Sentencia Administrativo Nº 1047/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 585/2005 de 22 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 585/2005

Parts: Anselmo , Ruth , Evelio , Carina , Manuel , Margarita , Victoriano , Juliana , Jacinto i María Angeles

c/JURAT D'EXPROPIACIO DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA i AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

SENTÈNCIA Núm. 1047

Magistrats:

Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lm. Sr. José Manuel de Soler Bigas

Il·lma. Sra. Ma. Mercedes Delgado López

Barcelona, 22 de desembre de 2009.

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per resoldre el recurs ordinari ( llei 1998 )

núm. 585/2005, el qual va ser interposat per Anselmo , Ruth , Evelio , Carina , Manuel , Margarita , Victoriano , Juliana , Jacinto i María Angeles , representat pel procurador Sr. ANGEL QUEMADA RUIZ, i assistit de

lletrat, contra JURAT D'EXPROPIACIO DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA defensat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT i AJUNTAMENT DE SANT

CUGAT DEL VALLÈS, representat pel procurador ANTONIO Mª DE ANZIZU FUREST. i assistit de lletrat

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent el/la magistrat/da II·lm/a. Sr/a. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra contra la resolución de fecha 13.07.05 del Jurado de Expropiación de Catalunya-sección de Barcelona, en virtud de la cual se desestima el recurso de reposición de 06.05.05, en referencia al expediente de precio justo de la finca c/ DIRECCION000 de Valldoreix, NUM000 del Municipio de Sant Cugat del Vallés. Expediente NUM001 . Beneficiaria EMD DE VALLDOREIX..

Segon.- Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol·licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

Tercer.- Per interlocutòria es va obrir el procés a prova que es va fer d'acord amb el que es troba a les actuacions i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia. 18 de novembre de 2009.

Quart.- En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer.-En data 28.02.2005, el Jurat d'expropiació de Catalunya va fixar el preu just de l'expropiació de la finca DIRECCION000 , NUM000 de Sant Cugat del Vallès, propietat dels recurrents, iniciada per ministeri de la llei, en la quantitat de 262.683,68?.

La finca té una superfície de 1.135 m2 i el terreny està qualificat com a parcs i jardins urbans de nova creació (clau 6b). El Jurat calcula el preu just aplicant l'aprofitament mitjà, d'acord amb la taula de l' article 341 de les NNUU del PGM per a la subzona VII Am 0,75 x (1-0,30) x 0.90 = 0,4725 x sup. Solar (1.135) = 536,29 m2st. Després calcula el valor de repercussió aplicant el mètode residual estàtic.

Els propietaris van interposar recurs de reposició contra dit acord en què indicaven que no era d'aplicació ni el Decret legislatiu 1/2004 , pel qual s'aprova el tex refós de la Llei del cadastre immobiliari, ni la Llei 48/2002, de 23 de desembre del Cadastre immobiliari , i posaven de relleu el caràcter indicatiu i no normatiu del plànol de transcripció a escala 1/2000 emprat pel Jurat en la valoració dels terrenys, així com d'incompliment dels requisits exigits per la normativa urbanística en la delimitació del sector de planejament efectuada en l'esmentat plànol.

Per Acord del Jurat de 13.07.2005, es va desestimar el recurs afirmant "la validesa de les indicacions contingudes en el plànol a escala 1/2000 de la CMB corresponents a la transcripció de 83" i "que la transcripció de la CMB de 1983 no formula ninguna proposta de delimitació de Sectors de planejament urbà", però que "en tot cas, la qüestió no té especial rellevància als efectes ja que als efectes de determinar l'aprofitament urbanístic en sòl urbà, és d'aplicació el que disposa la taula de l' article 341 de les NNUU del PGM per a la subzona VII que determina un percentatge de cessions per vialitat i aparcament del 20% i per zones verdes i dotacions del 10%, en total un 30%."

Segon.- La recurrent Indica que el Jurat valora la finca, tot basant-se que la finca objecte d'expropiació apareix en el plànol de transcripció a escala 1/2000 del PGM de 1983 dins d'un àmbit tramat, que comporta, segons interpretació de l'Administració, que la finca es trobi dins d'un sector que fa necessari el seu desenvolupament mitjançant planejament especial.

El Jurat exposa que, segons el planejament vigent (PGM 1976) en la seva transcripció a escala 1/2000 CMB 1983, el terreny de referència es troba en un àmbit tramat. Els àmbits tramats, segons indica literalment en els plànols del PGM (Transcripció a escala 1/2000, CMB 1983), són "Sectors en què les modificacions del PGM i la manca de determinacions fan necessari el Planejament especial".

Indica la recurrent que aquestes circumstàncies no poden ser tingudes en compte, atès que aquest suposat àmbit tramat només apareix en un únic plànol de transcripció elaborat per l'extingida CMB a l'any 1983, que no té caràcter normatiu, essent classificat el terreny objecte de l'expropiació com a sòl urbà i qualificat com a sistema de parcs i jardins urbans de nova creació (6b) del PGM. Per tant, no està inclosa en cap sector de desenvolupament urbanístic ni dins de l'àmbit de cap unitat d'actuació, tal com es constata del plànol a escala 1/5000-Divisió General del Territori segons qualificació urbanística incorporat al PGM, aprovat definitivament en data 14 de juliol de 1976 (foli 83 exp.).

Exposa que si es compara el plànol normatiu del PGM a escala 1/500 amb l'utilitzat pel Jurat a escala 1/2000, es pot comprovar que en el primer no es delimita cap sector de planejament ni polígon d'actuació, respecte als terrenys que ens ocupen i els adjacents, també qualificats com a 6b.

Entén la recurrent que la finca objecte de expropiació, com les altres finques veïnes, no poden conformar una actuació de reforma interior sotmesa a les determinacions de l' article 341 de les NNUU del PGM , car tots els terrenys inclosos dins l'àmbit tramat que ens ocupa estan qualificats com a 6b, sense que cap dels terrenys tingui una qualificació zonal, amb atribució d'aprofitament.

Segueix dient que l'àmbit tramat on es troba la finca expropiada no pot constituir per si mateixa,un sector de planejament sotmès a l'equidistribució de beneficis i càrregues, ja que aquest principi no es pot materialitzar dins l'àmbit. Es tracta d'una actuació aïllada en un sòl urbà consolidat, o si s'escau, a través del Pla Especial definit a l' article 84.2 del Reglament de Planejament urbanístic .

I en no estar aquesta inclosa dins de cap sector ni unitat d'actuació i no donar-se els requisits necessaris per a l'equidistribució de beneficis i càrregues, no es poden aplicar els estàndards de cessió obligatòria i gratuïta del 30% de la seva superfície i no poden conformar cap àmbit de gestió urbanística, d'acord amb l' article 341 de les NNUU del PGM .

Del que dedueix, la recurrent, que l'índex d'edificabilitat neta es de 0,75m2t/m2s propi de les claus 20a/10 residencial unifamiliar en edificació aïllada, qualificació pròpia de l'entorn.

El lletrat de la Generalitat dóna resposta al plantejament de la recurrent manifestant que els plànols emprats pel Jurat, tant el d'escala 1/2000 de transcripció, el qual és un document vàlid i plenament vigent, en haver estat aprovat com a Modificació del PGM de 1976, com el d'escala 1/5000 són plenament admissibles i eficaços com a paràmetres de localització de la finca a taxar a efectes expropiatoris, on la qüestió essencial no és si existeix àmbit tramat o no, o si existeix unitat d'actuació delimitada, ja que el que està clar és que si som davant d'un terrenys destinats a parc públic, que no tenen atribuït aprofitament lucratiu pels particulars, però que cal avaluar-los com si el tingués i, per tant, s'haurà de partir del mateix procés de transformació que els terrenys de l'entorn als quals s'equipararà a efectes de valoració expropiatoria. És a dir, si l'expropiat vol el reconeixement d'aprofitament urbanístic privatiu haurà de patir les cessions d'aprofitament i les imputacions de despeses d'urbanització que han patit els terrenys edificables de l'entorn per adquirir la condició de solar, circumstància que comporta aplicar els paràmetres de l' art. 341 NNUU del PGM , que preveu per als sòls qualificats com a clau 20a/10 (residencial unifamiliar en zona d'ordenació en edificació aïllada), els quals se sotmeten a processos de reforma interior en sòl urbà, ja que el lloc on es troba la finca, atesa la seva manca de determinació urbanística, fa necessària l'elaboració d'un instrument de planejament especial.

Plantejats així els termes del debat, hem de determinar si ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat o no consolidat. I d'altra banda, si està subjecte a un determinat àmbit de gestió i subjecte a un instrument de planejament especial.

Examinats els planells que consten en l'expedient, s'observa que totes les finques que rodegen la finca expropiada estan classificades amb la clau 20a/10, vivenda unifamiliar aïllada, subzona VII. El vocal tècnic en el seu informe no sols diu que la finca és sòl urbà sense fer menció que aquest no és consolidat, sinó que quan indica els paràmetres de la taxació, diu "superfície del solar". El perit judicial també dictamina que ens trobem davant d'una finca que té la consideració de solar, "por tener acceso rodado, aceras, pavimentación, iluminación, etc". Raó per la qual, podríem fer una primera afirmació que el sòl expropiat té la consideració de solar i que, per tant, presumiblement no està subjecte a l'obligació de fer les cessions que estableix l' article 43 de la Llei 2/2002 .

Un cop hem afirmat que ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat, haurem de valorar si aquest està subjecte a planejament especial i inclòs en un determinat àmbit de gestió ( art. 29 Llei 6/1998, del règim del sòl i valoracions ). La Llei indica clarament "si està inclòs", no si hauria d'estar inclòs. I és clar que en el moment que es van expropiar els terrenys aquests no estaven inclosos en cap àmbit de gestió, ni en cap planejament especial, ni tampoc amb cap actuació de reforma interior. I sense entrar si hauria estat necessari aprovar un planejament especial, el cert és que ens trobem davant d'una expropiació que s'ha iniciat per ministeri de la llei, davant la demora de l'Administració per executar les disposicions previstes en el planejament. En el tràmit d'aclariments el perit judicial a preguntes de l'Ajuntament diu "los terrenos en litigios tenían y tiene la condición de solar, puesto que están dotados con calle asfaltada, aceras pavimentadas y encintadas y suministros de servicios y cloacas a pie de parcela....dicho solar no está incluido en ningún polígono de equidistribución de beneficios y cargas y que no es deficitario de espacios verdes porque el propio solar es una zona verde".

Així doncs, atès que el solar expropiat no té atribuït aprofitament pel planejament, ni es troba inclòs en cap àmbit de gestió, de conformitat amb l' article 29 , l'aprofitament a tenir en compte, als sols efectes de la valoració, serà el resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments referits a l'ús predominant del polígon fiscal en què, a efectes cadastrals, hi estigui inclòs. I en el cas que no estigui inclòs en cap polígon fiscal, serà la mitjana ponderada dels aprofitaments de l'entorn de la finca.

Com es desprèn de la documentació que consta en l'expedient, i del que consta en la mateixa resolució del Jurat, l'entorn de la finca està qualificat amb la clau 22a/10, residencial unifamiliar en zona d'ordenació en edificació aïllada. Subzona VII. Qualificació que el PGM li atribueix un aprofitament del 0,75 m2t/ m2s.

Per les raons abans esmentades hem d'entendre que aquest aprofitament no està subjecte a cessions i, per tant, és un aprofitament net.

Tercer.-La recurrent mostra la seva discrepància amb el valor de repercussió que aplica el Jurat. Ara bé, no exposa quins són els extrems concrets en què es fonamenta aquest desacord. No fonamenta quin dels conceptes o elements rellevants en la valoració del Jurat d'expropiació és erroni ni, per tant, raona en què hauria de consistir la il·legalitat del preu just, o l'encert en el seu proposat, i deixa al Tribunal en l'absolut desconeixement dels motius en què fonamenta la impugnació del valor de repercussió aplicat.

Com aquest Tribunal ja ha dit en d'altres ocasions (entre d'altres, S. 970/2008, de 31 de octubre) "en estas circunstancias procede tener en consideración que cuando se acusa de ilegalidad a la actuación administrativa es carga de los recurrentes no sólo la de abrir la vía judicial correspondiente para que el Tribunal competente pueda pronunciarse, sino también la de proporcionar la fundamentación que razonablemente sea de esperar en cada caso (ex art. 33 LJCA ), dado que no corresponde al órgano judicial integrar o reconstruir de oficio las demandas interpuestas; lo que aquí viene al caso en los términos anteriormente expuestos, por cuanto refiere la impugnación que el Acuerdo es ilegal en cuanto no le reconoce el justiprecio lo solicitado, pero no tiene a bien explicitar por sí la razón jurídica aplicada al caso concreto de la que concluya la contradicción del acuerdo con el ordenamiento jurídico. Por ello, como dijimos en la sentencia de esta misma Sala y sección numero 202/2002, de 15 de febrero, y número 892/2008, de 16 de octubre, si bien los límites de la pretensión vienen fijados por la hoja de aprecio, la demanda debe exponer e hilar los argumentos que permitan al órgano judicial analizar dónde radicó el error del órgano tasador, lo cual "no puede deferirse al resultado de una prueba pericial, dada la necesidad de analizar las pruebas en relación con los concretos y precisos argumentos de las pretensiones ejercitadas que deben alegarse en el escrito de demanda".

Així doncs, fixarem el preu just del sòl de l'expropiació en

1.135 m2 x 0,75 m2t/ m2s x 385,21?/ m2 = 327.910,01? (més el 5% de premi per afecció).

Quart.-Per últim, el recurrent està disconforme amb la valoració de 15 arbres, que el Jurat valora a 50?/ut, per entendre que només valen per a llenya i el recurrent els valora en 700?/ut, per considerar que els 15 exemplars de Pinus Pinae centenaris, d'innegable valor ecològic paisatgístic. Sobre aquests extrem la recurrent no ha destruït la presumpció d'encert del Jurat, ja que cap proba s'ha referit a la seva valoració i, per tant, s'ha de confirmar la valoració per aquell aprovada.

Cinquè. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Estimar parcialment el recurs i fixar el preu just de l'expropiació del sòl en la quantitat de 327.910,01? (més el 5% de premi per afecció)

.

-Confirmar la resolució del Jurat en els altres extrems.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la Llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

t

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.