Sentencia Administrativo Nº 191/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 268/2013 de 08 de Julio de 2015

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU NÚM. 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 268/2013 M1 - Recurs ordinari

Part actora: Carlos Jesús

Representant part actora: LLUC CALVO SOLER

Part demandada: ZURICH INSURANCE PLC SUCURSAL EN ESPAÑA Y AJUNTAMENT DE BARCELONA

Representant part demandada: EULALIA CASTELLANOS LLAUGER

SENTÈNCIA NÚM. 191/15

Barcelona vuit juliol dos mil quinze.

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Lluc Calvo Soler, en representació de Carlos Jesús , assistit per la lletrada Susana Baucells Ruiz, contra l'Ajuntament de Barcelona i asseguradora Zurich, representat per la procuradora Eulalia Castellanos LLauguer i assistit per la lletrada Carme Blancher i Aloy. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 11/07/13 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer. Mitjançant un Decret es va fixar la quantia en 55,681.67 euros. A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental, testifical, testifical pericial i pericial mèdica. La demandada va demanar documental i pericial. Les proves admeses es van practicar segons resulta de les peces separades i gravació.

Quart. A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de l'1 juliol 2015 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Carlos Jesús contra la resolució de data 13/05/13 que estima parcialment la sol·licitud de reclamació patrimonial presentada el 25/08/10.

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa que va patir un accident a les 15.40 hores del dia 31/08/09 quan es trobava en un gimnàs de la Unitat Territorial número Cinc de la Guàrdia Urbana de Barcelona. L'interessat va obrir una de les finestres del gimnàs per la calor que feia i es va trobar amb que la finestra es trobava en mal estat de conservació perquè el sistema d'obertura es trobava avariat o travat per la qual cosa les làmines de vidre de la mateixa no bascularen cap a fora, per la qual cosa la va empènyer cap a fora i en això una de les làmines de vidre de la finestra es va trencar provocant lesions en el braç i avantbraç. A conseqüència de les lesions va sofrir incapacitat permanent parcial derivada d'accident laboral. L'Ajuntament reconeix la seva responsabilitat en un 50% però no existeix coparticipació o responsabilitat de l'actor en l'accident. La responsabilitat es fixa en €64,639.87 pels danys i seqüeles sofertes. Al·lega fonaments de dret i sol·licita que es condemni a l'administració i asseguradora a abonar la quantitat de €64,639.87 i subsidiàriament 55,681.67 euros per al cas que durant la tramitació del procediment es percebin els imports consignats de €8958.20, més actualització segons interessos de demora, i pagament d'interessos de l' article 20 LCS asseguradora i costes.

L'administració demandada i asseguradora s'oposen a la pretensió de l'actor, i al·leguen en primer lloc una relació de fets a la que em remeto i com a fonaments de dret indiquen que la manipulació forçada del vidre de la finestra podia provocar el seu trencament per la qual cosa es tracta d'una acció temerària que implica concurrència de culpes. Durant tot el període de baixa laboral l'interessat ha cobrat la totalitat de les seves atribucions ordinàries i per tant no pot ser rescabalat per aquest concepte. Per la incapacitat permanent parcial ha cobrat la quantitat de €75,988.80 i per tant ja ha estat indemnitzat. Es remet al dictamen pericial efectuat pel doctor Hereu quant a la resta de seqüeles. La reclamació per dany moral i lucre cessant són improcedents. Per tot això sol·licita que es declari la correcció de la quantitat oferta per l'administració que és de €8958.20.

Fundamentos

PRIMER. -En el present cas ens trobem amb que l'administració ja ha reconegut la seva responsabilitat, amb la qual cosa l'única cosa tractar és el grau que li correspon.

Segons es dedueix de l'expedient administratiu i informes i concretament l'informe de recerca de l'accident s'adverteix que la manovella d'obertura de la finestra estava avariada i per tant era procedent obrir la mateixa de forma manual, empenyent les làmines per que basculessin, i no obstant això el sistema lateral que permet la basculació estava avariat. La prova testifical i la testifical per escrit practicada sobre els funcionaris que van practicar la recerca de l'incident, incideix en aquesta conclusió.

Per tant no hi ha dubte alguna que la responsabilitat és enterament atribuïble a l'Ajuntament de Barcelona i per res a l'interessat, ja que empènyer el vidre per obrir-ho era una maniobra plenament acceptable, però en estar també avariat un sistema de basculació, i donada la incidència de la calor i el sol sobre el vidre, que mancava de resistència, aquest es va trencar causant les lesions que va sofrir el senyor Carlos Jesús .

SEGON.-Partint d'aquesta consideració cal entrar en la qüestió referent a la duplicitat d'indemnitzacions que al·lega l'administració demandada.

El fet de tractar-se d'un funcionari públic, que l'accident succeís durant la jornada de treball i en un lloc propi del treball que realitzava i considerar- se com a accident laboral, no impedeix que l'afectat pugui reclamar per la via de la responsabilitat patrimonial.

L'única cosa que no procedeix és duplicar les indemnitzacions, doncs si això succeís s'excediria en el principi de indemnitat indemnitzaria i s'arribaria a una situació d'enriquiment injust.

la Sentència de l'Audiència Nacional de 18 de juny de 2002 serveix per confirmar aquesta línia jurisprudencial quan afirma que:

'La reclamación de autos se efectúa, en consecuencia, por una perjudicada que sufrió su lesión con ocasión de estar prestando un servicio laboral para la propia Administración. Se trata por tanto de un supuesto equiparable al del personal al servicio de la Administración, bien como funcionario o como personal laboral, en que las prestaciones por accidentes como el de autos están cubiertas por el ordenamiento sectorial correspondiente. En estos supuestos, y conforme a doctrina jurisprudencial actualmente consolidada y que por su reiteración excusa cita, las prestaciones devengadas por aplicación del ordenamiento sectorial son compatibles con las indemnizaciones derivadas de la responsabilidad patrimonial de la Administración, por tener causa en títulos diferentes y ser exigencia de ésta la plena indemnización de la víctima o de la reparación integral. Es decir, que la responsabilidad patrimonial del Estado debe cubrir la parte a la que no alcancen, en su caso, las cantidades correspondientes a las prestaciones sectoriales' .

L'interessat reclama per lucre cessant en el període de sanitat impeditiu la quantitat de 4.565, 61€ com a quantitats que ha deixat de percebre durant el període de baixa laboral. Aquesta quantitat és procedent perquè si bé l'actor va seguir percebent el seu sou, el que no va percebre van ser els complements o serveis extraordinaris que se li abonaven en el període actiu i en conseqüència amb la doctrina citada aquesta quantitat és reclamable.

Quant a incapacitat permanent parcial està acreditat que l'actor va percebre la quantitat de €75,988.80. En conseqüència no pot reclamar gens per aquest concepte.

Quant a la resta de conceptes, si han de ser indemnitzats per no constar haver-hi existit indemnització. Així doncs les parts estan d'acord en els tres dies d'hospitalització, els 10 dies de curació en impeditius i no ho estan en el les seqüeles funcionals i estètiques i el factor corrector del perjudici econòmic.

Valorant els informes pericials i tenint en compte el caràcter merament orientatiu del barem s'estimen correctes les quantitats sol·licitades pels dies d'hospitalització i curació; les seqüeles globalment considerades es fixen en €20,000; i procedeix la quantitat de 4565,61€ per lucre cessant i no procedeix el factor de correcció per la incapacitat permanent total, ni pel factor corrector del perjudici econòmic.

En definitiva l'import de la indemnització ascendeix a la quantitat de € 42,309

TERCER.-No escau la condemna al pagament dels interessos de l' article 20 LCS , ja que ja que és reiterada la jurisprudència del TSJC en aquest sentit , doncs en supòsits com el d'actuacions en els quals l'Administració no accedeix a la reclamació formulada, i es discuteix la quantia, s'estima que existeix causa justificativa de la falta de pagament amb vista a la no imposició d'interessos del art 20 LCS . ( STSJC de 5.abril 2007 entre altres).

QUART.-De conformitat amb el que es disposa en l'article 139 de la llei de procediment i en aplicació del principi de indemnitat indemnitzatòria, escau la condemna en costes a l'administració i companyia d'assegurances, solidàriament, sobre la quantitat declarada.

A la vista dels aranzels d'aplicació, es fixa l'import de les costes de la quantitat de €7.000, mes el import de la taxa judicial si ha estat abonada.

Fallo

ESTIMO PARCIALMENTel recurs que ha presentat Carlos Jesús contra la resolució de data 13/05/13 que estima parcialment la sol· licitud de reclamació patrimonial presentada el 25/08/10. i ANUL.LO PARCIALMENTla resolució objecte d'impugnació.

COMDEMNOa l'Ajuntament de Barcelona i Asseguradora Zuric a abonar solidàriament a Carlos Jesús la quantitat de 42,309 €.

Amb descompte de les quantitats que s'hagin pogut abonar.

Aquesta quantitat merita els interessos legals des del dia 25/08/10.

Amb expressa imposició de costes a l'Ajuntament de Barcelona i Zurich, solidàriament per un import màxim de 7.000 €, mes el import de la taxa judicial si ha estat abonada.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.