C. Colectivo. Convenio Colectivo de Empresa de AYUNTAMIENTO DE LA SELVA DEL CAMP. PERSONAL LABORAL (43002062012000) de Tarragona

RESOLUCIÓ de 27 de febrer de 2019 per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral de l? Ajuntament de la Selva del Camp, des de 01/04/2017 fins a 31/03/2020 (codi de conveni núm. 43002062012000).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral de l? Ajuntament de la Selva del Camp, subscrit per les parts negociadores en data 30 de març de 2017 i 5 de febrer de 2019, i presentat per les mateixes parts en data 19 de desembre de 2018 i 8 de febrer de 2019, i de conformitat amb el que estableixen l? article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d? octubre, pel qual s? aprova el Text refós de la Llei de l? estatut dels treballadors; l? article 2.1.a) del Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball, l? article 170.1 e) i j) de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l? Estatut d? autonomia de Catalunya, i el Decret 289/2016, de 30 d? agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

RESOLC:

1. Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral de l? Ajuntament de la Selva del Camp, des de 01/04/2017 fins a 31/03/2020, en el corresponent Registre de convenis i acords col·lectius de treball amb funcionament a través de mitjans electrònics dels Serveis Territorials del Departament Treball, Afers Socials i Famílies a Tarragona.

2. Disposar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.

Notifiqueu aquesta Resolució a la Comissió Negociadora del Conveni col·lectiu.

Tarragona, 27 de febrer de 2019

Director dels Serveis Territorials Francesc Tarragona Baró

Transcripció del text original signat per les parts

Conveni col·lectiu del personal laboral ajuntament de la Selva del Camp per als anys 2017-2019

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

El present conveni té per objecte la regulació de les condicions de treball del personal laboral al servei de l? Ajuntament de La Selva del Camp.

Article 2. Àmbit personal

Aquest conveni s? aplicarà íntegrament al personal laboral al servei de l? Ajuntament de La Selva del Camp que tinguin alguna de les vinculacions següents: per temps indefinit, indefinit fix o temporal. S? aplicarà també en tot allò que sigui compatible amb la naturalesa de la seva relació amb els contractats en pràctiques i per a la formació, i els contractats a l? empara de convenis subscrits amb altres entitats que financen les contractacions en tot o una part.

Article 3. Vigència i denúncia

1. El present Conveni tindrà una durada de 3 anys, a partir de l? 1 d? abril de 2017.

2. Si cap de les parts que concerten el conveni denuncia la seva vigència, el conveni s? entendrà prorrogat per períodes successius d? un any. Ambdues parts s? emplacen a iniciar, tres mesos abans de que finalitzi la vigència del conveni, les negociacions per revisar el present conveni i es comprometen a mantenir en aquest procés negociador un clima de respecte, confiança, discreció i bona fe negocial, garantint el normal funcionament de l? Ajuntament de la Selva del Camp.

3. En cas que s? efectuï denuncia, aquesta s? haurà de fer mitjançant comunicació escrita i certificada dirigida a l? altra part durant el mes de desembre. En el termini màxim de quinze dies, des de la recepció de la comunicació s? iniciaran les negociacions d? un nou conveni. Fins que no s? arribi a un nou conveni, el present mantindrà la seva vigència.

Article 4. Vinculació

1. Aquest conveni serà vinculant per l? Ajuntament de La Selva del Camp i tindrà un caràcter necessari i serà indivisible a tots els efectes.

2. Les condicions pactades en el mateix constitueixen un tot orgànic unitari i als efectes de la seva aplicació les condicions pactades seran considerades global i conjuntament vinculades a la totalitat; per aquest motiu no podran ser renegociades, modificades, reconsiderades o parcialment aplicades separadament del seu context. En aquest sentit, no serà possible aplicar només determinades parts de l? articulat sinó que s? haurà d? aplicar la integritat del Conveni.

Article 5. La Comissió paritària de seguiment

1. Amb l? objectiu d? examinar totes aquelles qüestions que es derivin de la interpretació, aplicació i vigència d'aquest Conveni, així com per la mediació i conciliació en el tractament de les qüestions i dels conflictes de caràcter individual o col·lectiu que es plantegin dins l? àmbit de regulació del Conveni, es constituirà una Comissió paritària general de Seguiment que iniciarà les seves actuacions en el termini màxim de 15 dies a partir del moment en què aquest Conveni tingui vigència per primera vegada.

2. Formaran part d'aquesta Comissió 3 representants de la Corporació, i 3

representants del Comitè d? Empresa pel personal laboral.

3. Quan la Comissió es constitueixi per primera vegada, en el mateix acte, es dotarà de les normes necessàries per al seu bon funcionament, entre les que figuraran en tot cas els terminis per convocar l? òrgan i la periodicitat de les sessions.

4. Les conclusions de la Comissió s? adoptaran per majoria dels seus membres i es faran públics als treballadors segons la seva naturalesa, ja sigui de forma col·lectiva o bé de forma individualitzada.

5. A la Comissió Paritària de Seguiment assumirà les funcions de Secretaria el Secretari de la corporació o en el seu cas, treballador en qui delegui.

6. La Comissió Paritària de Seguiment es reunirà en sessió ordinària un cop cada sis mesos, i amb caràcter extraordinari quan qualsevol de les dues parts ho sol·liciti per escrit. De totes les sessions, tant ordinàries com a extraordinàries, se n? estendrà l? acta corresponent.

7. Les discrepàncies que puguin sorgir en el si de la comissió paritària com a conseqüència del desenvolupament de les tasques assignades es sotmetran als procediments de conciliació i mediació, per exemple del Tribunal Laboral de Catalunya.

Article 6. Absorció i compensació. Condicions més beneficioses ad personam

1. Les condicions econòmiques establertes en el present conveni valorades en el seu conjunt i en còmput anual, compensaran i absorbiran les condicions existents en el moment que entrin en vigor, independentment de quin sigui el seu origen, naturalesa, denominació o forma.

2. Es mantindran a títol individual les condicions de treball que superin el previst en el present Conveni, i que hagin estat reconegudes abans de la seva entrada en vigor, mitjançant qualsevol contracte o resolució que no vulneri el dret administratiu.

Article. 7. Aplicació favorable

1. Prèvia consulta a la Comissió paritària, totes les condicions establertes en el present Conveni, en cas de dubte, ambigüitat o incertesa, pel que fa al seu sentit i abast, han de ser interpretades i aplicades en la forma que resulti més beneficiosa pels treballadors.

2. En el cas que hi hagi una nova regulació legal més favorable apreciada per la Comissió de Seguiment, aquesta s? aplicarà de forma automàtica, i es farà constar expressament en un Annex al present Conveni per a general coneixement.

Article 8. Organització del treball

L? organització del treball és competència de l? Ajuntament de la Selva del Camp, per mitjà del seus òrgans de govern i direcció, sens perjudici dels drets de participació, consulta i negociació que la legislació i el present Conveni, reconeixen als representants dels empleats públics.

Títol II. Condicions de Treball Capítol I. La jornada de treball

Article 9. Jornada general

1. La jornada de treball ordinària s? adequarà progressivament (en els centres de treball que no estan adaptats), a partir de l? 1 d? abril de 2017 a la que s? estableixi en el marc de legislació vigent de l? Estat per a tot el sector públic, o en el seu defecte, la que s? estableixi en el marc normatiu català de referència, que en l? actualitat és l? equivalent a 37 hores i 30 minuts de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual.

Aquesta adequació es realitzarà d? acord amb el calendari que segueix:

De l? 1 d? abril de 2017 fins a 31.12.2017: La jornada anual és l? equivalent a 39 hores de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual.

De l? 1 de gener de 2018 fins a 31.12.2018: La jornada anual és l? equivalent a 38 hores

de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual.

Des de l? 1 de gener de 2019: La jornada anual és l? equivalent a 37 hores i 30 minuts

de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual.

2. Qualsevol modificació legal en la determinació de la jornada anual de treball serà directament aplicable al personal inclòs dins l? àmbit d? aplicació d? aquest Conveni i la normativa derogada no generarà cap mena de dret consolidat.

3. S? entén per jornada de treball anual ordinària el resultat de restar als 365 dies anuals: el nombre de dies de vacances, el nombre de dies de festius oficials del calendari laboral i el nombre de dissabtes i diumenges de l? any. El nombre de dies resultant s? ha de multiplicar per la jornada diària establerta amb caràcter general (7,5 hores), donant, com a resultat, la jornada anual efectiva.

4. En el cas del personal laboral, es podrà establir una distribució irregular del 10% de la jornada anual, prèvia negociació dels criteris d? ús amb la representació dels empleats públics. En aquest cas, la distribució de la jornada respectarà els períodes de descans diari i setmanal previstos legalment. En aquests casos, el persoal tindrà dret a conèixer, com a mínim cinc dies abans, el dia i l? hora de la prestació de treball resultant de la distribució irregular.

Article 10. Temps de treball efectiu

1. Es considera com a temps de treball efectiu, el temps necessari per recollir, ordenar o guardar els materials i els estris de treball.

2. Dins del concepte de temps de treball efectiu es consideraran compresos aquells temps de la jornada ordinària de treball que es destinin a pauses reglamentades, desplaçaments i altres interrupcions derivades de normes de seguretat i salut o de la pròpia organització del treball.

Article 11. Jornada laboral

1. Per ser tan diversa la feina que es fa en els diferents centres de treball i serveis de l'Ajuntament, els horaris en general s'han d'adaptar a les peculiaritats i a les exigències de cadascun, d'acord amb l'organització establerta per l'Ajuntament i amb la legalitat vigent.

Per als empleats municipals, entre l? acabament d? una jornada i el començament de l? altra han de transcórrer, com a mínim, 12 hores.

Per als empleats municipals, hi ha d? haver un descans setmanal de 36 hores ininterrompudes.

Per als empleats municipals amb jornada completa, la seva distribució es farà en un mínim de 5 hores diàries i un màxim de 9 hores diàries.

2. Les modalitats de jornada són la jornada ordinària i la jornada especial. És jornada ordinària aquella definida a l? article 9.1, i és jornada especial aquella que sigui superior o inferior a la jornada ordinària.

3. La distribucio de la jornada pot ser alguna de les modalitat següents:

a) Ordinària: en què les hores setmanals de mitjana anual es desenvolupen de manera habitual i ordinària en horaris de matí, tarda o nit, els dies laborables.

b) Partida: és la que es presta de dilluns a divendres en horari de matí i tarda.

c) A torns: és la que es realitza de manera habitual i programada, de manera rotativa, en els torns de matí, tarda i nit, indistintament.

4. Dedicació.

a) Dedicació ordinària és la que correspon a un lloc de treball amb un horari assignat

no superior a l? establert amb caràcter general a l? article 9.1.

b) Dedicació horària plena , és quan l? horari que té assignat comporti una major dedicació horària, sempre que sigui superior a l? establerta amb caràcter general i que també tingui autoregulació horària.

c) Dedicació horària exclusiva , és quan l? horari que té assignat comporti una major dedicació horària, sempre que aquesta dedicació sigui superior a l? establerta amb caràcter general i que també tingui autoregulació horària i estigui subjecta a una incompatibilitat.

5. Horaris

a) S? entendrà per horari diurn el treball realitzat entre les 6 del matí i les 10 de la nit.

b) S? entendrà per horari nocturn el treball realitzat entre les 10 de la nit i les sis del

matí del dia sgüent.

c) Els horaris dels diferents serveis estan informats a l? Annex 1 del present conveni.

Article 12. Flexibilitat horària d? entrada i de sortida

1. Es reconeix el drets dels empleats públics a adaptar la duració i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i professional. En aquest sentit, es reconeix amb caràcter general, -excepte en aquells casos en que es pugui produir un perjudici en la prestació del servei públic quina organització i condicions de prestació correspon a l? Ajuntament, als altres treballadors o als usuaris dels serveis, apreciat pel responsable de l? àrea-, un marge de flexibilitat horària de mitja hora en l? entrada i en la sortida, que s? haurà de recuperar en la mateixa setmana.

2. Igualment també es podran establir, per acord amb la representació dels empleats públics, una organització de determinats serveis amb una major flexibilitat horària, sempre que no es perjudiqui la qualitat del servei i que siguin possibles els corresponents instruments de gestió i control.

Article 13. El calendari laboral

1. Dins del darrer trimestre de l? any, l? Ajuntament determinarà, prèvia negociació amb els representats legals dels empleats públics, el calendari laboral en funció del nombre de dies festius oficials aprovat per l? Ajuntament, l? Estat i la Generalitat de Catalunya. Aquest calendari s? exposarà al tauler d? anuncis o la intranet corporativa per al coneixement del personal.

2. El calendari laboral podrà contenir també la distribució de l? horari de treball, que serà establert en funció de les necessitats particulars de cada servei i la seva adequació a les demandes ciutadanes sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar per a promoure la conciliació de la vida laboral i personal dels empleats públics.

3. Els dies 24 i 31 de desembre, romandran tancades les oficines municipals a excepció dels serveis essencials. Els treballadors que per aquest motiu hagin de prestar serveis en aquests dies, gaudiran dels dies de permís equivalents als treballats.

Article 14. Les hores realitzades fora de la jornada

1. Es reduiran al mínim imprescindible les hores que s? hagin de realitzar fora de la jornada habitual, excepte aquelles que s? hagin de destinar a prevenir o reparar sinistres o altres danys que ocasionin perjudicis greus a la comunitat.

2. Excepte en aquells casos d? extraordinària i urgent necessitat o de força major, amb caràcter preceptiu i amb anterioritat a la seva realització, el cap de l? òrgan al que estigui vinculat l? empleat públic elaborarà una proposta d? informe on motivarà la realització, la previsió dels serveis a realitzar i el temps que es necessitarà per dur-los a terme.

3. Les hores realitzades fora de la jornada de treball habitual es compensaran amb temps de descans equivalent excepte en aquells casos en què, per necessitats de servei, no sigui possible i que es compensaran econòmicament.

4. El nombre d? hores que cada empleat públic pot realitzar fora de la jornada habitual de treball no superarà el límit de 80 hores anuals si la jornada que realitza és normal, o la part proporcional que li correspongui realitzar si té una jornada inferior llevat dels casos d? excés d? hores realitzades per tal de prevenir o reparar sinistres i/o altres danys extraordinaris i urgents, o esdeveniments extraordinaris en els serveis.

5. La compensació en temps de descans o la compensació econòmica seguirà els

criteris establerts a l? Annex 2.

6. L'empleat públic escollirà les dates per fer efectius els descansos compensatoris a què té dret, previ acord amb el cap de l? òrgan al qual estigui adscrit l? empleat públic. En tot cas, n? haurà de gaudir dins de l? any en el qual es realitzin i es poden acumular a dies festius o diumenges, i a períodes de vacances, sempre que es gaudeixin durant el trimestre.

7. Els descansos compensatoris establerts en aquest article seran considerats, a tots els efectes, com a períodes de treball efectiu.

8. Les hores extraordinàries es computaran mensualment i s'abonaran en la nòmina del mes següent.

Capítol II. Els descansos i les festes Article 15. El descans diari i interdiari 1. Els empleats públics gaudiran d? una pausa de 30 minuts diaris, computables com a treball efectiu o de la part proporcional en el cas que facin una jornada inferior a la ordinària.

2. Quan es tracti de llocs de treball unipersonals s? arbitraran els mecanismes organitzatius adients per possibilitar-ne l? ús.

3. Qualsevol que sigui el règim d? organització del treball, entre el finiment d? una jornada i el començament de la següent, com a mínim, hi haurà 12 hores.

Article 16. El descans setmanal

Els empleats públics tindran dret a un període mínim de descans setmanal de 36h ninterrompudes que, normalment es correspondrà amb el dissabte i el dia del diumenge, excepte en aquelles dependències, activitats o serveis que s? hagin d? organitzar per torns de treball. En aquests casos l? òrgan competent establirà un altre règim de descans laboral, un cop escoltada la representació dels empleats públics, tenint en compte el següent:

a) El descans corresponent als empleats públics que realitzi treballs en diumenges o dies festius, es traslladarà a un altre dia de la setmana immediatament anterior o posterior.

b) A aquests efectes es considerarà diumenge o festiu el temps que va entre les 22 hores del dia de la vigília i les 22 hores del dia festiu.

Article 17. Les vacances

1. Tots els treballadors i treballadores al servei de l? Ajuntament tenen dret a gaudir, durant cada any complet de servei actiu, d? un descans anual retribuït de 22 dies hàbils o dels dies que proporcionalment es corresponguin si el temps de serveis durant l? any ha estat inferior. En cas que la normativa modifiqui a l? alça aquesta quantitat, caldrà estar al que determini la normativa.

2. El còmput de les vacances es realitzarà per dies hàbils computats de dilluns a divendres per a aquells col·lectius de l? Ajuntament, la jornada diària dels quals sigui la mateixa al llarg de tot l? any. Per als col·lectius que tenen establerts períodes horaris diferents al llarg de l? any (amb una jornada diària diferent en funció del mes de l? any o en funció de torns o quadrants), l? equivalència del gaudi d? aquest dret s? haurà de computar en hores i no en jornades (equivalent, per exemple, a 165 hores per al col·lectiu de personal que realitza una jornada ordinària de 37,5 hores de mitjana en còmput anual i de 176 hores per al col·lectiu de personal que realitza una jornada ordinària de 40 hores de mitjana en còmput anual).

3. Les vacances es gaudiran, amb caràcter general i sempre que les necessitats dels servei ho permetin, en el període comprès entre l? 1 de juny i el 30 de setembre. Tanmateix, a sol·licitud de la persona interessada, les vacances es podran gaudir en altres períodes, d? acord amb les necessitats del servei i amb autorització prèvia del responsable corresponent.

4. Es garanteix el dret de tots els empleats públics a gaudir, com a mínim, d? un període ininterromput de 15 dies en els mesos de juliol o agost o el temps equivalent si el temps de serveis durant l? any ha estat inferior, amb les limitacions que suposi la regulació per torns.

5. Les vacances s? han de gaudir dins de l? any natural a què corresponguin. No obstant això, si el permís de maternitat, paternitat o d? atenció de fills prematurs coincideix amb el període de vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el permís, fins i tot si s? ha acabat l? any natural. També en el cas de baixa per incapacitat temporal que impedeixi, fins i tot sobrevingudament, el gaudiment de les vacances durant l? any natural, es podran gaudir les vacances que resten en el moment de reincorporació de la baixa, sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos des del finiment de l? any natural en què es va iniciar la baixa mèdica.

6. Els torns de vacances es confeccionen seguint els criteris establerts en els articles anteriors. S? han de comunicar a l? Ajuntament durant el primer mes de cada any. Qualsevol canvi en vacances o afers propis ha de ser demanat per escrit al registre d? entrada de l? Ajuntament, per a la seva aprovació.

7. La planificació de les vacances es durà a terme per l? Ajuntament, un cop escoltada la representació dels empleats públics, dins els primers quatre mesos de l? any. En el cas d? haver concurrència de sol·licituds de vacances per a un mateix període que, d? acord amb les necessitats dels serveis, no puguin ser autoritzades a tots els sol·licitants, tindrà prioritat per gaudir-les el treballador/a que tingui fills o filles menors de 16 anys al seu càrrec i, en segon lloc, el que tingui més antiguitat a l? empresa.

Aquest criteri és rotatiu, de forma que l? any posterior té preferència el/la que

anteriorment no en va tenir.

8. Els dies de vacances, els derivats dels permisos per conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i per raó de violència de gènere, i els dies d? assumptes personals es poden acumular sempre que ho permetin les necessitats de servei.

9. Les vacances d? aquells col·lectius que tinguin calendaris i horaris especials es regularan conforme als mateixos, un cop escoltada la representació dels empleats públics.

10. Si després de l? acord per a determinar els períodes de vacances, a petició de l? Ajuntament i per causes imputables a la prestació del servei, l? empleat públic hagués de variar el període de gaudiment, li seran abonades les despeses que aquest canvi li hagi pogut ocasionar. En aquest cas, será necessari que l? empleat aporti els justificants dels pagaments que hagi realitzat.

11. Les referències que es fan en aquest article a la maternitat i la paternitat s? apliquen tant al personal que té un vincle matrimonial com a les unions estables de parella, així com als supòsits de filiació biològica o adoptiva o en els d? acolliment permanent o preadoptiu.

12. S? estableix fins a un màxim de dos dies addicionals de vacances en funció del temps de serveis prestats, en el supòsit d? haver completat els anys d? antiguitat que s? indiquen:

- Quinze anys de servei: 1 dia hàbil addicional de vacances.

- Vint-i-cinc anys de servei: 2 dies hàbils addicionals de vacances.

Aquests dies es podran gaudir des del dia següent al dia en què s? hagin complert els

corresponents anys de serveis.

13. Els dies de vacances es poden gaudir conjuntament amb dies d? assumptes personals, d? acord amb les necessitats del servei.

Capítol III. Els permisos i llicències Article 18. Règim jurídic

Els permisos a què tenen dret els empleats públics inclosos dins l? àmbit d? aplicació

d? aquest conveni seran els que estableixi en cada moment la normativa bàsica de règim local, l? EBEP, la restant normativa bàsica de funció pública, i la normativa de funció pública i de règim local de la Generalitat de Catalunya.

Article 19. Petició i concessió

1. Excepte casos excepcionals degudament justificats, la petició de permisos i llicències s? haurà de formular mitjançant escrit amb 5 dies hàbils d? antelació per tal que l? òrgan competent pugi resoldre adequadament la sol·licitud i planificar el servei. Aquesta comunicació es farà sense perjudici de l? obligació del beneficiari de justificar el permís o la llicència dins del termini màxim de cinc dies del finiment del permís.

2. L? òrgan que tingui atribuïda la competència per concedir permisos i llicències en cap cas podrà denegar les peticions degudament justificades que es formulin amb l? antelació deguda, excepte que per les necessitats del servei públic no sigui possible el seu gaudiment, la qual cosa s? haurà de motivar per escrit. Així mateix, l? òrgan competent tampoc podrà demorar la seva resolució de forma que quan es concedeixin no resultin possibles o d? utilitat per el sol·licitant.

3. La concessió dels permisos i les llicències en funció de la seva naturalesa, està subordinada, en tot cas, a les necessitats del servei.

Article 20. Els permisos retribuïts

Els empleats públics tindran els permisos retribuïts següents:

1. Permís per assumptes personals

Tot el personal té dret a disposar de 6 dies de permís retribuït d? assumptes personals per cada any complet de servei o la part proporcional o quan el temps de treball efectiu sigui inferior a l? any, i sense necessitat de justificació.

Els empleats públics tenen dret a gaudir de 2 dies addicionals de permís per assumptes particulars des del dia següent al del compliment dels 18 anys de servei a l? Administració, incrementant-se, en 1 dia addicional per cada tres anys complerts a partir dels 24 anys de servei.

El/la treballador/a ha de procurar gaudir-los sempre tenint en compte les necessitats del servei. En el cas de què la legislació estatal o autonòmica incrementés el nombre de dies d? assumptes personal, s? aplicarà de manera automàtica al personal d? aquest Ajuntament.

Excepcionalment, aquests permisos es podran sol·licitar per escrit, en cas de necessitat urgent, amb una antelació mínima de 48 hores abans de gaudir-los, perquè permeti adoptar les disposicions necessàries per atendre el servei.

L? atorgament d? aquests permisos correspon a l? alcalde o òrgan en qui delegui, i

sempre resta condicionat al fet que així ho permetin les necessitats dels serveis.

El període de gaudiment del permís per a assumptes personals és el comprès entre l? 1 de gener d? un any i el 30 de gener de l? any següent.

2. El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d? un familiar dins del

primer grau de consanguinitat o afinitat

Té una durada de tres dies hàbils. Aquest permís és ampliable a cinc dies si el fet es produeix en un municipi diferent al del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies laborables. S? entendrà, d? acord amb la jurisprudència sobre la matèria, que el concepte d? hospitalització inclou el supòsit d? intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari.

També existeix la possibilitat de gaudir el permís en el termini de deu dies a partir del fet causant.

Als efectes del que es preveu en aquest permís, tindran la consideració de malalties greus les que es recullen en l? Annex de malalties greus del Real Decreto 1148/2011, de 29 de juliol, o la norma que, en cada moment, actualitzi aquest llistat.

3. Permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d? un familiar fins al segon

grau de consanguinitat o afinitat

El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d? un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies hàbils. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent al del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies hàbils. S? entendrà, d? acord amb la jurisprudència sobre la matèria, que el concepte d? hospitalització inclou el supòsit d? intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari.

També existeix la possibilitat de gaudir el permís en el termini de deu dies a partir del fet causant.

Als efectes del que es preveu en aquest permís, tindran la consideració de malalties greus les que es recullen en l? Annex de malalties greus del Real Decreto 1148/2011, de 29 de juliol, o la norma que, en cada moment, actualitzi aquest llistat.

4. Permís per matrimoni o per inici de convivència en el cas de les unions estables de parella

El permís per matrimoni o per inici de convivència en el cas de les unions estables de parella té una durada de quinze dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el termini d? un any a comptar de la data del casament o de l? inici de la convivència. En el cas de les unions estables de parella, s? entendrà que s? inicia la convivència quan es complexin els requisits fixats pel Codi Civil de Catalunya.

5. Permís per matrimoni d? un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat

El permís per matrimoni d? un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada d? un dia d? absència del lloc de treball. Aquest permís és ampliable a dos dies si el matrimoni té lloc fora de Catalunya.

6. Permís per trasllat de domicili

El permís per trasllat de domicili sense canvi de residència és de 2 dies. Si comporta trasllat a una altra localitat, fins a 4 dies.

7. Permís per assistència a exàmens i altres proves d? avaluació Un dia per assistir a exàmens finals i altres proves definitives. El temps indispensable per a proves d? avaluació i alliberadores.

8. Permís per a deures inexcusables de caràcter públic o personal

El treballador tindrà dret al temps indispensable per al compliment d? un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.

S? entén com a tals gestions en organismes públics o privats que no sigui possible fer- les fora de l? horari laboral.

Dins dels deures es contemplen les visites mèdiques o proves mèdiques periòdiques d? ascendents o descendents de primer grau o afinitat, i per a reunions de tutoria amb els centres docents responsables dels fills.

Es considerarà, a aquest efecte, com a deure inexcusable aquell l? incompliment del qual pot incórrer en responsabilitat, no pot ésser portat a terme mitjançant representant i el seu compliment està determinat per una norma legal o decisió administrativa o judicial.

8. Permís per maternitat

El permís per maternitat té una durada de 20 setmanes ininterrompudes, que són ampliables, en els casos de part, acolliment o adopció múltiple, a dues setmanes més en supòsits de discapacitat del fill, i per cada fill o filla a partir del segon, i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. L? altre progenitor o progenitora, sempre que tingui la guarda legal del fill o filla, pot fer ús de tot el permís de maternitat, o de la part que en

resti, en el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva.

En el cas de filiació biològica, el període de permís pot començar abans o immediatament després del part. Les sis primeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori per a la mare. En el cas d? adopció o acolliment, el període de permís per maternitat computa a partir de la sentència judicial o resolució administrativa. Si es tracta d? una adopció internacional, el permís pot començar fins a sis setmanes abans i si fos necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d? origen de l? adoptat es tindrà dret, a més, a un permís de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest període exclusivament les retribucions bàsiques.

La persona que gaudeix del permís per maternitat ho pot fer a temps parcial d? una manera ininterrompuda. La manera en què es distribueix el temps de permís requereix l? acord previ entre la persona afectada i l? òrgan competent per a la concessió del permís. En el cas de filiació biològica, la mare pot gaudir del permís a temps parcial només a partir de la sisena setmana posterior al part. El permís per maternitat a temps parcial és incompatible amb els permisos per lactància o per fills prematurs i amb la reducció de jornada per guarda legal.

El progenitor o progenitora que gaudeix del permís per maternitat pot optar perquè l? altre progenitor o progenitora gaudeixi d? una part determinada i ininterrompuda d? aquest permís. El permís es distribueix a opció del progenitor o progenitora que gaudeix de la primera part del permís. Els progenitors poden gaudir de la compartició del permís d? una manera simultània o successiva sense superar les 20 setmanes o el temps que correspongui en els casos de part, acolliment o adopció múltiple. En el cas de la filiació biològica, si s? opta per gaudir de la segona part del permís successivament al de la mare, només es pot fer a partir de la sisena setmana posterior al part i sempre que, en el moment de fer-se efectiva aquesta opció, la incorporació de la mare al treball no comporti un risc per a la seva salut.

L? opció exercida per un progenitor o progenitora en iniciar-se el període de permís per maternitat en favor de l? altre progenitor o progenitora a fi que aquest gaudeixi d? una part del permís pot ésser revocada en qualsevol moment per aquell si s? esdevenen fets que facin inviable l? aplicació d? aquesta opció, com ara l? absència, la malaltia o l? accident, o també l? abandonament de la família, la violència o altres causes equivalents, llevat que aquests tres darrers casos siguin imputables al primer progenitor o progenitora.

Durant el gaudi d'aquest permís, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració.

9. Permís per adopció o acolliment internacional

El permís per adopció o acolliment internacional, si fos necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d? origen de l? adoptat, pot ser de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest període exclusivament les retribucions bàsiques.

Amb independència del permís de fins a dos mesos previst en el paràgraf anterior i per al supòsit previst en aquest paràgraf, el permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, es podrà iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció o la decisió administrativa o judicial d'acolliment. Durant el gaudi d'aquest permís, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració.

Els supòsits d? adopció o acolliment, preadoptiu, permanent o simple, seran els reconeguts en el Codi civil i en el Codi civil de Catalunya. Però, en tot cas, l? acolliment simple haurà de tenir una durada no inferior a un any.

10. Permís per naixement, adopció o acolliment, per al progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat

El permís per naixement, adopció o acolliment, per al progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat: té una durada de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies següents a la data de naixement, o a l? arribada del menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas d? adopció o acolliment. En el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s? amplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en són tres o més.

11. Permís de paternitat

El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de cinc setmanes consecutives des de l? acabament del permís de maternitat o de la vintena setmana posterior al part o a l? adopció, sempre que tingui la guarda legal de l? infant. Aquest permís és incompatible amb l? autorització de compatibilitat, que resta suspesa d? ofici fins a l? acabament del permís (disposició addicional tercera de la Llei 5/2007 que modifica l? article 13 de la Llei 8/2006).

El progenitor o progenitora d? una família monoparental, si té guarda legal exclusiva del fill o filla, també pot gaudir d? aquest permís a continuació del de maternitat (art. 13 de la Llei 8/2006). No és requisit que l? altre progenitor o progenitora treballi (Llei d? Igualtat).

12. Permís per lactància d? un fill menor de 12 mesos

El permís per lactància és d? una hora diària d? absència del lloc de treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopció o acolliment múltiple el permís és de dues hores diàries, les quals es poden dividir en dues fraccions d? una hora. El període del permís s? inicia un cop acabat el permís per maternitat fins que el menor o la menor tingui 12 mesos (Art. 14 de la Llei 8/2006, modificat per la Llei d? Igualtat).

A petició de l? interessat o interessada, les hores del permís de lactància es poden compactar per gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d? inici del període de permís i tenint en compte les necessitats del servei (art.14 de la Llei 8/2006).

13. Permís per a atendre fills prematurs o que hagin d? ésser hospitalitzats a continuació del part

En els casos de part prematur, quan el nadó resti hospitalitzat a continuació del part, s? amplia tants dies com duri l? hospitalització fins a un màxim tretze setmanes addicionals. Aquest permís s? inicia a partir de l? acabament del permís per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l? adopció o l? acolliment.

Així mateix, l? empleat/ada públic/a tindrà dret a absentar-se de la feina durant un màxim de 2 hores diàries percebent les retribucions íntegres en cas d? hospitalització del nadó a continuació del part. També es podrà reduir la jornada laboral fins a un màxim de 2 hores diàries, amb disminució proporcional de les retribucions.

Durant el gaudiment d? aquest permís, es podrà participar en els cursos de formació

que convoqui l? Administració.

14. Permís per a atendre fills discapacitats

El permís per a atendre fills discapacitats, per part dels progenitors amb fills discapacitats, consisteix a gaudir conjuntament de permisos d'absència del lloc de treball per a poder assistir a reunions o visites als centres educatius especials o sanitaris on rebin suport. Així mateix, tenen dret a dues hores de flexibilitat horària diària per a poder conciliar els horaris dels centres d'educació especial o dels altres centres on el fill o filla discapacitat rep atenció (art. 17 de la Llei 8/2006).

15. Permís prenatal, per a les dones embarassades

Les dones embarassades tenen dret a absentar-se del lloc de treball per assistir a exàmens prenatals i a tècniques de preparació per al part, durant el temps necessari per dur a terme aquestes pràctiques, amb justificació prèvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball.

16. Permís per a dur a terme tràmits administratius en relació amb l? adopció o l? acolliment permanent o preadoptiu

Les parelles que opten per l? adopció o l? acolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per dur terme els tràmits administratius requerits per l? administració competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificació prèvia que s? han de fer dins la jornada de treball (art.18 de la Llei 8/2006).

17. Permís per a situacions de violència de gènere

Les dones víctimes de situacions de violència de gènere que, per aquest motiu, s? hagin d? absentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes d? assistència es considerin justificades d? acord amb el que determini els serveis socials, policials o de salut corresponents. Així mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horària que, d? acord amb cada situació concreta, siguin necessàries per llur protecció o assistència social (art. 21 de la Llei 8/2006).

18. Permís de flexibilitat horària recuperable

Consisteix en l? absència del lloc de treball per un mínim d'una hora i un màxim de set per a visites o proves mèdiques d'ascendents o descendents de segon grau de consanguinitat o afinitat. El temps d'absència l'ha de recuperar la persona afectada durant la mateixa setmana, l? anterior o la següent en què gaudeix del permís, tenint en compte les necessitats del servei. Aquest permís pot ésser puntual o periòdic.

19. Permís per a exercir funcions sindicals

El personal disposarà de permís per a realitzar funcions sindicals o de representació del personal, en els termes que la normativa i el present conveni determinin. En aquest sentit els membres del Comitè disposaran d'un crèdit horari mensual de 15 h.

Article 21. Les llicències retribuïdes

Per estudis relacionats amb el lloc de treball.

Es poden concedir llicències per a fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat

orgànica en la qual l? empleat públic presta els seus serveis. Només si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l'Administració, l? empleat té dret a percebre totes les seves retribucions. L'apreciació d'aquest interès correspon als òrgans competents en matèria de personal (Article 95.1 del Decret Legislatiu 1/1997).

Article 22. Els permisos i llicències no retribuïdes

1. El permís sense retribució per a atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat és per un període mínim de deu dies i màxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos més. Aquest permís és incompatible amb l? autorització de compatibilitat, que resta suspesa d? ofici fins al finiment del permís.

2. Es poden concedir llicències per a assumptes propis, sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d'aquesta llicència s'ha de subordinar a les necessitats del servei.

3. Es poden concedir llicències no retribuïdes per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual l? empleat públic presta els seus serveis, en cas que no siguin d? interès propi de l? Administració. L'apreciació d'aquest interès de l'Administració correspon als òrgans competents en matèria de personal.

Capítol IV. Les reduccions de jornada Article 23. Règim jurídic

Les reduccions de jornada a què tindran dret els empleats públics inclosos dins l? àmbit

d? aplicació d? aquest conveni seran els que estableixi en cada moment la normativa bàsica de règim local, l? EBEP, la restant normativa bàsica de funció pública, i la normativa de funció pública i de règim local de la Generalitat de Catalunya.

Qualsevol modificació legal en la seva configuració i/o regulació serà directament aplicable al personal inclòs dins l? àmbit d? aplicació d? aquest conveni, sense que calgui procedir a una modificació expressa del seu text.

Les reduccions de jornada establertes per la llei són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció.

No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l'exerceixin d'una manera alternativa i sense que el termini global superi l'establert com a màxim.

Article 24. Reducció de jornada d? 1/4 o de la meitat amb dret al 80% o al 60% de les retribucions

Les persones a les quals poden gaudir d? una reducció d? 1/4 o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de la retribució, respectivament, en els supòsits següents:

a) Per a tenir cura d? un fill o filla menor de 6 anys, sempre que se? n tingui la guarda legal.

b) Les dones víctimes de la violència de gènere, per a fer efectiva llur protecció o llur dret a l? assistència social íntegra. Aquest permís es podrà gaudir de forma compactada, durant el primer any a partir del finiment del permís per maternitat o de la vintena setmana posterior al part, l? adopció o l? acolliment. Si la persona beneficiària ha gaudit del permís de paternitat, la durada de la reducció computa de manera consecutiva a partir del finiment d? aquest permís.

En cas que es gaudeixi de forma compactada, el/la treballador/a haurà de realitzar al finiment de la compactació la jornada sencera fins que es compleixi l? any des del finiment del permís maternal, l? adopció, acolliment o paternitat, amb la percepció del 80% o 60% de les retribucions.

El gaudiment de forma compactada d? aquesta reducció, no eximeix que l? interessat

pugui optar per una nova reducció de la seva jornada per a la guarda legal.

Article 25. Reducció de la jornada amb la reducció proporcional de les retribucions

Els empleats públics poden gaudir d'una reducció d'un terç o de fins la meitat de la jornada de treball, amb reducció proporcional de retribucions, respectivament, en els supòsits següents:

a) Per a tenir cura d'un fill o filla menor de dotze anys, sempre que se'n tingui la guarda legal, sens perjudici de la reducció que es preveu a l'art. 24 fins als sis anys del fill/a.

b) Per a tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda.

Article 26. Reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda

1. Les persones amb una discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres públics o privats tenen dret a una reducció de jornada de treball equivalent al temps que hi han de dedicar, sense pèrdua de llurs retribucions íntegres (art. 25 de la Llei 8/2006).

2. Per gaudir d? aquesta reducció de jornada cal un informe del servei mèdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es digui a terme en l? horari laboral (art. 25 de la Llei 8/2006).

Article 27. Reducció de jornada per càncer o una altra malaltia greu

1. Per cura de fill/a menor afectat per càncer o una altra malaltia greu.

Per tenir cura d? un fill/a menor afectat per càncer o altra malaltia greu, durant l? hospitalització i tractament continuat, l? empleat públic tindrà dret a una reducció de la jornada de treball d? almenys la meitat del temps de treball, percebent les retribucions íntegres. El gaudiment d? aquesta reducció implica un ingrés hospitalari del fill/a menor de llarga durada que requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i permanent, acreditat per l? informe del servei de salut corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi els 18 anys. Als efectes de la consideració de malaltia greu, altra que la del càncer, s? estarà al que disposa el llistat que consta l? Annex de malalties greus publicat amb el Real Decret 1148/2011, o la norma que en cada moment actualitzi aquest llistat.

2. Per tenir cura de familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat.

En aquest cas, el permís de l? apartat anterior tindrà una durada màxima d? un mes. No s? aplica el límit d? edat.

Article 28. Reducció de jornada per interès particular

Es pot sol·licitar una reducció d'un mínim del 15%, o i fins al 50% de la jornada ordinària o parcial, amb reducció proporcional de les retribucions, per interès particular. La seva concessió resta subjecta a les necessitats del servei.

Capítol V. Les excedències

Article 29. Excedències

Els supòsits d'excedència voluntària establerts en aquest apartat tenen la finalitat de conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral i es regeixen pel que determina la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i, en tot allò que no hi sigui expressament regulat, per la normativa general vigent en matèria d'excedència voluntària.

No es poden atorgar excedències que resultin incompatibles amb la naturalesa de la relació laboral, ni acumular dos períodes d'excedència en el cas que s'esdevingui una nova causa. Si durant el període d'excedència un nou subjecte causant dóna dret a un altre període d'excedència, l'inici d'aquest posa fi al primer.

L'exercici simultani de l'excedència per dues persones que presten llurs serveis en el sector públic per raó d'un mateix fet causant només és permès, amb l'autorització prèvia, si ho sol·liciten d'una manera expressa els interessats i si no afecta el funcionament dels serveis.

Les excedències per a tenir cura d'un fill o filla o de familiars són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini d'excedència.

Si un cop finida la causa que ha originat la declaració de l'excedència voluntària la persona afectada no sol·licita el reingrés en el termini d'un mes, es declara d'ofici la situació d'excedència voluntària per interès particular.

En el cas d'excedència voluntària per raó de violència de gènere, l'Administració ha de notificar a la persona afectada, amb un mes d'antelació, que fineix l'excedència i que disposa d'un mes, a comptar del finiment de l'excedència, per a demanar-ne l'ampliació o per a reincorporar-se.

1. Excedència voluntària per a tenir cura d'un fill o filla

L'excedència voluntària per a tenir cura d'un fill o filla es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o la resolució judicial de constitució de l'adopció o l'acolliment.

Aquesta excedència té una durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució judicial en el cas d'acolliment o adopció. El període d'excedència computa als efectes de reconeixement d? antiguetat, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Així mateix, durant tot el període d'excedència la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

2. Excedència voluntària per a tenir cura de familiars

L'excedència voluntària per a tenir cura de familiars es pot sol·licitar per a tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclòs, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda.

Aquesta excedència pot ésser atorgada per un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys. El període concret d'excedència és determinat segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta.

El període d'excedència computa als efectes de reconeixement d? antiguetat, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Així mateix, durant tot el tot el període d'excedència la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

3. Excedència voluntària per al manteniment de la convivència

L'excedència voluntària per al manteniment de la convivència es pot sol·licitar, per una durada mínima de dos anys i màxima de quinze anys, si el cònjuge o la cònjuge o el convivent o la convivent ha de residir en un altre municipi perquè hi ha obtingut un lloc de treball estable.

El període d'excedència no computa als efectes d? antiguetat, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinació.

4. Excedència voluntària per violència de gènere

L'excedència voluntària per violència de gènere s'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere pel temps que sol·licitin.

El període d'excedència computa als efectes de reconeixement d? antiguetat, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius i comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini, d'acord amb el que disposa la normativa sobre violència de gènere.

Durant els dos primers mesos d? aquesta excedència es tindrà dret a percebre les retribucions íntegres i, en el seu cas, les prestacions familiars per fill a càrrec. Del tercer mes i fins als 6 mesos ha de rebre el 100% de les retribucions bàsiques i el complement de destinació, i el 50% del complement específic. Aquest situació es pot perllongar per períodes de 3 mesos fins a arribar als 18 mesos.

La persona afectada per violència de gènere té la possibilitat de suspendre l? excedència demanada per aplicació de la Llei integral contra la violència de gènere, en el moment en que existeixi una vacant, a la qual pot accedir amb caràcter preferent.

5. Excedència voluntària per interès particular.

Per poder sol·licitar l? excedència voluntària per interès particular cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els cinc anys immediatament anteriors.

La seva concessió resta subordinada a les necessitats del servei, degudament motivada. No es podrà concedir quan a l? empleat públic li sigui instruït un expedient disciplinari.

En aquesta situació no es té dret a cap retribució i el temps que s? hi romangui no es computarà a efectes d? ascensos, triennis ni drets passius. Procedirà així mateix declarar en excedència voluntària als empleats quan, finalitzada la causa que va determinar el passi a una situació diferent a la de servei actiu, incompleixin la obligació de sol·licitar el reingrés en el termini establert reglamentàriament.

6. Excedència per violència terrorista

El personal laboral que hagi sofert danys físics o psíquics com a conseqüència de l'activitat terrorista, així com els amenaçats en els termes de l'article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, previ reconeixement del Ministeri de l'Interior o de sentència judicial ferma, tindran dret a gaudir d'un període d'excedència en les mateixes condicions que les víctimes de violència de gènere.

Aquesta excedència serà autoritzada i mantinguda en el temps mentre resulti necessària per a la protecció i assistència social integral de la persona a la qual es concedeix, ja sigui per raó de les seqüeles provocades per l'acció terrorista, ja sigui per l'amenaça a la qual es troba sotmesa, en els termes previstos reglamentàriament.

7. Excedència per situació d? incompatibilitat

Es concedeix si l? empleat públic es troba en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l'autorització pertinent de compatibilitat, d'acord amb la legislació d'incompatibilitats. L'òrgan competent pot concedir automàticament i d'ofici aquest tipus d'excedència.

Títol III. El règim retributiu Article 30. Règim retributiu

1. L? increment retributiu dels empleats públics a que se? ls hi apliqui el present conveni

serà el fixat anualment per les respectives lleis de pressupostos generals de l? Estat. En el cas que sigui possible normativament, l? Ajuntament es compromet a augmentar un 1% addicional.

2. Mentre no es desenvolupi la legislació bàsica recollida al Capítol III - dels drets retributius- el RDL 5/2015 de 30 d? octubre, de l? Estatut bàsic de l? empleat públic, l? estructura i el règim de les retribucions seran els establerts per la normativa aplicable a la funció pública local i, en particular, els que resulten del Reial decret 861/1986, de retribucions dels funcionaris de l? Administració local i del Decret 214/1990, pel qual s? aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals. En el cas que durant la vigència d? aquest Conveni es modifiqui el sistema de retribucions, es procedirà a dur a terme les adaptacions necessàries al nou marc normatiu vigent.

3. Es reconeix el dret dels empleats públics locals a no ser discriminats retributivament per raó de sexe.

Article 31. Estructura de la retribució

1. Les retribucions dels empleats públics tindran l? estructura legalment establerta, amb caràcter bàsic, per a la funció pública, classificant-se en retribucions bàsiques i retribucions complementàries.

2. Retribucions bàsiques: són retribucions bàsiques el sou i les pagues extraordinàries:

a) Sou: és la quantitat que es correspon amb el grup o subgrup de classificació professional (A1, A2, C1, C2 i, si escau, les diferents agrupacions professionals sense requisit de titulació que puguin crear-se) i la seva quantia serà la que es fixi anualment a la Llei de pressupostos generals de l? Estat de cada any.

b) Pagues extraordinàries: seran dues a l? any, per un import mínim, cadascuna d? elles, d? una mensualitat sencera: sou, complement de destinació, complement específic i altres conceptes de carácter periòdic. Es meritaran en els mesos de juny i desembre, i es reduirà la part proporcional que correspongui si el temps efectivament treballat fos inferior al període de meritació. El període de meritació coincidirà amb el que estableixen les normes vigents d? aplicació al règim retributiu dels empleats de l? Administració local i el pagament es farà efectiu, amb les nòmines de juny i desembre.

3. Retribucions complementàries: són retribucions complementàries el complement de destinació, el complement específic, el complement de productivitat, altres complements recollits dins el salari i les gratificacions per serveis extraordinaris o les hores extraordinàries (Fora del CD i les gratificacions per serveis prestats, tots aquells que tinguin una continuïtat seran aplicats en el CE):

a) CD - Complement de destinació: retribueix el nivell del lloc de treball que es desenvolupa, consistint en una quantia fixa per a cada nivell en què es classifiquen els llocs de treball (dels 30 existents a la normativa sobre funció pública). La seva quantia vindrà fixada, per a cada grup de classificació professional, a la Llei de Pressupostos generals de l? Estat de cada any, en funció de la titulació, l? especialització, la responsabilitat, la competència i el comandament. L? assignació a cada lloc de treball del nivell de destinació es realitzarà d? acord amb els intervals màxims i mínims establerts per a cada grup de titulació que fixa els requisits del lloc de treball, d? acord amb la taula següent:

Grup	Nivell CD
Grup A1	22 a 30
Grup A2	18 a 26
Grup C1	14 a 22
Grup C2	12 a 18
Agrupació professional	10 a 14

Aquests intervals comprenen tota l? escala possible entre el nivell inicial o de partida corresponent al lloc base de cada grup professional i el nivell màxim que resulta factible d? assolir en funció de les característiques concretes i exigències peculiars de cada lloc.

b) CE - Complement específic: està destinat a retribuir les condicions particulars d? algun lloc de treball atenent l? especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat o les condicions en què es desenvolupa el treball (perillositat i/o penositat).

Aquest complement ve determinat per la valoració de llocs de treball que acompanya la relació de llocs de treball i ha de figurar a la relació de llocs de treball en el moment de la creació del lloc de treball. Aquest complement és de caire funcional i la seva

percepció dependrà exclusivament de l? exercici de l? activitat professional en funció del lloc de treball assignat i que es produeixin efectivament les condicions de treball peculiars que comporten l? assignació del subfactor corresponent (prolongació de jornada, nocturnitat, etc.), per la qual cosa no tindrà en cap cas el caràcter de consolidable.

Aquest complement es detallarà en la nòmina de forma individualitzada i podrà desagregar-se en subfactors corresponents a condicions de treball específiques de cada lloc de treball, formant la suma de tots aquests el concepte únic de complement específic del lloc de treball.

c) CP - Complement de productivitat / objectius: té com a finalitat retribuir l? especial rendiment, l? activitat extraordinària, l? interès o la iniciativa amb què l? empleat públic desenvolupa la seva feina.

Anualment el Ple, en aprovar el pressupost i la plantilla, fixarà la quantitat global corresponent a complements de productivitat que es pagaran al mes de juny i desembre. Per a l? any 2017 es destinarà un mínim de 20.000€ el juny i 20.000€ el desembre, i durant la vigència del Conveni s? incrementarà almenys el que prevegi la Llei de Pressupostos de l? Estat. La distribució individual la realitzarà la Regidoria de Règim Intern en funció de l? obtenció dels resultats assignats a cada àrea.

Les quantitats que percebi cada treballador per aquest concepte seran de coneixement

públic per als altres treballadors de l? Ajuntament i per als representants sindicals.

Un cop l? any, abans de que finalitzi la vigència de l? acord del Ple de l? Ajuntament respecte al complement de productivitat, prèvia negociació amb la part social, podran plantejar la introducció d? una nova regulació respecte d? aquest complement i en els seus imports, sempre que ho permeti el marc normatiu vigent i hi hagi disponibilitat pressupostària.

4. Hores extraordinàries i serveis extraordinaris: tenen per objecte retribuir els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. Té la consideració d? hora extraordinària cada hora de treball, degudament autoritzada, que es porti a terme de més respecte de la durada màxima de la jornada ordinària de treball pactada en aquest Conveni realitzada de manera voluntària amb caràcter excepcional i sempre per a la realització de treballs urgents i imprevistos. Es compensaran d? acord amb l? Annex 2, en la nòmina del mes següent.

Article 32. Mobilitat funcional. Retribució de feines de categoria superior i inferior.

Les parts convenen i reconeixen que, per a un millor funcionament del servei públic, es podrà aplicar la mobilitat funcional només en els casos en què existeixin raons tècniques o organitzatives provades que ho justifiquin i pel temps imprescindible per a la seva atenció.

En cas de necessitat, l? Ajuntament podrà destinar, per escrit, als empleats públics per realitzar feines de categoria1 superior, sempre que compleixin els requisits, i reintegrar- los a les seves funcions habituals quan desapareguin les causes que van motivar el canvi.

Quan un treballador realitzi de manera preferent tasques de categoria superior i durant el temps en què desenvolupi les tasques inherents a aquesta categoria, percebrà la

1 Es considera canvi de categoria el canvi de grup de classificació.

diferència retributiva entre les retribucions del seu lloc i les que corresponguin a la categoria de la qual n? està desenvolupant les tasques.

Quan l? encàrrec de funcions de categoria superior no hagi de tenir un caràcter temporal, ni estigui motivada per la substitució d? un treballador en un lloc ja existent, si es constata la necessitat de crear un nou lloc de treball amb caràcter permanent, aquest s? incorporarà a la plantilla per a la seva posterior cobertura reglamentària, preferentment per promoció interna.

Per motius peremptoris o de difícil previsió, l? Ajuntament podrà destinar, per escrit, els treballadors a realitzar funcions de categoria inferior. Durant el temps en què el treballador realitzi treballs de categoria inferior a les que desenvolupa o van ser objecte de la seva contractació, mantindrà tots els seus drets salarials corresponents a la seva categoria professional.

Article 33. Indemnitzacions per raons de servei

1. Són els imports que s? estableixen en cas que l? empleat públic hagi de desplaçar-se per motius relacionats amb el seu lloc de treball, preferentment, amb transport públic i fent ús de la tarifa més econòmica. En aquest cas s? abonarà el bitllet o passatge utilitzat.

2. Les quantitats que s? abonaran pel concepte de dietes, s'abonaran d'acord amb allò establert en cada moment a la normativa vigent sobre funció pública.

3. En els desplaçaments que, per raó del servei, excepcionalment es realitzin en cotxe o motocicleta propietat de l? empleat públic que es trasllada, s? abonarà l? import del quilometratge realitzat a raó de 0,19 € / Km, així com l? abonament d? estacionaments i peatge d? autopistes si fossin necessaris2.

4. Per percebre l? import de la indemnització, l? empleat públic ha de justificar la despesa realitzada presentant els justificants dels pagaments signats pel seu responsable directe.

Article 34. Retribucions en situació de malaltia

Dins dels tres primers dies següents de no assistència al treball per motius de malaltia comuna, accident laboral o no laboral i malaltia professional, s? ha de presentar la corresponent baixa mèdica oficial i, setmanalment, els comunicats de confirmació de baixa mèdica. El comunicat d? alta laboral s? ha de presentar el dia de la incorporació a la feina.

En el supòsit d? incapacitat temporal derivada de contingències comunes, durant els tres primers dies es reconeix un complement retributiu del 50% de les retribucions que es vinguessin percebent en el mes anterior al de la incapacitat.

Des del dia quart fins al vintè, ambdós inclosos, el complement que se sumarà a la prestació econòmica de la Seguretat Social i suposarà, sumades les dues quantitats, el 75 % de les retribucions que l? empleat públic percebia en el mes anterior al de l? inici de la incapacitat.

A partir del dia 21 i fins el dia 90, ambdós inclosos, es reconeixeran el 100 % de les retribucions.

La deducció en nòmina que representarà l? aplicació dels apartats anteriors no es farà efectiva a quatre dies d? absència al llarg de l? any, dels quals només tres podran tenir

2 Aprovat en règim general per treballadors i autoritats en el Ple d? Organització de 30 de juny de 2015. A partir d? aquests imports, cas de ser incrementats, cal efectuar retenció a compte de l? IRPF.

lloc en dies consecutius, sempre que estiguin motivades per malaltia o accident que no donin lloc a incapacitat temporal. Aquestes absències generen l? obligació de lliurar un justificant mèdic, si s? escau, o declaració responsable del treballador.

Quan la situació d? incapacitat temporal derivi de contingències professionals (accident de treball o malaltia professional) la prestació reconeguda per la Seguretat Social serà complementada, des del primer dia, en un 100 % de les retribucions corresponents del personal afectat en el mes anterior al de la incapacitat.

Les persones que es trobin en una incapacitat temporal a causa d? una situació derivada de risc durant l? embaràs, hospitalització o intervenció quirúrgica amb o sense hospitalització, siguin víctimes de violència de gènere o pateixin algunes de les malalties greus que es descriuen a l? annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l? aplicació i el desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu o la normativa que en el futur la complementi o substitueixi, percebran, des del primer dia, un complement de la prestació econòmica de la Seguretat Social, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l? inici de la incapacitat.

En el cas de que la normativa estatal en matèria de Funció Pública permeti una major compensació de les retribucions en cas de baixes per malaltia comuna, es negociarà l? aplicació d? aquesta millora.

Títol IV. Instruments d? ordenació dels recursos humans, la selecció, la formació, la

carrera professional i la provisió de llocs de treball

Capítol I. L? ordenació dels recursos humans

Article 35 Sistema d? ordenació dels recursos humans

1. L? Ajuntament de La Selva del Camp es compromet a disposar d? un sistema d? ordenació dels recursos humans que, tenint en compte la plantilla, l? organitzi i ordeni, i que serveixi per la seva planificació. D? acord amb la normativa aplicable, aquest instrument inclourà, com a mínim, la denominació dels llocs tipus, els grups de classificació professional, les categories o escales a què estiguin adscrits, els requisits per ocupar-los, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Així mateix preveurà la classificació dels llocs en termes funcionals i d? àmbit a fi i efecte d? ordenar la selecció, formació i mobilitat. Aquest document serà de caràcter públic.

2. En els supòsits en què els llocs de treball s? agrupin, en funció de les seves característiques, el sistema d? ordenació de l? ocupació municipal podrà ordenar-ne la selecció, la formació i la mobilitat en base a l? esmentada agrupació.

3. La classificació profesional es farà d? acord amb el que preveuen l? Art. 76, la Disposició Addicional Sisena i la Disposició Transitòria Tercera de l? EBEP.

4. S? aplicarà allò establert a l? article 25 del Decret 214/1990, o norma posterior, pel que fa a la determinació de titulacions, i en el seu cas, nivell de capacitació provada.

Article 36. L? oferta d? ocupació pública

1. L? accés a l? ocupació pública, promoció i carrera professional, es regiran pels principis de publicitat i d? igualtat, mèrit, capacitat. Igualment s? impulsaran els processos que permetin la progressió en la carrera professional i promoció interna, d? acord amb els mateixos principis.

Durant la vigència d? aquest Conveni s? adoptaran les mesures necessàries per tal que la incorporació de personal a es realitzi mitjançant la superació de processos selectius derivats de les ofertes públiques d? ocupació, que permetin l? adquisició de la condició de personal laboral fix d? acord amb la tipologia de llocs a desenvolupar.

2. Per tal de proveir les vacants que es vagin produint durant el procés selectiu, les ofertes d? ocupació pública que s? aprovin durant la vigència del Conveni podran preveure que les convocatòries de processos selectius incrementin en un percentatge addicional les places objecte de l? oferta, de conformitat amb les característiques i especificitats de les categories de les places que s? ofereixen, en forma de borsa de treball.

Article 37. Selecció i accés

1. Els sistemes i processos selectius seran els previstos legalment i es portaran a terme mitjançant les proves i els procediments assenyalats al Títol IV Capítol I de l? Estatut bàsic de l? empleat públic i a la normativa que el desenvolupi o el substitueixi.

2. Amb caràcter general, l? accés es farà pel sistema de concurs oposició, excepte per als grups Agrupació Professional, que serà concurs.

3. La selecció per concurs oposició consisteix en la superació de les proves corresponents i en la valoració dels mèrits determinats objectivament. La fase de concurs dels processos selectius que es portin a terme pel sistema de concurs oposició es valorarà, com a màxim, en un 33% de la puntuació máxima assolible en la fase d? oposició, llevat un altre acord.

4. Els procediments selectius poden incloure proves sobre coneixements teòrics i pràctics; incloent proves mèdiques i/o físiques, tests o qüestionaris d? aptitud professional, entrevistes i altres que de forma objectiva ajudin a determinar els mèrits i la capacitat dels aspirants idonis en relació amb els llocs de treball a ocupar recollits a la relació de llocs. També es poden fer proves alternatives dins d? una mateixa categoria en relació amb l? especialitat del lloc de treball. Per a les categories que es determinin podran incorporar la superació d? un curs selectiu teòric i/o pràctic.

5. Les convocatòries per a l? accés han de contenir, en tot cas, el següent:

a) La determinació del nombre total de places a cobrir i el grup de titulació exigit per al seu accés. També es detallarà el lloc de treball a proveir vinculat amb la convocatòria pel sistema d? assignació de primera destinació, la categoria professional i si s? escau l? especialitat, les funcions a desenvolupar i el perfil competencial d? aplicació a aquest lloc de treball.

b) Els requisits exigits als aspirants per poder-hi participar, d? acord amb la relació de llocs de treball, especificant el nivell exigit de coneixement oral i escrit de la llengua catalana.

c) Establir els llocs de treball que poden desenvolupar per persones amb minusvalidesa amb els sistemes d? acreditació d? aquestes.

d) L? òrgan al qual s? han de dirigir les sol·licituds de participació.

e) Terminis de presentació de sol·licituds i documentació necessària.

f) Sistema selectiu.

g) Proves que s? han de dur a terme i mèrits que s? han de valorar.

h) Sistema de qualificació: barems de puntuació i formes d? acreditació.

i) Règim d? impugnacions.

6. Els òrgans de selecció seran col·legiats i la seva composició es realitzarà de conformitat amb la legalitat vigent.

Article 38. La relació i la valoració de llocs de treball 1. La relació de llocs de treball de establirà per a cada lloc de treball tipus, les següents especificacions:

a) la denominació i el seu enquadrament orgànic

b) les característiques essencials del lloc, incloent les funcions atribuïdes i els factors del lloc

c) els requisits de titulació o formació exigits per ocupar el lloc de treball, especialment la tiulació o formació específica exigida

d) la forma de provisió

e) les característiques retributives

f) el complement de destinació que tingui assignat i el seu nivel orgànic, així com el complement específic corresponent

2. L? Ajuntament, abans d? aprovar els llocs de treball tipus, negociarà amb la representació legal dels empleats públics, les seves característiques retributives i els requisits i la forma de provisió del lloc. Això implicarà un procés de valoració de llocs de treball que s? haurà de portar a terme i es presentarà a les parts i serà d? aplicació dins el primer any de vigència del present Conveni.

3. L? Ajuntament, facilitarà a tots els empleats públics o als representants legals dels empleats públics que ho sol·licitin, la definició corresponent del seu lloc de treball i les seves funcions específiques.

Article 39. Plantilla

La plantilla serà la que resulti adequada, en cada moment, per al bon funcionament dels serveis públics que hagi d? atendre l? Ajuntament, sense perjudici del compromís d? aquest de fer possible la promoció interna a través del sistema de carrera professional que es detalla en el capítol corresponent a promoció i formació, al personal que li resulti d? aplicació d? acord amb el sistema d? accés.

Capítol II. La selecció del personal

Article 40. L'accés de persones amb discapacitat

1. La Institució promourà les condicions necessàries per facilitar l'accés a la funció pública de persones amb discapacitats en igualtat de condicions que la resta d'aspirants.

2. Es realitzarà una reserva no inferior a un 5% de les places incloses en les Ofertes d'Ocupació Pública a persones amb discapacitat que tinguin reconeguda aquesta condició legal.

3. A tal fi i per garantir el desenvolupament de les proves selectives a persones amb discapacitat es propiciaran les adaptacions dels mitjans de realització dels exercicis que siguin necessàries.

Article 41. Període de prova o de pràctiques

1. La durada del període de prova o de pràctiques serà el que s? assenyala a continuació, depenent del grup a efectes de titulació exigida per a l? ingrés en la plaça en qüestió:

Grup de classificació	Durada del període
Grup A1	4 mesos
Grup A2	4 mesos
Grup C1	2 mesos
Grup C2	2 mesos
Agrupacions professionals	1 mes

2. No hi haurà període de prova o de pràctiques en aquells casos en què la persona hagi desenvolupat les mateixes funcions a l? Ajuntament prèviament i amb aquestes durades, a través d? un nomenament interí o temporal.

Article 42. Borses de treball

1. Dins la política general d? adopció de les mesures necessàries per tal que la incorporació de personal es realitzi, amb caràcter general, mitjançant la superació de processos selectius de personal laboral fix d? acord amb la tipologia de llocs de treball a desenvolupar.

La incorporació de personal temporal es limitarà als supòsits establerts a la normativa, emprant les modalitats de contractació que preveu la legislació vigent. En concret:

- Existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per personal laboral fix.

- Substitució transitòria dels titulars.

- Execució de programes de caràcter temporal / obra o servei determinat.

- L? excés o acumulació de tasques per un període màxim de 6 mesos dins un període

de 12 mesos.

2. L? Ajuntament incentivarà la promoció del seu personal i a tal efecte convocarà les vacants quan no sigui possible la seva cobertura per personal laboral fix, d? acord amb les categories, entre el personal que compleixi els requisits per a ocupar els llocs. Atès que en aquests casos el canvi de categoria implica la situació d? excedència respecte la categoria d? origen, el reingrés en la categoria d? origen, si és el cas, es produirà pels procediments reglamentaris i amb ocasió de vacant.

3. Quan no hi hagi candidats o no reuneixin els requisits per a ocupar els llocs i en la resta de supòsits, els candidats provindran de les borses de treball que es formin per cobrir el treball temporal i interí de l? Ajuntament. A manca de borsa de treball específica, es recorrerà a la Borsa creada pel Servei d? Orientació Laboral de l? Ajuntament i a una oferta pública d? ocupació gestionada pel SOC.

4. Les contractacions es faran per ordre en la borsa de treball, atenent, si s? escau, l? especialitat i/o àrea de coneixement demanat. En el cas de no computar antiguitat, l? ordre se seguirà en primer lloc per les persones aprovades sense plaça en una convocatòria pública d? accés de la categoria professional de què es tracti d? acord amb la puntuació final obtinguda en el procés selectiu i, seguidament, per les persones que hagin superat un procés de selecció de borsa de treball per ordre de la puntuació obtinguda en el procés.

5. Seran criteris per restar exclòs de la borsa de treball, els següents:

a) Renúncia total del candidat a formar part de la llista.

b) L? acumulació de dues renúncies corresponents a dues ofertes de treball, encara que el candidat no hagi notificat la renúncia expressament. En aquest supòsit l? acreditació de la renuncia serà a càrrec del cap de personal corresponent.

c) La no superació del període de prova.

d) Per l? acomiadament disciplinari i suspensió ferma de funcions, en el supòsit de contractació laboral.

Capítol III. La formació Article 43. La formació

1. De conformitat amb la normativa vigent i amb la finalitat de facilitar la seva formació i

promoció, es reconeix als empleats públics el dret a la realització de cursos de perfeccionament professional i a l? accés a cursos de reconversió i capacitació professional organitzats per l? Administració pública o organismes públics o privats.

2. Amb aquesta finalitat, l? Ajuntament s? adherirà almenys als Plans Agrupats de Formació contínua anuals de les entitats municipalistes amb la Diputació de Tarragona.

3. La formació haurà de comptar amb l? autorització de l? Ajuntament si es desenvolupa en horari laboral. L? Ajuntament valorarà i en el seu cas, autoritzarà un màxim de 60 hores anuals lectives en hores laborables per a cada treballador.

4. S? estableixen dues vies de formació professional i reciclatge, a instància de

l? Ajuntament o del treballador:

a) Quan la formació sigui a instància de l? Ajuntament, aquest es farà càrrec de les despeses que s? originin. Si es fan fora de l? horari laboral, es compensaran les hores realitzades, atès que es consideren temps de treball efectiu.

b) Quan la formació sigui a instància del treballador, l? Ajuntament valorarà i decidirà fer-se càrrec de l? import, en tot o en part, de les despeses de matrícula, dietes i quilometratge.

5. En el pressupost de despeses de cada exercici s? habilitarà una partida destinada a cobrir aquestes despeses de formació, que com a mínim serà de 1.500,00 € per al 2017, i que s? incrementarà anualment.

6. En el cas que dos o més treballadors pertanyents al mateix departament sol·licitin la realització d? un mateix curs, o de diferents cursos, però que coincideixin en l? horari, es garantiran els serveis necessaris d? atenció al públic.

7. La preferència per fer cursos de perfeccionament s? estableix de la manera següent: 1r - La persona que faci el curs que estigui més relacionat amb el seu lloc de treball. 2n -La persona que hagi realitzat menys cursos en el darrer any.

3r - La persona que faci més temps que no n? hagi fet cap.

4t - La persona amb més antiguitat.

Capítol IV. La carrera professional i la promoció professional

Article 44. La carrera professional

1. Els empleats públics tenen dret a la promoció professional.

2. La carrera professional és el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat. Amb aquest objecte l? Ajuntament ha de promoure l'actualització i perfeccionament de la qualificació professional dels seus empleats públics.

3. Sens perjudici de la normativa que resulti d? aplicació, les modalitats de carrera podent consistir, entre altres, en l'aplicació aïllada o simultània d'alguna o algunes de les següents modalitats:

a) Carrera horitzontal, que consisteix en la progressió de grau, categoria, esglaó o altres conceptes anàlegs.

b) Carrera vertical, que consisteix en l'ascens en l'estructura de llocs de treball pels procediments de provisió legalment establerts.

c) Promoció interna vertical, que consisteix en l'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup, o grup de classificació professional en el supòsit que aquest no tingui subgrup, a un altre superior, d'acord amb l? establert a la legalitat vigent.

d) Promoció interna horitzontal, que consisteix en l'accés a cossos o escales del mateix subgrup professional.

4. Es reconeix el dret dels empleats públics a progressar simultàniament en les modalitats de carrera horitzontal i vertical quan l? Ajuntament les hagi implantat en un mateix àmbit.

Article 45. Impuls a la promoció professional

1. L? Ajuntament facilitarà la promoció professional dels seus empleats públics d'acord amb els sistemes de provisió de llocs de treball existents i d'acord amb l? instrument d? ordenació dels recursos humans de que disposin.

2. La concreció de les mesures de promoció professional es negociarà de forma periòdica amb la representació sindical.

Article 46. La promoció interna i el seu accés

1. Els empleats públics que reuneixin els requisits podran accedir, mitjançant promoció interna a escales del grup immediatament superior al que es pertanyi; o del mateix grup, tant en la mateixa com a diferent escala.

2. L? Ajuntament facilitarà la promoció dels seus empleats públics determinant, d'acord amb les característiques de cada plaça, el nombre d'elles reservades per a la promoció interna en cada convocatòria, que serà d'un mínim d'un 33% sempre que sigui possible.

3. Per concórrer a les proves de promoció interna, el personal haurà de trobar-se en situació de servei actiu o serveis especials en l'escala de procedència, haver completat dos anys de servei actiu, així com posseir la titulació i la resta de requisits establerts per a l'accés a l'escala a la qual aspiri a ingressar, amb les excepcions que la llei estableix.

4. Es podrà equiparar, en els casos que ho permet l? article 24 del Decret 214/1990 la titulació establerta amb la capacitació provada, en els mateixos casos i condicions en que ho prevegi la normativa sobre funció pública, sempre i quan s? estigui ocupant una plaça reglamentàriament per titulació, d? una categoria immediatament inferior. El procediment de provisió es farà mitjançant concurs de mèrits.

5. L'accés per promoció interna requerirà la superació de les mateixes proves que les establertes en la convocatòria per a l'ingrés amb caràcter general en l'escala que es tracti. No obstant això, els aspirants que concorrin en el torn de promoció interna podran ser eximits de la realització d'aquelles proves que estiguessin encaminades a l'acreditació de coneixements ja acreditats per a l'ingrés en l'escala de procedència.

6. Les vacants reservades a promoció interna que resultessin desertes se sumaran a les ofertes en torn lliure i a l? inrevès, si resulta possible.

7. L'adscripció a les vacants existents dels empleats públics, que accedeixi pel sistema de promoció interna a una altra escala, s'efectuarà conforme a les preferències que aquells manifestin, segons l'ordre amb el qual figurin en la classificació definitiva del procés selectiu i sempre que reuneixin els requisits establerts per a la seva cobertura segons l? instrument d? ordenació de recursos humans de que disposició. En tot cas, per a l'elecció de destinacions gaudiran de preferència sobre aquells aspirants que provinguin del torn lliure en la respectiva convocatòria.

Títol V. El règim disciplinari i l? extinció de la prestació pública de serveis

Capítol I. El règim disciplinari

Article 47. La responsabilitat disciplinària

1. Els empleats públics queden subjectes al règim disciplinari establert regulat en el títol VII de l? Estatut bàsic de l? empleat públic i les normes que les lleis de funció pública puguin dictar en desplegament del mateix.

2. Els empleats públics que indueixin a altres a la realització d'actes o conductes constitutius de falta disciplinària incorreran en la mateixa responsabilitat que aquests.

3. Igualment, incorreran en responsabilitat els empleats públics que encobreixin les faltes consumades molt greus o greus, quan dels actes es derivi dany greu per a l'Administració o els ciutadans.

Article 48. Exercici de la potestat disciplinària

1. L? Ajuntament ha de corregir disciplinàriament les infraccions del personal al seu servei comeses en l'exercici de les seves funcions i càrrecs, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que pugui derivar de les infraccions.

2. La potestat disciplinària s'exercirà d'acord amb els següents principis:

a) Principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions.

b) Principi d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de retroactivitat de les favorables al presumpte infractor.

c) Principi de proporcionalitat, aplicable tant a la classificació de les infraccions i sancions com a la seva aplicació.

d) Principi de culpabilitat.

e) Principi de presumpció d'innocència.

3. Quan de la instrucció d'un procediment disciplinari resulti l'existència d'indicis fundats de criminalitat, se suspendrà la seva tramitació posant en coneixement del Ministeri Fiscal. Els fets declarats provats per resolucions judicials fermes vincularan a l? Ajuntament.

Article 49. Les faltes disciplinàries

1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són faltes molt greus les previstes com a tal a l? Estatut bàsic de l? empleat públic i en

tot cas les següents:

a) L? incompliment del deure de respecte a la Constitució i a l? Estatit d? Autonomia de Catalunya, en l? exercici de la funció pública.

b) Tota actuació que suposi discriminació per raó d? origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com la

persecució per raó d? origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i la persecució moral, sexual i per raó de sexe.

c) L? abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.

d) L? adopció d? acords manifestament il·legals que causin un perjudici greu a

l? Administració o als ciutadans.

e) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció.

f) La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que en provoqui la difusió o coneixement indegut.

g) L? incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o

funcions encomanades.

h) La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

i) La desobediència oberta a les ordres o instruccions d? un superior, llevat que

constitueixin infracció manifesta de l? ordenament jurídic.

j) La prevalença de la condició d? empleat públic per obtenir un benefici indegut

per a si mateix o per a un altre.

k) L? obstaculització a l? exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.

l) La realització d? actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

m) L? incompliment de l? obligació d? atendre els serveis essencials en cas de vaga.

n) L? incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això doni lloc a una situació d? incompatibilitat.

o) La incompareixença injustificada en les comissions d? investigació de les Corts

Generals i del Parlament de Catalunya.

p) La persecució laboral.

q) La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la Llei.

r) El fet de causar per negligència greu o per mala fe danys molt greus al patrimoni i els béns de l? Ajuntament.

s) El fet d'haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d'un any.

t) L'incompliment, pels responsables dels registres d'Activitats i de Béns Patrimonials i d'Interessos i pel personal que hi tingui accés, del deure de reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció.

u) També són faltes molt greus les que quedin tipificades com a tals en una llei estatal o autonòmica.

3. Sens perjudici de l? establert per l? Estatut bàsic de l? empleat públic, es consideraran

com a faltes greus en tot cas les següents:

a) l'incompliment de les ordres que provenen dels superiors i les autoritats que pugui afectar la tasca del lloc de treball.

b) L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.

c) La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici de les seves funcions.

d) El fet d'originar enfrontaments en els centres de treball o de prendre-hi part.

e) La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.

f) Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració, als administrats o als companys.

g) L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l'Administració o s'utilitza en benefici propi.

h) La intervenció en un procediment administratiu havent-hi motius d'abstenció establerts per via legal.

i) La negativa a acomplir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de compliment urgent, d'acord amb el que disposa l'article 108.2.b) i 4.

j) L'emissió d'informes, l'adopció d'acords o l'acompliment d'actuacions manifestament il·legals, si causa perjudici a l'Administració o als ciutadans i no constitueix falta molt greu.

k) El fet de causar danys greus en els locals, els materials o els documents del servei.

l) L'atemptat greu contra la dignitat dels empleats públics o de l'Administració.

m) L'exercici d'activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut l'autorització pertinent.

n) La manca de rendiment que afecti el funcionament normal dels serveis, si no constitueix falta molt greu.

o) L'incompliment injustificat de la jornada i l'horari de treball que, acumulat, suposi un mínim de deu hores per mes natural.

p) La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus.

q) Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada i l'horari de treball.

r) La pertorbació greu del servei.

s) La reincidència en faltes lleus.

t) La realització d'actes d'assetjament sexual o d'assetjament per raó de sexe, tipificats la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i d'actes que puguin comportar assetjament per raó de sexe o assetjament sexual i que no siguin constitutius de falta molt greu.

4. Es consideraran com a faltes lleus, en tot cas les següents:

a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.

b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.

c) La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.

d) L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.

e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.

g) L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.

h) L'incompliment dels deures i les obligacions de l? empleat públic, sempre que no

constitueixi falta molt greu o greu.

Article 50. Les sancions

1. Per raó de les faltes comeses podran imposar-se les següents sancions:

a) Acomiadament disciplinari del personal laboral, que només podrà sancionar la comissió de faltes molt greus i comportarà la inhabilitació per ser titular d'un nou contracte de treball amb funcions similars a les que desenvolupaven.

b) Suspensió ferma de funcions, o d'ocupació i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de 6 anys.

c) Trasllat forçós, amb o sense canvi de localitat de residència, pel període que en cada cas s'estableixi.

d) Demèrit, que consistirà en la penalització a efectes de carrera, promoció o mobilitat voluntària.

e) Advertència.

f) Qualsevol altra que s'estableixi per llei.

2. Procedirà la readmissió del personal laboral fix quan sigui declarat improcedent l'acomiadament acordat com a conseqüència de la incoació d'un expedient disciplinari per la comissió d'una falta molt greu.

3. L'abast de cada sanció s'establirà tenint en compte el grau d'intencionalitat, descuit o negligència que es reveli en la conducta, el dany a l'interès públic, la reiteració o reincidència, així com el grau de participació.

Article 51. La prescripció de les faltes i sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuran als 3 anys, les greus als 2 anys i les lleus als 6 mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als 3 anys, les imposades per faltes greus als 2 anys i les imposades per faltes lleus a l'any.

2. El termini de prescripció comença a comptar des que la falta s'hagués comès, i des del cessament de la seva comissió quan es tracti de faltes continuades.

3. El de les sancions, des de la fermesa de la resolució sancionadora.

Article 52. Procediment disciplinari i mesures provisionals

1. No podrà imposar-se sanció per la comissió de faltes molt greus o greus si no és mitjançant el procediment prèviament establert.

2. La imposició de sancions per faltes lleus es durà a terme per procediment sumari amb audiència a l'interessat.

3. El procediment disciplinari tindrà presents els principis d'eficàcia, celeritat i economia processal, amb ple respecte als drets i garanties de defensa del presumpte responsable. En el procediment garantirà la deguda separació entre la fase instructora i la sancionadora, encomanant-se a òrgans diferents.

4. Es podrà adoptar mitjançant resolució motivada mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure.

5. La suspensió provisional com a mesura cautelar en la tramitació d'un expedient disciplinari no podrà excedir de 6 mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l'interessat. La suspensió provisional es pot acordar durant la tramitació d'un procediment judicial, i es mantindrà pel temps a què s'estengui la presó provisional o altres mesures decretades pel jutge que determinin la impossibilitat d'exercir el lloc de treball. En aquest cas, si la suspensió provisional passa de sis mesos no suposarà pèrdua del lloc de treball.

6. L? empleat públic suspens provisional tindrà dret a percebre durant la suspensió les retribucions bàsiques i, si escau, les prestacions familiars per fill a càrrec.

7. Quan la suspensió provisional s'elevi a definitiva, l? empleat públic haurà de tornar el percebut durant el temps de durada d'aquella. Si la suspensió provisional no arriba a convertir-se en sanció definitiva, l'Administració haurà de restituir a l? empleat públic la diferència entre els havers realment percebuts i els que hauria hagut de percebre si s'hagués trobat amb plenitud de drets.

8. El temps de permanència en suspensió provisional serà d'abonament per al compliment de la suspensió ferma.

9. Quan la suspensió no sigui declarada ferma, el temps de durada de la mateixa es computarà com de servei actiu, i s'acordarà la immediata reincorporació de l? empleat públic al seu lloc de treball, amb reconeixement de tots els drets econòmics i altres que siguin procedents des de la data de suspensió.

Capítol II. L? extinció de la prestació pública de serveis

Article 53. Preavís i liquidació

1. L? empleat públic que voluntàriament cessi en la seva prestació de serveis ha de comunicar-ho per escrit i amb l'antelació següent:

- Si ocupa una plaça de grup A1: un mes

- Si ocupa una plaça de grup A2: un mes

- Si ocupa una plaça de grup C1: quinze dies

- Si ocupa una plaça de grup C2: quinze dies

- Si ocupa una plaça d? agrupació professional: quinze dies

2. La inobservança d'aquest preavís determina la pèrdua o el descompte, en la seva liquidació final i de parts proporcionals, de la remuneració corresponent als dies que s'hagi retardat en el preavís.

La liquidació de l? empleat públic consistirà a retribuir o descomptar la part proporcional de vacances no realitzades o realitzades en excés i la part proporcional corresponent a la paga extraordinària de meritació immediata.

Títol VI. La igualtat de tracte dels empleats públics locals Article 54. La igualtat de tracte i d? oportunitats en l? àmbit laboral

L? Ajuntament de La Selva del Camp s? obliga a respectar la igualtat de tracte i

d? oportunitats en l? àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d? adoptar mesures

dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes

Article 55. El Pla d? igualtat

1. L? Ajuntament haurà d? aprovar un pla d? igualtat, en els termes que determina la Llei 2/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes i la disposició addicional vuitena de la Llei 7/2007, de 12 d? abril, de l? estatut bàsic de l? empleat públic.

2. El pla d? Igualtat serà negociat amb la representació dels empleats públics, i en tot cas atendrà a la realitat sobre la que incidirà.

3. Un cop que les parts aprovin el pla d? Igualtat, es registrarà al Registre de Plans d? Igualtat del Departament d? Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i es comunicarà a la Comissió de paritària.

Article 56. Contingut i fases del pla d? igualtat

1. El pla d? igualtat és un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de fer un diagnòstic de situació, tendents a assolir la igualtat de tracte i d? oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

2. El pla d? igualtat fixarà els objectius concrets d? igualtat que s? hauran d? assolir, les estratègies i les pràctiques que s? hauran d? adoptar per a la seva consecució, així com l? establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.

3. Per a la consecució dels objectius fixats, el pla d? igualtat preveurà, entre d? altres, les matèries d? accés a l? ocupació, classificació professional, promoció i formació, retribucions, ordenació del temps de treball per afavorir, en termes d? igualtat entre dones i homes, la conciliació laboral, personal i familiar, i prevenció de l? assetjament sexual i de l? assetjament per raó de sexe.

4. El pla d? igualtat podrà contenir les fases següents: diagnosi, disseny, programació, implantació, seguiment i avaluació.

Títol VII. Els drets col·lectius dels empleats públics locals Capítol I. El dret de llibertat sindical

Article 57. El contingut del dret de llibertat

1. Tots els empleats públics tenen dret a sindicar-se lliurement per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials.

2. El dret a la llibertat sindical compren, entre d? altres facultats reconegudes per la Llei orgànica 11/1985, de 2 d? agost, de llibertat sindical, la d? afiliar-se al sindicat de la seva elecció amb la sola condició d'observar els estatuts del mateix o a separar-se del mateix. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

Article 58. El dret de sindicació

Els empleats públics que estigui afiliats a un sindicat podran, en l? àmbit del centre de

treball:

a) Constituir seccions sindicals de conformitat amb el que estableixen els Estatuts del Sindicat.

b) Celebrar reunions, prèvia notificació a l'empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l'activitat normal de l'empresa.

c) Rebre la informació que li remeti el seu sindicat.

Article 59. Els delegats sindicals

Els delegats sindicals, en el supòsit que no formin part del òrgans de representació legal dels empleats públics, tindran les mateixes garanties que les establertes per aquests, així com els següents drets:

a) Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició dels òrgans de representació legal dels empleats públics. Respecte d? aquesta informació els delegats sindicals estant obligats a guardar secret professional.

b) Assistir a les reunions dels òrgans de representació legal dels empleats públics i dels òrgans interns de l? Ajuntament en matèria de prevenció de riscos laborals, amb veu però sense vot.

c) Ser escoltats per l? Ajuntament prèviament a l'adopció de mesures de caràcter col·lectiu que afectin els empleats públics en general i els afiliats al seu sindicat en particular, i especialment en el cas de acomiadaments i sancions.

Article 60. Garanties de les seccions sindicals

1. Les seccions sindicals gaudiran de plena independència respecte de les autoritats, òrgans i jerarquies de l? Ajuntament, tenint dret a protecció legal contra tot acte de ingerència d? aquestes últimes.

2. Les seccions sindicals dels sindicats més representatius i dels que tinguin representació en els òrgans de representació legal dels empleats públics, tindran els següents drets:

a) Amb la finalitat de facilitar la difusió d'aquells avisos que puguin interessar als afiliats al sindicat i als empleats públics en general, posaran a la seva disposició un tauler d'anuncis que haurà de situar-se al centre de treball i en lloc on es garanteixi un adequat accés al mateix dels empleats públics.

b) A la negociació col·lectiva, en els termes que estableix la legislació específica.

c) Les seccions sindicals gestionaran una borsa d? hores amb el crèdit horari de tots els seus membres (comitè d? empresa, junta de personal, delegats sindicals, etc.). Els membres de les seccions sindicals podran fer ús d? aquesta borsa d? hores sempre que la suma total de les hores realitzades en un mes no superi el total de la borsa.

Article 61. Les mesures de protecció del dret a la llibertat sindical

L? Ajuntament s? abstindrà d? aprovar o prendre qualsevol disposició, pacte o decisió unilateral que contingui o suposi qualsevol tipus de discriminació en l'ocupació o en les condicions de treball, siguin favorables o adverses, per raó de l'adhesió o no a un sindicat, als seus acords o a l'exercici en general d'activitats sindicals.

Article 62. Garanties del dret de llibertat sindical

Qualsevol empleat públic o sindicat que consideri lesionats llur dret de llibertat sindical, per una actuació de de, tindrà dret a demanar la tutela del dret davant la jurisdicció competent en els termes que reconeix la Llei orgànica 11/1985, de 2 d? agost, de llibertat sindical.

Capítol II. El dret de reunió dels empleats públics Article 63. El dret de reunió

1. Els empleats públics de l? Ajuntament tenen dret a reunir-se en assemblea. Aquest

dret s? exercitarà amb subjecció als requisits i condicions assenyalats per la legislació

aplicable i també per aquest capítol.

2. L'assemblea pot ser convocada pels òrgans de representació legal dels empleats públics, per les organitzacions sindicals més representatives, o per un nombre d? empleats públics no inferior al 40 per 100 de la plantilla.

3. L'assemblea serà presidida, en tot cas, pels òrgans de representació legal dels empleats públics, que seran responsables del normal desenvolupament de la mateixa, així com de la presència en l'assemblea de persones no pertanyents a l? Ajuntament.

4. La presidència de l? assemblea ha de comunicar amb una antelació de 48 hores a

l? Ajuntament, la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l'Ajuntament

que assistiran a l'assemblea i acordaran les mesures oportunes per evitar perjudicis en l'activitat normal del serveis públics.

Article 64. Les assemblees dels empleats públics

1. Els empleats públics podran reunir-se, sense cap perjudici de les seves retribucions, durant la jornada de treball, fins a 20 hores anuals.

2. No existirà cap tipus de limitació per celebrar reunions fora de la jornada de treball, llevat de la Seguretat d? instal·lacions i dependències i que la seva realització tingui lloc quan es trobin oberts els llocs de reunió o la seva obertura no suposi dificultats importants.

Capítol III. Del dret de negociació col·lectiva dels empleats públics locals Article 65. El dret a la negociació col·lectiva

Els empleats públics al Servei de les Administracions Locals, tindran dret a la

participació en la determinació de les condicions de treball conforme a allò que disposi la legislació que sigui d? aplicació i aquest capítol.

Títol VIII. Seguretat, salut i prevenció de riscos laborals Article 66. Prevenció de riscos laborals

1. La prevenció de riscos laborals és una de les prioritats essencials de la política de

recursos humans de les parts signants d'aquest acord.

2. Atesa la importància de garantir a tot el personal un desenvolupament saludable de les tasques que té encomanades, ambdues parts es comprometen a col·laborar en aquest objectiu. Per aquest motiu, que s? adhereixin es comprometen a:

a) Potenciar l? assoliment d? una cultura preventiva en totes les seves estructures administratives i/o organitzatives amb la finalitat que en totes les actuacions es tinguin presents com a prioritat, la seguretat i la salut del personal al servei de la seva organització.

b) Coordinar les actuacions dels diferents serveis municipals amb el servei de prevenció designat per complir amb les obligacions derivades de la Llei de prevenció.

c) Promoure la seguretat i salut dels empleats públics mitjançant l'aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per la prevenció del riscs derivats del treball, desenvolupant els principis generals següents:

- Evitar els riscos

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar

- Combatre els riscos en el seu origen

- Adaptar el lloc de treball a les característiques de la persona

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica

- Planificar la prevenció

- Substituir el que sigui perillós, perquè no comporti perill o, si no és possible, comporti poc perill

- Afavorir les mesures de protecció col·lectives per sobre de les individuals

- Facilitar el coneixement per part del personal afectat de les instruccions que s? acordin

en aquest àmbit

Article 67. Coordinació entre salut laboral i polítiques de gènere

L? Ajuntament de La Selva del Camp es compromet a visualitzar les condicions de treball i salut amb una perspectiva de gènere, relacionant les condicions de treball i salut. Per això caldrà contemplar, tant en l? avaluació de riscos com en els plans de prevenció, els riscos específics de gènere: doble presència, situacions de discriminació, risc reproductiu, etc.

Article 68. Obligacions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals S? acorden les mesures concretes següents per al desenvolupament del que disposa la legislació sobre prevenció de riscos laborals:

- Oferir en el moment de l? accés a la funció pública un reconeixement mèdic amb la finalitat d'avaluar la incidència dels riscos del lloc de treball a ocupar; així com una vigilància de la salut en intervals periòdics fixats segons el criteri assenyalat pel servei de prevenció a tots els empleats públics de, en funció de l? avaluació de riscos dels llocs de treball. Aquest reconeixement serà obligatori per als personal en els supòsits prescrits a l'article 22.1, de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i no podrà ser causa de l'adopció de mesures en perjudici seu.

- Disposaran a cada centre de treball que estigui afectat pel Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció o de la norma que en el futur la substitueixi d? un pla d'autoprotecció que concreti les possibles situacions i les mesures a adoptar, especialment en primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels empleats públics i dels usuaris.

- El pla s'actualitzarà en els supòsits que el mateix pla prevegi i sempre que es modifiquin substancialment l'ocupació i la distribució de l'espai.

- L'organització designarà, amb la consulta prèvia als delegats de prevenció o al Comitè de Seguretat i Salut - en el cas que n? hi hagi-, la/les persona/es encarregada/es de les mesures d'emergència. Les persones designades gaudiran de la formació i dels mitjans necessaris per a desenvolupar la seva tasca. Aquesta formació anirà a càrrec de l? organització i serà específica, adequada i suficient.

- Tots els centres de treball municipals o amb personal municipal hauran de disposar de l'avaluació inicial de riscos laborals en el moment de procedir a la seva obertura o funcionament. Un cop efectuades les avaluacions inicials de cada centre de treball es procedirà a elaborar un pla de prevenció i a aplicar les mesures correctores adients per tal d? eliminar els riscs i, en el cas de no ser possible, reduir-los al màxim. L'accident o incident obligarà a la reavaluació inicial de riscos del centre de treball, així com a l'adequació de les mesures correctores

- L? organització proporcionarà al personal al seu servei la formació necessària per a la correcta prevenció de riscos del seu lloc de treball, preferentment en el propi centre de treball. S? utilitzarà una metodologia pràctica i es buscarà la implicació activa de l? empleat públics en la prevenció.

- En el moment de l? inici de la relació laboral o administrativa, cada persona rebrà un curs de formació bàsic en prevenció de riscos laborals, tant del seu lloc de treball com en general (pla d'evacuació, circuits i protocols, responsabilitats, etc.) de l? Ajuntament.

- L? organització oferirà una formació bàsica de 30 hores en prevenció de riscos laborals a tots els delegats i delegades de prevenció.

- L? organització garantirà la protecció de la salut del personal al seu servei que per les seves característiques personals sigui especialment sensible als riscos derivats del lloc de treball. Amb aquesta finalitat s? adoptaran les mesures de prevenció, protecció o adaptació necessàries. Si ni tan sols amb l? adaptació del lloc de treball a les

característiques esmentades, no es pot garantir aquesta protecció, la de la resta del personal i d? altres persones relacionades amb el seu lloc de treball, l? organització haurà d? encarregar al/a la empleat/ada tasques que no exposin ningú a situacions de risc per a la seva salut.

- Per tal de vetllar per l'atenció al risc reproductiu, l? Ajuntament, si s? escau, haurà d'elaborar una relació de llocs de treball sense risc per a l'embaràs, amb prèvia consulta a la representació sindical. Les empleades hauran de conèixer aquesta relació. En el moment que una empleada posi en coneixement de l? Ajuntament, la seva situació d? embaràs quant ocupi un lloc que no estigui inclòs en aquesta relació, caldrà immediatament fer una revisió de l? avaluació de riscos i en el supòsit del més mínim rics per la mare i/o el fetus es procedirà, d? immediat, al canvi a un altre lloc de treball que no li comporti aquest risc. Quan l? adaptació al lloc de treball no sigui possible, s? establirà un procediment que possibiliti el canvi de lloc de treball en el qual hi intervindran els serveis de prevenció.

- Elaboraran una relació trimestral dels accidents i incidents laborals produïts, que es lliurarà i s? analitzarà en el marc dels òrgans de prevenció de riscos laborals. Els serveis de prevenció realitzaran el seguiment i la investigació, conjuntament amb els delegats i/o delegades de prevenció, d? aquests accidents i incidents. En aquest sentit, s? elaborarà un protocol d'investigació d'accidents-incidents que garanteixi la participació efectiva dels delegats i/o delegades de prevenció. Aquest protocol serà aprovat per l? òrgan de prevenció de riscos laborals.

- Es comprometen a fer totes les accions necessàries per reduir al mínim necessari les aplicacions de desinfecció, desratització i desinsectació (DDD) i d? utilització de productes fitosanitaris a les seves dependències. Així mateix, es compromet a contractar empreses que garanteixin el compliment dels protocols esmentats, així com totes les normes de seguretat que preveuen les normes legals i reglamentàries en matèria de prevenció de riscos laborals.

- Es comprometen a preveure, subministrar i renovar els equips de treball i de protecció individual (EPI), així com el vestuari necessari per al desenvolupament de la tasca professional amb garanties de seguretat i salut del personal.

- Asseguraran que el subministrament als empleats de maquinària, equips, productes i estris de treball, no constitueixin una font de perill per a ells mateixos. Per aquest motiu, donarà la informació als empleats per a la correcta utilització, així com les mesures preventives addicionals a prendre i els riscos laborals que comportin tant l'ús normal com la manipulació o utilització inadequades. La utilització dels EPI és obligatòria i la no utilització dels mateixos serà motiu d? amonestació i/o obertura d? expedient disciplinari, depenent de la reiteració i/o de les possibles conseqüències de la no utilització dels mateixos.

Article 69. Coordinació de les activitats preventives

1. Quan en un mateix centre de treball es desenvolupin activitats de dues o més empreses, organismes públics, instituts i/o empreses municipals, o treballadors autònoms, aquestes hauran de coordinar-se per a l? aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals i de les mesures d? emergència.

2. L? Ajuntament informarà i donarà les instruccions adequades a les empreses que desenvolupin la seva activitat en els seus centres de treball, en relació als riscos existents i les mesures d? emergència.

3. Les empreses que contractin o subcontractin obres o serveis i aquestes es duguin a terme en els seus centres de treball, requeriran l? obligatorietat de donar compliment de totes i cada una de les condicions que garanteixin la seguretat i salut dels empleats públics, així com dels treballadors de les empreses contractades o subcontractades.

Article 70. Delegats i/o delegades de prevenció

1. Els representants dels empleats designaran els/les delegats/des de prevenció que notificaran per escrit a l? Ajuntament i a l? Oficina Publica de Registre d? Actes del Departament d? Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (OPRA).

2. Els delegats i delegades de prevenció tindran les mateixes garanties, drets i crèdit horari que les reconegudes als membres electes de la representació legal dels empleats públics.

3. Són funcions del delegat o delegada de prevenció:

a) Col·laborar amb els òrgans de direcció de per a millorar l? acció preventiva.

b) Promoure i fomentar la cooperació del personal al servei de en l? execució de la

normativa sobre prevenció de riscos laborals.

c) Ser consultats per sobre les decisions a què es refereix l? article 33 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, abans que siguin executades i en especial:

- La planificació i l? organització del treball a l? Ajuntament i la introducció de noves tecnologies, en tot allò relacionat amb les conseqüències que aquestes puguin tenir per a la seguretat i la salut del personal al seu servei, derivades de l? elecció dels equips, la determinació i l? adequació de les condicions de treball i l? impacte dels factors ambientals a la feina.

- L? organització i el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels riscos professionals a l? Ajuntament, incloent-hi la designació de les persones al seu servei encarregades d? aquestes activitats o el recurs a un servei de prevenció extern.

- La designació de les persones al servei de l? Ajuntament encarregades de les

mesures d? emergència.

- Els procediments d? informació i documentació a què es refereixen els articles 18, apartat 1, i 23, apartat 1, de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

- El projecte i l? organització de la formació en matèria preventiva.

- Qualsevol altra acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i salut del personal.

d) Exercir una tasca de vigilància i de control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

e) A participar de manera activa en la investigació dels accidents i/o incidents.

4. En l? exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests

estan facultats per:

a) Acompanyar els tècnics en les avaluacions de tipus preventiu de l? ambient de treball, com també, en els termes previstos a l? article 40 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, els inspectors de Treball i Seguretat Social en les visites i les verificacions que duguin a terme als centres de treball a fi de comprovar que es compleix la normativa sobre prevenció de riscos laborals, i els poden formular les observacions que creguin oportunes.

b) Tenir accés, amb les limitacions previstes a l? apartat 4 de l? article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, a la informació i la documentació referent a les condicions de treball que siguin necessàries per a l? exercici de les seves funcions i, particularment, a la prevista en els articles 18 i 23 d? aquesta mateixa llei.

c) Quan la informació estigui subjecta a les limitacions indicades, només pot ser subministrada de manera que es garanteixi el respecte a la confidencialitat.

d) Ser informats per sobre els danys produïts en la salut del personal al seu servei quan aquest n? hagués tingut coneixement; els delegats es poden presentar, encara que sigui fora de la seva jornada laboral, al lloc dels fets a fi de conèixer-ne les circumstàncies.

e) Rebre les informacions que aquest hagi obtingut de les persones o els òrgans encarregats de les activitats de protecció i prevenció de, com també dels organismes competents per a la seguretat a la salut del personal, sense perjudici del que disposa l? article 40 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals en matèria de col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

f) Dur a terme visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i de control de l? estat de les condicions de treball i poder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona i comunicar-se durant la jornada amb el personal, de manera que no s? alteri el desenvolupament normal del procés productiu.

g) Exigir a que adopti mesures de tipus preventiu i per millorar els nivells de protecció de la seguretat i salut del personal; amb aquesta finalitat, poden fer propostes a l? empresari, com també al Comitè de Seguretat i Salut perquè s? hi discuteixin.

h) Proposar a l? òrgan de representació del personal que adopti l? acord de paralització d? activitats a que es refereix l? apartat 3 de l? article 21 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Disposició transitòria primera. Adaptació dels grups, nivells de destinació i del complement específic

Amb l? entrada en vigor d? aquest conveni, l? Ajuntament adaptarà els grups de

classificació, els nivells de complement de destinació i el complement específic.

Els grups de classificació s? ordenaran, en cada lloc de treball en funció de la titulació exigida per accedir-hi. Els llocs de comandament podran enquadrar-se en el grup immediatament superior.

Els nivells de complement de destinació, fins a l? aprovació de la relació de llocs de treball, seran els d? inferior nivell de cada grup.

El complement específic, fins a l? aprovació de la relació de llocs de treball, s? obtindrà per diferència. S? especificarà, al complement específic, quan sigui possible, l? import corresponent a comandament o responsable d? àrea (import que s? ha vingut fixant en 250,00 euros * 14 pagues).

Aquesta adaptació en l? estructura de les retribucions no comportarà cap increment retributiu l? any 2017.

Amb l? aprovació de la Relació de llocs de treball, les diferències existents es resoldran

per aplicació de les regles que segueixen:

- Salari superior a l? aprovat a la RLT: Es congelaràn les retribucions anualment, no essent aplicables els increments fixats per aquest Conveni, fins a l? anivellament.

- Salari inferior a l? aprovat a la RLT: S? incrementaran les retribucions anualment, essent aplicables els increments fixats per aquest Conveni i els autoritzats per les Lleis de Pressupostos fins assolir l? anivellament.

Disposició transitòria segona. Procediment extrajudicial de resolució de controvèrsies Les parts signatàries del present Conveni convenen que mentre no existeixi un òrgan de solució extrajudicial de controvèrsies de caràcter supramunicipal a nivell català, es dotaran per resoldre les seves controvèrsies del sistema descrit a l? article 6 del present Conveni.

Disposició transitòria tercera. Elaboració model tipus de pla d? igualtat

Les parts signatàries del present Conveni convenen que en termini màxim de sis

mesos des de la seva entrada en vigor, elaboraran un model tipus de Pla d? igualtat.

Disposició final primera. Clàusula derogatòria

Queden derogats la totalitat dels acords, convenis i pactes anteriors, així com quantes instruccions, acords parcials i altres disposicions de caràcter col·lectiu o individual d'igual o inferior rang que puguin oposar-se, ser incompatibles, limitin o contradiguin els acords aquí adoptats.

Disposició final segona. Registre i publicació

Aquest Conveni Col·lectiu de les condicions de treball es registrarà, dipositarà i publicarà de conformitat amb el que disposa la normativa vigent i desplegarà els efectes que determina l? art. 38.8 de l? EBEP.

Annex 1. Sobre els horaris

Els torns de treball del personal s? estableixen de la següent forma, en atenció als

diferents serveis:

- Oficines municipals: La distribució horària correspon a jornada intensiva de dilluns a divendres i dimarts a la tarda. Una part d? horari fix de 9 a 14 hores de dilluns a divendres, i la tarda de dimarts, d? acord amb l? horari d? atenció al públic i l? organitzacio del departament.

- Brigada municipal: La distribució horària correspon a treball en règim de jornada partida, de dilluns a divendres.

Horari de 8 a 13 h. i de 14,30 a 17,30 h.

En el període comprès entre l? 1 de gener i el 31 de març, i el període entre la Festa Major d? Estiu i l? 11 de setembre, el 50% del personal realitzarà jornada intensiva de 7 a 15 hores.

- Deixalleria: La distribució horària correspon a una jornada partida de dilluns a dissabte, i diumenge al matí.

Els horaris del servei de deixalleria són: De 9 a 13 i de 16 a 20, de dilluns a divendres. Dissabte: de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores.

- Escoles bressol: Horari del centre de 8h a 18h de dilluns a divendres.

Durant els mesos de juny i setembre les Escoles Bressol municipals restaran tancades al públic durant els períodes que així ho marqui el calendari escolar del Departament d? Ensenyament de Catalunya per a la ralització de tasques docents.

La jornada laboral de les educadores serà de dilluns a divendres, dins de la qual es computa una hora diària no lectiva (o part proporcional de la jornada), depenent de les funcions assignades, destinada a la preparació docent, reunió de personal, formació, que es realitzarà d? acord amb l? organització i funcionament del servei.

- Agutzils: La distribució horària correspon a treball a torns de matí, tarda i nit, i de dilluns a diumenge. El torn del matí va de les 06:00 hores a les 14:00h. El torn de tarda va de les 14:00 hores a les 22:00h. El torn de nit va de les 22:00 hores a les 06:00h.

Cada treballador realitza un reforç de 4 dies setmanals, preferentment de dimecres a dissabte de les 18 hores a les 2 hores de la matinada del dia següent.

Cada any es realitzarà un calendari quadrant horari el qual es confecciona atenent el

còmput total anual d? hores a realitzar, fins arribar a les 37,5 hores setmanals.

- Guarderia rural: El servei de vigilància en el medi rural es presta d? acord amb un quadrant horari, entre les 8 a les 16 hores de dilluns a dissabte; i també de 15 a 23 hores de dilluns a diumenge. Hi ha dos dies de festa a la setmana.

- Consergeria a les escoles públiques: El seu horari es distribueix en funció de les necessitats, seguint els horaris oficials dels Centres Escolars als que presten servei.

Escola de Música El servei es presta normalment per la tarda. La jornada parcial és la normal d? aquest col.lectiu, atenent el nombre d? alumnes matriculats cada curs escolar en els diferents instruments i grups.

La jornada completa correspon a 8 hores diàries, de dilluns a divendres, dins la franja de 9 a 22 hores.

Per cada tres hores de classes es realitzarà una hora més de preparació o reunions. L? horari de classes corresponent a cada professor l? elaborarà anualment l? equip directiu de l? escola de música, atenent els alumnes matriculats en els diferents instruments i grups de classe.

El personal administratiu de l? Escola té una jornada de 4 hores diàries, de dilluns a

divendres, de les 16 a les 20h.

Escola d? Idiomes - Escola d? Adults: La jornada del professorat a realitzar dependrà del nombre de grups classe en funció dels alumnes matriculats i les característiques dels mateixos.

L? horari es distribueix de les 16 hores a les 22 hores.

- Biblioteca: El servei de Biblioteca es presta de dilluns a divendres, de 10 a 13,30h i de 15,30 a 19,30h. A l? estiu, d? acord amb les vacances escolars, l? horari és de dilluns a divendres, de 10 a 14h, i dilluns a la tarda, de 16 a 20h.

A la Biblioteca infantil, l? horari és de dilluns a divendres, de 15,30 a 19,30h. A l? estiu, coincidint amb les vacances escolars, l? horari és de dilluns a divendres, de 10 a 14h i el dilluns a la tarda, de 16 a 20h.

Arxiu: El servei d? Arxiu té horari d? obertura al públic els dilluns de 10 a 13,30h i els

dimecres de 15,30 a 19,30 hores.

Joventut: El servei de Joventut es presta de dilluns a divendres, en horari de tarda, de 15,30 a 19,30 hores.

Borsa de Treball - Orientació laboral: El servei de Borsa de treball/Orientació laboral es presta de dilluns a divendres, amb atenció al públic de 4 hores, en els dies que s? estableixin.

Canal Camp: Disposen d? horari flexible, per cobrir les necessitats del servei. Annex 2. Sobre les hores extraordinàries

Preus hores extraordinàries

1. Les hores realitzades fora de la jornada de treball habitual es compensaran amb temps de descans equivalent excepte en aquells casos en què, per necessitats de servei, no sigui possible i que es compensaran econòmicament.

2. El nombre d? hores que cada empleat públic pot realitzar fora de la jornada habitual de treball no superarà el límit de 80 hores anuals si la jornada que realitza és normal, o la part proporcional que li correspongui realitzar si té una jornada inferior llevat dels casos d? excés d? hores realitzades per tal de prevenir o reparar sinistres i/o altres danys extraordinaris i urgents, o esdeveniments extraordinaris en els serveis.

3. La compensació en temps de descans o la compensació econòmica seguirà els criteris establerts al quadre que segueix.

Hora/Dia	Diurn	Nocturn
1 hora dia no festiu	1 hora i quart de descans	+ 20%
1 hora festiva	1 hora i mitja de descans	+ 20%
1 hora festiva especial	2 hores de descans	+ 20%

4. La compensació econòmica seguirà els criteris establerts al quadre que segueix.

				Nocturnes	Nocturnes	Nocturnes
Grup	Normals	Festives	Fest. Espec.	Normals	Festives	Fest. Esp.
AP	9,69	14,54	19,39	11,63	17,45	23,27
C2	10,50	15,75	21,00	12,60	18,90	25,20
C1	11,30	16,96	22,61	13,57	20,35	27,13
A2	12,94	19,41	25,88	15,53	23,29	31,05
A1	16,16	24,24	32,32	19,39	29,08	38,78

Nocturnes: Increment del 20% sobre les bases establertes per a cada grup i tipus d'hora

4. L'empleat públic escollirà les dates per fer efectius els descansos compensatoris a què té dret, previ acord amb el cap de l? òrgan al qual estigui adscrit l? empleat públic. En tot cas, n? haurà de gaudir dins del trimestre natural en el qual es realitzin i es poden acumular a dies festius o diumenges, i a períodes de vacances, sempre que es gaudeixin durant el trimestre.

5. Els descansos compensatoris establerts en aquest article seran considerats, a tots els efectes, com a períodes de treball efectiu.

6. S? entendrà com a hora festiva des de les 0,00 h del dia festiu fins les 24 h del mateix dia. Dies vermells al calendari.

Son hores festives especials les que es realitzen en els dies següents: 1 de gener (cap d? Any), 6 de gener (Reis), divendres Sant, dilluns de Pasqua, festes majors (dissabte, diumenge i dia de festa local), Fira (dissabte i diumenge), i els dies 25 i 26 de desembre (Nadal i Sant Esteve).

Son hores nocturnes les que van de les 22.00 hores a les 6.00 hores.

7. Les hores de descans acumulades per aquest motiu podran gaudir-se juntament amb altres períodes de vacances d? estiu, Setmana Santa o Nadal, previ acord de les parts.

8. Les hores extraordinàries es computaran mensualment i s'abonaran en la nòmina del mes següent.