Sentencia Administrativo Nº 17/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 642/2011 de 05 de Febrero de 2015

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Recurs núm.: PO 642/11 B

Part actora:

Part demandada:

SENTÈNCIA NÚM.

Barcelona, a 5 de febrer de 2015

Margarita Cuscó Turell, magistrat jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 6 de la província de Barcelona, he vist el recurs promogut per Ramón , representat pel Procurador D. Jesús Miguel Acín Biota contra l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Comunitat de Propietaris del Carrer DIRECCION000 núm. NUM000 - NUM001 de Cornellà de Llobregat

Antecedentes

Primer.El dia 19 de desembre de 2011 va entrar en el Deganat dels Jutjats Contenciosos administratius d'aquesta ciutat l'escrit d'interposició d'aquest recurs en el què s'impugnen les resolucions següents:

- Decret 4921/11 de 18 de juliol de 2011 en virtut del qual es desestimen les al·legacions presentades pel recurrent i s'acorda confirmar la resolució núm. 319/11 de 27 de gener i l'ordre de retirada de la instal·lació.

- Decret 7008/11 de 11 d'octubre en virtut del qual es desestima el recurs de reposició interposat contra l'anterior resolució.

Posteriorment per interlocutòria de 26 d'abril de 2012 el present va ser ampliat al Decret 9498/11, de 23 de desembre que acorda requerir novament al recurrent com a propietari de la finca ubicada al C. DIRECCION000 , NUM000 NUM002 NUM003 , perquè en el termini d'un mes procedeixi a ' executar les mesures de restauració de la realitat física / jurídica alterades i retirar la construcció il·legal, i acorda imposar una primera multa coercitiva de 600 euros.'

Segon. L'administració demandada va contestar a la demanda en la que, després d'al·legar els fonaments que va entendre escaients al seu dret, va sol·licitar la desestimació del recurs. En aquest mateix sentit i aquesta mateixa pretensió va formular la codemandada. Mitjançant decret de 31 de juliol de 2012 el secretari judicial va fixar la quantia d'aquest plet en indeterminada superior a 18.000 euros. Oberta la fase probatòria, es va admetre i practicar la sol·licitada per les parts, amb el resultat que figura a les actuacions. Finalment, únicament la part actora i demandada van formular conclusions en què van ratificar les pretensions respectives. Mitjançant providència de 5 de febrer de 2015 van quedar els autes conclusos per a dictar sentència.

Fundamentos

Primer.- Per a l'anàlisi d'aquest recurs convé precisar quin és el seu objecte que ha estat delimitat per l'actora en virtut de la càrrega processal que li imposa la llei jurisdiccional i que es concreta en les resolucions següents:

- Decret 4921/11 de 18 de juliol de 2011 en virtut del qual es desestimen les al·legacions presentades pel recurrent i s'acorda confirmar la resolució núm. 319/11 de 27 de gener i l'ordre de retirada de la instal·lació.

- Decret 7008/11 de 11 d'octubre en virtut del qual es desestima el recurs de reposició interposat contra l'anterior resolució.

Posteriorment per interlocutòria de 26 d'abril de 2012 el present va ser ampliat al Decret 9498/11, de 23 de desembre que acorda requerir novament al recurrent com a propietari de la finca ubicada al C. DIRECCION000 , NUM000 NUM002 NUM003 , perquè en el termini d'un mes procedeixi a ' executar les mesures de restauració de la realitat física / jurídica alterades i retirar la construcció il·legal, i acorda imposar una primera multa coercitiva de 600 euros.'

Segon.- Per a l'adequada resolució d'aquest assumpte cal tenir en compte els següents antecedents:

1.- En data 1-12-2010 va tenir entrada en el Registre general de l'Ajuntament demandat denuncia formulada pels Srs. Hugo i Norberto en nom de la Comunitat de propietaris DIRECCION000 , NUM000 , del fet d'existir en el terrat de l'edifici una caseta prefabricada de fusta tipus bungalow.

2.- En data 7-12-2010 s'emet informe de l'inspector municipal d'obra privada segons el qual es comprova que hi ha construïda una caseta de fusta d'uns 3 x 2 m. Aproximadament a la terrassa privativa.

3.- En data 21-1-2011 s'emet informe de la Directora d'Acció Territorial i Habitatge que conclou que ' les obres realitzades són il·legalitzables, s'ha sobreposat l'alçada reguladora màxima que marca el Pla General Metropolità'.

4.-En data 27-1-2011 mitjançant Decret núm. 319 s'acorda incoar expedient per a la restauració de la legalitat urbanística i ordenar al Sr. Ramón , com a propietari de la finca per a que en el termini de 2 setmanes iniciï les mesures de restauració de la realitat física /jurídica alterades. Decret que es notifica en data 31-1-2011.

5.-En data 17-2-2011 el recurrent presenta al·legacions.

6.- Per Decret núm. 4921 de 18-7-2011 es desestimen les al·legacions presentades i s'acorda confirmar la resolució núm. 319/11, de 27 de gener i l'ordre de retirada de la instal·lació.

7.- En data 6-9-2011 el recurrent presenta recurs de reposició.

8.- Per decret 7008 de 11-10-2011 s'acorda desestimar el recurs interposat. Decret que es notifica al recurrent el 18-10-2011.

9.- Per Decret 9498 de 23-12-2011 s'acorda requerir novament al recurrent perquè en el termini d'un mes procedeixi a ' executar les mesures de restauració de la realitat física / jurídica alterades i retirar la construcció il·legal, i acorda imposar una primera multa coercitiva de 600 euros.'

Tercer.-Es tracta, per tant, de la impugnació d'un expedient de restauració de la legalitat urbanística alterada no d'un expedient sancionador. La jurisprudència és clara en aquest sentit com es desprèn de la sentència del TSJC núm. 569/2006, de 22 de juny que assenyala:

'Y ello es así por las siguientes razones:

1.- En todo caso no resulta ocioso referir que no nos hallamos ante estricta materia sancionadora sino de la tan sentida protección de la legalidad urbanística - artículos 191 y siguientes de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , en su redacción originaria y especialmente artículos 194 y 197 y siguientes de ese texto legal.-

2.- Resultando pacífica la apreciación que resulta de aplicación la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña -que, por lo demás, regula expresamente el supuesto de caducidad en materia de protección de la legalidad urbanística, en su artículo 194 -no debe olvidarse que en la operatividad de la protección de la legalidad urbanística no deben devaluarse ni amalgamarse improcedentemente los procedimientos administrativos que se exigen para llegar finalmente a los pronunciamientos de rigor que, como debe ser sabido, tienen su mirada puesta en volver al estado originario manteniendo en sus términos la legalidad urbanística.'

Quart.- El decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme, vigent ratione temporis, regula la protecció de la legalitat urbanística tot assenyalant que l'exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística dona lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents:

a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.

b) La imposició de sancions.

c) La determinació dels danys i els perjudicis causats (art 199).

La tramitació dels expedients de protecció de la legalitat urbanística s'ha d'ajustar al que estableix la legislació reguladora de l'exercici de la potestat sancionadora , amb les especificitats assenyalades per aquesta Llei (art 200.1). I en el cas que les mesures de restauració i de determinació de danys i perjudicis s'adoptin mitjançant procediments específics, aquests s'han d'ajustar al que estableix la legislació de procediment administratiu comú, amb les especificitats assenyalades per aquesta Llei (art 200.2).

Pel que fa al procediment de restauració de la legalitat urbanística, l'article 205 preveu un primer tràmit d'incoació seguit d'una resolució de suspensió provisional de les actuacions. Acte seguit correspon el termini d'audiència i la posterior confirmació o modificació de la resolució de suspensió en el termini de 15 dies immediatament posterior a la finalització del termini d'audiència. En aquesta mateixa resolució cal incloure un requeriment per tal que el titular legalitzi les actuacions o les ajusti a la llicència obtinguda, llevat que les obres siguin manifestament il· legalitzables. En el supòsit que s'hagi considerat,ja inicialment, que les obres són manifestament il·legals, n'ha d'acordar l'enderroc

L'acora al·lega com primer motiu de recurs la caducitat de l'expedient per haver transcorregut el termini de 6 mesos legalment establert. Cal tenir en compte que l' article 202 del Decret legislatiu 1/2010 estableix: 'Els procediments de protecció de la legalitat urbanística caduquen si, un cop transcorregut el termini màxim de sis mesos per a dictar resolució, aquesta no ha estat dictada i notificada. Aquest termini resta interromput en els supòsits a que es refereix la legislació de procediment administratiu comú, i per tot el temps que calgui per a fer les notificacions mitjançant edictes, si escau.'

Per a calcular el termini de caducitat cal comptar com dies a quoel de l'adopció de l'acord o resolució d'iniciació i com dies ad quemel de la notificació de la resolució final ( article 44 de la Llei 30/92 ). Així doncs, donat que l'acord d'inici del procediment s'adopta en data 27 de gener de 2011 i que el procediment finalitza amb l'acord de 18 de juliol de 2011 que es notifica el dia 2 d'agost de 2011, és clar que el termini de sis mesos es va esgotar abans de la comunicació de la resolució definitiva per la qual cosa, cal estimar aquest recurs i anul·lar les resolucions impugnades per no ser ajustades a dret.

Quart.- A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret.

En conseqüència, procedeix imposar les costes a la part demandada fins un màxim de 1000 euros.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

He resolt estimar el recurs interposat i anul·lar les resolucions impugnades, amb imposició de les costes processals a la demandada fins un màxim de 1000 euros.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública. En dono fe.