Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 17 DE BARCELONA
Recurs nº:
209/2013 M1 - Recurs ordinari
Part actora:
FLOR DE LOTO SA
Representant part actora:
RAQUEL PALOU BERNABE
Part demandada:
JUNTA LOCAL DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS
Representant part demandada:
IGNACIO LOPEZ CHOCARRO
SENTÈNCIA NÚM. 139/16
Barcelona tretze d'abril dos mil setze
.
Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Raquel Palou Bernabé, en representació de la entitat Flor de Loto SA assistida pel lletrat Antoni Ferrer i Mestre, contra l'Ajuntament de Les Franqueses del Vallés, representat pel procurador Antonio de Anzizu Furest i assistit pel lletrat Alejandro Martín Vázquez. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents
Antecedentes
Primer.
El dia 03/06/13 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.
Segon.-
Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 17/06/13 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.
Tercer.
Mitjançant un Decret de es va fixar la quantia en indeterminada . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental, i la demandada va demanar documental i testifical Les probes es van practicar segons resulta dels rams corresponents i gravació.
Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va Arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 8 abril l'assumpte va quedar conclús per a sentència.
Cinquè.
En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.
Sisè.Objecte del recurs.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Flor de Loto SA contra a l'Acord de la Junta de Govern de Les Franqueses del Vallés de 14 de maig de 2013 que va declarar vàlida la licitació celebrada per a la contractació dels treballs de redacció del pla parcial, projecte de reparcel·lació i urbanització del Sector N i adjudica a Nadicoi Industrial Management S.L. i el corresponent contracte.
Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.
La part actora exposa una relació de fets i antecedents als quals em remeto i com a fonaments de dret al·lega vulneració dels principis ordinadors que regeixen el procés administratiu de contractació, i cita el recurs interposat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on es fa constar que la empresa adjudicatària posseeix un avantatge inacceptable respecte a la resta de licitadors per haver estat adjudicatària del contracte de consultoria per a la realització de les obres d'urbanització en el mateix projecte, que va ser anul·lat per diverses sentències del TSJC i Jutjats Unipersonals. Per tot això sol·licita que s'anul·li l'acte administratiu impugnat amb imposició de costos.
L'administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega en primer lloc uns antecedents als quals em remeto. Com a fonaments de dret al·lega en primer lloc la falta de legitimació de la part actora per entendre que l'entitat recurrent manca de legitimació per interposar el present procediment. Quant al fons de l'assumpte exposa que el 40% de les obres del projecte d'urbanització ja s'havien executat abans que es declarés la nul·litat de tots els instruments urbanístics, la qual cosa crea greus perjudicis als afectats. Segueix indicant que tots els licitadors van presentar declaració expressa responsable de no trobar-se sotmesos a cap de les causes de prohibició de contractar. No és cert que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya presentés cap recurs . Per la resta es remet al plec de clàusules i puntuació acordada per la Mesa de Contractació i per tot això sol·licita que es declari la inadmissibilitat del recurs i es condemni en costes a l'actora.
Fundamentos
PRIMER. -Com és lògic, cal tractar en primer lloc sobre l'al·legació de l'administració demandada en relació amb la falta de legitimació activa de l'entitat actora.
Segons exposa la part actora, la seva legitimació procedeix de la circumstància de ser propietari de terrenys inclosos en el Sector N que és la zona afectada per la licitació, i en conseqüència entén que aquesta licitació afectarà directament a la seva l'economia, perquè haurà de sufragar les despeses que el projecte porta aparellat.
SEGON.-El concepte de legitimació conté dos vessants, la legitimació 'ad procesum' i la legitimació 'ad causam'.
La primera d'elles consisteix en la facultat de promoure l'activitat de l'òrgan decisori, és a dir, l'aptitud genèrica de ser part en qualsevol procés, la qual cosa «és el mateix que capacitat jurídica o personalitat, perquè tota persona, pel fet de ser-ho, és titular de drets i obligacions i pot veure's en necessitat de defensar-los».
La legitimació 'ad causam' és l'aptitud d'una persona, a exclusió de la generalitat, per actuar en un procés concret i determinat com a demandant o com demandat, qualitat aquesta que ve determinada per la titularitat del dret material la protecció jurisdiccional del qual es tracta en el procés, per aquesta raó l'art 19.1 estableix que estan legitimats els que ostenti un dret o interès legítim. Això implica una relació especial entre una persona i una situació jurídica en litigi, per virtut de la qual és aquesta persona la que segons la Llei ha d'actuar com a actor o demandat en aquest plet»; afegint la doctrina científica que «aquesta idoneïtat específica es deriva del problema de fons a discutir en el procés; és, per tant, aquell problema processal més lligat amb el Dret material, havent-se arribat a considerar una qüestió de fons i no merament processal». I és, precisament, el
Tribunal Constitucional qui en el Fonament Jurídic 5º de la seva sentència d'11 de novembre de 1991 , ha dit que «la legitimació [es refereix a la legitimació ad *causam, en puritat, no constitueix excepció o pressupost processal algun que pogués condicionar l'admissibilitat de la demanda o la validesa del procés». Abans bé, és un requisit de la fonamentació de la pretensió i, quan tal, pertany al fons de l'assumpte. (*
STS de 19.9.2007 )
L'
art. 19 LRJCA és objecte d'una interpretació cada cop més extensa del que és bon exemple la
STS de de 11 de març de 2000 ,
i 19 maig 2000 , que en tractar la legitimació activa distingeix: a) legitimació nascuda de la titularitat d'un dret subjectiu; b) legitimació de la persona física o jurídica que ostenti un interès legítim en la demanda consistent en què amb l'exercici de l'acció s'obtingui un benefici que va començar sent econòmic, o avaluable econòmicament, però que ha anat experimentant una ampliació progressiva, admetent-se avui, com encaminats a obtenir un benefici, la defensa d'interessos morals, o de veïnatge, o purament de carrera o professionals; c) legitimació en defensa d'interessos col·lectius que correspon als ens, associacions o corporacions representatives o dipositàries dels interessos de grups professionals i econòmics, i; d) legitimació per interessos difusos, reconeguts en l'
article 7 de la LOPJ , que no tenen dipositaris concrets, sent interessos generals que en principi afecten a tots els ciutadans i que, pel seu interès prevalent, han obtingut reconeixement públic, plasmat en algun instrument jurídic del més variat signe, i que no ha de confondre's amb la legitimació que neix de l'acció popular, que correspon a qualsevol ciutadà i que ha de ser reconeguda expressament per la Llei (
STS 19-5-2000
L'
art. 19.1 LRJCA exigeix 'dret o interès legítim'. Deixant de costat, ara per ara, l'existència de dret, en centrar-se en l'existència d'interès. Com s'ha vist el concepte d'interès implica que mitjançant la sentència que es dicti la part actora aconsegueixi un benefici de qualsevol tipus, que pot ser de caràcter econòmic, professional o fins a de caràcter moral, però sempre concret i específic i no genèric o abstracte, ni tampoc hipotètic, potencial o futur. En igual sentit que el benefici ha de considerar-se l'evitació d'un perjudici. En aquest sentit cal indicar que no existeix una acció pública en defensa abstracta de la legalitat.
La
sentència del TSJ Madrid de 23 octubre 2014 , resumeix la jurisprudència existent sobre aquesta matèria de la següent manera:
'La reiterada jurisprudencia de la Sala de lo Contencioso Administrativo del
Tribunal Supremo en materia de legitimación , expuesta por todas en las Sentencias del Pleno de 31 de Mayo de 2.006 (rec. 38/2004
) ,
de la Sección Sexta de 10 de noviembre de 2006 (rec. 116/2004
) y
de la Sección Séptima de 11 de febrero de 2003 , recurso nº 53/2000
,
6 de abril de 2004
y
23 de abril de 2005 , recurso 6154/2002
y
20 de Mayo de 2011 (rec. 3381/2009
),se sintetiza en lo siguiente:
La legitimación es un presupuesto inexcusable del proceso e implica en el proceso contencioso-administrativo, una relación material unívoca entre el sujeto y el objeto de la pretensión, de tal forma que su anulación produzca automáticamente un efecto positivo (beneficio) o negativo (perjuicio), actual o futuro, pero cierto, que debe repercutir de manera clara y suficiente en la esfera jurídica de quien acude al proceso y este criterio lo reitera la jurisprudencia constitucional (por todas, en
SSTC núms. 197/88
,
99/89
,
91/95
,
129/95
,
123/96
y
129/2001
, entre otras), pudiéndose concretar algunos criterios interpretativos de la doctrina jurisprudencial en los siguientes puntos:
1.- Por interés, que la normativa vigente califica bien de 'legítimo, personal y directo' o bien, simplemente, de 'directo' o de 'legítimo individual o colectivo', y que obviamente es un concepto más amplio que el de derecho subjetivo, debe reputarse toda situación jurídica individualizada, caracterizada, por un lado, por singularizar la esfera jurídica de una persona respecto de las de la generalidad de los ciudadanos o administrados en sus relaciones con la Administración Pública, y dotada, por otro, de consistencia y lógica jurídico- administrativas propias, independientes de su conexión o derivación con verdaderos derechos subjetivos.
2.- Dicha situación, que, desde el punto de vista procedimental y procesal, supone una especifica relación de la misma con el objeto de la petición o pretensión que se ejercita, se ha extendido, después de la
Constitución, por el juego conjunto de los artículos 162.1.b) de la misma
,
28.1 .a) de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa
, y
31.1.a
) y
c
), y
2 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (Ley 30/1992, de 26 de noviembre
), a lo que, con más precisión, se titula 'interés legítimo', concepto que es mucho más amplio que el de interés personal y directo que utilizan algunos de dichos preceptos y que consiste en el que tienen aquellas personas que, por la situación objetiva en que se encuentran, por una circunstancia de carácter personal o por ser los destinatarios de una regulación sectorial, son titulares de un interés propio, distinto del de los demás ciudadanos o administrados y tendente a que los poderes públicos actúen de acuerdo con el ordenamiento jurídico cuando, con motivo de la persecución de sus propios fines generales, incidan en el ámbito de ese su interés propio, aunque la actuación de que se trate no les ocasione, en concreto, un beneficio o servicio inmediato.
3.- Ese interés, desde el punto de vista procedimental administrativo y procesal jurisdiccional, es una situación reaccional, en pro de la defensa y efectiva reintegración de lo que doctrinalmente se ha llamado el propio círculo jurídico vital, y, en evitación de un potencial perjuicio ilegítimo temido, está conectado con este concepto de perjuicio, de modo que el interés se reputa que existe siempre que pueda presumirse que la declaración jurídica pretendida habría de colocar al accionante en condiciones legales y naturales de conseguir un determinado beneficio material o jurídico o, incluso, de índole moral (sin que sea necesario que quede asegurado de antemano, que forzosamente haya de obtenerlo, ni que deba tener apoyo en un precepto legal expreso y declarativo de derechos), así como cuando la persistencia de la situación fáctica creada o que pudiera crear el acto administrativo ocasionaría un perjuicio, con tal de que la repercusión del mismo no sea lejanamente derivada o indirecta sino resultado inmediato de la resolución dictada o que se dicte o llegue a dictarse.
4.- Ese interés legítimo, que abarca todo interés material o moral que pueda resultar beneficiado con la estimación de la pretensión ejercitada (siempre que no se reduzca a un simple interés por la pura legalidad), puede prescindir, ya, de las notas de 'personal y directo', pues tanto la Jurisprudencia del Tribunal Supremo como la del
Tribunal Constitucional (en sentencias, entre otras, 60/1982, 11.10
,
62/1983, 11.7
,
160/1985, 28.11
,
24/1987
,
257/1988
,
93/1990
,
32
y
97/1991
y
195/1992
, y
autos 139/1985, 27.2
,
520/1987
y
356/1989
) han declarado, al diferenciar el interés directo y el interés legítimo, que éste no sólo es superador y más amplio que aquél sino también que es, por sí, autosuficiente, en cuanto presupone que la resolución administrativa a dictar ha repercutido o puede repercutir, directa o indirectamente, pero de un modo efectivo y acreditado, es decir, no meramente hipotético, potencial y futuro, en la correspondiente esfera jurídica de quien se persona.
5.- La genérica legitimación en la Ley Jurisdiccional que se establece a favor de corporaciones, asociaciones, sindicatos, grupos de afectados, uniones sin personalidad o patrimonios independientes o autónomos no ampara el puro interés por la legalidad, salvo en los limitados casos de la acción popular.
6.- Otro de los ejes sobre los que se ha producido la expansión del concepto de la legitimación activa ha sido la acentuación de la idea de los intereses colectivos o de grupo, como refleja la regulación que hoy hacen las Leyes 29/1998 y 1/2000, acogiendo la evolución iniciada por la jurisprudencia del Tribunal Supremo y continuada por el Tribunal Constitucional.
7.- Debe de recordarse asimismo el criterio fijado por el Tribunal Constitucional en el sentido de que las causas de inadmisión, en cuanto vienen a excluir el contenido normal del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, han de interpretarse en sentido restrictivo después de la Constitución (
Sentencia de 26 diciembre 1984
)porque en este caso el principio antiformalista y el principio «pro actione» inspiran la apreciación del cumplimiento de los requisitos legales expresados para propiciar un juicio de fondo que alcance lo más plenamente posible la tutela judicial efectiva proclamada en el
artículo 24 de la Constitución
.
TERCER -A la vista d'aquesta doctrina, no es pot compartir el raonament que presenta la part actora atès que, si bé és cert que l'Ajuntament no nega la titularitat de la recurrent sobre diversos terrenys inclosos a la zona objecte del contracte, la circumstància que l'adjudicatari del contracte referent als treballs de redacció del pla parcial, projecte de reparcel·lació i urbanització, sigui l'entitat que va obtenir la licitació, o bé sigui una altra, no alteraran ni en més ni en menys a l'economia del actora, ja que la licitació i posterior adjudicació implica l'acceptació de l'import màxim fixat per l'Ajuntament que, segons l'acord de 26 de juliol de 2012 va ser de 365.000 € més IVA.
Això vol dir que no és la circumstància d'haver estat adjudicat el contracte a l'empresa Nadico Industrial Management el que afectarà a l'economia de l'actora, en quan la mateixa haurà d'abonar les despeses que es reportin, sinó que, per contra, el que afectarà l'economia de l'actora és directa i principalment la redacció del pla parcial, el projecte de reparcel·lació i d'urbanització del sector. No és l'autor del pla el que afecta a l'actora sinó el pla en si mateix el que li generarà unes despeses que sens dubte afectaran a la seva economia (com per descomptat, a tots els altres veïns)
En aquest sentit, cal comprovar de l'expedient administratiu que l'import de l'adjudicació és de 273.750 €, que amb IVA representen 331.237,50 €. Aquest import és el segon més inferior de tots els presentats, només superat per l'oferta presentada per Esteyco-Doymo, que és uns 7000 € inferior al de Nadico Industrial Management, i és justificable la preferència donada a l'adjudicatària sobre aquesta última empresa per la circumstància que l'adjudicatària redueix notablement el termini d'execució de les obres.
QUART. -També escau citar la consolidada doctrina que indica que qui no licita manca d'interès legítim per recórrer l'acte d'adjudicació i en aquest sentit és clara la
STS de 15.3.05 seguint aquesta doctrina el TSJC per exemple en les seves sentències de 30.12.08, 1.10.08 i 22.9.08, la qual indica:
'Por otra parte, es conocida la doctrina jurisprudencial relativa al interés para accionar (
art. 19 de la Ley Jurisdiccional
), también como la eliminación de una desventaja. Ahora bien, no puede entenderse que quien no participó en un concurso para la adjudicación de una servicio público, y por tanto se desliga de las futuras incidencias que se puedan producir en la relación contractual entablada entre la Administración y la adjudicataria, ajena por tanto, sufra una desventaja porque las partes contratistas acuerden compensar riesgos producidos durante la vida de ese contrato.
En definitiva, quien no licitó carece de interés legítimo para impugnar incidencias surgidas en los contratos licitados. Consecuentemente, no procede examinar si en el caso concreto concurren o no los requisitos necesarios para apreciar la existencia de un riesgo imprevisible que haya alterado sustancialmente el equilibrio financiero de las contratos adjudicados, o si se ha seguido el procedimiento establecido'.
CINQUÈ.-Segons l'article 139 de la llei de procediment administratiu, escau imposar les costes a la part vencuda. A la vista de la quantia i naturalesa de l'assumpte es fixa l'import de les costes en la quantitat de 2000 €.
Fallo
NO ADMETOel recurs que ha presentat Flor de Loto SA.
Amb expressa imposició de costes a Flor de Loto SA. Fins a un topall de 2.000€
Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.
Així ho mano i ho signo.
El magistrat jutge
Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.
