2014-03918

Generalitat de Catalunya

Departament d Empresa i Ocupació - Serveis Territorials de les Terres de l Ebre

RESOLUCIÓ del Departament d Empresa i Ocupació, de 27 de març de 2014, per la qual es disposa el registre i la publicació del CONVENI COL·lECTIU DEL PERSONAL FUNCIONARI DE L AJUNTAMENT DE DELTEBRE (2013-2015)

Vist el text del Conveni col·lectiu del personal funcionari de l Ajuntament de Deltebre (2013-2015),subscrit per la part empresarial representada per l alcalde senyor Gervasi Aspa Casanova i la regidora senyora Maria Salomé Bertomeu Mauri; i per part dels treballadors els representantssindicals del col·lectiu de funcionaris pel sindicat UGT, les senyores Marcela Navarro Enrique i Gemma Bo Franch, en data 5 d abril de 2013, i aprovat definitivament en sessió plenària de l Ajuntament en data de 3 de desembre de 2013, i de conformitat amb el que estableixen l article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1-1995, de 24 de març, pel qual s aprova el Text refós de la Llei de l Estatut dels treballadors; l article 2.1 a) del Reial Decret 713-2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; els articles 68.5 i 170.1 de la Llei orgànica 6-2006, de 19 de juliol, de reforma de l Estatut d autonomia de Catalunya; i el Decret 352-2011, de 7 de juny de reestructuració del Departament d Empresa i Ocupació.

Resolc:

Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu del personal funcionari de l Ajuntament de Deltebre (2013-2015), en el Registre de convenis i acords col·lectius de treball amb funcionament a través de mitjans electrònics dels Serveis Territorials d Empresa i Ocupació a les Terres de l Ebre.

Disposar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.

Notifiqueu aquesta Resolució a la Comissió Negociadora del Conveni col·lectiu.

La directora de Serveis Territorials Departament d Empresa i Ocupació a les Terres de l Ebre, Mercè Miralles Guerrero.

1.1 A efectes d aplicació del present Conveni Col·lectiu, s entendrà com empresa, l Ajuntament de Deltebre i els seus organismes autònoms.

El present Conveni Col·lectiu regula les relacions jurídiques i laborals entre l Ajuntament de Deltebre i els empleats al seu servei que integrin la plantilla de personal funcionari.

Queden exclosos expressament de l àmbit d aplicació d aquest conveni:

El personal laboral fixe o contractat no permanent.

El personal de les societats mercantils municipals

El personal contractat per ocupar càrrecs d alta direcció o llocs de treball de confiança, independentment que es trobin inclosos en el règim general de la Seguretat Social.

El personal contractat en l àmbit dels programes de formació i ocupació, entre els que estan inclosos els plans d ocupació, les escoles tallers, cases d ofici etc.

2.1. Els efectes d aquet conveni s iniciaran a l endemà de la seva publicació, i tindrà vigència fins al 31 de desembre de 2015, prorrogant-se d any en any sinó existeix denúncia expressa de les parts la qual s haurà d efectuar per alguna de les parts signants, amb una antelació mínima d un mes a la finalització del seu període de vigència.

2.2. En el termini màxim d un mes a partir de la recepció de la comunicació de la denúncia del Conveni, es constituirà la comissió negociadora. La negociació s iniciarà en un termini màxim de 15 dies a partir de la seva constitució.

2.3. Transcorreguts dos anys desde la denúncia del conveni col.lectiu sense que s hagi acordat un nou conveni o dictat un laude arbitral, aquest perdrà, malgrat pacte en contrari, vigència i s aplicarà, si l haguera, el conveni col.lectiu d àmbit superior que fora d aplicació.

Les condicions pactades en aquest Conveni són mínimes i constitueixen un tot orgànic, unitari i indivisible, i per tant, als efectes de la seva aplicació pràctica, serà considerades globalment i conjuntament.

Es declara com principi general del Conveni el respecte a la igualtat entre homes i dones, sense diferenciació de condició, drets i deures per raó de sexe. El conveni s ha d interpretar a l empara del que estableix la Llei Orgànica 3-2007 de 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes, i l article 17 de l Estatut dels empleats. Totes les referències incloses al text del Conveni a empleats o empleades s han d entendre fetes a empleats-des.

5. 1. En el termini màxim de trenta dies a partir de la signatura d aquest Conveni,es constituirà una comissió paritària, integrada per d entre un i quatre membres designats pels representants dels treballadors i d entre un i quatre membres designats per la Corporació. Els membres de la comissió paritària, així com els seus substituts, serà comunicats per escrit a totes les parts que la integren.

5.2. La comissió paritària podrà ser convocada per tal d aclarir qualsevol dubte o conflicte que sorgeixi sobre el compliment i interpretació d aquet Conveni. Es podrà convocar a sol·licitud de qualsevol de les parts, especificant els temes a tractar, i en aquest cas, la comissió paritària s haurà de reunir en el termini màxim de 15 dies hàbils a partir de la seva petició.

5.3. En especial la comissió paritària intervindrà amb caràcter previ a la interposició de qualsevol reclamació derivada de la interpretació a aplicació d allò que disposa el present Conveni; així mateix, intercedirà en qualsevol supòsit de concurrència d aquest.

5.4. Perquè els acords de la comissió paritària siguin vàlids, serà necessària l aprovació per majoria dels membres presents a la sessió, sempre i quan hi hagi com a mínim tres representants dels representants dels treballadors i tres representants de la Corporació.

Seran funcions específicament assignades a la comissió paritària:

- Control, seguiment i vigilància de l acompliment del Conveni

- Emetre els informes que li sol·liciti la corporació o la representació sindical dels empleats sobre les matèries contingudes en el Conveni.

- Resoldre a petició de qualsevol empleat o dels seus representants, les qüestions que puguin presentar conflicte en la interpretació i-o aplicació dels articles del present Conveni Col·lectiu

- Qualsevol altra que determinin les disposicions legals vigents en matèria de convenis col·lectius i normativa concordant.

Els funcionaris tenen dret als deures de càracter individual establerts a l article 14 de la Llei 7-2007, de 12 d abril, de l estatut bàsic de l empleat públic així com a exercir-los col.lectivament de conformitat amb l establert a l article 15 del mateix text legal.

Pel que fa al règim de l adquisició i pèrdua de la condició de funcionari s estableix que de conformitat amb l article 300 del Decret legislatiu 2-2003, de 28 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya ha de ser idèntic als dels funcionaris de l Administració de la Generalitat de Catalunya i per tant, es regularà segons el disposat al Capítol 1 del Títol 4 del Decret Legislatiu 1-1997, de 31 d octubre, pel qual s aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Pel que fa al règim de selecció de personal es regularà segons el disposat al Capítol 3 del Títol 4 del Decret Legislatiu 1-1997, de 31 d octubre, pel qual s aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Pel que fa al règim de la promoció interna es regularà segons el disposat al Capítol 4 del Títol 4 del Decret Legislatiu 1-1997, de 31 d octubre, pel qual s aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Així mateix, la Corporació es compromet a facilitar els mitjans per tal de potenciar la formació de tot el personal funcionari mitjançant la contractació de cursos de formació.

Pel que fa a les retribucions i estructura salarial dels funcionaris de carrera, funcionaris interins i funcionaris en pràctiques s estarà al disposat al Capítol 3, articles 21 a 26 i 28 a 30, de la Llei 7-2007, de 12 d abril, de l estatut bàsic de l empleat públic.

12.1. Dietes: s entenen com a dietes, les quantitats monetàries excepcionals a què té dret el personal funcionari de l Ajuntament de Deltebre pels conceptes següents:

Dinar o sopar: mitja dieta

Dinar i sopar: dieta completa

L import per cada concepte s ha de fixar, per cada exercici, en les bases d execució del pressupost general de l Ajuntament de Deltebre.

12.2. Desplaçaments: s entén com desplaçament la utilització pel personal funcionari de l Ajuntament de Deltebre qualsevol mitjà de transport per raó de la seva activitat o servei.

12.2.1. Les quantitats a què té dret el personal funcionari per aquest concepte són: l abonament del bitllet o passatge quan utilitzin línies regulars de transport aeri, marítim o terrestre. Quan s utilitzi com a mitjà de transport qualsevol de les línies abans esmentades, la tarifa sempre serà la corresponent a la classe turista. En cas d utilització de vehicle propi s abonarà la quantitat que resulti de multiplicar el nombre de quilometres per l import que es fixi per quilòmetre. La utilització de via ràpida (autopista) és sempre obligatori en tots els desplaçaments que aquesta pugui utilitzar.

12.2.2. L import per quilòmetre s ha de fixar, per a cada exercici, en les bases d execució del pressupost general de l Ajuntament de Deltebre i s aplicarà la normativa vigent.

12.2.3. El quilometratge s ha de fixar, per a cada exercici, en les bases d execució del pressupost general de l Ajuntament de Deltebre i s aplicarà la normativa vigent.

12.2.4. Totes les despeses en concepte de dietes i quilometratge s han de justificar.

12.2.5. Així mateix, en el supòsit que es produeixi algun sinistre que comporti la reparació i-o substitució del vehicle propietat de l empleat, l Ajuntament es farà càrrec de les despeses que s ocasionin.

13.1. Si durant la vigència d aquest pacte, per raó del servei, algun treballador realitza treballs de superior categoría a la seva, aquest percebrà automàticament la quantía asignada a aquest lloc de treball. En cap cas podrà ser obligat a realitzar aquestes funcions sense percebre el sou corresponent.

13.2. Si per circumstàncies especials degudament justificades, l Ajuntament necessita que un funcionari realitzi funcions de categoria inferior, seria sense pèrdues en el seu sou.

Pel que fa als drets i llibertats sindicals dels funcionaris s estarà al disposat als articles 106 i 107 del Decret Legislatiu 1-1997, de 31 d octubre, pel qual s aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

No obstant això, de conformitat amb l establert a la disposició addicional setena de la Llei 5-2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l impost sobre les estades en establiments turístics, se suspenen parcialment els pactes i acords sindicals i esdevenen inaplicables les clàusules dels convenis col·lectius pel que fa als alliberaments institucionals i dispenses a temps total d assistència al treball en favor de les organitzacions sindicals i al nombre d hores de crèdit horari sindical dels delegats sindicals i representants del personal funcionari.

Pel que fa al dret de reunió, s estarà al disposat a l article 46 de La Llei 7-2007, de 12 d abril, pel qual s aprova l estatut bàsic de l empleat públic.

16.1. La jornada de treball del personal funcionari de l Ajuntament de Deltebre serà com a mínim, de trenta-set hores i mitja setmanals, amb un descans de 30 minuts en el cas de realitzar un treball superior a sis hores. Els 30 minuts es computaran des del moment en el que el treballador deixa de prestar serveis fins que torna a ocupar el lloc de treball corresponent.

16.2. En casos de necesitat i excepcionalment disposa de flexibilitat horària per començar la seva jornada diària fins a 15 minuts després de l inci del seu horari. En aquest supòsit, el temps deixat de treballar s ha de recuperar diàriament.

16.3. L horari d atenció al públic serà de 9:00 a 14:30 hores, de dilluns a divendres.

16.4. Els dies 24 i 31 de desembre gaudiran de festa tot el personal, amb serveis mínims alternativament.

16.5. S annexa horari laboral.

17.1. El personal funcionari i laboral no podrà prestar serveis fora de l horari establert, malgrat això, si per necessitats imperioses del servei se n haguessin de fer, el nombre de les mateixes serà l imprescindible per atendre la urgència de la tasca a portar a terme, i sempre hauran d estar autoritzades pel cap directe.

17.2. Les hores extraordinàries s han de compensar amb temps de descans, d una hora i mitja per hora treballada de dilluns a divendres. Les hores extraordinàries realitzades en dissabte, diumenge i festiu es compensaràn a raó de dos hores per hora treballada. Es considera festiu el dia 5 de gener a partir de les 15 hores.

17.3. Les hores extraordinàries realitzades en jornada de nocturnitat, es a dir, les realitzades entre les 22 hores i les 6 hores es compensaràn a raó de dos hores per una treballada.

17.4. A petició de l empleat-da i amb l acceptació del seu cap directe, es podran compensar les hores extraordinàries amb temps de treball en un període màxim de l any en curs no podent ser acumulables.

Les hores extraordinàries realitzades durant els últims tres mesos de l any podrán ser compensades dintre dels quatre mesos de l any següent.

17.5. Les hores extraordinàries s han de comunicar per escrit setmanalment a la secretaria de la Corporació i ha de figurar el motiu que les hagi justificat.

18.1. Requisits de concessió

18.1.1. Les reduccions de jornada establertes per aquesta llei són incompatibles amb l autorització de compatibilitat, que resta suspesa d ofici fins al finiment del termini de la reducció.

18.1.2. No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l exerceixin d una manera alternativa i sense que el termini global superi l establert com a màxim.

18.2. Reducció de jornada amb reducció proporcional de retribucions.

Sens perjudici del que estableix l article 26.a, les persones que per raó de guarda legal tenen cura directa d un fill o filla menor de dotze anys poden gaudir d una reducció d un terç o de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions. Només si les necessitats del servei ho permeten, aquesta reducció pot ésser d una altra fracció de jornada, que ha d ésser en tot cas d entre la vuitena part i la meitat de la jornada.

18.3. Reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda.

18.3.1. Les persones amb una discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres públics o privats tenen dret a una reducció de jornada de treball equivalent al temps que hi han de dedicar, sense pèrdua de llurs retribucions íntegres.

18.3.2. Per a gaudir d aquesta reducció de jornada cal un informe del servei mèdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en l horari laboral.

18.4. Reducció de jornada d un terç o de la meitat amb dret al 80% o al 60% de les retribucions

Les persones a les quals s aplica aquesta llei poden gaudir d una reducció d un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de la retribució, respectivament, en els supòsits següents:

Per a tenir cura d un fill o filla menor de sis anys, sempre que s e n tingui la guarda legal.

Per a tenir cura d una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, sempreque s e n tingui la guarda legal.

Perquè tenen a càrrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ésser autònom, o que requereix dedicació o atenció especial.

Les dones víctimes de la violència de gènere, per a fer efectiva llur protecció o llur dret a l assistència social íntegra.

19.1. L article 94 del Decret legislatiu 1-1997, de 31 d octubre, reconeix el dret al gaudiment d un mes de vacances retribuïdes durant cada any complet de servei actiu, previsió que s ha de complementar, en el seu cas, amb la garantia mínima de gaudiment de 22 dies hàbils de vacances a l any que reconeix l EBEP.

A l efecte del còmput de les vacances que preveu l article 17.1 del Decret 295-2006, de 18 de juliol, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l Administració de la Generalitat, si les vacances es gaudeixen en un sol període, independentment de si aquest comença o no en dia 1, s han de garantir 22 dies hàbils de vacances a l any, o el nombre de dies proporcional que correspongui si el temps treballat és inferior a l any. No tenen la consideració de dies hàbils els dissabtes, sens perjudici de les adaptacions que s efectuïn per als horaris especials. En cas de gaudiment fraccionat de les vacances, entenent que hi ha fraccionament quan entre dos períodes de vacances hi ha almenys una setmana natural de treball efectiu, s han de garantir els 23 dies laborables a què fa referència l article 17.2 de l esmentat Decret.

19.2. Anualment, dins del primer trimestre de cada any es presentarà a la secretaria de la Corporació un pla de vacances que serà aprovat per la Junta de Govern Local. A més, es garantirà que tots els empleats facin catorze festes anuals dos de les quals seran locals i aprovades per ple municipal.

19.3. A partir de l entrada en vigor de la Llei 5-2012 de 20 de març se suspenen els acords i pactes sindicals que estableixin qualsevol sistema de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en el gaudiment de dies addicionals de vacances.

Esdevenen inaplicables, amb els mateixos efectes, les condicions regulades pels convenis col·lectius que estableixen sistemes de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en la percepció de quantitats en metàl·lic o en el gaudiment de dies addicionals de vacances o de lliure disposició sempre que, en aquest darrer cas, superin els dies addicionals a què fa referència l article 48.2 de la Llei de l Estat 7-2007, del 12 d abril, de l Estatut bàsic de l empleat públic.

19.4. El que estableix aquesta disposició s aplica als acords, pactes i convenis col·lectius que, reconeixent les millores i els sistemes de premis a què fan referència els apartats 1 i 2 de la disposició addicional sisena de la Llei 5-2012, de 20 de març, són aplicables al personal funcionari.

20.1. Es poden concedir llicències per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el funcionari presta els seus serveis.

Només si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l Administració el funcionari té dret a percebre totes les seves retribucions. L apreciació d aquest interès de l Administració correspon als òrgans competents en matèria de personal.

No obstant això, excepcionalment, l Escola d Administració Pública pot establir en la convocatòria dels cursos l interès de l Administració.

20.2. Es poden concedir llicències per a assumptes propis, sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d aquesta llicència s ha de subordinar a les necessitats del servei.

20.3. Es determinaran per reglament les llicències que corresponguin per raó d una malaltia que impedeixi el desenvolupamen normal de les funcions públiques, d acord amb el règim de previsió social al qual el funcionari sigui acollit.

20.4 La petició de les llicències s haurà de fer amb una antel.lació mínima de 48 hores.

Article 21.1. Condicions d exercici

21.1.1. No es pot concedir un mateix tipus de permís a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l exerceixin d una manera alternativa i que el termini global no superi l establert com a màxim per a cada tipus de permís, a excepció del que disposen els articles 22.3, 22.4.5, 22.14 i 22.16.

21.1.2. Els permisos regulats per aquest capítol són retribuïts, llevat del permís a què fa referència l article 23.17.

21.1.3. Es concediran permisos per les causes següents sempre que estiguin degudament justificades.

21.1.4. Els permisos s hauran de sol.licitar amb una antel.lació mínima de 48 hores.

Article 21.2. Permís per trasllat de domicili.

Per traslladar-se de domicili sense canvi de residència, dos dies. Si comporta trasllat a una altra localitat, fins a quatre dies.

Article 21.3. Permís per exàmens.

Per a exàmens finals en centres oficials, un dia, i per altres proves definitives d avaluació i alliberadores en els esmentats centres, el temps indispensable per fer-les.

Article 21.4. Permís per deures públics o personals.

Per a deures inexcusables de caràcter públic o personal, durant el temps indispensable per complir-los.

Article 21.5. Permís per assumptes propis.

Es pot disposar de sis dies de permís l any, com a màxim, per assumptes personals sense justificació. La concessió d aquests dies de permís està subordinada a les necessitats del servei i en tot els casos s ha de garantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveis assumeix sense dany per a terceres persones o per la mateixa organització les tasques del funcionari o funcionària al qual es concedeix el permís.

Sens perjudici del que estableix aquest apartat, els funcionaris tenen dret de gaudir de dos dies addicionals en complir el sisè trienni. Aquest dret s incrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.

Article 21.6. Permís per matrimoni.

21.6.1. El permís per raó de matrimoni o per inici de convivència, en el cas de les unions estables de parella, té una durada de quinze dies naturals consecutius.

Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el termini d un any a comptar de la data del casament o de l inici de la convivència.

21.6.2. En el cas de les unions estables de parella, el desplegament reglamentari d aquesta llei ha d establir mecanismes amb efectes equivalents als de permís.

Article 21.7. Permís per matrimoni d un familiar.

Les persones a les quals és aplicable aquesta llei tenen dret a un permís d un dia d absència del lloc de treball per matrimoni d un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Aquest permís és ampliable a dos dies si el matrimoni té lloc fora de Catalunya.

Article 21.8. Permís per maternitat.

21.8.1. El permís per maternitat té una durada de setze setmanes ininterrompudes, que són ampliables, en els casos de part, acolliment o adopció múltiple, a dues setmanes més per cada fill o filla a partir del segon i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors.

L altre progenitor o progenitora, sempre que tingui la guarda legal del fill o filla, pot fer ús de tot el permís de maternitat, o de la part que en resti, en el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en el cas de guardalegal exclusiva.

21.8.2. En el cas de filiació biològica, el període de permís pot començar abans o immediatament després del part. Les sisprimeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori per a la mare.

21.8.3. En el cas d adopció o acolliment, el període de permís per maternitat computa a partir de la sentència judicial o resolución administrativa. Si es tracta d una adopció internacional el permís pot començar fins a sis setmanes abans.

21.8.4. La persona que gaudeix del permís per maternitat ho pot fer a temps parcial, d una manera ininterrompuda. La manera en què es distribueix el temps de permís requereix l acord previ entre la persona afectada i l òrgan competent per a la concessió del permís. En el cas de filiació biològica, la mare pot gaudir del permís a temps parcial només a partir de la sisena setmana posterior al part. El permís per maternitat a temps parcial és incompatible amb els permisos per lactancia o per fills prematurs i amb la reducció de jornada per guarda legal.

21.8.5. El progenitor o progenitora que gaudeix del permís per maternitat pot optar perquè l altre progenitor o progenitora gaudeixi d una part determinada i ininterrompuda d aquest permís. El permís es distribueix a opció del progenitor o progenitora que gaudeix de la primera part del permís. Els progenitors poden gaudir de

lacompartició del permís d una manera simultània o successiva, sense superar les setze setmanes o el temps que correspongui en els casos de part, acolliment o adopció múltiple. En el cas de la filiació biològica, si s opta per gaudir de la segona part del permís successivament al de la mare, només es pot fer a partir de la sisena setmana posterior al part i sempre que, en el moment de fer-se efectiva aquesta opció, la incorporació de la mare al treball no comporti un risc per a la seva salut.

21.8.6. L opció exercida per un progenitor o progenitora en iniciar-se el període de permís per maternitat en favor de l altre progenitor o progenitora a fique aquest gaudeixi d una part del permís pot ésser revocada en qualsevol moment per aquell si s esdevenen fets que fan inviable l aplicació d aquesta opció, com ara l absència, la malaltia o l accident, o també l abandonament de la família, la violència o altres causes equivalents, llevat que aquests tres darrers casos siguin imputables al primer progenitor o progenitora.

Article 21.9. Permís per naixement, adopció o acolliment.

El progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat té dret a un permís de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies següents a la data de naixement, o a l arribada del menor o la menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas d adopció o acolliment. En el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s amplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en són tres o més.

Article 21.10. Permís de paternitat.

21.10.1. El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives.

21.10.2. El progenitor o progenitora pot gaudir d aquest permís durant el període comprès des del finiment del permís per naixement del fill o filla, des de la resolució judicial per la qual es constitueix l adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d acolliment, i fins que fineixi el permís per maternitat, o també immediatament després del finiment d aquest permís.

21.10.3. El progenitor o progenitora d una família monoparental, si té la guarda legal exclusiva del fill o filla, també pot gaudir del permís de paternitat a continuació del de maternitat.

Article 21.11. Permís per lactància.

21.11.1. El permís per lactància és d una hora diària d absència del lloc de treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopció o acolliment múltiple el permís és de dues hores diàries, les quals es poden dividir en dues fraccions d una hora. El període del permís s inicia un cop finit el permís per maternitat i té una durada màxima de vint setmanes.

21.11.2. A petició de l interessat o interessada, les hores del permís de lactància es poden compactar per a gaudirne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d inici del període de permís i tenint en compte les necessitats del servei.

Article 21.12. Permís per a atendre fills prematurs.

En el cas de naixement d un fill o filla prematur o que hagi d ésser hospitalitzat a continuació del part, s atorga un permís equivalent al temps d hospitalització fins a un màxim de dotze setmanes. Aquest permís s inicia a partir del finiment del permís per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l adopció o l acolliment.

Article 21.13. Permís durant el període de vacances.

Si el període del permís de maternitat, de paternitat o d atenció de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el període de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el permís. El còmput de les vacances s inicia l endemà de la data de finiment del permís.

Article 21.14. Permís per a atendre fills discapacitats.

Els progenitors amb fills discapacitats tenen dret conjuntament a permisos d absència del lloc de treball per a poder assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport. Així mateix, tenen dret a dues hores de fl exibilitat horària diària per a poder conciliar els horaris dels centres d educació especial o dels altres centres on el fill o filla discapacitat rep atenció.

Article 21.15. Permís prenatal.

21.15.1. Les dones embarassades tenen dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exàmens prenatals i a tècniques de preparació per al part, durant el temps necessari per a dur a terme aquestes pràctiques, amb la justificació prèvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball.

21.15.2. Les parelles que opten per l adopció o l acolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per a dur a terme els tràmits administratius requerits per l administració competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificació prèvia que s han de fer dins la jornada de treball.

Article 21.16. Permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d un familiar fins al segon grau.

El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies laborables. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies laborables.

Article 21.17. Permís sense retribució per a atendre un familiar.

Es poden concedir permisos sense retribució per a atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de deu dies i màxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos més.

Aquest permís és incompatible amb l autorització de compatibilitat, que resta suspesa d ofici fins al finiment del permís.

Article 21.18. Permisos per situacions de violència de gènere.

Les dones víctimes de situacions de violència de gènere que, per aquest motiu, s hagin d absentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes d assistència es considerin justificades d acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. Així mateix, tenen dret a les hores de fl exibilitat horària que, d acord amb cada situación concreta, siguin necessàries per a llur protecció o assistència social.

Article 21.19. Permisos de fl exibilitat horària recuperable.

Es poden autoritzar permisos d absència del lloc de treball d un mínim d una hora i un màxim de set i mitja per a visites o proves mèdiques d ascendents o descendents de segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps d absència l ha de recuperar la persona afectada durant la mateixa semana en què gaudeix del permís, tenint en compte les necessitats del servei. Aquests permisos poden ésser puntuals o periòdics.

22.1. S autoritzaran permisos d absència del lloc de treball per temps indispensable per assistir a visites, proves o intervencions mèdiques justificades pròpies.

22.2. S autoritzaran permisos d absència del lloc de treball per temps indispensable per assistir a visites, proves o intervencions mèdiques justificades per acompanyar als familiars de primer grau, per consanguinitat o afinitat.

Els funcionaris es poden trobar:

a) En actiu.

b) En excedència voluntària.

c) En serveis en altres administracions.

d) En serveis especials.

e) En suspensió d ocupació.

f) En excedència forçosa.

g) En excedència voluntària incentivada.

h) En expectativa de destinació.

Article 23.1. Situació de servei actiu.

23.1.1. Es troba en situació de servei actiu el funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i desenvolupa un lloc de treball o que és en situació de disponibilitat, de comissió de servei, de llicència o de permisos que comporten la reserva del lloc de treball.

23.1.2. El supòsit de disponibilitat es donarà quan un funcionari cessi en un lloc de treball i encara no hagi obtingut la destinació en un altre lloc.

23.1.3. La comissió de servei, que tindrà caràcter temporal i no podrà durar més de dos anys, es donarà exclusivament per necessitats del servei; significarà la destinació a un lloc de treball diferent d aquell que el funcionari ocupava i implicarà la reserva d aquest lloc.

Si aquesta comissió de servei fos de caràcter forçós i impliqués el canvi de la localitat de destinació, donarà lloc a les indemnitzacions establertes per reglament.

Article 23.2. Situació d excedència voluntària.

23.2.1. L excedència voluntària significa el cessament temporal de la relació de treball, sense dret a percebre cap tipus de retribucions.

23.2.2. L excedència voluntària es pot concedir a petició del funcionari en els casos següents:

a) Per interès particular. Per poder sol·licitar aquesta excedència cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els cinc anys immediatament anteriors, i no s hi pot romandre menys de dos anys continuats.

Procedirà així mateix declarar en excedència voluntària als funcionaris públics quan, finalitzada la causa que va determinar el passi a una situació diferent a la de servei actiu, incompleixin la obligació de sol·licitar el reingrés en el termini establert reglamentàriament.

Els funcionaris públics que prestin serveis en organismes o entitats que quedin exclosos de la consideració de sector públic als efectes de la declaració d excedència voluntària prevista en la lletra c) d aquest apartat, seran declarats en la situació d excedència voluntària regulada en aquesta lletra a), sense que els sigui d aplicació els terminis de permanencia en aquesta.

b) per tenir cura d un fill o filla. Aquesta es podrà sol.licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o resolució judicial de constitució de l adopció o acolliment i amb una durada màxima de tres anys a comptar des de la data de naixement, sentència o resolució judicial de constitució de l adopció o l acolliment.

Aquest període d excedència computa a efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del Grau personal i del sistema de previsió o drets passius així com també el dret al lloc de treball amb destí definitiu.

c) Per incompatibilitats. Es concedeix si els funcionaris públics es troben en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l autorització pertinent de compatibilitat, d acord amb la legislació d incompatibilitats. L òrgan competent pot concedir automàticament i d ofici aquest tipus d excedència.

d) per al manteniment de la convivència. Aquesta excedència pot sol.licitar-se amb una duració mínima de dos anys i màxima de quinze anys, quan el cònjuge o convivent ha de residir en un altre municipi perquè ha obtingut un lloc de treball estable.

Aquest període d excedència no computa a efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del Grau personal i del sistema de previsió o drets passius així com tampoc el dret al lloc de treball amb destí.

e) per tenir cura de familiars. Aquesta excedència es podrà sol.licitar per la cura d un familiar fins al segon Grau de consanguinitat o afinitat inclòs, amb la condició de que la persona la qual s ha de tenir cura no es pugui valdre ni exercir cap activitat retributiva.

La durada serà d un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys, segons el Grau de dependència que s acrediti pel familiar el qual s ha de tenir cura.

Aquest període d excedència computa a efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del Grau personal i del sistema de previsió o drets passius així com també el dret al lloc de treball amb destí definitiu.

f) per violència de gènere. Aquesta excedència s atorga a les dones víctimes de la violència de gènere pel temps que ho sol.liciti.

Aquest període d excedència computa a efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del Grau personal i del sistema de previsió o drets passius així com també el dret al lloc de treball per un període de sis mesos sens perjudici de que aquest termini pugui ser prorrogat segons el disposat en la normativa sobre violència de gènere.

23.2.3. No es pot concedir l excedència voluntària a un funcionari que estigui sotmès a expedient disciplinari o pendent del compliment d una sanció, sens perjudici del que sigui establert per reglament per als supòsits a què es refereixen la lletra c) de l apartat 2.

23.2.4. El temps que hom roman en la situació d excedència voluntària no es computa a efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de plaça i destinació.

23.2.5. El Govern pot aprovar mesures específiques per incentivar l excedència voluntària, les quals han de determinar-ne l àmbit d aplicació, els incentius i les condicions i els requisits que cal complir per poder-la sol·licitar.

En tot cas, la declaració de la situació d excedència voluntària incentivada resta condicionada a les necessitats del servei.

L excedència voluntària incentivada té una durada de cinc anys i impedeix d ocupar llocs de treball en el sector públic sota cap tipus de relació funcionarial o contractual, ja sigui de naturalesa laboral o administrativa. Un cop transcorregut el termini de cinc anys, es passa automàticament, si no se sol·licita el reingrés, a la situació d excedència voluntària per interès particular.

El que estableixen els apartats 3 i 4 s aplica igualment a la situació d excedència voluntària incentivada.

23.2.6. Durant els 3 anys següents a l entrada en vigor de la Llei 5/2012, de 20 de març del Parlament de Catalunya, es podrà demanar una excedència voluntària d un a tres anys amb reserva del lloc de treball per al personal funcionari i al comput del temps a efectes de triennis i grau personal.

Article 23.3. Situació de serveis en altres administracions.

23.3.1. Els funcionaris en actiu, propis o integrats en cossos, escales, o places singulars de l ajuntament, que mitjançant els sistemes de provisió de llocs o per transferència de serveis passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball adients als propis del seu cos o escala en altres administracions queden, respecte a la Generalitat, en la situació de serveis en altres administracions públiques. En aquesta situació, els funcionaris conserven la condició de funcionaris de la Generalitat, però sense reserva de plaça i destinació, i se ls aplica el règim estatutari vigent en l administració pública en què prestin els serveis.

El que estableix el paràgraf anterior pel sistema de provisió de llocs o perquè són objecte de transferència de serveis a altres administracions públiques, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball en aquestes.

23.3.2. Els funcionaris procedents d altres administracions públiques que han accedit a la Generalitat i no estan integrats en cossos, escales o places singulars d aquesta han de cessar totalment en la seva vinculació amb la Generalitat si passen a prestar serveis amb caràcter permanent en una altra administració pública.

Article 23.4. Situació de serveis especials.

23.4.1. Els funcionaris de la Generalitat seran declarats en situació de serveis especials:

a) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d organitzacions internacionals o supranacionals.

b) Quan siguin autoritzats per la Generalitat a prestar serveis o col·laborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperació, o a complir missions per períodes superiors a sis mesos en organismos internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació nacionals o internacionals.

c) Quan siguin nomenats per ocupar càrrecs polítics a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l Estat o en altres comunitats autònomes.

d) Quan siguin designats per les Corts Generals per formar part dels òrgans constitucionals o d altres òrgans l elecció dels quals correspon a les cambres.

e) Quan accedeixin a la condició de diputats o senadors de les Corts Generals o de membres del Parlament de Catalunya, llevat del cas que, respectant les normes d incompatibilitat, desitgin continuar en actiu.

f) Quan ocupin càrrecs electius retribuïts i de dedicació exclusiva en les corporacions locals o quan prestin serveis en els gabinets de la Presidència del Govern de l Estat, dels ministres i dels secretaris d Estat o en llocs classificats com a personal eventual en la relació de llocs de treball de la Generalitat i de les entitats locals i no optin, en el cas de passar a ocupar llocs d eventual, per continuar en actiu.

g) Quan siguin nomenats per a qualsevol càrrec de caràcter polític que sigui incompatible amb l exercici de la funció pública.

h) Quan compleixin el servei militar o una prestació substitutiva equivalent.

i) Quan siguin adscrits als serveis del Tribunal Constitucional o del Defensor del Pueblo.

j) Quan adquireixin la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.

k) Quan siguin elegits membres del Parlament Europeu.

23.4.2. Als funcionaris en situació de serveis especials se ls computa el temps que romanguin en aquesta situació als efectes de consolidació del grau personal, dels triennis i dels drets passius i tenen dret a la reserva de plaça o destinació.

Pel que fa a la consolidació del grau personal, cal atenir-se al que disposa l article 82 del Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d octubre pel qual s aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, modificat per Llei 21/2001 de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

En tots els casos rebran les retribucions del lloc o el càrrec efectiu que ocupin i no les que els corresponguin com a funcionaris, sens perjudici del dret a percebre els triennis que poguessin tenir reconeguts com a funcionaris.

Article 23.5. Situació de suspensió d ocupació.

23.5.1. La suspensió d ocupació d un funcionari, que pot ser provisional o ferma, es declara si ho determina l autoritat o l òrgan competent com a conseqüència d un procediment judicial o disciplinari que li hagi estat instruït.

23.5.2. La condemna i la sanció de suspensió determinaran la pèrdua del lloc de treball, que es podrà proveir mitjançant els sistemes establerts per aquesta Llei. La suspensió per condemna criminal es podrà imposar com a pena o a conseqüència de la inhabilitació per a l exercici de càrrecs i de funcions públiques, amb el caràcter de principal o d accessòria i en els termes de la sentència en què fos acordada. La imposició de la pena d inhabilitació especial per a la carrera del funcionari o d inhabilitació absoluta per a l exercici de funcions públiques, si és amb caràcter perpetu, determina la baixa definitiva del funcionari en el servei, sense altra reserva de drets que els consolidats a efectes passius.

23.5.3. El temps de suspensió per sanció disciplinària no podrà excedir el màxim assenyalat per a aquest tipus de sanció.

Durant aquest període, el funcionari no tindrà dret a cap retribució i quedarà privat dels drets inherents a la seva condició.

23.5.4. Com a mesura cautelar, en iniciar-se un expedient disciplinari per fets directament relacionats amb les funcions que tingui encomanades, el funcionari podrà ser traslladat a un altre lloc de treball dins la mateixa localitat.

Si, una vegada resolt l expedient, no se n derivés la comissió de cap falta, s acordarà la reincorporació immediata del funcionari al seu lloc de treball.

23.5.5. En la incoació i la tramitació d un expedient disciplinari per falta greu o molt greu es pot acordar excepcionalment, com a mesura cautelar, la suspensió provisional del funcionari per un període de tres mesos, prorrogables en el cas de faltes molt greus per tres mesos més, si els fets revesteixen una transcendència especial o en pot derivar un perjudici per als serveis públics o pot resultar perjudicada la investigació dels fets. Mentre duri aquesta situació de suspensió, el funcionari percep provisionalment les retribucions bàsiques i, si s escau, l ajut familiar.

Si el funcionari no resulta sancionat o la sanció per l expedient és inferior a la suspensió complerta, es reincorpora al seu lloc de treball i el temps d excés se li computa com a temps de servei actiu, amb dret a totes les retribucions.

23.5.6. Quan esdivingui definitiva la suspensió provisional de funcions segons l art. 98.4 de la Llei 7/2007 de 12 d abril de l Estatut Basic de l empleat públic s establirà l obligació de devolució de les quantitats percebudes durant el temps de permanencia en la situació de suspensió d ocupació provisional.

Article 23.6. Excedència forçosa.

23.6.1. És procedent de declarar l excedència forçosa en els casos següents:

a) Si, d acord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs de treball i no és possible de mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de llocs vacants amb dotació pressupostària.

b) Si un funcionari que ha estat declarat en situació de suspensió ferma sol·licita el reingrés, pel fet d haver complert la sanció imposada, i aquest no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.

23.6.2. Els excedents forçosos tenen dret a percebre les retribucions bàsiques i, si s escau, l ajut familiar. El temps d excedènciaforçosa és computable a efectes de drets passius i de triennis.

23.6.3. Els excedents forçosos són reingressats provisionalment quan es produeix una vacant amb dotació pressupostària, i tenen dret preferent els excedents per tenir cura d un fill, després els excedents per reducció de llocs de treball i en darrera instància els excedents procedents d una suspensió ferma. Els excedents forçosos han de participar necessàriament en tots els concursos de trasllats que es convoquin que siguin adequats per al seu cos o escala; en cas de no ferho, són declarats en situació d excedència voluntària per interès particular.

Article 23.7. Situació d expectativa de destinació.

Els funcionaris als quals hagi estat suprimit el lloc de treball com a conseqüència d una redistribució d efectius o d altres mesures de racionalització de l organització administrativa i de personal regulades per aquesta Llei que no hagin obtingut destinació poden ser declarats en situació d expectativa de destinació.

En la situació d expectativa de destinació, els funcionaris perceben les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal que correspongui i el 50% del complement específic del lloc que desenvolupaven en passar a aquesta situació.

Els funcionaris en situació d expectativa de destinació estan obligats a:

a) Acceptar les destinacions que se ls ofereixin en llocs de característiques similars a les que desenvolupaven.

b) Participar en els concursos per a llocs adequats al seu cos, escala o categoria.

c) Participar en els cursos de capacitació a què se ls convoqui.

El període màxim de durada de la situació d expectativa de destinació és d un any, transcorregut el qual es passa a la situació d excedència forçosa.

24.1. En el compliment de les seves funcions, encaminades a la satisfacció dels interessos generals, els funcionaris han de respectar rigorosament els principis d actuació derivats de l article 103 de la Constitució.

24.2. Especialment, el personal funcionari tindrà el deure de:

a) Complir la Constitució, l Estatut de Catalunya i les altres disposicions que afecten l exercici de les seves funcions.

b) Complir estrictament, imparcialment i eficaçment les obligacions pròpies del seu lloc de treball, complir les ordres rebudes que es refereixen al servei i formular, si s escau, els suggeriments que creu oportuns. Si les ordres eren, a judici seu, contràries a la legalitat, podrà sol·licitar-ne la confirmació per escrit i, un cop rebuda, podrà comunicar immediatament per escrit la discrepància al cap superior, el qual decidirà. En cap cas no es compliran les ordres que impliquen comissió de delicte.

c) Guardar reserva total respecte als assumptes que coneix per raó de les seves funcions, excepte quan es cometen irregularitats i el superior jeràrquic, un cop advertit, no les esmena.

d) Comportar-se en les relacions amb els administrats amb la màxima correcció i procurar en tot moment de prestar el màxim d ajut i d informació al públic.

e) Esforçar-se per facilitar i exigir als subordinats el compliment de les seves obligacions, mitjançant les instruccions i les ajudes que calguin, i mantenir en tot moment la cordialitat amb ells i amb els seus companys.

f) Vetllar pel propi perfeccionament professional i, en particular, esforçar-se en el perfeccionament del coneixement del català per tal d utilitzar-lo adequadament en la seva feina, i assistir amb aquesta finalitat als cursos que imparteixin els centres de formació.

g) Complir estrictament la jornada i l horari de treball, els quals es determinaran per reglament en funció de la millor atenció als administrats, dels objectius assenyalats en els serveis i del bon funcionament d aquests.

h) No alterar voluntàriament, per cap mitjà, les seves condicions físiques i psíquiques ni induir altre personal a ferho, quan això pugui afectar d una manera considerable el funcionament regular dels serveis o la tasca que té encomanada.

24.3. El personal al servei de la Generalitat no serà obligat a residir a la localitat on treballa, llevat dels casos en què per raó del servei el deure de residència sigui necessari.

Això no podrà ser obstacle per a l estricte compliment de la jornada i de l horari de treball.

24.4. Excepcionalment es podrà exigir al personal al servei de la Generalitat l execució de tasques fora de l horari ordinari.

Els funcionaris seran responsables de la bona gestió dels serveis encomanats i procuraran resoldre per iniciativa pròpia les dificultats que trobin en el compliment de la seva funció. Aquesta responsabilitat no exclou la que pugui correspondre als seus superiors jeràrquics.

Sens perjudici de la seva responsabilitat pel funcionament dels serveis públics regulada per l article 106.2 de la Constitució i del deure de rescabalar els danys causats, l Administració podrà dirigir-se contra el funcionari que en sigui la causa, en l àmbit d aquesta Llei, per culpa greu o per ignorància inexcusable, mitjançant la instrucció de l expedient corresponent, amb audiència a l interessat.

Igualment es podrà procedir si, per falta greu o per ignorància inexcusable, es produeixen danys o perjudicis als béns o els drets de l Administració.

Els particulars podran exigir al personal al qual es refereix aquesta Llei, mitjançant el procés declaratiu corresponent, el rescabalament dels danys causats en les seves persones o béns, si s han produït per culpa greu o per ignorancia inexcusable.

El que disposen els articles 26 i 27 s entén que és sens perjudici de posar els fets en coneixement de la Jurisdicció competent per si poguessin ser constitutius d infracció penal.

29.1. L organització del treball és facultat i responsabilitat de la corporació. Sense perjudici d això, es reconeix la facultat d emetre Informe previ, en un termini màxim de deu dies, en els supòsits de modificació de l organització general del treball que afecti a un col·lectiu generalitzat d empleats i que comporti canvis qualitatius.

29.2. L empleat restarà obligat a prestar els serveis corresponents d acord amb l objecte del lloc de treball que ocupi.

30.1. Cada lloc de treball de l Ajuntament de Deltebre estarà definit per criteris tècnics i específics en la relació de llocs de treball corresponent.

30.2. La corporació facilitarà a cada empleat que sol·liciti la definició genèrica de les funcions corresponents a cada lloc de treball, segons resulti de l estudi i aplicació de la classificació existents en cada moment.

En cas de reorganització o reducció numèrica de les places d una unitat administrativa, l Ajuntament adoptarà mesures per adscriure els empleats afectats a d altres unitats administratives, respectant la categoria i especialitat professional.

32.1. L Ajuntament de Deltebre estarà subjecte a l estricte compliment de la Llei 31/95, de 8 de novembre, de Prevenció de riscos laborals, i el seu desenvolupament reglamentari en allò que sigui d aplicació.

32.2. La representació dels empleats en l àmbit de la seguretat i salut vindrà determinada per la seva participació en el Comitè de Seguretat i Salut d acord amb la normativa vigent.

33.1. La corporació facilitarà a tots els empleats l Equip de Protecció Individual que correspongui al seu lloc de treball. El seu lliurament es durà a terme en funció de les necessitats dels empleats segons el seu lloc de treball i d acord amb la normativa vigent.

33.2. La neteja dels Equips de Protecció Individual, en cas necessari, és farà d acord a la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals.

33.3. Es obligatoria, per. a tots els empleats, l ús de tots els mitjans de seguretat posats a la seva disposició, i el seu incompliment motivarà l aplicació del règim disciplinari, sense perjudici de la corresponent sanció.

33.4. El servei de Prevenció donarà compte al Comitè de Seguretat i Salut Laboral, o si no és possible als delegats de prevenció en funció de les característiques especifiques de cada lloc de treball, dels Equips de Protecció Individual que correspondran a cada empleat en aplicació de la normativa vigent. El compliment del present article estarà sotmès a la supervisió dels Comitès de Seguretat i Salut.

34.1. La realització de la vigilància de la salut seguirà les prescripcions establertes a l article 22 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Es durà a terme en horari laborable, i si no fos possible es compensarà amb el temps de durada de la revisió més el temps empleat en el desplaçament, però mai en hores extraordinàries.

34.2. Si es comprova, mitjançant un control d inspecció mèdica, que el lloc de treball o activitat perjudica o pot perjudicar un determinat empleat, aquest serà traslladat, sempre que sigui possible, a un altre destí de la mateixa categoria conservant la mateixa retribució.

34.3. Excepcionalment la corporació, amb l aprovació del corresponent Comitè de Seguretat i Salut, podrà obligar a un empleat a fer la revisió mèdica per motius de seguretat.

34.4. Els protocols de la vigilància de la salut es consultaran al Comitè de Seguretat i Salut.

35.1. L Ajuntament de Deltebre considera com a objectiu primordial de la seva política d acció social aconseguir la total homegeneïtat en les condicions de la prestació de serveis per al personal que constitueix el col.lectiu laboral.

35.2. Tots els empleats acollits al present Conveni hauran d estar afiliats al règim general de la Seguretat Social.

35.3. Per aconseguir aquest objectiu s estableixen les prestacions dels articles següents.

36.1. Les absències al treball per raó de malaltia o accident s han de comunicar a la Secretaria i al cap inmediat superior abans de les dues primeres hores de l inici de la jornada, llevat de força major. Abans del tercer dia cal presentar comunicat de baixa que justifiqui l absència, amb efectes des del primer dia. Igualment, s ha de presentar un comunicat de confirmació, setamanalment en el cas de que s estableixi una baixa per IT.

36.2. Per mitjà dels seus serveis medics, l Ajuntament pot controlar les previsions temporals i evolucions de les baixes.

36.3. Quan la IT derivi de contingències comuns ela treballadors/es percebran les següents retribucions:

Del primer al tercer dia, ambdós inclosos, es percebrà un complement del 50% de les retribucions fixes i periòdiques del mes anterior.

Del quart al vintè dia, ambdós inclosos, un complement que sumat a la prestació econòmica reconeguda per la Seguretat Social, sigui equivalent al 75% de les retribucions fixes i periòdiques del mes anterior.

A partir del vint-i-unè, inclusivament, i fins que duri la baixa un 75 %. Aquest 75% podrà ser complementat per un

25% a criteri de la Junta de Govern.

36.4. Quan la IT derivi de contingències profesionals els treballadors/es percebran el 100% de les retribucions des del primer dia de la baixa.

36.5. En el cas de baixes d IT amb tractaments de quimioteràpies, radioteràpies, intervenció quirúrgica, hospitalització, les víctimes de violència de gènere i malalties o lesions greus percebran des del primer dia, el complement corresponent de la prestació econòmica de la Seguretat Social fins al 100% de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior.

36.6. Es consideraran malalties o lesions greus les establertes a l annex 1 del Real Decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l aplicació i desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer, o altre malaltia greu i aquelles d anàloga referència incloses les patologies de caràcter infecciós i/o contagiós, segons informació mèdica oficial.

Per sol·licitar aquest complement retributiu, el personal s haurà d adreçar al Servei de RH mitjançant un informe mèdic que refereixi que la causa d incapacitat temporal es troba dins de les establertes en l apartat anterior sense cap tipus d identificació de la patologia.

A petició de l empleat/da aquesta informació també es podrà efectuar a través dels serveis mèdics de la mútua d accidents de treball en el sí del control de la incapacitat temporal concertat.

36.7. Les absències al treball per part del personal de la Administració Pública, sempre que superin el límit de días d absències a l any establert en la Ordre (màxim de quatre dies del quals tres poden ser seguits) motivades per per enfermetat o accident sense donar lloc a una incapacitat temporal, comportarà la mateixa deducció de retribucions del 50% establer-ta per als tres primers dies d absència per incapacitat temporal.

37.1. Per part de l Ajuntament s establirà un fons destinat a proporcionar bestretes als funcionaris, consistent en una mensualitat de retribució líquida a tornar en deu mensualitats o en dos mensualiats de retribució líquida a tornar en catorze mensualitats, de conformitat amb l establert al Reial Decret Llei 2608 de 16 de desembre de 1929, sobre avançaments als funcionaris públics.

37.2. La concessió de les bestretes no podrà atorgar-se als funcionaris que no tinguin liquidats els compromisos de la mateixa naturalesa adquirits amb anterioritat.

37.3 La sol.licitud es presentarà al registre general i s hi especificarà la quantitat, la causa i els terminis de devolució.

37.4. La sol.licitud presentada es resoldrà per la Junta de Govern Local.

L Ajuntament de Deltebre té contractada una pólissa d assegurança de responsabilitat civil patronal que cobreix els risc en els quals puguin incorre els seus empleats en el desenvolupament de les funcions que tinguin asignades, sempre i quan no es determini, negligencia o mala fe del involucrat dictaminades per sentència judicial ferma.

Així mateix l Ajuntament mantindrà una pòlissa de conveni per accidents de treball per a tot el personal en actiu. El personal afectat tindrà el dret a les següents indemnitzacions:

Per mort: 36.000€

Per gran invalidessa, IPA i IPT: 72.000€

39.1.1. La jubilació forçosa es declararà d ofici quan el funcionari compleixi l edat determinada legalment.

39.1.2. Es podrà també declarar la jubilació forçosa, bé d ofici o bé a petició del funcionari i prèvia la instrucció del corresponent expedient, quan es trobi en situació d incapacitat permanent per acomplir les seves tasques o en un estat d inutilitat física o de debilitació de les facultats que li impedeixi d exercir correctament les funcions. En el cas que el funcionari estigui acollit al règim general de la Seguretat Social, cal atenir-se al que determina per a aquests casos aquest sistema de previsió.

39.1.3 El personal funcionari pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d edat. L òrgan competent per a declarar les jubilacions ha de resoldre de manera expressa i motivada l atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu, d acord amb alguna de les causes següents:

a) L aptitud per a l acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s ocupa.

b) La conducta professional, el rendiment o l assoliment d objectius.

c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans.

Així mateix, l òrgan competent pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament autoritzat.Sens perjudici del que estableix aquest apartat, s atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per a causar dret a la pensió de jubilació, d acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable.

La jubilació voluntària es declara a instància del funcionari, d acord amb el que sigui establert per reglament.

L article 67.4 de la Llei 7/2007 de 12 d abril de l Estatut Basic de l empleat públic reconeix el dret a la jubilació parcial quan l interessat reuniexi els requisits i condicions establertes pel Règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable.

El Govern de la Generalitat pot aprovar plans específics per incentivar la jubilació anticipada, els quals han de determinar-ne l àmbit d aplicació, els incentius i les condicions i els requisits que cal complir per poder-la sol·licitar.

En tot cas,la concessió de la jubilació anticipada incentivada resta condicionada a les necessitats del servei.

La declaració de jubilació anticipada incentivada impedeix d ocupar llocs de treball en el sector públic sota cap mena de relació funcionarial ocontractual, ja sigui de naturalesa laboral o administrativa.

Si es tracta de funcionaris pertanyents a cossos o escales de l Administració de la Generalitat que ocupen llocs de treball el desenvolupament dels quals requereix unes condicions físiques o psíquiques especials, sempre que no els correspongui la jubilació o la incapacitat, s han de reglamentar els mecanismes i els efectes perquè puguin prestar altres serveis, preferentment entre els propis del seu cos o escala o en llocs pertanyents a altres cossos o escales, en la mateixa localitat i que siguin adients al seu nivell de titulació, de formació i de coneixements.

Quan el treballador/a passi a situació de jubilat/da definitiu, i amb una antiguitat a l empresa de més de 15 anys, percebrà la totalitat d una mensualitat íntegra, com a premi pels serveis prestats.

L Ajuntament disposarà d un Fons Social per ajudar econòmicament als treballadors/es en casos excepcionals referents a la salut o situacions familiars greus que es resoldrán a l any posterior de la seva sol.licitud.

L Ajuntament es farà càrrec de la defensa jurídica dels funcionaris que es puguin veure inculpats en processos judicials civils o penals com a conseqüència de les seves actuacions normals o culposes per raó del treball o serveis, éssent a càrrec dels esmentats funcionaris els cassos derivats d actuacions doloses.

L incompliment de les obligacions pròpies dels funcionaris, si implica la comissió de fets o omissions constitutius de falta, dóna lloc a les sancions corresponents, independentment de les que, segons els casos, puguin derivar de les responsabilitats civils o criminals.

Les faltes es classificaran en:

a) Molt greus, que podran donar lloc a la separació del servei.

b) Greus.

c) Lleus.

Es consideraran com a faltes molt greus:

a) L incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l Estatut en l exercici de la funció pública.

b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

c) L abandonament del servei.

d) L adopció d acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l Administració o als ciutadans.

e) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals.

f) La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.

g) La violació de la neutralitat o de la independència polítiques, servint-se de les facultats atribuïdes per infl uir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

h) L incompliment de les normes sobre incompatibilitats.

i) L obstaculització de l exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

j) La realització d actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

k) La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la Llei.

l) L incompliment de l obligació d atendre els serveis mínims que siguin fixats, en cas de vaga, per tal de garantir la prestació de serveis que es considerin essencials.

m) La realització d actes dirigits a limitar la lliure expressió del pensament, de les idees i de les opinions.

n) El fet de causar per negligència greu o per mala fe danys molt greus al patrimoni i els béns de l Administració.

o) El fet d haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d un any.

p) L incompliment, pels responsables dels registres d Activitats i de Béns Patrimonials i d Interessos i pel personal que hi tingui accés, del deure de reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció, establert per la Llei d incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de l Administració.

Es consideren com a faltes greus:

a) L incompliment de les ordres que provenen dels superiors i les autoritats que pugui afectar la tasca del lloc de treball, dins els límits assenyalats per l article 25.2.b).

b) L abús d autoritat en l exercici del càrrec.

c) La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l Administració en l exercici de les seves funcions.

d) El fet d originar enfrontaments en els centres de treball o de prendre-hi part.

e) La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.

f) Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l Administració, als administrats o als companys.

g) L incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l Administració o s utilitza en benefici propi.

h) La intervenció en un procediment administratiu havent-hi motius d abstenció establerts per via legal.

i) La negativa a acomplir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de compliment urgent, d acord amb el que disposa l article 25.2.b) i 4.

j) L emissió d informes, l adopció d acords o l acompliment d actuacions manifestament il·legals, si causa perjudici a l Administració o als ciutadans i no constitueix falta molt greu.

k) El fet de causar danys greus en els locals, els materials o els documents del servei.

l) L atemptat greu contra la dignitat dels funcionaris o de l Administració.

m) L exercici d activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut l autorització pertinent.

n) La manca de rendiment que afecti el funcionament normal dels serveis, si no constitueix falta molt greu.

o) L incompliment injustificat de la jornada i l horari de treball que, acumulat, suposi un mínim de deu hores per mes natural.

p) La tercera falta injustificada d assistència al treball en un període de tres mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus.

q) Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada i l horari de treball.

r) La pertorbació greu del servei.

s) En general, l incompliment greu dels deures i les obligacions derivats de la funció encomanada al funcionari.

t) La reincidència en faltes lleus.

Es consideraran com a faltes lleus:

a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.

b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l Administració.

c) La manca d assistència al treball injustificada d un dia.

d) L incompliment de la jornada i l horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.

e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.

g) L incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.

h) L incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu.

52.1. El procediment per determinar la responsabilitat disciplinària i la imposició de sancions, si escauen, s ha d establir per reglament, el qual ha de garantir els principis de legalitat, contradicció, audiència, presumpció d innocència i proporcionalitat i que es doni compte dels expedients disciplinaris als òrgans de representació col·lectiva. La durada màxima de l expedient és de sis mesos, llevat que l Administració justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l inculpat.

52.2. Els òrgans competents per imposar les sancions són:

a) En el cas de faltes lleus, els secretaris generals, directors generals o assimilats, respecte al personal que en depengui, mitjançant un expedient disciplinari sumari que ha de garantir en tots els casos l audiència prèvia a l interessat.

b) En el cas de faltes greus, el secretari general del departament, en el qual presta serveis l inculpat o del qual depèn l organisme o l entitat en què presta serveis, d acord amb el procediment que sigui establert per reglament.

En la tramitació de l expedient, l inculpat pot disposar d assistència lletrada.

c) En el cas de faltes molt greus, el titular del departament en el qual presta serveis el funcionari responsable o del qual depèn l organisme o l entitat en què presta serveis, mitjançant l expedient disciplinari que sigui determinat per reglament.

En la tramitació de l expedient, el funcionari responsable pot disposar d assistència lletrada.

d) No obstant el que estableixen els apartats anteriors, es pot determinar per reglament l òrgan competent per a la resolució dels expedients per als casos en què els funcionaris inculpats prestin serveis en diferents departaments o pertanyin a col·lectius amb especificitats pròpies.

e) La sanció de separació del servei requereix en tots els casos l informe previ de la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

53.1. Les sancions que es poden imposar són:

a) Separació del servei.

b) Suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions.

c) Trasllat de lloc de treball amb canvi de residència.

d) Destitució del càrrec de comandament.

e) Trasllat de lloc de treball dins la mateixa localitat.

f) Revocació del nomenament d interí.

g) Amonestació.

h) Deducció proporcional de retribucions.

i) Pèrdua d un a tres graus personals.

53.2. La separació del servei, la suspensió de funcions per més d un any i menys de sis i el trasllat de lloc de treball amb canvi de residència només es poden imposar per faltes molt greus.

53.3. La destitució del càrrec de comandament i la rescissió del nomenament d interí es poden imposar per faltes greus o molt greus. Les sancions esmentades impossibiliten, per un període màxim de tres anys, l obtenció d un nou càrrec de comandament o d un nou interinatge, respectivament, en l Administració.

53.4. El trasllat de lloc de treball dins la mateixa localitat i la suspensió de funcions per més de quinze dies i fins a un any només es poden imposar per faltes greus.

53.5. La suspensió de funcions fins a quinze dies i l amonestació s imposen per faltes lleus.

53.6. La deducció proporcional de retribucions pot ser imposada com a sanció principal o accessòria per a les faltes de puntualitat i d assistència.

53.7. La suspensió de funcions per més de quinze dies pot comportar la pèrdua del lloc de treball, que ha de ser determinada, en funció de les circumstàncies i de la falta comesa, per l òrgan competent per resoldre l expedient, a proposta, si s escau, de l instructor.

53.8. El trasllat de lloc de treball comporta la impossibilitat de tornar a concursar, per un període màxim de dos anys.

53.9. La pèrdua de graus personals s imposa per faltes greus o molt greus.

53.10. No es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o una altra minoració dels drets de descans del funcionari o en una multa d havers. La sanció en cap cas no pot comportar violació del dret a la dignitat de la persona o d altres drets fonamentals.

Per graduar les faltes i les sancions, a més d allò que objectivament hom ha comès o omès, actuant sota el principi de proporcionalitat, caldrà tenir en compte:

a) La intencionalitat.

b) La pertorbació en els serveis.

c) Els danys produïts a l Administració o als administrats.

d) La reincidència.

e) La participació en la comissió ol omissió.

55.1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de dos mesos.

55.2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus prescriben al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos.

55.3. Les faltes comeses i les sancions imposades s han d inscriure en el Registre General de Personal.

55.4. Les inscripcions de faltes i sancions en el Registre General de Personal es cancel·len d ofici, o a petició del funcionari, un cop transcorregut un període equivalent al de la prescripció de la falta, si durant aquest període no hi ha hagut cap nova sanció. La cancel·lació produeix els efectes pertinents, inclosos els relatius a l apreciació de reincidència.

BRIGADA: de 7:15 h a 14:45 h.

CONSERGES: de 8:30 h a 13:30 h i de 14:30 h a 17:30 h

Juliol i Agost de 9:00 h a 14:00 h (jornada intensiva)

BIBLIOTECA: dilluns, dimecres i divendres de 9:00 h a 13:00 h

dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 15:00 h a 20:05 h

dijousde 15:00 h a 20:10 h

CENTRES OBERTS: de 9:45 h a 12:00 h i de 15:15 a 19:30 h

OFICINES: de 7:30 h a 15:00 h

NETEJADORES: Horari variable, depenen del lloc de treball i de la jornada que té cada treballadora.

POLICIA LOCAL: horari a torns assenyalat per la Prefectura de Policia.