Sentencia Administrativo Nº 17/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 6, Rec 1/2014 de 10 de Diciembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ CASSACIÓ

RECURS DE CASSACIÓ EN INTERÈS DE LA LLEI núm. 1/2014

S E N T È N C I A NÚM. 17/2014

Il·lm. Sr. President:

Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Il·lms. Srs. Magistrats

Eduardo Barrachina Juan

Alberto Andrés Pereira

Francisco López Vázquez

Montserrat Figuera Lluch

Barcelona, 10 de desembre de 2014

La Secció de Cassació en interès de llei de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, constituïda per a l'examen d'aquest recurs de cassació en interès de llei, interposat pel Procurador Jordi Fontquerni Bas en representació de l'Institut Català de la Salut, contra la sentència núm. 377/2013 de 4 de novembre de 2013, que va dictar el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona en el recurs núm. 468/2012 .

Antecedentes

PRIMER.- L'Institut Català de la Salut ha interposat aquest recurs de cassació en interès de la llei contra la Sentència núm. 377/2013, de 4 de novembre, que va dictar el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona en el recurs de procediment abreujat 468/2012.

SEGON.- Un cop admès a tràmit el recurs, es van rebre les actuacions originals del Jutjat i es va citar a termini tots aquells qui hi eren part. La part actora en el recurs contenciós administratiu no va comparèixer i es va tenir per perdut aquest dret. Prèvia audiència del Ministeri Fiscal, que va demanar la desestimació d'aquest recurs, es va assenyalar dia per a la votació i decisió, que han tingut lloc el dia 25 de novembre de 2014.

TERCER.- En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals.

Hi ha estat ponent la Il·lma. Sra. Eduardo Barrachina Juan

Fundamentos

Primer.- Constitueix l'objecte del recurs contenciós administratiu, que va acabar per la Sentència que és objecte d'aquest recurs de cassació, la impugnació de la resolució de reconeixement del percentatge d'assoliment d'objectius dels professionals i que autoritza el pagament de retribucions del complement de productivitat variable corresponent a l'assoliment dels objectius de l'any 2011.

En aquesta resolució s'acorda l'abonament de l'import corresponent al percentatge d'assoliment obtingut per l'actora, minorat en un 50% per aplicació de l' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 (LLP 2012).

L'actora va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució esmentada. La Sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona va acordar l'estimació del recurs plantejat, per entendre que la resolució impugnada realitza una interpretació contrària a la Constitució, incidint en aquelles situacions ja consolidades i que la reducció de la quantia del complement de productivitat només podia afectar el complement de productivitat meritat l'any 2012, però en cap cas el del 2011, i condemnava l'Institut Català de la Salut a l'abonament del 50% del complement que se li havia minorat.

Segon.- La doctrina jurisprudencial, entre d'altres, les sentències del Tribunal Suprem, de 28 de gener de 2003 , 14 de juny de 2004 , 22 de febrer de 2005 , 30 de gener de 2006 i 7 de gener i 12 de febrer de 2012 configuren el recurs de cassació en interès de Llei com un recurs extraordinari dirigit exclusivament a fixar la doctrina legal o la jurisprudència; per aquest motiu no pot afectar la situació particular derivada de la Sentència contra la qual es recorre, quan aquell qui està legitimat per interposar-lo estimi que la resolució dictada és greument danyosa per a l'interès general i errònia. Es tracta, segons les resolucions esmentades, d'un remei excepcional i subsidiari, només factible quan la sentència impugnada sigui ferma i no s'hi pugui interposar cap recurs de cassació tant en la seva modalitat ordinària com 'per a unificació de doctrina'; de tal forma que, a més dels requisits formals i processals legalment exigits, requereix ineludiblement que la doctrina que assenti la sentència sigui errònia i greument danyosa per a l'interès i que es proposi amb la claredat i exactitud necessàries la doctrina legal que es postuli.

Tal com ja s'ha apreciat i assenyalat en les sentències dictades per aquest Tribunal en els recursos de cassació en interès de la Llei 10/2013 , 2/2014 , 7/2014 i 8/2014 on l'institut Català de la Salut va plantejar la mateixa qüestió que planteja en aquest recurs, concorren en el cas examinat els pressupòsits processals previstos en l' article 101.4, en relació amb l ' article 100, tots dos de la Llei de la jurisdicció , ja que: a) el recurs s'interposa contra una sentència que ha dictat en única instància un jutjat contenciós administratiu; b) és deduït per l'Institut Català de la Salut, Administració pública que té interès legítim en l'assumpte; c) es qüestiona la interpretació i l'aplicació correctes de normes emanades de la comunitat autònoma de Catalunya que han estat determinants de la decisió objecte de recurs, i d) finalment, la doctrina que conté la sentència impugnada seria greument danyosa per a l'interès general, en el cas que es considerés errònia.

Tercer- L'Institut Català de la Salut sol·licita que es declari com a doctrina legal que l' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, quan estableix 'Durant l'exercici del 2012 el personal estatutari de l'Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable' ha de ser interpretat en els següents termes:

'L'import màxim de l'incentiu a percebre en concepte de complement de productivitat variable per compliment d'objectius a abonar el mes d'abril de l'any 2012 es redueix al 50% de l'import màxim fixat per l'any anterior'.

Quart.- El complement de productivitat variable de referència que està previst a l' art. 43.2.c) de la Llei 55/2003 , de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, es desenvolupa pel que fa a l'ICS, en l'apartat 6.2 del II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, aprovat per l'Acord de Govern de la Generalitat de 10 d'octubre de 2006. I d'acord amb l'últim incís de l'apartat 6.2.3 de l'acord, el procediment per a la fixació, avaluació i tramitació del pagament del complement es fixa d'acord amb la Instrucció 1/2008, de 21 de gener, que preveu dues fases diferenciades per tal que en neixi el dret a la percepció. Un primer moment que és la fixació d'objectius i que té lloc al darrer trimestre de l'any natural anterior al període de referència. Un moment posterior que consisteix en l'avaluació final dels objectius, que haurà de finalitzar el darrer dia del mes de febrer posterior al període de referència, després del qual s'obre un termini de 10 dies per a al·legacions i, finalment, es dicta la resolució administrativa de reconeixement o no del dret a percebre el complement. El període que es té en consideració a efectes de l'activitat a realitzar és un any determinat, però el procés d'avaluació i el dret a percebre el complement es realitza l'any posterior i s'abona en la nòmina del mes d'abril d'aquest any d'acord amb l'apartat 10 de la Instrucció.

Es tracta, així mateix, d'un complement variable la percepció del qual en relació amb un període concret no està assegurada. No es tracta d'una retribució fixa o previsible de percebre periòdicament cada mes o anualment.

Cinquè.- L' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 estableix:

El personal estatutari dels serveis de salut inclòs l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei 3/1987, de l'11 de setembre, sobre retribucions del personal estatutari de l'Institut Nacional de la Salut, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, percep les retribucions segons el que estableix l'apartat 1 d'aquest article, a més dels complements de carrera i d'atenció continuada, els quals no experimenten cap increment respecte de l'exercici del 2011. Durant l'exercici del 2012 el personal estatutari de l'Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable.'

Segons el tenor del precepte i la finalitat de la llei on s'inclou, és clar que el que pretén el legislador es reduir l'any 2012 en un 50% les percepcions del personal estatutari en concepte de productivitat variable per reduir així les despeses de la partida de personal i reduir el conjunt del dèficit públic.

La Llei de pressupostos fixa cada any els imports retributius que ha d'abonar al personal públic aquella anualitat d'acord amb l' art.21 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic que estableix que les quanties de les retribucions bàsiques i l'increment de les quanties globals de les retribucions complementàries dels funcionaris s'han de reflectir a cada exercici pressupostari en la llei de pressupostos corresponent.

Així mateix, de conformitat amb l' article 28 del Decret llei 3/2002, de 24 de desembre , pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya :

'L'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural i s'imputaran:

a) Els drets liquidats durant aquell any mateix, encara que procedeixin d'exercicis anteriors.

b) Les obligacions reconegudes fins al 31 de gener de l'any següent, corresponents a qualsevol mena de despeses efectuades abans d'acabar l'exercici pressupostari amb càrrec als crèdits respectius.'

Sisè.- El complement de productivitat variable de constant referència es liquida durant l'exercici 2012, encara que es refereixi a una activitat professional realitzada l'any anterior. L'obligació de pagament es reconeix mitjançant la corresponent resolució administrativa tot seguint el procediment previst a la Instrucció 1/2008, l'any 2012 i amb càrrec al crèdit de l'any 2012. És així la Llei de pressupostos de l'any 2012 la que preveu el pagament d'aquest complement en relació amb el rendiment de l'any 2011 i la que ha d'incloure la corresponent partida pressupostària. I és per això la Llei de pressupostos de l'any 2012 la que redueix la quantia del complement que es paga a càrrec d'aquell exercici pressupostari atès que, d'acord amb el principi d'anualitat pressupostària recollit a l' art. 134.1 CE , l'estimació d'ingressos i l'autorització de despeses que la Llei de pressupostos efectua tenen una vigència temporal limitada a l'any natural. Per tot això la Llei de pressupostos de l'any 2012 no pot preveure el pagament ni la quantia del complement que s'haurà de fer efectiu el 2013.

Setè.- Per tot l'anterior tot estimant el recurs de cassació formulat per l'Institut Català de la Salut contra la Sentència, de 4 de novembre de 2013, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona es fixa la següent doctrina legal :

'Que l' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, quan estableix ' Durant l'exercici del 2012 el personal estatutari de l'Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable' ha de ser interpretat en els següents termes:

'L'import màxim de l'incentiu a percebre en concepte de complement de productivitat variable per compliment d'objectius a abonar el mes d'abril de l'any 2012 es redueix al 50% de l'import màxim fixat per l'any anterior'.

No és procedent efectuar cap pronunciament sobre la imposició de costes.

Vistos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent.

Fallo

Estimar el recurs de cassació formulat per l'Institut Català de la Salut contra la Sentència de 4 novembre de 2013 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona , sense costes i es fixa la següent doctrina legal :

'Que l' article 26.3 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer , de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, quan estableix ' Durant l'exercici del 2012 el personal estatutari de l'Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable' ha de ser interpretat en els següents termes:

'L'import màxim de l'incentiu a percebre en concepte de complement de productivitat variable per compliment d'objectius a abonar el mes d'abril de l'any 2012 es redueix al 50% de l'import màxim fixat per l'any anterior'.

Vistos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent.

Publiqueu la part dispositiva d'aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, als efectes previstos en l' article 101.4 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i al Ministeri Fiscal i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs. Expediu-ne un testimoniatge i uniu-lo a les actuacions.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.