Auto Penal Nº 121/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 8/2013 de 16 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA DE CATALUNYA

Sala Civil y Penal

ROTLLE D' APEL·ACIÓ NÚM. 8/2013

- Procediment de Jurat núm. 1/13

- Diligències Prèvies núm. 3/13

- Causa Penal núm. 5/13

INTERLOCUTÒRIA Nº 121

President:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, a 16 de desembre de 2013

Antecedentes

Primer.-Amb data 7 de novembre de 2013 l' il·lm. Magistrat- Jutge Instructor del procediment més amunt referit, va dictar Interlocutòria que en la seva part dispositiva era del següent tenor:

'El Magistrat Instructor de les presents diligències,ACORDA:

DENEGARla sol·licitud formulada pel Procurador sr. Ricard Simó Pascual, en representació de Faustino , i mantenir l'obligació de les presentacions a presència judicial en els termes acordats, tal com es diu a l'anterior raonament jurídic.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades , a les que es farà saber que contra la mateixa es podrà interposar recurs de reforma en el termini de tres dies a comptar des del següent al de la seva notificació.'

Contra la dita resolució la representació del senyor Faustino va interposar recurs de reforma que fou denegat pel Il·lm. Magistrat- Jutge Instructor per virtut de nova Interlocutòria de data 18 de novembre de 2013, que en la seva part dispositiva decretà:

'El Magistrat Instructor de les presents diligències prèvies,ACORDA:

DESESTIMARel recurs de reforma interposat pel Procurador sr. Ricard Simó Pascual, en nom i representació del sr. Faustino , contra la Interlocutòria dictada en data 7 de novembre de 2013, la qual es manté en la seva integritat resolutòria, tret de la indicació que es fa al segon paràgraf del raonament jurídic únic en el sentit que es reconeix a l'imputat la presentació que es deia com a falta, tal com ha justificat ara en el seu escrit d'interposició del recurs.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades , a les que es farà saber que contra la mateixa es podrà interposar recurs d'apel·lació en el termini de cinc dies a comptar des del següent al de la seva notificació, que es presentarà davant d'aquest Instructor i del que coneixerà la Sala d'Apel·lacions d'aquest mateix Tribunal.'

Atès el sentit de l' avantdita resolució, la representació processal del senyor Faustino va presentar recurs d' apel·lació contra la mateixa, recurs que escau resoldre a la Sala constituïda tal com s' ha fet palès més amunt.

Segon.-Conferit trasllat al Ministeri Fiscal, el representant de laFiscalía Especial contra la Corrupción y la Criminalidad Organizadadesignat ha informat en el sentit d' oposar-se a l' estimació del recurs.

Ha estat designada ponent la Magistrada Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

Fundamentos

Primer.-La interlocutòria dictada pel Magistrat Instructor decideix rebutjar el recurs de reforma interposat en base a dos motius fonamentals, a saber:

En virtut de la interpretació que es dona a l' article 530 de la Llei d' enjudiciament criminal que diu pel que ara interessa:

' El imputado que hubiere de estar en libertad provisional, con o sin fianza, constituirà apud acta obligación de comparecer en los días que le fueren señalados, en el auto respectivo , y además cuantas veces fuere llamado ante el Juez o Tribunal que conozca de la causa. Para garantizar el cumplimiento de esta obligación , el Juez o Tribunal podrà acordar motivadamente la retención de su pasaporte'.

Pel fet que considera que l' obligació de comparèixer ' apud acta' una vegada al mes , en el cas que ara es tracta davant dels Mossos D' Esquadra de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i Hospitalet del Llobregat, no retalla la seva llibertat personal, sinó que es tracta simplement de mantenir un ' control judicial' de la persona imputada, aquí recurrent.

Segon.-El recurrent combat la resolució dictada , contraria els seus interessos en considerar:

Que una lectura del que disposa l' article 530 de la Llei d' enjudiciament criminal no permet arribar a la conclusió que segueix la Interlocutòria dictada en el sentit que l' obligació de comparèixer 'apud acta' va unida de forma imperativa al règim de llibertat provisional en que es troba el recurrent.

Que la resolució dictada no està suficientment motivada, pel fet que no raona sobre si concorre risc que el acusat es sostragui a l' acció de la justícia , ni sobre si la mesura es necessària i proporcionada.

Tercer.-Aquesta mateixa Sala en la recent Interlocutòria de 12 de desembre, en un supòsit molt similar al que ara tractem i que es presentà en la mateixa causa, malgrat que afecta a un altre imputat, va raonar en el següent sentit:

'La libertad provisional con o sin fianza, regulada en los arts. 528 a 544 bis LECrim , constituye una medida cautelar personal propia del proceso penal, 'intermedia entre la prisión provisional y la completa libertad', que está exclusivamente preordenada a garantizar la presencia del imputado en el proceso a los fines de este mediante la obligación de comparecer periódicamente ante el Juzgado Instructor (STC 85/1989 de 10 may . FFJJ2-3).

En consecuencia, la obligación de presentaciones periódicas del imputado no supone por sí sola una medida cautelar autónoma que pueda impugnarse al margen de la de la libertad provisional, de la que es tributaria, sino que constituye una de las condiciones de esta, si bien, a diferencia de otras posibles condiciones (p.e. la fianza, la retirada del pasaporte, la prohibición de salir del territorio nacional sin autorización judicial), integra su contenido mínimo necesario -en todo caso modulable- por 'mandato expreso' del art. 530 LECrim ( SSTC 85/1989 de 10 may . FFJJ2-3 y 169/2001 de 16 jul. FJ5), sin que ello quiera significar, sin embargo, que la situación ordinaria del imputado en espera de juicio deba ser la de hallarse sometido necesariamente a una medida cautelar ( STC 14/2000 de 17 ene . FJ7).

Y aunque se acepta que la medida en cuestión afecta -de forma limitada- a la libertad personal del imputado, especialmente por lo que se refiere a la libre elección de residencia y circulación por el territorio nacional ( art. 19 CE ), cabe decir que 'tiene sus propios presupuestos, que son los previstos en el art. 529, distintos de los de la prisión provisional', lo que no obsta para que deba ser contrastada también con los criterios de idoneidad, necesidad y proporcionalidad ( SSTC 85/1989 de 10 may . FFJJ2-3, 56/1997 de 17 mar. FJ9; 14/2000 de 17 ene. FJ7, 169/2001 de 16 jul. FJ4 y 65/2008 de 29 may. FJ4).

De todas formas, la menor intensidad en cuanto a la afectación de los derechos fundamentales del imputado que comporta la libertad provisional, en relación con la que conlleva la prisión provisional, especialmente cuando no está condicionada a la prestación de una fianza -como aquí sucede-, se traduce en un menor rigor por lo que se refiere a la exigencia de satisfacción de dichos parámetros.

L' aplicació d' aquesta doctrina comporta pel que afecta als interessos del recurrent senyor Faustino , el següent:

El fet que malgrat que en principi la mesura d' obligació de comparèixer ' apud acta' no es pugui impugnar de forma autònoma, la Sala en pro d' un respecte exquisit als drets de la persona imputada ha d' analitzar l' objecte del recurs d' apel· lació, havent de quedar clar que això no significa estimar les pretensions del dit recurs.

Que el fet que la mesura afecti a la llibertat i al dret de deambular de l' imputat no significa que no s' hagi de mantenir quan sigui d' interès a la finalitat del procés. En tot cas la motivació ( encara que succinta, però suficient ) que conté la Interlocutòria que es recorre, quan al·ludeix al ' control judicial' es de gran transcendència.

Les al·legacions que conté el recurs , contràriament al que pretenen porten a la Sala a concloure amb la proporcionalitat , adequació i necessitat de la mesura de comparèixer 'apud acta' amb caire mensual , en aquest supòsit davant de la Policia ' Mossos D' Esquadra'.

Certament davant del binomi de reduir al màxim els perjudicis de l' imputat en el procés d' una banda , en front de la necessitat d' assegurar les resultes del mateix de l'altra, es procedent el manteniment de la compareixença mensual.

El ' control judicial' a que fa referència el Magistrat Instructor, s' ha d' entendre com la possibilitat que l' imputat estigui a disposició de l' instrucció tantes vegades com calgui, i que els seus interessos personals, no han de prevaler als d' aquesta.

Cap circumstància permet que els viatges i desplaçaments que hagi de fer el recurrent puguin obstaculitzar el curs de la investigació, ja que en tot moment ha de comparèixer en aquesta d' ésser requerit; per aquesta circumstància considera la Sala que la presentació mensual de l' imputat, facilita i assegura la seva disposició al curs de la investigació i no malmet els seus drets, en estar justificada per aquesta causa.

Finalment la mesura revela que aquesta afecta mínimament la capacitat de deambulació de l' acusat, per la qual cosa aquesta circumstància es de relleu a l' hora d' inclinar-se per el manteniment de les presentacions en debat.

Quart.-Quant a la manca de motivació de la Interlocutòria que es recorre, també es d' aplicació el que raonà aquesta mateixa Sala en la resolució de 12 de desembre suara esmentada:

'Por lo que se refiere a su motivación, si bien, al tratarse de una resolución judicial adoptada en el seno de un proceso contradictorio que conlleva una limitación de derechos fundamentales, el deber de motivarla es innegable, para tener por cumplido este es suficiente con que se precise la finalidad legítima que se persigue con su imposición a partir de la ponderada valoración de las circunstancias del caso concurrentes en el momento de adoptarse la decisión ( STC 14/2000 de 17 enero FJ7).

Téngase en cuenta que, dependiendo de la finalidad y del objeto de la resolución judicial en cuestión, son admisibles determinadas formas elípticas o abreviadas de motivación (implícita, por remisión, per relationem, por formulario). De hecho, el TS ha tenido ocasión de declarar que son 'las peculiares circunstancias del caso, así como la naturaleza de la resolución de que se trate' las que han de servir para juzgar sobre la suficiencia o no de las razones expuestas a los fines de tener o no por cumplido el deber de motivación (ver por todas la STS 2ª 514/1997 de 18 abr . FD1).

En este sentido, el TC advierte que el deber de motivación de las resoluciones judiciales no impone una determinada extensión o un cierto modo de razonar ( STC 325/1994 de 12 dic . FJ3), sino la que en cada caso se estime suficiente y adecuada para permitir conocer los criterios fundamentadores de la decisión ( STC 155/2007 de 2 jul . FJ3), aunque ello sea por remisión a la motivación de otra resolución precedente, especialmente cuando se trate de la recurrida en relación con la que resuelve el recurso interpuesto contra ella ( ATC 206/2007 de 16 abr . FJ2; SSTC 59/2011 de 3 may . FJ3 y 127/2011 de 18 jul. FJ9), o a determinadas actuaciones procesales, tales como un informe del Fiscal ( STC 15/2005 de 31 de ene . FJ4) o una solicitud policial ( STC 148/2009 de 15 jun . FJ3).

Incluso, el TC llega a admitir -aunque de forma excepcional- la constitucionalidad de determinados supuestos de motivación implícita, cuando la verdadera fundamentación de la decisión judicial pueda inferirse del conjunto de los motivos expresados en la resolución ( STC 116/1998 de 2 jun . FJ2)'.

Aquesta doctrina comporta considerar que la Interlocutoria objecte de recurs està suficientment raonada, ja que interpreta l' article 530 de la LECRIM , i s' ampara en la necessitat del ' control judicial ' referit.

Ateses les consideracions exposades no poden prosperar els interessos del recurrent.

Conseqüentment , s' ha de desestimar el recurs d' apel·lació i confirmar la resolució impugnada.

Fallo

La SALA CIVIL Y PENAL del TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA, integrada por los Magistrats designats en l' encapçalament , decideix,

DESESTIMARel recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr. Ricard Simó Pascual en representació Don. Faustino , contra la Interlocutòria de 18 de novembre de 2013.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal, a la part recurrent i a la resta de les parts personades en el rotlle i comuniqueu aquesta resolució a l'Il·lm. Sr. Instructor als efectes escaients.

Ho acordem, manem i signem. En dono fe.