Sentencia Administrativo Nº 185/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 426/2014 de 08 de Julio de 2015

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona

Procediment abreujat núm. 426/14 M2

SENTÈNCIA nº 185/2015

Barcelona, vuit juliol dos mil quinze

Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el lletrat Ramon Raïc Trilla, en representació de Andrés , contra la Jefatura Provincial de Tráfico, representat i defensat pel lletrat Antonio Invernón Ramos . Dicto sentència en nom de SM el Rei.

Antecedentes

PRIMER.El dia 22/09/14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol· licitava que s'estimés en els termes que hi exposava.

SEGON.Mitjançant un Decret de 16/01/15, després d'esmenar els defectes apreciats, es va admetre el recurs i es va assenyalar el dia 19/06 enguany per celebrar-lo. Es va reclamar l'expedient administratiu.

TERCER.En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'això, les parts van presentar les seves conclusions i l'assumpte va quedar pendent de sentència.

QUART . En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, llevat del termini per dictar sentencia

CINQUÈ. OBJECTE DEL PROCEDIMENT.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Andrés contra la inadmissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra la resolució de 23 novembre 2013 que desestima el recurs presentat per l'actor contra la resolució que imposa una sanció de €1500 per falta de segur obligatori

.

SISÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.

La part actora exposa que la inadmissió del recurs de revisió no té en consideració la realitat dels fets ni el certificat expedit per l'asseguradora que ser. I que acredita l'existència d'assegurança des del dia 04/03/13 fins al dia 31/01/14, per tot la qual cosa sol·licita que s'anul·li la resolució i es revoqui la sanció imposada.

L' Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al·legant que el recurs extraordinari de revisió va ser considerat com una acció de nul·litat i va ser i admès. S'ha superat els terminis d'impugnació de la resolució del 26 novembre 2013. Quant al fons de l'assumpte al·lega la correcció de la sanció imposada, i en conseqüència sol·licita la desestimació de la demanda

Fundamentos

PRIMER.-Els fets que concorren en el present cas són els següents:

Es sanciona a l'interessat per conduir sense assegurança. Després dels tràmits procedents es va dictar la resolució de 10 octubre 2013 que imposa la sanció de €1500. Aquesta resolució és notificada a l'interessat i aquest interposa recurs de reposició.

El recurs de reposició es desestima mitjançant resolució de 26 desembre 2013. L'interessat presenta recurs extraordinari de revisió en data 27 gener 2014, tot i que no consta la notificació de la resolució de 26 desembre 2013, del text d'aquest recurs extraordinari de revisió es dedueix que el mateix va ser notificat.

En el recurs extraordinari de revisió l'interessat torna a exposar el que ja va dir en el seu recurs de reposició, és a dir que disposava de contracte d'assegurança.

La resolució de 7 abril 2014 és d'inadmissió de la sol·licitud de l'actor, i entén que es tracta d'una acció de nul·litat.

Com sigui que el recurs es dirigeix contra la resolució d'inadmissió no escau declarar la extemporaneïtat del recurs, cosa que si seria procedent si el acte recorregut fora la resolució sancionadora.

SEGON.-Si considerem que l'escrit de 27 gener 2014 implica l'exercici del recurs extraordinari de revisió, ens trobem que segons estableix l' article 118 de la Llei de Procediment Administratiu

'Contra los actos firmes en vía administrativa podrá interponerse el recurso extraordinario de revisión ante el órgano administrativo que los dictó, que también será el competente para su resolución, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

1.ª Que al dictarlos se hubiera incurrido en error de hecho, que resulte de los propios documentos incorporados al expediente.

2.ª Que aparezcan documentos de valor esencial para la resolución del asunto que, aunque sean posteriores, evidencien el error de la resolución recurrida.

3.ª Que en la resolución hayan influido esencialmente documentos o testimonios declarados falsos por sentencia judicial firme, anterior o posterior a aquella resolución.

4.ª Que la resolución se hubiese dictado como consecuencia de prevaricación, cohecho, violencia, maquinación fraudulenta u otra conducta punible y se haya declarado así en virtud de sentencia judicial firme.'

L'apartat primer de l'article 118 exigeix que l'error de fet resulti de documents incorporats a l'expedient i que aquests documents ostentin un contingut ostensible, manifest, indiscutible i evident per si mateix, sense necessitat de majors raonaments per exterioritzar-se forçosament per la seva contemplació i sense necessitat de majors raonaments, ni d'operacions valoratives de normes jurídiques, o de fets, l'existència d'un error. Precisament per aquest mateix motivo error de fet és alguna cosa que es refereix a una realitat independent de tota opinió, criteri particular o qualificació, havent de posseir les notes de ser evident indiscutible i manifest. ( Sentències del Tribunal Suprem de 5 de desembre de 1997 , 17 de juny de 1981 , 16 de gener de 1995 entre altres ) o com assenyala la sentència de 16 de juny de 1992 'l'error de fet ha de referir-se als pressupostos fàctics determinants de la decisió administrativa'.

El document de referència seria el certificat de la companyia asseguradora que l'interessat va aportar en el seu recurs de reposició. Aquest document no reuneix els requisits exigits segons la doctrina citada per fonamentar un recursos ordinaris revisió, i mes tenint explica que l'instructor va requerir perquè l'interessat aportés el document original de la pòlissa d'assegurança, a fi de poder determinar l'existència d'una possible contractació posterior a la denúncia i l'interessat mai va aportar, ni ha aportat fins avui aquest document. Efectivament, l'assegurança cobreix el dia en què va ser sancionat però el document no acredita la data de la contractació i sens dubte existeix la sospita o dubte d'haver-se contractat amb posterioritat a la sanció a la vista que la data d'expedició de rebut és 8 març 2013 i que les dades de la DGT assenyalen al vehicle com no assegurat.

Per tant, no existeix cap motiu per aplicar l'article 118 LP

TERCER.-La inadmissió es produeix per entendre que es tracta d'una acció de nul·litat i ser la mateixa manifestament improcedent com a tal, i això és absolutament cert, i a la vista de l'article 102 LPA, la inadmissió és correcta.

En conseqüència ens trobem amb que no concorre el supòsit de recurs extraordinari de visió segons l'article 118, ni tampoc el de nul·litat de l'article 102 LPA, amb la qual cosa cal confirmar l'acte administratiu recorregut i en conseqüència desestimar la demanda.

És de notar que a cap moment l'interessat ha acreditat la data de la contractació, malgrat haver estat requerit a aquests efectes, i la data de contractació és el veritablement essencial en el cas. Es tracta d'un document que està a la disposició de l'interessat, per la qual cosa aquest hagués pogut presentar-ho sense problemes o dificultat de cap tipus, malgrat la qual cosa no ho ha fet. Per això no s'estima procedent acordar que l'interessat present el seu extracte bancari per acreditar el pagament de la pòlissa, ja que aquest estrat bancari també ho hagués pogut presentar l'acte del judici, i no ho va fer. I tampoc ha aportat el document reiteradament reclamat del contracte. Es de senyalar que l' article 78,2 LRJCA exigeix que l'actor presenti en el seu escrit de demanda els documents en els quals fonamenti el seu dret.

QUART.La quantia és de 1.500 €.

CINQUÈ.-No escau imposició de costes per originar l'assumpte dubtes de fet.

Fallo

DESESTIMOel recurs presentat per Andrés , contra la inadmissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra la resolució de 23 novembre 2013 que desestima el recurs presentat per l'actor contra la resolució que imposa una sanció de €1500 per falta de segur obligatori. I CONFIRMOel acte administratiu objecte del recurs.

Sense costes

Contra aquesta sentència no escau cap mena recurs, per la qual cosa és ferma.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.