Sentencia Administrativo Nº 1162/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 1543/2003 de 17 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 1543/2003

Parts: Alonso

c/AJUNTAMENT DE MONTORNES DEL VALLES

SENTÈNCIA Núm. 1162

Magistrats:

Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lma. Sra. Ma Pilar Rovira del Canto

Il·lma. Sra. Ma Fernanda Navarro de Zuloaga

Il·lm. Sr. Javier Aguayo Mejía

Il·lma. Sra. Laura Tamames Prieto Castro

Barcelona, 17 de desembre de 2007

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per

resoldre el recurs ordinari (llei 1998) núm. 1543/2003, el qual va ser interposat per Alonso , representat

pel procurador Sr. CARLES TESTOR IBARS, i assistit de lletrat, contra AJUNTAMENT DE MONTORNES DEL VALLES,

representat pel procurador Sr. IVO RANERA CAHIS, i defensat de lletrat.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER.- La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra resolución de 21/03/03 "aprobando la liquidación de intereses de demora por expropiación en ejecución de sentencia recaída en el recurso 1769/98 de la Sección 1ª de la Sala Contencioso Administrativa del TSJ de Catalunya ( Decreto del Ayuntamiento D 20020001000276 ---- Exp. Gra.: X-2003000587 ---- Exp. EIGE 2003000006)".

SEGON.- Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol·licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

TERCER.- Per interlocutòria es va obrir el procés a prova que es va fer d'acord amb el que es troba a les actuacions i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia. 5 de desembre de 2007.

QUART. En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

PRIMER. La representació processal del senyor Alonso impugna en aquest recurs contenciós administratiu el Decret de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, de 21 de març de 2003 , que aprova la liquidació d'interessos de demora amb relació a l'expropiació de la finca número NUM000 del carrer DIRECCION000 , per un import de 2.951,32 euros. Assenyala que la Sentència dictada per la Secció Primera d'aquest Tribunal, el 7 de novembre de 2002, va fixar el preu just en 116.314,32 euros, que incloïa el 5% d'afecció i, per això, demana els interessos de l' article 56 LEF -demora en la fixació del preu just- i els de l' article 57 LEF -demora en el pagament del preu just-, i diuen que l'acord objecte de recurs fa els càlculs sobre dades errònies. Demana que la quantia d'interessos sigui fixada en 23.304,71 euros i que s'imposin les costes a l'Ajuntament demandat.

La representació de l'Ajuntament de Montornès del Vallès s'hi oposa tot al·legant la inadmissibilitat del recurs per no haver-hi la inhibició en favor de la Secció Primera de la Sala, ja que aquesta va dictar la Sentència, el 7 de novembre de 2002, que va fixar definitivament el preu just de la finca dels actors. Quant al fons, assenyala que l' article 73 del REF estableix que els interessos meritaran sobre la quantitat determinada en la sentencia ferma, i que s'han de liquidar amb efectes retroactius des de la data legal d'inici de la mora, d'acord amb l'article 71, fins a la determinació definitiva del preu just en via administrativa. Defensa la liquidació feta per l'Ajuntament i demana la desestimació del recurs.

SEGON. Cal examinar l'al·legació de no-admissibilitat del recurs que fa la representació de l'Ajuntament i que considera que, havent estat fixat el preu just per Sentència dictada per la Secció Primera d'aquesta Sala, correspon a aquesta la resolució d'aquest assumpte. Per resoldre la qüestió, i tal com hem dit en la recent Sentència dictada el 19 de novembre en el recurs 1748/2003, no estem davant l'execució de la Sentència de 7 de novembre de 2002, tot i que la seva dispositiva incorpori els termes "y los correspondientes interesses de demora", sinó davant un recurs contra un acte nou i que és el de la liquidació dels interessos meritats tant en la fixació del preu just com en el pagament d'aquest, fet que, d'acord amb les normes de repartiment d'assumptes que entren en aquesta Sala, pertoca a aquesta Secció.

TERCER. Per fixar els interessos previstos en l' article 56 de la LEF (interessos en la tramitació) la resolució impugnada fixa com data d'inici del còmput dels interessos en la fixació del preu just als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets (26.11.1997). Computa com a quantia la diferència entre l'import consignat en el seu dia i la xifra fixada per la Sentència (101.101.07 euros) i determina com a dia final (dies ad quem) la data que el Jurat dicta la resolució (en realitat es el 27.4.1998 i no, com erròniament indica, el 26.5.1998).

La part recurrent està disconforme amb la quantia sobre la qual es computen els interessos, que creu que ha de ser la fixada en la Sentència (116.314,32 euros) i no la diferència entre l'import consignat en el seu dia i la xifra fixada per la Sentència (101.101.07 euros), i també està en desacord en el dia que finalitza el còmput, que creu que no és el que es dicta la resolució del Jurat (27.4.1998) sinó la data que es consigna el preu just (18.3.1999).

En relació als interessos de demora en el pagament ( article 57 LEF ), la resolució administrativa fixa la data d'inici (dies ad quo) la de 21.6.2003, sis mesos després de que s'hagi dictat la Sentència (20.12.2002). Computa com a quantia la diferència entre l'import consignat en el seu dia i la xifra fixada per la Sentència (101.101.07 euros) i com a data final , ambdues parts fixen el 14.03.2003 ( data pagament principal).

La part recurrent no està d'acord amb la data d'inici del còmput que creu que ha de ser el (27.10.1998), sis mesos després que el Jurat hagi dictat la seva resolució (27.04.1998) i no la del 21.6.2003, sis mesos després que s'hagi dictat la Sentència.

Per resoldre les qüestions cal recordar que l' article 56 LEF ens diu que quan hagin transcorregut sis mesos des de l'inici legal de l'expedient expropiatori sense haver-se determinat per resolució definitiva el preu just dels béns i drets, l'Administració expropiant culpable de la demora estarà obligada a abonar a l'expropiat una indemnització que consistirà en l'interès legal del preu just fins el moment que s'hagi determinat, que serà liquidat amb efectes retroactius, un cop que el preu just s'hagi fixat, essent aquests els interessos per demora en la fixació del preu just. Es configuren com una indemnització a favor de l'expropiat derivada del retard per un període superior a sis mesos, en la determinació del valor dels béns i drets, sempre que aquest retard sigui imputable a l'Administració expropiant i no resulti de l'obstrucció, inoperància o inactivitat de l'expropiat. Per tant, el dies a quo serà als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets sense que s'hagi fixat el preu just i, el dies ad quem coincidirà amb la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa.

Si examinem les actuacions, ens trobem que totes les parts coincideixen que és el 26.11.1997 quan comencen a meritar els interessos de l' article 56 LEF i, quant a la data final, hem de dir que coincideix amb la data de la resolució del Jurat Provincial d'Expropiació, és a dir, el 27.04.1997. No poden considerar-se, als efectes dels interessos de l' article 56 LEF , ni la data que l'Administració hagi consignat l'import del preu just fixat pel Jurat ni la data que s'hagi rebut la resolució del Jurat. A més, la quantia sobre la qual s'han de fer els càlculs és la quantia fixada definitivament com a preu just, és a dir, 116.314,32 euros. Per tot això, els recurrents tenen dret a percebre els interessos meritats sobre la quantia de 116.314.32 euros des del 26.11.1997 al 27.04.1998.

A banda, tenim els interessos que reconeix l' article 57 LEF , que meriten per la demora en el pagament del preu just. A diferència dels anteriors, aquests no tenen un concepte indemnitzatori sinó que compleixen una funció de rescabalament a favor de l'interessat, per la no-disponibilitat dels imports que li corresponen -preu just- i la disponibilitat de l'Administració, o beneficiari, dels diners que retenen en el seu poder. Per tant, el dies a quo serà als sis mesos de la fixació definitiva del preu just en via administrativa i el dies ad quem quan efectivament s'hagi pagat el preu just.

I, pel que fa als interessos de l' article 57 LEF , la data d'inici és el 27.10.1998 -sis mesos desprès de la data de la resolució del Jurat- i la data final, en la qual coincideixen totes les parts, és el 14.03.2003, que és quan l'Administració va pagar el preu just fixat per la Sala. La quantia sobre la qual s'han de fer els càlculs és la diferència entre la quantitat anteriorment pagada o consignada i la fixada de forma definitiva com a preu just, és a dir, 116.314,32, fins a la data de consignació i 101.101.07 després de la mateixa.

En el present supòsit és 116.314,32 des de la data d'inici (27.10.1998) fins que es va consignar el preu just (18.03.1999), i 101.101,07 des de la data de consignació del preu just (18.03.1999) fins que es va pagar aquesta (14.03.2003).

Per tot això, els recurrents tenen dret a percebre els interessos meritats sobre la quantia de 116.314,32 euros des del 27.10.1998 fins al 18.03.1999 i sobre la quantia de 101.101,07 euros des del 18.03.1999 fins al 14.03.2003.

QUART. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Vists els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent,

Fallo

1r. Estimar en part el recurs, en el sentit d'anul·lar el Decret impugnat i reconèixer el dret dels recurrents a percebre els interessos de demora que l'Administració ha de liquidar en execució de sentència. Els interessos previstos en l' article 56 LEF hauran de quantificar-se des del 26-11-97 al 27-04-98 sobre la quantia de 116.314,32 euros i els interessos previstos en l' article 57 LEF sobre la quantia de 116.314,32 des del 27-10-98 fins al 18-03-99 i sobre la quantia de 101.101,07 euros des del 18-03-99 fins al 14-03-03.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma legal i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions principals.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El dia d'avui i en audiència pública, el magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.