Acerca de operadores lógicos
Última revisión
03/06/2021
Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 158/2021, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 307/2018 de 09 de Marzo de 2021
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 20 min
Orden: Administrativo
Fecha: 09 de Marzo de 2021
Tribunal: TSJ Baleares
Ponente: FIOL GOMILA, GABRIEL
Nº de sentencia: 158/2021
Núm. Cendoj: 07040330012021100169
Núm. Ecli: ES:TSJBAL:2021:244
Núm. Roj: STSJ BAL 244:2021
Encabezamiento
SENTENCIA: 00158/2021
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Fernando Socias Fuster.
Alícia Esther Ortuño Rodríguez.
Palma, a 9 de març de 2021
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 307 de 2018 , dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Sra. Flora, representada pel procurador dels Tribunals Sr. de Navarra Muriedas i assistit per l'advocat Sr. Tugores Sureda, i, d'altra, com a Administració demandada, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat processal de part codemandada han intervingut les Sres. Graciela, Guillerma, Inés, Irene, Milagrosa i Salome, representades pel procurador Sr. Blanes Jaume i dirigides per la lletrada Sra. Canudas Pujol.
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 28 de juny de 2018, pel director General de Personal docent, de la Conselleria d'Educació i Universitats de les Illes Balears, desestimant el recurs d'alçada aixecat per la Sra. Flora contra anterior en què s'aprovava la llista definitiva d'aspirants que havien superat la fase d'oposició en l'especialitat de procediments sanitaris i assistencials.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
Antecedentes
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la part codemandada perquè la contestessin, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es va denegar la recepció del plet a prova, interessada per la part actora, en tant no va assenyalar els punts de fet sobre els quals havia de versar.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 9 de març de 2021.
Fundamentos
Objecte del recurs que fou ampliat en tant que, inicialment, es va articular contra la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu. Dictada resolució expressa i notificada a la part recurrent, aquesta va sol·licitar, i el Tribunal així ho va admetre, l'ampliació.
Per tal de centrar el debat dient-ne que en el BOIB núm. del dia 28 de març de 2017 fou publicada una resolució de la Direcció General de Personal Docent, del dia 17 anterior, convocant proves selectives d'ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents. Entre d'altres, i pel cas que ara ens importa, el de l'especialitat de procediments sanitaris i assistencials.
Segons les Bases de la convocatòria, per cert mai impugnades, foren convocades - codi 591 - 107 places per a professors tècnics de formació professional, entre les quals, 6 d'elles a l'illa de Mallorca, pel procediment d'ingrés per torn lliure - codi 591220 - en la especialitat assenyalada de procediments sanitaris i assistencials.
La recurrent, Sra. Flora, va participar en el dit procés selectiu i obtenir una puntuació de la primera part - A - de 4,266 i de la segona - B - 5,4645, arrodonida, aquesta última, amb la campana de Gauss de 2,25 ja que havia obtingut un total de 3,2145. Segona part o part B que era comprensiva d'examen tipus test, visum - visionat d'imatges - i casos pràctics. La puntuació esmicolada fou, a n'aquest apartat B, de 1,307, 1,209 i 0,64 i 0,0585.
La fonamentació de la demanda descansa en la consideració que no hi ha hagut una adequada motivació de les resolucions, doncs, en realitat, no ha operat una revisió dels exàmens. En concret, entén que hi ha una infracció dels articles 35.2 de la Llei 39/2015 i 55 de l'EBEP.
A continuació, centra tot el seu fil argumentador en les notes obtingues per part d'aquelles opositores que varen superar la convocatòria i com s'obtingueren les mateixes. Assenyala el que ella considera com a la infracció de les bases 7.2.1 i 7.2.6, en ordre als criteris generals de valoració de la fase d'oposició.
Interessa, amb caràcter principal l'anul·lació de la prova pràctica íntegrament i retroacció de les actuacions al moment de la seva realització havent d'esmenar el Tribunal qualificador tots els defectes detectats o, subsidiàriament, la revisió de les proves amb coneixement de les respostes correctes i en presència de la recurrent, així com la de conèixer les qualificacions concretes de cadascun dels membres del Tribunal.
La demandada entén que les pretensions de la recurrent són contraries als actes ferms i consentits que no foren recorreguts ni ho són a n'aquest procés. És més, afirma, les bases no foren impugnades. Per altra banda, addueix la condició de 3res de bona fe dels aspirants seleccionats. També, quin sia l'accés a la funció pública docent i la discrecionalitat tècnica. Per últim, posa l'accent en l'actuació del Tribunal qualificador.
Amb arguments versemblants si va pronunciar la part codemandada - els sis (6) aspirants que superaren els exàmens -. A la seva pètita, després de sol·licitar la desestimació íntegra del present contenciós, de forma subsidiària, atesa la condició de 3rs. de bona fe dels aspirants que varen superar el procés selectiu i a la falta d'impugnació dels seus nomenaments com a funcionaris docents, interessa que els efectes d'una possible sentència estimatòria no s'estenguin als aspirants aprovats limitant-se la retroacció del procés a la revisió dels exercicis de la recurrent.
'La doctrina de la discrecionalidad técnica de los Tribunales calificadores y Comisiones de valoración impide, tanto a la Administración en vía de recurso, como a los Tribunales en vía de revisión jurisdiccional, suplir o modificar la actividad evaluadora llevada a cabo por los mismos.
Por tanto, la destrucción o desvirtuación de la presunción de regularidad de la actuación administrativa, cuando se trata de caso en el que la Administración obra en el ámbito de la discrecionalidad técnica en la valoración de méritos para la selección de personal, sólo puede alcanzarse si es que, sin necesidad de acudir a complejos razonamientos y sin requerir tampoco la asistencia de conocimientos especiales de carácter técnico, resultase evidente, bien la equivocación, bien la arbitrariedad por clamorosa desviación respecto de las bases de la convocatoria o baremo de valoración de méritos.
Es por eso que los juicios técnicos de los Tribunales calificadores, pese a ser efectuados por especialistas en la cuestión, no excluyen el necesario sometimiento control jurisdiccional de las apreciaciones de tal órgano administrativo.
Si ese control jurisdiccional no pudiera producirse se vulneraría el derecho a la tutela judicial efectiva ya que quedarían inimpugnables las estimaciones técnicas de los Tribunales calificadores y Comisiones de Valoración, tanto en el orden cualitativo como en el orden de puntuación, con referencia a las circunstancias concurrentes.
La articulación del necesario control de los actos administrativos producidos en el marco de la discrecionalidad técnica, al margen de los conceptos jurídicos indeterminados, se ha de basar en lo siguiente:
1.- El control de los elementos reglados del acto discrecional y, en particular, la desviación de poder, definida en el artículo 83.3 de la Ley 29/1998 como el ejercicio de potestades administrativas para fines distintos de los fijados en el ordenamiento jurídicos.
2.- La teoría de los hechos determinantes, que obliga a indagar si en los casos examinados concurren los supuestos fácticos que hacen posible la aplicación de la norma jurídica, lo que dota a la Administración de un mayor o menor grado de discrecionalidad.
3.- La aplicación de los principios que informan el ordenamiento jurídico y que hacen posible esa discrecionalidad, reconociendo la vigencia de principios como la igualdad dentro de la legalidad de todos los administrados u otros que tienen el rango de principios generales del Derecho.
Ciertamente, es necesario que el control jurisdiccional de la discrecionalidad administrativa sea lo más amplio y efectivo posible, pero no puede olvidarse que ese control tiene limites como, por ejemplo, cuando se trata de cuestiones que se resuelven con un juicio fundado en elementos de carácter exclusivamente técnico, que sólo puede ser establecido por un órgano especializado de la Administración y que, en sí, escapa por su propia naturaleza al control jurídico, que es el único que pueden ejercer los órganos jurisdiccionales y que, como es natural, los órganos jurisdiccionales debemos llevarlo a cabo en la medida en que el juicio técnico afecte al marco legal en que se encuadra, es decir, en el ámbito de las cuestiones de legalidad.'
En definitiva, la valoració correspon en exclusiva als òrgans qualificadors com a manifestació de la discrecionalitat tècnica. Discrecionalitat que no pot ser substituïda ni per altra Administració ni pels Tribunals de Justícia. La discrecionalitat la trobem configurada a l' article 55.2.d) del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, quan assenyala que en la selecció del personal funcionari i laboral s'han de garantir els principis constitucionals. Podem llegir: 'd) Independència i discrecionalitat tècnica en l'actuació dels òrgans de selecció'.
Aquí, pel que fa a la segona part, la B, ni de la certificació assenyalada ni del contingut de l'expedient administratiu en relació a les actes aixecades pel Tribunal qualificador s'infereix quina fou la puntuació de cadascun dels seus membres, de forma individualitzada tal com va succeir, en canvi, amb l'esmentada primera part.
Més en concret, l'11 de juliol de 2017, se signa acta pel Tribunal d'Oposicions en el qual exposen les 'motivacions elaborades pel Tribunal per a resoldre cadascun dels punts exposats per les diferents reclamacions recollides durant els dies 2, 3 i 4 de juliol de 2017' (doc. 10.10). En aquesta acta, es va fer constar el següent: 'Després de la correcció de la part pràctica, dissabte 1 de juliol, davant els resultats d'aquesta i els resultats de la part teòrica i, tenint en compte que la prova pràctica va ser anònima (només disposàvem d'un codi), el Tribunal decideix aplicar l'instrument estadístic de la Campana de Gauss amb un factor de seguretat igual a 2.25 per a afavorir al conjunt d'aspirants', tal com es desprèn del contingut de la pàgina 6, punt 15, del referit document 10.10.
És evident dins el debat que no es va produir una adequada revisió de l'examen. Es va cobrir, tan sols, l'element formal però sense cap mena d'explicacions. Doncs bé, tot i que la demandada al·lega que no foren impugnades, i es consentiren, les bases, la Sala no accepta aquest plantejament, ja que una cosa és aquesta i una altra determinar, en canvi, si l'avui recurrent-demandant té dret a la revisió efectiva del seu examen en la seva presència, la qual cosa és consubstancial al control i coneixement de tota prova que se sotmeti a un concursant, per a conèixer les causes o motius de la declaració d'insuficiència o no aptitud.
Això resulta de la pròpia naturalesa intrínseca de tot examen de tal manera que quan l'examinat sol·licita una revisió, forçosa i ineludiblement ha de ser present en el moment en què es practica la revisió per part de l'examinador o d'un membre del Tribunal Qualificador. En cas contrari és impossible que pugui plantejar i resoldre algun dubte o fins i tot comentari o aclariment sobre les respostes que es van fer constar i de la qualificació obtinguda. La revisió, doncs, és un dret de l'examinat al qual no pot negar-se el Tribunal Qualificador qui tampoc pot procedir a una revisió sense comptar amb la presència de l'interessat. A més, el fet que no consti expressament reconegut en les bases d'una convocatòria, tampoc pot impedir la pràctica de la revisió amb la presència ineludible de l'examinat, perquè en cas contrari l'Administració Pública podria reconèixer o denegar aquest dret, segons la seva conveniència, amb el seu reconeixement o no, en la convocatòria. Per tant, és inadmissible la revisió sense presència de l'examinat, així com la notificació per escrit que una vegada revisat l'exercici es confirma la nota obtinguda. El concursant té ple dret a conèixer les causes de la seva qualificació.
Segons la base 7.2.1 que regula els criteris generals de valoració de la fase d'oposició:
'Els òrgans de selecció faran públics els criteris generals de valoració de la prova de la fase d'oposició almenys amb 7 dies naturals d'antelació a l'inici de la prova. En els criteris de valoració s'especificarà el desglossament dels pautes, criteris i orientacions amb els quals els tribunals valoressin cadascuna dels parts de la prova'.
Criteris de valoració dels quals no hi ha constància, segons el certificat emès per la Direcció General de Personal Docent el 5 d'abril de 2019. Veiem, ni la relació de les respostes correctes o solucions de l'examen tipus test ni del visu realitzats per l'actora; ni dels criteris d'avaluació i qualificació específics de cada prova, teòrica i pràctica. Requerits que foren per la Sala, en període probatori. Tot això determina que es privi d'analitzar si el Tribunal ha actuat dins dels marges de la discrecionalitat tècnica o ha incorregut en arbitrarietat, vulnerant-se el principi rector de transparència que determina l'article 55.2.b TREBEP.
Tal com consta documentat, no és suficient dir que s'ha revisat l'examen-exercici i que la qualificació és correcta tal com aquí apareix de l'expedient.
Dons bé, donades les circumstàncies del cas és d'aplicació llavors el que digué la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem el dia 31 de gener de 2019 - recurs 1306/2016 - on va apreciar falta de motivació de la puntuació assignada:
'En definitiva, consideramos que concurren en la sentencia los vicios imputados en este recurso pues no ha sido correctamente aplicada la doctrina jurisprudencial de esta Sala Tercera sobre el control de la discrecionalidad de los órganos de selección y sobre la necesidad de motivación de sus decisiones cuando le sea solicitada información concreta por los participantes en los procesos selectivos, concurriendo falta de motivación formal y material puesto que (i) no se indicaron al recurrente las razones de la decisión administrativa, y (ii) porque aunque constan dos de los tres elementos que según la jurisprudencia de esta Sala constituyen el contenido de la motivación -se conoce el objeto de la calificación o valoración, que no fue sino el contenido de los casos prácticos realizados y que integraban el segundo ejercicio (que obran en el expediente); se sabe también cuál fue el criterio seguido para decidir la calificación (el criterio aprobado por el Tribunal Calificador)- no se conoce el tercero de ellos, el referido a cuál fue la razón de la puntuación finalmente otorgada, los motivos concretos del desajuste del examen con el criterio fijado y aplicado a todos los aspirantes del proceso selectivo y conocido por todos los concursantes'.
Seguia dient, en el 6è fonament de dret l'al·ludida sentència:
'En tal tarea y por lo hasta ahora razonado procederá llegar a la estimación parcial del recurso de la instancia, anulando los actos administrativos impugnados en cuanto a la exclusión del recurrente del proceso selectivo y a fin de que por el órgano de selección se vuelvan a calificar las respuestas dadas por el Sr. ...... a las preguntas 2ª y 9ª del segundo de los supuestos prácticos que integraban el segundo ejercicio, debiendo hacerlo motivadamente y expresando las razones concretas por las que se rechacen, en su caso, las respuestas dadas por el citado recurrente a esas preguntas y ello en referencia a las criterios de valoración y a la forma de puntuación fijadas. Es por ello improcedente la pretensión referida a que se declare su derecho a ser incluido en la lista definitiva del segundo ejercicio. - - Este pronunciamiento se completa en el sentido de que, si con la nueva valoración el recurrente obtuviese la puntuación mínima para superar el ejercicio, deberá la Administración continuar con él el proceso selectivo hasta su conclusión y, en su caso, realizar nombramiento en su favor con todos los derechos económicos y profesionales que procedieran y con efectos a la fecha en que se resolvió el proceso selectivo'.
'Que en lo posible debe respetarse el derecho de los aspirantes ya aprobados actuantes de buena fe, que no tienen por qué sufrir las consecuencias de unas irregularidades que no les son imputables.
Que lo anterior no hace ya factible retrotraer las actuaciones al momento anterior a la celebración del segundo ejercicio para que, como habría sido lo más lógico, primero el Tribunal Calificador fijara la nota de corte determinante del 'no apto' y los elementos o factores ponderables en esa evaluación de la aptitud que corresponde a dicho ejercicio; y, después, se llevara a cabo su realización y corrección según esos criterios preestablecidos'.
A la vegada, també altra de la mateixa Secció i Sala, ponent el Sr. Lucas Murillo, dictada el dia 29 de setembre de 2014, on podem llegir:
'Es verdad que la razón de decidir del auto de 12 de abril de 2013 reside esencialmente en los principios de buena fe, confianza legítima y seguridad jurídica aplicados en las circunstancias concurrentes en este caso. Es decir las que llevaron a que aspirantes a los que se les reconoció haber superado el proceso selectivo y se les nombró personal estatutario fijo, años después, a causa del proceder contrario a las bases del tribunal calificador apreciado judicialmente, se vieran en la tesitura de verse privados de esa condición sin que mediara responsabilidad alguna por su parte. No obstante, también lo es que la Sala de Valladolid, aunque fuera reproduciendo los razonamientos de un auto anterior, dictado en un proceso diferente, hizo valer consideraciones adicionales sobre el número de plazas ofertadas en la convocatoria, las disponibilidades presupuestarias y la existencia de vacantes. Consideraciones éstas que se encaminan a explicar que, desde el punto de vista ofrecido por cada uno de esos extremos, no hay obstáculo que impida la satisfacción de las exigencias derivadas de dichos principios: esto es el respeto al 'derecho de los aspirantes ya aprobados actuantes de buena fe, que no tienen por qué sufrir las consecuencias de unas irregularidades que no les son imputables ' [ sentencias de 21 de diciembre de 2011 (casación 4572/2009 ) y 18 de enero de 2012 (casación 1073/2009 )]'.
Altra del mateix ponent, Sr. Lucas Murillo, del dia 23 de juny de 2017, assenyala:
'Por eso, concluye que no es bastante esa ejecución y que no hay otra opción que la repetición del ejercicio, si bien atiende a las razones de seguridad jurídica, buena fe y equidad ya tenidas en cuenta por este Tribunal Supremo para preservar la posición de quienes superaron hace ya años el proceso selectivo y limita a los aspirantes que no aprobaron ese primer ejercicio su repetición'.
També la del dia 19 de febrer de 2018, dictada per la Secció 4ta de la Sala Tercera, ponent el Sr. Fonseca-Herrero:
'....sobre la circunstancia de que alcance del fallo estimatorio deberá respetar en lo posible el derecho de los aspirantes ya aprobados actuantes de buena fe, que no tienen por qué sufrir las consecuencias de unas irregularidades que no les son imputables....'
En conseqüència, l'actuació administrativa és disconforme amb l'ordenament jurídic i l'anul·lem, si més no, però, a partir d'una estimació parcial del contenciós tal com ha estat explicitat a la present fonamentació jurídica.
VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general
Fallo
Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.
Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.
Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.