Sentencia Administrativo Nº 125/2013, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 9, Rec 210/2012 de 03 de Junio de 2013

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU número 9

de BARCELONA

Procediment Abreujat 210/2012 - B

Part actora: Maite

Lletrada:Mª Angeles Ruiz Pérez

Part demandada:Institut Català de la Salut

Lletrat:Lluis Forniés Villagrasa

SENTÈNCIA 125/13

Barcelona, 3 de juny de 2013.

Vistes per mi, Montserrat Morera Ransanz, jutge en comissió de serveis als Jutjats del Contenciós-Administratiu de Barcelona, les presents actuacions de procediment abreujat, he dictat aquesta sentència, en nom de Sa Majestat el Rei, en base als següents

Antecedentes

PRIMER.-El dia 21 de maig de 2012 la part actora va interposar recurs contenciós-administratiu mitjançant demanda contra la resolució dictada per l'Institut Català de la Salut el dia 20 de març de 2012 que inamet el recurs extraordinari de revisió interposat per l'actora.

SEGON.-Mitjançant Decret de la Secretària Judicial de 31 de maig de 2012 es va admetre a tràmit el recurs i es va traslladar l'escrit de demanda a l'Administració demandada, reclamant-li l'expedient administratiu. Citades les parts per a la celebració de la vista, va tenir lloc el passat dia 27 de maig, compareixent ambdues parts degudament representades i assistides pels respectius lletrats. L'actora es va ratificar en la demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, contestant oralment la demanda. Les parts varen proposar la prova que van estimar pertinent i, un cop practicada i formulades les conclusions per les parts, varen quedar les actuacions vistes per a sentència.

TERCER.-La vista oral va quedar registrada en suport apte per la gravació i reproducció del so i la imatge.

QUART.-S'han tingut en compte les prescripcions legals en la tramitació d'aquest procediment.

Fundamentos

PRIMER.Segons estableix en el suplico de la demanda, la part actora pretén que es declari la nul·litat de la resolució impugnada i de la resolució del Gerent de l'ICS de 3 de novembre de 2009, amb els efectes econòmics inherents. Al·lega que la resolució de 3 de novembre de 2009 denegava el reconeixement del nivell 2 a l'actora en base a un informe negatiu, i que, un cop ferma aquella resolució, procedia admetre la seva revisió a través del recurs extraordinari de revisió previst en l'article 118 de la ÇLRJPAC atés que, posteriorment a dita fermesa, va recaure sentència dictada pel Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona, el dia 31 d'octubre de 2011, que és un document de valor essencial per a la resolució del cas, ja que aporta noves dades posteriors que afecten directament a aquella resolució de 3 de novembre de 2009, ja que l'esmentada sentència estableix que no consta cap informe negatiu, motiu pel qual la recurrent hauria d'haver obtingut el nivell 2 en aquella fase transitòria. Per aquet motiu, l'actora va interposar el recurs extraordinari de revisió, que la resolució que aquí s'impugna va inadmetre.

Al respecte, l'Administració demandada al·lega que l'actora està impugnant un acte administratiu ferm (la resolució de 3 de novembre de 2009, que va consentir) i que l'informe negatiu a què fa referència en la demanda sí que existeix però que es troba incorporada a l'expedient de la convocatòria transitòria, no a l'expedient de la convocatòria ordinària. Al·lega, per últim, que no procedeix la revisió extraordinària esgrimint com a document nou una sentència ferma.

SEGON.-De la prova documental practicada es desprèn la següent relació de fets:

- La Sra. Maite és personal estatutari fix amb categoria d'ATS/Diplomada en Infermeria.

- El dia 9 de desembre de 2008 la Sra. Maite va presentar sol·licitud d'accés a la carrera professional en els nivells 1 i 2 en la convocatòria transitòria especial publicada en el DOGC de 28 de novembre de 2008. El text de la convocatòria establia que els nivells serien sol·licitats i adjudicats d'acord amb els requisits establerts en el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat que preveu que, per al període transitori, s'accedirà directament al segon nivell amb l'acreditació de l'acompliment dels requisits de nomenament i antiguitat, llevat dels casos en què es demostri de manera objectiva que el professional no ha tingut un desenvolupament satisfactori.

- El dia 3 de novembre de 2009 es va dictar resolució excloent la Sra. Maite de l'assignació del segon nivell per constar en l'expedient un informe de desenvolupament negatiu, i accedint únicament al nivell 1.

- Contra aquesta resolució la Sra. Maite no va interposar cap recurs.

- El dia 17 de desembre de 2009, la Sra. Maite va presentar sol·licitud d'accés als nivells 2, 3 i 4 de la carrera professional en la convocatòria ordinària de 2010. El dia 2 de novembre de 2010 es va dictar resolució denegant a la Sra. Maite l'assignació dels nivells sol·licitats.

- Contra aquesta resolució, la Sra. Maite va formular recurs de reposició i posterior contenciós-administratiu, que va resoldre la sentència dictada pel Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona el dia 31 d'octubre de 2011.

- El dia 6 de febrer de 2012 la Sra. Maite va interposar recurs extraordinari de revisió contra la resolució de 3 de novembre de 2009, que va ser inadmés mitjançant la resolució que aquí s'impugna.

TERCER.-Partint dels fets acabats d'exposar, la qüestió controvertida a resoldre en aquest plet es centra en determinar si la sentència dictada pel Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona el dia 31 d'octubre de 2011 pot tenir la consideració de document amb valor essencial que evidenciï l'error de la resolució impugnada, als efectes de l'article 118.1.2 de la LRJPAC, doncs en cas afirmatiu, hauria d'haver estat admès a tràmit el recurs extraordinari de revisió que l'actora va interposar contra la resolució de 3 de novembre de 2009 i que fou inadmés mitjançant la resolució que aquí s'impugna.

Doncs bé, en primer lloc hem de tenir en compte la jurisprudència dictada respecte al valor de document essencial que, a efectes del recurs extraordinari de revisió, poden tenir les sentències judicials fermes. Així, tal com recordava la recent sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala del Contenciós-Administratiu, Secció Cinquena) el dia 25 d'octubre de 2012, 'es doctrina reiterada del Tribunal Supremo que esgrimir como documento nuevo una sentencia firme que puso fin a otro proceso, a fin de justificar la interposición de un recurso extraordinario de revisión , supone desnaturalizar el presupuesto legitimador de dicho recurso, ya que éste no tiene como finalidad extender la eficacia de la cosa juzgada, con más razón cuando el documento aportado se trata de una sentencia que ha sido objeto de apelación en ambos efectos, sin haberse solicitado su ejecución provisional'.

En el mateix sentit, també recentment, la Sala Contenciosa de l' Audiència Nacional, en la sentència de 11 d'octubre de 2012 , resava: 'la Sala tiene declarado: 'Es común, reiterada y constante la jurisprudencia que, en materia del recurso extraordinario de revisión , declara que una sentencia judicial -ni, por ende, una resolución administrativa, que posee aún menor valor- no tiene la condición de documento a los fines revisorios, como una muy reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo ha declarado, sin que, a tal respecto, el hecho de que el recurso extraordinario de revisión se ampare en la nueva regulación de este excepcional remedio impugnatorio establecida en la Ley 58/2003, que difiere en algún aspecto de su regulación del modelo recogido en su precedente Ley General Tributaria de 1963, haga cambiar las cosas o determine la inaplicabilidad de esa jurisprudencia, que sigue siendo perfectamente trasladable al nuevo régimen; ni cabe hablar respecto de las sentencias judiciales -o de las resoluciones administrativas, como aquí sucede-, por el mero hecho de ser posteriores al procedimiento en que se dictó el acto firme, de que se haya producido un fenómeno de 'aparición', que da una idea de recobro o recuperación de documentos indicativos de una realidad fáctica, ocultos accidentalmente o por obra de la parte contraria a aquélla que ahora lo invoca como causa revisoria; ni, además, la resolución del TEAC relativa a otra entidad mercantil que en este asunto se invoca en la calidad pretendida de 'documento nuevo' de valor esencial, pone de relieve una irrebatible realidad de hecho incompatible por completo con la que determinó la liquidación -y la sanción- contra la que se alza la recurrente'.

L'aplicació de la doctrina jurisprudencial exposada al present supòsit evidencia que la inadmnissió del recurs extraordinari de revisió per part de l'Administració demandada era ajustada a Dret, en quan la recurrent únicament al·legava com a document de valor essencial aquella sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona que, a més a més, no tenia per objecte la convocatòria transitòria de 2009 a què es referia la resolució (de 3 de novembre de 2009) que es pretenia revisar, sinó la posterior convocatòria ordinària de 2010 que cap relació guardava amb l'anterior.

QUART.-En segon lloc, i com ja s'ha avançat, aquella sentència dictada pel Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona es referia a la convocatòria ordinària de l'any 2010 per a l'assignació dels nivells 2, 3 i 4 de la carrera professional, doncs l'objecte del recurs contenciós-administratiu era la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat per la Sra. Maite contra la resolució de 2 de novembre de 2010 que li denegava l'assignació d'aquells nivells. Per tant, si bé aquella sentència fa referència a que no consta en les actuacions l'informe negatiu que addueix l'actora, aquesta afirmació no pot tenir cap rellevància respecte a la convocatòria transitòria anterior i totalment independent de la convocatòria ordinària que s'examinava en aquella sentència, a banda de ue, com hem exposat en la relació de fets del fonament de dret segon d'aquesta sentència, en aquella convocatòria transitòria s'accedia directament al nivell 2, llevat dels casos en què existís un informe de desenvolupament satisfactori, regles aquestes que no regien per la convocatòria ordinària posterior, que es regia per les seves pròpies bases.

En conseqüència, per tot l'exposat, procedeix dictar sentència desestimatòria, donat que la resolució impugnada (en quan inadmet el recurs extraordinari de revisió interposat per l'actora) és ajustada a Dret, pels motius exposats i pel caràcter excepcional i extraordinari que té l'esmentat recurs, com el seu propi nom indica, doncs constitueix una fallida del principi de fermesa dels actes jurídics i del principi de seguretat jurídica, tractant-se d'un remei excepcional davant d'actes que han adquirit fermesa però de quina legalitat es dubta en base a nous fets o dades o esdeveniments sobrevinguts amb posterioritat al moment en què es van dictar, sense que en aquest supòsit pugui concedir-se a la sentència esgrimida del Jutjat Contenciós- Administratiu número 15 de Barcelona el valor de document essencial als efectes de posar en dubte la legalitat de la resolució dictada per l'ICS el dia 3 de novembre de 2009, contra la que l'actora va interpolar el recurs extraordinari de revisió quina inadmissió aquí s'impugna i s'ha de desestimar per ser ajustada a Dret.

CINQUÈ.-De conformitat amb l' article 139.1 LJCA , segons la redacció actualment vigent, que ja ho era en el moment en què es va interposar el recurs contenciós-administratiu, han d'imposar-se les costes a la part actora, que ha vist rebutjades totes les seves pretensions, però limitada la quantitat de les mateixes a la quantitat màxima de 100 euros, de conformitat amb la facultat de moderació que preveu l'apartat tercer d'aquell article 139.

Vistos els preceptes legals citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMO el recursinterposat per Doña. Maite contra la resolució dictada per l'Institut Català de la Salut el dia 20 de març de 2012, amb imposició de costes a la part actora, en la quantitat màxima de 100 euros.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts, retornant l'expedient administratiu a l'Administració demandada i feu saber a les parts que aquesta resolució no és ferma, ja que contra ella es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini dels quinze dies següents a la notificació d'aquesta sentència, d'acord amb els articles 82 i següents de la LJCA .

Lliureu i uniu un certificat d'aquesta resolució a les actuacions i incloeu l'original al Llibre de Sentències.

Així ho disposo, mano i signo.

PUBLICACIÓ.Avui la jutgessa ha llegit i ha publicat aquesta Sentència en audiència pública. En dono fe.