Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 21/2021, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 184/2017 de 11 de Enero de 2021

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00021/2021

N.I.G:07040 45 3 2016 0001475

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000184 /2017 PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000159 /2016

De D/ña. María Rosario, Dimas

Abogado: NATALIA ASTIGARRAGA BRONTE, NATALIA ASTIGARRAGA BRONTE

Procurador: CARMEN GAYA FONT, CARMEN GAYA FONT

Contra D/ña.CONSELLERIA DE SALUT, CERBA INTERNACIONAL, S.A. , ZURICH

Abogado:LETRADO DE LA COMUNIDAD, CARLOS FORNES VIVAS , IÑIGO GONZALO CID-LUNA CLARES

Procurador: , JOSE ANTONIO CABOT LLAMBIAS , ONOFRE PERELLO ALORDA

SENTÈNCIAnúm. 21

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón. -------------------------

Palma, a 11 de gener de 2021

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 184 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandants, els Srs. María Rosario i Dimas, actuant en nom propi i en del seu fill, menor d'edat, Florian, representats per la procuradora dels Tribunals Sra. Gayà Font i assistits per l'advocada Sra. Astigarraga Bronte i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandades han intervingut les entitats Zúrich Insurance PLC, Sucursal en España i Cerba Internacional, S.A.E., representades i dirigides, respectivament, pels procuradors Srs. Perelló Alorda i Cabot Llambias i els lletrats Fornes Vivas i Cid-Luna Clares.

L'objecte del recurs és la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pels recurrents Srs. Estefanía i Dimas - amb registre d'entrada en la Conselleria de Salut del Govern Balear el dia 6 d'octubre de 2015 - en relació al naixement, el NUM000 de 2014, de Florian, afectat de DIRECCION000, per un import d'indemnització de 2.288.440 euros.

La quantia es fixà en 2.288.440 euros.

El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada i a les codemandades perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts, plantejant-se per la codemandada Cerba Internacional S.A.E. la seua falta de legitimació passiva.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts actora i 1era de les codemandades. Proposta i admesa que fou en forma documental, testifical i pericial, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 15 d'octubre de 2020.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pels recurrents Srs. Estefanía i Dimas - amb registre d'entrada en la Conselleria de Salut del Govern Balear el dia 6 d'octubre de 2015 - en relació al naixement, el NUM000 de 2014, de Florian, afectat de DIRECCION000, per un import d'indemnització de 2.288.440 euros.

La reclamació s'empara en el que les parts recurrents entenen com a deficient assistència sanitària en relació amb el diagnòstic prenatal. Identifiquen tres defectes: 1r., en la utilització dels medis existents; 2n., un defecte d'informació als progenitors en relació a la taxa de precisió diagnòstica del laboratori i falls del cultiu i, 3r., un defecte de coordinació entre els distints estaments imbricats en el procés de diagnòstic prenatal.

A l'hora d'interessar el quantum indemnitzador parteixen de la següent afirmació:

'ha quedado probado que la mala praxis médica impidió a los progenitores el ejercicio de su legítimo DERECHO A DECIDIR, con los consecuentes perjuicios morales y patrimoniales que por este medio se reclaman y que se detallarán a continuación.

El DIRECCION000 es una malformación genética en la que los médicos no tienen ni participación ni responsabilidad en su aparición, sin que tampoco el nacimiento de un hijo con este síndrome pueda ser considerado un daño resarcible.

Sin embargo, sí es resarcible la pérdida de la oportunidad de elegir si los padres ponían o no término al embarazo por concurrir causas eugenésicas. Cuando la mala praxis médica impide a los padres conocer la existencia de la malformación genética en el feto, en un momento en el que tienen la opción legal de poner término al embarazo, se les está privando de esta opción. Así lo ha destacado la jurisprudencia del Tribunal Supremo que en su sentencia de la Sala Tercera, Sección 6ª, de 4 de Noviembre del 2008 se afirma 'que el nacimiento de un hijo no puede considerarse un daño, pues no cabe en el ordenamiento español lo que, en terminología inglesa, se denomina wrongful birth. No hay nacimientos equivocados o lesivos, ya que el Art. 15 de la Constitución implica que toda vida humana es digna de ser vivida.

Por su parte, los gastos habituales derivados de la crianza de los hijos no constituyen, en principio, un daño, ya que son inherentes a un elemental deber que pesa sobre los padres. Sin embargo, es innegable que un hijo con DIRECCION000 requiere un mayor coste o incremento en la crianza, educación, cuidados y asistencia médica continuada a lo largo de su vida. La incapacidad de una persona con DIRECCION000 para valerse por si misma en sus necesidades más fundamentales así como la necesidad de una persona que le acompañe y auxilie en todas las funciones de su vida representa un coste económico que es susceptible de indemnización'.

SEGON.- Com a consideració prèvia i abans d'endinsar-nos en el que és pròpiament el debat, cal esmentar que, a instàncies de les parts demandada - la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears - i la codemandada, la mercantil Zurich Insurance PLC, Sucursal en España, fou vocada a la relació jurídica processal l'entitat Cerba Internacional SAE., la qual apel·la, expressament, a la seua falta de legitimació passiva. Ens diu el següent:

'Esta parte no se considera legitimada pasivamente en el presente proceso al entender que su comparecencia se hace a requerimiento del órgano jurisdiccional pero sin que se admita, en forma alguna, que la actuación de mi representada forma parte de la prestación del servicio sanitario cuyo, eventual, mal funcionamiento es la causa fundamental de la presente demanda.

Desde este momento y sin perjuicio de su planteamiento específico como causa de inadmisibilidad cabe indicar que mi mandante no forma parte del sistema sanitario y que no ha realizado o dejado de realizar ninguna actuación que afecte a la recurrente.

Sus servicios en el marco obligacional se centran en cumplir los requerimientos del sistema sanitario en la realización de los análisis que se le transmiten. Esta relación es puramente contractual y no configura a mi mandante como parte del sistema sanitario público ni de sus decisiones'.

Doncs bé, és innegable, i així es desprèn de l'escrit instaurador i la posterior demanda articulada pels recurrents que aquesta es dirigeix, directament, 'frente a la Consejería de Salud demandada y frente a su entidad aseguradora ZURICH INSURANCE PLC, SUCURSAL EN ESPAÑA en calidad de codemandada según lo previsto en el artículo 21.1.c de la Ley 29/1998'. Després, en el tràmit de conclusions escrites, l'escrit presentat pels actors cap referència fan sobre la referida qüestió i segueixen insistint que es condemni a aquelles dues, no, en canvi, a Cerba Internacional SAE. Per tant, els actors no la demanden. En concret, assenyala:

'afirma la actora que hubo un anormal funcionamiento de los servicios sanitarios a la hora de detectar que el feto presentaba DIRECCION000, ocasionando una pérdida de oportunidad de elegir si los padres ponían o no término al embarazo por concurrir causas eugenésicas.

En cuanto a todo lo relacionado con el proceso de gestación, nos remitimos al historial clínico obrante en las actuaciones, entendiendo que la defensa de esta parte debe limitarse exclusivamente a la realización del estudio citogenético realizado en las instalaciones de Cerba Internacional'.

Falta de legitimació passiva sobre la qual segueix insistint a l'escrit de conclusions, atès el que es preveu a l' article 21 de la Llei Jurisdiccional. Punt, aquest, on ara, a l'esmentat tràmit processal cap de les partes, demandada i codemandada, han fet cap tipus d'al·lusió. Tot i així, no obstant, s'ha de remarcar que la falta d'aquella no ve contemplada com a causa d'inadmissibilitat de l' article 69 de la Llei Jurisdiccional. En conseqüència, ha de desestimar-se. No és part codemandada la mercantil Cerba Internacional SAE.

La part demandada, en quant a la legitimació activa dels actors qüestiona la del pare del menor, el Sr. Dimas, en tant assenyala que en el que ell respecta no hi ha hagut pèrdua d'oportunitat. La possible decisió d'interrompre un embaràs no li pertoca segons la legislació vigent - Llei orgànica 2/2010 -. El consentiment ha de ser exprés i per escrit de la dona embarassada.

Tot i així ho desestimem. Donades les circumstàncies del cas, la incapacitat d'una persona amb DIRECCION000 per tal de valer-se a sí mateixa en el que són les seves necessitats més fonamentals i la necessitat d'una persona que l'acompanyi i auxili i, a més, en relació causa a efecte en el que és el concretpetitumde la demanda, determina que el Sr. Dimas estigui legitimat activament.

TERCER.- Com s'observa del contingut dels diferents escrits de les parts litigants, no hi ha remarcades discrepàncies en la relació fàctica; relació fàctica existent a l'expedient. Veiem:

1r.- La recurrent Sra. María Rosario va quedar encinta a principis de l'any 2014. Fou controlada pel Servei d'obstetrícia de l' HOSPITAL000 (Mallorca).

2n.- Durant el 1r trimestre de l'embaràs - setmana 12+6 - es va dur a terme, amb el consentiment informat de l'embarassada i dins el context del programa de detecció precoç de crosomopaties, unes proves - un garbellat o cribratge - de bioquímica. El resultat fou: 'pueden resumirse en riesgo aumentado para trisomía del 21 ( DIRECCION000) y para trisomía del 18 ( DIRECCION001)'.

3r.- En la mesura que hi havia un risc alt i tal com a s'havia ofert en el full de consentiment informat per al garbellat o cribratge efectuat, es va brindar realitzar una tècnica invasiva que diria amb certesa si l'embrió tenia o no un problema genètic. Acceptada aquesta, la Dra. Matilde del departament de Ginecologia i Obstetrícia del referit HOSPITAL000 va prescriure a la Sra. María Rosario un estudi genètic mitjançant biòpsia de vellositats corials. El dia 13 de maig de 2014 es va procedir a la pràctica de l'al·ludida prova, previ emplenament del consentiment informat.

4t.- En els folis 200 a 235 de l'expedient apareix la història clínica de la Sra. María Rosario remesa per l' HOSPITAL000. Transcrivim part dels antecedents que observem als folis 201 a 203 segons l'informe del Dr. Melchor, cap del Servei d'obstetrícia i salut reproductiva:

'La primera visita hospitalaria de su gestación se efectúa en consulta de obstetricia del primer trimestre el día 8-5-2014, estando gestante de 12 semanas + 5 días. Durante la exploración ecográfica se detecta una traslucenia nucal aumentada para su edad gestacional con una medida de 6,6 mm.

Se efectúa un cribado combinado bioquímico-ecográfico del primer trimestre con el resultado de alto riesgo para anomalía cromosómica tanto de trisomia 21 como trisomia 18 (ambos riesgo de 1/5), recomendándose un estudio del cariotipo fetal que dada la edad gestacional es aconsejable obtener muestras a través de una Biopsia de vellosidades coriales (BVC) que es informado por el laboratorio de genética del HOSPITAL001, que es nuestro servicio de referencia, el día 13-5-14 y se nos informa como formula cromosómica 46XY cariotipo sin anomalías numéricas ni estructurales.

El 5-6-2014 estando de 16+6 semanas acude a la consulta para practicarse una ecocardiografia fetal precoz en la cual no se detectan anomalías cardíacas fetales, y en la exploración ecográfica se aprecia un aumento importante del grosor de la nuca que semeja un higroma quístico bilateral.

La siguiente consulta se realiza en la semana 19+6, el día 26-6-2014 , se practica una ecografía morfológica rutinaria de las 20 semanas, no apreciándose malformaciones fetales aparentes, el higroma quístico paracervical bilateral ha desaparecido y únicamente se visualiza un grosor aumentado de la piel nucal de 8 mm.

A las 21+6 semanas el día 10-7-2014, se efectúa un nuevo control ecográfico en donde definitivamente se confirma la desaparición del higroma y el grosor de la nuca va en disminución siendo de 6 mm.

En las dos últimas consultas a las 26+6 semanas y en las 32+5 semanas no hay cambios sustanciales respecto a la ecografía previa, apreciándose un crecimiento y desarrollo fetal dentro de la normalidad, sin malformaciones aparentes y con un grosor de la nuca discretamente aumentado.

El día 6-10-14 estando gestante de 34+4 semanas, acude a urgencias por presentar contracciones uterinas de parto, comprobándose que está en período expulsivo con dilatación completa y presentación cefálica en primer plano, produciéndose el parto a los 15 minutos del ingreso, a las 18,45 h. nace un feto hombre de 2435 grs de peso, test de Apgan de 7,30, que llora espontáneamente y no requiere reanimación estando el pediatra presente indicándose ingreso en observación en neonatos al ser un recién nacido prematuro, posteriormente en los días siguientes durante el ingreso se sospecha DIRECCION000 que se confirma después de un estudio genético en sangre del recién nacido'.

5è.- Com a continuació del 3r dels punts de fet, dient-ne que la mostra de la prova practicada per a un estudi genètic mitjançant biòpsia de vellositats corials fou remesa des de l' HOSPITAL000 a la secció de genètica de l' HOSPITAL001 per realitzar l'estudi de citogenètica. No es van poder dur a terme els cultius necessaris en tant, en aquells moments, es trobava en obres la zona estèril del laboratori. Com a conseqüència, i segons va informar el Dr. Torcuato, es va remetre o reenviar la mostra a un laboratori extern CERBA - part codemandada a les presents actuacions - per tal de completar l'estudi sol·licitat.

6è.- CERBA va contestar el dia 14 de maig de 2014. La resposta fou 'sustanciándose en cariotipo sin anomalías con formula cromosómica normal 46XY' , tal com ve narrat per l'informe que en part hem transcrit a l'anterior dels punts de fet. Es va rebre a HOSPITAL001 el 22 següent.

7è.- No hi ha constància, no obstant, la part actora ho afirma i no ho neguen les demandada i codemandades, que, tot i que la Sra. María Rosario ho va consentir, no es va dur a terme la pràctica d'una amniocentesis tal com se li havia ofert.

8è.- El NUM000 de 2014 va néixer un nen afectat pel DIRECCION000 per trisomia del 21.

9è.- A l'informe del Dr. Torcuato de la secció de Genètica de l' HOSPITAL001, es deixa anotat que:

'ante la discordancia entre la normalidad del estudio prenatal y el resultado obtenido tras el nacimiento, contactó con el laboratorio CERBA, centro al que se había remitido las muestras de vellosidad corial, siendo informando de que SOLO SE HABÍA REALIZADO EL CULTIVO CORTO EN LA MUESTRA, emitiendo el resultado conocido de normalidad el día 14-05-14'.

QUART.- Sense necessitat d'analitzar i argumentar ara sobre la doctrina de la responsabilitat patrimonial referida als casos de caire general ens hem d'endinsar, en canvi, en el què és, pròpiament, la responsabilitat patrimonial sanitària amb l'afirmació inicial que el servei públic sanitari ha de procurar sempre la curació del pacient.

És una obligació de medis i no una obligació de resultats; per tant, s'ha de partir que no tot resultat que succeeixi per l'atenció prestada es pot imputar a l'Administració sanitària, amb l'excepció, clar està, que la pràctica mèdica sigui incorrecta conforme a l'estat actual de coneixements. Reflexió i afirmació que serveis tant pel que fa al tractament que es dispensa com al de diagnòstic.

Tal i com vàrem recollir, entre d'altres, a la sentència núm. 221 de 30 de maig de 2017, actuacions 272/2015, en tesi que cal reiterar:

'como ha puesto de manifiesto la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la doctrina del Consejo de Estado, conviene tener en cuenta también que para estimar las reclamaciones de indemnización en materia de responsabilidad patrimonial sanitaria, no resulta suficiente con que la existencia de la lesión se derive de la atención de esos servicios sanitarios, porque ello llevaría a configurar la responsabilidad administrativa de forma objetiva o por el resultado. Ya hemos dicho y lo hemos reflejado en la Sentencia nº 606/2012 de 4 de septiembre, que la medicina no es una ciencia de resultados, sino de medios, y la Administración, a lo que se compromete frente al paciente, es a poner a su disposición cuantos medios diagnósticos y terapéuticos sean necesarios y existen para curar, mejorar o paliar su enfermedad o dolencia.

Esa obligación de poner al servicio del paciente todos los medios, viene desglosada por la Jurisprudencia en los siguientes deberes:

-Utilizar cuantos medios conozca la ciencia médica y estén a su disposición en el lugar donde se produce el tratamiento.

-Informar al paciente del diagnóstico de la enfermedad y del pronóstico.

-Continuar el tratamiento al enfermo hasta que pueda ser dado de alta advirtiendo de los riesgos del abandono del tratamiento'.

Una i altra vegada ens hem anat pronunciant sobre la doctrina que fonamenta les reclamacions de responsabilitat patrimonial sanitària. Per no fer-ne una cita exhaustiva, citarem, tan sols, la sentència núm. 115 de 9 de març de 2016 , dictada per aquest Tribunal a les actuacions 388 de 2014. Veiem:

'La pretensión indemnizatoria no se puede hacer descansar sin más en la doctrina del carácter objetivo de la responsabilidad de la Administración, como si ello supusiera obligación de indemnizar siempre que el daño tuviese su origen en una intervención administrativa. En este punto, y en particular para los supuestos de responsabilidad sanitaria, la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común ha sido modificada en su art. 141 por la Ley 4/1999 , de modo que a su primer párrafo que rezaba: 'Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley', se le ha añadido: 'No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquellos, todo ello sin perjuicio de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos casos', con lo que el principio de la 'responsabilidad objetiva' no alcanza para cubrir supuestos imprevisibles o inevitables, de tal modo que si los informes de la Administración atribuyen tal carácter a lo sucedido, sólo la prueba en contrario puede conducir a la estimación de la pretensión del particular'.

És rellevant, als dits efectes, la sentència dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem el dia 14 d'octubre de 2002, en especial quan al 7è dels fonament de dret, digué:

'Aunque en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración sanitaria tiene una importancia secundaria si la actuación del servicio médico ha sido correcta o incorrecta, lo cierto es que tal apreciación permite, en primer lugar, determinar con alto grado de certeza la relación de causalidad y, en segundo lugar, concluir si el perjuicio sufrido por el paciente es o no antijurídico, es decir si éste tiene o no el deber jurídico de soportarlo, ya que, según la jurisprudencia tradicional, ahora recogida por el precepto contenido en el artículo 141.1 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común redactado por Ley 4/1999, no son indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existente en el momento de producción de aquéllos'.

I segueix dient la referida, amb cita d'anterior del 22 de desembre de 2001, recurs de cassació 8406/1997, i on en ella:

'declaramos que en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración el elemento de la culpabilidad del agente desaparece frente al elemento meramente objetivo del nexo causal entre la actuación del servicio público y el resultado lesivo o dañoso producido, si bien, cuando del servicio sanitario o médico se trata, el empleo de una técnica correcta es un dato de gran relevancia para decidir, de modo que, aun aceptando que las secuelas padecidas tuvieran su causa en la intervención quirúrgica, si ésta se realizó correctamente y de acuerdo con el estado del saber, siendo también correctamente resuelta la incidencia postoperatoria, se está ante una lesión que no constituye un daño antijurídico conforme a la propia definición legal de éste, hoy recogida en el citado artículo 141.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , redactado por Ley 4/1999, de 13 de enero, que no vino sino a consagrar legislativamente la doctrina jurisprudencial tradicional, cuyo alcance ha quedado aquilatado en este precepto.

La jurisprudencia ( Sentencias de 25 de enero de 1997, 21 de noviembre de 1998, 13 de marzo, 24 de mayo y 30 de octubre de 1999) ha precisado que lo relevante en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas no es el proceder antijurídico de la Administración, dado que tanto responde en supuestos de funcionamiento normal como anormal, sino la antijuridicidad del resultado o lesión.

La antijuridicidad de la lesión no concurre cuando el daño no se hubiese podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquél, incluyendo así nuestro ordenamiento jurídico como causa de justificación los denominados riesgos del progreso.'

Altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta de 15 d'octubre de 2007, reitera l'anterior doctrina:

'Es doctrina jurisprudencial reiterada, por todas citaremos las Sentencias de 20 de marzo de 2007 (Rec.7915/2003), 7 de marzo de 2007 (Rec.5286/03) y de 16 de marzo de 2005 (Rec.3149/2001) que 'a la Administración no es exigible nada más que la aplicación de las técnicas sanitarias en función del conocimiento de la práctica médica, sin que pueda sostenerse una responsabilidad basada en la simple producción del daño, puesto que en definitiva lo que se sanciona en materia de responsabilidad sanitaria es una indebida aplicación de medios para la obtención del resultado, que en ningún caso puede exigirse que sea absolutamente beneficioso para el paciente'.

CINQUÈ.- Doncs bé, tal com hem remarcat a l'inici de l'anterior fonament de dret, la medicina no és una ciència de resultats, sinó de medis, y la Administració, al que es compromet en front del pacient, és a posar a la seva disposició quants medis i diagnòstics terapèutics siguin necessaris i existents per tal de curar, millorar o pal·liar una malaltia o dolència.

En el cas, s'ha atendre a sí l'atenció rebuda, és a dir, l'assistència sanitària en relació amb el diagnòstic prenatal fou o no deficient. Una primera passa per entendre-ho és la que es deriva que li fou recomanat a la Sra. María Rosario un estudi genètic mitjançant biòpsia de vellositats corials. El dia 13 de maig de 2014 es va procedir a la pràctica de l'al·ludida prova, previ emplenament del consentiment informat. La remissió del resultat era des de l' HOSPITAL000 al de HOSPITAL001. Així va succeir. No obstant, i en la mesura que hi havia unes obres a la zona estèril del laboratori, no es varen poder dur a terme els cultius necessaris. Com a conseqüència, i segons va informar el Dr. Torcuato, es va remetre o reenviar la mostra a un laboratori extern CERBA per tal de completar l'estudi sol· licitat. Aquest últim laboratori ho va efectuar, si més no, però, amb un cultiu curt i un resultat de normalitat.

Dit això, dient-ne a continuació, que la qüestió litigiosa s'ha de resoldre amb l'anàlisi del material probatori. La sentència del Tribunal Constitucional, núm. 36/2006, de 13 de febrer, digué:

'la tarea de decidir ante distintos informes periciales cuál o cuáles de ellos, y con qué concreto alcance, deben ser utilizados para la resolución de un determinado supuesto litigioso es una cuestión de mera interpretación y valoración, conforme a las reglas de la lógica y de la sana crítica, de la prueba, que en virtud del artículo 117.3 CE constituye una función exclusiva de los órganos judiciales ordinarios (por todas, SSTC 229/1999, de 13 de diciembre, FJ 4; y 61/2005, de 14 de marzo',

Dit l'anterior, el Tribunal aquí ha tingut a la seva disposició les proves practicades en audiència, els informes i les documentals. De la valoració d'ella es dedueixen les següents consideracions, una primera, que el procés assistencial prestat a l' HOSPITAL000 tot i que, inicialment, semblava correcte, no es va controlar a posteriori la pràctica de la prova i el seu resultat i, altra segona, en relació precisament a l'anterior, que haver-hi un fals negatiu d'una biòpsia de vellositats corials - resultat que no podem relacionar amb la praxis de la seva realització, realització que va pertocar, per les circumstàncies fàctiques narrades, a CERBA Internacional, entitat no demandada per la part actora -.

La demanda tal com ha quedat assenyalat interessa la seva estimació a partir d'una pèrdua d'oportunitat en ordre al dret a decidir; pèrdua d'oportunitat derivada d'un cultiu curt que no era idoni per determinar si hi havia o no en el fetus una malformació que va donar com a resultat un varo afectat de DIRECCION000. D'haver-se conegut el dret a decidir hagués pogut suposar l'avortament, doncs, la mare tenia 40 anys d'edat i l'anàlisi de sang relatiu al garbellat o cribratge bioquímic del DIRECCION000 havia confirmat un risc alt d'anomalies cromosòmiques.

És evident que es va practicar la prova, una biòpsia de vellositats corials; ara bé, la pregunta que cal respondre era si, donades les circumstàncies, era suficient un cultiu curt, tal com es va realitzar, o, en canvi, havia d'haver-se realitzat també el llarg, donades les sospites existents. La diferència, segons un informe denominat 'Estudios Genèticos en muestras fetales' de l' HOSPITAL002, és que en el 1r, el curt, també conegut com a semi-directe, hi ha un risc de 1/3000 de falsos negatius. El cultiu té una durada de 3 a 7 dies. En el 2n., el llarg, el cultiu és de 10 a 15 dies de duració i té menys possibilitat de donar falsos negatius.

A les presents actuacions es varen practicar les proves següents; a instàncies de la part actora, va deposar el Dr. Carlos María, va confirmar allò que no ve negat, que es va practicar un cultiu curt que no llarg i quin era, per cadascun d'ells el període de temps per obtenir els resultats. Segons ell, no era un fals negatiu sinó un estudi incomplert. Era necessari la realització d'ambdós cultius. Que les taxes de falsos negatius són més elevades en un cultiu curt.

Va deposar, igualment, amb la mateixa qualitat de testimoni perit, la Dra. Gregoria, psicòloga, assenyalant que els progenitors havien quedat sorpresos de l'embaràs i varen prendre la decisió de seguir endavant si el nadó era un al·lot sà. La discrepància entre ells radicava en la presa de decisió donada per informacions diferents, la qual cosa lis va suposar una situació d'estrès.

Altra testimoni pericial fou el de la Dra. Matilde, ginecòloga de l' HOSPITAL000 (Mallorca), que va assenyalar que varen remetre la mostra sol·licitant una biòpsia de vellositats corials. Una vegada que lis va arribar l'informe del Departament de Genètica, varen informar a la pacient del seu resultat i és l'al·ludit Departament el que rep i interpreta els resultats. Que de la història clínica resulten les discrepàncies entre aquest resultat i altres situacions que giraven al voltant dels fets. Va afirmar que 'todos estábamos intranquilos'.

Altra ginecòloga del referit HOSPITAL000, la Dra. Milagros, digué que el cultiu fou curt degut a què els progenitors no podien esperar el resultat del llarg per tal de poder interrompre, el més aviat possible, l'embaràs, ja que no van fer cap indicació sobre la prova sinó sobre el termini d'una interrupció legal. Si hi hagués hagut qualcun dubte el propi Departament de Genètica ho hagués advertit.

Podem citar i prendre en compte, la testifical pericial del Dr. Torcuato, cap de la Secció de Ginecologia de l' HOSPITAL001, que va explicar que va tenir coneixement del cultiu curt a posteriori; que, normalment, es duen a terme ambdós cultius i que la majoria de les associacions professionals mèdiques així ho recomanen i que, d'aquesta manera, s'obté un resultat més segur.

A instàncies de la part codemandada Zurich, va deposar la Dra. Remedios (Dictamet), especialista en ginecologia i obstetrícia, reiterant bàsicament que el curt tenia un període més curt. En relació amb el fals negatiu de la biòpsia corial, digué:

'Las pruebas que hay para confirmar este cribado son invasivas: la amniocentesis y la biopsia corial. La ventaja de la biopsia corial es que puede hacerse antes y de confirmarse la trisomía, puede interrumpir antes el embarazo. Para hacer una amniocentesis habría que haber esperado 3 semanas más porque no puede hacerse hasta la semana 16'.

'Las dos pruebas tienen la misma sensibilidad y la misma fiabilidad. Ninguna de ellas es del 100%'.

Que la biòpsia era necessària tal i com es va dur a terme. Que quan un cultiu curt és normal la possibilitat de que l'altre sigui anormal o a l'inrevés, és menor del 5 per 10.000, és a dir, 0.0005. La possibilitat d'una discrepància entre els resultats d'un cultiu o altre és ínfima.

També varen emetre el seu testimoni, el cap de Ginecologia de l' HOSPITAL000, el Dr. Melchor, dient-ne que el Servei de Genètica els va informar d'un resultat cromosòmic normal i, aleshores, no havia que dur a terme cap altra tècnica invasiva. Es va fer, en canvi, un seguiment més estret de l'embaràs. Els falsos negatius a aquests casos són rars, calibrats entre 1/3000 i 1/4000. Va corroborar, tal com ve documentat a l'expedient, que es va dur a terme, en tot moment, un procés d'informació durant tot el procés assistencial. Va respondre, a pregunta directa d'aquest magistrat ponent, que:

'La información fue diferente según las visitas. En la primera visita en la que yo la vi, fue, bien, teníamos una buena noticia, con resultado de cromosomopatía normal pero le dije que teníamos un hidroma quístico, Hay que ir viendo que no aparezcan otras patologías.

Posteriormente, en la última visita semana 32-33, era, mira, esto parece que esto va bien, con un optimismo moderado, pero vamos a continuar, nos faltan unas semanas por delante.'

Doncs bé, de tota la prova practicada no es pot concloure que la informació fos la correcta i que, tampoc, la tècnica invasiva utilitzada hagués estat l'adequada. Afirmació que surt a partir de la consideració de l'existència de defectes en la utilització dels mitjans existents per al diagnòstic prenatal de les crosomopaties, substanciat en l'absència de realització del cultiu llarg per part del laboratori CERBA Internacional SA sobre la mostra obtinguda en la biòpsia corial, tal com està recomanat en les guies mèdiques i així ho han asseverat els especialistes en el desenvolupament de les proves practicades en audiència pública.

És a dir, es va practicar un estudi parcial i inconclús, la qual cosa no suposa un fals negatiu com s'ha vingut afirmant, sinó, en canvi, un estudi incomplet.

A major desencert, calgui assenyalar que no es va realitzar una de les proves amb major rendibilitat diagnòstica davant la discrepància que suposava el fet d'haver obtingut un risc alt en el garbellat o cribratge bioquímic en una gestant ja entrada en anys (40) i amb un plec a la nuca anormalment augmentat i evidenciat en el fetus durant les successives ecografies que es van realitzar. Prova consistent en una amniocentesis que en el segon trimestre (setmana 15) ofereix una precisió diagnòstica del 99% ja que permet l'estudi directe de cèl·lules fetals. Possibilitat expressament recollida en el consentiment informat, i signat, el dia 13-05-14. En ell s'assegurava que la realització de tècniques invasives permetria conèixer amb certesa si existia o no una cromosomopatia.

En el consentiment informat i emplenat haver-hi, fins i tot, un defecte d'informació als progenitors en relació a la taxa de precisió diagnòstica del laboratori i no es detallava quin tipus de cultiu - curt o llarg - anava a realitzar-se sobre la mostra obtinguda en la biòpsia corial i el temps necessari per obtenir els resultats.

També, de la prova, bàsicament en el cas l'expedient administratiu, s'observa o resulta un defecte de coordinació entre els diferents estaments imbricats en el procés de diagnòstic prenatal en el cas que ens ocupa, substanciat en un deficient exercici de transmissió de la informació. Una vegada rebuts els resultats en la Secció de Genètica de l' HOSPITAL001 (sol·licitant de l'estudi al laboratori extern), degué advertir-se immediatament que no s'havia realitzat un cultiu llarg, al no haver mediat el termini de 3 setmanes necessari per a la preparació del cultiu durant 6-12 dies, havent d'haver-se exigit a CERBA INTERNACIONAL SA la realització del cultiu llarg.

En conseqüència, de tot això resulta que es va produir un incompliment de la ' lex artis ad hoc', en relació amb l'estat actual de la ciència en les dates de l'embaràs i la realització d'un estudi cetogènic complet que inclogués tots dos cultius, curt i llarg.

Quan s'ofereix un fals negatiu per acció o omissió, existint la tecnologia i els coneixements científics suficients per proporcionar un diagnòstic correcte que reflecteixi adequadament el mal o defecte que pateix elnasciturus, i no se'ns explica adequadament perquè es va fer un cultiu curt i no llarg tal com procedia, s'infringeix lalex artis. La infracció d'aquesta és deriva del fet que la prova no es va practicar com es va recomanar pels propis serveis mèdics actuants i, després, no varen reaccionar davant aquesta omissió per tal de corregir-la.

Conclusió: haver-hi una pèrdua d'oportunitat en quant al dret a decidir sobre la continuació o no de l'embaràs. L'assistència sanitària no fou la correcta i el fals negatiu o, millor dit pel cas, estudi incomplet, donava la possibilitat del que, malauradament, a la fi va succeir.

En conseqüència, en la mesura que es va donar una vulneració del dret d'autodeterminació a decidir cal estimar la demanda; ara bé, seguidament, no obstant, donarem resposta al quantum indemnitzador sol·licitat pels actors.

SISÈ.- Si donem resposta a quin són els danys i perjudicis susceptibles de ser indemnitzats i la quantia econòmica, hem de destacar que la part actora interessa a la demanda i en relació al perjudici patrimonial la quantitat d'1.888.440 €, xifra que resulta de multiplicar el cost addicional anual per l'esperança de vida del menor en 60 anys. En relació als danys morals patits pels progenitors es reclama la suma global de 400.000 €, 200.000 per cadascun d'ells, la Sra. María Rosario i el Sr. Dimas. Tot amb més els interessos derivats de l' article 20 de la Llei de Contractes de Segur. Petició emparada amb l'informe de part acompanyat amb la demanda.

Doncs bé, a la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, de 20 de març de 2012, es diu:.

'La Jurisprudencia de la Sala referida a la indemnización del daño en casos como el presente se encuentra ya perfectamente consolidada a partir de la sentencia de veintiocho de noviembre de dos mil, que después se ha seguido en otras citadas ampliamente por la recurrente en su recurso de casación, como es la de cuatro de noviembre de dos mil ocho y la de dieciséis de junio de dos mil diez, a la que debemos añadir la de veintisiete de octubre de dos mil diez, recurso 4798/2007. Hemos claramente establecido que no es sólo indemnizable el daño moral consistente en privar a los padres de la posibilidad de decidir sobre la interrupción voluntaria del embarazo, sino también el mayor coste o el incremento que supone la crianza de un hijo afectado con DIRECCION000. Inexcusablemente ambos - daño moral y daño patrimonial - deben ir unidos si se pretende una reparación integral del daño - artículo 141. 1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre . En aquellas dos primeras sentencias, referidas a supuestos de nacimientos con DIRECCION000, concluimos afirmando que además del daño moral 'procede también la indemnización por la lesión puramente económica consistente en el notablemente mayor coste de criar a una hija con DIRECCION000. Ocuparse de una hija con tal patología comporta, como es obvio, gastos extraordinarios, que encajan perfectamente en la idea expuesta por la arriba citada sentencia de 28 de septiembre de 2000 cuando hablaba de desatender ciertos fines ineludibles o muy relevantes mediante la desviación para la atención al embarazo y al parto y a la manutención del hijo de recursos en principio no previstos para dichas finalidades. En otras palabras, los gastos derivados de la crianza de los hijos no constituyen un daño en circunstancias normales; pero, cuando las circunstancias se separan de lo normal implicando una carga económica muy superior a la ordinaria, esta Sala entiende que puede haber daño y proceder la indemnización'. Y que 'los gastos que la recurrida ha debido y deberá afrontar en cuanto madre de una hija con el DIRECCION000 no pueden considerarse lógicamente desvinculados de la imposibilidad, causada por la Administración sanitaria, de interrumpir legalmente su embarazo. Existe nexo causal entre la omisión de la prueba de detección prenatal del DIRECCION000 y el daño, tanto moral como económico, experimentado por la recurrida'.

També, la pròpia Sala Tercera, ha anat destacant que pel resarciment de danys i perjudicis s'exigeix prova i que no són suficients hipòtesis o probabilitats i que, la indemnització, s'ha d'apreciar d'una manera prudent i restrictiva. Sobre aquesta qüestió, no hi ha hagut pràcticament prova.

L'al·ludida sentència de 20 de març de 2012, va fixar el dany moral a l'entorn familiar en la quantia de 80.000 € i, a més, en el que era el sobrecost que generava la criança i educació d'una menor amb DIRECCION000, una partida de 200.000 €. Creiem que aquí, i ara, donades les circumstàncies del cas, que el tant alçat prudent és precisament el especificat, el de les dues partides, respectivament, en 80.000 i 200.000 €, és a dir un total de 280.000€ als quals li són d'aplicació els interessos legals derivats de l' article 20 de la Llei de Contractes de Segur.

Tot el que hem exposat comporta l'estimació parcial del contenciós en tant que la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, és disconforme amb l'ordenament jurídic.

SETÈ.- De conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional i en la mesura que ens trobem en presència d'una estimació parcial no es fa imposició de costes processals.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- Desestimarles causes d'inadmissibilitat plantejades per les part demandada i codemandada.Declaremla falta de legitimació passiva de Cerba Internacional, S.A.E..

SEGON.- Estimar parcialmentel present recurs contenciós administratiu en tant l'acte administratiu impugnat és contrari a l'ordenament jurídic.

TERCER.- Declaremel dret dels actors ha ser indemnitzats en la quantia de 280.000 €, quantia a la qual li són d'aplicació els interessos legals derivats de l' article 20 de la Llei de Contractes de Segur, condemnant a la demandada a estar i passar per la present declaració.

QUART.- No es fa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.

1.