Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 17 DE BARCELONA
Recurs nº:
235/2014 M1 - Recurs ordinari
Part actora:
Esther Y
Florinda
Representant part actora:
MONICA BANQUE BOVER
Part demandada:
AJUNTAMENT ARENYS DE MAR
Representant part demandada:
JORDI SALBANYÀ I BENET
SENTÈNCIA NÚM. 173/16
Barcelona, sis de maig dos mil setze.
Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Mónica Banque Bover, en representació de
Esther y
Florinda assistits pel lletrat Pablo M. Garrido Pérez contra l'Ajuntament de Arenys de Mar, representat i assistit pel lletrat Jordi Salbanyà i Benet. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents
Antecedentes
Primer.
El dia 21/05/14 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.
Segon.-
Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 05/06/14 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.
Tercer.
Mitjançant un Decret de 09/07/15 es va fixar la quantia en indeterminada . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora no en va demanar i la demandada va demanar interrogatori, documental i pericial. Cap prova es va practicar
Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, es va formular tesis del art 33 i desprès, a través d'una provisió de 4.5.16 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.
Cinquè.
En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.
Sisè.Objecte del recurs.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de
Esther y
Florinda contra l'Acord de 19 de febrer de 2014 que va aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques per a la licitació dels serveis de temporada d'estiu a les platges d'Arenys de Mar, i la resolució de 19 de març de 2014 que va desestimar el recurs de reposició interposat contra l'anterior.
Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.
La part actora exposa uns antecedents de fet als quals em remeto. El plec de clàusules impugnat tenia per objecte atorgar autoritzacions per a l'exportació temporal dels serveis de temporada a les platges del terme municipal i com a condicions establertes en els costos, subministraments d'instal·lacions i funcionament dels quiosquets anessin a càrrec dels autoritzats disposant d'un termini d'amortització de 10 anys, la qual cosa és impossible. El plec es remet a l'
article 155
57 a
161 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i quant a l'atorgament de les autoritzacions no es compleix amb la legalitat vigent ja que la normativa aplicable és la prevista en la Llei 33/2003 de 3 de novembre de Patrimoni de les Administracions Públiques i Reglament Català del Patrimoni de les Entitats Locals. La concessió és per a la temporada 2014 amb possibilitat de pròrroga per 10 anys, la qual cosa és impossible atès que no poder anar més enllà de l'any curs. Els criteris d'adjudicació aplicats la converteixen en una subhasta, no és creïble que el redactat de les càrregues administratives fos el 30 de gener de 2014 ja que el projecte d'establiment va ser de data posterior la qual cosa conculcar els principis de legalitat i temporalitat i reconeixement de les persones. L'informe d'intervenció de 7 de febrer de 2014 reconeix que la normativa aplicable és el
Reglament de Patrimoni de les Entitats Locals i es va vulnerar l'article 66 d 'aquest reglament en relació amb el 96 de la Llei 33/2003 que estableixen la necessitat d'exposició al públic en el tauler d'anuncis i publicació en el butlletí oficial de la província per un termini de 30 dies. Com a fonaments de dret al·lega el deure concedir un termini de comunicació pública per al coneixement del plec de condicions administratives que regulen el sistema d'autorització per a utilització d'un bé de domini públic el que infringeix el principi de publicitat. L'article 111 del reglament de costes estableix que els Ajuntaments poden sol·licitar respectives autoritzacions per a l'exportació de serveis en temporada de platja per un termini que no podrà excedir d'un any, pesar de la qual cosa disposa que s'ofereix per un podi dos o temporada de 10 anys. Els criteris d'adjudicació de la clàusula 19ª del plec de clàusules administratives suposen derivar el procés de licitació a una mera subhasta. Per tot això sol·licita que dicti sentència per la qual:
Que la aprobación por el Pleno, en fecha 19 de febrero, del pliego de cláusulas administrativas que ha de regir el otorgamiento de las autorizaciones municipales para la exportación de servicios de temporada en las playas d'Arenys demàs, número de expediente
NUM000 , sea infringido la normativa legal de aplicación que regula, tanto el período mínimo de información pública para efectuar alegaciones y/o reclamaciones por los interesados, como el período máximo de autorización, así como necesario equilibrio en les criterios de adjudicación.
Que no siendo conforme a derecho procedimiento llevado a cabo por la corporación local demandada, se declare la nulidad del acuerdo y de todo el procedimiento posterior por haberse adoptado la absoluta contravención con la legalidad vigente, de conformidad con lo previsto en el
artículo 62.1 Ley 30/1992, de 26 de noviembre , de régimen jurídico de las administraciones públicas.
Que se condene en costas de la administración pública demandada
L'administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega en primer lloc una relació de fets a la qual em remeto i com a fonaments de dret presenta unes consideracions generals sobre la naturalesa jurídica de les autoritzacions per explotar serveis de temporada a les platges, i a continuació en relació amb la pretensió d'anul·labilitat dels actes administratius per part de la recurrents, nega la vulneració del període d'informació pública. Nega que s'hagi vulnerat el període màxim d'autorització administrativa. Els criteris d'adjudicació són els propis d'un concurs i per res els de una subhasta. Per tot això sol·licita que es desestimi el recurs amb imposició de costos.
Fundamentos
PRIMER. -Malgrat que l'escrit de demanda emmalalteix de la necessària separació entre fets i fonaments de dret, s'entén que el recurs s'articula entorn de tres motius que són els següents:
Infracció de la normativa aplicable en el que fa referència a l'existència d'un termini de comunicació pública per a reconeixement del llibre de condicions administratives, segons estableix l'
article 66 Decret 236/1988 en relació amb el
96 llei 3/2003 .
Infracció del reglament de la Llei de Costes que preveu un termini màxim de venciment d'un any.
Els criteris d'adjudicació establerts converteixen el procés de licitació en una subhasta.
Les recurrents van resultar adjudicatàries de sengles autoritzacions.
SEGON.-Els fets que han de tenir-se en compte per resoldre el cas son els següents:
El 22 de gener de 2013 el ple l'Ajuntament va aprovar inicialment el Pla de Gestió Integral de les Platges i Litoral d'Arenys de Mar
Es va sotmetre a informació pública, i es va presentar una al·legació que va ser desestimada.
Es va aprovar definitivament el 29 d'abril de 2014.
El 19 de febrer de 2014 el Ple de l'Ajuntament va aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques per a la licitació dels serveis de temporada d'estiu a les platges.
La recurrents van presentar recurs de reposició i posteriorment el present contenciós administratiu.
TERCER.-Els tres motius del recurs creen seriosos dubtes sobre la legitimació de les recurrents per defensar-ho, ja que aquesta acreditat que ambdues van ser adjudicatàries de sengles autoritzacions per a la instal·lació de quiosquets a la platja.
L'
art. 19.1 LRJCA exigeix 'dret o interès legítim'. Deixant de costat l'existència de dret, cal centrar-se en l'existència d'interès. El concepte d'interès implica que mitjançant la sentència que es dicti la part actora aconsegueixi un benefici de qualsevol tipus, que pot ser de caràcter econòmic, professional o fins a de caràcter moral, però sempre concret i específic i no genèric o abstracte, ni tampoc hipotètic, potencial o futur. En igual sentit que el benefici ha de considerar-se l'evitació d'un perjudici. En aquest sentit cal indicar que no existeix una acció pública en defensa abstracta de la legalitat.
En aquest sentit té dit la jurisprudència, TSJ Madrid de 23 octubre 2014, el següent:
'La reiterada jurisprudencia de la Sala de lo Contencioso Administrativo del
Tribunal Supremo en materia de legitimación , expuesta por todas en las Sentencias del Pleno de 31 de Mayo de 2.006 (rec. 38/2004
) ,
de la Sección Sexta de 10 de noviembre de 2006 (rec. 116/2004
) y
de la Sección Séptima de 11 de febrero de 2003 , recurso nº 53/2000
,
6 de abril de 2004
y
23 de abril de 2005 , recurso 6154/2002
y
20 de Mayo de 2011 (rec. 3381/2009
),se sintetiza en lo siguiente:
La legitimación es un presupuesto inexcusable del proceso e implica en el proceso contencioso-administrativo, una relación material unívoca entre el sujeto y el objeto de la pretensión, de tal forma que su anulación produzca automáticamente un efecto positivo (beneficio) o negativo (perjuicio), actual o futuro, pero cierto, que debe repercutir de manera clara y suficiente en la esfera jurídica de quien acude al proceso y este criterio lo reitera la jurisprudencia constitucional (por todas, en
SSTC núms. 197/88
,
99/89
,
91/95
,
129/95
,
123/96
y
129/2001
, entre otras), pudiéndose concretar algunos criterios interpretativos de la doctrina jurisprudencial en los siguientes puntos:
1.- Por interés, que la normativa vigente califica bien de 'legítimo, personal y directo' o bien, simplemente, de 'directo' o de 'legítimo individual o colectivo', y que obviamente es un concepto más amplio que el de derecho subjetivo, debe reputarse toda situación jurídica individualizada, caracterizada, por un lado, por singularizar la esfera jurídica de una persona respecto de las de la generalidad de los ciudadanos o administrados en sus relaciones con la Administración Pública, y dotada, por otro, de consistencia y lógica jurídico- administrativas propias, independientes de su conexión o derivación con verdaderos derechos subjetivos.
2.- Dicha situación, que, desde el punto de vista procedimental y procesal, supone una especifica relación de la misma con el objeto de la petición o pretensión que se ejercita, se ha extendido, después de la
Constitución, por el juego conjunto de los artículos 162.1.b) de la misma
,
28.1 .a) de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa
, y
31.1.a
) y
c
), y
2 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (Ley 30/1992, de 26 de noviembre
), a lo que, con más precisión, se titula 'interés legítimo', concepto que es mucho más amplio que el de interés personal y directo que utilizan algunos de dichos preceptos y que consiste en el que tienen aquellas personas que, por la situación objetiva en que se encuentran, por una circunstancia de carácter personal o por ser los destinatarios de una regulación sectorial, son titulares de un interés propio, distinto del de los demás ciudadanos o administrados y tendente a que los poderes públicos actúen de acuerdo con el ordenamiento jurídico cuando, con motivo de la persecución de sus propios fines generales, incidan en el ámbito de ese su interés propio, aunque la actuación de que se trate no les ocasione, en concreto, un beneficio o servicio inmediato.
3.- Ese interés, desde el punto de vista procedimental administrativo y procesal jurisdiccional, es una situación reaccional, en pro de la defensa y efectiva reintegración de lo que doctrinalmente se ha llamado el propio círculo jurídico vital, y, en evitación de un potencial perjuicio ilegítimo temido, está conectado con este concepto de perjuicio, de modo que el interés se reputa que existe siempre que pueda presumirse que la declaración jurídica pretendida habría de colocar al accionante en condiciones legales y naturales de conseguir un determinado beneficio material o jurídico o, incluso, de índole moral (sin que sea necesario que quede asegurado de antemano, que forzosamente haya de obtenerlo, ni que deba tener apoyo en un precepto legal expreso y declarativo de derechos), así como cuando la persistencia de la situación fáctica creada o que pudiera crear el acto administrativo ocasionaría un perjuicio, con tal de que la repercusión del mismo no sea lejanamente derivada o indirecta sino resultado inmediato de la resolución dictada o que se dicte o llegue a dictarse.
4.- Ese interés legítimo, que abarca todo interés material o moral que pueda resultar beneficiado con la estimación de la pretensión ejercitada (siempre que no se reduzca a un simple interés por la pura legalidad), puede prescindir, ya, de las notas de 'personal y directo', pues tanto la Jurisprudencia del Tribunal Supremo como la del
Tribunal Constitucional (en sentencias, entre otras, 60/1982, 11.10
,
62/1983, 11.7
,
160/1985, 28.11
,
24/1987
,
257/1988
,
93/1990
,
32
y
97/1991
y
195/1992
, y
autos 139/1985, 27.2
,
520/1987
y
356/1989
) han declarado, al diferenciar el interés directo y el interés legítimo, que éste no sólo es superador y más amplio que aquél sino también que es, por sí, autosuficiente, en cuanto presupone que la resolución administrativa a dictar ha repercutido o puede repercutir, directa o indirectamente, pero de un modo efectivo y acreditado, es decir, no meramente hipotético, potencial y futuro, en la correspondiente esfera jurídica de quien se persona.
5.- La genérica legitimación en la Ley Jurisdiccional que se establece a favor de corporaciones, asociaciones, sindicatos, grupos de afectados, uniones sin personalidad o patrimonios independientes o autónomos no ampara el puro interés por la legalidad, salvo en los limitados casos de la acción popular.
6.- Otro de los ejes sobre los que se ha producido la expansión del concepto de la legitimación activa ha sido la acentuación de la idea de los intereses colectivos o de grupo, como refleja la regulación que hoy hacen las Leyes 29/1998 y 1/2000, acogiendo la evolución iniciada por la jurisprudencia del Tribunal Supremo y continuada por el Tribunal Constitucional.
7.- Debe de recordarse asimismo el criterio fijado por el Tribunal Constitucional en el sentido de que las causas de inadmisión, en cuanto vienen a excluir el contenido normal del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, han de interpretarse en sentido restrictivo después de la Constitución (
Sentencia de 26 diciembre 1984
)porque en este caso el principio antiformalista y el principio «pro actione» inspiran la apreciación del cumplimiento de los requisitos legales expresados para propiciar un juicio de fondo que alcance lo más plenamente posible la tutela judicial efectiva proclamada en el
artículo 24 de la Constitución
A la vista d'aquesta doctrina, el Jutjat va presentar tesi de l'article 33 sobre la possibilitat d'inexistència d'interès, enfront de la qual cosa la part actora indica que té ple interès en el plet ja que els seus efectes s'encadenen directament en els seus interessos patrimonials, el seu negoci i la possibilitat de continuar exportant- ho entre els límits de la legalitat, i no sota interessos crematístics, subjectius i amb condicions i inassolibles, i el que persegueixen és continuar amb la seva activitat sota uns cànons legals i econòmics lògics i raonables.
Aquestes al·legacions tot i ser lògiques i comprensible des d'un punt de vista personal, demostren clarament, en primer lloc, que la conseqüència de l'èxit de la seva acció pot implicar-los conseqüències més pernicioses que beneficioses, ja que la declaració de nul·litat o anul·labilitat de les clàusules administratives porta a la nul·litat o anul·labilitat de l'adjudicació i amb això a la perduda de les parades adjudicades per les recurrents, amb la qual cosa òbviament cap benefici concret poden obtenir d'això.
Seguidament s'arriba a la conclusió que el que pretenen en realitat és, o bé una modificació de les condicions en les quals van obtenir la concessió, la qual cosa resulta impossible a la vista de la petita de la demanda on es demana expressament la nul·litat de les clàusules administratives, i per res es demana una modificació de les mateixes, ni es detallen que han de consistir.
O bé, una condemna de futur amb la finalitat que en els successius concursos l'Ajuntament s'ajustin les clàusules administratives a uns paràmetres diferents als utilitzats en aquest procediment.
En aquest cas estem davant un supòsit de falta d'interès ja que com es dit, no pot existir interès a agreujar una situació consolidada, o en tot cas no és acceptable que es defensi un interès futur en modificació de les condicions administratives per a properes adjudicacions, ja que l'interès ha de ser 'actual', i no és possible interposar demandes 'ad cautelam' en prevenció de futures actuacions administratives.
Encara que el supòsit no sigui el mateix, recordem que reiteradament el TSJC ve indicant que manca d'interès la persona que no participa en el concurs. Aquesta doctrina pot adaptar-se al cas present, en el sentit que tampoc té interès a sol·licitar la nul·litat que obté l'adjudicació al seu favor, ja que com es dit els perjudicis poden ser més grans que els beneficis.
En definitiva, tot això porta la inadmissió de la demanda segons l'
article 69 b) de la LRJCA .
QUART. -Tanmateix la inadmissió, ja anunciada, res no obsta per entrar breument en el fons de l'assumpte per indicar que la demanda tenia poques possibilitats de prosperar ja que és evident que l'autorització d'explotació es concedeix per a la temporada 2014, és a dir amb caràcter anual. Una altra cosa diferent és que existeixi la possibilitat de pròrroga fins a un màxim de 10 anys, i en aquest sentit els
articles 109 i
111 del Reglament de Costes no prohibeixen la pròrroga de l'autorització, ja que encara en el supòsit que es produeixi la pròrroga l'autorització sempre serà anual i mai decennal i a més, cada autorització anual precisarà d'un acte exprés del municipi. Amb això es facilita la labor administrativa i s'aconsegueix donar major estabilitat als adjudicataris.
I que tenint en compte que el plec de clàusules estableix diversos criteris de valoració, i no només el criteri econòmic d'increment del cànon, sinó fins a altres cinc més de contingut mitjà ambiental, segons es dedueix del criteri 19 del plec de clàusules administratives i tècniques, no pot entendre's que estem en presència d'una subhasta, sinó pròpia i exactament en una licitació administrativa .
CINQUÈ.-Quan a costes procedeix la seva imposició a la part actora. A la vista de les circumstàncies del cas s'estima convenient moderar el seu import fins a la quantitat de 200 €.
Fallo
NO ADMETOel recurs que han presentat
Esther y
Florinda contra el Acord de 19 de febrer de 2014 i la resolució de 19 de març de 2014 que va desestimar el recurs de reposició interposat contra l'anterior.
Amb expressa imposició de costes a les recurrents fins a un topall de 200 €.
Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.
Així ho mano i ho signo.
El magistrat jutge
Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.
