Acerca de operadores lógicos
Última revisión
05/03/2020
Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 191/2019, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Palma de Mallorca, Sección 1, Rec 324/2018 de 30 de Julio de 2019
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 13 min
Orden: Administrativo
Fecha: 30 de Julio de 2019
Tribunal: Juzgado de lo Contencioso Administrativo Palma de Mallorca
Ponente: RAMOS MAGEM, NURIA
Nº de sentencia: 191/2019
Núm. Cendoj: 07040450012019100021
Núm. Ecli: ES:JCA:2019:717
Núm. Roj: SJCA 717:2019
Encabezamiento
SENTENCIA: 00191/2019
Modelo: N11600
C/ JOAN LLUÍS ESTELRICH Nº 10
Equipo/usuario: IRC
Abogado:
Magistrada Jutgessa: Núria Ramos Magem
Palma, 30 de juliol de 2019
Antecedentes
La part demandant va ratificar la demanda. L'Administració demandada va contestar i sol·licità una sentència desestimatòria.
Una vegada practicada la prova, després de les conclusions dels lletrats, les actuacions van quedar vistes per a dictar sentència.
Fundamentos
És objecte d'aquest procediment la resolució indicada en el fet primer d'aquesta resolució.
Es fixa en indeterminada la quantia del procediment.
Al·lega la part recurrent, en síntesi, que l'Administració no acredita els motius que fonamenten el cessament del Dr. Rosendo com a Cap de Servei de Psiquiatria de l'Hospital Comarcal d'Inca i, per tant, el cessament és arbitrari.
L'Administració assenyala que la resolució és motivada i que correspon a la part recurrent acreditar la no concurrència dels motius referits a la resolució impugnada, cosa que no efectua la recurrent.
La qüestió és merament probatòria, atès que ambdues parts concorden en què el cessament d'un lloc de lliure designació és discrecional, però no arbitrari. Per tant, només cal recordar una breu cita jurisprudencial per després analitzar la prova de la que es disposa en aquest procediment.
Així, a la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia núm. 466/2017, de 31 d'octubre, deia: '
En el núm. 8 de la resolució impugnada s'enumeren les causes objectives que motivaren el cessament del Dr. Rosendo i són:
1) Progressiu allunyament del Dr. Rosendo als professionals dels que era responsable.
No queda acreditat. A l'expedient administratiu no hi ha un sol document que pretengui acreditar aquest extrem.
Diu la mateixa resolució que 'la informació de les persones rellevants del Servei han mostrat gairebé unànimement aquest allunyament'. Doncs bé, a l'expedient no apareix ni quines són aquestes persones ni què han dit exactament per tal de què l'Administració hagi pogut extreure aquesta conclusió.
Aquesta falta d'acreditació o de mínima activitat probatòria causa una veritable indefensió al recurrent, que no sap de quines afirmacions s'ha de defensar. Amb tot, el recurrent fent un esforç imaginatiu, ha al·legat i provat el perquè podria ser que l'Administració addueixi aquest allunyament: (i) el fet de què durant els mesos de juny i setembre de 2017 hagi compaginat les funcions de Cap de Servei amb les de coordinador de les Unitats Comunitàries del Servei i la de psiquiatra de l'Equip de Suport Assertiu Comunitari; (ii) l'existència d'altres vies de comunicació no física -correu electrònic i
L'Administració a la seva contestació es permet utilitzar la prova aportada per la part actora per intentar provar aquest punt de la seva resolució; però hem d'assenyalar que l'Administració havia d'acreditar el motiu exposat en el seu expedient, amén de què els correus electrònics i comunicacions via mòbil aportats pel recurrent el què acrediten són apropaments i no allunyaments.
Diu també la resolució que el Dr. Rosendo donava informació irregular i discontínua. No s'acredita i tampoc consta cap protesta de l'equip directiu en aquest sentit; ans al contrari, les comunicacions aportades per la part recurrent acrediten una relació cordial entre l'equip directiu i ell mateix.
I continua que 'els hi donava informació de les decisions ja preses'. Aquesta afirmació és inversemblant. No té cap mena de sentit ni lògica que no tenint potestat per nomenar, sinó per proposar càrrecs, afirmi la resolució que el Dr. Rosendo va nomenar pel seu compte i cessar a determinats professionals. L'Administració en aquest punt assenyala que 'el mail de 12 de abril de 2016 demuestra que obraba al margen de recursos humanos y de la dirección médica'. No pot estar d'acord aquesta jutgessa amb aquesta afirmació; el fet de què no faci servir la paraula 'proposo' no vol dir que no sigui una proposta. El fet és que el Dr. Rosendo només pot proposar i la direcció pot apartar-se o acollir la proposta, és absurd pensar que l'equip directiu es veia obligat a acceptar la proposta.
I igual d'absurda és l'afirmació relativa a què el Dr. Rosendo va implantar diversos serveis sense tenir en compte l'equip directiu. A veure, per implantar serveis es necessita mitjans i aquests mitjans no depenen del Dr. Rosendo, és impensable pensar que una sola persona pugui implantar nous serveis amb l'absolut desconeixement de l'equip directiu; és impensable i, en el cas de què fos així, només revelaria una absoluta deixadesa de l'equip directiu. A més, no hi ha cap prova que corrobori aquesta afirmació feta per l'Administració.
Per això, i a títol d'exemple, la recurrent ens explica que la implantació del projecte 'Atènció Comunitària Salud Mental en els Centres de Salud' (Pueblos') ha requerit de la intervenció de: Coordinació Autonòmica Salud Mental Illes Balears; Gerència d'Atenció Primària; Gerència de l'Hospital Comarcal d'Inca i el Servei de Psiquiatria.
També cita la resolució impugnada una carta de 12 de gener de 2017. Aquesta carta figura a la completació de l'expedient administratiu (esdeveniment núm. 85 de les actuacions judicials). És una carta signada per diverses persones integrants del personal d'Infermeria de Psiquiatria que mostra el descontent per la implantació del model reticular d'atenció a la salut mental. Doncs bé, el descontent ve motivat no per la mera implantació del model, sinó perquè provoca una disminució del número de psiquiatres a l'hospital i les entrades hospitalàries segueixen augmentant.
Doncs bé, no sap aquesta jutgessa el número de persones que formen part del servei d'Infermeria per poder valorar la queixa que es posa de manifest. En tot cas, només existeix aquesta queixa -per tant, una queixa puntual- i ho és per manca de suficients efectius; aquest fet, generalitzat en l'Administració Pública no és conseqüència de les funcions d'un Cap de Serveis, sinó de la manca de recursos econòmics suficients, en aquest cas, a Sanitat. Certament, les atencions exteriors podrien haver disminuït aquest nombre d'efectius, però també és cert que aquestes atencions exteriors són necessàries i que es segueixen efectuant també després del cessament del Dr. Rosendo i han obtingut diversos premis també (acreditat mitjançant documental aportada per la recurrent).
En definitiva, l'allunyament no s'acredita i, molt menys, que aquest presumpte allunyament hagi estat motivat per la conducta del Dr. Rosendo.
2) Clima d'improvisació.
Aquest clima el fonamenta l'Administració en els dos nomenaments proposats pel Dr. Rosendo i correlatius cessaments i en els canvis dels professionals a la planta d'Hospitalització.
La part recurrent va fonamentar la proposta dels cessaments del Dr. Fabio i el Dr. Feliciano; la Direcció no va posar cap inconvenient i acceptà la proposta. Per tant, no entén aquesta jutgessa com ara l'Administració discuteix aquestes decisions.
Quan l'augment de canvis en el personal. Primer, és notori que a l'Administració pública els empleats tenen dret a la mobilitat territorial; per tant, l'afirmació de què 'los cambios profesionales indican la situación del todo anòmala que se vivia en el Servicio de Pisquiatría de Inca' és només això, una afirmació, no acredita ni explica el perquè aquests canvis són deguts a la conducta del Dr. Rosendo. I aquesta jutgessa sense aquestes explicacions tampoc pot entendre perquè el Dr. Rosendo ha de ser el responsable d'aquests canvis quan aquests poden ser deguts a un nombre indeterminat de motius de la més diversa naturalesa.
I en relació a aquests canvis ja diu la resolució impugnada que les queixes són escasses. Arriba a dir l'Administració que les reclamacions arribades dels que reben el Servei del què n'era cap el recurrent són escasses i aquestes eren, això sí, pels canvis de professionals.
3) També assenyala la resolució impugnada que la conducta del Sr. Rosendo ha generat una dificultat en conèixer amb precisió les dades de llista d'espera i la justificació d'activitat extraordinària per part dels professionals de Psiquiatria.
Novament l'Administració realitza una afirmació i no ve recolçada per cap mena de prova, document o explicació del perquè la Direcció té dificultat en obtenir aquesta informació. Altra vegada és el recurrent el què ens explica que les dades de la llista d'espera -com no podia ser d'altra manera- les pot obtenir sense cap dificultat la Gerència de l'Hospital; no s'entén la petició i, tot i amb això, el Dr. Rosendo la proporcionà -així ho afirma a la demanda i l'Administració no ho nega-.
Quan a la justificació de l'activitat extraordinària, la primera vegada que es posa de manifest aquesta manca de justificació és en la pròpia resolució i, per tant, aquesta única afirmació ni l'acredita ni es pot fer valer com a motiu per a cessar al Dr. Rosendo.
4) Relació de Psiquiatria d'enllaç amb els serveis hospitalaris.
No hi ha cap indici del què es pugui derivar aquesta manca o deficient relació de la què parla la resolució impugnada. Únicament apunta la resolució que les primeres visites han davallat un 51% i han augmentat les segones. Aquesta jutgessa no té coneixements per entendre el significat d'aquesta estadística; hauria d'haver estat l'Administració la què donés explicació del perquè aquesta circumstància posa de manifest una deficient relació entre psiquiatria d'enllaç amb els servis hospitalaris i perquè és el Dr. Rosendo el responsable d'aquesta situació. Amb tot, novament ha estat la part recurrent la que intenta donar llum a aquesta dada; així, mitjançant les testificals proposades per la part actora i admeses, es posà de manifest que el Dr. Rosendo no té perquè tenir res a veure amb aquesta dada estadística.
En definitiva, les raons exposades a la resolució impugnades resulten orfes de prova, són meres al·legacions sense estar ni indiciàriament acreditades.
L'Administració no ha proposat cap prova en aquest procediment contenciós i sí ho ha fet la part actora que no només ha aportat diversa documentació, sinó que també proposà diversa testifical del personal de Psiquiatria que ratificà el que la demanda exposa.
Tampoc es pot entendre com la mateixa Administració després de cessar a la part recurrent per un presumpte allunyament amb els professionals i per crear un clima d'improvisació i manca de comunicació l'ha nomenat i exerceix a l'actualitat com a coordinador en el mateix Servei de Psiquiatria de l'Hospital d'Inca.
Pel què s'ha exposat, cal estimar la demanda, atès que no han quedat acreditades les raons exposades a la resolució impugnada que motiven el cessament com a Cap del Servei de Psiquiatria i, per tant, el cessament s'ha de qualificar d'arbitrari, atès que el veritable motiu del cessament es desconeix, si bé la part recurrent apunta un possible motiu -la mala relació amb el Dr. Feliciano, nomenat i cessat com a Coordinador de les Unitats Hospitalàries a proposta del Dr. Rosendo que incidí en el Servei de Psiquiatria-.
L' article 139.1 de la Llei de la Jurisdicció contenciosa disposa que: '
En aplicació d'aquest article i atesa l'estimació de la demanda, s'imposen les costes a l'Administració demandada.
Fallo
Estimo la demanda formulada per la procuradora Sara Truyols Álvarez-Novoa, en representació de Rosendo, i, en conseqüència:
- declaro no conforme a Dret la resolució impugnada i l'anul·lo.
- Declaro el dret de la recurrent a ser restituït en el lloc de Cap de Servei de Psiquiatria de l'Hospital d'Inca, amb el reintegrament de les percepcions econòmiques deixades de percebre des del 6 de març de 2018 fins la data de la seva efectiva reincorporació, més els interessos legals des de la reclamació a la via administrativa.
Condemno en costes a l'Administració demandada.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i informeu-les que no és ferma i s'hi pot interposar un recurs d'apel·lació.
Així ho mano i ho signo.