Sentencia Administrativo Nº 20/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 383/2006 de 14 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 383/06

Part recurrent: Àrids Antón, S.A.

Procuradora: Laura Moreno Rueda

Advocat: Cèsar Castañón García-Alix

Part contra la qual es recorre: Tresoreria General de la Seguretat Social

Procurador: Lletrat de la Tresoreria

Advocat: Lletrat de la Tresoreria

SENTÈNCIA NÚM. 20

Magistrats:

José Manuel de Soler Bigas

Maria Mercedes Delgado López

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 14 de gener de 2010.

Antecedentes

Primer. El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar recurs contenciós-administratiu contra la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social d'11 d'abril de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 10 de març de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el reintegre de prestacions per capital cost per un import de 60.979,33 euros.

Segon. Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció i les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·les l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.

Tercer. No s'han obert a prova les actuacions i s'ha seguit el tràmit de conclusions succintes que les parts van presentar i consten a les actuacions i, finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el dia 14 de gener de 2010.

Fundamentos

Primer. La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social d'11 d'abril de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 10 de març de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el reintegre de prestacions per capital cost per un import de 60.979,33 euros i que deriva de la resolució dictada el 28 de juliol de 2005 per la Direcció Provincial de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social que declarava la responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball i que van tenir com a conseqüència l'accident del treballador senyor Luis Francisco . Planteja la representació de l'actora en el seu escrit un seguit d'al·legacions que fan referència a un Acta d'inspecció de Treball; a la manca de tipicitat de l'il·licit administratiu que se li imputa a l'esmentada Acta i, en definitiva, la seva discrepància en relació a la manca de mesures de seguretat en produïr-se l'accident i, pel que fa a l'acte concret que es recorre, això és, la resolució que desestima l'alçada contra la reclamació del reintegre de prestacions per capital cost, no fa cap mena de manifestació. De fet, en la pètita demana que "sea dictada sentencia por la cual estimando el presente recurso-demanda, se anule y deje sin efecto la resolución recurrida en el sentido de anular el recargo establecido a mis clientes, ordenandose a la demandada la devolución de la cantidad ingresada en concepto de capital coste por el recargo establecido".

El Lletrat de la Tresoreria al·lega la presumpció de legalitat dels actes de la Tresoreria i que no ens trobem en un dels supòsits de litispendència, doncs el procediment recaptatori iniciat no s'interromp per la demanda davant la jurisdicció social en relació a l'acte de declaració de responsabilitat empresarial. A més, assenyala que el Jutjat Social número 22 ja va confirmar expressament l'increment del 30% de les prestacions i la responsabilitat empresarial i que, en aquest procediment no s'ha de discutir la responsabilitat del deute reclamat. Per tot això, demana la desestimació del recurs.

Segon. Tot i el mode de redactar la demanda, el fet és que de l'escrit d'interposició i la còpia de la resolució que impugna, l'objecte d'aquest procediment és la revisió de la legalitat de l'acord impugnat, en base i amb els límits de les pretensions concretes de la demanda i queda centrat en les al·legacions i qüestions derivades de la dita reclamació i no les derivades de l'acta d'infracció esmentada ni del reconeixement de responsabilitat empresarial en l'accident sofert pel treballador.

Així, aquesta qüestió que ja ha estat resolta per aquesta Sala d'una forma reiterada i té el seu origen en els límits entre aquesta jurisdicció i la d'ordre social. El Tribunal Suprem, en la seva sentència -per totes- d'11 de juny de 2003, ja ens ha recordat que "deben distinguirse dos procedimientos uno, previo, de gestión de las prestaciones de la Seguridad Social, a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social (ente gestor), sometido al Derecho Social y, otro, conexo al anterior, concatenado funcionalmente, que es el procedimiento administrativo de liquidación y recaudación de los recursos de la Seguridad Social, sometido al Derecho Administrativo y llevado a cabo por la Administración Pública Estatal (Ministerio de Sanidad y Seguridad Social- Tesorería General). Pues bien, ambos procedimientos desembocan en actos definitivos «in suo ordine», debiendo resaltar, y esto es muy importante, que en el segundo o sea en el recaudatorio, no pueden plantearse cuestiones propias del primero".

D'aquesta manera, aquesta Sala ha deixat clar que l'obligació de pagar el capital cost ve donada de l'acte de reconeixement de la pensió d'incapacitat (prestació) i del correlatiu acte d'imputació (subjecte obligat a la prestació), procediment que són regulats pel drets social i, consegüentment, impugnables davant la jurisdicció social. En aquest mateix sentit, ja hem dit a la sentència d'aquesta Sala i secció de 25 de març de 2002 que: "(...) ocurre que, como efecto de lo anterior, la Tesorería General de la Seguridad Social dicta un acto administrativo de liquidación o determinación del capital coste de la pensión, sobre la base de la prestación decidida, aplicando el correspondiente cálculo actuarial, pues no en vano se trata del pago de una prima única, que asegura una renta, que es la pensión. Afirmado lo anterior, debe precisarse que el acto administrativo de liquidación del capital coste, sólo puede ser discutido o impugnado, en vía administrativa y luego jurisdiccional contenciosa, en cuanto a su puro y estricto contenido, o sea aunque parezca tautologías, sólo respecto, a la cuantificación del capital coste, aceptando, por supuesto, rigurosamente los pronunciamientos sobre la prestación de la que trae causa, dictados por el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sin que se pueda en la fase procedimental económico-administrativa plantear cuestión alguna relativa a la legalidad y validez de las prestaciones.

Por consiguiente, deben distinguirse dos procedimientos uno, previo, de gestión de las prestaciones de la Seguridad Social, a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social (Ente gestor), sometido al Derecho Social y, otro, conexo al anterior, concatenado funcionalmente, que es el procedimiento administrativo de liquidación y recaudación de los recursos de la Seguridad Social, sometido al Derecho Administrativo y llevado a cabo por la Administración Pública Estatal (Ministerio de Sanidad y Seguridad Social- Tesorería General). Y ambos procedimiento desembocan en actos definitivos "in suo ordine", debiendo resaltar, y esto es muy importante, que en el segundo o sea en el recaudatorio, no pueden plantearse cuestiones propias del primero.

No hay que olvidar que uno de los rasgos que configuran el perfil de la Administración de la Seguridad Social como Administración publica distinta de la del Estado, la autonómica y la local, lo constituye la tenencia de un procedimiento específico de recaudación de los recursos económicos que integran su Sistema. Procedimiento que se halla regulado por una normativa propia, tal como determina la Disposición adicional sexta de la Ley 30/ 1992, de Régimen jurídico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Común: el Reglamento General de Recaudación de los recursos del sistema de la Seguridad Social, aprobado por RD 1415/ 2004, de 11 de junio, que en su articulo 75.1 expresamente dispone que "las resoluciones de la Entidad Gestora de la Seguridad Social en las que se declare la procedencia de recargos sobre las prestaciones económicas debidas a accidentes de trabajo y enfermedades profesionales originados por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, así como los responsables de dichos recargos, conforme a lo previsto en el artículo 123 del Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social , una vez sean firmes en vía administrativa se comunicarán a la Tesorería General de la Seguridad Social, con indicación expresa del momento en que se hubiera realizado su notificación, para la recaudación por ésta del importe de tales recargos, sin perjuicio de las devoluciones que, en su caso, procedan, si se redujeran o anularan en vía judicial los derechos reconocidos en dichas resoluciones administrativas."

Per tot això, tenint en compte que en aquest procediment s'ha de controlar la legalitat d'un acte d'execució recaptatòria de la Tresoreria General de la Seguretat Social, que s'ha configurat jurisprudencialment i normativa com autònom d'aquell que va dictar l'INSS -on és declarada la responsabilitat de l'empresa en l'accident de treball i s'acorda el recàrrec de prestacions a percebre pel treballador-, i no havent denunciat la part actora cap mena de vici en aquest acte de recaptació, en el càlcul actuarial que el suporta o en les actuacions recaptatòries que se'n deriven, el recurs s'ha de desestimar.

Tercer. De conformitat amb el que disposa l'article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.