Sentencia Administrativo Nº 108/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 559/2011 de 04 de Marzo de 2015

Encabezamiento

JUZGADO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Nº 17 DE BARCELONA

Recurso nº: 559/2011 M1 - Recurso ordinario

Parte actora: AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Representante parte actora: MONTSERRAT MESTRE MARTÍNEZ

Parte demandada: SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA

Representante parte demandada: LLETRAT GENERALITAT

SENTÈNCIA NÚM. 108/2015

Barcelona quatre de març dos mil quinze

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la lletrada Monserrat Mestre Martínez , en representació de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés , contra Servei D'Ocupació de Catalunya , representat i assistit per la lletrada Cristina Pujol Cardenal . Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 31/10/11 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 30/11/11 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer. Mitjançant un Decret de 10/12/13 es va fixar la quantia en €28,239.03. A continuació, es va obrir a prova, i la actora sol· licità proba documental.

Quart. A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 25/2/15 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés, contra la desestimació per silenci del requeriment presentat el 26 juliol 2011 contra la resolució de 26 maig 2011 de la directora del SOC, que revoca una subvenció per import de €28,239.03. Ampliat a la resolució expressa de data 10 febrer 2012

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa en primer lloc una relació de fets i antecedents administratius a la qual em remeto de la qual resulta que es va practicar una revisió dels justificants de dues accions formatives i en aquest procés es revocà per incorrecta justificació de despeses €10,120.72 i per migració d'alumnes subvencionats la quantitat de €28,239.03. En la resolució final no es consideren subvencionats 11 i12 alumnes que van assistir almenys al 75% de les accions formatives. Com a fonaments de dret al·lega vulneració de l' article 1105 CC , per aplicació de la força major, falta de motivació. Violació del principi de prohibició d'empobriment injust. Inseguretat jurídica en la normativa reguladora de les subvencions gestionades pel SOC. infracció de l' article 159 Llei 12/2009 de 10 juliol i article 170 EA. Infracció del principi de proporcionalitat per la nul·la incidència de la inexistència d'alguns alumnes en les despeses i al conjunt de les relacions amb l'administració. Violació del principi de lleialtat institucional. Per tot això sol·licita:

1) s'anul·li-li la resolució dictada el 10 de febrer dé 2012 per la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, notificada a aquest Ajuntament en data 28 de febrer de 2012, que desestima el requeriment d'anul·lació formulat en data 26 de juliol de 2011, amb confirmació de la resolució impugnada dictada el 26 de maig de 2011.

2) s'anul·li-li la referida resolució dictada el 26 de maigde 2011 per la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya, notificada a aquest Ajuntament en data 7 de juny de 2011, per la qual es revoca parcialment, per un import de 28.239,03€, la subvenció atorgada a aquest Ajuntament per a la realització de les des accions formatives 38485/001 i 38485/002.

3) es reconegui el dret de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés a rebre definitivament la totalitat de l'import atorgat en concepte de subvencions de Programes de Qualificació Professional inicial, curs 2008-2009, concretament per a les dues accions formatives amb codi 038485/00 1 («Auxiliar en activitats d'oficines i en serveis administratius generaIs »), amb codi 038485/002, («Auxiliar en operacions de muntatges d'instal·lacions electròniques en edificis»), i

4) es condemni l'Administració demandada a abonar a reintegrar les quantitats revocades corresponents (28.239,03 €), més els interessos que s'escaiguin.

O bé, amb caràcter subsidiari, dicti sentència per la qual s'estimi parcialment la

demanda y :

1) s'anul·li parcialment la resolució dictada el 10 de febrer de 2012 per la

directora del Servei d'Ocupació de Catalunya del Departament d'Empresa 1

Ocupació de la Generalitat de Catalunya, notificada a aquest Ajuntament en

data 28 de febrer de 2012, que desestima el requeriment d'anul·lació formulat en data 26 de juliol de 2011; amb confirmació. de la resolució impugnada dictada el 26 de maig de 2011.

2) s'anul·li parcialment la referida resolució dictada el 26 de maig de 2011 per la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya., notificada a aquest Ajuntament en data 7 de juny de 2011, per la qual es revoca parcialment, per un import de 28.239,03€, la subvenció atorgada a aquest Ajuntament per a la realització de les dues accions formatives 38485/001 ¡ 38485/002.

3) es reconegui el dret de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés a percebre l'import de la subvenció atorgada, que ascendeix a 119.615,70 euros, únicament minorat en l'import que correspongui als alumnes, deIs 6 en discussió què, si s'escau, consideri aquest Jutjat que no incorren en supòsits de força major.

4) es condemni la Administració demandada a abonar o reintegrar les quantitats revocades en l'import que finalment es determini en la sentència més els interessos que s'escaiguin

L'administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega en primer lloc una relació de fets a la qual em remeto i com a fonaments de dret al·lega en primer lloc desviació processal respecte a la pretensió principal. Entén que la revocació s'ajusta dret atès que l'activitat s'ha realitzat de forma parcial i en conseqüència s'han complert les condicions imposades, només són subvencionable els alumnes que han finalitzat l'acció formativa amb assistència mínima del 75%; del compliment de les condicions implica necessàriament la revocació pel compliment de l'objectiu. Els motius de l'ajuntament no són vàlids lloc que no han arribat al 75% de compliment. No procedeix parlar de d'empobriment o enriquiment injust. No existeix inseguretat jurídica. Tampoc existeixen incompliment de l'article 170 EA, ni infracció del principi de proporcionalitat i per tot això sol·licita desestimació de la demanda.

Fundamentos

PRIMER.-Cal tractar en primer lloc sobre l'al·legació de l'administració demandada d'existència d'una situació de desviament processal, la qual cosa es donaria per la circumstància d'haver formulat en el requeriment en via administrativa una sol·licitud per import de €4315.

L'Ajuntament enfront d'aquesta al·legació, aclareix que va mostrar la seva conformitat amb que no es considerés com subvencionar li a l'alumne Octavio , sobre un total de 15 alumnes sol·licitats per al curs 38 48 5/002 i per error de redacció en l'escrit no van restar del total dels €4315.89 corresponents a aquest alumne.

L'examen de l'escrit de reclamació prèvia, examinat en el seu conjunt, exposa clarament la voluntat d'impugnar tota la revocació , excepte el cas de l'alumne citat, i queda clar l'existència d'un error en petita d'aquell escrit, per la qual cosa seria excessivament formalista i en definitiva injust no admetre procediment per un simple error de redacció, quan és palesa la voluntat d'impugnació manifestada per l'Ajuntament.

SEGON.-. La doctrina jurisprudencial ve a perfilar el concepte de força major, considerant-la com la derivada de fets i extraordinaris, que encara que no impossibles i per tant, previsibles en teoria, no corresponent als quals la possibilitat de calcular una conducta prudent, atempta a les eventualitats que el curs de la vida permet esperar (per totes, SSTS 18 novembre 1980 i 30 setembre 1983 ). La possibilitat de preveure esdeveniments danyosos o perjudicials depèn de les circumstàncies de cada cas concret, sense que, en termes generals, sigui exigible una previsió que excedeixi de la qual pugui esperar-se d'una persona prudent respecte als riscos del normal discórrer de la vida i, la viabilitat o inviabilitat del resultat o possibilitat o impossibilitat d'impedir les conseqüències del succés danyós ha de posar-se en relació amb el grau de diligència que hagi de prestar-se segons el tenor de l'obligació i que correspongui a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc STS 20 desembre 1985 . A l'efecte de l' article 1105 del Codi Civil , el fet determinant de la força major ha de ser del tot independent de qui ho al·legui, sent doctrina coneguda i reiterada de la del TS l'exigència que l'esdeveniment decisiu procedeixi exclusivament d'un esdeveniment imposat i no previst ni previsible, insuperable i inevitable pel seu caire d'aliè i sense intervenció de culpa alguna l'agent demandat ( STS 28 desembre 1997 ). Perquè existeixi la irresponsabilitat que l' art. 1105 del Codi Civil estableix es precisa que el succés sigui imprevisible, o que previst sigui inevitable, insuperable o irresistible (. SSTS 31 octubre 1986 , 6 abril 1987 i 28 febrer 1991 ). No existeix doncs succés de força major que impedeixi el naixement de les obligacions adquirides, quan l'esdeveniment danyós es deu a l'incompliment de deures rellevants de predicibilitat, que exclouen la situació de indemnitat de l' art. 1105 del Codi Civil ( SSTS 8 maig 1986 , 16 febrer 1988 i 5 febrer 1991 ).

La doctrina del Tribunal Suprem estableix que la naturalesa de les mesures de foment administratiu pot inscriure's en l'àmbit de les potestats discrecionals de les Administracions públiques, però una vegada que la subvenció ha estat regulada normativament acaba la discrecionalitat i comença la previsió reglada l'aplicació de la qual escapa al pur voluntarisme d'aquelles declarant que només quedarà exempt de l'obligació de reintegrament en els llocs excepcionals de força major ( STS 15712/09 ).

Tamb indica la jurisprudència que el lliurament de la quantitat com a subvenció per l'Administració no és expressió d'un ànim de liberalitat, sinó que troba la seva justificació en la promoció de les finalitats perseguides amb la mateixa, és a dir, de comporta la subvenció com una atribució dinerària al beneficiari a canvi que aquest adressii l'exercici de la seva actuació a les finalitats perseguit amb la indicada mesura de foment i que serveix de base al seu atorgament. Existeix, per tant, caràcter condicional en la subvenció en el sentit que el seu atorgament es produeix sempre sota la condició resolutòria que el beneficiari tingui un determinat comportament o realitzi una determinada activitat en els concrets termes en què procedeixi la seva concessió. No pot, per tant, desconèixer-se el caràcter modal i condicional de l'atorgament de la subvenció que determina el règim jurídic de l'actuació de l'Administració, per garantir en tots els seus termes el compliment de l'afectació dels fons a determinats comportaments, que constitueix la causa de l'atorgament, així com l'obligació de retornar-los, en el cas que l'Administració constati fefaentment l'incompliment de les càrregues assumides. (entre unes altres, les Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, de 20 de juny , 12 de juliol i 10 d'octubre de 1997 , 12 de gener , 16 de juny i 5 d'octubre de 1998 , 7 de juliol de 1999 , 15 d'abril de 2002 i 13 de gener de 2003 , entre altres).

El propi Alt tribunal en Sentència de 10 de març del 2009 , analitzant un supòsit en relació a la concurrència de força major en l'incompliment de les condicions d'un subvenció, va analitzar aquest concepte, tot dient:

'Como recuerda la STS de 24 de diciembre de 2001 , en torno al concepto y a los requisitos de la fuerza mayor en relación con la normativa comunitaria (la subvención aquí analizada trae causa, como ya dijimos, del Reglamento CEE 951/1997, de 20 de mayo, y del Reglamento CEE 867/1990, de 29 de marzo):

«El concepto de fuerza mayor aplicable en relación con la normativa comunitaria cuyo incumplimiento se considera exige la concurrencia de dos requisitos:

a) Que el incumplimiento obedezca causalmente a una circunstancia anormal, ajena al operador y a los riesgos comerciales normalmente asumidos, cuyas consecuencias aparezcan como inevitables o sólo susceptibles de ser evitadas al precio de sacrificios excesivos.

b) Que se haya procedido con la diligencia razonable para evitar las consecuencias de la fuerza mayor o para paliarlas en lo posible.

A redós de tota aquesta doctrina, i tenint en compte que en definitiva una subvenció no és més que un contracte entre una administració i un tercer, finalistament destinat a la consecució d'una mesura de foment, mitjançant el qual l'administració encarrega a un tercer les accions necessàries per dur a terme el necessari per culminar amb la mesura desitjada, i percebent el tercer com a contraprestació a la seva activitat una quantitat de diners amb caràcter condicional a la consecució de la fi. Com a tal contracte que en definitiva és, té cabuda l' article 1105 CC , en el sentit de no estar obligat ningú a respondre de successos inevitables, puguin ser previstos o no. A aquesta consideració no pot oposar-se el caràcter modal de la subvenció posat que si la consecució de la fi es frustra, total o parcialment, per causa inevitable, aquest queda alliberat de responsabilitat. No existeix per tant cap 'revocació automàtica', com al·lega l'administració demandada i si es fa precís un examen cas per cas per determinar les circumstàncies concurrents

TERCER.-El present cas l'Ajuntament al·lega i prova per relació a l'expedient administratiu, que l'alumna Virtudes va complir amb un percentatge del 74.57% i va abandonar les pràctiques per no adaptar-se al lloc de treball a causa de la seva situació psicosocial i familiar. Aquest cas no es pot considerar com a força major per ser evitable amb la cerca d'un altre lloc de pràctiques.

L'alumna Enma té un percentatge d'assistència al curs del 68, 81% i no s'exposa motiu algun que justifiqui l'existència de força major.

L'alumna Ramona va abandonar el curs per un accident de trànsit que la va mantenir en baixa per incapacitat laboral durant 25 dies i es va reincorporar en pràctiques, per aquesta raó el percentatge total assistència al curs va ser del 66.98% aquest supòsit si es considera inclòs en un cas de força major.

L'alumne Dimas amb un percentatge total del 58.36%, va abandonar el curs per marxar al seu país sense informar al centre o a l'empresa de pràctiques i sense possibilitat per tant de finalitzar el seu període de formació. Aquest supòsit també s'entén com de força major.

L'alumne Inocencio amb un percentatge total del 68.33% va abandonar les pràctiques per problemes amb el clima laboral intern de l'empresa. Aquest alumne va abandonar el centre de pràctiques sense informar al centre i no es va detectar un problema fins a acabar les pràctiques, per la raó del que no es va poder compensar aquest abandó. Es considera un cas justificat de força major.

L'alumne Romeo una assistència total del 69.51% va causar baixa sense informar a l'Ajuntament i pel que sembla per problemes econòmics per al transport. Es tracta d'un supòsit de força major, ja que l'alumne no va informar a l'Ajuntament i en conseqüència aquest no va poder fer res per evitar-ho.

En conseqüència, dels sis alumnes en discussió ens trobem amb que quatre d'ells van abandonar els estudis per circumstàncies que es consideren com de força major.

En conseqüència s'estima la demanda en relació amb aquests quatre alumnes i procedir declarar la devolució de les quantitats que corresponguin.

QUART.-En relació amb els dos alumnes que no s'ha considerat l'existència de força major la resta d'al·legacions de l'Ajuntament s'examinen a continuació.

Certament l'incompliment per part d'aquests dos alumnes dels percentatges d'assistència no implica la disminució dels costos subvencionats segons la normativa aplicable. És a dir no modifica el cost del curs, les retribucions, despeses d'amortització, despeses de material didàctic, despeses fixes, segur, personal, subministraments o despeses financeres, malgrat la qual cosa el SOC descompta, la part que correspon a aquests alumnes, produint directament un empobriment a l'Ajuntament que ha posat els mitjans i no ha percebut la quantitat prevista.

Anem a seguir el criteri que resulta de la STSJ Galícia de 5.12.2012 , en un supòsit extrapolable encara que no idèntic on no reconeixent la concurrència de força major, però si aplica el principi de proporcionalitat en relació amb l' article 30 Llei 38/2003 i la Sentència del Tribunal Suprem de 6 de juny de 2007 (recurs 8246/2004 ) que precisa que:

' el principio de proporcionalidad (de matriz jurisprudencial y ahora ya inserto en la Ley 38/2003, 17 de noviembre , General de Subvenciones (...) permite emplear ciertos criterios de graduación de los posibles incumplimientos de las condiciones impuestas al conceder las subvenciones. Casos como el presente, caracterizados por las circunstancias que acabamos de describir, en los que no existe un incumplimiento absoluto de la obligación de justificación, pueden no ser tratados del mismo modo que estos últimos. Si se trata de una justificación ligeramente tardía, resulta indiscutible la realización efectiva y material -y dentro de su plazo propio- de las condiciones sustantivas y concurren las circunstancias excepcionales que ya hemos descrito, habrá que valorar la incidencia que aquella anomalía temporal supone en el conjunto de las relaciones Administración-beneficiario. '

Diu la mencionada Sentència del TSJ Galicia:

'Casos como el presente, caracterizados por las circunstancias que acabamos de describir, en los que no existe un incumplimiento absoluto de la obligación de justificación, pueden no ser tratados del mismo modo que estos últimos. Si se trata de una justificación ligeramente tardía, resulta indiscutible la realización efectiva y material -y dentro de su plazo propio- de las condiciones sustantivas y concurren las circunstancias excepcionales que ya hemos descrito, habrá que valorar la incidencia que aquella anomalía temporal supone en el conjunto de las relaciones Administración-beneficiario.

En casos tan singulares como el presente -cuya especificidad, insistimos, no permite extrapolar la misma conclusión a cualesquiera otros incumplimientos formales, ni siquiera de signo meramente temporal- es aplicable el criterio de proporcionalidad (con apelación adicional a la 'equidad') que con acierto adopta la Sala de instancia y que ulteriormente corroboraría el artículo 37.2 de la vigente Ley General de Subvenciones antes citada: cuando el cumplimiento por los beneficiarios 'se aproxime de modo significativo al cumplimiento total y se acredite por éstos una actuación inequívocamente tendente a la satisfacción de sus compromisos' pueden no deducirse las consecuencias 'rigurosas' de pérdida de la subvención que auspicia el Abogado del Estado en su recurso'.

En suma el principio de proporcionalidad tiene entrada y aplicación como pauta legal y jurisprudencial correctora de situaciones claudicantes en el negocio jurídico subvencional, aunque la convocatoria no pormenorice criterios y consecuencias. Lo contrario propiciaría que, so pretexto de reintegro total de subvenciones, se ocasionasen situaciones de abuso, enriquecimiento injusto o lesión ilegítima a los ciudadanos.'

Aquest criteri, que s'estima summament encertat per allunyar-se del criteri rigorosíssim i per tant poc adaptable i moltes vegades poc just que ve utilitzant el SOC, en multitud de casos permet sumar a la llista , el de l'alumna Virtudes , la qual ha tingut una assistència total al curs del 74.57%, és a dir pràcticament el 75% exigible, però no permet incorporar a la llista a l'alumna Enma pel seu menor percentatge.

TERCER.-En conseqüència procedeix estimar la demanda, pels motius tractats, i sense necessitat d'entrar en els restants per irrellevants, quant als alumnes Virtudes , Ramona , Dimas , Inocencio , Romeo ,

QUART.-No escau imposició de costes a la vista de l'estimació parcial i natura del procediment.

Fallo

DESESTIMOla causa de inadmisió al·legada por la administració de la Generalitat de Catalunya

ESTIMO PARCIALMENTel recurs que ha presentat l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés, contra la desestimació per silenci del requeriment presentat el 26 juliol 2011 contra la resolució de 26 maig 2011 de la directora del SOC, que revoca una subvenció per import de €28,239.03. Ampliat a la resolució expressa de data 10 febrer 2012 i ANUL.LO PARCIALMENTla resolució objecte d'impugnació.

DECLAROque el SOC ha d' abonar a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallés, la quantitat que correspongui als alumnes Virtudes , Ramona , Dimas , Inocencio , Romeo , mes els interessos meritats des del dia en què s'haurien d'haver abonat fins el moment del seu pagament.

Sense costes.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació en el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.