Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
Recurs ordinari núm.: 731/2014 - Secció B-
Part actora:
Blanca
Pedro Miguel
Representant part actora:MªJOSÉ ALTISENT CAMARASA
Part demandada: AJUNTAMENT DE GUIXERS
Representant part demandada: JORDI DAURA RAMON
SENTÈNCIA Núm. 12/16
LLEIDA, a 20 de gener de 2016.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de
PROCÉS ORDINARIen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el
nombre 731 de l'any 2014, promogut a instància Doña.
Blanca I
Pedro Miguel , representats per la procuradora Sra. Maria Josep Altisent Camarasa, assistida pel lletrat Sr. Josep González Ballesteros; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE GUIXERS, representat pel procurador Sr. Jordi Daura Ramon i assistit pel lletrat Sr. Candi Pujol Coromines. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
Antecedentes
PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 29 de desembre de 2014 contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Guixers de 12 de novembre de 2014, pel qual s'acordà la titularitat municipal d'un camí que discorre des de la carretera LV 4021 fins a la masia les Ribes.
SEGON.-Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa.
Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.
TERCER.- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
Fundamentos
PRIMER.-El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Guixers de 12 de novembre de 2014, pel qual s'acordà la titularitat municipal d'un camí que discorre des de la carretera LV 4021 fins a la masia les Ribes.
Interessa la part demandant l'anul·lació de la resolució impugnada. En la base de dita petició s'argumenta la nul·litat de la resolució, en tant en quant es procedeix a una declaració amb efectes
'erga omnes'a favor de l'Ajuntament de la titularitat del ple domini sobre una propietat, atribuint- se una competència que només pot ser actuada per l'ordre jurisdiccional civil. Per altra part, s'oposa la caducitat de l'expedient, entre d'altres qüestions.
SEGON.-Pel que fa a la capacitat de l'Ajuntament de declarar la titularitat de la propietat del camí litigiós, com bé argumenta la representació processal de la part demandada, les entitats locals poden procedir a investigar la situació dels béns i drets que suposi de la seva propietat a efectes de determinar la seva titularitat (
article 134 del Real Decret 1372/1986 de 13 de juny per el que s'aprovà el Reglament de Béns de les Entitats Locals -RBEL en endavant-). Per tant, resulta obvi que un cop finalitzat l'expedient investigador pot procedir a resumir el seu resultat amb una manifestació com la que apareix en la resolució de 12 de novembre de 2014 (o similar), de la qual n'emanaran els efectes jurídics i administratius pertinents, no equiparables als que sorgeixen d'una resolució judicial que pot acabar revestida amb efectes propis de la cosa jutjada. Altrament, si no fos possible establir una declaració igual o similar en acabar la tramitació d'un expedient investigador, la potestat i el procediment no tindrien raó de ser, ni s'hi podrien recolzar els subsegüents actes administratius que corresponguin. Per tant, aquest argument no pot tenir favorable acollida en la present resolució.
TERCER.-Pel que fa a la caducitat invocada, amb caràcter previ s'han de dur a col·lació dues Sentències curtes i il·lustratives sobre el còmput de la mateixa. En aquest sentit podem destacar la
STSJ de Valencia del 20 d'abril del 2004 , que deixa clar el moment en el què s'ha de fixar el
dies a quoi el
dies ad quem:
'Efectivamente del precepto podemos sacar dos conclusiones:
1.-
El acuerdo de incoacióndel procedimiento determina el nacimiento del plazo para decretar la posible caducidad.
2.-
El plazo final no es de la resolución administrativa sino el de
la fecha de notificaciónde la resolución administrativa
, se desprende claramente del art. 44 párrafo primero cuando afirma '...En los procedimientos iniciados de oficio, el vencimiento del plazo máximo establecido sin que se haya
dictado y notificado resolución expresa..'; además, el propio art. 44.2 cuando habla de las interrupciones por causa imputable al interesado claramente establece que la interrupción no sólo se refiere al plazo para dictar la resolución sino para notificarla '...se interrumpirá el cómputo del plazo
para resolver y notificarla resolución...' de no seguirse la interpretación que se acaba de hacer el precepto no tendría ningún sentido.
En nuestro caso, tras caducidad decretada por la Administración y antes de la prescripción se inicia nuevo procedimiento sancionador el 18.05.2001, por tanto, la fecha para resolver y notificar terminaba el 18.11.2001, la resolución se dictó el 15.11.2001 y se notificó el 29.11.2001, por lo que, procede decretar la caducidad y estimación del recurso.'
I pel que fa als efectes jurídics que ha de comportar la institució de la caducitat es pot citar, per exemple, la
SAN de 11 de novembre de 2004 :
'
Por consiguiente, el procedimiento sancionador ha caducado, por lo que a tenor del
art. 43.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , procede el archivo de las actuaciones. Ello supone que si pese a haber caducado el procedimiento se dicta una resolución sancionadora, no es que tal acto administrativo haya sido realizado fuera del tiempo establecido para él, en los términos que dispone el
art. 63.3 de la misma Ley 30/1992, de 26 de noviembre , sino que se ha impuesto la sanción sin que exista procedimiento previo, pues el existente había ya finalizado de otra manera.
Luego la resolución sancionadora dictada después de que el procedimiento haya caducado lo ha sido prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, siendo nula de pleno derecho a tenor de lo dispuesto en el
art. 62.1.e) de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre .
En conclusión, el procedimiento había caducado cuando se dicta la resolución administrativa sancionadora por lo que ésta es nula de pleno derecho.'
I en el cas que en ocupa, és cert que l'acte pel qual s'incoà l'expedient investigador es va dictar el dia 16 de juliol de 2014 (foli 3 EA). En canvi, l'acte resolutori es dictà el dia 12 de novembre de 2014. A primer cop d'ull resulta evident que en aquest dia ja s'hauria produït el transcurs dels tres mesos previstos en l'article 42. 3
a)de la LRJPAC.
Certament, en la resolució d'incoació es pot llegir que a més d'incoar l'expedient administratiu s'acorda que aquest
's'iniciarà a efectes legals en data 1 de setembre atès que durant el període estival en motiu de vacances de personal, aquesta corporació no disposa dels mitjans suficients pel seu impuls'.
Però com bé observa la part actora, el període estival i les mancances de personal no eximeixen a l'administració actuant d'haver de resoldre en el termini dels tres mesos previstos. En aquest sentit s'ha de tenir en compte que les causes de suspensió del còmput del termini per a resoldre i notificar estan taxativament establertes en l'apartat cinquè del mateix article 42, per tal d'evitar abusos i dilacions indegudes que deixin en no res l'establiment del termini de tres mesos. Nogensmenys, aquesta suspensió hauria de venir motivada per les causes alienes al funcionament ordinari de l'administració que s'hi relaten -tampoc aplicables per similitud al cas que ens ocupa- i, evidentment, s'hauria d'acordar.
En definitiva, s'ha de concloure que, efectivament, la caducitat havia precedit a la resolució de 12 de novembre de 2014 deixant-la, de conformitat amb la doctrina abans exposada, com una resolució nul·la de ple dret en virtut del previst en l'article 62.1
e)de la LRJPAC.
Corol·lari de l'anterior, en resposta al previst als
articles 70 i
71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i en coherència als raonaments i doctrina anteriors, s'ha de declarar i es declara la nul·litat de ple dret de la resolució impugnada, així com la caducitat del procediment administratiu en el què recaigué la mateixa.
QUART.-Essent d'aplicació l'
article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa resulta procedent imposar les costes a la part demandada aplicant el criteri del venciment objectiu.
Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;
Fallo
Que estimantel present recurs contenciós administratiu interposat per Doña.
Blanca I
Pedro Miguel contra la resolució descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència,
s'ha de declarar i es declara la nul·litatde la mateixa, així com la caducitat de l'expedient administratiu en la qual recaigué.
Amb imposició de costes per a la part demandada.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que no es ferma i que envers la mateixa s'hi pot interposar
recurs d'apel·lacióen el termini de 15 dies a comptar del dia següent en que sigui notificada davant d'aquest mateix Jutjat. Per a l'admissió a tràmit del recurs prèviament s'haurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la
Disposició addicional quinzena de la L.O 6/1985 del Poder Judicial , excepte en els supòsits d'exclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals y organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris d'assistència jurídica gratuïta.
D'aquesta resolució se'n ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.
Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i firmo.
PUBLICACIÓ.El jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.
