Administració adreçats a la infantesa, la joventut o altres col·lectius necessi tats d'especial protecció.

Article 31

Classificació de les empreses turístiques d'allotjament

1. Les empreses turístiques d'allotjament desenvolupen la seva activitat en algun dels grups següents:

a) Establiments d'allotjament hoteler.

b) Apartaments turístics.

c) Allotjament de turisme rural en les diferents classes.

d) Albergs i refugis.

e) Hostatgeries.

f) Qualsevol altre establiment d'allotjament turístic que es determini reglamentàriament.

2. Els establiments destinats a la prestació de serveis d'allotjament turís tic i els inclosos en la disposició addicional vuitena d'aquesta llei, hauran de complir els requisits referits a les seves instal·lacions, mobiliari, serveis i super fície de parcel·la que reglamentàriament es determinin, en funció del grup, la categoria, la modalitat i l'especialitat a la qual pertanyin.

3. Els establiments dedicats a l'activitat d'allotjament turístic no poden utilitzar classificacions ni categories diferents de les que estableix aquesta llei o les disposicions reglamentàries que la despleguin.

4. Per part de l'administració competent, per a nous establiments, es poden establir requisits mínims addicionals en funció del tipus, el grup, la cate goria, la modalitat i l'especialitat a què pertanyin.

De manera específica, tenint en compte la ubicació territorial dels establi ments i respectant en tot cas les determinacions d'ordre territorial i urbanístic, poden establir-se requisits consistents en:

a) La fixació d'un paràmetre superior a l'assenyalat en l'article 5 d'a questa llei, expressat en metres quadrats de parcel·la per cada plaça o unitat d'a llotjament turístic.

b) La determinació de la superfície de parcel·la mínima necessària per al seu emplaçament.

5. Reglamentàriament es poden establir els requisits exigibles perquè pugui prestar-se el servei d'allotjament turístic en altres establiments diferents dels esmentats en l'apartat primer anterior.

Article 32

Principi d'ús exclusiu

1. Els establiments indicats en l'article anterior, així com els indicats en l'article 26 d'aquesta llei, estan subjectes al principi d'ús exclusiu.

2. S'entén per principi d'ús exclusiu el sotmetiment del projecte inicial ment autoritzat, o sobre el qual s'ha presentat la declaració responsable d'inici d'activitat o comunicació prèvia, a l'ús turístic sol·licitat, que inclourà els usos compatibles i secundaris declarats.

3. A aquest efecte no es permet l'exercici de l'activitat d'allotjament turís tic que suposi dos o més grups d'allotjament diferents, sens perjudici del que disposa l'article 36 d'aquesta llei per a l'explotació conjunta d'establiments.

4. Són usos compatibles i secundaris al turístic, i que poden recollir-se en els diferents instruments de planejament, els següents:

a) Residencial exclusivament per a personal empleat i de direcció, així com per als propietaris acollits a aquelles modalitats de propietat turística esta blertes en la llei, en establiments turístics d'allotjament.

b) De magatzem.

c) Comercial.

d) De serveis.

e) D'establiments públics.

f) Sociocultural.

g) Docent.

h) Assistencial.

i) Administratiu.

j) Esportiu.

k) Sanitari.

l) Religiós.

m) Recreatiu o d'entreteniment.

n) D'activitats turístiques definides en l'article 61 d'aquesta llei.

o) Qualsevol altre que suposi un incentiu al turisme no estacional i de qua litat.

Reglamentàriament s'ha de desplegar el règim d'usos secundaris compa tibles, atenent les limitacions de dimensió, ubicació i usos específics en els esta bliments.

5. No suposa infracció d'aquest principi la comercialització d'establi ments en règim d'aprofitament per torns, empreses turisticoresidencials ni esta bliments hotelers en règim coparticipat o compartit o qualsevol altra forma d'explotació anàloga.

6. No suposa infracció d'aquest principi la coexistència de l'ús turístic amb qualsevol altre ús, en un mateix immoble, si aquesta situació ja existia legalment amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears.

Article 33

Principi d'unitat d'explotació

1. Les empreses turístiques d'allotjament han d'exercir la seva activitat sota el principi d'unitat d'explotació.

2. S'entén per unitat d'explotació el sotmetiment de l'activitat turística d'allotjament a una única titularitat d'explotació exercida a cada establiment.

La unitat d'explotació suposa l'afectació a la prestació del servei d'allot jament turístic de totes les unitats d'allotjament integrants de l'edificació o les edificacions i les seves parts independents i homogènies ocupades per cada esta bliment.

3. Es prohibeix l'existència d'unitats d'allotjament d'ús turístic integrants d'alguna de les edificacions de l'establiment d'allotjament turístic l'explotació de les quals no correspongui al titular de l'empresa explotadora de l'establiment d'allotjament turístic.

4. L'empresa explotadora ha de poder acreditar de manera fefaent davant l'administració turística, en els termes disposats reglamentàriament, la titulari tat de la propietat o altres títols jurídics que l'habilitin per a l'explotació de la totalitat de les unitats d'allotjament que constitueixen l'establiment.

5. D'acord amb el que disposa l'article 26.3 d'aquesta llei, l'activitat con sistent en l'explotació d'un establiment d'allotjament turístic té la consideració d'activitat única, i es poden oferir en l'exercici de l'activitat esmentada serveis complementaris als usuaris de serveis turístics, sense que sigui preceptiva l'ob tenció d'una llicència d'activitats per a cada un dels serveis complementaris que es prestin.

Igualment, en el desenvolupament de l'activitat d'explotació d'establi ments d'allotjament turístic es poden oferir serveis complementaris sense que sigui necessària la intervenció d'empreses d'intermediació, llevat dels casos en què estigui expressament regulat.

6. Malgrat el que disposa aquest article, les activitats corresponents a usos secundaris compatibles amb l'activitat principal poden ser desenvolupades per persones o entitats diferents del titular de l'explotació d'allotjament turístic.

Article 34

Règim d'aprofitament per torns

1. Els establiments turístics que vulguin comercialitzar en règim d'aprofi tament per torns les unitats d'allotjament de qualsevol dels establiments d'allot jament turístic, d'acord amb el que estableix el Reial Decret Llei 8/2012, de 16 de març, o la normativa que sigui vigent sobre drets d'aprofitament per torn en establiments d'allotjament turístic, estan sotmesos al que es disposa sobre el principi d'unitat d'explotació i a les altres prescripcions d'aquesta llei i la nor mativa que les desplegui, en funció del tipus d'establiment i de la classificació que els correspongui.

2. Reglamentàriament es poden establir les característiques, les condi cions, els requisits i el període anual màxim d'aprofitament, en funció del tipus d'establiment d'allotjament turístic.

Article 35

Establiments d'allotjament turístic coparticipats o compartits o altres formes anàlogues d'explotació d'establiments d'allotjament turístic

1. Es poden constituir en règim de propietat horitzontal o figures afins els establiments existents o de nova creació d'allotjament turístic amb categoria mínima de tres estrelles superior o tres claus, que estiguin oberts al públic com a mínim sis mesos l'any, i queden estrictament sotmesos als principis d'ús turís tic exclusiu i unitat d'explotació, amb independència del sistema de comercia lització pel qual opti l'explotador.

2. Els establiments que s'hagin acollit a qualsevol fórmula de transmissió de la propietat de les diferents unitats d'allotjament han d'oferir als propietaris adquiridors, en els períodes en què usin el dret adquirit amb l'explotador, tots els serveis d'allotjament i els serveis complementaris propis de l'establiment d'allotjament de què es tracti.

3. Aquests establiments han de superar, en el transcurs de dos anys des de la presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat sota aquestes for mes d'explotació, els plans de modernització i de qualitat a què es refereix el capítol III del títol IV d'aquesta llei que estiguin vigents, incloent-hi, si escau, la reforma integral de l'establiment.

Si transcorregut el termini a què es refereix el paràgraf anterior no s'han superat els plans de modernització i qualitat establerts, s'incoarà el procediment per al restabliment a la modalitat d'explotació que en un origen tenia l'establi ment afectat.

4. Els establiments a què es refereix aquest article han de complir les garanties següents:

a) En el Registre de la Propietat s'ha de fer constar mitjançant nota mar ginal l'afecció a l'ús turístic que recau sobre cada unitat d'allotjament i la ces sió de l'ús de la unitat d'allotjament esmentada a favor de l'empresa explotado ra.

b) Cada un dels propietaris de les diferents unitats d'allotjament s'ha de comprometre que l'immoble en conjunt, incloent-ne les zones comunes i totes les unitats d'allotjament, sigui gestionat per una única empresa explotadora.

5. L'entitat explotadora ha d'acreditar que està habilitada per a l'explota ció de tot l'establiment en conjunt o, si escau, de la totalitat dels elements o les unitats d'allotjament en què es trobi dividit, mitjançant l'aportació del títol jurí dic en el qual se sostengui el que disposa l'apartat anterior.

6. En cap cas les persones propietàries o cessionàries no poden donar ús residencial a les diferents unitats d'allotjament.

Als efectes d'aquesta llei, es considera ús residencial l'ús de la unitat d'a llotjament pels propietaris o el reconeixement de l'empresa explotadora als dife rents propietaris de les unitats d'allotjament a una reserva d'ús o un ús en con dicions avantatjoses per un període superior a dos mesos l'any.

7. Sens perjudici de les obligacions d'informació disposades en la norma tiva sobre defensa i protecció de persones consumidores i usuàries, les promo tores o venedores d'immobles a què es refereix aquest article han de facilitar a les persones adquiridores d'unitats d'allotjament, amb caràcter previ a la venda, un document informatiu amb caràcter vinculant en el qual des del respecte a la legislació civil i mercantil es consigni tota la informació de manera exhaustiva sobre l'afectació de l'immoble a l'ús turístic, els riscs assumits pels adquiridors en els supòsits d'incompliment o insolvència de l'empresa explotadora i la deri vació possible de les seves responsabilitats als propietaris adquiridors, com també les altres condicions establertes en aquest article.

8. Les empreses explotadores dels establiments esmentats estan obligades a comunicar a l'administració turística competent els canvis de titularitat de les diferents unitats d'allotjament.

9. L'afecció d'una unitat d'allotjament a un ús no permès d'acord amb el que disposa aquest article suposa l'aplicació del procediment per al restabliment de la legalitat de l'ús permès i la incoació del corresponent expedient sanciona dor.

10. Reglamentàriament es pot regular el règim jurídic dels allotjaments turístics coparticipats o compartits i altres formes anàlogues d'explotació.

Article 36

Compatibilitat de diferents tipus o grups d'establiments i explotació conjunta de diferents establiments

1. És compatible en un o diversos immobles vinculats per la seva activi tat l'existència d'hotels i hotels apartaments, sempre que siguin de la mateixa categoria.

2. També és compatible en un o diversos immobles l'existència d'hotels i hotels apartaments amb establiments d'apartaments turístics pertanyents a un grup d'edificis o complexos, sempre que siguin de categoria similar.

3. Es poden explotar conjuntament diferents establiments d'allotjament turístic, sempre que compleixin les condicions següents:

a) Tots els establiments han de tenir categoria similar encara que siguin de diferent grup.

b) L'explotació de tots els establiments que es dugui a terme conjuntament ha de ser desenvolupada per una única empresa explotadora.

c) La distància màxima entre els establiments no pot ser superior a 200 m i ha de ser practicable per a persones amb minusvalidesa.

d) S'han de complir les condicions reglamentàries de menjadors i sales per als establiments que s'explotin conjuntament.

Reglamentàriament es poden desenvolupar el contingut, els requisits i les condicions mínimes per a l'explotació conjunta d'establiments.

Article 37

Explotació d'establiments d'allotjament turístic sota la modalitat de pensió completa integral

1. S'entén que un establiment d'allotjament turístic s'explota sota la modalitat de pensió completa integral quan en el preu ofert als usuaris de ser veis turístics, a més de l'allotjament, s'inclouen tots els serveis que ofereix l'es tabliment i, a més, el berenar, el dinar, el sopar i tots els consums d'aliments i begudes que es facin dins l'establiment d'allotjament turístic contractat.

2. Els establiments d'allotjament turístic que s'explotin sota la modalitat de pensió completa integral han d'adoptar totes les mesures que siguin necessà ries per impedir que usuaris de serveis turístics extreguin aliments i begudes ser vits a l'establiment explotat sota la modalitat de pensió completa integral per ser consumits fora de l'establiment que ofereix aquesta modalitat d'explotació, sens perjudici que es puguin preparar paquets d'aliments i begudes destinats a ser consumits a les excursions organitzades.

3. L'empresa explotadora de l'establiment sota la modalitat de pensió completa integral és responsable de la infracció que suposa l'extracció d'ali ments i begudes per ser consumits fora de l'establiment turístic, d'acord amb el que disposa el capítol II del títol V d'aquesta llei. S'entén que se'n permet l'ex tracció quan no es disposi de tots els mitjans informatius suficients per al conei xement de la prohibició per part de l'usuari dels serveis turístics.

4. Els establiments d'allotjament turístic que s'explotin sota la modalitat de pensió completa integral han de superar un pla de qualitat específic de la modalitat esmentada, que s'ha d'integrar en els plans de modernització prevists en el capítol III del títol IV d'aquesta llei.

Secció 1a Establiments d'allotjament hoteler

Article 38

Concepte

Els establiments hotelers són instal·lacions destinades a donar servei d'a llotjament al públic en general amb serveis complementaris o sense i han de complir els requisits establerts en aquesta llei i els que s'estableixin reglamen tàriament.

Article 39

Classificació i categories

1. Els establiments d'allotjament hoteler es classifiquen en els grups següents:

a) Hotels: són els establiments destinats a la prestació d'un servei d'allot jament turístic amb serveis complementaris o sense que ocupen la totalitat o una part independent d'un edifici o conjunt d'edificis les dependències dels quals constitueixen un tot homogeni amb entrades pròpies i independents, i que com pleixen, a més, la resta de requisits establerts reglamentàriament. Els ascensors i les escales de què disposin els hotels han de ser d'ús exclusiu.

b) Hotels de ciutat: són els que, a més de tenir les característiques del punt anterior, compleixen alguna de les circumstàncies següents:

- Que estiguin instal·lats o que s'instal·lin en zones qualificades i orde nades com a nucli antic pels instruments de planejament general.

- Que estiguin instal·lats o que s'instal·lin en edificis emparats per la legislació reguladora del patrimoni històric o que estiguin catalogats pels ins truments de planejament i situats en nucli urbà.

- Que estiguin instal·lats o que s'instal·lin ajustant-se al que disposen els instruments d'ordenació i planejament, com a aptes per a la ubicació en sòl urbà.

c) Hotels apartaments: són els establiments que, a més de complir els requisits establerts per als hotels, disposen de les instal·lacions necessàries per a la conservació, l'elaboració i el consum d'aliments i begudes a l'interior d'al guna unitat d'allotjament, i s'ajusten als requisits establerts reglamentàriament.

d) Allotjaments de turisme interior: són els establiments en què es presta el servei d'allotjament turístic en un edifici situat en el casc antic, en edificis catalogats o en edificis construïts abans de l'1 de gener de 1940.

Reglamentàriament, amb justificada motivació, es podran establir altres dates d'antiguitat i distàncies de les zones turístiques.

En aquest tipus d'establiments estan permeses les ampliacions que s'ajus tin a la normativa que els sigui aplicable, fins i tot mitjançant l'adquisició d'e dificacions limítrofes amb l'establiment originari, sempre que compleixin les condicions expressades en el paràgraf anterior.

2. En els termes establerts reglamentàriament i en funció de la tipologia, les instal·lacions, l'equipament i la qualitat dels serveis oferts, entre altres aspec tes, els establiments d'allotjament hoteler, exceptuant els allotjaments de turis me d'interior, que tindran la seva pròpia categoria, es classificaran en categories identificades amb estrelles, a més de les que reglamentàriament es poguessin establir.

3. Reglamentàriament es poden crear altres grups d'establiments hotelers en funció dels paràmetres de qualitat de les instal·lacions i dels serveis oferts.

Article 40

Especialització

A més de la categoria corresponent, els hotels i els hotels apartaments poden especialitzar-se en funció de la diferent temàtica o de l'orientació cap a un determinat producte turístic, cultural, esportiu, artístic, gastronòmic, de salut, d'accessibilitat o de qualsevol altre element conceptual que els especialitzi i diferenciï, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts en aquesta llei i en la normativa que la desplegui.

S'entén l'especialització dels establiments com una actuació per al foment de la desestacionalització.

Secció 2a Apartaments turístics

Article 41

Concepte

1. Són apartaments turístics els establiments destinats a prestar un servei d'allotjament turístic, que s'anunciïn com a tals, composts per un conjunt d'u nitats d'allotjament que disposen de mobiliari, instal·lacions, serveis i equip adequats per a la conservació, l'elaboració i el consum d'aliments i begudes, i en condicions que en permetin l'ocupació immediata, complint les exigències establertes reglamentàriament.

2. Les unitats d'allotjament que integren aquests establiments poden ser, segons la seva tipologia constructiva i configuració, blocs d'apartaments, viles, xalets, bungalous o qualsevol altra construcció anàloga que conformin un tot homogeni i independent.

3. L'ús dels apartaments turístics comprèn, si n'hi ha, el dels serveis i les instal·lacions inclosos en el bloc o conjunt en què es trobin.

Els apartaments turístics tenen a més l'opció d'oferir als seus clients el servei de menjador. En aquest cas, s'ha de comunicar a l'administració turística en els termes establerts en aquesta llei o reglamentàriament.

4. Els apartaments turístics estan sotmesos al principi d'unitat d'explota ció i ús exclusiu en els termes establerts en aquesta llei i reglamentàriament.

Article 42

Categories

En els termes establerts reglamentàriament, i en funció de les instal·lacions, l'equipament i els serveis oferts, entre altres aspectes, els aparta ments turístics es classifiquen en categories identificables per claus, a més de les que reglamentàriament es puguin establir.

A més de la categoria corresponent, els apartaments turístics poden espe cialitzar-se en funció de la diferent temàtica o de l'orientació cap a un determi nat producte turístic, cultural, esportiu, artístic, gastronòmic, de salut, d'acces sibilitat o de qualsevol altre element conceptual que els especialitzi i diferenciï, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts en aquesta llei i la normativa que la desplegui.

S'entén l'especialització dels establiments com una actuació per al foment de la desestacionalització.

Secció 3a Establiments d'allotjament de turisme rural

Article 43

Concepte

S'entén per establiments d'allotjament de turisme rural els que, situats en edificacions ubicades en el medi rural i que compten amb determinades carac terístiques de construcció, tipologia, antiguitat i integració en l'entorn, es desti nen a la prestació de serveis d'allotjament turístic i es publiciten com a tals, en compliment a la normativa reglamentària que els sigui aplicable.

Article 44

Classificació i categories

1. Els establiments d'allotjament de turisme rural es classifiquen en els tipus següents:

a) Hotels rurals: són els establiments que presten el servei d'allotjament turístic i estan ubicats en edificacions construïdes abans de l'1 de gener de 1940, situades en sòl rústic i que disposen d'una superfície mínima de terreny de 49.000 m2, que ha de quedar vinculada a l'activitat.

b) Agroturismes: són els establiments que presten el servei d'allotjament turístic ubicats en edificacions construïdes abans de l'1 de gener de 1960, situa des en sòl rústic i en una finca o finques que tinguin una superfície mínima de 21.000 m2 i que constitueixin una explotació agrària, ramadera o forestal.

Els consells insulars poden establir reglamentàriament altres paràmetres d'antiguitat o de superfície per als hotels rurals i els agroturismes.

2. Les construccions i els annexos construïts legalment abans de l'1 de gener de 2012, situats en la mateixa parcel·la en què es trobin aquests establi ments, inclosos els que tinguin o hagin tingut un ús diferent al residencial, es podran destinar a qualsevol tipus d'ús, inclòs el d'allotjament, per al funciona ment de l'establiment de turisme rural o per a la prestació de serveis comple mentaris a usuaris de serveis turístics. En aquests establiments estaran permeses les reformes i les ampliacions de les edificacions, sempre que s'ajustin als parà metres establerts en els instruments d'ordenació territorial i en la normativa que els sigui aplicable. Els consells insulars podran establir els percentatges màxims de cada ús a implantar en les ampliacions d'aquests establiments.

3. En aquests establiments està permesa l'existència de dependències des tinades a l'habitatge del propietari de l'establiment, del personal que hi està ocu pat o del que hi exerceix les funcions agropecuàries o forestals.

4. Per a l'obtenció de la llicència d'obres, la llicència d'instal·lació, ober tura o funcionament de reformes, ampliacions o nous establiments d'allotjament de turisme rural, llevat que es tracti d'hotels rurals de nova creació, no és neces sària la declaració d'interès general.

Igualment, la llicència d'obres, la llicència d'obertura i la llicència de fun cionament de reformes, ampliacions o nous establiments d'allotjament de turis me rural, llevat que es tracti d'hotels rurals de nova creació, no estan subjectes a l'avaluació d'impacte ambiental a què es refereix el grup 7 h) de l'annex II de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i ava luacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

5. Els establiments d'allotjament de turisme rural també es poden establir en elements, construccions o edificacions catalogades o protegides, després de l'informe previ, favorable i vinculant de l'administració turística competent i de l'administració insular o municipal competent en patrimoni.

6. Reglamentàriament, en funció de les instal·lacions, la tipologia, l'equi pament i els serveis oferts, s'ha d'establir la categorització específica a cada tipus d'establiment.

A més de la categoria respectiva, els establiments de turisme rural poden especialitzar-se en funció de la diferent temàtica o de l'orientació cap a un deter minat producte turístic, cultural, esportiu, artístic, gastronòmic, de salut, d'ac cessibilitat o de qualsevol altre element conceptual que els especialitzi i dife renciï, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts en aques ta llei i la normativa que la desplegui.

S'entén l'especialització dels establiments com una actuació per al foment de la desestacionalització.

Secció 4a Albergs, refugis i hostatgeries

Article 45

Albergs i refugis

S'entenen per albergs o refugis els establiments que facilitin al públic en general serveis d'allotjament en habitacions de capacitat múltiple, amb altres serveis complementaris de manutenció o sense, i que poden oferir la pràctica d'activitats de lleure, educatives de contacte amb la naturalesa o esportives.

Reglamentàriament per part de l'administració competent, es pot regular la creació, l'existència, el funcionament i el règim jurídic dels albergs i refugis.

Article 46

Hostatgeries

S'entenen per hostatgeries els establiments que formen part d'una esglé sia, capella o santuari i que destinen algunes de les seves dependències al servei d'allotjament al públic en general.

Reglamentàriament per part de l'administració competent es pot regular l'existència, el funcionament i el règim jurídic de les hostatgeries.

Capítol III Empreses turisticoresidencials

Article 47

Concepte

1. Són empreses turisticoresidencials als efectes d'aquesta llei les que, a més de complir els requisits de les empreses d'explotació d'establiments d'a llotjament turístic a partir de cinc estrelles o categoria similar, ofereixen els ser veis d'aquests als titulars d'habitatges o unitats d'allotjament residencial per tanyents al mateix complex, que, per la proximitat a l'establiment d'allotjament turístic i pels altres elements de fet i d'accessibilitat, permeten prestar els ser veis oferts en les mateixes condicions de qualitat que s'ofereixen a l'establiment d'allotjament turístic.

2. Reglamentàriament es pot desplegar el règim jurídic d'aquest tipus de complexos.

Article 48

Alienació d'unitats d'allotjament i obligatorietat de prestació de ser veis

En els establiments d'allotjament turístic a partir de cinc estrelles o simi lar categoria es podran alienar fins al 50% de les unitats d'allotjament de l'esta bliment per destinar-les a residències turístiques unifamiliars, sempre que no tinguin una superfície inferior a 75 m2 construïts i tenguin garantides l'oferta i la prestació de tots els serveis en les mateixes condicions de qualitat en què l'es tabliment les ofereix als seus clients.

Capítol IV

Empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges

Article 49

Concepte

Són empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen l'ús d'habitatges que, tenint la disposició i la configuració d'un habitatge unifamiliar aïllat o aparellat, en prin cipi ideat per a ús residencial, presten serveis d'allotjament turístic que s'alter na amb l'ús propi i residencial que té l'habitatge en les condicions establertes en aquesta llei i en les disposicions que la despleguin.

Article 50

Comercialització

1. Es poden comercialitzar estades turístiques de curta durada en habitat ges unifamiliars sempre que es dugui a terme pel propietari de l'habitatge o es faci per mitjà d'operadors o qualsevol dels canals de comercialització turística i sempre que s'ofereixi amb els serveis turístics a què es refereix l'article següent.

2. Sens perjudici de l'apartat anterior, s'entén que hi ha comercialització d'estades turístiques en habitatges quan no es pot acreditar, d'acord amb la nor mativa aplicable, que la contractació efectuada és conforme a la legislació sobre arrendaments urbans, rústics o a una altra llei especial.

3. Les estades que es comercialitzin turísticament han de consistir en la cessió temporal del dret d'ús i gaudi de la totalitat de l'habitatge per períodes de temps no superior a dos mesos.

No es permet formalitzar contractes per habitacions o fer coincidir al mateix habitatge usuaris que hagin formalitzat diferents contractes.

4. Reglamentàriament es poden desenvolupar els requisits, les condicions, els límits i el contingut de l'activitat de comercialització d'estades turístiques en habitatges.

Article 51

Serveis turístics

1. El comercialitzador d'estades en habitatges per a ús de vacances ha de garantir, per tal de facilitar l'estada, la prestació directa o indirecta dels serveis següents:

a) Neteja periòdica de l'habitatge.

b) Roba de llit, llenceria, parament de casa en general i reposició d'a quests.

c) Manteniment de les instal·lacions.

d) Servei d'atenció al públic en horari comercial.

2. A més de les obligacions imposades en l'article 19 d'aquesta llei a totes les empreses turístiques, el comercialitzador d'estades turístiques en habitatges ha de disposar d'un servei d'assistència telefònica al turista o usuari del servei turístic prestat durant 24 hores.

Article 52

Tipologia dels habitatges en els quals es permet comercialitzar esta des turístiques

1. Els habitatges objecte d'estades turístiques a què es refereix aquest capítol han de respondre a la tipologia d'habitatge unifamiliar aïllat o aparellat.

S'entén per habitatge unifamiliar aïllat als efectes d'aquesta llei aquell en el qual únicament es permet un habitatge per parcel·la. No obstant això, després de la tramitació prèvia de l'expedient corresponent, poden acceptar-se supòsits en els quals hi hagi més d'un habitatge per parcel·la, sempre que es donin cir cumstàncies que reflecteixin analogia. S'entenen per habitatges unifamiliars aparellats als efectes d'aquesta llei aquells que es troben en una mateixa par cel·la sotmesa a règim de propietat horitzontal o quan en diferents parcel·les hi ha habitatges unifamiliars adossats a la paret mitgera que els separa.

2. En cap cas no es consideren aïllats els habitatges independents que es troben en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horit zontal, i queda en conseqüència prohibit comercialitzar estades turístiques en aquest tipus d'habitatges.

3. Els habitatges unifamiliars aïllats o aparellats en els quals es permet comercialitzar estades turístiques han de disposar com a màxim de sis dormito ris i amb un màxim de dotze places.

4. Per comercialitzar estades turístiques la dotació mínima de banys ha de ser d'un per cada tres places, i s'ha d'ajustar en la resta de coses als paràmetres urbanístics que els siguin d'aplicació.

5. No poden comercialitzar-se estades turístiques en habitatges que no hagin presentat la declaració responsable d'inici d'activitat turística davant l'administració competent.

Reglamentàriament es pot establir l'obligatorietat que els habitatges que es comercialitzin turísticament s'hagin de sotmetre a plans de qualitat i se n'han de determinar la periodicitat i els efectes.

Capítol V Empreses turístiques de restauració

Article 53

Concepte

1. S'entén per empresa turística de restauració tota aquella l'activitat principal de la qual consisteix en la prestació del servei turístic de restauració.

2. El servei turístic de restauració consisteix en el subministrament d'à pats o begudes per ser consumits al mateix establiment obert al públic en gene ral que compleixi les condicions establertes en aquesta llei, com també els requi sits d'infraestructura, serveis, equipament i altres característiques que es deter minin reglamentàriament.

3. No tenen la consideració d'establiments que presten serveis turístics de restauració als efectes d'aquesta llei:

a) Aquells, sigui qui sigui el titular, en què el servei de restauració es pres ti de forma gratuïta o assistencial.

b) Els que serveixin àpats o begudes a col·lectius particulars i que exclouen el públic en general, com ara menjadors universitaris, escolars o d'em presa.

c) Els que hi ha a les empreses turístiques d'allotjament i a les empreses turístiques residencials, sempre que estiguin estrictament destinats als usuaris del servei turístic.

d) Els que prestin serveis de subministrament d'àpats o begudes a domi cili.

e) Els prestats en mitjans de transport.

f) Els prestats a través de màquines expenedores.

g) Els que consisteixin a servir àpats o begudes de manera ambulant, és a dir, fora d'un establiment obert al públic, en llocs o instal·lacions desmuntables, com també en vehicles, i els que consisteixin a vendre begudes o àpats en ins tal·lacions que es munten de forma ocasional amb motiu de fires, festes o mer cats.

4. De conformitat amb el que disposa l'article 26.3 d'aquesta llei, l'acti vitat consistent en l'explotació d'un establiment de restauració té la considera ció d'activitat única, i es poden oferir en l'exercici de l'activitat esmentada ser veis complementaris als usuaris de serveis turístics, sense que sigui preceptiva l'obtenció d'una llicència d'activitats per a cada un dels serveis complementa ris que es prestin, sens perjudici de complir la normativa específica i sectorial dels serveis oferts.

Article 54

Classificació

1. Els establiments de restauració es classifiquen en els grups següents:

a) Restaurant: s'entén per restaurant l'establiment que disposa de cuina i servei de menjador independent en el qual es consumeixen els plats i les begu des que s'hi subministren.

b) Bar-cafeteria: s'entén per bar-cafeteria l'establiment que serveix inin terrompudament mentre roman obert àpats i begudes perquè es consumeixin a la barra o a una taula del mateix establiment.

c) Qualsevol altre establiment de restauració que es determini reglamen tàriament.

Els serveis de restauració que s'ofereixin en discoteques, terrasses, sales de festa, locals destinats a jocs recreatius, d'atzar o altres anàlegs s'han d'in cloure en qualsevol dels grups anteriors en funció de les característiques de cada establiment i dels serveis que ofereixin.

Article 55

Especialització

A més de la classificació corresponent, els establiments de restauració poden especialitzar-se en funció de la temàtica diferent o de l'orientació cap a un determinat producte gastronòmic, culinari o enològic, de la tipicitat, de l'o rigen o de qualsevol altre element conceptual que els especialitzi i diferenciï, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts en aquesta llei i la normativa que la desplegui.

Capítol VI Empreses d'intermediació turística

Article 56

Concepte

S'entenen per empreses d'intermediació turística les que desenvolupen activitats de mediació i organització de serveis turístics de forma professional a través de procediments de venda presencial o a distància.

Article 57

Classificació

1. Les activitats d'intermediació turística es classifiquen en els tipus següents:

a) Agències de viatges.

b) Mediadors turístics.

c) Centrals de reserves.

2. Reglamentàriament s'han d'establir els requisits exigibles a les empre ses d'intermediació turística.

Article 58

Les agències de viatges

1. Les agències de viatges que vulguin exercir activitats amb caràcter permanent al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears són objecte d'inscripció en els registres insulars corresponents i en el Registre General d'empreses, activitats i establiments turístics, mitjançant la declaració responsa ble d'inici d'activitat turística.

2. Són activitats de les agències de viatges l'organització, l'oferta o la venda de viatges combinats, entenent com a tals la combinació prèvia de, com a mínim, dos dels elements que s'assenyalen a continuació, venda o oferta d'a cord amb un preu global, quan aquesta prestació sobrepassi les 24 hores o inclo gui una nit d'estada:

a) Transport.

b) Allotjament.

c) Altres serveis turístics no accessoris del transport o de l'allotjament i que constitueixin una part significativa del viatge combinat.

3. A més del que s'ha exposat respecte als viatges combinats, les agències de viatges poden oferir altres serveis, dins el marc normatiu europeu.

4. L'òrgan competent per regular i classificar les empreses i els establi ments turístics ha de determinar la classificació de les agències de viatges i ha d'acordar que les agències de viatges constitueixin i mantenguin vigent una fiança per respondre del compliment de les obligacions derivades de la presta ció dels serveis relatius als viatges combinats davant dels consumidors o usua ris finals. L'acord esmentat ha de fixar també els imports i les condicions de les fiances.

5. Així mateix, les agències de viatges han de subscriure una pòlissa d'as segurança que garanteixi els possibles riscs de la seva responsabilitat. La pòlis sa d'assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil de l'explotació del negoci, la civil indirecta o subsidiària i la responsabilitat per danys patrimonials prima ris.

Article 59

Mediadors turístics i centrals de reserves

1. S'entén per mediador turístic aquella persona física o jurídica que es dedica a la prestació de serveis turístics que poden ser oferts per qualsevol de les empreses a què es refereix l'article 26 d'aquesta llei, consistents a organitzar excursions, visites guiades o altres serveis anàlegs que no tenguin la considera ció de viatges combinats.

Reglamentàriament s'ha d'establir el règim de garanties i responsabilitat dels mediadors turístics.

2. S'entén per central de reserva la persona física o jurídica que desenvo lupa l'activitat d'intermediació turística que consisteix principalment a reservar serveis turístics de forma individualitzada. Les centrals de reserva no tenen capacitat per organitzar viatges combinats.

Capítol VII Empreses d'activitats turístiques d'entreteniment, esbarjo, esportives, cul turals, lúdiques i de turisme actiu

Article 60

Concepte i classificació de les activitats turístiques d'entreteniment

1. Són establiments d'oferta d'entreteniment aquells que, oberts al públic, es dediquen a oferir serveis d'entreteniment. S'entenen per serveis d'entreteni- ment les actuacions musicals, tant en viu com per mitjans mecànics o electrò nics, les exhibicions artístiques variades, el ball públic i en general totes aque lles que es duen a terme per entretenir els assistents.

2. Els establiments d'oferta d'entreteniment es classifiquen en:

a) Sales de festa: són els establiments que ofereixen al públic serveis con sistents a presentar espectacles artístics, de petit teatre, folklòrics, eròtics, core ogràfics, humorístics, audiovisuals, varietats i atraccions de qualsevol tipus en escena o pista, ball públic amb participació dels assistents, amenitzats mitjan çant la participació humana o mitjans mecànics o electrònics.

b) Sales de ball: són els establiments que ofereixen servei de ball públic amb participació dels assistents, amenitzat per participació humana o mitjans mecànics o electrònics.

c) Discoteques: són els establiments que organitzen ball públic amb parti cipació dels assistents, amenitzat exclusivament per mitjans mecànics o electrò nics.

d) Cafès concert: són els establiments que ofereixen al públic interven cions musicals mitjançant participació humana o mitjans mecànics o electrònics sense que hi hagi participació del públic ni cap tipus de ball ni espectacle.

e) Clubs de platja: són els establiments que, situats en els voltants de la mar, ofereixen serveis d'animació, restauració, venda de productes, lloguer de gandules, com també altres serveis nàutics.

f) Qualsevol altre establiment d'entreteniment que es determini regla mentàriament.

Article 61

Centres turístics d'esbarjo, esportius, culturals, lúdics i de turisme actiu

1. S'entenen per centres turístics recreatius o esportius aquells establi ments que disposen d'àrees en les quals de forma integrada se situen les activi tats pròpies dels parcs temàtics, d'atraccions o de caràcter recreatiu, cultural, esportiu o d'esbargiment, i altres usos complementaris, amb els serveis corres ponents.

2. Les activitats de turisme actiu consisteixen a prestar serveis que per meten el desenvolupament d'activitats recreatives, esportives i d'aventura que es practiquen servint-se dels recursos que ofereix la naturalesa en el mitjà en el qual es desenvolupen, sigui aquest aeri, terrestre, subterrani, aquàtic o subaquà tic, i a les quals és inherent un cert grau de destresa o experimentació.

3. Tant els centres turístics recreatius com les activitats de turisme actiu s'han de sotmetre a les disposicions reglamentàries que els regulin, especial ment pel que fa a la seguretat de les persones.

Article 62

Especialització

A més de la classificació corresponent, els establiments d'entreteniment i els centres turístics recreatius o esportius i les activitats de turisme actiu poden especialitzar-se en funció de la temàtica diferent o de l'orientació cap a un deter minat espectacle, producte musical, esportiu, o per la seva tipicitat, origen o qualsevol altre element conceptual que els especialitzi i diferenciï, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts en aquesta llei i la normativa que la desplegui.

Capítol VIII Empreses d'activitats d'informació, orientació i assistència turística

Article 63

Informació i orientació turística

1. Tota administració turística ha d'utilitzar tots els mitjans i sistemes d'informació oportuns per proporcionar i optimitzar el coneixement de l'oferta i la demanda turístiques, com també per garantir l'atenció de peticions d'infor mació externes.

2. L'administració turística competent ha de fomentar l'ús de les tecnolo gies de la informació i de la comunicació, tant en la difusió dels recursos turís tics de les Illes Balears com en les relacions entre l'Administració, les empreses turístiques i els usuaris de serveis turístics.

Article 64

Oficines de turisme

1. Es consideren oficines de turisme aquelles dependències obertes al públic que amb caràcter habitual faciliten a qualsevol persona usuària assistèn cia, informació o orientació turística i que poden prestar altres serveis turístics complementaris.

2. Les oficines de turisme la titularitat de les quals exerceixi cada un dels consells insulars han d'integrar les xarxes d'oficines de turisme de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, i poden adherir-se a cada una d'aquestes quatre xarxes aquelles altres oficines de titularitat pública o privada que voluntària ment ho sol·licitin.

3. S'entén per xarxa d'oficines de turisme la que està composta pel con junt d'oficines de titularitat pública o privada que de forma homogènia i sota una senyalització comuna presten els serveis que els són propis.

4. Reglamentàriament s'han d'establir els serveis comuns de les xarxes, els requisits d'integració en cada una d'aquestes i el distintiu o la placa oficial de les oficines de turisme que s'hi integren.

5. Perquè les oficines de turisme alienes a l'Administració puguin rebre subvencions, ajuts o col·laboració tècnica i material és obligatori que s'integrin en la xarxa d'oficines de turisme de l'illa que els correspongui.

Article 65

Els guies de turisme

1. La professió de guia turístic consisteix en l'activitat que realitzen les persones que es dediquen professionalment amb caràcter habitual i retribuït a la prestació de serveis d'informació i interpretació del patrimoni històric i natural, dels béns d'interès cultural, dels béns catalogats i de la resta dels recursos turís tics de les Illes Balears als turistes i visitants, tant en les dues llengües oficials de les Illes Balears com en qualsevol altra llengua estrangera, que en tot cas haurà de ser acreditada.

2. L'exercici de l'activitat de guia turístic a les Illes Balears requereix l'obtenció de l'habilitació corresponent, atorgada per l'administració turística en els termes que es determinin reglamentàriament.

3. Per poder accedir a la professió de guia turístic s'ha de tenir acreditada la qualificació professional legalment requerida, que en tot cas ha de satisfer els requeriments consignats en el Catàleg nacional de qualificacions professionals.

4. Els beneficiaris del reconeixement de les seves qualificacions profes sionals hauran de posseir els coneixements lingüístics de les llengües catalana i castellana necessaris per a l'exercici de la professió en les Illes Balears.

Article 66

Desenvolupament de la prestació de serveis turístics d'informació

Les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, que organitzin activitats d'informació, orientació o assistència pròpies de la professió de guia de turisme, les hauran de dur a terme mitjançant personal que hagi obtengut l'habilitació corresponent i, si escau, que hagi presentat la declaració responsa ble que pertoqui.

Article 67

Senyalització turística

El consell insular competent ha d'establir una senyalització turística homogènia que faciliti l'accessibilitat i el coneixement dels diferents recursos i destinacions turístiques.

Tota la senyalització turística estarà en les dues llengües oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en les dues llengües estrangeres que majoritàriament siguin usades pels turistes que acudeixen a cadascuna de les illes, sempre que sigui compatible amb les característiques del suport utilitzat.

Reglamentàriament s'ha de determinar la senyalització turística que hagi de ser utilitzada per les administracions públiques i pels empresaris per identi ficar i informar sobre els recursos i els establiments turístics, i aquesta s'ha de simplificar al màxim mitjançant l'ús del llenguatge iconogràfic.

TÍTOL IV FOMENT I PROMOCIÓ DEL TURISME

Capítol I Principis generals

Article 68

Millora de la competitivitat mitjançant el desenvolupament del turis me sostenible

L'activitat turística de la comunitat autònoma de les Illes Balears s'ha de dirigir cap a la millora de la competitivitat del sector turístic mitjançant el des envolupament del turisme sostenible i ha de tenir en consideració principalment la preservació i la conservació dels recursos turístics, procurant-ne l'aprofita ment correcte i proporcionat, que garanteixi la perdurabilitat, la conservació i el manteniment del llegat natural, cultural, artístic i social de les Illes, i que con tribueixi de forma equitativa al creixement econòmic i al benestar general.

Article 69

Mallorca, Menorca, Ibiza i Formentera com a marques turístiques de les Illes Balears

En el marc del que s'estableix en matèria de publicitat institucional, cadascun dels consells insulars ha de tenir la marca turística global segons li correspongui de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per a la promoció i la projecció interior i exterior dels recursos i productes turístics de cada una de les illes.

Cadascun dels consells insulars i respecte de l'illa en la qual exerceixi les seves competències pot declarar obligatòria la inclusió dels noms de 'Mallorca', 'Menorca', 'Ibiza' i 'Formentera' en les campanyes de promoció que s'establei xin. Aquesta obligació pot incloure la inserció dels logotips que s'acordin.

Article 70

Planificació turística

1. El Govern de les Illes Balears ha d'aprovar el Pla integral de turisme de les Illes Balears, que ha de contenir, si escau, els eixos d'acció del Pla integral de turisme nacional. Aquest pla ha de constituir l'instrument bàsic i essencial en l'ordenació dels recursos turístics de les Illes Balears, per la qual cosa qualsevol instrument de planejament turístic i promoció s'ha d'ajustar a les directrius que s'hi estableixin.

2. Cadascun dels consells insulars i dels ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, ha d'aprovar els plans de desenvolupament turístic de cada una de les seves illes i municipis, que han de tenir entre d'altres els objectius següents:

a) Definir el model i l'estratègia de desenvolupament turístic de cada una de les illes o municipis.

b) Determinar les principals necessitats, objectius, prioritats i programes d'acció.

c) Impulsar els recursos turístics de cada illa o municipis.

d) Adoptar totes aquelles mesures que siguin necessàries per diversificar l'oferta turística i reduir al màxim l'estacionalitat.

e) Establir mesures que impulsin la competitivitat del sector turístic i per metin un desenvolupament turístic sostenible i compatible amb la protecció de l'entorn, el medi ambient i els recursos turístics.

f) Establir les mesures que siguin necessàries per aconseguir un increment de la qualitat turística.

Reglamentàriament s'ha de definir el contingut dels plans de desenvolu pament turístic insular i municipal, i s'ha de diferenciar també el contingut del Pla de la ciutat de Palma.

En tot cas, els plans de desenvolupament turístic municipal han de pre veure els principis i les directrius en matèria d'estètica en zones turístiques, d'o bres i construcció, de sorolls i horaris i de zones comercials saturades.

3. Els plans turístics poden ser revisats en funció de l'evolució del sector turístic i de l'aparició de circumstàncies que no haguessin pogut ser tengudes en compte en el moment en què s'elaboraren.

4. En el marc dels plans establerts en aquest article es poden elaborar plans encaminats al desenvolupament de productes específics.

5. Cadascun dels consells insulars ha de promoure la col·laboració amb altres administracions públiques i, en les condicions fixades en la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia, amb altres països o regions estrangeres, i ha de prioritzar aquelles que més flux turístic aporten a cada illa.

6. Els ajuntaments poden instar el Govern de les Illes Balears a ser decla rats municipi turístic.

Reglamentàriament s'han de determinar el contingut i els requisits per a la declaració esmentada.

Article 71

Qualitat turística i objectius

1. L'administració turística competent ha d'impulsar una estratègia d'ac tuació en matèria de qualitat turística orientada a l'atenció òptima i homogènia dels usuaris de serveis turístics, a la satisfacció de les seves expectatives i a la fidelització d'aquests, a través de la millora continuada dels productes o serveis dels quals fan ús.

2. Les actuacions que s'han de desenvolupar en l'àmbit de l'estratègia de qualitat turística s'articulen mitjançant les disposicions reglamentàries, sens perjudici del que disposi el pla corresponent sobre aquesta matèria.

Article 72

Foment de la desestacionalització

1. Totes les administracions han d'impulsar la realització d'activitats, plans i iniciatives que redundin en la dinamització del sector turístic en tempo rada baixa i les que contribueixin a l'allargament de la temporada alta. Han d'e laborar programes de desenvolupament inclosos en el pla de turisme correspo nent, de sectors específics de sol i platja, culturals, de reunions, esports i quals sevol altres que puguin tenir interès turístic.

2. Els consells insulars poden aprovar totes aquelles mesures que consi derin procedents i en especial les de promoció de les illes respectives destinades a efectuar actuacions preferents que contribueixin a la desestacionalització del sector turístic a les Illes Balears.

3. Quan els òrgans competents en matèria de turisme estableixin línies d'ajuda o subvencions, tenen preferència les que tenguin per objecte el suport a empreses turístiques que es mantenguin obertes i en funcionament un mínim de vuit mesos l'any.

4. Les diferents administracions han d'adoptar les mesures d'índole nor mativa i de gestió, liquidació i recaptació d'ingressos de dret públic que vagin encaminades al reconeixement de beneficis fiscals, i un altre tipus d'incentius a les empreses turístiques que acreditin que contribueixen a la desestacionalitza ció.

S'entén, a tots els efectes, que una empresa turística contribueix a la des estacionalització quan acredita un període d'obertura de més de vuit mesos l'any, sens perjudici dels altres criteris que puguin ser emprats per entendre que una empresa contribueix a això.

Article 73

Formació i innovació en turisme

1. L'administració turística ha de promoure l'adaptació de la formació en turisme a les necessitats de les empreses turístiques establertes a les Illes Balears i a la transformació contínua del sector turístic, fomentant una formació per a l'ocupació que sigui pràctica i especialitzada, ateses les peculiaritats del sector turístic i les empreses d'aquest sector.

Per part seva, les empreses han de fomentar i incloure en el seu pla de qua litat l'obligació del tracte amable i cortès a l'usuari turístic, al qual han d'aten dre amb rapidesa i eficàcia.

2. Igualment, l'administració turística ha de donar suport a la innovació i la modernització tecnològica de les empreses, els establiments i els serveis turís tics, i les ha de fomentar i impulsar amb l'adopció de totes aquelles mesures i a través dels instruments que siguin necessaris per incrementar la competitivitat i la sostenibilitat del sector turístic.

3. L'administració turística ha de promoure la implantació de la formació en turisme en l'elaboració dels diferents plans d'educació, fomentant l'ensen yament del fet turístic des de l'educació primària, per la qual cosa ha de facili tar els recursos materials i personals necessaris per assolir aquest objectiu.

4. L'administració turística ha d'adoptar totes aquelles mesures que siguin necessàries per a la millora i el desenvolupament en la formació, l'exercici i el perfeccionament de les professions turístiques, i ha de fomentar l'impuls a la investigació, el desenvolupament i la innovació en totes aquelles matèries que puguin redundar en benefici del sector turístic i dels professionals d'aquest sec tor.

Article 74

Declaracions d'interès turístic

1. Amb la finalitat d'impulsar la inversió en complexos, serveis i infraes tructures turístiques que afavoreixin la desestacionalització i la millora de l'o ferta turística, el Govern de les Illes Balears, el consell insular corresponent o qualsevol ajuntament poden, en l'àmbit de les seves competències, declarar l'in terès turístic de les iniciatives, les propostes i els projectes presentats.

2. Aquestes declaracions es poden acordar en qualsevol moment de la tra mitació administrativa, però només tindran efecte des de la data en la qual es declari l'interès turístic de la inversió.

3. Les inversions declarades d'interès turístic han de tenir en la seva tra mitació un impuls preferent i ràpid de les administracions que així ho hagin declarat.

4. Les fires, els itineraris, les rutes, les publicacions, els esdeveniments, les tradicions o qualsevol altre recurs turístic poden ser declarats d'interès turís tic de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera o Illes Balears.

5. Reglamentàriament s'han de fixar els supòsits, les condicions, la clas se de sòl i el procediment que s'ha de seguir per obtenir la declaració d'interès turístic i els efectes d'aquesta declaració.

Article 75

Ordenació territorial dels recursos turístics

L'ordenació territorial dels recursos turístics de cada una de les illes s'ha de fer de conformitat amb el que disposa aquesta llei, d'acord amb els instru ments de planejament i la resta de normes d'ordenació del territori aplicables.

Capítol II Inversió, reconversió i rehabilitació de zones turístiques

Article 76

Inversió pública en zones afectades per l'estacionalitat

Les diferents administracions, sobre la base del principi de millora de la qualitat turística i la millora contínua del producte i la destinació turístics, en l'àmbit de les seves competències, han de planificar les inversions i les actua cions de manteniment, reparació i reposició a les zones turístiques que pateixen diferències grans de densitat poblacional afectades per l'estacionalitat.

Aquestes actuacions s'han de fer atesos, entre altres paràmetres, els ingressos que aquestes zones generen a les administracions competents.

Article 77

Zones turístiques saturades o madures

1. Als efectes d'aquesta llei es considera zona turística saturada o madura l'àmbit territorial de l'illa en el qual se sobrepassi el límit d'oferta turística màxima que reglamentàriament s'estableixi, es registri una demanda causant de problemes mediambientals o que, per l'obsolescència de la major part de les infraestructures del sector turístic, s'hagi transformat en zona degradada o hi hagi desequilibris estructurals que impedeixin o dificultin un desenvolupament competitiu i sostenible de la indústria del sector turístic a la zona per la sobre càrrega urbanística i ambiental, la sobreexplotació de recursos o l'obsolescència dels equipaments turístics.

2. Cada consell insular pot declarar mitjançant acord del Ple les zones turístiques saturades o madures.

3. El consell insular corresponent pot aprovar plans de rehabilitació turís tica integral tendents a la millora, la requalificació, la revaloració, la rehabilita ció o la reconversió de la zona, sense necessitat que el planejament dels muni cipis en els quals es trobin aquestes zones estigui adaptat al pla territorial insu lar corresponent.

4. El procediment per a la redacció, la tramitació i l'aprovació dels plans de rehabilitació turística integral s'ha de determinar reglamentàriament i s'ha d'iniciar d'ofici o a instància dels municipis interessats. Mentre no s'hagi apro vat el reglament que els reguli, s'han de tramitar com a plans especials.

5. L'aprovació dels plans de rehabilitació turística integral pot dur apare llada la declaració d'interès autonòmic i turístic, i totes les administracions han de donar-los la tramitació preferent en els termes establerts en aquesta llei i la normativa que la desplegui.

Article 78

Reconversió i canvi d'ús

1. En els establiments d'allotjament turístic o parcel·les d'ús turístic en què, per raons d'incompatibilitat de l'ús turístic amb la zona en la qual s'han situat, per tenir condicions o elements de fet que justifiquin la inviabilitat turís tica i econòmica, especialment a les zones definides en els plans d'intervenció en àmbits turístics, o per la seva notòria obsolescència quan no estiguin ubicats en zones eminentment turístiques, es pot instar el canvi d'ús davant l'adminis tració turística competent, la qual ha de tramitar i resoldre l'expedient adminis tratiu en el qual han de quedar justificades les condicions esmentades i conve nientment valorades l'oportunitat i la idoneïtat del canvi d'ús. L'expedient administratiu requereix informe preceptiu i vinculant de l'ajuntament en què es trobi la parcel·la o l'establiment sobre el qual s'ha instat el canvi d'ús.

L'acord que autoritzi el canvi d'ús s'entén sens perjudici de les llicències municipals que siguin necessàries per dur a efecte aquest canvi.

2. També es pot plantejar el canvi d'ús d'aquells establiments d'allotja ment turístic i aquelles parcel·les no edificades d'ús turístic, en els quals, atesos criteris de racionalitat de planejament urbanístic, siguin igualment valorades l'oportunitat i la idoneïtat d'aquest canvi.

3. En tot cas, quan el canvi d'ús interessat sigui a residencial, la dimensió mínima de l'habitatge autoritzable ha de ser de 90 m2 de superfície construïda. En tot cas un 10% del nombre d'habitatges resultants pot tenir una superfície inferior, però sempre superior a 35 m2 de superfície construïda.

La densitat màxima ha de ser d'un habitatge per cada 120 m2 d'edificació i la proposta ha de preveure un mínim del 10% de l'edificació destinada a usos diferents del residencial entre els següents: establiment públic, administratiu, comercial, esportiu, docent o sociocultural.

Com a mínim, cada un dels habitatges resultants del canvi d'ús ha d'estar dotat d'una plaça d'aparcament a la parcel·la afectada o com a màxim a 200 m de distància.

Excepcionalment, mitjançant la tramitació d'un expedient administratiu específic i individual per projecte, l'administració turística competent pot dis pensar, després de l'informe previ i vinculant de l'ajuntament, el compliment de la dimensió mínima d'habitatge autoritzable, mitjançant resolució motivada, i s'han de determinar en l'expedient esmentat la dimensió mínima d'habitatge que s'ha d'autoritzar, que no pot ser inferior a 35 m2 construïts, la densitat, el percentatge d'edificació destinada a altres usos i les places d'aparcament neces sàries.

Quan el canvi d'ús es produeixi sobre una parcel·la no edificada, els parà metres urbanístics que s'han d'aplicar són els de la seva qualificació urbanísti ca en el moment de la sol·licitud del canvi d'ús.

4. Als efectes d'aquesta llei, s'entén que un establiment és obsolet quan es puguin acreditar elements fàctics que posin de manifest la manca de competiti vitat d'aquest establiment en condicions normals d'explotació i mercat.

5. En tots els casos en els quals s'autoritzi un canvi d'ús, aquest canvi ha d'estar condicionat a una rehabilitació integral de l'establiment afectat.

6. Quan per les característiques tècniques, constructives o edificatòries d'un edifici en situació d'inadequació conforme al que disposa l'article 1 de la Llei 8/1988, d'1 de juny, d'edificis i instal·lacions fora d'ordenació, sigui pro cedent el canvi d'ús i no resulti viable tècnicament o econòmicament la rehabi litació integral de l'edifici, a instàncies dels titulars pot acordar-se la demolició d'aquest per reconstruir-lo adaptant-se als paràmetres urbanístics que tenia l'e difici sobre el qual procedeix el canvi d'ús.

7. En tots els casos en els quals sigui procedent el canvi d'ús, el titular de l'establiment ha d'abonar a l'administració municipal competent, en concepte de monetització de la cessió d'aprofitament, el 5% del pressupost d'execució material de la rehabilitació integral o reconstrucció de l'edifici en el qual s'ha gi formalitzat el canvi d'ús. Aquest valor de cessió només s'ha d'aplicar sobre la superfície construïda corresponent al nou ús. Aquests ingressos s'han de des tinar a actuacions i inversions a la zona on s'ha realitzat el canvi d'ús, després de l'informe previ i vinculant de l'administració turística competent.

8. Els establiments d'allotjament turístic que es trobin en situació de fora d'ordenació s'han d'ajustar al que disposen els articles 2 i 3 de la Llei 8/1988, modificada per la Llei 10/2010, encara que el planejament municipal que els sigui d'aplicació no estigui adaptat a allò que disposa la llei esmentada.

9. Els establiments turístics en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquest article queden legalment incor porats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspon amb la seva volumetria específica.

Capítol III Plans de millora de les infraestructures i dels establiments turístics

Article 79

Pla de modernització permanent

Tots els establiments, les activitats i les empreses turístiques han de supe rar el pla de modernització permanent que estableixi l'administració turística en els termes que es fixin reglamentàriament.

Article 80

Pla de modernització dels establiments turístics

1. La modernització permanent consisteix en la superació de qualsevol dels plans de qualitat homologats o reconeguts per l'administració turística competent en matèria de planificació i ordenació.

2. L'administració turística competent en matèria d'ordenació ha de fixar l'ordre en el qual els establiments sotmesos hagin de superar els plans de moder nització permanent, com també la data a partir de la qual ha de començar el pro cés, i ha de prioritzar aquells que estiguin ubicats a les zones definides pels plans d'intervenció en àmbits turístics.

3. Els establiments turístics de les zones que hagin estat objecte d'un pla de revaloració integral o de millora i rehabilitació de les infraestructures públi ques i, en particular, els d'allotjament que s'hagin acollit a la regularització sec torial de les places turístiques, han d'acreditar, en el termini màxim d'un any des de la data de recepció de les obres de millora o rehabilitació o autorització de les places, el compliment d'un pla de qualitat turística per a la modernització permanent a què es refereix aquesta llei, amb l'objectiu de millorar les instal·lacions de climatització, de prestar nous serveis i d'establir mesures de protecció del medi ambient i estalvi de consum d'aigua i energia, i de reducció de producció de residus, entre altres.

Article 81

Contingut dels plans de qualitat

És requisit imprescindible per a l'homologació dels plans de qualitat el seguiment, la supervisió i el control dels establiments, tenint en compte els aspectes següents:

a) Seguretat i habitabilitat per a l'ús turístic a què es destina.

b) Mesures i instal·lacions de protecció contra incendis i manteniment d'aquestes.

c) Compliment de la normativa aplicable sobre les condicions sanitàries, ambientals i alimentàries.

d) Instal·lacions d'electricitat, fontaneria, gas i climatització.

e) Prestació de serveis.

f) Conservació i millora del mobiliari i la decoració.

g) Aspecte exterior de les instal·lacions.

h) Mesures de protecció del medi ambient, consum d'aigua i energia i reducció en la producció de residus.

Article 82

Superació i seguiment dels plans

1. En cas que no se superi el pla corresponent, l'administració turística competent ha d'atorgar un termini de dos anys per esmenar-ne els incompli ments. Una vegada transcorregut aquest termini sense que aquests s'hagin esme nat per causa imputable a la persona interessada, l'administració turística com petent, d'ofici, declararà, després de la concessió prèvia del tràmit d'audiència corresponent, la baixa temporal de l'establiment, durant la qual es poden repa rar les deficiències. Una vegada transcorregut el termini de vigència de la baixa temporal, es produiran els efectes establerts en l'article 87 d'aquesta llei. El pas a baixa temporal no té caràcter sancionador.

2. Una vegada comprovada i acreditada la superació del pla corresponent tal com estigui determinat, es tindrà dret a obtenir el reconeixement i l'acredita ció de qualitat que pot ser exhibida durant la vigència del pla.

3. L'administració turística competent ha de comprovar periòdicament el compliment dels plans i pot, en qualsevol moment, d'ofici, inspeccionar els establiments turístics.

Article 83

Foment de l'accés a les subvencions estatals

L'Oficina única de l'administració turística a què es refereix l'article 22 d'aquesta llei ha de facilitar l'accés als propietaris o titulars dels establiments turístics a les subvencions o ajuts per a la rehabilitació i la millora que estableix el Pla estatal de renovació d'instal·lacions turístiques i la presentació de les sol·licituds per a la regularització sectorial de places turístiques.

Article 84

Suplement autonòmic de les subvencions estatals

El Govern de les Illes Balears i cadascun dels consells insulars poden esta blir ajuts o subvencions complementaris als estatals a què es refereix l'article anterior.

Capítol IV Baixes dels establiments d'allotjament turístic

Secció 1a Classes de baixes

Article 85

Baixes dels establiments d'allotjament turístic

1. Els propietaris dels establiments d'allotjament turístic i els explotadors d'aquests, amb el consentiment exprés dels propietaris, han de comunicar la baixa temporal o definitiva de la seva activitat a l'administració competent, que l'ha d'inscriure en el registre insular d'empreses, activitats i establiments turís tics corresponent.

2. L'administració turística competent també pot acordar d'ofici les baixes temporals o definitives, després de la instrucció prèvia de l'expedient pertinent i la notificació de la resolució al titular de la propietat i de l'explotació, segons el cas i en els termes i les condicions prevists en aquesta llei i reglamentària ment.

Article 86

Baixa temporal

1. Els establiments poden estar en situació de baixa temporal durant el ter mini màxim de 3 anys, de conformitat amb el procediment que es determini reglamentàriament. En cas que no es comuniqui la reobertura dels establiments abans que aquest termini hagi expirat, l'administració turística competent ha de passar d'ofici l'establiment a la situació de baixa definitiva, després de l'au diència prèvia a la persona interessada.

2. La reobertura d'establiments en situació de baixa temporal només pot instar-se mitjançant la comunicació oportuna, abans de l'expiració del termini màxim previst en l'apartat 1 anterior i sempre que hagi superat el pla de moder nització corresponent.

Article 87

Baixa definitiva

1. La baixa definitiva d'un establiment d'allotjament turístic comprèn la de l'autorització turística sectorial atorgada en el seu moment o la pèrdua dels efectes de la declaració responsable d'inici d'activitat turística o comunicació prèvia presentada, com també la de la totalitat de les places de l'establiment. Això no obstant, es poden donar de baixa definitiva un nombre determinat de places turístiques en els supòsits de reformes de l'establiment turístic, les quals no han de computar a l'efecte de l'intercanvi establert en l'apartat 1 de l'article següent.

2. En tot cas la baixa definitiva implica la revocació de les autoritzacions turístiques de l'establiment i la cancel·lació de la inscripció en el registre insu lar d'empreses, activitats i establiments turístics, sens perjudici del que disposa l'article 90.

Secció 2a Baixa definitiva com a requisit per a l'inici d'una activitat turística referida a establiments d'allotjament turístic i per a l'ampliació de places

Article 88

Disposició general

1. L'eficàcia d'una declaració responsable d'inici d'activitat turística o de la comunicació prèvia referida a un establiment d'allotjament turístic i la ins cripció en el registre insular d'empreses, activitats i establiments turístics corresponent, com també l'ampliació de places i la inscripció d'aquestes, està condicionada a la baixa definitiva d'un establiment d'allotjament turístic que no es trobi en situació de baixa temporal quan entri en vigor aquesta llei, de con formitat amb el que estableix aquesta secció.

És requisit imprescindible per a l'eficàcia de les declaracions responsables d'inici d'activitats turístiques i la posterior inscripció d'aquestes que la baixa definitiva esmentada en l'apartat anterior s'hagi produït dins de la mateixa illa.

2. La persona interessada a iniciar una activitat d'allotjament turístic que necessiti la baixa definitiva d'un establiment i no disposi d'un establiment propi que pugui donar de baixa, pot obtenir-lo de particulars, de l'administració turís tica competent o dels organismes prevists en l'article 91 d'aquesta llei.

3. L'administració turística competent pot utilitzar els establiments turís tics donats de baixa definitiva d'ofici per permetre nous establiments hotelers a partir de quatre estrelles o l'ampliació dels ja existents d'aquestes categories.

4. Igualment, l'administració turística competent ha de determinar regla mentàriament les condicions en les quals es poden inscriure els establiments esmentats.

A aquest efecte, poden tenir en compte índexs de congestió de la zona en la qual es vulgui ubicar el nou establiment, derivats de paràmetres com ara la densitat de la població en relació amb els metres quadrats de platges, espais lliu res públics i equipaments esportius públics i privats.

Periòdicament s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears una llista actualitzada amb el nombre de places existents en el seu àmbit insu lar.

En tot cas, els establiments que s'acullin a aquest supòsit tenen un ordre de preferència, d'acord amb els criteris següents:

a) Superior categoria de l'establiment.

b) Ofertes que presentin un major nombre de metres construïts per plaça.

c) Major proporció de treballadors fixos.

d) Contribució a la desestacionalització, per a la qual cosa s'ha de tenir en compte la dotació de climatització o calefacció, piscina climatitzada i totes les instal·lacions i els elements que permetin i possibilitin l'obertura de l'establi ment durant tot l'any.

e) Instal·lacions i espais esportius.

f) Ubicació de l'establiment a municipis o zones de creixement negatiu o en declivi de manera que es contribueixi a desenvolupar-los econòmicament.

g) Factors ambientals i qualitat dels espais turístics.

5. El nombre màxim de noves places que ha d'inscriure l'administració competent de conformitat amb el punt 1 d'aquest article es determinarà amb aplicació al nombre de places donades de baixa definitiva de l'operació aritmè tica següent:

N=sumatori (Ki X).

En aquesta operació:

N és el nombre de places que s'ha d'autoritzar.

X és el nombre de places que es donen de baixa definitiva.

Ki és:

- Per a les 100 primeres places donades de baixa definitiva, igual a 2.

- Per a les compreses entre la 101 i la 200, igual a 1,75.

- Per a les compreses entre la 201 i la 300, igual a 1,5.

- Per a les que excedeixin de 300, igual a 1.

6. En els supòsits de demolició de l'immoble i quan la parcel·la passi gra tuïtament a formar part del sistema d'espais lliures públics o resulti classificada amb qualsevol altra classificació urbanística que suposi la seva inedificabilitat, la propietat pot optar per:

a) Beneficiar-se de la reducció de la ràtio turística en un 50%.

b) Incrementar en un 50% els valors dels coeficients Ki.

7. El còmput del nombre de places per a nous establiments d'allotjament i per a les ampliacions dels ja existents s'ha de fer de la manera següent:

a) Per als apartaments turístics, dues places per estudi projectat i tres pla ces per apartament d'un dormitori, a més de dues places més per cada dormito ri que es projecti.

b) Per als hotels i hotels-apartament, dues places per habitació, podent-se computar fins al 10% del total de les habitacions de què es disposi com a indi viduals.

Les unitats d'allotjament amb sala d'estar s'hauran de computar com dues places per cada bany de què disposin.

No computen a efectes d'aquest article i a efectes del còmput global de qualsevol establiment els llits supletoris destinats a infants menors de dotze anys.

En el cas de nous hotels de ciutat poden computar-se com a individuals fins al 90% del total de les habitacions.

Article 89

Excepcions a la disposició general

1. S'exclouen del que disposa l'article anterior les empreses i els establi ments d'allotjament següents:

a) Els establiments d'allotjament de turisme rural.

b) Els habitatges comercialitzats per empreses d'estades turístiques.

c) Els establiments d'allotjament a partir de quatre estrelles que s'ubiquin en les zones qualificades com a aptes per a hotels de ciutat pels instruments de planejament general o en edificis emparats per la legislació reguladora del patri moni històric, i que, en tot cas, estiguin oberts, com a mínim, onze mesos l'any.

d) Els allotjaments de turisme d'interior.

e) Els establiments d'allotjament de cinc estrelles que, a més de complir amb la normativa que els regula, disposin o de 70 m2 construïts per plaça, amb un mínim de 20 m2 dedicats a instal·lacions complementàries al servei dels clients, o bé de 100 m2 de parcel·la per plaça, no necessàriament d'ús turístic, destinats a instal·lacions esportives, recreatives o qualssevol que fomentin la desestacionalització.

f) Els establiments d'allotjament de cinc estrelles situats en sòl rústic, sempre que vagin lligats a un gran equipament esportiu, recreatiu, cultural o qualsevol altre ús que clarament contribueixi a la desestacionalizació amb un màxim de 450 places.

g) Els establiments d'allotjament de cinc estrelles quan, per la singulari tat, la importància i la significació d'un projecte d'arquitectura elaborat per arquitectes de renom i prestigi internacional, resultin d'un interès marcat i una notòria conveniència per l'atractiu que puguin suposar per a l'illa en la qual esti guessin projectats; o quan es tracti d'actuacions singulars o emblemàtiques que han de ser objecte d'un informe motivat efectuat per un comitè d'experts, cons tituït a tal efecte.

h) Els ubicats a les zones turístiques de l'illa de Menorca que es determi nen en les normes d'ordenació territorial corresponent.

i) Els albergs, els refugis i les hostatgeries.

j) Els paradors nacionals.

k) Els balnearis.

2. L'incompliment de qualsevol de les condicions exigides suposa la pèr dua de l'excepcionalitat i, en conseqüència, la revocació de l'autorització turís tica o de la inscripció en els registres corresponents.

3. La baixa definitiva dels establiments indicats en aquest article no pot utilitzar-se als efectes del que disposa l'article anterior.

Article 90

Règim dels establiments donats de baixa definitiva

1. Els establiments donats de baixa definitiva es poden acollir a qualsevol de les possibilitats següents:

a) La reobertura de l'establiment mitjançant la presentació d'una nova declaració responsable d'inici d'activitat turística sempre que es compleixin les condicions següents:

- L'establiment ha de tenir com a mínim la categoria de quatre estrelles o quatre claus.

- En el cas que l'establiment hagi estat donat de baixa definitiva d'ofici, han de quedar esmenades les deficiències que motivaren la baixa definitiva d'a quest establiment.

- L'establiment ha de complir els plans de modernització i qualitat que siguin vigents en el moment de la reobertura.

- En el cas que la resolució de baixa definitiva impliqui la privació de les places de l'establiment o que el titular de l'establiment hagi rebut algun tipus de remuneració o compensació per la baixa definitiva d'aquest establiment, s'ha d'adquirir el nombre de places a través de l'organisme a què es refereix l'article següent.

Quan l'establiment s'hagi donat de baixa d'ofici sense privació de places o a instàncies del seu titular sense que s'hagi obtingut remuneració o compen sació per la baixa definitiva o per les places de l'establiment esmentat, es pot reobrir mitjançant la corresponent declaració responsable d'inici d'activitat turística i es recuperarà sense cost el mateix nombre de places que tenia quan es va donar de baixa definitiva. En el cas que, ajustant-se a aquesta llei i a la resta de la normativa que hi sigui aplicable, l'establiment pogués tenir un major nom bre de places i així es fes constar en la declaració responsable d'inici d'activi tat, el titular de l'establiment haurà d'adquirir, a través de l'organisme a què es refereix l'article següent, la diferència de les places per les quals es presenta la nova declaració responsable d'inici d'activitat i les que tenia l'establiment quan es va donar de baixa definitiva.

- El titular de l'establiment donat de baixa definitiva durant més de dos anys i que en pretengui la reobertura ha de comunicar aquest fet a l'Administració amb una antelació mínima d'un mes a la presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat. Durant aquest termini, l'Administració pot incoar el corresponent expedient d'expropiació forçosa per raó d'utilitat pública, atenent l'impacte ambiental que l'establiment donat de baixa definitiva produeixi en l'entorn. Si l'expedient d'expropiació s'incoa transcorregut aquest termini, l'Administració ha d'indemnitzar, a més del valor d'expropiació, totes les despeses i inversions efectuades o que s'hagin ocasio nat amb motiu de la reobertura de l'establiment.

b) La sol·licitud d'incoació de l'expedient per al canvi d'ús de l'immoble, de conformitat amb el que disposa l'article 78 d'aquesta llei.

c) La demolició de l'immoble i que la parcel·la passi a formar part del sis tema d'espais lliures públics o sigui qualificada de manera que impliqui la seva inedificabilitat.

d) La demolició de l'immoble per a la seva reconstrucció posterior, d'a cord amb els paràmetres urbanístics vigents a la zona de què es tracti.

e) La destinació de l'immoble a un ús no turístic, després de la renovació o reforma de l'immoble, si és necessari.

2. Els establiments en situació de baixa definitiva disposaran del termini de dos anys, comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, per optar entre alguna de les possibilitats previstes en aquest article sense que els sigui aplica ble la legislació que regula les expropiacions forçoses d'immobles per raó d'u tilitat pública, atès l'impacte ambiental que produeixen en l'entorn.

Article 91

Gestió de les places donades de baixa definitiva

1. En cada un dels quatre àmbits insulars, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, es podrà crear un organisme que estarà participat per l'administra ció turística competent, pel sector empresarial d'allotjament turístic, per entitats de crèdit i pels agents socials més representatius.

2. L'objectiu d'aquest organisme serà l'assessorament i la gestió d'opera cions destinades a la presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat turística que necessiti la baixa definitiva d'un establiment turístic dins del mateix àmbit insular.

3. Aquests organismes han de crear una borsa de places que estarà inte grada per l'adquisició de les següents:

a) Les places corresponents a establiments donats de baixa definitiva pels titulars voluntàriament.

b) Les places corresponents a establiments turístics donats de baixa defi nitiva d'ofici per l'administració competent i que, en conseqüència, siguin transmeses als organismes a què es refereix aquest article.

c) Les places corresponents a establiments turístics donats de baixa defi nitiva i no utilitzades en la seva totalitat per les persones interessades que pre sentin la declaració responsable d'inici d'activitat turística corresponent a un establiment d'allotjament turístic.

4. La persona interessada a presentar la declaració responsable de l'inici d'activitat turística que necessiti baixa definitiva d'un establiment turístic pot recórrer a aquest organisme per adquirir-la, la qual cosa s'ha d'acreditar mitjan çant certificat expedit a aquest efecte.

5. Reglamentàriament s'han de regular el procediment, les condicions i els requisits del que disposa aquest article.

Article 92

Tractament de la borsa de places, fons recaptats, destinació

1. Els ingressos obtinguts mitjançant la gestió de la borsa de places s'han de destinar a fer, en exclusiva i en l'àmbit insular respectiu a cada una de les illes, les actuacions que determini l'organisme gestor de la borsa de places turís tiques i que tenguin per objecte:

a) Rehabilitar zones turístiques mitjançant operacions d'esponjament, entre d'altres.

b) Incentivar la reconversió d'establiments d'allotjament turístic obsolets en projectes socials, culturals, educatius o lúdics i esportius que, en tot cas, ha de preservar el medi ambient.

c) Fomentar de manera directa i indirecta qualsevol activitat que perse gueixi la competitivitat, la diversificació i la desestacionalització de l'oferta turística de cada una de les illes.

d) Desenvolupar projectes per incrementar la qualitat de l'oferta turística.

e) Impulsar projectes d'investigació científica, desenvolupament i inno vació tecnològica (R+D+I) que tenguin relació amb l'àmbit turístic.

f) Dur a efecte qualssevol altres activitats amb els objectius de millorar la qualitat de les infraestructures turístiques, la competitivitat d'aquestes, de diver sificar i desestacionalitzar l'oferta i de consolidar la posició de lideratge en matèria turística.

2. La preselecció d'activitats i projectes s'iniciarà durant la tramitació de les regularitzacions mitjançant un informe relatiu a la seva viabilitat tècnica i econòmica.

3. A mesura que es recaptin els fons procedents del procediment descrit en els articles anteriors, l'organisme gestor ha de seleccionar i executar definitiva ment els projectes viables que s'ajustin a la recaptació obtinguda.

TÍTOL V CONTROL DE QUALITAT TURÍSTICA

Capítol I La inspecció de turisme

Article 93

Exercici de la inspecció de turisme

Les facultats de control i verificació del compliment del que estableix aquesta llei i de les disposicions que la despleguin corresponen a l'administra ció turística competent, que ha d'exercir la funció inspectora en matèria de turis me en l'àmbit insular que li correspon a través de la inspecció de turisme.

Article 94

Funcions de la inspecció de turisme

La inspecció en matèria de turisme té les funcions següents:

a) Dur a terme la comprovació i el control del compliment de la normati va turística aplicable, especialment en la persecució de les activitats clandesti nes i l'oferta il·legal.

b) Vetllar pel respecte als drets dels usuaris de serveis turístics.

c) Verificar els fets causants de reclamacions i denúncies que puguin ser constitutius d'infracció de la normativa turística d'acord amb el que estableix la normativa turística.

d) Comprovar l'existència de les infraestructures i els serveis obligatoris imposats per la legislació turística.

e) Emetre informes en matèria de la seva competència.

f) Informar i assessorar les persones interessades, quan així ho requerei xin, sobre els seus drets i deures com també sobre el compliment i l'aplicació de la normativa turística vigent.

g) Aixecar i tramitar les actes d'inspecció esteses en l'exercici de la fun ció inspectora.

h) Intervenir en la clausura o la suspensió de l'activitat turística, partici pant-hi i duent-la a terme directament, si són adoptades com a mesura provisio nal pels inspectors de turisme, en els supòsits regulats per la normativa turísti ca.

i) Qualsevol altra funció inspectora que li sigui atribuïda per una norma de rang legal o reglamentari.

Article 95

Els serveis de la inspecció de turisme

1. Les funcions inspectores en l'àmbit insular corresponent seran exerci des per l'administració turística competent a què s'adscriguin els serveis d'ins pecció corresponents, que tindran l'estructura que es determini reglamentària ment.

2. El personal funcionari dels serveis d'inspecció, en l'exercici de la seva comesa en matèria turística, té la consideració d'agent de l'autoritat, amb la pro tecció i les facultats que li atribueixi la normativa vigent. A aquest efecte, dis posarà de l'acreditació corresponent, que ha d'exhibir en l'exercici de les seves funcions.

3. En l'exercici de les seves funcions inspectores, el personal inspector té total independència, sens perjudici de la dependència als seus superiors jeràr quics a les instruccions dels quals ha de donar compliment.

4. L'administració turística competent ha de garantir la formació conti nuada i específica del personal de la inspecció de turisme, en totes les matèries relacionades amb l'exercici de les seves funcions.

Article 96

Deure de col·laboració amb la inspecció de turisme

1. Els titulars de les empreses turístiques i els representants o encarregats de cada establiment tenen l'obligació de col·laborar amb el personal inspector i de permetre-li i facilitar-li la visita a les dependències i a les instal·lacions, el control dels serveis i, en general, tot el que proporcioni un coneixement i una qualificació millors i més ajustats de la situació i dels fets inspeccionats.

2. Els serveis d'inspecció poden sol·licitar tota la documentació i infor mació directament relacionada amb el compliment de les seves funcions.

Article 97

Facultats dels inspectors de turisme

1. Els inspectors de turisme, en el compliment de les seves funcions, poden demanar l'auxili de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i de la policia local, d'acord amb la legislació aplicable.

2. Els inspectors de turisme estan facultats per accedir als establiments turístics i al lloc de desenvolupament de les activitats turístiques i romandre-hi lliurement el temps necessari per a l'exercici de les seves funcions.

3. Els inspectors de turisme poden requerir motivadament la comparei xença de les persones interessades a les dependències administratives, fent cons tar expressament l'objecte de la citació, d'acord amb la legislació reguladora del procediment administratiu.

Article 98

Deures dels inspectors de turisme

Els inspectors de turisme, en l'exercici de l'actuació inspectora, tenen els deures següents:

a) Exhibir l'acreditació de la seva condició en iniciar l'actuació inspecto ra.

b) Complir amb el deure de secret professional i mantenir la confidencia litat de l'actuació inspectora.

c) Observar el respecte i la consideració deguts a les persones interessa des, informant-les dels seus drets i deures a fi de facilitar-los-en el compliment.

d) Realitzar l'actuació inspectora amb la màxima celeritat i discreció, pro curant que tengui la mínima repercussió en l'activitat turística de què es tracti.

Article 99

Deures del titular de l'activitat turística i personal ocupat

Els titulars de l'activitat turística, els seus representants legals, el personal ocupat degudament autoritzat o, si no, les persones que es troben al capdavant de l'activitat en el moment de la inspecció, tenen el deure de facilitar als ins pectors de turisme l'accés a les instal·lacions i dependències on es desenvolupi l'activitat. Així mateix, han de facilitar-los tant l'examen dels documents rela cionats amb l'activitat turística proporcionant l'obtenció de còpies o reproduc cions de la documentació esmentada, com la comprovació de totes les dades que siguin necessàries per a les finalitats de la inspecció.

Article 100

Coordinació interadministrativa

Les infraccions i deficiències detectades en l'exercici de l'activitat d'ins pecció turística que incideixin en l'àmbit competencial d'altres òrgans, tant de la mateixa administració com d'altres administracions públiques, han de ser comunicades a aquests òrgans, especialment les relacionades amb les adminis tracions competents en matèria d'urbanisme, llicències d'activitats i inspecció i gestió tributària, sens perjudici de la realització d'inspeccions conjuntes. Igualment, els òrgans esmentats han de posar en coneixement dels òrgans com petents en matèria de turisme les infraccions i les deficiències turístiques que detectin en l'exercici de les seves funcions.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'aplicar especialment a les infraccions que qualsevol administració detecti en matèria d'oferta il·legal i clandestina, respecte de les quals totes les administracions han d'adoptar, en l'àmbit de la seva competència, totes les mesures cautelars, provisionals o defi nitives, que siguin necessàries per eradicar l'esmentada oferta il·legal o clan destina.

Article 101

Actes d'inspecció

1. De cada inspecció practicada, el personal inspector actuant ha d'aixe car una acta que ha de recollir el resultat de la inspecció i que s'ha d'ajustar al model oficial que es determini reglamentàriament.

2. En l'acta han de figurar les dades d'identificació personal del titular de l'activitat turística, de qui el representi legalment o del personal ocupat deguda ment autoritzat o, si de cas hi manca, de les persones que es trobin al capdavant de l'activitat en el moment d'una inspecció i, si escau, les dades d'identificació fiscal, el lloc i l'hora, la identificació de les persones compareixents i l'exposi ció dels fets. Així mateix, s'han de fer constar, si hi pertoca, les circumstàncies i les dades que contribueixin a determinar la possible existència d'una infracció administrativa, com també les altres circumstàncies concurrents.

3. Les actes poden ser de constància de fets, d'obstrucció, de conformitat o d'infracció.

4. Les actes d'infracció sempre han de reflectir els preceptes que l'ins pector consideri infringits, sense que això suposi un pronunciament definitiu de l'Administració sobre els càrrecs imputats.

5. Les actes han de ser signades per l'inspector actuant i pel titular de l'ac tivitat turística o, si de cas hi manca, per qui el representi legalment o pel per sonal ocupat degudament autoritzat. Si no n'hi ha, la signatura correspon a les persones que es trobin al capdavant de l'activitat en el moment de la inspecció. La signatura ha d'acreditar la notificació, el coneixement de l'acta i del seu con tingut però no n'implica l'acceptació. La negativa a signar l'acta s'hi ha de fer constar i no suposarà la paralització o l'arxiu de les possibles actuacions següents motivades pel contingut de l'acta. En tot cas, s'ha de lliurar o trametre una còpia de l'acta a la persona interessada.

6. Les actes d'inspecció aixecades i signades pels inspectors de turisme, d'acord amb els requisits establerts en la normativa aplicable, tenen presumpció de certesa i valor probatori dels fets constatats, sens perjudici de les proves que les persones interessades puguin aportar o assenyalar en defensa dels seus drets i interessos.

Capítol II Infraccions i sancions

Article 102

Infraccions administratives i classes

1. Es consideren infraccions administratives en matèria de turisme les accions o omissions tipificades en aquesta llei.

2. Reglamentàriament, en el marc establert en aquesta llei, es pot comple mentar o especificar el contingut de les conductes constitutives d'infracció administrativa en matèria de turisme.

3. Les infraccions administratives en matèria de turisme es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

4. La comissió d'una infracció administrativa en matèria de turisme dóna lloc a la tramitació del corresponent expedient sancionador, d'acord amb el que estableix aquest capítol.

Article 103

Persones responsables

1. Són responsables de les infraccions administratives en matèria de turis me les persones físiques i jurídiques públiques o privades que incorrin en les accions o omissions tipificades com a tals en aquesta llei.

2. El titular de l'explotació, empresa o activitat turística és responsable administrativament de les infraccions que cometin els treballadors ocupats o ter ceres persones que, sense tenir-hi vinculació laboral, duguin a terme prestacions compreses en els serveis contractats per aquest.

3. Els titulars de l'explotació, empresa o activitat a qui s'hagi imposat una sanció com a conseqüència de la infracció comesa pel personal ocupat o terce res persones que hi prestin els serveis contractats, poden exercitar les accions de repetició que els corresponguin contra els autors materials de la infracció que ocasioni la sanció.

Article 104

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

a) La inexactitud en el compliment de les obligacions de comunicació o d'informació a l'administració turística competent en la matèria o als usuaris de serveis turístics.

b) La falta de fulls oficials de reclamació a disposició del client.

c) La no exhibició dels distintius acreditatius del grup, la classificació i, si escau, la categoria.

d) L'exhibició de distintius acreditatius del grup, de la classificació o, si escau, de la categoria, que no compleixin les formalitats exigides.

e) No donar publicitat a tots els aspectes que siguin exigibles per la nor mativa turística.

f) No posar els preus a disposició dels usuaris de serveis turístics o no donar-los la publicitat obligada.

g) No expedir o expedir incorrectament les factures o els rebuts de les quantitats abonades pels serveis contractats.

h) No prestar o prestar deficientment els serveis deguts quan no es causi perjudici als clients.

i) Les deficiències en les condicions de neteja, en el funcionament de les instal·lacions o en el mobiliari o estris que formin part de l'explotació de l'acti vitat turística.

j) El tracte incorrecte o descortès, com també les deficiències en la pres tació del servei pel personal ocupat pel que fa a l'atenció i el tracte deguts amb els clients.

k) La inexactitud, la falsedat o l'omissió de qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunti o incorpori a la declaració responsable o a la comuni cació prèvia que no estigui tipificada com a infracció greu o molt greu.

l) L'atorgament de contractes sense fer constar el número de registre de l'establiment o l'empresa contractada.

m) La falta continuada d'activitat turística durant més de tres mesos en les agències de viatges o durant més d'un any en la resta d'establiments turístics, sense haver comunicat la inactivitat o la baixa temporal.

n) L'incompliment de les disposicions relatives al règim de reserves i can cel·lacions.

o) L'incompliment del que disposa la normativa turística sobre el període d'obertura.

p) L'incompliment de les obligacions formals establertes per la legislació turística relatives a documentació, llibres o registres, com també la no conser vació de la documentació obligatòria durant el temps establert reglamentària ment.

q) La negativa, després d'haver estat requerit, a facilitar al client els fulls de reclamació o, si escau, a facilitar-li les dades de l'establiment.

r) L'obstaculització a la tasca inspectora quan no arribi a impossibilitar-la.

s) Qualsevol altre incompliment dels requisits, les prohibicions i les obli gacions establerts en la normativa turística que no estigui tipificat com a infrac ció greu o molt greu en aquesta llei.

Article 105

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

a) L'incompliment de les obligacions de comunicació o d'informació amb l'administració turística competent o amb els usuaris de serveis turístics.

b) La falta de comunicació a l'administració turística competent del canvi de titularitat en la propietat o en l'explotació de l'establiment.

c) La utilització de denominació, grup, categories o classificacions dife rents de les establertes en aquesta llei o en les disposicions que la despleguin.

d) La utilització de denominacions per a una activitat turística que puguin induir a error sobre la classificació, la categoria o les característiques d'aquella.

e) L'oferta o la comercialització d'estades turístiques en habitatges que no compleixin els requisits o les condicions establertes en el capítol IV del títol III d'aquesta llei i en la normativa que la desplegui.

f) Permetre en un habitatge de la seva propietat que no es compleixin els requisits o les condicions establerts en el capítol IV del títol III d'aquesta llei i en la normativa de desenvolupament de l'oferta o la comercialització d'estades turístiques.

g) La publicitat, la contractació o la comercialització d'establiments, acti vitats o empreses que no hagin presentat la corresponent declaració responsable d'inici d'activitat turística o la comunicació prèvia quan aquestes siguin exigi bles per la normativa turística.

h) La realització o la prestació de serveis d'activitats turístiques per qui no tengui l'habilitació preceptiva exigida per les normes en vigor, o que no hagi presentat la declaració responsable d'inici d'activitat turística o la comunicació prèvia, sempre que compleixi tots els requisits necessaris per poder obtenir-la.

i) Difondre a través d'Internet o altres mitjans de comunicació informació o expressions que puguin induir a error sobre els elements essencials de l'acti vitat turística i sobre els preus.

j) No prestar o prestar deficientment els serveis deguts quan causi perju dici als usuaris de serveis turístics.

k) Que qualsevol establiment d'allotjament turístic explotat sota la moda litat de pensió completa integral permeti l'extracció d'aliments o begudes de establiment per ser consumits fora d'aquest, llevat que siguin paquets d'excur sions organitzades.

l) La realització de modificacions no substancials als establiments que suposin disminució de la qualitat, sense la declaració responsable d'inici d'acti vitat o la comunicació prèvia.

m) L'incompliment dels termes fixats en els contractes per a la prestació de serveis turístics, si redunden en frau o engany en relació amb els aspectes essencials i notoris d'aquests serveis.

n) La reserva confirmada de places d'allotjament en un nombre superior a les disponibles, sempre que es produeixi una sobreocupació efectiva.

o) El cobrament de preus superiors als contractats.

p) Instal·lar o superar unitats d'acampada diferents de les previstes per la normativa turística.

q) No mantenir vigents les assegurances, fiances o altres garanties equi valents en les quanties exigides per la normativa turística.

r) Organitzar activitats d'informació o assistència pròpies de la professió de guia de turisme mitjançant personal que no estigui habilitat.

s) L'admissió als càmpings o campaments de turisme de persones que acampen amb caràcter permanent o residencial.

t) L'incompliment de l'oferta sobre viatge combinat recollida al fullet informatiu, sempre que causi perjudici als clients.

u) La publicitat que pugui produir engany sobre els elements essencials, les prestacions o els serveis que integrin el paquet turístic o el servei combinat i que figurin en catàlegs, fullets, publicitat o ofertes específiques de les empre ses i activitats turístiques.

v) Incomplir el règim previst en la normativa reguladora de viatges com binats per als supòsits de no confirmació de la reserva, modificació dels ele ments essencials o de resolució de contracte.

w) Incomplir el règim d'entrada i permanència en els establiments turís tics.

x) La realització d'activitats en dependències dels establiments turístics que infringeixin la normativa turística.

y) La utilització del solar, immoble o establiment afectat per a una finali tat diferent de la recollida en el projecte autoritzat o en la declaració responsa ble d'inici d'activitat turística o la comunicació prèvia.

z) Les infraccions lleus quan, dotze mesos abans de cometre-les, el res ponsable d'aquestes hagi estat sancionat mitjançant resolució definitiva per la mateixa infracció tipificada com a lleu.

aa) Permetre la venda ambulant als establiments turístics o organitzar parades en viatges o excursions on es practiqui la venda ambulant.

ab) La negativa o obstrucció a l'actuació dels serveis d'inspecció quan aquesta impedeixi l'exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament els estiguin atribuïdes.

Article 106

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

a) La inexactitud, la falsedat, l'omissió o l'alteració dels aspectes subs tancials per a l'atorgament de l'autorització, el títol, la llicència o l'habilitació preceptiva en les dades incloses en la declaració responsable d'inici d'activitat turística o en la comunicació prèvia.

b) La realització de l'activitat turística sense haver presentat la correspo nent declaració responsable d'inici d'activitat turística o la comunicació prèvia.

c) No prestar o prestar deficientment els serveis deguts sempre que es causi un perjudici greu als usuaris de serveis turístics.

d) La realització d'obres als establiments sense la comunicació correspo nent si aquestes obres suposen modificació substancial referent a la qualitat, el nombre de places o les condicions determinants en la classificació o capacitat.

e) La prestació de serveis, incomplint la normativa en vigor, en condicions que puguin afectar la seguretat de les persones.

f) L'emissió o l'abocament de qualsevol classe a l'atmosfera, al sòl, a la platja o a les aigües terrestres o marítimes per part de les instal·lacions dels esta bliments turístics que suposin danys greus als recursos naturals o al medi ambient.

g) Qualsevol actuació discriminatòria per raó de nacionalitat, raça, sexe, religió, orientació sexual, discapacitat, opinió o qualsevol altra circumstància social o personal, o la falta de respecte a la dignitat de la persona i als seus drets fonamentals en l'accés i la participació en l'activitat turística.

h) Les infraccions greus quan, dotze mesos abans de cometre-les, el res ponsable d'aquestes hagi estat sancionat, mitjançant resolució definitiva, per infracció tipificada com a greu.

Article 107

Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions previstes en aquesta llei prescriuen en els terminis següents: les infraccions molt greus, als tres anys; les greus, als dos anys; i les lleus, a l'any.

2. El termini de prescripció de les infraccions s'ha de computar des del dia en què s'hagin comès. No obstant això, quan es tracti d'infraccions continuades, el termini de prescripció ha de començar a comptar des del dia en què es va rea litzar l'últim fet constitutiu de la infracció. Quan es tracti d'infraccions perma nents aquest termini ha de començar a comptar des del moment en què es va eli minar la situació il·lícita.

3. La prescripció de les infraccions s'interromp per la iniciació amb coneixement de la persona interessada del procediment sancionador, i el termi ni de prescripció s'ha de reprendre si l'expedient sancionador està paralitzat més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

Article 108

Classes de sancions

Les infraccions de la normativa turística donen lloc a la imposició de les sancions següents:

a) Advertència.

b) Multa.

c) Canvi de categoria de l'establiment a una categoria inferior a la que posseeixi.

d) Suspensió temporal, fins a un màxim de dotze mesos, de l'activitat de l'empresa o de l'exercici professional individual.

e) Revocació de l'habilitació o l'autorització atorgada per l'administració turística competent, o pèrdua dels efectes de la declaració responsable d'inici d'activitat turística o la comunicació prèvia presentades.

f) Clausura temporal o definitiva de l'establiment.

Article 109

Sancions

1. Les infraccions qualificades com a lleus seran sancionades amb adver tència o multa de fins a 4.000 euros.

L'advertència és procedent en els casos d'infraccions lleus quan no hi hagi reincidència i, ateses les circumstàncies i el criteri de proporcionalitat, quan no es consideri convenient la imposició de multa.

2. Les infraccions qualificades com a greus seran sancionades amb multa de 4.001 a 40.000 euros.

Com a sanció accessòria es pot imposar la suspensió temporal de l'activi tat de l'empresa o de l'exercici professional o la clausura temporal de l'establi ment.

3. Les infraccions qualificades com a molt greus seran sancionades amb multa de 40.001 a 400.000 euros.

Com a sancions accessòries podran imposar-se la suspensió temporal de l'exercici d'activitat de l'empresa o de l'exercici professional, la revocació de l'habilitació atorgada per l'administració turística o la pèrdua dels efectes de la declaració responsable d'inici d'activitat turística o la clausura temporal o defi nitiva de l'establiment.

4. La revocació de subvencions o la suspensió al dret a obtenir-les es podrà imposar com a sanció accessòria a les que siguin procedents en els casos d'infraccions greus o molt greus.

Article 110

Gradació de les sancions

1. Les sancions que s'imposin per la comissió de les infraccions tipifica des seran graduades tenint en compte la naturalesa de la infracció i les circums tàncies concurrents, atesos especialment els criteris següents:

a) L'existència d'intencionalitat.

b) L'esmena durant la tramitació del procediment sancionador de les ano malies que varen donar origen a la seva incoació o a la reparació dels perjudicis causats.

c) La naturalesa dels perjudicis causats com també el risc generat per a la salut o la seguretat de les persones.

d) El nombre de persones afectades.

e) La reincidència, quan no hagi estat tinguda en compte per tipificar la infracció.

f) El benefici obtingut com a conseqüència de la infracció.

g) La posició de l'infractor en el mercat.

h) La categoria de l'establiment o les característiques de l'activitat.

i) La transcendència del dany o el perjudici causat a la imatge o als inte ressos turístics públics o privats.

j) Les repercussions per a la resta del sector turístic.

2. S'entén per reincidència la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per reso lució ferma.

3. L'aplicació de la sanció ha de ser proporcionada a la gravetat de la con ducta infractora i ha d'assegurar que la comissió d'infraccions no resulti més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infrin gides. Només a aquests efectes podran incrementar-se les quanties de les multes previstes en l'article anterior fins al triple del preu dels serveis afectats per la infracció.

Article 111

Prescripció de les sancions

1. Les sancions previstes en aquesta llei prescriuen en els terminis següents:

a) Les imposades per infraccions lleus, a l'any.

b) Les imposades per infraccions greus, als dos anys.

c) Les imposades per infraccions molt greus, als tres anys.

2. El termini de prescripció de les sancions s'ha de computar des del dia següent a aquell en el qual la resolució per la qual s'imposi la sanció adquireixi fermesa.

3. La prescripció de les sancions quedarà interrompuda per la iniciació del procediment d'execució, i el termini de prescripció s'ha de reprendre si el pro cediment està paralitzat més d'un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Capítol III Procediment sancionador i competència

Article 112

Òrgans competents

El titular competent en matèria de turisme de cada un dels consells insu lars, en l'àmbit territorial respectiu, o la persona o les persones en qui aquests deleguin, són competents per imposar les sancions corresponents a totes les infraccions, llevat que l'àmbit territorial de la infracció excedeixi del territori de l'illa en la qual té competències.

El conseller competent en matèria de turisme del Govern de les Illes Balears és l'òrgan que imposarà les sancions per infraccions l'àmbit territorial de les quals superi el d'una illa.

Article 113

Procediment

El procediment administratiu per a la imposició de les sancions establer tes en aquesta llei i l'exercici de la potestat sancionadora s'han de dur a terme d'acord amb els principis continguts en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i d'acord amb el que disposa el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament del procediment a seguir per l'Administració de la comu nitat autònoma en l'exercici de la potestat sancionadora, i en allò que no s'hi preveu, pel que estableix el Reial Decret 1398/1993 o les normes que els subs titueixin.

Article 114

Mesures provisionals

1. Quan es consideri necessari per assegurar l'eficàcia de la resolució, per motius d'urgència, o per a una protecció provisional dels interessos implicats, les accions oomissions tipificades com a infracció en aquesta llei poden donar lloc a les mesures provisionals següents:

a) La suspensió temporal dels efectes de la declaració responsable d'inici d'activitat turística, de la comunicació prèvia o la suspensió dels títols, les lli cències, les autoritzacions o les habilitacions en virtut dels quals s'exerceixi l'activitat.

b) La clausura temporal de l'establiment.

c) La suspensió temporal, parcial o total de les activitats d'intermediació turística i altres activitats no vinculades a un establiment físic.

d) La suspensió temporal de l'exercici de la professió de guia turístic.

2. Una vegada iniciat el procediment, l'òrgan competent per resoldre pot adoptar mesures provisionals per assegurar l'eficàcia de la resolució. També pot adoptar-les abans de l'inici del procediment en casos d'urgència i per a la pro tecció provisional dels interessos implicats; tot això en els termes dels articles 72.1 i 72.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

3. Les mesures provisionals s'han d'adoptar amb audiència prèvia de les persones interessades, en el termini màxim de deu dies, perquè puguin aportar totes les al·legacions, els documents i les informacions que considerin conve nients. No obstant això, quan les mesures provisionals s'adoptin abans de la ini ciació del procediment sancionador, han de ser confirmades, modificades o rati ficades en l'acord d'iniciació del procediment després de l'audiència de les per sones interessades.

Capítol IV Registre d'infraccions

Article 115

Anotació, cancel·lació i publicitat de les sancions

1. Les sancions definitives, sigui quina sigui la classe i la naturalesa, han de ser anotades en el registre insular d'empreses, activitats i establiments turís tics corresponent.

2. Les anotacions es cancel·laran d'ofici o a instància de part transcorre guts un, dos o tres anys, segons es tracti de sancions per infraccions lleus, greus o molt greus, des de la seva imposició amb caràcter definitiu o quan la resolu ció sancionadora sigui anul·lada per una sentència ferma en via contenciosa administrativa.

3. S'expedirà certificat de les sancions anotades a les persones interessa des que el sol·licitin.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera

1. Es faculta el Consell de Govern perquè, en l'àmbit de les seves compe tències, dicti les disposicions necessàries per executar i desenvolupar el que es disposa en aquesta Llei.

2. Es faculten els consells insulars perquè, en l'àmbit de les seves compe tències, dictin les disposicions necessàries per executar i desplegar aquesta Llei.

3. Es faculta el Consell de Govern perquè, mitjançant decret, actualitzi periòdicament la quantia de les multes compreses en aquesta Llei.

Disposició addicional segona

Els locals existents en establiments turístics o en parcel·les vinculades amb autorització de l'administració turística corresponent anteriorment a la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears, i que tenguin accés únic i independent des de la via pública, poden mantenir la seva activitat i ser objecte de canvi d'ús i d'obres de conservació, manteniment i reforma sense que els siguin d'aplicació els principis d'ús exclusiu i unitat d'explotació disposats en els articles 32 i 33 d'aquesta Llei.

Disposició addicional tercera

Els establiments turístics que en posar-se en funcionament estiguin sot mesos a l'autorització de l'administració turística competent, oberts al públic anteriorment a dia 1 de gener de 1998, estaran exempts, en cas que no la ten guin, d'obtenir la llicència d'instal·lació, obertura i funcionament municipal sempre que es donin els requisits següents:

a) Que abans de dia 1 de gener de 1998 comptassin amb autorització turís tica.

b) Que presentin a l'administració competent en matèria d'activitats la documentació redactada i signada per un tècnic competent que reflecteixi el seu estat actual.

c) Que realitzin la corresponent declaració responsable d'inici d'activitat.

La no exigibilitat, si escau, de la llicència d'obertura esmentada en cap àmbit administratiu no suposarà, en cap moment, l'exempció de la subjecció a tota la normativa que sigui aplicable als establiments turístics.

Disposició addicional quarta

1. Les sol·licituds de modernització d'establiments turístics existents i que estiguin situats en sòl urbà o rústic, que es presentin en el termini de cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que tenguin per objecte la millora dels serveis i les instal·lacions, així qualificades per l'administració turística compe tent, mitjançant informe preceptiu i vinculant per a l'obtenció de llicència muni cipal d'obres, quedaran excepcionalment excloses dels paràmetres de planeja ment territorial, urbanístics i turístics que, estrictament, impedissin l'execució, sempre que tenguin per objecte potenciar la desestacionalització, la recerca o la consolidació de nous segments del mercat o millorar la qualitat, l'oferta, la seguretat, l'accessibilitat o la sostenibilitat mediambiental dels establiments turístics.

Es consideren millores qualssevol actuacions que vagin destinades a la millora de l'establiment i a la potenciació o la incorporació de tot tipus de ser veis.

S'entenen per millora d'instal·lacions, a títol enunciatiu i no exclusiu, les actuacions destinades a l'eliminació de barreres arquitectòniques, la instal·lació d'escales d'emergència o d'ascensors exteriors, el tancament de balcons, porxos o distribuïdors dins un projecte de remodelació integral de façanes i l'establi ment de mesures de protecció mediambiental relatives al consum d'aigua i ener gia o a la reducció i la millora del tractament de residus, i totes les relacionades amb la climatització dels edificis.

També es pot incorporar qualsevol millora de serveis i instal·lacions direc tament encaminada a aconseguir les finalitats esmentades o per a la recerca o la consolidació dels nous segments del mercat, de manera que es permet la reor denació o reubicació de volums existents o l'aprofitament del subsòl.

En cap cas la millora de serveis i instal·lacions no pot suposar l'augment de places, encara que sí la seva redistribució.

En el mateix tràmit, es pot incrementar el nombre de places autoritzades segons el que estableix la disposició addicional cinquena d'aquesta llei.

2. La modernització prevista en l'apartat anterior podrà dur-se a terme encara que això suposi un increment relatiu de la superfície edificada i de l'o cupació, que no podrà excedir per a tot tipus d'establiments turístics en un 10% de les existents, o permeses si aquestes fossin majors que les existents, ni supo sar menyscapte dels serveis i les instal·lacions ja implantats. Aquest percentat ge no podrà excedir en un 15% per a establiments de tres estrelles o tres claus, i en un 20% per a establiments de quatre i cinc estrelles o quatre claus. Així mateix, el propietari o titular de l'establiment turístic podrà sol·licitar la dispen sa de les condicions requerides per a l'augment de categoria, si n'és el cas, que siguin impossibles de complir com a conseqüència de la realitat física de l'esta bliment. En cap cas, el resultat final de les dispenses concedides no podrà supo sar una desvirtuació de la categoria pretesa.

3. D'acord amb les previsions dels apartats anteriors, es poden dur a terme obres, ampliacions, reformes, demolicions i reconstruccions parcials o totals en els edificis efectivament destinats a l'explotació d'allotjaments turístics sempre que:

a) No suposin un increment superior als fixats en l'apartat anterior de la superfície edificada i de l'ocupació existents, o permeses si aquestes són més grans que les existents, sense ocupar la separació a partions existents o la míni ma permesa, si aquesta és menor.

b) Aquestes obres, ampliacions, reformes, demolicions o reconstruccions parcials o totals no suposin un augment de l'altura màxima existent o permesa si aquesta és major, excepte en l'estrictament necessari per a la instal·lació d'e quipaments d'ascensor o ascensors, escales d'emergència, climatització, teleco municacions, eficiència energètica i homogeneïtzació d'elements en cobertes.

c) Les edificacions resultants es destinin obligatòriament i quedin vincu lades a l'ús turístic.

d) S'acordi la implantació de les mesures de qualitat previstes reglamen tàriament.

e) En el cas de demolició total, el propietari o titular de l'establiment d'a llotjament turístic pot reconstruir l'establiment i s'ha d'ajustar a les disposicions vigents en matèria de seguretat, qualitat, accessibilitat, instal·lacions i climatit zació.

4. De conformitat amb el que estableix l'article 16 b del Reial decret legis latiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl, per a altres formes de compliment del deure, en el cas de demolició i reconstrucció i als efectes del que estableix aquest article, el propietari o titular de l'establi ment quedarà obligat a abonar a l'administració municipal competent el 5 % del valor del pressupost d'execució material en el moment de la sol·licitud. Es pot optar per abonar la quantitat que resulti de forma fraccionada al llarg de deu anys, amb la presentació prèvia de l'aval corresponent. Aquesta prestació s'ha de destinar obligatòriament a la millora de la zona turística i de l'entorn.

5. A proposta del Consell de Govern, les administracions, que decidiran en l'àmbit de les seves competències, poden aprovar, amb proposta prèvia i motivada, que les obres, reformes, ampliacions, demolicions i reconstruccions parcials o totals a les quals es refereixen els apartats anteriors puguin suposar un increment superior a un 20 % i inferior a un 40 % de l'edificabilitat i l'ocupa ció, sempre que vagin destinades a l'obertura d'establiments d'allotjament turís tic, de categoria no inferior a cinc estrelles i a més en resulti un marcat interès i una conveniència notòria per la singularitat, importància i significació pel fet d'estar elaborats per arquitectes, enginyers o artistes de renom i prestigi inter nacional, o que es tracti d'actuacions singulars o emblemàtiques, que han de ser objecte d'un informe motivat realitzat per un comitè d'experts, constituït a tal efecte.

6. El que s'estableix en els cinc apartats anteriors és íntegrament aplica ble a les empreses turístiques d'allotjament i empreses turisticoresidencials. En el cas dels establiments de restauració, esbarjo, entreteniment, esportiu, cultural o lúdic, es poden dur a terme obres, ampliacions, reformes, demolicions i reconstruccions parcials o totals que no suposin un increment superior a un 10 % de l'edificabilitat existent a la parcel·la o de la màxima permesa, si aquesta és major, sempre que les actuacions esmentades tenguin per objecte potenciar la desestacionalització, la recerca o la consolidació de nous segments de mercat, augmentar la qualitat o la modernització dels establiments i, especialment, la millora dels serveis i les instal·lacions consistents a millorar les condicions de seguretat, accessibilitat o qualitat, la qual cosa inclou l'eliminació de barreres arquitectòniques, les escales o sortides d'emergència o l'establiment de mesures de protecció mediambiental relatives al consum d'aigua i energia, o la reducció i millora en el tractament de residus.

Aquestes sol·licituds han de comptar amb l'informe previ, preceptiu i vin culant de l'administració turística competent per a l'obtenció de llicència muni cipal d'obres.

7. Els establiments turístics que hagin executat obres d'acord amb el que estableix aquesta disposició queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspondrà amb la seva volumetria específica.

8. En aquells supòsits en què l'ampliació dels establiments es produeixi per agregació de parcel·les limítrofes, l'edificabilitat de la parcel·la agregada incrementarà la de la parcel·la resultant i podrà destinar-se a qualsevol tipus d'ús, inclòs el d'allotjament. En el cas que la parcel·la agregada no sigui limí trofa, la seva edificabilitat també podrà transferir-se quan així ho estableixi el planejament i, en qualsevol cas, podrà destinar-se també als mateixos usos assenyalats per a les parcel·les limítrofes.

9. L'increment d'edificabilitat i ocupació, com també l'aprofitament del subsòl, és d'aplicació també a nous establiments turístics, si les finalitats con sisteixen en les millores a què es refereix aquesta disposició.

10. Aquesta disposició no és aplicable una vegada esgotats els límits de superfície edificada i ocupació que s'hi estableixen.

11. Les actuacions realitzades a l'empara d'aquesta disposició en edificis que siguin béns d'interès cultural o catalogats han d'observar en tot cas la nor mativa de patrimoni històric que els siguin d'aplicació, i obtenir informe favo rable de l'administració competent insular o municipal.

Disposició addicional cinquena

1. S'estableix un procediment de caràcter extraordinari per a la regularit zació de les places turístiques de què disposin les empreses turístiques d'allot jament situades en el territori de les Illes Balears que estiguin autoritzades i ins crites en el Registre General d'empreses, activitats i establiments turístics abans de l'1 de gener de 2012 i es trobin en alguna o algunes de les situacions següents:

a) Increment d'unitats o places d'allotjament en relació amb les autoritza des.

b) Modificació de la superfície del sòl tinguda en compte per al compli ment de la superfície mínima del solar per plaça segons el projecte i la parcel·la en virtut de la qual es va atorgar l'autorització.

c) Adaptació referent al còmput del nombre de places en relació amb la situació de fet que reflecteixin una discrepància entre la capacitat real i l'auto ritzada de les unitats d'allotjament.

d) Edificis independents d'un establiment existent, ubicats en parcel·les limítrofes o no limítrofes però situades en una distància màxima de 200 m i que hagin estat explotats com a part d'aquest, amb independència de l'ús del sòl.

2. La regularització s'ha d'efectuar mitjançant operacions d'adquisició de les places necessàries, d'acord amb el que estableix l'article 88 d'aquesta llei, practicades a través de l'organisme gestor de les places turístiques previst en el seu article 91.

3. El resultat de la regularització no podrà suposar que la relació entre els metres quadrats de superfície de solar i el nombre de places exigida en el seu moment sigui inferior al 75% de la legalment autoritzada.

4. En el termini d'un any, comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els titulars de l'explotació o els propietaris, indistintament, dels establi ments turístics afectats han de presentar la sol·licitud d'autorització de les pla ces turístiques, a la qual s'ha d'adjuntar una declaració responsable que inclo gui una memòria descriptiva de l'estat actual de l'establiment.

5. Atenent el caràcter extraordinari del procediment, durant la seva trami tació, l'administració turística competent únicament ha de comprovar el com pliment dels requisits establerts en l'apartat 4 d'aquesta disposició i també les normes referides a la classificació de l'establiment. En aquest últim cas pot dis pensar de determinats requisits de classificació els establiments, ponderant-ne les característiques especials o les circumstàncies concurrents.

6. El termini per resoldre aquest procediment és de sis mesos. Una vega da transcorregut aquest termini la sol·licitud s'entendrà desestimada.

Disposició addicional sisena

1. Tots els hostals, els hostals-residència, les pensions, les posades, les cases d'hostes, els campaments de turisme i els càmpings, els habitatges turís tics de vacances, els habitatges objecte de comercialització d'estades turístiques i qualsevol altre tipus d'allotjament establert legalment, com també els hotels d'una i dues estrelles i els apartaments turístics d'una i dues claus, han de supe rar els plans de modernització i qualitat a què es refereix el capítol III del títol IV d'aquesta llei que estiguin vigents en el termini de quatre anys des de l'en trada en vigor d'aquesta llei.

2. Transcorregut aquest termini sense que algun dels establiments a què es refereix l'apartat anterior hagi superat els corresponents plans de modernització i qualitat, l'administració turística iniciarà d'ofici l'expedient per donar de baixa definitiva l'establiment esmentat en aplicació del que disposa l'article 86 d'a questa llei.

Disposició addicional setena

A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, i respecte als allotjaments turístics configurats dins el grup d'allotjament hoteler per l'article 39, i del grup apartaments turístics per l'article 41, només es poden inscriure nous establi ments que siguin apartaments amb categoria mínima de tres claus o bé establi ments hotelers de categoria mínima de quatre estrelles, els hotels de ciutat de tres estrelles, els hotels d'interior, i qualsevol altre grup que pugui crear-se reglamentàriament.

Sí que podran inscriure's les empreses comercialitzadores d'estades turís tiques en habitatges, la resta d'establiments d'allotjament turístic, les empreses turisticoresidencials i aquells hotels, hotels apartament i apartaments turístics existents que augmentin de categoria o canviïn de grup mantenint una categoria similar, encara que no arribin a la categoria de quatre estrelles i de tres claus.

Disposició addicional vuitena

Els hostals, els hostals-residència, les pensions, les posades, les cases d'hostes, els campaments de turisme o els càmpings, els habitatges turístics de vacances, els habitatges objecte de comercialització d'estades turístiques i qual sevol altre tipus d'allotjament establert legalment i existent en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, podran mantenir la seva categoria o convertir se en altres empreses d'allotjament turístic sempre que compleixin els requisits exigits en aquesta llei i en la normativa que els sigui d'aplicació per adquirir la condició esmentada, i han de superar els plans de modernització existents o que s'estableixin.

Disposició addicional novena

En tots els tipus de sòl rústic, amb independència del seu grau de protec ció, estarà permesa l'oferta d'establiments d'allotjament de turisme rural en els termes establerts en la secció 3a del capítol II del títol III d'aquesta llei, sense que sigui precisa la declaració d'interès general, excepte quan es tracti d'un nou hotel rural, que sí que haurà de realitzar aquest tràmit.

Tampoc serà precisa la declaració d'interès general per a aquelles actua cions a realitzar en establiments turístics implantats legalment en sòl rústic.

Les persones físiques o jurídiques que promoguin qualsevol llicència d'o bres, llicència d'instal·lació, obertura o funcionament de reformes, ampliacions o nous establiments d'allotjament, exemptes o no de la necessitat d'obtenir declaració d'interès general, estaran obligades a l'abonament de la prestació compensatòria derivada de l'atribució d'un ús i aprofitament excepcional atípic del sòl, regulada en l'article 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en favor del municipi en què s'autoritzin aquestes activitats.

Disposició addicional desena

L'ús turístic estarà permès en els edificis catalogats i ubicats en qualsevol tipus de sòl, amb informe previ, favorable i vinculant, de l'administració com petent en matèria turística i de l'administració competent en matèria de patri moni.

També estarà permès l'ús turístic en edificacions que tenguin o hagin tin gut ús militar, sempre que conservin els seus valors patrimonials.

Disposició addicional onzena

Qualsevol persona o empresa interessada pot sol·licitar a l'administració turística competent un informe sobre la viabilitat jurídica o tècnica d'un projec te d'activitat o establiment turístic dels que regula aquesta llei, que haurà de ser emès en el termini màxim de dos mesos.

Disposició addicional dotzena

Per a la tramitació de qualsevol autorització o informe, regulat en aques ta llei, que sigui necessari per a la posterior obtenció d'una llicència municipal d'obres o d'activitats, s'ha de presentar la documentació preceptiva, redactada per un tècnic competent.

Disposició addicional tretzena

Qualsevol referència que en la legislació de les Illes Balears es faci als plans directors insulars d'ordenació de l'oferta turística s'entendrà feta, des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, als plans d'intervenció en àmbits turístics.

Disposició addicional catorzena

Els titulars dels establiments turístics que es donin de baixa definitiva de manera voluntària han de comunicar a l'administració turística, en el mateix moment de comunicar la baixa, si les places turístiques s'han transmès a un ter cer.

Disposició addicional quinzena

Quan les disposicions d'aquesta llei afectin béns integrants del patrimoni cultural o declarats béns d'interès cultural o catalogats serà d'aplicació preferent la legislació específica de patrimoni cultural.

Disposició addicional setzena

Les estacions nàutiques es configuren com a elements potenciadors de la desestacionalització del turisme nàutic, i el seu règim jurídic serà el que esta bleix el capítol III del títol IV de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, o la normativa que la substitueixi.

Disposició addicional dissetena

En el termini màxim d'un any des de l'aprovació definitiva del Pla inte gral de turisme de les Illes Balears els consells insulars i els municipis han d'i niciar la tramitació de l'aprovació dels seus plans de desenvolupament turístic i, si escau, les ordenances municipals necessàries per executar-los.

Disposició addicional divuitena

Els guies de turisme que aportin un certificat de competència o un títol de formació exigit per un altre estat de la Unió Europea vàlid per accedir a la pro fessió de guia turístic o per exercir-la, o que es trobin en les situacions que es regulen en els punts 3, 4 o 6 de l'article 21 del Reial Decret 1837/2008, poden accedir a la professió de guia turístic a les Illes Balears i exercir-la. Malgrat l'an terior, les persones interessades que es trobin en la situació que estableix l'arti cle 22 del Reial Decret 1837/2008 han d'escollir entre fer un període de pràcti ques o superar una prova d'aptitud, d'acord amb la regulació que l'òrgan com petent en matèria de turisme estableixi respecte d'això mitjançant la correspo nent ordre de desenvolupament.

Disposició addicional dinovena

1. Es permet l'activitat, en sòl rústic, de grans equipaments esportius, recreatius, culturals o de qualsevol altre ús que clarament contribueixi a la des estacionalizació, entre els quals s'inclou el camp de golf, i es regirà per les con dicions que disposi el corresponent Pla territorial insular, quedant sotmesa a la prèvia declaració d'interès general. L'òrgan competent per a l'atorgament de la declaració d'interès general assenyalarà les condicions que consideri oportunes per garantir que les instal·lacions projectades s'ajusten a les condicions sobre les quals s'atorga la declaració, que quedaran incorporades en la llicència d'obres com a condicions limitatives d'aquesta.

2. Quan les instal·lacions projectades i previstes en l'apartat anterior, excepte a l'illa d'Eivissa on es limitarà a la de camp de golf, contemplin la cons trucció d'oferta complementària d'allotjament, únicament s'admetrà un establi ment d'allotjament de turisme rural o la construcció d'un establiment turístic d'un mínim de cinc estrelles, sent la seva capacitat màxima de 450 places per a l'illa de Mallorca i de 200 places per a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Les edificacions no podran superar les dues plantes d'altura i hau ran d'integrar-se adequadament en l'entorn on se situïn.

L'incompliment de les condicions imposades a la declaració d'interès general, la falta d'activitat de l'equipament o el cessament definitiu d'aquesta activitat suposaran, amb audiència prèvia a l'interessat, la revocació de les auto ritzacions i/o les llicències concedides per a l'establiment turístic.

3. Quan les instal·lacions projectades no prevegin oferta complementària d'allotjament, la vinculació a l'activitat desestacionalizadora dels terrenys on es pretengui aquesta activitat es podrà efectuar sobre terrenys ja vinculats a l'ús d'habitatge unifamiliar aïllat en sòl rústic, i ambdues vinculacions seran com patibles. Aquesta vinculació podrà tenir caràcter temporal per un període idèn tic al de la realització de l'activitat desestacionalizadora.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

Fins que no es desplegui reglamentàriament aquesta llei, serà d'aplicació la normativa turística vigent en tot allò que no la contradigui.

Disposició transitòria segona

A les ampliacions o als nous establiments d'allotjament hoteler de quatre i cinc estrelles, que en el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor de la present llei requereixin adquirir places turístiques i acudeixin a l'organisme ges tor establert en l'article 91, se'ls reduirà el 50% del seu cost, exceptuant aque lles regularitzacions realitzades en aplicació de la disposició addicional cinque na de la present llei.

Disposició transitòria tercera

1. Totes les autoritzacions prèvies atorgades abans de l'entrada en vigor del Decret 60/2009, de 25 de setembre, pel qual s'estableixen la unificació dels procediments i la simplificació dels tràmits en matèria turística, i també la decla ració responsable d'inici de les activitats turístiques, que per problemes de ges tió urbanística o viabilitat econòmica no hagin estat desenvolupades, podran executar-se en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. A aquestes actuacions els serà aplicable la normativa actual sobre inter canvi de places o la que estigués vigent en el moment en què es va sol·licitar l'autorització prèvia, i en cap cas no hauran d'aportar-se places turístiques que en el seu moment ja es varen aportar, tret que el projecte que es pretengui exe cutar prevegi un nombre superior de places a l'inicialment previst.

3. Els projectes que s'acullin a aquesta disposició es desenvoluparan d'a cord amb les normes que els siguin d'aplicació en el moment de la seva execu ció, llevat del que estableix l'apartat anterior.

Disposició transitòria quarta

Fins que els plans territorials insulars de Mallorca i d'Eivissa i Formentera s'adaptin a aquesta llei, en els àmbits delimitats com a zona turística, el plane jament se subjectarà al règim transitori següent:

1. En sòl urbà i urbanitzable amb pla parcial definitivament aprovat, excepte per a les operacions de reconversió previstes en aquesta llei i per als plans especials o de revaloració de les zones turístiques i en els altres supòsits articulats en aquesta llei, el planejament ha de mantenir com a màxim les den sitats de població previstes en el moment de l'aprovació definitiva dels POOT. A aquests efectes, el canvi de qualificació d'una parcel·la que tengui assignat solament l'ús turístic per una altra que comporti l'ús residencial haurà de fixar un índex d'intensitat d'ús que garanteixi que no es produirà increment de pobla ció.

2. La normativa reguladora prohibirà la implantació dels usos que es con siderin incompatibles pel seu caràcter molest i pertorbador amb el de les zones per a allotjaments turístics i residencials.

3. Llevat de les zones delimitades com a aptes per a hotels de ciutat i del que disposa l'article 48 d'aquesta llei, no s'admet l'ús d'allotjament turístic i el residencial com a compatibles en una mateixa parcel·la.

4. En sòl urbà, urbanitzable o, justificadament, en una àrea de transició en sòl rústic, es podran delimitar zones de reserva i dotacionals per corregir les manques dotacionals de la zona turística o aportar sòl per a operacions d'inter canvi d'aprofitament (residencial o turístic) o de reconversió.

5. A fi de valorar l'afecció a l'activitat turística d'una zona, serà preceptiu l'informe previ de l'administració turística per a qualsevol obra, instal·lació o activitat que se situï en el sòl rústic inclòs a l'àrea de protecció posterior dels POOT, recollida en els planejaments territorials o urbanístics.

Disposició transitòria cinquena

Fins a l'aprovació de la disposició reglamentària que ho reguli, serà d'a plicació el que disposa l'article 32 d'aquesta llei, sempre que l'ús compatible i secundari no estigui expressament prohibit per l'instrument de planejament corresponent i la superfície edificada del qual no superi el 30% de la total de l'establiment.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria

1. Queden derogades:

a) La Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears.

b) La Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d'estades turístiques en habitatges.

c) Els articles 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, la disposició addicio nal tercera i la disposició final segona de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesu res urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears.

d) L'article 15 i la disposició addicional de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'in terès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i d'impuls a la inver sió.

e) L'article 5 de la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis al mercat interior.

f) El Decret 54/1995, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Pla director secto rial d'ordenació de l'oferta turística de l'illa de Mallorca.

g) El Decret 42/1997, de 14 de març, pel qual s'aprova el Pla director sec torial d'ordenació de l'oferta turística de les illes d'Eivissa i Formentera.

2. Igualment queden derogades totes les disposicions de rang igual o infe rior que s'oposin al que disposi aquesta llei, la contradiguin o hi siguin incom patibles.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Disposició final segona

El Govern de les Illes Balears adoptarà totes les mesures que siguin neces sàries perquè l'Oficina única de l'administració turística entri en funcionament en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició final tercera

En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'administració turística competent aprovarà la norma de desenvolupament reglamentari de la comercialització d'estades turístiques en habitatges.

Disposició final quarta

En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els consells insulars de les Illes Balears hauran d'iniciar la tramitació per a l'a daptació dels seus respectius plans territorials insulars a les disposicions d'a questa llei.

Els consells insulars han d'iniciar la redacció dels plans d'intervenció en àmbits turístics en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició final cinquena

L'administració turística competent aprovarà les normes per les quals s'a daptin el Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s'estableixen les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d'establiment i de prestació de ser veis turístics, la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística, i el Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s'estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels esta bliments d'allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, a les disposicions d'aquesta llei, en el termini màxim de sis mesos des que entri en vigor.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribu nals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma, a denou de juliol de dos mil dotze

EL PRESIDENT, José Ramón Bauzá Díaz

El conseller de Turisme i Esports Carlos Delgado Truyols


No hay versiones para esta norma