Sentencia Administrativo Nº 1038/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 433/2006 de 18 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 433/06

Part recurrent: Transporte de Automóviles y Mercancías, S.A.-SETRAM

Procuradora: Irene Solà Solé

Advocat: Miquel Domenech Delsors

Part contra la qual es recorre: Tresoreria General de la Seguretat Social

Procurador: Lletrat de la Tresoreria

Advocat: Lletrat de la Tresoreria

SENTÈNCIA NÚM. 1.038

Magistrats:

José Manuel de Soler Bigas

Maria Mercedes Delgado López

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 18 de desembre de 2009.

Antecedentes

Primer. El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar recurs contenciós-administratiu contra la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 12 de setembre de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 30 de juny de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el reintegre de prestacions per capital cost per un import de 173.605,05 euros.

Segon. Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció i les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·les l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.

Tercer. La interlocutòria de 31 de maig de 2007 va obrir la prova i practicades les que van ser admeses, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el dia 10 de desembre de 2009.

Fundamentos

Primer. La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 12 de setembre de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 30 de juny de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el reintegre de prestacions per capital cost per un import de 173.605,05 euros i que deriva de la resolució dictada el 12 de maig de 2005 per la Direcció Provincial de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social que declarava la responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball i que van tenir com a conseqüència l'accident del treballador senyor Hermenegildo . Planteja la representació de l'actora en el seu escrit la litispendència de la resolució de l'INSS i, pel que fa a l'acte concret que es recorre, això és, la resolució que desestima l'alçada contra la reclamació del reintegre de prestacions per capital cost, es limita a esmentar que havent defallit el treballador, no se li pot repercutir una capitalització d'una renda que mai serà pagada per la Seguretat Social. Per tot això, demana la revocació de la resolució recorreguda.

El Lletrat de la Tresoreria al·lega la presumpció de legalitat dels actes de la Tresoreria i que no ens trobem en un dels supòsits de litispendència, doncs el procediment recaptatori iniciat no s'interromp per la demanda davant la jurisdicció social en relació a l'acte de declaració de responsabilitat empresarial. A més, assenyala que no s'ha vulnerat el principi "non bis in idem" per haver defallit el treballador Diu que el sistema de càlcul no obeeix a un nombre determinat de mesades sinó que es tracta d'un càlcul actuarial sobre pensions vitalícies. Per tot això, demana la desestimació del recurs i la imposició de les costes a l'actora.

Segon. Tot i el mode de redactar la demanda, el fet és que de l'escrit d'interposició i la còpia de la resolució que impugna, com bé han entès totes les parts, la resolució que s'impugna en aquest procediment és la dictada per la Tresoreria General de la Seguretat Social en que reclama el capital-cost derivat de la imposició de recàrrec de prestacions i no la resolució de la Direcció Provincial de l'INSS de data 12 de maig de 2005 que la imposa ni l'acta d'infracció de 13 de setembre de 2004. Per això, l'objecte d'aquest procediment és la revisió de la legalitat de l'acord impugnat, en base i amb els límits de les pretensions concretes de la demanda i queda centrat en les al·legacions i qüestions derivades de la dita reclamació i no les derivades de l'acta d'infracció esmentada ni del reconeixement de responsabilitat empresarial en l'accident sofert pel treballador.

Així, aquesta qüestió que ja ha estat resolta per aquesta Sala d'una forma reiterada i té el seu origen en els límits entre aquesta jurisdicció i la d'ordre social. El Tribunal Suprem, en la seva sentència -per totes- d'11 de juny de 2003, ja ens ha recordat que "deben distinguirse dos procedimientos uno, previo, de gestión de las prestaciones de la Seguridad Social, a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social (ente gestor), sometido al Derecho Social y, otro, conexo al anterior, concatenado funcionalmente, que es el procedimiento administrativo de liquidación y recaudación de los recursos de la Seguridad Social, sometido al Derecho Administrativo y llevado a cabo por la Administración Pública Estatal (Ministerio de Sanidad y Seguridad Social- Tesorería General). Pues bien, ambos procedimientos desembocan en actos definitivos «in suo ordine», debiendo resaltar, y esto es muy importante, que en el segundo o sea en el recaudatorio, no pueden plantearse cuestiones propias del primero".

D'aquesta manera, aquesta Sala ha deixat clar que l'obligació de pagar el capital cost ve donada de l'acte de reconeixement de la pensió d'incapacitat (prestació) i del correlatiu acte d'imputació (subjecte obligat a la prestació), procediment que són regulats pel drets social i, consegüentment, impugnables davant la jurisdicció social. En aquest mateix sentit, ja hem dit a la sentència d'aquesta Sala i secció de 25 de març de 2002 que: "(...) ocurre que, como efecto de lo anterior, la Tesorería General de la Seguridad Social dicta un acto administrativo de liquidación o determinación del capital coste de la pensión, sobre la base de la prestación decidida, aplicando el correspondiente cálculo actuarial, pues no en vano se trata del pago de una prima única, que asegura una renta, que es la pensión. Afirmado lo anterior, debe precisarse que el acto administrativo de liquidación del capital coste, sólo puede ser discutido o impugnado, en vía administrativa y luego jurisdiccional contenciosa, en cuanto a su puro y estricto contenido, o sea aunque parezca tautologías, sólo respecto, a la cuantificación del capital coste, aceptando, por supuesto, rigurosamente los pronunciamientos sobre la prestación de la que trae causa, dictados por el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sin que se pueda en la fase procedimental económico-administrativa plantear cuestión alguna relativa a la legalidad y validez de las prestaciones.

Por consiguiente, deben distinguirse dos procedimientos uno, previo, de gestión de las prestaciones de la Seguridad Social, a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social (Ente gestor), sometido al Derecho Social y, otro, conexo al anterior, concatenado funcionalmente, que es el procedimiento administrativo de liquidación y recaudación de los recursos de la Seguridad Social, sometido al Derecho Administrativo y llevado a cabo por la Administración Pública Estatal (Ministerio de Sanidad y Seguridad Social- Tesorería General). Y ambos procedimiento desembocan en actos definitivos "in suo ordine", debiendo resaltar, y esto es muy importante, que en el segundo o sea en el recaudatorio, no pueden plantearse cuestiones propias del primero.

No hay que olvidar que uno de los rasgos que configuran el perfil de la Administración de la Seguridad Social como Administración publica distinta de la del Estado, la autonómica y la local, lo constituye la tenencia de un procedimiento específico de recaudación de los recursos económicos que integran su Sistema. Procedimiento que se halla regulado por una normativa propia, tal como determina la Disposición adicional sexta de la Ley 30/ 1992, de Régimen jurídico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Común: el Reglamento General de Recaudación de los recursos del sistema de la Seguridad Social, aprobado por RD 1415/ 2004, de 11 de junio, que en su articulo 75.1 expresamente dispone que "las resoluciones de la Entidad Gestora de la Seguridad Social en las que se declare la procedencia de recargos sobre las prestaciones económicas debidas a accidentes de trabajo y enfermedades profesionales originados por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, así como los responsables de dichos recargos, conforme a lo previsto en el artículo 123 del Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social , una vez sean firmes en vía administrativa se comunicarán a la Tesorería General de la Seguridad Social, con indicación expresa del momento en que se hubiera realizado su notificación, para la recaudación por ésta del importe de tales recargos, sin perjuicio de las devoluciones que, en su caso, procedan, si se redujeran o anularan en vía judicial los derechos reconocidos en dichas resoluciones administrativas."

Pel que fa a l'al·legació de que el capital cost s'havia d'haver calculat en base a la prestació de la Seguretat Social per viduitat i orfanesa i no en base a la de gran invalidessa, ja que el treballador ja ha defallit, hem de dir que el capital cost s'ha de calcular d'acord amb la data i situació en què es trobava el treballador en el moment de l'accident que genera la pensió -doncs des d'aquella data n'es creditor- tot seguint els paràmetres per al seu càlcul determinats per la resolució de l'INSS i no en la data i situació en què es fa el càlcul o aquest és reclamat a l'empresa declarada responsable. Així ens ho diuen tant l'article 123 -pel que fa al percentatge d'augment derivat de no haver observat les mesures generals o particulars de seguretat i higiène en el treball- com el 139.4 de la Llei General de la Seguretat Social -que determina la pensió de gran invalidesa en funció de la base reguladora reconeguda al treballador.

Per tot això, tenint en compte que en aquest procediment s'ha de controlar la legalitat d'un acte d'execució recaptatòria de la Tresoreria General de la Seguretat Social, que s'ha configurat jurisprudencialment i normativa com autònom d'aquell que va dictar l'INSS -on és declarada la responsabilitat de l'empresa en l'accident de treball i s'acorda el recàrrec de prestacions a percebre pel treballador, i no havent denunciat la part actora cap mena de vici en aquest acte de recaptació, en el càlcul actuarial que el suporta o en les actuacions recaptatòries que se'n deriven, el recurs s'ha de desestimar. I això, amb independència del dret de l'actora a rescabalar-se dels imports que hagi satisfet de més en el supòsit que per l'INSS sigui revisada, si escau, la seva resolució en funció a la nova situació del treballador, cosa que no toca examinar en aquest procediment.

Tercer. De conformitat amb el que disposa l'article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.