Sentencia Administrativo Nº 185/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 168/2014 de 06 de Mayo de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÒS-ADMINISTRATIU Nº 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 168/2014 -F2 Procediment abreujat

Part actor: Valeriano

Representant part actor: ALFREDO MARTINEZ SANCHEZ

Part demandada: AJUNTAMENT DE CABRERA DE MAR; CIA. D'ASEGURANCES AXA; AGENCIA CATALANA DE L'AIGUA

Representant part demandada: Amigó Alex Subirachs; RAÚL GONZALEZ GONZALEZ Y LLETRAT DE LA GENERALITAT

SENTÈNCIA Nº 185/2016

Barcelona, sis de maig dos mil setze

Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Alfredo Martínez Sánchez en representació de Valeriano , assistit per la lletrada Eva Candelich Sánchez contra Agencia Catalana de l'Aigua, representada y defensada pel lletrat Josep Mollevi Bortolo, Cia d'Asegurances Axa, representada pel procurador Raúl González González i defensada per la lletrada Cristina Tejedor García, i l'Ajuntament de Cabera de Mar, representat i defensat pel lletrat Alex Subirats Amigó. Dicto sentència en nom de SM el Rei.

Antecedentes

PRIMER.El dia 10/04/14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol·licitava que s'estimés en els termes que hi exposava.

SEGON.Mitjançant un Decret de uno/09/14, després d'esmenar els defectes apreciats, es va admetre el recurs i es va assenyalar el dia 22/04/14 enguany per celebrar-lo. Es va reclamar l'expedient administratiu.

A aquest procediment es va acumular el PA 105/ 15 del Jutjat 1 de Barcelona seguit per Valeriano contra l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

TERCER.En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'això, les parts van presentar les seves conclusions i l'assumpte va quedar pendent de sentència.

QUART . En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, llevat del termini per dictar sentencia

CINQUÈ. OBJECTE DEL PROCEDIMENT.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Valeriano , contra la resolució de l'Agencia Catalan de l' Aigua de 23 de gener de 2014 que inadmet la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada el 10 de desembre de 2013. I quant al procediment acumulat el seu objecte és la desestimació per silenci administratiu de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada contra l'Ajuntament de Cabrera de Mar el 27/03/14.

SISÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.

La part actora exposa que el 15 de maig de 2013 sobre les 21, 10 hores el recurrent conduïa el vehicle de la seva propietat i va passar pel pas subterrani del Torrent dels Vinyals on es va trobar amb 50 cm d'aigua per la qual cosa el vehicle va quedar aturat, sense que existís cap senyal de prohibició, l'aigua va arribar a uns 175 cm d'altura, va cridar la policia local que li va comunicar que no podia fer res fins que no para de ploure i l'aigua no va ser extreta fins al dia 17 sobre les 11 hores, produint danys molt greus en el vehicle. La causa directa va ser que no es tanqués el pas als vehicles i el retard a retirar l'aigua. Els danys ocasionats ascendeixen a 3600 € al·lega fonaments de dret i sol·licita que es dicti sentència condemnant a les administracions demandades al pagament de la quantitat reclamada de 3600 €, més interessos legals i costes.

L'Agencia Catalan de Al'igua i la seva asseguradora, s'oposen a la demanda al·legant inadmissibilitat per falta de competència ja que no són de la seva competència les qüestions de tràfic, circulació viària, senyalització o il·luminació de passos o qüestions relatives a la seguretat de les persones que transitin per passos subterranis, sent tot això competència municipal. Subsidiàriament s'oposa al fons de l'assumpte i per tot això sol·liciten que s'inadmeti la demanda.

L'Ajuntament de Cabrera de Mar s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega una exposició de fets a la qual em remeto i com a fonaments de dret al·lega l'existència d'incoherències en l'hora i en el lloc on es diu va succeir l'accident, es presumeix que el vehicle es trobava la platja i el seu recorregut pel Torrent fou capo a la ciutat , i a l'entrada hi existeix senyalització de perill d'inundació i marques sobre l'altura de l'aigua, així com avisos sobre la circumstància de tractar-se d'un pas inundable i falta de responsabilitat l'Ajuntament per conductes negligents. L'actuació de la actora és negligent. Per tot això sol·licita que es desestimi la demanda amb costes

SETÈ.-La quantia es de 3600 € .

Fundamentos

PRIMER. -D'Entrada s'ha d'examinar les al·legacions de ACA sobre incompetència d'aquesta entitat per assumir el procediment, al·legació que es fonamenta en la falta de competència del ACA sobre qüestions de trànsit i de seguretat tant dels vehicles com de les persones, sent tals assumptes competència pròpia de l'autoritat municipal.

Processalment la falta de competència sobre el fons de la matèria, no constitueix causa d'inadmissió, ja que no està contemplada com a tal en l' article 69 LRJCA , havent-se de tractar en conseqüència com un possible supòsit de falta de legitimació activa per ser demandat, la qual cosa no implica inadmissió si no, si escau, desestimació de la demanda.

La Sentència del TSJC de 22 de gener de 2015, aclareix les competències del ACA sobre aquest tipus de torrents tot dient:

La controversia suscitada entre las partes litigantes y resuelta en la sentencia impugnada, se centra en la determinación de la competencia municipal para la conservación y mantenimiento de una riera que discurre por un tramo urbano, que se fundamentaría en la competencia de ejecución propia de los Ayuntamientos en materia de dominio público hidraúlico en zona urbana, mientras que la Administración Hidráulica, es decir, el ACA asumiría competencias de administración y control, en atención a lo dispuesto en el artículo 28.4 de la Ley 10 del 2001, que dispone lo siguiente:

Las actuaciones en cauces públicos situados en zonas urbanas, corresponderán a las Administraciones competentes en materia de ordenación del territorio y urbanismo, sin perjuicio de las competencias de la Administración Hidráulica sobre el dominio público hidráulico. El Ministerio de Medio Ambiente y las Administraciones autonómicas y Locales podrán suscribir convenios para la financiación de estas actuaciones.

La debida interpretación del precepto anteriormente expuesto debe comenzar por señalar que la palabra actuaciones, es un concepto jurídico indeterminado, de amplio contenido, para adaptarse a la realidad de cada situación o exigencia jurídica. En el presente caso, es obvio que la vigilancia, reparación e incluso el mantenimiento de un cauce público que discurra por zona urbana, debe estar incluido en dicho concepto general de actuaciones. No es necesario que se mencionen expresamente todas y cada una de las manifestaciones que pueden aparecer en el concepto genérico de actuaciones, pues es suficiente la adaptación de dicho concepto a la realidad de cada situación fáctica.

Por otra parte, es también evidente que dicho precepto no menciona de forma expresa e indubitada a los Ayuntamientos dentro del concepto también general de Administraciones competentes, lo que no impide que el órgano rector de un Municipio deba entenderse incluido, pues de lo contrario el Legislador no hubiese hecho referencia a zona urbana, donde la competencia municipal es ampliamente reconocida. A lo anterior se puede añadir que este concepto también amplio y general, aparece delimitado cuando la norma se refiere a la Administración competente en materia de ordenación del territorio y urbanismo, lo que inequivocamente está haciendo una exclusiva referencia al Ayuntamiento, aun cuando puedan existir, como ocurre en la realidad jurídica, competencias compartidas con otras Administraciones Públicas, pero que en este caso, al tratarse de una riera o cauce que se encuentra en zona urbana, consideramos que el Legislador se ha referido al Ayuntamiento correspondiente.

Por ello, en la determinación de si el Ayuntamiento se encuentra mencionado en dicho concepto general de Administraciones competentes, concluimos reconociendo su competencia al tratarse de una riera que discurre por el casco urbano de la población, todo ello, sin perjuicio de la competencia que pueda tener la Administración Hidráulica sobre el dominio público, lo que determinados casos también se tratará de una competencia exclusiva, pero que en el presente caso, en atención a lo dispuesto en el artículo 66.2 Decreto Legislativo 2/2003, de 28 de abril , la competencia corresponde al Ayuntamiento, como se ha indicado anteriormente. Esta ha sido la voluntad del Legislador, pues de lo contrario no tendría sentido la utilización de sin perjuicio, cuando trata de unir las competencias de las Administraciones competentes, en el supuesto de cauce público en zona urbana, y las competencias propias de la Administración Hidráulica, que conserva competencias en el dominio público.

Lo dicho anteriormente aparece corroborado por la propia actuación jurídica del Ayuntamiento recurrente, en los términos que se han expuesto con anterioridad, al llevar a cabo determinadas obras y servicios en obras de ejecución de conservación y reparación de la mencionada riera.

Sin embargo, el ámbito de interpretación y aplicación de lo dispuesto en el artículo 122 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio , cuando se determina el concepto de obra hidráulica, es mucho más amplio, técnico y de relevancia, lo que obviamente supone el reconocimiento de la Agencia Catalana del Agua en el dominio público hidráulico, en toda su extensión ,en los términos y situaciones que se delimitan en dicho precepto, donde no se hace ninguna mención al órgano competente para el mantenimiento o reparación de un cauce público en zona urbana .

La competència del ACA és la de garantir el pas d'aigua en casos de riuades, però no l'adequació de la via per al trànsit de vehicles o persones, qüestions aquestes que corresponen als Ajuntaments segons el DL 02/2003.

Per la qual cosa la demanda haurà de desestimar-se en el que fa relació a ACA i la companyia asseguradora AXA.

SEGON. -D'acord amb l' art. 139.1 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú , els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. En tot cas, l'apt. 2 afegeix, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones.

En primer lloc cal aclarir que el fet que en l'ordenament jurídic espanyol la responsabilitat de l'administració resulti qualificada com a 'objectiva', no permet extreure la conseqüència que, sense més, pel mer fet que existeixi un resultat lesiu produït per una actuació administrativa, procedeixi declarar una indemnització. El que implica la responsabilitat objectiva és la no necessitat de concurrència de dol o culpa en l'agent, la qual cosa no priva de l'existència dels requisits d'antijuricitat, imputabilitat i nexe causal. El concepte de responsabilitat merament objectiva es limita per tant a uns supòsits molt específics i determinats com són els expropiatoris (aquells danys que són necessaris per a la consecució d'una fi d'interès públic i que imposen un sacrifici especial de caràcter patrimonial que excedeix de les càrregues generals per la qual cosa ha de ser indemnitzat individualment). Per això la responsabilitat de l'administració no es configura com un sistema paternalista i providencialista en el qual l'Estat es converteix en una espècie d'assegurador universal de tot el dany que pugui succeir , simplement per que darrere de la lesió existeix una Administració i no un particular. Aquesta concepció s'ha de descartar per ser altament injusta i insolidària. La concepció jurisprudencial de l'art 139.1 LPA indica que la responsabilitat de l'Administració ho és només per funcionament anormal, amb excepcions legals o de creació jurisprudencial i l'element bàsic per determinar l'existència de responsabilitat és si l'Administració va actuar o va deixar d'actuar fora del que era d'esperar, atenent a la norma, a la intensitat de l'acció o omissió i a l'estàndard mínim de qualitat exigible en un societat moderna i en progrés d'acord amb els drets dels ciutadans que no es poden veure compel·lits a suportar els danys que una actuació més racional va poder haver evitat.

Segons resulta de les STS de 10 d'octubre de 1998 , 14 d'abril de 1998 , 14 d'abril de 1999 i 7 de febrer de 2006 , entre moltes altres, els requisits perquè prosperi aquesta acció són els següents: a) que el particular pateixi una lesió dels seus béns o drets real, concreta i susceptible d'avaluació econòmica; b) que la lesió sigui antijurídica, en el sentit que el perjudicat no tingui obligació de suportar-la; c) que la lesió sigui imputable a l'Administració i conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics; i d) que, per tant, existeixi una relació de causa-efecte entre el funcionament del servei i la lesió, i aquesta no sigui aquesta conseqüència d'un cas de força major.

TERCEREntrant en l'examen dels requisits en primer lloc sobre el fet, la veritat és que ens suscita en greus dubtes sobre l'exactitud de les dades facilitades per la part actora, atès que l'Ajuntament acredita que a les 21, 21 hores els agents 135 i 155 de la policia local es trobaven en el lloc per tancar preventivament el pas de vehicles pel torrent i acredita igualment que el servei va durar 26 minuts. Per tant si l'accident va succeir a les 21, 10 hores, forçosament els agents van deure visualitzar el vehicle afectat per la inundació del pas, i lògicament procedir en ajuda del conductor, cosa que per res consta en el seu informe. La trucada es produeix a les 22, 30 hores. Tot això indica que en realitat el fet es va produir molt més tard del que diu la part actora.

El que sí pot deduir-se és que el vehicle va quedar embarrancat en l'aigua dipositada en el torrent, ja que consta el peritatge amb la descripció de fets i la valoració de danys soferts pel vehicle, i que el lloc va ser el que indica la part actora i que procedia de la platja posat que és l'única procedència en la qual existeix una corba de 90°.

QUART.-Dit l'anterior l'Ajuntament acredita que en el lloc existeix una abundantíssima senyalització de perill, un senyal vertical de perill per inundació d'un senyal vertical de prioritat en sentit contrari, un senyal de perill per gual i senyal de velocitat màxima a 20 km/h i després del gir de la corba una escala gràfica que marca l'altura de l'aigua en cas d'inundació, més un cartell superior que indica pas inundable i absència de responsabilitat de l'Ajuntament per conducta negligent.

No pot dir-se que el conductor no va veure tan abundants senyals i si no les va advertir només va ser perquè o no utilitzava les llums correctes o bé perquè la seva velocitat era superior a la de 20 km/h permesa. En tot cas la baixada abans d'arribar a la part submergible té més de 13 m com acredita a l'Ajuntament i en aquest espai sembla que hi ha temps més que sobrat per adequar el vehicle a les circumstàncies de la via.

En conseqüència tot indica que ens trobem davant una actuació negligent per part de la actora que no va veure la senyals de perill, o no va veure la inundació, o àdhuc veient-la no va valorar correctament les circumstàncies i la subestimà, produint-se el dany per pròpia negligència.

Tampoc resulta comprensible que el recurrent reclamés a la Policia Local la retirada del vehicle, i el deixarà 40 hores en el lloc, quan l'Ajuntament acredita que manca del servei municipal de grua, i en comptes d'això no acudís la seva companyia d'assegurances, la qual sens dubte li hagués retirat el vehicle amb molta més rapidesa i eficàcia.

En definitiva, per tractar-se d'una conducta manifestament negligent, procedeix desestimar la demanda.

CINQUÈ.-De conformitat amb el previngut en l' article 139 LRJCA , escau imposar les costes a la part actora. A la vista de la quantia de l'assumpte es fixa l'import de les costes en 600 €, que correspondran per parts iguals a tots els demandats

Fallo

DESESTIMOel recurs presentat per Valeriano , contra la resolució de l'Agencia Catalan de l' Aigua de 23 de gener de 2014 que inadmet la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada el 10 de desembre de 2013. I quant al procediment acumulat contra la desestimació per silenci administratiu de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada contra l'Ajuntament de Cabrera de Mar el 27/03/14 I CONFIRMOles resolucions objecte del procediment.

Amb imposició de costes a Valeriano fins a un topall de 600 €.

Contra aquesta sentència no hi ha recurs.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.