Sentencia Administrativo Nº 1049/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 1748/2003 de 19 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 1.748/2003

Part recurrent: Jesús Luis i Carmela

Procurador: Carlos Testor Ibars

Advocat: Fernando Martori Mas

Part contra la qual es recorre: Ajuntament de Montornès del Vallès

Procurador: Ivo Ranera Cahís

Advocada: Júlia Cid Barrio

SENTÈNCIA NÚM. 1049

Magistrats:

Maria Pilar Rovira del Canto

Javier Aguayo Mejía

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 19 de novembre de 2007

Antecedentes

Primer. El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra el Decret de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Montornès del Vallès de 21 de març de 2003 que aprova la liquidació d'interessos de demora en relació a la expropiació de la finca dels actors que va ser afectada pel "Projecte de canalització i urbanització del Torrent de les Vinyes Velles". Aquests fixen la quantia en 5.786,47 euros.

Segon. Rebudes les actuacions en aquesta Sala, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.

Tercer. Per interlocutòria d'1 de setembre de 2005 es van obrir les actuacions a prova i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 15 de novembre de 2007.

Fundamentos

Primer. La representació dels actors impugnen en aquest recurs contenciós administratiu el Decret de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Montornès del Vallès de 21 de març de 2003 que aprova la liquidació d'interessos de demora en relació a la expropiació de la finca dels actors per un import de 814,21 euros. Assenyalen que la sentència de 14 de juny de 2002 va fixar el preu just en 26.794,35 euros, que incloïa el 5% d'afecció i, per això, demanen els interessos de l' article 56 LEF -demora en la fixació del preu just- i els de l' article 57 LEF -demora en el pagament del preu just- i diuen que l'acord recorregut fa els càlculs sobre dades errònies. Demana que la quantia d'interessos sigui fixada en 6.600,55 euros i que s'imposin les costes a l'ajuntament demandat.

La representació de l'ajuntament de Montornès del Vallès s'hi oposa tot al·legant la inadmissibilitat del recurs per no haver-hi la inhibició en favor de la secció primera de la Sala, ja que aquesta va dictar la sentència de 14 de juny de 2002 que va fixar definitivament el preu just de la finca dels actors. Quant al fons, assenyala que l' article 73 del REF estableix que els interessos meritaran sobre la quantitat determinada en la sentencia ferma, liquidant-se amb efectes retroactius des de la data legal d'inici de la mora, d'acord amb l'article 71, fins la determinació definitiva del preu just en via administrativa. Defensa la liquidació feta per l'ajuntament i demana la desestimació del recurs.

Segon. Cal examinar l'al·legació de no admissibilitat del recurs que fa la representació de l'ajuntament i que considera que havent estat fixat el preu just per sentència dictada per la secció primera d'aquesta Sala, li correspon a aquesta la resolució d'aquest assumpte. Per resoldre la qüestió, hem de dir que no estem davant l'execució de la sentència de 14 de juny de 2002, tot i que la seva dispositiva incorpori els termes "con más los correspondientes interesses de demora", sinó davant un recurs contra un acte nou i que és el de la liquidació dels interessos meritats tant en la fixació del preu just com en el pagament del mateix, fet que, d'acord amb les normes de repartiment d'assumptes que entren en aquesta Sala, pertoca a aquesta secció.

Tercer. La resolució impugnada fixa el dia 26 de novembre de 1997 com data d'inici del còmput dels interessos en la fixació del preu just ( article 56 LEF ) als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets i com data final el 26 de maig de 1998. Computa com a quantia la diferència entre l'import consignat en el seu dia i la xifra fixada per la sentència. I, en relació al interessos de demora en el pagament ( article 57 LEF ), assenyala que l'import fixat a la sentència meritarà interessos des de transcorreguts sis mesos des de la data de la sentència fins al dia del pagament efectiu, sobre la diferència entre el preu just fixat pel Jurat i consignat en el seu dia i les quantitats fixades en via jurisdiccional, tancant la liquidació el 14 de març de 2003.

Per resoldre les qüestions cal recordar que l' article 56 LEF ens diu que quan hagin transcorregut sis mesos des de l'inici legal de l'expedient expropiatori sense haver-se determinat per resolució definitiva el preu just dels béns i drets, l'administració expropiant culpable de la demora estarà obligada a abonar a l'expropiat una indemnització que consistirà en l'interès legal del preu just fins el moment en que s'hagi determinat, que serà liquidat amb efectes retroactius, un cop que el preu just s'hagi fixat, essent aquests els interessos per demora en la fixació del preu just. Es configuren com una indemnització a favor de l'expropiat derivada del retràs per un període superior a sis mesos, en la determinació del valor dels béns i drets, sempre i quan aquest retràs sigui imputable a l'administració expropiant i no resulti de l'obstrucció, inoperància o inactivitat de l'expropiat. Per tant, el "dies a quo" serà als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets sense que s'hagi fixat el preu just i, el "dies ad quem" coincidirà amb la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa.

A banda, tenim els interessos que reconeix l' article 57 LEF , que meriten per la demora en el pagament del preu just. A diferència dels anteriors, aquests no tenen un concepte indemnitzatori sinó que compleixen una funció de rescabalament a favor d l'interessat, per la no disponibilitat dels imports que li corresponen -preu just- i la disponibilitat de l'administració, o beneficiari, dels diners que retenen en el seu poder. Per tant, el "dies a quo" serà als sis mesos de la fixació definitiva del preu just en via administrativa i el "dies ad quem" quan efectivament s'hagi pagat el preu just.

Si examinem les actuacions, ens trobem que totes les parts coincideixen en què és el 26 de novembre de 1997 quan comencen a meritar els interessos de l' article 56 LEF i, quant a la data final, hem de dir que coincideix amb la data de la resolució del Jurat Provincial d'Expropiació, es a dir, el 27 d'abril de 1998. No poden considerar-se, als efectes dels interessos de l' article 56 LEF , ni la data en què l'administració hagi consignat l'import del preu just fixat pel Jurat ni la data en què s'hagi rebut la resolució del Jurat. A més, la quantia sobre la que s'han de fer els càlculs és la quantia fixada definitivament com preu just, es a dir, 26.794,35 euros. Per tot això, els recurrents tenen dret a percebre els interessos meritats sobre la quantia de 26.794,35 euros des del 26 de novembre de 1997 al 27 d'abril de 1998.

I, pel que fa als interessos de l' article 57 LEF , la data d'inici és el 27 d'octubre de 1998 -sis mesos desprès de la data de la resolució del Jurat- i la data final, en la que coincideixen totes les parts, és el 14 de març de 2003, que és quan l'administració va pagar el preu just fixat per la Sala. La quantia sobre la que s'han de fer els càlculs és la diferència entre la quantitat anteriorment pagada o consignada i la fixada de forma definitiva com a preu just, es a dir, 26.794,35 euros fins la data de consignació i 23.405,88 euros després de la mateixa. Per tot això, els recurrents tenen dret a percebre els interessos meritats sobre la quantia de 26.794,35 euros des del 27 d'octubre de 1998 fins el 18 de març de 1999 i sobre la quantia de 23.405,88 euros des del 18 de març de 1999 fins el 14 de març de 2003.

Quart. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Estimar en part el recurs, en el sentit d'anul·lar el Decret impugnat i reconèixer el dret dels recurrents a percebre els interessos de demora que l'administració ha de liquidar en execució de sentència tenint en compte les consideracions fetes al fonament jurídic tercer d'aquesta resolució.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.