Sentencia Administrativo Nº 118/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 434/2010 de 14 de Febrero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 434/2010

Parts: SEPTIMA INMOBILIARIA, S.A.

c/ DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i INSTITUT CATALÀ DEL SÒL

SENTÈNCIA Núm. 118

Magistrats:

Il·lm. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lm. Sr. Javier Bonet Frigola

Il·lm. Sr. Héctor García Morago

Barcelona, 14 de febrer de 2013

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per resoldre el recurs ordinari (llei 1998) núm. 434/2010, el qual va ser interposat per SEPTIMA INMOBILIARIA, S.A., representada pel procurador Sr. ALFONSO LORENTE PARES, i assistida de lletrat, contra DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representat i defensat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT, i contra l'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL, representat pel procurador Sr. FRANCISCO JAVIER MANJARIN ALBERT i defensata per lletrat.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat il·lm. sr. Héctor García Morago, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer.-La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra 'desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada interpuesto contra resolución del Institut Català del Sòl de 18-12-07 que desestima la petición de remisión al Jurat d'Expropiació de Catalunya Secció-Barcelona del expediente expropiatorio NUM000 de la finca sita en c/ DIRECCION000 , NUM001 - NUM002 de Santa Coloma de Gramenet '.

Segon.-Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol·licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

Tercer.-Per interlocutòria es va obrir el procés a prova que es va fer d'acord amb el que es troba a les actuacions i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 12 de febrer de 2013.

Quart.-En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

PRIMER: Objecte, parts i pretensions

Aquestes actuacions han estat promogudes per la mercantil SÉPTIMA INMOBILIARIA, SA, en la seva condició de propietària de l'immoble (sòl i construcció) ubicat al núm. NUM001 - NUM002 del carrer DIRECCION000 de Santa Coloma de Gramanet, subjecte a expropiació forçosa pel sistema de taxació conjunta en mèrits del procediment tramitat, com a Administració expropiant, per L'IL·LM. AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMANET en benefici de L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL (DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA). Procediment, aquest, que es veié ultimat pels acords municipals de 30 de novembre de 2006 i per la resolució adoptada per l'ara codemandat INSTITUT CATALÀ DEL SÒL (INCASOL) en data 18 de desembre de 2007, en mèrits de la qual es disposà la tramesa de l'expedient al JURAT D'EXPROPIACIÓ DE CATALUNYA/SECCIÓ DE BARCELONA (JEC) sense incloure l'immoble propietat de l'actora. I això últim, en considerar l'INCASOL que la taxació fixada definitivament en via administrativa, no havia estat protestada temporàniament per la mercantil demandant, i que havia esdevingut per aquest motiu definitiva, ferma i inatacable.

Sens perjudici de la personació de l'INCASOL com a part codemandada, ha comparegut en aquestes actuacions com a part demandada el DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, el titular del qual era qui estava cridat a resoldre expressament el recurs d'alçada interposat per l'actora en data 7 de març de 2008, contra la resolució de l'INCASOL esmentada al paràgraf precedent.

L'actora pretén que aquest Tribunal invalidi les actuacions expresses o presumptes dutes a terme per l'Administració autonòmica -a les quals ja hem fet al·lusió- i que al mateix temps condemni les demandades a trametre al JEC la peça de l'expedient de taxació conjunta que afecta la finca de la seva propietat. I tot això, sota les premisses d'una irregular notificació dels acords definitius d'apreuament adoptats per L'IL.LM. AJUNTAMENT expropiant, i d'una oposició en qualsevol cas temporània als susdits acords d'apreuament.

Per la seva banda, les demandades han sol·licitat la desestimació d'aquest recurs contenciós administratiu en considerar que la notificació de l'apreuament fixat en seu municipal hauria estat correcta i, en conseqüència, extemporània i estèril l'oposició a aquest mostrada per l'actora; la qual, a aquests efectes, només hauria disposat de vint dies hàbils comptadors des de l'endemà de la notificació personal dels acords municipals de 30 de novembre de 2006 ( art. 107.c del text refós de la Llei d'urbanisme - TRLU- aprovat mitjançant Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol ).

En qualsevol cas, com a qüestió prèvia les demandades han portat a col·lació la inadmissibilitat d'aquest recurs contenciós administratiu a resultes de l'apel·lació simultània de l'actora a la desestimació presumpta del recurs d'alçada esmentat més amunt per una banda, i a l'institut de la 'inactivitat administrativa' per l'altra; deduint, en darrer terme, si més no l'INCASOL, que aquesta litis hauria estat promoguda de forma extemporània ( art. 69.e LJCA ), en haver ultrapassat la recurrent el termini de sis mesos per a la impugnació dels actes presumptes, previst a l' art. 46.1, segon incís, de la LJCA .

SEGON: Admissibilitat d'aquest recurs contenciós administratiu

Més enllà de la confusió conceptual certament patida per l'actora (la qual hauria barrejat indegudament el 'silenci negatiu' - inactivitat jurídica essencialment- i la pura i dura 'inactivitat material' de l'Administració), resulta evident que l'acció promoguda per la mercantil expropiada reuneix tots els condiments d'una impugnació, en seu jurisdiccional, de la desestimació presumpta (silenci negatiu) d'un recurs d'alçada; a saber: l'interposat per l'actora en data 7 de març de 2008 davant el Departament ara demandat, amb motiu de la resolució adoptada per l'INCASOL en data 18 de desembre de 2007.

Establerta l'anterior premissa, sorprèn que la defensa lletrada de l'INCASOL no estigui al cas de la ja consolidada jurisprudència constitucional que hauria certificat la defunció del límit temporal de sis mesos que es preveia al darrer incís de l' art. 46.1 LJCA per tal d'impugnar els actes presumptes en seu judicial,.

Entre l'ingent nombre de sentències constitucionals que s'haurien pronunciat en aquest sentit, podríem portar a col·lació la STC 59/2009, de 9 de mar ç, els fonaments jurídics de la qual, en allò que ens interessa, són els que segueixen:

(...)PRIMERO.- La entidad demandante de amparo impugna la Sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 28 de octubre de 2005 , que declaró inadmisible, por extemporáneo, su recurso contencioso-administrativo, al considerar que se trata de una decisión judicial que traduce una interpretación irrazonable y desproporcionada del régimen del silencio administrativo negativo que resulta incompatible con el derecho a la tutela judicial efectiva, en su vertiente de derecho de acceso a la jurisdicción ( art. 24.1 CE ). Por parecidos motivos el Fiscal se pronuncia igualmente a favor del otorgamiento amparo solicitado. Por su parte el representante del Ayuntamiento de Cambrils interesa la desestimación de la demanda por considerar que la decisión judicial impugnada resuelve de manera razonable y no arbitraria una cuestión de simple legalidad ordinaria y que además, por el momento procesal en que se produjo, no arriesga tampoco el derecho de acceso a la justicia denunciado y, por tanto, no es en consecuencia ninguna decisión judicial que deba ser examinada en este proceso constitucional a la luz del principio pro actione.

SEGUNDO.- Conforme se ha expuesto en los antecedentes de esta resolución la entidad recurrente en amparo solicitó al Ayuntamiento de Cambrils el pago de determinadas cuotas de urbanización el 10 de agosto de 2001, y contra la desestimación presunta por silencio administrativo de esta solicitud interpuso recurso contencioso-administrativo el 31 de julio de 2002. Con fecha de 28 de octubre de 2005 la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña dictó Sentencia en la que declaró la inadmisión del recurso contencioso-administrativo por considerar que la recurrente interpuso su recurso más allá del plazo de seis meses que previene el art. 46.1 Ley de la jurisdicción contencioso-administrativa (LJCA ) para hacerlo a contar a partir del día siguiente a aquel en el que, conforme al art. 42.3 Ley de régimen jurídico de las Administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (LPC), se produjo la desestimación por silencio administrativo de su solicitud. Con arreglo a estos antecedentes, y teniendo en cuenta que la Sentencia impugnada se limitó, sin pronunciarse sobre el fondo del asunto, a declarar la inadmisibilidad del recurso interpuesto por extemporáneo, la cuestión a dilucidar en el presente proceso constitucional es idéntica a la resuelta en otros pronunciamientos anteriores de este Tribunal, y consiste en determinar si esa decisión judicial traduce o no una interpretación irrazonable y contraria al principio pro actione de la institución del silencio administrativo que vulnera la efectividad del derecho fundamental que garantiza el art. 24.1 CE .

TERCERO.- Sobre el control constitucional de las resoluciones judiciales que declaran la extemporaneidad de recursos contencioso-administrativos interpuestos contra la desestimación por silencio administrativo de solicitudes o reclamaciones de los interesados existe ya una consolidada doctrina de este Tribunal, que arranca de la STC 6/1986, de 21 de enero , y que confirman y resumen, entre otras, las más recientes SSTC 14/2006, de 16 de enero , 186/2006 , de 19 de junio (...) y 106/2008 , de 15 de septiembre. Conforme a esta doctrina constitucional, que comienza por subrayar que el silencio administrativo negativo es simplemente una ficción legal que responde a la finalidad de que el administrado pueda acceder a la vía judicial superando los efectos de inactividad de la Administración, hemos declarado que, frente a las desestimaciones por silencio, el ciudadano no puede estar obligado a recurrir siempre y en todo caso, so pretexto de convertir su inactividad en consentimiento del acto presunto, imponiéndole un deber de diligencia que sin embargo no le es exigible a la Administración en el cumplimiento de su deber legal de dictar resolución expresa en todos los procedimientos.

Bajo estas premisas hemos concluido que deducir de ese comportamiento pasivo del interesado su consentimiento con el contenido de un acto administrativo presunto, en realidad nunca producido, negando al propio tiempo la posibilidad de reactivar el plazo de impugnación mediante la reiteración de la solicitud desatendida por la Administración, supone una interpretación que no puede calificarse de razonable -y menos aún, con arreglo al principio pro actione, de más favorable a la efectividad del derecho fundamental del art. 24.1 CE , al primar injustificadamente la inactividad de la Administración, colocándola en mejor situación que si hubiera cumplido con su deber de dictar y notificar con todos los requisitos legales la correspondiente resolución expresa.

CUARTO.- La aplicación de esta doctrina constitucional al presente caso conduce al otorgamiento del amparo interesado, habida cuenta que la interpretación que defiende la Sentencia recurrida, imponiendo a la demandante la obligación de reaccionar en vía judicial contra la desestimación presunta por silencio administrativo negativo de su solicitud de 10 de agosto de 2001 dentro del plazo que establece del art. 46.1 LJCA , so pena en otro caso de incurrir en extemporaneidad, supone una interpretación irrazonable que choca frontalmente, según acabamos de recordar, con la efectividad del derecho a la tutela judicial efectiva sin indefensión del art. 24.1 CE en su vertiente de acceso a la jurisdicción(...)

Queda clar, doncs, que la interposició d'aquest recurs contenciós administratiu en data 3 de desembre de 2010 en cap cas podia esdevenir extemporània; si més no tenint present que encara a data d'avui no consta que hagi estat resolt de forma expressa el recurs d'alçada del qual porta causa aquesta litis.

TERCER: Adequació a dret de la notificació personal de l'apreuament aprovat definitivament en seu municipal

En aquest punt tenen raó les demandades.

A l'expedient consta que en data 22 de gener de 2007 els acords municipals de 30 de novembre de 2006, d'aprovació definitiva de l'expedient de taxació conjunta, van ser notificats en el despatx professional de l'advocat SR FERNANDO RODRÍGUEZ DE MIGUEL Y RAMOS, situat al núm. 612 de l'Av. Diagonal de la ciutat de Barcelona.

El justificant de recepció el signà la SRA. Carmen o Clara , titular del DNI NUM003 , que haurem de pressuposar vinculada professionalment al despatx, perquè de no ser així no s'entendria que l'actora no ho hagués negat taxativament.

Així mateix, consta a l'expedient que mitjançant instància presentada davant l'Ajuntament expropiant en data 16 de novembre de 2006, l'actora designà el lletrat esmentat més amunt com a representant seu, afegint-se a la dita instància la signatura d'aquest mateix lletrat ' en prueba de conformidad y aceptación'.

En aquesta tessitura, que l'Administració decidís en un altre moment adreçar determinades notificacions a la seu social de la demandant no perjudicà la plena validesa de la representació atorgada per aquesta última a l'advocat SR. RODRÍGUEZ DE MIGUEL i, per conseqüència, la plena satisfacció del designi contingut a l' art. 59.1 de la Llei bàsica 30/1992, de 26 de novembre (LPAC ) que les notificacions es practiquin per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de llur recepció per part de l'interessat o del seu 'representant'.

Difícilment podria considerar-se infringit l' art. 32.3 LPAC en perjudici de l'actora, si tenim present que les característiques de la instància presentada per l'administrador solidari de la demandant en data 16 de novembre de 2006 'assistit' en aquell acte (vegeu el document 8 de l'expedient) pel lletrat-representant, eren les pròpies de l'acte de compareixença personal al qual es refereix el precepte legal citat al principi d'aquest paràgraf com una de les formes d'acreditar o de formalitzar la representació atorgada a un tercer.

QUART: Oposició temporània de l'actora a l'apreuament incorporat a l'aprovació definitiva de l'expedient de taxació conjunta

Efectivament, els acords municipals de 30 de novembre de 2006 contenien un advertiment fonamentat en les previsions de l'art. 107.c) TRLU relatives a la modalitat expropiatòria que ara ens ocupa.

Els destinataris dels susdits acords restaven assabentats que disposaven de vint dies hàbils a comptar des de l'endemà de la recepció de la notificació personal corresponent, per tal de protestar formalment l'apreuament fixat per l'Ajuntament en aprovar definitivament l'expedient. Amb l'advertiment afegit que el transcurs d'aquest termini, sense cap reacció per part de l'afectat, portaria com a conseqüència la fermesa de l'apreuament fixat en seu municipal; restant en aquest cas sobrera la intervenció del JEC.

En principi, per a l'actora aquest termini havia de finalitzar a les 24 hores del dimecres 14 de febrer de 2007. Tanmateix, l'escrit d'oposició a l'apreuament no va ser tramès per correu administratiu certificat fins al dia 22 de febrer de 2007. Però d'aquest darrer fet no es desprèn que l'acte de protesta fos extemporani. I les raons són diverses.

Convé no oblidar que ens estem referint a unes actuacions administratives que portaven aparellada la privació d'un dret de rang constitucional; a saber: el de propietat privada ( art. 33 CE ). Privació, al capdavall, que en el nostre cas s'hauria canalitzat a través d'un procediment expeditiu (el de taxació conjunta) i amb efectes equiparables als del procediment d'urgent ocupació (art. 107.e TRLU). Per tant, a través d'un procediment en què les (minvades) garanties dels particulars haurien d'observar-se amb especial rigor i, en aquest mateix sentit, limitant l'acceptació per silenci de l'apreuament fixat per l'Administració expropiant, a supòsits clars o no dubtosos.

És cert que la lletra c) de l'art. 107 TRLU estableix que (en endavant les negretes seran nostres),

(...) La resolució del projecte d'expropiació ha d'ésser notificada individualment per l'administració actuant a les persones titulars de béns i drets afectats. La notificació ha d'advertir les persones interessades que la manca de pronunciament en el termini dels vint dies següents es considera com una acceptació de la valoració fixada, en el qual cas s'entén que l'apreuament ha estat definitivament determinat.Si les persones interessades, en el termini esmentat, manifesten per escrit llur disconformitat amb la valoració aprovada, l'administració ha de transferir l'expedient al Jurat d'Expropiació de Catalunya, perquè en fixi l'apreuament(...)

Però no és menys cert que el desplegament reglamentari de l' art 107 TRLU, a través de l ' art. 211 del Decret 305/2006, de 18 de juliol , hauria introduït un matís important a l'hora de regular l'estadi previ al que ara ens ocupa; o altrament dit: a l'hora de regular l'abast del tràmit d'informació pública subsegüent a l'aprovació inicial de l'expedient, en preveure en el seu punt 2 que,

(...)En el tràmit d'audiència previst en l'article 107.a) de la Llei d'urbanisme, les persones titulars de béns i drets afectats poden formular el seu propi full d'apreuament, als efectes de la seva consideració en l'aprovació definitiva del projecte així com, si s'escau, per part del Jurat d'Expropiació de Catalunya(...)

Amb un enunciat d'aquesta mena, els particulars que com l'actora ja s'havien oposat a la valoració aprovada inicialment per l'Administració mitjançant la contraposició d'un full d'apreuament alternatiu (en el nostre cas: sol·licitant -pel concepte 'sòl'- 2.743.009,38 euros enfront els 668.990,73 euros que els hi havien estat oferts), tenien dret a interpretar que s'esqueia considerar produida automàticament o sense cap més tràmit llur oposició a la valoració definitivament consignada a l'expedient de taxació conjunta. Sobre tot si l'aprovació definitiva d'aquest procediment no feia més que reproduir la valoració inicial, respecte de la qual a l'Administració ja li constava el desacord radical dels interessats. I amb molta més raó en un cas com aquest, en què la distància entre totes dues valoracions -la de l'Administració i la de la mercantil interessada- era abismal.

En aquest context, doncs, era legítim que l'actora hagués pogut pensar que la seva oposició a la valoració administrativa ja era prou palesa i que, per tant, podia confiar que l'última paraula al respecte la tindria el JEC, sense necessitat de dur a terme més gestions.

I certament, l' art 211.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol , dóna peu a una interpretació sistemàtica de l'art 107 TRLU, susceptible de traduir-se en una acotació de la presumpció d'acceptació de la valoració definitiva feta per l'ens expropiant, que només admetria una aplicació tan taxativa com la feta per les ara demandades en aquells supòsits en què els afectats per l'expropiació en curs no haguessin formulat observacions durant el tràmit d'informació pública subsegüent a l'aprovació inicial del projecte i, ulteriorment, no haguessin protestat en vint dies la valoració aprovada amb caràcter definitiu.

O pel cas de no haver formulat la dita protesta malgrat haver intentat l'Administració una certa aproximació valorativa en el tràmit d'aprovació definitiva del projecte.

En la resta d'hipòtesis, s'imposaria una ponderació de circumstàncies. Si més no trobant-se en joc el sacrifici d'un dret que ara per ara manté el seu rang constitucional; la qual cosa fa que els supòsits de claudicació o renúncia tàcita a aquest -fins i tot a canvi d'un preu-, s'hagin de prendre amb molta cautela.

Amb molta més raó si, com és el cas, resulta que l'actora, malgrat tot, hauria exercit un últim acte formal de vindicació de l'apreuament sol·licitat des d'un primer moment, mitjançant la presentació d'una instància per conducte oficial en data 22 de febrer de 2007; al capdavall, deu mesos abans de la tramesa de l'expedient al JEC amb la resta de valoracions impugnades.

Les implicacions constitucionals a les quals ens hem referit fa un moment, unides als imperatius que són conseqüència dels principis de seguretat jurídica ( art. 9.3 CE ) i de confiança legítima ( art. 3.1 LPAC ) en un context legal matisat per l' art 211.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol , ens obligaran a considerar que l'oposició de l'actora a l'apreuament establert definitivament per les administracions expropiant i beneficiària es reiterà en data 22 de febrer de 2007 de forma acceptable. No debades, ens hauríem de plantejar fins a quin punt els terminis de què disposen els particulars en via administrativa poden ser oposats amb una rigidesa tan extrema quan el tràmit que pertoca és dut a terme pel ciutadà en un moment en què l'Administració ja fa dies que es troba en disposició de tancar formalment l'estadi corresponent del procediment i, malgrat això, roman inactiva.

Per tot això, la demanda haurà de prosperar sense necessitat d'entrar en més consideracions.

CINQUÈ: Costes

No s'aprecien circumstàncies susceptibles de justificar un pronunciament especial en matèria de costes.

Fallo

CONFIRMAR L'ADMISSIBILITATde l'acció i, alhora, ESTIMARaquest recurs contenciós administratiu ordinari núm. 434/2010, promogut per SÉPTIMA INMOBILIARIA, SA contra el DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i contra L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL i, en conseqüència:

1: Declarar contrària a dret la desestimació presumpta del recurs d'alçada interposat per l'actora en data 7 de març de 2008.

2: Anul·lar, per ser contrària a dret, la resolució adoptada per L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL en data 18 de desembre de 2007 en tot allò que afecta l'actora.

3: Reconèixer el dret de la demandant a la tramesa de la peça de valoració dels seus béns i drets al JURAT D'EXPROPIACIÓ DE CATALUNYA/SECCIÓ DE BARCELONA, i

4: Condemnar les demandades a dur a terme la tramesa esmentada anteriorment sense cap mena de dilacions.

Sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació davant d'aquesta Sala en el termini de deus dies següents a la notificació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.