Auto SOCIAL Nº 8/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 46/2017 de 21 de Febrero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

Demandes núm. 46/2017

AF

INTERLOCUTÒRIA NÚM. 8/2018

Magistrats: Miguel Ángel Sánchez Burriel

Félix V. Azón Vilas

Miguel Angel Falguera Baró

Barcelona, 21 de febrer de 2018.

En la demanda 46/2017 ha actuat com a ponent el il.lmo.Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.- Agustín , actuant en la seva condició de president del comitè d'empresa del personal d'administració i serveis de la Universitat Politècnica de Catalunya interposà davant aquesta sala demanda de conflicte col lectiu en la que, després de realitzar una sèrie de manifestacions fàctiques i jurídiques es peticionava una 'sentència estimatòria de la demanda en base a la procedència de les al legacions contingudes en aquest escrit, i RECONEIXENT EL DRET que s'hi predica, DECLARI que els treballadors afectats han ADQUIRIT LA CONDICIÓ D'INDEFINITS, i condemni a la Universitat demandada a estar i passar per aquesta declaració regularitzant tots i cadascun dels contractes individuals, així com tots els efectes legals que l'hi són inherents'.

SEGON.-En la relació de fets de la dita demanda s'afirma:

'Primer.-En el si de la plantilla del personal laboral al servei de la UPC hi ha una bossa de contractes per durada determinada de fins a 145 treballadors (segons dades recollides per aquesta part).

Segon.-Tots aquests contractes estan tenint una durada de més de vint-i-quatre mesos en un període de trenta mesos.

Tercer.-La pretensió exercida és susceptible de determinació individual ulterior, motiu pel qual aporto les dades contingudes en l'annex que adjunto.'

TERCER.-Per diligència d'ordenació de 23 de novembre de 2017 es designà com a ponent al magistrat Miguel Angel Falguera Baró; i per decret de la mateixa data s'admeté a tràmit la demanda i es senyalà per a vista oral el dia 31 de gener d'enguany.

QUART.-En el control judicial posterior per la sala s'aprecià un possible defecte de falta de competència en relació a la inadequació de procediment, pel que en data 17 de gener es dictà interlocutòria d'inici de nul litat d'actuacions, amb suspensió d'actuacions, donant-se audiència a les parts, que han elevat els seus posicionaments.

Fundamentos

PRIMER.-Com es deriva dels previs antecedents el present conflicte col lectiu parteix de l'afirmació de l'organisme unitari actor sobre l'existència a la UPC de 145 contractes de durada determinada (aportant-se el llistat personal com annex a la demanda) que han superat el termini legal d vint-i-quatre mesos en un període de referència de trenta, essent la súplica que es 'DECLARI que els treballadors afectats han ADQUIRIT LA CONDICIÓ D'INDEFINITS, i condemni a la Universitat demandada a estar i passar per aquesta declaració regularitzant tots i cadascun dels contractes individuals, així com tots els efectes legals que l'hi són inherents'.

SEGON.-De conformitat amb allò disposat a l' article 153.1 LRJS es tramitaran sota la modalitat processal de conflictes col lectius 'les demandes que afectin a interessos generals d'un grup genèric de treballadors o a un col lectiu genèric susceptible de determinació individual i que versin sobre l'aplicació i interpretació d'una norma estatal, conveni col lectiu, qualsevol que sigui la seva eficàcia, pactes o acords d'empresa, o d'una decisió empresarial de caràcter col lectiu'.

Conforme criteri pacífic del Tribunal Suprem, la modalitat processal de conflicte col lectiu es caracteritza per l'existència de dos elements. '1) Uno subjetivo, integrado por la referencia a la afectación de un grupo genérico de trabajadores, «entendiendo por tal no la mera pluralidad, suma o agregado de trabajadores singularmente considerados, sino un conjunto estructurado a partir de un elemento de homogeneidad».2) Otro objetivo, consistente en la presencia de un interés general, que es el que se actúa a través del conflicto y que se define como «un interés indivisible correspondiente al grupo en su conjunto y, por tanto, no susceptible de fraccionamiento entre sus miembros»' (entre moltes d'altres: STS 10.12.2009 -Rec. 74/2009 -).

Ambdós elements conformadors d'aquesta singular modalitat processal tenen criteris hermenèutics propis. Així, el requisit objectiu comporta que els interessos en joc en el plet no siguin estrictament individuals de les persones directament concernides -que òbviament, els tenen- sinó els abstractes del conjunt de treballadors en l'àmbit corresponent. I el subjectiu significa que els afectats no siguin persones individuals concretes, sinó un col lectiu abstracte de caràcter homogeni.

En aquesta tessitura podem compartir amb la part actora que en la present litis és apreciable el compliment del requisit objectiu, atès que resta evident que la pràctica que es denuncia a la demanda -contractació temporal que supera els límits legals- té un interès general del col lectiu de les persones assalariades a la universitat. Ara bé, a judici de la sala allò que aquí no es supera és el requisit subjectiu.

Ens explicarem. Allò que es pretén a la demanda pot ser entès des d'una doble perspectiva interpretativa. Així, hom pot entendre que l'objecte del conflicte no és una altra que es declari que la pràctica de l'empresa superant els límits legals de durada dels contractes temporals és contrària a la legalitat. Ara bé, aquesta declaració judicial no té sentit en el marc d'un procés essencialment declaratiu com el de conflicte col lectiu, doncs no es deriva en cap moment de la demanda -ni se n'ha fet esment per la part actora en l'escrit en tràmit d'audiència- que l'empresa faci una interpretació de l' article 15.5 ET basada en la consideració que allò que la dita norma no és aplicable al personal afectat. Això determina l'absurd que en aquesta hipòtesi la nostra sentència -reiterem que declarativa- hauria de condemnar a l'empresa a complir un precepte legal en forma genèrica i indeterminada. Però això no té sentit, atès que per definició les lleis han de ser complertes ( art. 6 CC en relació a l' art. 9.1 CE ). És per això que la sentència del TS de 30 de maig de 2017 (Rec. 139/2016 ), que citàvem en la interlocutòria prèvia en un supòsit molt similar,

per bé que no idèntic al present, afirma que 'la construcción de la demanda de conflicto se realiza buscando una especie de advertencia a la empresa de que no puede contratar en fraude de ley; declaración ésta que, obviamente, no exige un

pronunciamiento judicial, pues el mandato legal general y, en todo caso, prohibitivo surge de modo explícito de la norma y a ella deben someterse todas las personas -físicas o jurídicas- comprendidas en su ámbito de aplicación, lo que no excluye ni a la demandada ni a ninguna Administración Pública'.

Però ocorre que, encara que féssim abstracció de les prèvies reflexions, la súplica de la demanda en cap moment pretén una declaració similar.

Al contrari, com hem dit, allò que se'ns demana és que 'treballadors afectats han ADQUIRIT LA CONDICIÓ D'INDEFINITS, i condemni a la Universitat demandada a estar i passar per aquesta declaració regularitzant tots i cadascun dels contractes individuals, així com tots els efectes legals que l'hi són inherents'. I això ens aboca a la segona possibilitat abans descrita: que allò que es sustenti no sigui una altra cosa que condemnem a la demanda a regularitzar la situació dels treballadors que actualment han superat el llindar legal. Però ocorre que aquesta pretensió ja no té una afectació abstracta i inconcreta. Per tant, la nostra condemna -si acceptéssim la demanda- comportaria que la demandada hagués de regularitzar els contractes actuals que superen el llindar legal. Els afectats en aquest cas tenen noms i cognoms -precisament, els què s'aporten en l'annex a la demanda-, per tant són ells únicament els afectats, atès que la nostra hipotètica sentència, en els termes que se'ns planteja no tindria incidència en relació a les persones temporals que puguin haver finalitzat ja el seu vincle laboral amb la UPC o les que en el futur pugui ser contractades o ho estiguin en els actuals moments sense superar el límit legal.

D'aquí que la sala hagi de declarar en aquest tràmit que la demanda incorre en inadequació de procediment, atès que allò que es pretén i en els termes en que es pretén no és enquadrable en la modalitat processal de conflicte col lectiu.

Òbviament no estem dient amb això que la il licitud que es denuncia a la demanda -sense que això determini cap consideració al respecte per la sala- no tingui mecanismes de tutela legal. Si allò que es pretén és denunciar com a representants dels treballadors l'incompliment de la durada màxima contractual a l'empresa no existeix cap impediment per interposar la corresponent denuncia administrativa, de conformitat amb el tipus contemplat a l' art. 7.5 LISOS ; i si allò que es sustenta és

que els treballadors afectats actualment han de passar a tenir una condició contractual fixa o indefinida (extrem no aclarit en la súplica de la demanda) és del tot evident que no existeix cap impediment per tal que les dites persones puguin instar demandes individuals o plurals de reconeixement de dret. Ara be, allò que no és possible és que en una sentència declarativa constatem, sense majors efectes, l'incompliment de la llei o que condemnem a l'empresa a uns efectes que no són indeterminats, sinó que, com hem dit, tenen noms i cognoms.

TERCER.-En el present cas és del tot evident que no pot la sala acudir a la mesura novatòria de modalitat processal contemplada a l' art. 102.2 LRJS . I això per un obvi motiu: la sala presenta una incompetència material per al coneixement de les demandes individuals, de conformitat amb les regles reguladores del fur de l' art. 7 a) LRJS .

En conseqüència, és del tot evident que si concorre una inadequació del procediment de conflicte col lectiu la sala és incompetent per al coneixement del plet.

D'aquí que haguem de declarar la nul litat del Decret de 23 de novembre de 2017 pel que s'admetia a tràmit la demanda.

Per raons d'economia processal i per motius de mera lògica no escau dictar una nova resolució inadmeten la demanda, aspecte que declararem en la part dispositiva d'aquesta interlocutòria.

Ateses les prèvies reflexions, la Sala

Fallo

Declarar la nul litat del Decret de 23 de novembre de 2017

Inadmetre la demanda de conflicte col lectiu formulada per Agustín , actuant en la seva condició de president del comitè d'empresa del personal d'administració i serveis de la Universitat Politècnica de Catalunya contra aquesta interposició, senyalant, en el seu cas, com a òrgan judicial competent els dels jutjats del social de Barcelona.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts .

Mode d'impugnació: recurs dereposició,mitjançant un escrito que s'ha de presentar davant aquesta Sala Social, en el termini decinc dies hàbils, comptadors a partir de l'endemà de la notificació. A l'escrit s'hi ha de fonamentar la infracció en que hagi pogut incòrrer la resolcuí. El recorrent deurà depositar la quantitat de 25 euros al compte de consignacions, seguit del codi 30 més el número de procediment i any. Queda exclòs de realitzar el dipòsit aquell que ostenti la condició de treballador, o sigui beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, gaudeixi del benfici de justícia gratuïta, sigui Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, entitats locals i organismes autònoms depenents d'aquells (Disp. Adc. 15ª L.O. 1/2009 de 3 de novembre). Sense aquets requisits no s'admetrà el recurs. La interposició del recurs no té efectes suspensius respecte de la resolució contra la qual es recorre ( art. 186.3 LRJS ).

Així ho manem i ho signem.