RESOLUCIÓN de 20 de octubre de 2011, del director general de Evaluación Ambiental y Territorial, por la cual se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al municipio de Sinarcas., - Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, de 17-11-2011

TIEMPO DE LECTURA:

  • Ámbito: Comunidad Valenciana
  • Boletín: Diario Oficial de la Generalitat Valenciana Número 6653
  • Fecha de Publicación: 17/11/2011
  • PDF de la disposición

De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el cual se aprueba el Reglamento para la Ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental, el cual establece que una vez transcurrido el término señalado en el artículo 26 sin que se hayan planteado discrepancias, y sin perjuicio de su notificación al titular, la declaración de impacto ambiental se publicará en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, resuelvo:

Artículo único

Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 203/06 AIA Sinarcas.

Valencia, 20 de octubre de 2011. El director general de Evaluación Ambiental y Territorial: Juan Giner Corell.

Declaración de impacto ambiental

Expediente: 203/06-AIA.

Promotor: Arenas y Gravas Sáez Monterde SL.

Autoridad sustantiva: Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial de Valencia.

Objeto del proyecto: explotación de arenas y gravas.

Localización: se sitúan en parte de las parcelas 141, 142 y 175 del polígono 6, municipio de Sinarcas (Valencia).

Ref. órganosustantivo: MIEXPA.2004/21.

Descripción del proyecto

1. Descripción de las características del proyecto

La solicitud de autorización de explotación de recursos de la sección A) denominada Los Ojuelos se encuentra a 3.200 metros al sureste de la villa de Sinarcas, en el paraje conocido como Puntal de los Ojuelos y ocupa 1,99 hectáreas.

Las labores propuestas continúan el frente de una cantera abandonada que no había sido restaurada. En el lugar existe una escombrera de arenas con matriz arcillosa y existen vertidos de estériles, de poca entidad, sobre la ladera oriental.

La superficie de extracción es de 1,35 ha y en ella se han cubicado 112.852 m³ de arenas y gravas de valor comercial y 35.955 m³ de estériles y tierra vegetal. La vida de la cantera es de unos 5,6 años, con una producción anual de 20.000 m³.

Durante las visitas técnicas de reconocimiento al lugar, efectuadas en septiembre y diciembre de 2006, se observa que la cantera se encuentra en producción, por lo que se notificó de ello al Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial de Valencia y al Área de Inspección del Territorio de esta Conselleria.

Según explica el plan de restauración, los estériles que produce la cantera se destinan a su restauración. El volumen de tierra vegetal reutilizable asciende a 7.986 m³ y los estériles propiamente dichos a 27.969 m³, la suma de ambas cifras es de 35.955 m³ y completa el relleno del hueco, dotándolo de una pendiente del 3% entre los puntos más distantes de la plaza de la cantera, con el fin de que drene hacia el torrente Lobos-Lobos.

La cantera se explota con bancos de 7 metros de altura, bermas de 3 metros de anchura mínima, y taludes individuales de 70º respecto de la horizontal. La cota mínima de explotación de la cantera es de 818 m.

La cantera una vez restaurada posee bancos de 6 metros de altura, los taludes de banco se inclinan 25º respecto de la horizontal, y las bermas son de 3 metros de anchura mínima. Para lograr esta configuración, unos bancos se remodelarán con los estériles y otros llegarán a su agotamiento con la morfología propia de los bancos de restauración.

El torrente de Lobos-Lobos discurre a unos 60 metros al noroeste de la cantera, a la cota de 809 metros.

La maquinaria empleada está formada por una cargadora frontal sobre ruedas, una retroexcavadora de cadenas y un camión volquete.

No se prevé la apertura de caminos, pues existen accesos al lugar.

Las especies seleccionadas para repoblación han sido seleccionadas por la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda.

2. Alternativas medioambientales

El promotor justifica el emplazamiento escogido como el lugar más idóneo porque afloran las arenas y gravas en varios cortes del terreno, lo que evita gastos de prospecciones, y también porque incorpora a su plan de restauración una cantera antigua que no había sido restaurada, lo cual mejora medioambientalmente el lugar.

Tramitación administrativa

1. Tramitación

El Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial de Valencia remite el 29 de noviembre de 2004 la documentación de la solicitud, sin haber efectuado el trámite de información pública. La documentación se devuelve al promotor el 4 de enero de 2005 por carecer de: el informe final favorable de Patrimonio Cultural Valenciano, el certificado de compatibilidad urbanística emitido por el Ayuntamiento de Sinarcas y por deficiencias técnicas de carácter medioambiental en la memoria y planos.

El Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial de Valencia remite el 24 de mayo de 2006 el proyecto de explotación, estudio de impacto ambiental, plan de restauración, fotocopia del informe final favorable de Patrimonio Cultural Valenciano y el certificado del trámite de información pública.

El 11 de julio de 2006 se solicita al promotor que remita 3 copias del estudio de impacto ambiental y del plan de restauración.

El promotor solicita el 24 de agosto de 2006 un mes de prórroga para remitir las copias.

El Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental comunica al promotor, a través del órgano sustantivo, la concesión de la prórroga el 28 de agosto de 2006.

El promotor remite las copias el 8 de septiembre de 2006.

El 22 de septiembre de 2006 se requiere al promotor, a través de la autoridad administrativa sustantiva, una ampliación de documentación de la memoria y planos, así como el certificado de compatibilidad urbanística de los terrenos donde se ubica la actuación solicitada.

El promotor solicita una prórroga de dos meses el 19 de octubre de 2006, con el fin de disponer de tiempo adicional para preparar y aportar la ampliación de documentación requerida.

El Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental concede la prórroga solicitada y el 27 de octubre de 2006 lo notifica al órgano sustantivo, además envía una copia de dicho oficio al interesado, que lo recibe el 31 de octubre de 2006.

El 15 de diciembre de 2006 se remite un informe al Área de Inspección de esta Conselleria comunicando que la cantera se encuentra en explotación y, al parecer, sin autorización administrativa para ello.

El 18 de diciembre de 2006 se remite un informe al Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial comunicando que la cantera se encuentra en explotación.

El promotor solicita una prórroga el 3 de enero de 2007.

El 15 de enero de 2007 se remite un oficio al órgano sustantivo, para que comunique al promotor que dispone de 20 días hábiles para remitir la ampliación de documentación.

El 12 de febrero de 2007 se le solicita al Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial la fecha del acuse de recibo del requerimiento citado anteriormente.

El 13 de marzo de 2007 se reitera la petición de información al órgano sustantivo y se le notifica directamente al promotor la advertencia de caducidad.

El Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial remite el 13 de abril de 2007 la ampliación de documentación, compuesta por: proyecto de explotación, estudio de impacto ambiental, plan de restauración y documento de síntesis.

El 29 de mayo de 2007 se le remite al promotor la primera documentación aportada, a través del órgano sustantivo, por ser obsoleta y se le requiere una ampliación de documentación.

El 22 de agosto de 2007 se advierte de caducidad al titular, por medio del Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial y también directamente. En la misma fecha se recibe el certificado de compatibilidad urbanística y la ampliación de documentación.

El 17 de septiembre de 2007 se requiere al promotor, a través del órgano sustantivo, que aporte la autorización de la Dirección General para el Cambio Climático para utilizar residuos inertes adecuados en la restauración de la cantera, pues existe un déficit de estériles de 14.440 m³ y no puede completarse el plan de restauración.

El Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial contesta el 21 de septiembre de 2007 a la advertencia de caducidad, aduciendo que había sido remitida la ampliación de documentación en fecha 22 de agosto de 2007.

El promotor remite el 16 de noviembre de 2007 un anexo, que modifica la memoria y planos del plan de restauración.

2. Información pública

El Servicio Territorial de Industria y Seguridad Industrial sometió el expediente a información pública y publicó, a tal efecto, un anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia de Valencia número 309, del 29 de diciembre de 2004; una vez transcurrido el plazo de 30 días hábiles, no se presentaron alegaciones.

3. Peticiones de información o documentación complementaria

Se han solicitado informes al Servicio de Conservación de la Biodiversidad, al Servicio de Ordenación Sostenible del Medio y al Servicio de Gestión Forestal.

Informes sectoriales

1. Informe del Servicio de Gestión Forestal

El Servicio de Gestión Forestal manifiesta que la documentación no permite realizar una valoración técnica acerca de su contenido, debido al elevado número de deficiencias y carencias que presenta.

A continuación expone una lista detallada de deficiencias y/o carencias, cuya subsanación no supondría, en todo caso, una valoración favorable automática de la restauración, ya que es necesario completar y mejorar la información y la consistencia interna del documento, describiendo y justificando cada una de las actuaciones de una manera ordenada y clara, de acuerdo con un plan de restauración.

Esta lista ha sido incluida en la ampliación de documentación que se le requirió posteriormente al promotor.

2. Informe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio del 11 de octubre de 2006

El informe se refiere exclusivamente a la posible afección de la cantera Los Ojuelos a espacios que forman parte de la Red Natura 2000 (lugares de interés comunitario y zonas de especial protección de las aves) y a los espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana.

La cantera no afecta espacios naturales protegidos de los existentes actualmente en la Comunitat Valenciana, ni en trámite para su declaración, ni a ningún instrumento de ordenación o gestión de espacios naturales.

No resulta afectada ninguna zona de especial protección para las aves (ZEPA).

El proyecto se sitúa dentro de una zona propuesta para su inclusión en la Red Natura 2000 como lugar de interés comunitario (LIC), denominada Alto Turia.

La antigua explotación minera tiene carácter de no forestal, pero la zona ubicada al norte es una agrupación de árboles en espesura con una fracción de cabida cubierta superior al 5% y uso netamente forestal, de origen natural.

La vegetación natural es un pinar joven en estado de monte bravo de Pinus halepensis y algunos ejemplares puntuales de Pinus pinaster con elevada densidad y procedentes de una regeneración natural. El matorral lo constituyen romeros y tomillos, así como monte bajo de lentisco y coscoja en zonas de menor densidad de arbolado.

En la visita de campo realizada el 26 de septiembre de 2006 no se observa la presencia de hábitats naturales de interés comunitario, relacionados en el anexo I del Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

El Servicio de Ordenación Sostenible propone las medidas siguientes:

a) Que se controle expresa y exhaustivamente el posible vertido de combustibles y aceites procedentes de la maquinaria, tanto durante su trabajo como en las labores de mantenimiento.

b) Se debe reinstaurar una vegetación de características similares a que existía en el terreno virgen.

c) Las especies adecuadas para la restauración son las ya señaladas y se debe aumentar la cantidad de arbolado hasta las 800 plantas por hectárea, añadiendo ejemplares de Pinus halepensis e incluyendo en las zonas más umbrías algunos ejemplares de Quercus rotundifolia, Quercus faginea y Celtis australis. Al matorral se le incluirán algunos ejemplares de Pistacia lentiscus y Arbutus unedo.

d) En los taludes de los bancos se debe instalar un pastizal que frene la erosión, el cual estará constituido por Cynodon dactylon, Hyparrhenia hirta, junto con Medicago sp. yOnobrychis sp. Se han de sembrar con mulch o mediante otro método fiable.

e) En el fondo de la cantera es posible que se forme espontáneamente un hábitat de interés, como el 3140 aguas oligomesotróficas calcáreas con vegetación bentónica de Chara sp. El canal de drenaje superior debe verter fuera de la cantera para evitar el acarcavamiento de las bermas y taludes, para lo que se emplearán además albarradas de mampostería en seco, madera u otros materiales en las zonas más susceptibles de erosionarse. En los márgenes de la charca se favorecerá la revegetación de especies tales como Populus sp. (chopos), Salix sp. (sauces) y Fraxinus angustifolia.

f) Se realizarán riegos de apoyo anuales o se instalará un sistema de riego que permita suministrar agua a la vegetación implantada, al menos durante los primeros cinco años.

g) Se deberá asegurar la reposición de las marras producidas cuando estas superen el 5% de plantas instaladas.

h) El plan de restauración deberá adaptarse a los contenidos de la Orden de 16 de mayo de 1996, de la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente, por la que se aprueban las directrices técnicas básicas para las actuaciones de forestación o repoblación forestal en la Comunitat Valenciana, todo ello sin menoscabo del cumplimiento del resto de la legislación forestal autonómica, básica estatal de montes y normativa relacionada con el uso de material forestal de reproducción (Directiva 1999/105/CE y Real Decreto 289/2003).

Por todo lo anteriormente expuesto, el Servicio de Ordenación Sostenible del Medio propone modificar el proyecto de restauración propuesto para tomar en consideración los aspectos expuestos, que resultarán en una futura mejora de la zona y una adecuada restauración del medio natural afectado.

Se informa favorablemente el proyecto de referencia, condicionado a la toma en consideración de los aspectos expuestos.

3. Informe del Servicio de Conservación de la Biodiversidad

El Servicio de Conservación de la Biodiversidad propone que al finalizar la explotación se remodelen los frentes mediante bancos y bermas, sobre los que se depositará tierra vegetal y se revegetarán especies.

No considera pertinentes la construcción de una zanja de desagüe y el relleno y plantación de la cubeta.

La explotación ofrece la posibilidad de ampliar la red de puntos de agua existente en este municipio, representados por pequeños navajos de inundación temporal que albergan un buen número de especies de anfibios raros y amenazados en la Comunitat Valenciana. Entre éstos destacan táxones como el Gallipato (Pleurodeles waltl), el sapo de espuelas (Pelobates cultripes), el sapillo moteado (Pelodytes punctatus), el sapo corredor (Bufo calamita) o el sapo partero (Alytes obstetricans).

Los puntos de agua de nueva creación, como el que existe en la zona donde se proyecta esta cantera, representan un hábitat potencial para alguna de las especies de anfibios presentes en el término y son de interés para usos ganaderos y para la fauna cinegética.

Por lo tanto, la actuación propuesta:

No deberá realizar la zanja perimetral de drenaje, ya que lo que se pretende es que la cubeta se inunde.

Configurará el extremo de la cubeta que coincida con su límite SE, el de menor pendiente, de manera que su pendiente no supere el 20%, al objeto de permitir el acceso y la salida a la fauna.

Para que la cubeta tenga una mayor naturalidad y se integre mejor en el entorno deberá tener una forma irregular. Finalmente, para que pueda ser más útil para la fauna silvestre se crearán islas artificiales con orillas de pendientes suaves (10 a 20%) mediante acúmulos de sustrato.

Para la revegetación debe tenerse en cuenta las formaciones vegetales de la zona donde va a llevarse a cabo la explotación, que corresponden a coscojares (alianza Quercion cocciferae) y romerales (Cisto clusii-Rosmarinetum) continentales con arbolado de Pinus pinaster y Pinus halepensis. También se observan fragmentos de carrascal del Bupleuro rigidi-Quercetum rotundifoliae. Por lo tanto, las especies que deben emplearse en estas tareas deberán incluir, entre otras:

Aladierno (Rhamnusalaternus)

Carrasca (Quercus coccifera)

Espliego (Lavandula latifolia)

Enebro (Juniperus oxycedrus)

Estepa blanca (Cistus albidus)

Romero (Rosmarinus officinalis)

Sabina (Juniperus sabina)

Romero macho (Cistus clusii)

Si se realizase una siembra de gramíneas con objeto de fijar el substrato aportado, debería emplearse lastón (Brachypodium retusum).

Afecciones legales medioambientales

De acuerdo con el certificado de compatibilidad urbanística emitido por el Ayuntamiento de Sinarcas, el suelo donde se ubica la actuación está calificado como suelo no urbanizable de protección forestal. Se permite la actividad minera a cielo abierto siempre y cuando la superficie a explotar no rebase 2 hectáreas y el titular se comprometa a ejecutar la restauración de los terrenos explotados.

Consideraciones ambientales

1. Elementos que pueden verse afectados de forma importante por el proyecto de la actividad

Las arenas y conglomerados que son objeto de explotación constituyen un acuífero detrítico local, libre y de alta transmisibilidad. El acuífero se sitúa dentro de la unidad hidrogeológica Las Serrerías y podría alimentar el acuífero más profundo denominado Sierra de Utiel, formado por calizas y dolomías.

Según el plano de isopiezas publicado por el Instituto Geológico y Minero de España para la unidad Las Serrerías, la cota de la superficie freática se sitúa en torno a los 800 m.s.n.m. en el paraje de Los Ojuelos, pero este dato es aproximado, debido a la escala del plano.

El plano del estudio de impacto ambiental denominado planta estado actual terrenos, cuya base topográfica fue elaborada antes del inicio de las operaciones y la cantera se encontraba inundada e inactiva, el nivel freático se situaba aproximadamente a la cota de 823 metros, lo que parece coincidir con la posición de la superficie freática libre, mostrada en las fotografías del primer estudio de impacto ambiental; por lo tanto, el fondo del hueco actual se encuentra unos 9 metros por debajo del nivel freático.

Mediante la visita técnica al lugar se ha constatado que la cantera profundiza por debajo de la superficie freática y que se bombea el agua para explotar las arenas.

A la salida del pueblo de Sinarcas se explota un vertedero en el que afloran las mismas unidades litoestratigráfica e hidrogeológica, el cual era anteriormente una cantera cuya cota final se encontraba por debajo del nivel freático, pues el vertedero posee residuos urbanos sumergidos en el agua que fluye del acuífero. Si llegaran a producirse vertidos clandestinos en la cantera Los Ojuelos, o se utilizara también como vertedero municipal, se contaminaría el agua subterránea. Resulta prioritario proteger el acuífero de la unidad Las Serrerías.

El torrente Lobos-Lobos discurre a tan solo unos 60 metros al norte y el cauce se encuentra a menor cota que la cantera, resulta factible drenar las surgencias subterráneas y la escorrentía hacia dicho curso. Para preservar el acuífero es preciso cubrir los terrenos de una capa de estériles y tierra vegetal, implantando vegetación y dotándolo de una pendiente del 3% entre el extremo sur y norte de la plaza de la cantera, para que drenen las surgencias hacia el torrente Lobos-Lobos.

Las cunetas de la cantera descargan en una balsa de decantación situada en el extremo norte; allí el agua rebosa y discurre por un pequeño canal revestido de escollera, que desagua al torrente Lobos-Lobos.

La restauración del hueco minero como estanque, como sugiere el Servicio de Conservación de la Biodiversidad, no constituye, en sentido estricto, la restauración de una biodiversidad preexistente; además estarían en contacto permanente aguas subterráneas con aguas libres estancadas, con el riesgo de contaminación que ello implica.

2. Identificación y valoración de los impactos

En el estudio de impacto ambiental no se identifica, ni se valora, el impacto causado por la cantera sobre las aguas subterráneas, pues no se admite que la cantera se sitúa por debajo del nivel freático de un acuífero perteneciente a la unidad hidrogeológica Las Serrerías y tampoco se identifica el riesgo de contaminar el acuífero.

3. Consideraciones sobre la propuesta de medidas correctoras y del programa de vigilancia ambiental.

Puesto que la cantera es deficitaria en 14.440 m³ de estériles para completar la restauración, el promotor remite el 16 de noviembre de 2007 un anexo, que modifica la memoria y planos del plan de restauración. En el anexo explica que las reservas de gravas y arenas estimadas inicialmente en 127.417 m³ pasarán a ser de 112.852 m³; es decir, renuncia a explotar 14.565 m³, para que el hueco minero se restaure completamente y según el plan de restauración.

El plan de restauración ha sido modificado varias veces durante la tramitación, hasta incorporar finalmente medidas correctoras que permiten explotar los recursos sin contaminar el acuífero, logrando una integración geomorfológica en el entorno y revegetando con especies adaptadas a las condiciones y variables climatológicas del lugar. Una vez concluida la restauración de la cantera, el acuífero de Los Ojuelos queda preservado y dotado de drenaje hacia el torrente de Lobos-Lobos.

No obstante lo anterior, las medidas correctoras se completan con la inclusión de varias prescripciones en el apartado segundo de esta declaración.

Consideraciones jurídicas

1. El proyecto examinado constituye, según lo previsto en el apartado 3.c.1 del anexo I, del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento para la Ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental, uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del artículo 5 de la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental, y concordantes de su reglamento.

2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Reglamento para la Ejecución de la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental.

3. El artículo 5 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, atribuye al órgano ambiental la competencia para la formulación de las declaraciones de impacto ambiental de los proyectos a los que se aplique la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental.

4. El artículo 16, apartado 2, letra m, del Decreto 217/2007, de 26 de octubre, por el que se modifica el Decreto 131/2007, de 27 de julio, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, atribuye a la Dirección General de Gestión del Medio Natural la competencia sobre la evaluación de impacto ambiental.

Por tanto, en vista de todo lo anterior y en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente

Declaración de impacto ambiental

Primero

Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio de las autorizaciones administrativas previas que le sean preceptivas, la solicitud de autorización de explotación de recursos mineros de la sección A) denominada Los Ojuelos y su plan de restauración, siempre que el proyecto se desarrolle según las medidas correctoras y las prescripciones establecidas en el apartado segundo de la presente declaración.

Segundo

Para la ejecución del citado proyecto se deberán cumplir las siguientes condiciones:

1. La superficie ocupada por la cantera Los Ojuelos, más sus instalaciones y servicios auxiliares, no rebasará el valor de 1,99 hectáreas que figura en el proyecto de explotación.

2. Entre los extremos norte y sur de la plaza de la cantera existirá un desnivel del 3%, equivalente a 7 metros de altura, de modo que el agua drenada discurra hacia el torrente Lobos-Lobos. La cota final del extremo norte de la plaza de la cantera restaurada es de 818 metros y 825 metros la cota final del extremo sur de la misma.

3. Durante la actividad de la cantera no habrá aguas estancadas en su interior.

4. En la restauración de la cantera se emplearán exclusivamente los estériles y rocas comerciales que ésta produzca.

5. Las laderas restauradas poseerán una pendiente de 25º respecto de la horizontal.

6. Se colocará una valla metálica a lo largo del perímetro de la cantera.

7. El suelo edáfico existente que se reutilice en la restauración, se acopiará en pilas de menos de 2 metros de altura y en un lugar resguardado de la escorrentía.

8. Las especies arbustivas que se emplearán en la repoblación son las detalladas en la página 77 del estudio de impacto ambiental más las siguientes: Rhamnus lycioides, Quercus coccifera, Lavandula latifolia, Juníperus oxycedrus y Cistus albidus; todas ellas con idéntica densidad de plantación.

Los taludes se sembrarán de Cynodon dactylon, Hyparrhenia hirta (fenal), Medicago sp. (mielga) y Onobrychis sp. (pipirigallo), con una dosis mínima de 200 kg/ha.

9. Se debe aumentar la densidad del arbolado a 800 pies/ha e incluir ejemplares de Quercus rotundifolia, Quercus faginea y Celtis australis.

10. Se deberá asegurar la reposición de marras producidas cuando estas superen el 5% de las plantas revegetadas.

11. Las plantas y semillas que se utilicen en la repoblación de los terrenos forestales deben cumplir las disposiciones de calidad y procedencia que se especifican en el Decreto 15/2006, de 20 de enero, del Consell de la Generalitat, por el que se regula la producción, comercialización y utilización de los materiales forestales de reproducción.

12. Las reparaciones y mantenimiento de la maquinaria se realizarán exclusivamente en talleres externos a la explotación.

13. De acuerdo con lo manifestado en la página 81 del estudio de impacto ambiental, el plan de vigilancia ambiental se extenderá hasta 4 años después de la finalización de la restauración. El informe anual que se menciona en dicha página se adjuntará al plan de labores.

14. La balsa de decantación permanecerá limpia de sedimentos hasta concluir la vigencia del plan de vigilancia ambiental.

15. Durante la actividad de la cantera se observará lo dispuesto en el Decreto 7/2004, de 23 de enero, del Consell de la Generalitat, por el que se aprueba el pliego general de normas de seguridad en prevención de incendios forestales a observar en la ejecución de obras y trabajos que se realicen en terreno forestal o en sus inmediaciones.

Tercero

Notificar a las personas interesadas que contra la presente resolución, por ser un acto de trámite que no pone fin al procedimiento ni produce indefensión, no cabe recurso alguno; sin perjuicio de utilizar los medios que en defensa de su derecho se estimen pertinentes.

Cuarto

Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la presente declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la Ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.

Valencia, 26 de noviembre de 2007. La directora general de Gestión del Medio Natural: María Ángeles Centeno Centeno.

VERSION EN VALENCIANO

De conformitat amb l'article 28 de Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, el qual estableix que una vegada transcorregut el termini assenyalat en l'article 26 sense que s'hagen plantejat discrepàncies, i sense perjudici de la notificació al titular, la declaració d'impacte ambiental s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, resolc:

Article únic

Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 203/06 AIA Sinarcas.

València, 20 d'octubre de 2011. El director general d'Avaluació Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.

Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 203/06-AIA

Promotor: Arenas y Gravas Sáez Monterde, SL

Autoritat substantiva: Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de València.

Objecte del projecte: explotació d'arenes i graves.

Localització: se situen en part de les parcel·les 141, 142 i 175 del polígon 6, municipi de Sinarcas (València).

Ref. òrgansubstantiu: MIEXPA.2004/21.

Descripció del projecte

1. Descripció de les característiques del projecte

La sol·licitud d'autorització d'explotació de recursos de la secció A) denominada Los Ojuelos es troba a 3.200 metres al sud-est de la vila de Sinarcas, al paratge conegut com Puntal de los Ojuelos. i ocupa 1,99 hectàrees.

Les labors proposades continuen el front d'una pedrera abandonada que no havia sigut restaurada. Al lloc hi ha un runam d'arenes amb matriu argilosa i hi ha abocaments d'estèrils, de poca importància, sobre la vessant oriental.

La superfície d'extracció és d'1,35 ha i s'hi han cubicat 112.852 m³ d'arenes i graves de valor comercial i 35.955 m³ d'estèrils i terra vegetal. La vida de la pedrera és d'uns 5,6 anys, amb una producció anual de 20.000 m³.

Durant les visites tècniques de reconeixement al lloc, efectuades al setembre i desembre de 2006, s'observa que la pedrera es troba en producció, per la qual cosa s'ha notificat al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de València i a l'Àrea d'Inspecció del Territori d'aquesta Conselleria.

Segons explica el pla de restauració, els estèrils que produeix la pedrera es destinen a la seua restauració. El volum de terra vegetal reutilitzable puja a 7.986 m³ i els estèrils pròpiament dits a 27.969 m³, la suma d'ambdues xifres és de 35.955 m³ i completa el rebliment del buit dotant-lo d'un pendent del 3% entre els punts més distants de la plaça de la pedrera, a fi que drene cap al torrent Lobos-Lobos.

La pedrera s'explota amb bancs de 7 metres d'alçària, bermes de 3 metres d'amplària mínima, i talussos individuals de 70º respecte de l'horitzontal. La cota mínima d'explotació de la pedrera és de 818 m.

La pedrera, una vegada restaurada, posseeix bancs de 6 metres d'alçària, els talussos de banc s'inclinen 25º respecte de l'horitzontal, i les bermes són de 3 metres d'amplària mínima. Per a assolir aquesta configuració, uns bancs es remodelaran amb els estèrils i altres arribaran a l'esgotament amb la morfologia pròpia dels bancs de restauració.

El torrent de Lobos-Lobos discorre a uns 60 metres al nord-oest de la pedrera, a la cota de 809 metres.

La maquinària emprada està formada per una carregadora frontal sobre rodes, una retroexcavadora de cadenes i un camió bolquet.

No es preveu l'obertura de camins, ja que hi ha accessos al lloc.

Les espècies seleccionades per a repoblació han sigut seleccionades per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

2. Alternatives ambientals

El promotor justifica l'emplaçament triat com el lloc més idoni perquè afloren les arenes i graves en diversos talls del terreny, la qual cosa evita despeses de prospeccions, i també perquè incorpora al pla de restauració una pedrera antiga que no havia sigut restaurada, la qual cosa millora ambientalment el lloc.

Tramitació administrativa

1. Tramitació

El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de València remet el 29 de novembre de 2004 la documentació de la sol·licitud, sense haver efectuat el tràmit d'informació pública. La documentació es torna al promotor el 4 de gener de 2005 per no tenir: l'informe final favorable de Patrimoni Cultural Valencià, el certificat de compatibilitat urbanística emés per l'Ajuntament de Sinarcas i per deficiències tècniques de caràcter ambiental en la memòria i els plànols.

El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de València remet el 24 de maig de 2006 el projecte d'explotació, estudi d'impacte ambiental, pla de restauració, fotocòpia de l'informe final favorable de Patrimoni Cultural Valencià i el certificat del tràmit d'informació pública.

L'11 de juliol de 2006 se sol·licita al promotor que remeta 3 còpies de l'estudi d'impacte ambiental i del pla de restauració.

El promotor sol·licita, el 24 d'agost de 2006, un mes de pròrroga per a remetre les còpies.

El Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental comunica al promotor, a través de l'òrgan substantiu, la concessió de la pròrroga el 28 d'agost de 2006.

El promotor remet les còpies el 8 de setembre de 2006.

El 22 de setembre de 2006 es requereix al promotor, a través de l'autoritat administrativa substantiva, una ampliació de documentació de la memòria i els plànols, com també el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys on se situa l'actuació sol·licitada.

El promotor sol·licita una pròrroga de dos mesos el 19 d'octubre de 2006, a fi de disposar de temps addicional per a preparar i aportar l'ampliació de la documentació requerida.

El Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental concedeix la pròrroga sol·licitada i el 27 d'octubre de 2006 ho notifica a l'òrgan substantiu, a més, envia una còpia de l'esmentat ofici a la persona interessada, que la rep el 31 d'octubre de 2006.

El 15 de desembre de 2006 es remet un informe a l'Àrea d'Inspecció d'aquesta Conselleria en què es comunica que la pedrera es troba en explotació i, segons sembla, sense autorització administrativa per a aquesta finalitat.

El 18 de desembre de 2006 es remet un informe al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial en què es comunica que la pedrera es troba en explotació.

El promotor sol·licita una pròrroga el 3 de gener de 2007.

El 15 de gener de 2007 es remet un ofici a l'òrgan substantiu, perquè comunique al promotor que disposa de 20 dies hàbils per a remetre l'ampliació de documentació.

El 12 de febrer de 2007 se sol·licita al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial la data del justificant de recepció del requeriment esmentat anteriorment.

El 13 de març de 2007 es reitera la petició d'informació a l'òrgan substantiu i es notifica directament al promotor l'advertiment de caducitat.

El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet el 13 d'abril de 2007 l'ampliació de documentació, composta per: projecte d'explotació, estudi d'impacte ambiental, pla de restauració i document de síntesi.

El 29 de maig de 2007 l'òrgan substantiu remet al promotor la primera documentació aportada per ser obsoleta i se li requereix una ampliació de documentació.

El 22 d'agost de 2007 s'adverteix de caducitat el titular, mitjançant el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial i també directament. En la mateixa data es rep el certificat de compatibilitat urbanística i l'ampliació de documentació.

El 17 de setembre de 2007 es requereix al promotor, a través de l'òrgan substantiu, que aporte l'autorització de la Direcció General per al Canvi Climàtic per a utilitzar residus inerts adequats en la restauració de la pedrera, ja que hi ha un dèficit d'estèrils de 14.440 m³ i no pot completar-se el pla de restauració.

El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial contesta el 21 de setembre de 2007 l'advertència de caducitat, i addueix que havia sigut remesa l'ampliació de documentació en data 22 d'agost de 2007.

El promotor remet el 16 de novembre de 2007 un annex, en el qual modifica la memòria i els plànols del pla de restauració.

2. Informació pública

El Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial va sotmetre l'expedient a informació pública i va publicar, a aquest efecte, un anunci en el Butlletí Oficial de la Província de València número 309, de 29 de desembre de 2004; una vegada transcorregut el termini de 30 dies hàbils, no s'hi van presentar al·legacions.

3. Peticions d'informació o documentació complementària

S'han sol·licitat informes al Servei de Conservació de la Biodiversitat, al Servei d'Ordenació Sostenible del Medi i al Servei de Gestió Forestal.

Informes sectorials

1. Informe del Servei de Gestió Forestal

El Servei de Gestió Forestal manifesta que la documentació no permet realitzar una valoració tècnica sobre el contingut, a causa de l'elevat nombre de deficiències i carències que presenta.

A continuació, exposa una llista detallada de deficiències o carències, l'esmena de la qual no comporta, en tot cas, una valoració favorable automàtica de la restauració, ja que és necessari completar i millorar la informació i la consistència interna del document, i descriure i justificar cadascuna de les actuacions d'una manera ordenada i clara, d'acord amb un pla de restauració.

Aquesta llista ha sigut inclosa en l'ampliació de documentació que es va requerir, posteriorment, al promotor.

2. Informe del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi d'11 d'octubre de 2006

L'informe es refereix exclusivament a la possible afecció de la pedrera Los Ojuelos a espais que formen part de la Xarxa Natura 2000 (llocs d'interés comunitari i zones d'especial protecció de les aus) i als espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

La pedrera no afecta espais naturals protegits dels que hi ha actualment a la Comunitat Valenciana, ni en tràmit per a la declaració d'aquests, ni cap instrument d'ordenació o gestió d'espais naturals.

No resulta afectada cap zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

El projecte se situa dins d'una zona proposada per a la inclusió en la Xarxa Natura 2000 com a lloc d'interés comunitari (LIC), denominada Alto Turia.

L'antiga explotació minera té caràcter de no forestal, però la zona situada al nord és una agrupació d'arbres en espessor amb una fracció de cabuda coberta superior al 5% i d'ús netament forestal, d'origen natural.

La vegetació natural és una pineda jove en estat de forest brava de Pinus halepensis i alguns exemplars puntuals de Pinus pinaster amb elevada densitat i procedents d'una regeneració natural. El matoll el constitueixen romers i timons, com també bosc baix de llentiscle i coscoll a zones de menor densitat d'arbratge.

En la visita de camp realitzada el 26 de setembre de 2006 no s'observa la presència d'hàbitats naturals d'interés comunitari, assenyalats en l'annex I del Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

El Servei d'Ordenació Sostenible proposa les mesures següents:

a) Que es controle expressament i exhaustivament el possible abocament de combustibles i olis procedents de la maquinària, tant durant el treball d'aquesta com en les labors de manteniment.

b) S'ha de restaurar una vegetació de característiques semblants a la que hi havia al terreny verge.

c) Les espècies adequades per a la restauració són les ja assenyalades i s'ha d'augmentar la quantitat d'arbratge fins a les 800 plantes per hectàrea, afegir-hi exemplars de Pinus halepensis i incloure a les zones més ombrívoles alguns exemplars de Quercus rotundifolia, Quercus faginea i Celtis australis. Al matoll, s'hi inclouran alguns exemplars de Pistacia lentiscus i Arbutus unedo.

d) Als talussos dels bancs s'ha d'instal·lar un pastiu que frene l'erosió, el qual estarà constituït per Cynodon dactylon, Hyparrhenia hirta, juntament amb Medicago sp. I Onobrychis sp. S'han de sembrar amb jaç protector o mitjançant un altre mètode fiable.

e) Al fons de la pedrera és possible que es forme espontàniament un hàbitat d'interés, com el 3140, aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica de Chara sp. El canal de drenatge superior ha d'abocar fora de la pedrera per a evitar l'aixaragallament de les bermes i talussos, per al qual s'empraran, a més, paret seca, fusta o altres materials a les zones més susceptibles d'erosionar-se. Als marges de la tolla s'afavorirà la revegetació d'espècies com ara Populus sp. (xops), Salix sp. (salzes) i Fraxinus angustifolia.

f) S'han de realitzar regs de suport anuals o instal·lar un sistema de reg que permeta subministrar aigua a la vegetació implantada, almenys durant els primers cinc anys.

g) S'ha d'assegurar la reposició de les marres produïdes quan aquestes superen el 5% de plantes instal·lades.

h) El pla de restauració ha d'adaptar-se als continguts de l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de repoblament o repoblació forestal a la Comunitat Valenciana, tot això sense detriment del compliment de la resta de la legislació forestal autonòmica, la bàsica estatal de forests i la normativa relacionada amb l'ús de material forestal de reproducció (Directiva 1999/105/CE i Reial Decret 289/2003).

Per tot l'anteriorment exposat, el Servei d'Ordenació Sostenible del Medi proposa modificar el projecte de restauració proposat per a prendre en consideració els aspectes exposats, aspectes que comportaran una millora futura de la zona i una restauració adequada del medi natural afectat.

S'emet informe favorable al projecte de referència, condicionat a la presa en consideració dels aspectes exposats.

3. Informe del Servei de Conservació de la Biodiversitat

El Servei de Conservació de la Biodiversitat proposa que en finalitzar l'explotació es remodelen els fronts mitjançant bancs i bermes, sobre els quals s'ha de depositar terra vegetal i revegetar espècies.

No considera pertinents la construcció d'una rasa de desaigüe i l'ompliment i plantació de la cubeta.

L'explotació ofereix la possibilitat d'ampliar la xarxa de punts d'aigua que hi ha en aquest municipi, representats per xicotets bassiots d'inundació temporal que alberguen un bon nombre d'espècies d'amfibis rars i amenaçats a la Comunitat Valenciana. Entre aquests, destaquen tàxons com l'ofegabous (Pleurodeles waltl), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), el gripauet (Pelodytes punctatus), el gripau corredor (Buf caramida) o el tòtil (Alytes obstetricans).

Els punts d'aigua de nova creació, com el que hi ha a la zona on es projecta aquesta pedrera, representen un hàbitat potencial per a alguna de les espècies d'amfibis que hi ha al terme i són d'interés per a usos ramaders i per a la fauna cinegètica.

Per tant, l'actuació proposada:

No ha de realitzar la rasa perimetral de drenatge, ja que el que es pretén és que la cubeta s'inunde.

Configurarà l'extrem de la cubeta que coincidisca amb el seu límit SE, el de menor pendent, de manera que el seu pendent no supere el 20%, a fi de permetre l'accés i l'eixida a la fauna.

Perquè la cubeta tinga una major naturalitat i s'integre millor en l'entorn ha de tenir una forma irregular. Finalment, perquè puga ser més útil per a la fauna silvestre es crearan illes artificials amb vores de pendents suaus (10 a 20%) mitjançant cúmuls de substrat.

Per a la revegetació ha de tenir-se en compte les formacions vegetals de la zona on va a dur-se a terme l'explotació, que corresponen a coscollars (aliança Quercion cocciferae) i romerars (Cisto clusii-Rosmarinetum) continentals amb arbratge de Pinus pinaster i Pinus halepensis. També s'observen fragments de carrascar del Bupleuro rigidi-Quercetum rotundifoliae. Per tant, les espècies que han d'emprar-se en aquestes tasques han d'incloure, entre altres:

Aladern (Rhamnusalaternus)

Carrasca (Quercus coccifera)

Espígol (Lavandula latifolia)

Ginebre (Juniperus oxycedrus)

Estepa blanca (Cistus albidus)

Romer (Rosmarinus officinalis)

Savina (Juniperus savina)

Romer mascle (Cistus clusii)

Si es realitza una sembra de gramínies a fi de fixar el substrat aportat, haurà d'emprar-se llistó (Brachypodium retusum).

Afeccions legals ambientals

D'acord amb el certificat de compatibilitat urbanística emés per l'Ajuntament de Sinarcas, el sòl on se situa l'actuació està qualificat com a sòl no urbanitzable de protecció forestal. Es permet l'activitat minera a cel obert sempre que la superfície que s'ha d'explotar no sobrepasse 2 hectàrees i el titular es comprometa a executar la restauració dels terrenys explotats.

Consideracions ambientals

1. Elements que poden veure's afectats de manera important pel projecte de l'activitat

Les arenes i els conglomerats que són objecte d'explotació constitueixen un aqüífer detrític local, lliure i d'alta transmissibilitat. L'aqüífer se situa dins de la unitat hidrogeològica Las Serrerías i podria alimentar l'aqüífer més profund denominat Sierra de Utiel, format per calcàries i dolomies.

Segons el plànol d'isopiezas publicat per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, per a la unitat Las Serrerías la cota de la superfície freàtica se situa al voltant dels 800 m.s.n.m. al paratge de Los Ojuelos, però aquesta dada és aproximada, a causa de l'escala del plànol.

El plànol de l'estudi d'impacte ambiental denominat Planta de l'estat actual dels terrenys, la base topogràfica del qual va ser elaborada abans de l'inici de les operacions i la pedrera es trobava inundada i inactiva, el nivell freàtic se situava aproximadament a la cota de 823 metres, la qual cosa sembla coincidir amb la posició de la superfície freàtica lliure, mostrada en les fotografies del primer estudi d'impacte ambiental; per tant, el fons del buit actual es troba uns 9 metres per sota del nivell freàtic.

Mitjançant la visita tècnica al lloc, s'ha constatat que la pedrera aprofundeix per sota de la superfície freàtica i que es bomba l'aigua per a explotar les arenes.

A l'eixida del poble de Sinarcas s'explota un abocador en què afloren les mateixes unitats litoestratigràfiques i hidrogeològiques, el qual era anteriorment una pedrera la cota final de la qual es trobava per sota del nivell freàtic, ja que l'abocador posseeix residus urbans submergits en l'aigua que flueix de l'aqüífer. Si es produiren abocaments clandestins a la pedrera Los Ojuelos, o s'utilitzara també com a abocador municipal, es contaminaria l'aigua subterrània. Resulta prioritari protegir l'aqüífer de la unitat Las Serrerías.

El torrent Lobos-Lobos discorre a tan sols uns 60 metres al nord, i el llit es troba a menor cota que la pedrera, resulta factible drenar les surgències subterrànies i l'escorriment cap a l'esmentat curs. Per a preservar l'aqüífer és necessari cobrir els terrenys d'una capa d'estèrils i terra vegetal, implantar-hi vegetació i dotar-lo d'un pendent del 3% entre l'extrem sud i nord de la plaça de la pedrera, perquè drenen les surgències cap al torrent Lobos-Lobos.

Les cunetes de la pedrera descarreguen en una bassa de decantació situada a l'extrem nord; allí l'aigua sobreïx i discorre per un xicotet canal revestit d'escullera, que desguassa al torrent Lobos-Lobos.

La restauració del buit miner com a estany, com suggereix el Servei de Conservació de la Biodiversitat, no constitueix, en sentit estricte, la restauració d'una biodiversitat preexistent; a més, estarien en contacte permanent aigües subterrànies amb aigües lliures estancades, amb el risc de contaminació que això implica.

2. Identificació i valoració dels impactes

En l'estudi d'impacte ambiental no s'identifica, ni es valora l'impacte causat per la pedrera sobre les aigües subterrànies, ja que no s'admet que la pedrera se situa per davall del nivell freàtic d'un aqüífer pertanyent a la unitat hidrogeològica Las Serrerías i tampoc s'identifica el risc de contaminar l'aqüífer.

3. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental

Ja que la pedrera és deficitària en 14.440 m³ d'estèrils per a completar la restauració, el promotor remet el 16 de novembre de 2007 un annex, el qual modifica la memòria i els plànols del pla de restauració. En l'annex explica que les reserves de graves i arenes estimades inicialment en 127.417 m³ seran de 112.852 m³; és a dir, renuncia a explotar 14.565 m³, perquè el buit miner es restaure completament i segons el pla de restauració.

El pla de restauració ha sigut modificat diverses vegades durant la tramitació fins a incorporar finalment mesures correctores que permeten explotar els recursos sense contaminar l'aqüífer, i s'hi ha aconseguit una integració geomorfològica amb l'entorn i la revegetació amb espècies adaptades a les condicions i variables climatològiques del lloc. Una vegada conclosa la restauració de la pedrera, l'aqüífer de Los Ojuelos queda preservat i dotat de drenatge cap al torrent de Lobos-Lobos.

No obstant això, les mesures correctores es completen amb la inclusió de diverses prescripcions en l'apartat segon d'aquesta declaració.

Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix, segons el que preveu l'apartat 3.c.1 de l'annex I, del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèviament a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5 de la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental, i concordants del reglament d'aquesta.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental.

3. L'article 5 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, atribueix a l'òrgan ambiental la competència per a la formulació de les declaracions d'impacte ambiental dels projectes a què s'aplique la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental.

4. L'article 16, apartat 2, lletra m, del Decret 217/2007, de 26 d'octubre, pel qual es modifica el Decret 131/2007, de 27 de juliol, del Consell pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació d'impacte ambiental.

Per tant, en vista de tot l'anterior i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent

Declaració d'impacte ambiental

Primer

Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de les autoritzacions administratives prèvies preceptives, la sol·licitud d'autorització d'explotació de recursos miners de la secció A) denominada Los Ojuelos i el pla de restauració d'aquesta, sempre que el projecte es desenvolupe segons les mesures correctores i les prescripcions establides en l'apartat segon d'aquesta declaració.

Segon

Per a l'execució de l'esmentat projecte s'han de complir les condicions següents:

1. La superfície ocupada per la pedrera Los Ojuelos, més les installacions i serveis auxiliars d'aquesta, no ha de sobrepassar el valor d'1,99 hectàrees que figura en el projecte d'explotació.

2. Entre els extrems nord i sud de la plaça de la pedrera ha d'haverhi un desnivell del 3%, equivalent a 7 metres d'alçària, de manera que l'aigua drenada discórrega cap al torrent Lobos-Lobos. La cota final de l'extrem nord de la plaça de la pedrera restaurada és de 818 metres i 825 metres la cota final de l'extrem sud d'aquesta.

3. Durant l'activitat de la pedrera no ha d'haver aigües estancades a l'interior.

4. En la restauració de la pedrera s'han d'emprar exclusivament els estèrils i roques comercials que aquesta produïsca.

5. Les vessants restaurades han de posseir un pendent de 25º respecte de l'horitzontal.

6. S'ha de col·locar una tanca metàl·lica al llarg del perímetre de la pedrera.

7. El sòl edàfic que es reutilitze en la restauració s'ha d'abassegar en piles de menys de 2 metres d'alçària i en un lloc resguardat de l'escorriment.

8. Les espècies arbustives que s'han d'emprar en la repoblació són les detallades en la pàgina 77 de l'estudi d'impacte ambiental més les següents: Rhamnus lycioides, Quercus coccifera, Lavandula latifolia, Juníperus oxycedrus i Cistus albidus; totes aquestes amb idèntica densitat de plantació.

Els talussos s'han de sembrar de Cynodon dactylon, Hyparrhenia hirta (fenàs), Medicago sp. (alfals) i Onobrychis sp. (trepadella), amb una dosi mínima de 200 kg/ha.

9. S'ha d'augmentar la densitat de l'arbratge a 800 peus/ha i incloure exemplars de Quercus rotundifolia, Quercus faginea i Celtis australis.

10. S'ha d'assegurar la reposició de marres produïdes quan aquestes superen el 5% de les plantes revegetades.

11. Les plantes i les llavors que s'utilitzen en la repoblació dels terrenys forestals han de complir les disposicions de qualitat i procedència que s'especifiquen en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la producció, comercialització i utilització dels materials forestals de reproducció.

12. Les reparacions i manteniment de la maquinària s'han de realitzar exclusivament en tallers externs a l'explotació.

13. D'acord amb el que manifesta la pàgina 81 de l'estudi d'impacte ambiental, el pla de vigilància ambiental s'estendrà fins a 4 anys després de la finalització de la restauració. L'informe anual que es menciona en l'esmentada pàgina s'ha d'adjuntar al pla de labors.

14. La bassa de decantació ha d'estar neta de sediments fins a concloure la vigència del pla de vigilància ambiental.

15. Durant l'activitat de la pedrera s'ha d'observar el que disposa el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o als voltants d'aquest.

Tercer

Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret s'estimen pertinents.

Quart

Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

València, 26 de novembre de 2007. La directora general de Gestió del Medi Natural: María Ángeles Centeno Centeno.


No hay versiones para esta norma