Sentencia Administrativo Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 443/2012 de 28 de Mayo de 2014

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Recurs núm.: PA 443/12 F

Part actora: TRANSPORTES LEONCIO S.A.

Part demandada: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

SENTÈNCIA núm.

Barcelona, 28 de maig de 2014.

Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona i de la seva província, he vist el judici promogut per la mercantil TRANSPORTES LEONCIO S.A., contra DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT.

Antecedentes

Primer . El dia 7 de novembre de 2012 va entrar en el Deganat dels Jutjats Contenciosos Administratius l'escrit d'interposició i demanda d'aquest recurs mitjançant el qual s'impugnen la resolució dictada el dia 10 d'octubre de 2011 per la qual es desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució que acorda imposar la sanció de 4601 euros referent a l'expedient 08-06005-07. En aquest escrit l'actora demana que s'estimi el recurs i s'anul·li la resolució impugnada.

Segon . Atès que per quantia va correspondre el procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista per al dia 22 de maig de 2014. Comparegudes les parts el dia i hora assenyalats, es va celebrar l'acte de la vista en què les parts van al·legar tot allò que van considerar adient. La part actora ratificant·se en la pretensió formulada a la demanda, i l'administració demandada demanant la desestimació del recurs. La quantia d'aquest recurs és de 4601 euros. Tot seguit van proposar prova, que va ser acceptada amb el resultat que figura a les actuacions i, finalment, varen formular les conclusions.

Fundamentos

Primer .- L'objecte d'aquest recurs és la resolució dictada el 10 d'octubre de 2011 per la qual es desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució que acorda imposar la sanció de 4601 euros referent a l'expedient 08-06005-07. Resolució que imposa una sanció de 4601 euros per la comissió d'una falta molt greu de conformitat amb el que disposa l' art 140.6 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'Ordenació dels Transports Terrestres de conformitat amb l'article 143.1.i de la mateixa Llei, per la negativa o obstrucció a l'actuació dels serveis d'inspecció en relació amb el vehicle B-9745-TV.

Segon .- L'actora fonamenta el recurs en els motius següents: A/ Infracció de l' article 71 de la llei 30/92 perquè no se li va donar la possibilitat d'esmenar la documentació aportada i l'acte d'infracció tenia imprecisions B/Modificació dels fets imputats durant la tramitació del procediment C/ Error en la subsumpció dels fets en l'article 140.6 LOTT, ja que la demora en aportar la documentació no suposa impossibilitar les funcions inspectores D/ Vulneració del principi ne bis in idemi del principi de proporcionalitat. El lletrat de l'administració s'oposa a l'estimació a la demanda i a totes les al·legacions formulades per l'actora d'acord amb els fonaments que consten a les actuacions.

Tercer .- De l'expedient administratiu resulta que en data 25-4-2007 el Servei Territorial de Ports i Transports de Barcelona requereix a l'actora per aportar diversa documentació, entre altres, els dics diagrames de diversos vehicles de la seva empresa (les quals matrícules constaven relacionades) corresponents a les dates de 12-2-2007 al 1-4-2007, ambdues incloses. Aquest requeriment va ser notificat a la mercantil actora el 2-5-2007 (folis 4-5 de l'expedient administratiu). Notificació que s'ajusta al que estableix l' article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic i procediment administratiu comú.

En aquest requeriment s'adverteix que l'incompliment del deure de presentació de la documentació requerida es considerarà com a obstrucció a la tasca inspectora i falta molt greu o greu, segons impossibiliti o dificulti greument l'exercici de les funcions inspectores.

Transcorregut el termini atorgat i la pròrroga sol·licitada sense haver aportat la documentació requerida es va estendre Acta d'infracció per una falta molt greu per la comissió d'una infracció de l' art. 140.6 de la Llei 16/1987 per obstrucció a l'actuació dels serveis d'inspecció i es proposa una sanció de 4601 euros. La recurrent va formular al·legacions. Després de dictar-se proposta de resolució, el director general del transport terrestre va acordar imposar una sanció de 4601 euros per una infracció consistent en la negativa o obstrucció a l'actuació dels serveis d'inspecció que impossibilita total o parcialment l'exercici de les funcions que legal o reglamentàriament tinguin atribuïdes. La mercantil va presentar recurs d'alçada que va ser desestimat per acord de 10 d'octubre de 2011, objecte d'aquest recurs jurisdiccional.

Quart.- L'actora al·lega que s'ha infringit l' article 71 de la llei 30/92 perquè no se li va donar la possibilitat d'esmenar la documentació aportada.

L'article 71 preveu la possibilitat d'esmenar les sol·licituds d'iniciació dels procediments que no reuneixin els requisits que regula l'article 70 (nom i cognoms de l'interessat, fets, motius i petició, lloc i data, signatura del sol·licitant, òrgan, centre o unitat administrativa a la que va dirigida la sol·licitud) i els exigits en el seu cas per la legislació especifica aplicable. En aquests casos, l'administració requerirà a l'interessat per a que, en el termini de 10 dies, esmeni la mancança o acompanyi els documents preceptius, amb l'advertiment de tenir-l'ho per desistit si així no ho fes.

Per tant, aquest article està previst per esmenar les sol·licituds presentades en procediments administratius iniciats a instància de persona interessada, no en els procediments iniciats d'ofici, com és el cas que ens ocupa. En aquest supòsit el requeriment d'aportació dels discs tacògrafs del vehicle d'autes s'insereix en unes diligències prèvies, que s'inicien d'ofici per la qual cosa no és d'aplicació l' article 71 de la Llei 30/92, de 26 de novembre , de règim jurídic i procediment administratiu comú.

Cinquè.- L'actora també al·lega que els fets van ser modificats al llarg de la tramitació del procediment sancionador.

Ara bé, d'un examen dels documents que configuren l'expedient administratiu es desprèn que tant el fet imputat com la qualificació jurídica es mantenen inalterats durant la tramitació del procediment. Així els fets imputats i la qualificació jurídica es mantenen en l'acord d'incoació del procediment sancionador (foli 12 EA), com en la proposta de resolució (foli 19 EA), i en la resolució sancionadora (foli 21 EA). En aquest sentit, la referència a què un disc estava emplenat de forma manuscrita no té transcendència en l'esfera jurídica del recurrent ja que no modifica els fets inicials ni la sanció a aplicar per la qual cosa no té incidència en la resolució final. Per tant, cal desestimar aquest motiu de recurs.

Sisè.- La conducta de l'actora és constitutiva de la infracció tipificada a l'article 140.6 LOTT. L'article 140.6 LOTT, en la seva redacció vigent en el moment del requeriment (25-4-2007), estableix:

'La negativa u obstrucción a la actuación de los servicios de inspección que imposibiliten total o parcialmente el ejercicio de las funciones que legal o reglamentariamente tengan atribuidas, así como la desatención total o parcial a las instrucciones o requerimientos de los miembros de la Inspección del Transporte Terrestre o de las fuerzas que legalmente tienen atribuida la vigilancia de dicha clase de transporte.'

Alhora l'article 147.2 assenyala:

' Las personas que realicen los servicios y actividades previstos en esta ley deberán cumplimentar y conservar en su domicilio empresarial, durante el plazo que se establezca a los efectos previstos en el artículo 33.3, la documentación de carácter administrativo o estadístico que, en su caso, se determine reglamentariamente.'

Per la seva banda, l'article 33.3 preceptua:

' Los titulares de los servicios y actividades a los que se refiere la presente ley, los titulares de empresas en cuyas instalaciones se realicen actividades de transporte terrestre o relacionadas con el mismo, así como quienes ocupen la posición de cargador o remitente, mero expedidor o destinatario o consignatario en un transporte de mercancías, los usuarios de un transporte de viajeros y, en general, las personas afectadas por sus preceptos vendrán obligadas a facilitar al personal de la Inspección del Transporte Terrestre, en el ejercicio de sus funciones, la inspección de sus vehículos e instalaciones y el examen de los documentos, libros de contabilidad, facturas, títulos de transporte y datos estadísticos que estén obligados a llevar, así como cualquier otra información relativa a las condiciones de prestación de los servicios realizados que resulte necesaria para verificar el cumplimiento de las obligaciones contenidas en la legislación de transportes. Dicha obligación alcanzará, en todo caso, a todos aquellos libros, documentos de gestión, control o estadísticas cuya cumplimentación o llevanza obligatoria venga establecida por la normativa económica, fiscal, social y laboral o medioambiental que resulte de aplicación a los sujetos anteriormente señalados. Por cuanto se refiere a los usuarios del transporte de viajeros, estarán obligados a identificarse a requerimiento del personal de la inspección cuando éste se encuentre realizando sus funciones en relación con el servicio utilizado por aquéllos.

A tal efecto, los servicios de inspección podrán recabar la documentación precisa para el mejor cumplimiento de su función en la propia empresa o bien requerir la presentación de dicha documentación en las oficinas públicas correspondientes, así como, en su caso, la comparecencia del empresario o su representante, en los términos establecidos en la legislación de procedimiento administrativo, ante las oficinas públicas cuando sea requerido para ello. A tales efectos, en las inspecciones llevadas a cabo en carretera, el conductor tendrá la consideración de representante de la empresa en relación con la documentación que existe obligación de llevar a bordo del vehículo y la información que le sea requerida respecto del servicio realizado.

Cuando la documentación que se solicite sea la acreditativa del cumplimiento de las obligaciones relativas a los tiempos de conducción y descanso de los conductores, la empresa no podrá excusarse de aportarla por la ausencia del empresario o la persona responsable de su llevanza o custodia.

La exigencia a que se refiere este punto únicamente podrá ser realizada en la medida en que resulte necesaria para verificar el cumplimiento de las obligaciones contenidas en la legislación de transporte terrestre.'

En darrer terme, el Reglament (CEE) núm. 3821/85 , modificat pel Reglament ( CE) núm. 561/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2006, referent a l'harmonització de determinades disposicions en matèria social en el sector dels transports per carretera, vigent des de 11-4-2007, estableix a l'article 14 , apartat 2:

'La empresa conservará debidamente las hojas de registro y las impresiones, cuando se hayan realizado impresiones de conformidad con el artículo 15, apartado 1, en orden cronológico y en forma legible durante un año por lo menos después de su utilización y facilitará una copia de las mismas a los conductores interesados que así lo soliciten. Las empresas también entregarán a los conductores interesados que así lo soliciten copias de los datos transferidos de las tarjetas de conductor y las versiones impresas de dichas copias. Las hojas de registro, las impresiones y los datos transferidos deberán presentarse o entregarse a cualquier inspector autorizado que lo solicite.».

D'acord amb aquest règim jurídic les persones que realitzin serveis i activitats previstes en la LOTT tenen l'obligació de conservar en el seu domicili empresarial, la documentació de caràcter administratiu o estadístic que, en el seu cas, es determini reglamentàriament, per tal de facilitar-la al personal de la Inspecció del Transport Terrestre, en l'exercici de les seves funcions. Alhora els serveis d' inspecció poden requerir la presentació de la documentació necessària per el millor compliment de la seva funció. En darrer terme, les empreses de transport estan obligades a conservar els fulls de registre i les impressions en l'ordre cronològic i en forma llegible dels seus vehicles durant almenys un any després de la seva utilització.

El fet que l'actora no complimentés al requeriment d'aportació de documentació del vehicle B-9745-TV, constatat a l'acta d'infracció i no desvirtuat per la recurrent, posa de manifest que la conducta de l'actora és constitutiva de la infracció tipificada a l'article 140.6 LOTT, sense que la correcció posterior a la consumació de la infracció de les irregularitats detectades per la inspecció, pugui eximir a l'actora de la seva responsabilitat.

Setè .- En darrer terme, no es pot admetre tampoc que s'hagi vulnerat el principi ne bis in idempel fet que l'administració va iniciar tants expedients sancionadors com discs no aportats en lloc d'incoar un sol expedient per tots els discs no aportats. Aquest assumpte ha estat resolt per diversos Jutjats Contenciosos administratius d'aquesta ciutat i també per aquest mateix Jutjat entre d'altres, en la sentència de 8 de març de 2011 (PA 46-10 A), la qual fonamentació per unitat de doctrina serveix de fonamentació d'aquesta sentència i per aquest motiu es reprodueixen alguns dels paràgrafs del fonament de dret segon: :

'En cuanto a la alegada vulneración del principio 'ne bis in ídem', el art.133 de la ley 30/1992 , relativo a la concurrencia de sanciones, prohíbe sancionar los hechos corregidos administrativamente 'en los casos en que se aprecie identidad de sujetos, hecho y fundamento'. Y en el presente supuesto no concurre esa triple identidad por divergencia de los hechos y fundamento de los actos, en tanto que las restantes actas de infracción se levantaron en relación a la falta de presentación de la documentación correspondiente a otros vehículos distintos. Todo ello teniendo en cuenta que el artículo 197.6 del Real Decreto 1211/90 por el que se aprueba el reglamento de la ley de ordenación de los trasportes terrestres establece que 'en los supuestos de requerimientos relativos al cumplimiento de la legislación sobre tiempos de conducción y descanso de los conductores, se considerará cometida una infracción distinta por cada vehículo o conductor del que no se aporte la documentación solicitada'.'

Aquest mateix criteri conté la sentència dictada pel Jutjat Contenciós administratiu número 9 en la sentència 42/2011, de 4 de febrer (PA 40/10) en la que assenyala:

'Considera esta Juzgadora que no concurren las identidades conocidas por las partes para estimar vulnerado el principio de non bis in idem que puede concurrir en el seno de una misma jurisdicción, y ello en base a la interpretación errónea que realiza la parte actora, ya que entiende que lo incumplido fue un sólo requerimiento, por lo que en definitiva se cometió una sola infracción.

Aunque ciertamente no se practicaron tantos requerimientos como el de fecha 15-5-08 como vehículos afectados por la inspección no puede desconocerse que la documental solicitada estaba referida a cada uno de ellos en concreto siendo expresamente citados no habiéndose adjuntado en plazo aquella. La no presentación de los documentos solicitados para cada uno de esos vehículos citados dio origen a una infracción por cada uno de ellos sin que quepa entender que lo sancionado es el incumplimiento genérico de un requerimiento.

Lo expuesto, debe ser puesto en conexión con el artículo 138-3 de la Ley, que señala que:

'Tendrán la consideración de infracciones independientes aquellas que se cometan en relación con distintas expediciones de transporte, aun cuando los hechos infrinjan los mismos o semejantes preceptos.'

Precisamente la Jurisprudencia en casos semejantes ha venido a considerar que se trata de infracciones independientes, siendo ejemplo de ello la sentencia del TSJ de Madrid de 1-2-05 que estimó que en la no aportación de los discos diagrama solicitados a una empresa en relación a unos vehículos, no se producía la vulneración del principio non bis in idem cometiéndose una infracción por cada uno de aquellos respecto de los que no se aportaron los citados discos'.

Així mateix, pel que fa a l'al·legació referent a considerar la infracció com una infracció continuada, d'acord amb la referida sentència d'aquest mateix Jutjat:

'Tampoco se puede considerar la infracción como una infracción continuada en

la medida que el artículo 4 del RD 1398/1993 por el que se aprueba el reglamento de procedimiento para el ejercicio de la protesta sancionadora determina que 'será sancionable, como infracción continuada, la realización de una pluralidad de acciones u omisiones que infrinjan el mismo o semejantes preceptos administrativos, en ejecución de un plan preconcebido o aprovechando idéntica ocasión'. No nos encontramos aquí ante el elemento necesario para apreciar la concurrencia de la infracción continuada, ya que no se puede considerar que la actuación infractora respondiera, en palabras de la STS de 30 noviembre 2004 (RJ 2005/5402) a 'un dolo unitario en ejecución de un plan previamente concebido'.

I aquest mateix criteri aplica la sentència del JCA número 9 en els termes següents:

'Al hilo de lo expuesto, debe decaer igualmente el segundo motivo de oposición planteado por la recurrente al afirmar que había cometido una infracción continuada pues todas las infracciones se debieron a una misma y única ocasión por lo que se podía estar en presencia de un acto continuado.

En modo alguno cabe sostener esta interpretación porque al no aportarse la documentación requerida para cada vehículo se cometió una infracción independiente aunque la empresa fuera la misma y el precepto vulnerado fuera también idéntico.'

En darrer terme, pel que fa a l'al·legació consistent en la vulneració del principi de proporcionalitat tampoc pot ser estimat i d'acord amb les sentències de constant referència:

'Por último, tampoco puede apreciarse la vulneración del principio de proporcionalidad, toda vez que la infracción imputada tiene la consideración de

muy grave, a tenor de lo dispuesto en el artículo 140.6 de la LOTT, y a la que le corresponde, a tenor del artículo 143.1 h) de la misma, una sanción de 4.601 a 6.000 €, y habiéndosele impuesto a la mercantil la sanción mínima legalmente establecida, en modo alguno puede considerarse que resulte desproporcionada.'

Acollint la doctrina continguda a les referides sentències s' ha de desestimar el present recurs .'

Vuitè .- A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret.

En aquest cas es considera que, certament, el supòsit presentava series dubtes de dret, la qual cosa justifica la no imposició de les costes tot i la integra desestimació de la demanda

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

He resolt desestimar el recurs presentat per TRANSPORTES LEONCIO S.A. contra DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, sense pronunciament sobre les costes processals.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que no es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública. En dono fe.