Sentencia Administrativo Nº 119/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 143/2014 de 29 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ TERCERA

Recurs d'apel·lació núm 143/2014

Jutjat Contenciós Administratiu núm 3 de Girona

Procediment ordinari núm 386/2012

Apel·lant: SR Jose Enrique

Apel·lats: IL·LM AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ i ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ 'ESTARTIT RESIDENCIAL'

S E N T È N C I A núm. 119/2016

Magistrats/ades:

IL·LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL·LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL·LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 1 de març de 2016

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel·lació núm 143/2014, interposat, com a apel·lant, pel Don Jose Enrique - representat per la Procuradora SRA ANNA ROCA CARDONA i assistit per la Lletrada SRA RAQUEL GARRIDO ROMERO-, essent, els apel·lats, IL·LM AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ -representat per la Procuradora SRA ELISA RODÉS CASAS i assistit pel Lletrat SR XAVIER HORS PRESAS- i ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ 'ESTARTIT RESIDENCIAL' -representada per la Procuradora SRA Mª ISABEL PEREIRA MAÑAS i assistida pel Lletrat SR JOSEP PUJOL I SUREDA-.

Antecedentes

PRIMER:La Sentència núm 33, de 21 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 3 de Girona en el sí del recurs ordinari núm 386/2012 , declarà la inadmissibilitat -per manca de jurisdicció- del recurs contenciós administratiu interposat pel Don Jose Enrique contra L'IL·LM AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ, amb el designi que L'ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ DE TORRE VELLA 'ESTARTIT RESIDENCIAL', no girés quotes per despeses alienes o incompatibles amb les comeses de conservació i manteniment de la urbanització, serveis i dotacions públiques a càrrec de l'entitat.

SEGON:Disconforme amb veredicte del Jutjat, l'actor interposà apel·lació, a la qual s'hi oposaren l'Ajuntament demandat i l'Entitat de conservació codemandada.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel·lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 16 de febrer de 2016 per tal de votar i decidir.

QUART.-En la tramitació d'aquest recurs d'apel·lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il·lm Sr HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Fundamentos

PRIMER:La documentació incorporada a les actuacions acredita que el dia 3 de desembre de 2011, l'assemblea general ordinària de L'ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ DE TORRE VELLA 'ESTARTIT RESIDENCIAL' (EUC), es pronuncià, si més no, sobre quatre assumptes; a saber:

1: Comptes de l'exercici 2009/2010

2: Comptes de l'exercici 2010/2011

3: Pressupost ordinari de gestió de l'exercici 2010/2011

4: Pressupost ordinari de gestió de l'exercici 2011/2012

La documentació de la que disposem demostra, alhora, que els assumptes associats als punts 1, 2 i 3 precedents, no van obtenir l'aprovació de l'assemblea. Sí la va obtenir, en canvi, el Pressupost ordinari de gestió per a l'exercici 2011/2012.

En la seva condició de veí afectat, Don Jose Enrique deduí recurs d'alçada davant L'IL·LM AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ (ATM) i sol·licità la invalidació de tots els acords associats als punts 1 a 4 que acabem d'enumerar. A través d'aquest recurs, l'ara apel·lant denuncià que L'EUC pretenia, a l'empara dels instruments comptables i pressupostaris controvertits, seguir amb la pràctica de consignar com a despeses a càrrec de la comunitat de conservació, despeses particulars o privatives, com les vinculades als elements comuns de caràcter privat, pertanyents a determinats condominis.

Per Decret d'Alcaldia, de 2 d'agost de 2012, l'alçada fou rebutjada i l'actor deduí recurs contenciós administratiu.

A través del petitumde la demanda, el recurrent palesà el seu designi de veure anul·lats els acords adoptats per L'EUC envers els punts 1 a 4 identificats més amunt. Així com el propòsit de veure declarada la irregularitat de la pràctica denunciada en el seu dia a través del recurs d'alçada.

La Sentencia apel·lada declarà la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu per manca de jurisdicció, en considerar la naturalesa civil i privada de la controvèrsia.

SEGON:L'apel·lant -que ha sol·licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Sentència a quoi l'estimació del seu recurs contenciós administratiu- considera erroni el criteri del Jutjat d'instància quant a la manca de jurisdicció. Sosté que els assumptes relacionats amb l'activitat de les entitats urbanístiques de conservació, pertanyen a l'ordre administratiu i contenciós administratiu.

No és aquesta l'opinió de les apel·lades, que en aquest punt han celebrat i compartit la decisió del Jutjat a quo;tanmateix, haurem de reconèixer que l'apel·lant te tota la raó. Ell mateix a portat a col·lació una Sentència dictada per aquest Tribunal, la qual, en un supòsit anàleg, determinà que era competent per a conèixer l'Ordre contenciós administratiu. Es tracta de la nostra Sentència núm 75, de 25 de gener de 2008 (apel·lació 203/2006), els fonaments jurídics de la qual van ser els que segueixen (les negretes seran nostres):

'PRIMERO.- El presente recurso de apelación tiene por objeto la pretensión de la parte apelante de que se revoque la Sentencia apelada y con estimación del recurso contencioso-administrativo interpuesto por la representación de ..... contra: a) Desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada ante el Ayuntamiento de Pratdip formulado contra convocatoria de asamblea de miembros por la Entidad Urbanística Colaboradora de Conservación de Planes del Rei; y, b) Desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada ante el Ayuntamiento de Pratdip formulado contra los acuerdos adoptados por dicha Entidad en la asamblea celebrada el 6.10.2004, se dicte Sentencia en la que:

-Se declare la necesidad y legalidad de fijación de cuotas legítimas o porcentajes de participación en la propiedad y en las cuotas urbanísticas de cada una de las parcelas y propiedades de la EUCC Planas del Rey, declarando nulos los acuerdos que se han adoptado con base en las cuotas impugnadas y periódicamente modificadas.

-Se condene al Ayuntamiento a requerir, a fijar y establecer incluso requiriendo datos a otras Administraciones tanto las superficies totales de la entidad (Urbanización) como la fijación de esos coeficientes o cuotas urbanísticas.

-Ante la irregularidad de los estados de cuentas presentados e ignorados o apoyados por silencio por el Ayuntamiento, el descontrol de los fondos públicos destinados a subvencionar gastos de la entidad sin explicación ni razón de su destino, la discordancia e irregularidades entre presupuestos de piscina, licencias de obras, facturas de trabajos realizados y otros, se requiera y condene al Ayuntamiento a revisar, reorganizar y ajustar en todos sus términos esta situación jurídica y contable, reponiendo y asumiendo en su caso las diferencias económicas que perjudican al recurrente y a los demás propietarios afectados.

-Se ordene al Ayuntamiento a reconocer, especificar y delimitar cuales son sus propiedades en la Urbanización, cual es la titularidad de la piscina y si esta es pública o privada, justificando y legitimando en su caso la situación jurídico registral actual.

-Se ordene al Ayuntamiento a aceptar definitivamente la urbanización Planas del Rey porque no existen obras ni trabajos pendientes de urbanizar, siendo su compromiso y obligación legal esta aceptación y gestión de los elementos administrativos públicos.

-Se ordene al Ayuntamiento que controle y legalice la gestión recaudatoria de la tasa de basuras, aplique los criterios de imputación adecuados, así como controle y ejerza sus obligaciones respecto cuanto afecta al suministro, salubridad y gestión del gasto y consumo de agua.

Por razones temporales son de aplicación al caso la Llei 2/2002, d'Urbanisme, y el Decreto 287/2003.

En la Sentencia apelada, se declara la INADMISIBILIDAD del recurso contencioso-administrativo, por entender que el Juzgado de lo Contencioso Administrativo carece de jurisdicción y que la competente es la jurisdicción civil.

Para resolver la impugnación de este pronunciamiento del Fallo apelado, debe atenderse a los actos objeto del recurso contencioso-administrativo, que son aquellos contra los que éste se interpuso ( artículo 45.1 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa ).

El recurso contencioso-administrativo del que dimana el presente recurso de apelación, se interpuso contra: a) Desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada ante el Ayuntamiento de Pratdip formulado contra convocatoria de asamblea de miembros por la Entidad Urbanística Colaboradora de Conservación de Planes del Rei; y, b) Desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada ante el Ayuntamiento de Pratdip formulado contra los acuerdos adoptados por dicha Entidad en la asamblea celebrada el 6.10.2004.

Si bien la actora, en el escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo, dice que 'los dos recursos citados quedan ahora subsumidos en uno solo en tanto en cuanto el primero lo fue contra la convocatoria ... y el segundo contra la adopción de los acuerdos propiamente dichos.- ... realmente es una sola la causa de pedir ...', y en el escrito de demanda se dice que 'el soporte fundamental sobre el que se articula este recurso viene dado por el acta que se recurrió en alzada en cuanto a sus contenidos y acuerdos, de fecha de celebración 14 agosto 2004' (Hecho 4º de la demanda).

Sentado lo anterior, debe traerse a colación la naturaleza jurídico - administrativa de las Entidades Urbanísticas Colaboradoras ( artículo 117 de la Llei 2/2002, d'Urbanisme , y artículos 42 y ss de su Reglamento de desarrollo parcial), las cuales se rigen por la Ley de urbanismo, los reglamentos que la desarrollan, y sus estatutos y bases de actuación en su caso (artículo 42.3 del Reglamento citado).

Los acuerdos de la Asamblea de la Entidad Urbanística Colaboradora de Conservación, aquí codemandada / apelada, objeto del recurso contencioso-administrativo, tienen naturaleza administrativa, dado que versan sobre materia urbanística o administrativa: Coeficientes de participación, cuotas urbanísticas, estados de cuentas, liquidaciones y presupuestos relativos a obras de conservación y de urbanización, cargos por suministro de agua, tasa de basuras y cargos para su pago, recepción de las obras de urbanización por el Ayuntamiento, subvenciones recibidas del Ayuntamiento para los fines -urbanísticos- de la Entidad, derrama para regularizar la situación de la Entidad, obras en la piscina.

Siendo los acuerdos de la Asamblea impugnados en el recurso contencioso-administrativo de carácter administrativo, eran susceptibles de recurso de alzada ante el Ayuntamiento, como efectivamente fueron impugnados en vía administrativa, y agotada ésta, susceptibles de recurso contencioso-administrativo, de conformidad con el artículo 25 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa .

Por ello deberá prosperar la impugnación del pronunciamiento de inadmisibilidad de la Sentencia apelada, y procederá entrar a conocer del fondo del recurso contencioso-administrativo.

(...)

SEXTO.- (...) Examinados los Estatutos de la Asociación se constata que en dichos Estatutos se contempla como competencia de la Asociación el suministro de agua. Así, se prevé el corte del suministro de agua caso de impago o incumplimiento de cargas.

A lo que debe decirse que carece de fundamento la equiparación de la gestión de los servicios de suministro de agua y de recogida de basuras con la gestión urbanística propia de las entidades urbanísticas colaboradoras de conservación de conformidad con la normativa que las regula: Es patente que aquellos servicios de suministro de agua y de recogida de basuras quedan fuera de los límites de la gestión urbanística, y que las liquidaciones correspondientes a dichos servicios son ajenas a la gestión urbanística y a las cuotas urbanísticas.

Por ello, a los estrictos efectos del presente proceso, deberá declararse la nulidad de las cuotas urbanísticas derivadas de los Acuerdos de la Entidad codemandada de fecha 6.10.2004, giradas al aquí demandante / apelante, en cuanto a los conceptos relativos a suministro de agua y a recogida de basuras (tasa de basuras) incluidos en dichas cuotas, sin perjuicio de la validez de las liquidaciones practicadas por estos conceptos, en virtud de otros títulos de derecho público (...)

Mutatis mutandis,els mateixos arguments de la Sentència transcrita, ens hauran de conduir en el nostre cas a corroborar la competència de l'Ordre contenciós administratiu per tal de resoldre el present litigi. Dit això, sens perjudici de substituir les al· lusions a la Llei d'urbanisme i al Decret 287/2003 que es contenen a la dita Sentència, pels art 123 del text refós de 2010 de la Llei d'urbanisme (TRLU) i 187 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol (el reglament executiu del TRLU -RU-).

En l'anterior sentit, haurem de recordar que l'art 123 TRLU estableix que:

'1. Són entitats urbanístiques col·laboradoresles juntes de compensació, les associacions administratives de cooperació, les juntes de conservació, i les previstes en l'art. 138.4. Totes aquestes entitats es constitueixen mitjançant document públic i adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la Direcció General d'Urbanisme.

2. Els acords dels òrgans de les entitats urbanístiques col·laboradores relatius a matèries de caràcter administratiu són susceptibles de recurs administratiu davant l'ajuntament respectiu.

(...)'

I els preceptes més significatius del RU es pronuncien en els termes que segueixen:

'ARTICLE 187. ENTITATS URBANÍSTIQUES COL·LABORADORES. DEFINICIÓ, TIPUS I NORMATIVA APLICABLE

(...) 187.2 Són entitats urbanístiques col·laboradores:

a) Les juntes de compensació, en la modalitat del compensació bàsica del sistema de reparcel·lació.

b) Les juntes de concertació, en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació.

c) Les associacions administratives de cooperació, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.

d) Les juntes de conservació.

(...)

187.4 Les entitats urbanístiques col·laboradores es regeixen per la Llei d'urbanisme, per aquest Reglament, i pels seus estatuts o regles de funcionament, així com per les disposicions relatives al funcionament dels òrgans administratius col·legiats contingudes en la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

ARTICLE 188. NATURALESA JURÍDICA DE LES ENTITATS URBANÍSTIQUES COL·LABORADORES

188.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores tenen naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins (...)

ARTICLE 189. FUNCIONS DE LES ENTITATS URBANÍSTIQUES COL·LABORADORES

(...)189.4 Les juntes de conservació tenen les funcions relatives a la conservació de les obres d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics, en els termes que estableixi el planejament urbanístic o el conveni que celebrin amb l'ajuntament i l'altra administració actuant, si s'escau.

(...)

ARTICLE 203. ESTATUTS DE LES JUNTES DE CONSERVACIÓ

203.1 Els estatuts de la junta de conservació han de contenir les precisions que preveu l'art. 197 d'aquest Reglament, amb les peculiaritats que calgui atès el seu objecte social i les seves funcions. L'abast dels deures de conservació el determina el planejament, o bé el conveni corresponent.

203.2 Els estatuts de la junta de conservació determinen la participació de les persones propietàries en l'obligació de conservar i mantenir les obres d'urbanització, les dotacions i les instal·lacions dels serveis públics en funció dels coeficients de participació en les despeses d'urbanització que estableix el projecte de reparcel·lació i, en el seu defecte, sobre la base de criteris objectius i generals per a tot l'àmbit d'actuació(...)'

Ateses les premisses anteriors, és palès que deferir a l'Ordre jurisdiccional civil un conflicte sobre l'abast de les quotes de conservació i manteniment que poden percebre les entitats col·laboradores de conservació, fora tant com negar-li a la Jurisdicció contenciosa-administrativa la competència per tal d'enjudiciar una exacció de naturalesa pública titllada d'il·legal. No debades, les entitats de conservació són organitzacions vicarials, a través de les quals s'exerceix un poder públic delegat per l'Administració de cobertura. Dit això, sens perjudici que moltes relacions amb tercers (no pas totes), puguin situar-se extramurs del Dret Administratiu.

L'estimació de l'apel·lació en aquest punt, ens haurà de conduir directament a la resolució del fons de la controvèrsia ( art 85.10 LJCA ).

TERCER:Amb la seva demanda, l'apel·lant impugnà els acords adoptats per l'EUC en data 3 de desembre de 2011, a propòsit de les qüestions que segueixen:

1: Comptes de l'exercici 2009/2010

2: Comptes de l'exercici 2010/2011

3: Pressupost ordinari de gestió de l'exercici 2010/2011

4: Pressupost ordinari de gestió de l'exercici 2011/2012

Tanmateix, hem pogut constatar que l'assemblea de l'entitat no va aprovar els punts 1, 2 i 3, i es limità a aprovar el punt 4; per la qual cosa, el recurs contenciós administratiu no podrà prosperar envers els punts 1, 2 i 3 assenyalats anteriorment, els quals no donaren lloc a cap acte susceptible de fiscalització.

Quant al Pressupost ordinari de gestió de l'exercici 2011/2012, l'ara apel·lant concretà els seus retrets en les partides de llumdel Sector B, aiguadel Sector B i jardineriadels Sectors A, B, i C, en tractar-se de consignacions dissenyades per tal de poder sufragar, a càrrec de la comunitat, despeses -sembla ser que per un import total de 13.936,02 euros-, imputables a la conservació i manteniment, no pas de la urbanització, sinó d'elements comuns privatius d'un conjunt de condominis privats.

En base, doncs, al règim jurídic de les entitats urbanístiques de conservació i a les previsions dels art 553-38 i 553-49 del Codi civil de Catalunya , el recurrent sol·licità en primera instància (i de fet ha tornat a sol·licitar-ho en aquesta alçada) que fossin invalidades les consignacions controvertides, en obeir, la seva previsió, a despeses que es troben extramurs d'aquelles que han de recaure en els integrants de les entitats urbanístiques de conservació, les quals no poden ser altres que les estrictament associades a la conservació de les obres d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics. No sense afegir que, de conformitat amb la legislació civil catalana, és obligació dels condominis privats assumir com a pròpies les despeses vinculades a la conservació i manteniment dels elements comuns privatius.

I plantejada la controvèrsia en aquests termes, haurem de reconèixer que l'apel·lant te raó i que, efectivament, la frontera entre les despeses privatives i les despeses que ha de sufragar la comunitat de conservació,son les indicades anteriorment, atès allò que disposen les disposicions legals i reglamentàries que hem transcrit més amunt.

QUART:Quant al fons de la controvèrsia, l'Ajuntament ha objectat que l'estratègia pressupostària de l'EUC va ser informada favorablement pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; però com comprendran les parts, un Tribunal de justícia no pot restar vinculat a les opinions emeses per Administracions públiques sotmeses al seu control.

Per la seva banda, la defensa lletrada de l'EUC ha oposat l'origen irregular de la urbanització administrada per l'entitat i, alhora, que la manca d'un projecte equidistributiu impedeix, avui per avui, distingir entre despeses privatives i comunes; que l'apel·lant no ha precisat suficientment les partides objectades; que el SR Jose Enrique no pot anar contra els seus actes propis, atès que la seva esposa va ser vocal i secretària de l'EUC durant els anys 2008 i 2008; i que, al capdavall, la imputació de despeses combatuda per l'apel·lant, obeeix a una pràctica seguida des de sempre per l'entitat.

Es trobem, doncs, al davant de raons totes elles insostenibles, atès que:

1: Des del moment en què es constituí formalment l'EUC, aquesta no tenia més remei que acomodar el seu funcionament als imperatius del règim jurídic sota el qual havia vist la llum.

2: Una cosa és que els destinataris i l'import de les quotes puguin ésser objecte de modificacions com a conseqüència de l'aprovació definitiva d'un projecte de reparcel·lació (que d'altra banda hem de suposar que l'EUC pot promoure), i una altra de ben diferent que les finques o parcel·les avui en dia existents no mantinguin llur identitat i no disposin de propietaris identificables. En aquest context, no sembla admissible que les despeses generades per la conservació i el manteniment d'elements comuns privatius dels quals només poden gaudir els seus copropietaris, hagi de recaure en la comunitat formada per tots els integrants de l'entitat de conservació.

3: Com hem pogut comprovar, el recurrent precisà suficientment les partides pressupostàries objectades; la qual cosa, unida al reconeixement -tàcit si més no- per les altres parts, de la pràctica denunciada per l'apel·lant, ens haurà de conduir a rebutjar l'argument de manca de concreció.

4: A banda que una relació matrimonial, per ella mateixa, no és susceptible de convertir en 'actes propis' els de l'altre cònjuge, que l'esposa de l'actor hagués estat durant uns anys corresponsable de les decisions de l'entitat, en cap cas demostra que en aquell moment ja fos conscient del problema que podien suscitar les despeses objecte d'aquesta litis, i

5: Un costum, per molt inveterat que sigui, no pot prevaler front a la llei.

CINQUÈ:Atès allò que disposa l' art 139.2 LJCA , no serà precís efectuar cap pronunciament especial en matèria de costes.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

ESTIMARel present recurs d'apel·lació núm 143/2014, promogut pel Don Jose Enrique , amb l'oposició de IL· LM AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ i de L'ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ 'ESTARTIT RESIDENCIAL, i, conseqüentment:

1: REVOCAR i deixar sense efectes la Sentència núm 33, de 21 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 3 de Girona en el sí del recurs ordinari núm 386/2012 i, en el seu lloc,

2: ESTIMAR PARCIALMENT el susdit recurs contenciós administratiu i, per tant, anul·lar el pressupost ordinari de gestió de L'ENTITAT URBANÍSTICA DE CONSERVACIÓ DE TORRE VELLA 'ESTARTIT RESIDENCIAL' del període 2011/2012, quant a les consignacions o sumes previstes en concepte de llum del Sector B, aigua del Sector B, i jardineria dels Sectors A, B i C, que tenien per finalitat dotar les despeses generades per la conservació i el manteniment d'elements comuns privatius pertanyents a condominis privats.

3: DESESTIMAR el recurs contenciós administratiu quant a la resta de pretensions de la demanda.

Sense costes.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts amb l'advertiment que és ferma i, com a tal, insusceptible de recursos.

Alhora, trameteu una certificació del present veredicte, amb l'ofici corresponent, al Jutjat d'origen, per tal que hi pugui dictar els pronunciaments d'execució que siguin pertinents.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel·lació.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.