Sentencia Administrativo Nº 17/2014, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 220/2012 de 23 de Enero de 2014

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS - ADMINISTRATIU número 6

de BARCELONA

Procediment Abreujat 220/12 D

Part actora: CANDIDATURA AUTÒNOMA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA. COORDINADORA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE LA SANITAT DE CATALUNYA (CATAC-CTS)

Part demandada: INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

SENTÈNCIA NÚM. 17/14

Barcelona, 23 de gener de 2014.

Vistes per mi, Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 6 de Barcelona, les presents actuacions de procediment abreujat, he dictat aquesta sentència, en base als següents

Antecedentes

PRIMER.- El dia 24 de maig de 2012 la part actora va interposar recurs contenciós-administratiu contra la resolució del director gerent de l'Institut Català de la Salut de 30 de març de 2012 que autoritzava l'abonament del complement de productivitat variable corresponent a l'assoliment d'objectius corresponent a l'exercici 2011. Mitjançant diligència d'ordenació del secretari judicial de data 4 de juny de 2012 es va requerir a la representació processal actora per tal que aportés còpia de la resolució impugnada d'acord amb l' article 45 LJCA . En data 5 de juliol de 2012 l'actora va manifestar que no disposava de la referida resolució i sol· licitava s'acordés requerir a la demandada l'aportació de la copia integra amb els seus annexes o ' en su defecto, aclare de que órgano u órganos proceden las resoluciones notificadas, aportando , en su caso, copias de las mismas'.

SEGON.- Mitjançant Decret del Secretari Judicial es va admetre a tràmit el recurs i es va traslladar l'escrit de demanda a l'Administració demandada, reclamant-li l'expedient administratiu. Citades les parts per a la celebració de la vista, va tenir lloc el passat dia 16 de gener de 2014, compareixent ambdues parts degudament representades i assistides pels respectius lletrats. L'actora es va ratificar en la demanda i l'Administració demandada va plantejar tres possibles causes d'inadmissibilitat de recurs. Donat trasllat a l'actora, es va oposar a la concurrència de dites causes. Tot seguit, la demandada va contestar oralment la demanda. Les parts varen proposar la prova que van estimar pertinent i, un cop practicada i formulades les conclusions per les parts, varen quedar les actuacions vistes per a sentència.

TERCER.- La vista oral va quedar registrada en suport apte per la gravació i reproducció del so i la imatge.

Fundamentos

PRIMER. La part actora pretén que es declari la nul·litat de ple dret de la resolució impugnada i i es condemni a la demandada a pagar al personal estatutari de l'ICS les quantitats que per complement de productivitat de l'any 2011 els corresponen sense reducció ni minoració de cap classe. Argumenta que és disconforme a Dret la decisió de l'Institut Català de la Salut d'abonar només el 50 % del complement de productivitat de les DPO's de 2011, doncs interpretar-ho d'aquesta manera infringiria l' article 9.3 de la Constitució Espanyola , per aplicació retroactiva d'una norma restrictiva de drets individuals. Així com l' article 37 de l'EBEP , en quan estaria buidant de contingut la negociació collectiva en què es va pactar (II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de 19 de juliol de 2006) aquell complement (DPO).

Al respecte, l'Administració demandada al·lega com a possibles causes d'inadmissibilitat del recurs la inexistència de l'acte impugnat, manca de legitimació activa, litispendència i cosa jutjada i, en quan al fons, defensa la legalitat de l'acte impugnat en base als arguments que va exposar en l'acte de la vista i que es donen aquí per reproduïts.

SEGON.- Amb caràcter previ a l'examen de la qüestió de fons, és necessari resoldre les qüestions d'inadmissibilitat del recurs plantejades per l'Administració demandada, tot començant per la inexistència d'acte impugnat.

Per a resoldre aquesta qüestió convé delimitar amb precisió l'objecte d'aquest recurs, el qual en virtut de la càrrega processal imposada a l'actora pels articles 25.1 i 45.1 de la llei jurisdiccional , es delimita a l'escrit d'interposició de recurs i es concreta en la resolució del director gerent de l'ICS de 30 de març de 2012, de reconeixement del percentatge d'assoliment d'objectius i autorització de l'abonament de les retribucions que se'n derivin per mitjà del complement de retribució variable corresponent a l'assoliment d'objectius de l'exercici 2011.

Val a dir, d'entrada que requerida la part actora així com la demandada per tal que aportessin a les actuacions la resolució de 30 de març de 2012 del director gerent de l'ICS, cap d'elles la va aportar. Per una banda, l'ICS va manifestar que no existia una resolució del director gerent de l'ICS d'aquesta data sinó que les resolucions dictades en aquesta data i amb el contingut abans descrit van ser adoptades per les diverses persones titulars de les direccions d'atenció primària i de les direccions de centre hospitalari de les gerències territorials, tot i que per error a l'encapçalament es deia director gerent de l'ICS. I l'actora va manifestar que si es tractava d'un error l'administració l'hauria d'haver esmenat.

L'existència d'un error esdevé versemblant si tenim en compte, per una banda, que segons consta al foli 4 de l'expedient administratiu, en data 12 de març de 2012 el director gerent de l'ICS va dictar una resolució provisional donant publicitat al resultat de l'avaluació dels objectius assignats per a l'exercici 2011 i obrint un termini de 10 dies per fer les al·legacions que consideressin oportunes en relació a l'avaluació efectuada i els resultats exposats.

Per l'altra, que de conformitat amb la resolució SLT/2699/2011, de 25 d'octubre, de delegació de competències en matèria de recursos humans del director gerent de l'ICS en diferents òrgans de l'Institut (DOGC de 18.11.2011), l'assignació de l'assoliment d'objectius en relació amb el complement de productivitat variable, està delegada en les persones titulars de les direccions d'atenció primària i de les direccions de centre hospitalari de les gerències territorials.

En darrer terme, que en data 30 de març de 2012, cada un dels directors d'aquestes diferents direccions d'atenció primària i de les direccions dels centres hospitalaris de l'ICS dictaren les resolucions que consten als documents números 3 a 18 de reconeixement del percentatge d'assoliment i autorització de l'import que se'n derivi. En aquestes resolucions per error en l'encapçalament es deia que era el director gerent de l'ICS qui en data 30 de març de 2012 havia dictat la resolució administrativa, quan hagués hagut de dir el 'director gerent del centre hospitalari....', 'el director gerent Metropolitana Sud', etc.

Per tant, tot i que l'administració demandada té la possibilitat de rectificar els errors materials o de fet en qualsevol moment del procediment i no consta que, hores d'ara, ho hagi fet ; el cert és que a la vista de les actuacions practicades s'ha de concloure que la referència a l'encapçalament de les 16 resolucions del director gerent de l'ICS és errònia i en virtut del principi de tutela judicial efectiva caldrà considerar que l'objecte d'aquest recurs són les 16 resolucions de les direccions d'atenció primària i de les direccions de centre hospitalari de les gerències territorials. Val a dir que no estem davant d'un vici invalidant ja que van ser dictades per òrgan competent i no ha produït cap tipus d'indefensió.

Resolucions en què es determina que en aplicació de l' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, el personal estatutari de l'ICS percep el 50 % de les retribucions fixades en el II Acord de la mesa sectorial i s'ordena notificar individualment a cada un dels professionals inclosos en l'Annex de cada resolució la seva fitxa individual d'assoliment i quantia a percebre.

TERCER.- Pel que pertoca a l'al·legada manca de legitimació activa, cal tenir en compte que la demandada planteja que aquest procediment afecta a interessos particulars, no interessos col·lectius, ja que el procediment de fixació i avaluació d'objectius és un procediment individual respecte cada persona. Al respecte, la part actora al·lega que ostenta legitimació activa per quan està defensant un Acord de Mesa Sectorial que va signar el Sindicat i l'ICS, a banda de que no s'està discutint en aquest procediment l'assoliment o no individual dels objectius sinó l'aplicació retroactiva de la Llei de Pressupostos de l'any 2012.

Per unitat de doctrina i per compartir els fonaments de la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de data 14 de novembre de 2013 hem d'acollir les al·legacions efectuades per l'Administració demandada, en el sentit de que la decisió d'aquest procés no comportarà un benefici (ni tan sols indirecte) pel Sindicat recurrent, sinó que es tracta de la defensa d'interessos individuals de les persones afectades per la resolució impugnada. En efecte, la resolució impugnada de 30 de març de 2012, reconeix el percentatge d'assoliment d'objectius i autoritza l'abonament del complement de productivitat variable pel compliment d'objectius corresponent a l'exercici 2011 dels diversos professionals adscrits als corresponents serveis i d'acord amb les allegacions presentades pels interessats respecte la resolució provisional que publicava els resultats de l'avaluació dels objectius assignats per a l'exercici 2011. En base a això, reconeix el percentatge d'assoliment d'objectius als professionals que es relacionen en els Annexos i n'autoritza l'abonament. Per tant, es tracta d'una resolució dictada després de l'avaluació individualitzada de les fitxes de cada professional i de les allegacions presentades per aquests, de manera que, malgrat el reconeixement del percentatge d'assoliment i l'autorització de l'abonament s'efectuï en una sola resolució, això no obsta a l'afectació individual de la resolució a cadascun dels professions que relaciona en el seu Annex I. Per tant, la nul·litat de la resolució, en cas que recaigués sentència estimatòria, no comportaria un benefici pel Sindicat recurrent, sinó que per a cadascun del professionals afectats per aquella resolució. És més, encara que entenguéssim que suposaria un benefici per un determinat conjunt de persones això tampoc suposaria l'afectació a tot el collectiu, sinó a una suma d'interessos individuals.

Per tant, no es tracta, com defensa l'actora, estrictament de la defensa de la legalitat o de l'exigència del compliment d'un acord signat entre el Sindicat i l'ICS; sinó que es tracta de la pretesa anul·lació d'una resolució que tan sols afectaria a un determinat grup de persones, com a suma d'interessos individuals, essent aquestes les úniques que, en el seu cas, en sortirien beneficiades, no tot el collectiu representat pel Sindicat recurrent. Tant és així que la mateixa pètita de la demanda sollicita la nullitat de la resolució impugnada 'amb restabliment de les situacions jurídiques individualitzades', però sense concretar en quina mesura s'han de restablir les situacions jurídiques individualitzades ni a quines persones es refereixen. Tanmateix, hem de posar de relleu que consta que multitud de professionals afectats per aquestes resolucions han estat actuant individualment, ja des de fa temps, impugnant per separat cadascun d'ells les respectives resolucions de reconeixement d'objectius i abonament en un 50 %, ja sigui en via administrativa i/o posterior jurisdiccional, en defensa dels seus interessos individuals, havent recaigut ja sentència en molts d'aquests procediments en diversos Jutjats del Contenciós-Administratiu tant de Barcelona com de Girona.

En relació a la legitimació activa dels Sindicats, reproduirem tot seguit part del Fonament Jurídic Segon de la sentència dictada per aquest Jutjat Contenciós-Administratiu número 6 el dia 27 de novembre de 2012, que resumeix la doctrina jurisprudencial dictada al respecte, en els següents termes:

'En cuanto a la falta de legitimación activa del sindicato recurrente, la STC 28/2009, de 26 de enero de 2009 (Sala 1ª, rec . 10292- 2006) establece lo siguiente: «en relación con la legitimación para acceder al proceso ha destacado el Tribunal que, al reconocer 'el art. 24.1 CE el derecho a la tutela judicial efectiva a todas las personas que son titulares de derechos e intereses legítimos, está imponiendo a los Jueces y Tribunales la obligación de interpretar con amplitud las fórmulas que las leyes procesales utilicen en orden a la atribución de [tal] legitimación activa' ( STC 42/1987, de 25 de febrero , FJ 2; también, entre otras, SSTC 195/1992, de 16 de noviembre, FJ 2 ; 85/2008, de 21 de julio, FJ 4 ; 119/2008, de 13 de octubre , FJ 4). En concreto, 'hemos precisado, con relación al orden contencioso-administrativo, que el interés legítimo se caracteriza como una relación material unívoca entre el sujeto y el objeto de la pretensión (acto o disposición impugnados), de tal forma que su anulación produzca automáticamente un efecto positivo (beneficio) o negativo (perjuicio) actual o futuro pero cierto, debiendo entenderse tal relación referida a un interés en sentido propio, cualificado y específico, actual y real (no potencial o hipotético). Se trata de la titularidad potencial de una ventaja o de una utilidad jurídica, no necesariamente de contenido patrimonial, por parte de quien ejercita la pretensión, que se materializaría de prosperar ésta' ( STC 52/2007, de 12 de marzo , FJ 3; también, entre otras, SSTC 252/2000, de 30 de octubre, FJ 3 ; 73/2006, de 13 de marzo , FJ 4).» Añadiendo la STC 139/2010, de 21 de diciembre de 2010, (Sala 2ª, rec. 7365/2006 ) «interés legítimo, 'real y actual, que puede ser tanto individual como corporativo o colectivo y que también puede ser directo o indirecto, en correspondencia con la mayor amplitud con la que se concibe en el texto constitucional la tutela judicial de la posición del administrado y la correlativa necesidad de fiscalizar el cumplimiento de la legalidad por parte de la Administración' ( STC 195/1992, de 16 Nov ., FJ 4).»

Por tanto, y partiendo de que el problema planteado de la falta de legitimación activa debe ser examinado en relación con las concretas circunstancias del caso, la cuestión suscitada se centra en determinar si el sindicato recurrente ostenta ese 'interés legítimo' entendido como relación material unívoca con el acto o resolución impugnada, de forma que la anulación pretendida le produzca un beneficio actual o futuro pero cierto, teniendo en cuenta que puede ser tanto individual como corporativo o colectivo y también puede ser directo o indirecto.'

En aplicació d'aquesta doctrina jurisprudencial no pot afirmar-se l'existència d'un interès legítim en el Sindicat recurrent en aquest cas, entès com a relació material unívoca amb la resolució impugnada, motiu pel qual ha de ser estimada aquesta causa d'inadmissibilitat del recus al·legada per la demandada, prevista en l' article 69.b LJCA .

QUART.- A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret, com és el cas.

Vistos els preceptes legals citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

He resolt declarar la inadmissibilitat del recurs interposat per CANDIDATURA AUTÒNOMA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA, COORDINADORA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE LA SANITAT DE CATALUNYA (CATAC-CTS) contra l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, d'acord amb allò previst a l' article 69.b de la Llei jurisdiccional , sense costes.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que es pot interposar

recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l'article 81 de

la Llei jurisdiccional. Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública .En dono fe.

.