Sentencia Administrativo Nº 213/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 68/2014 de 20 de Mayo de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

Recurs ordinari núm.:68/2014

Part actora: RESTMERCAT, S.L.

Representant part actora:PAU SIMARRO DORADO

Part demandada: AJUNTAMENT DE LLEIDA, ALMENARA GOUMET, SL.

Representant part demandada: Lletrat Ajuntament de Lleida, EVA SAPENA SOLER

SENTÈNCIA NÚM. 213/2016

LLEIDA, a 20 de maig de 2016.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARIen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 68 de l'any 2014, promogut a instància de la mercantil RESTMERCAT SL, assistida i representada pel lletrat Sr. Pau Simarro Dorado, enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE LLEIDA assistit pel Lletrat integrat en els seus serveis jurídics; i envers la mercantil ALMENARA GOURMET SL, representada per la procuradora Sra. Eva Sapena Soler i assistida pel lletrat Sr. Francisco Sapena Grau. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 10 de febrer de 2014 contra la via de fet causada per l'Ajuntament de Lleida després de la intimació de 21 de gener de 2014, presentada a fi que l'entitat administrativa realitzés els actes de comprovació de la llicència d'activitat de restauració de l'establiment Almenara Gourmet SL.

SEGON.-Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.

La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa.

Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol· licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.

TERCER.- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, s'interposà recurs contenciós administratiu, contra la via de fet causada per l'Ajuntament de Lleida després de la intimació de 21 de gener de 2014, presentada a fi que l'entitat administrativa realitzés els actes de comprovació de la llicència d'activitat de restauració de l'establiment Almenara Gourmet SL.

Interessa la part recurrent que s'ordeni a l'administració a la cessació de la via de fet en que està incorrent tolerant la existència i el desenvolupament de l'activitat de Bar-Restaurant per la esmentada mercantil. Alhora també es demana que es condemni a l'administració demandada al paga les costes del procediment i a la mercantil codemandaa Almenara Gourmet SL a tancar el negoci fins que s'adeqüi a la normativa vigent per a l'explotació d'un restaurant. Així com que se li imposi la corresponent sanció econòmica per l'incompliment de la normativa municipal.

No obstant i amb caràcter previ, la part demandada va oposar una equivocació en el moment de plantejar la demanda que anava dirigida contra una via de fet quan, realment i en el seu cas, els fets serien constitutius d'inactivitat. A més no s'haurien respectat els terminis previstos per la inactivitat administrativa. Per raons de sistemàtica aquesta serà la primera qüestió en ser resolta.

SEGON.-En primer lloc convé discernir si la suposada infracció que s'imputa a l'administració de l'ordenament jurídic vigent casa amb una inactivitat o, tal com defensa la part demandant, casa amb una via de fet.

Per discernir-ho serà convenient dur a col·lació la doctrina jurisprudencial que marca el concepte de la via de fet. En aquest sentit, ens serà prou útil la STS de 31 d'octubre de 2008 (Sala Tercera , Secció Cinquena):

'La vía de hecho, a juicio de esta Sala, como actividad impugnable responde a la finalidad de que ninguna actuación ilícita de la Administración resulte ajena, o quede exenta, del control judicial, lo que sujeta este tipo de comportamientos administrativos a un innegable examen judicial. Ahora bien, este control se encuentra sujeto a determinados límites que, por lo que hace al caso, se conectan con el propio concepto de la vía de hecho.

Tradicionalmente se ha venido entendiendo por vía de hecho cualquier actuación que carezca de cobertura jurídica.No obstante, también se ha incluido en esta categoría, en el ámbito expropiatorio en el que fundamentalmente se han delimitado sus contornos en la jurisprudencia de este Tribunal Supremo, aquellas otras conductas administrativas que exceden del contenido permitido por el acto que le da cobertura, desbordando el contenido y los límites del acto que legitima su actuación, de manera que ello conduce a una actuación desproporcionada, en relación con el título habilitante.

Siendo más discutible, desde luego, la inclusión en esta categoría de actuaciones, que invoca la parte recurrente, realizadas en virtud de un acto que carece de los más elementales presupuestos por concurrir una causa de nulidad plena.

Si bien nuestra Ley Jurisdiccional no define, al regular este modo de actuación de la Administración, lo que ha de entenderse por vía de hecho, debemos destacar que la Exposición de Motivos de la LJCA declara que la vía de hecho se integra por 'aquellas actuaciones materialesde la Administración que carecen de la necesaria cobertura jurídica y lesionan derechos e intereses legítimos de cualquier clase' . Y si a ello unimos el contenido del artículo 71.1.a) de la LJCA cuando alude al cese o modificación de la actuación impugnada, como el contenido propio de una sentencia resolutoria de la vía de hecho, forzosamente debemos concluir que la LJCA considera como vía de hecho únicamente las actuaciones materialesque carecen de cobertura jurídica, por no disponer de título habilitante. Supuesto en el que cabe integrar los casos en que se produce un exceso o desproporción en la actuación material, desbordando los límites que impone el acto de cobertura. De manera que el elemento definidor de la vía de hecho es la carencia de cobertura jurídica, bien sea porque no exista acto previo de habilitación, o bien porque la actuación materialva mas allá de lo que dicha cobertura autoriza. La concurrencia de una causa de nulidad plena, por tanto, no constituye, a los efectos de la LJCA, un supuesto de vía de hecho, por lo que su invocación ha de realizarse con motivo de la impugnación del acto administrativo aprobatorio del deslinde.'

En definitiva, d'aquesta paradigmàtica Sentència es desprèn amb nitidesa que la via de fet s'ha d'identificar com una actuació material. Enfront la via de fet s'hi situa la inactivitat administrativa que es caracteritza per un no actuar quan hi ha una obligació de realitzar una prestació concreta derivada d'una disposició general que no precisi d'actes d'aplicació, d'un acte administratiu, d'un contracte o d'un conveni ( ex article 29 de la LJCA ).

Com bé descriu la part actora en el seu escrit de demanda, el recurs contenciós administratiu s'interposa arrel d'un escrit de 21 de gener de 2014 que intimava a l'Ajuntament a realitzar un concreta actuació de comprovació d'una llicència d'activitat de restauració. En resposta del requeriment, segons la mateixa demandant, no consta que cap actuació per part de l'Ajuntament de Lleida que està tolerant l'activitat en qüestió.

Per tant, estem davant d'un 'deixar fer' que de cap manera es pot identificar amb l'actuació material que caracteritza la via de fet i que, en substància, la distingeix en part de la inactivitat administrativa.

Falta ara saber si l'error de qualificació de la institució jurídica impugnada ha tingut alguna repercussió rellevant pel que fa a la correcta interposició del recurs. Al respecte l' article 29 de la LJCA estableix el següent:

'1. Cuando la Administración, en virtud de una disposición general que no precise de actos de aplicación o en virtud de un acto, contrato o convenio administrativo, esté obligada a realizar una prestación concreta en favor de una o varias personas determinadas, quienes tuvieran derecho a ella pueden reclamar de la Administración el cumplimiento de dicha obligación. Si en el plazo de tres meses desde la fecha de la reclamación, la Administración no hubiera dado cumplimiento a lo solicitado o no hubiera llegado a un acuerdo con los interesados, éstos pueden deducir recurso contencioso-administrativo contra la inactividad de la Administración.'

El termini per la interposició del recurs un cop transcorreguts aquests tres mesos és de dos mesos ( article 46.2 de la LJCA ).

El requeriment es feu el dia 21 de gener de 2014, en canvi el recurs contenciós administratiu s'interposà el dia 10 de febrer de 2014, és a dir s'interposà d'una manera anticipada davant una via de fet o, fins i tot, una inactivitat inexistent (en aquest últim cas per no haver transcorregut els tres mesos previstos).

A major abundància, s'observa de l'expedient administratiu que l'administració no va romandre inactiva sinó que després de la interposició del recurs contenciós administratiu -però dins del termini de tres mesos previst en l' article 29 de la LJCA -, va actuar concedint el termini d'un mes a la mercantil demandada per a modificar la seva llicència a restaurant. Aquest requeriment va rebre una resposta favorable el dia 4 d'abril de 2014 per part del gestor de la mercantil Almenara Gourmet SL que es va mostrar favorable a sol·licitar una llicència per exercitar també l'activitat de Bar-Restaurant.

Aquestes actuacions posteriors, com és obvi, no van formar part de l'escrit de demanda, autèntic delimitador de l'objecte del procediment. L'objecte del procediment ha d'estar fixat en l'escrit de demanda i s'ha de referir a una suposada il·licitud pretèrita a la seva interposició. En el cas que ens ocupa, la part actora no impugna les actuacions posteriors i en el moment anterior no consta comesa cap via de fet (no consta cap actuació material) i tampoc cap inactivitat, al no haver transcorregut els tres mesos previstos. Per altra part, consten actuacions posteriors que no han estat objecte d'impugnació en aquest procediment, doncs l'objecte del procediment s'ha d'inserir per mitjà de l'escrit d'interposició del recurs o bé, a posteriori,mitjançant la corresponent ampliació del recurs ( article 36 de la LJCA ).

En definitiva, s'ha de convenir amb les parts demandades que en el moment de la interposició de l'escrit de demanda no conta comesa ni una via de fet, ni tant sols una inactivitat per part de l'administració actuant.

Per tot el que es raona i exposa, es considera que s'ha de desestimar el present recurs contenciós administratiu. Corol·lari de l'anterior, de conformitat amb el què disposen els articles 70 i 71 de la LJCA , s'ha de desestimar íntegrament el recurs contenciós administratiu presentat confirmant la legalitat de l'actuació administrativa impugnada pel que fa a l'objecte d'aquest procediment.

TERCER.-Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa , en aplicació del criteri de venciment objectiu correspon imposar les costes a la part demandant.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que desestimantel present recurs contenciós administratiu interposat per la RESTMERCAT SL contra l'activitat administrativa impugnada que es descriu en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'ha de confirmar i es confirma que s'ajustava al dret aplicable. Tot això es pronuncia amb expressa imposició de costes per a la part actora.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que no es ferma i que envers la mateixa s'hi pot interposar recurs d'apel·lacióen el termini de 15 dies a comptar del dia següent en que sigui notificada davant d'aquest mateix Jutjat. Per a l'admissió a tràmit del recurs prèviament s'haurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la Disposició addicional quinzena de la L.O 6/1985 del Poder Judicial , excepte en els supòsits d'exclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals y organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris d'assistència jurídica gratuïta.

D'aquesta resolució se'n ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i firmo.

PUBLICACIÓ.El magistrat jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.