Sentencia Administrativo Nº 222/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 311/2014 de 08 de Julio de 2015

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona

Procediment abreujat núm. 311/14 - F3

SENTÈNCIA Nº 222/15

Barcelona, vuit juliol dos mil quinze

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Marta Navarro Roset en representació de Inés , assistit per la lletrada Elizabeth Alguacil Viñas contra Servei Català de Trànsit representat i defensat per la lletrada Marta Puig Hugas . Dicto sentència en nom de SM el Rei.

Antecedentes

PRIMER.El dia 01/07/14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol· licitava que s'estimés en els termes que hi exposava.

SEGON.Mitjançant un Decret de 07/11/14 , després d'esmenar els defectes apreciats, es va admetre el recurs i es va assenyalar el dia 19/06 enguany per celebrar-lo. Es va reclamar l'expedient administratiu.

TERCER.En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'això, les parts van presentar les seves conclusions i l'assumpte va quedar pendent de sentència.

QUART . En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, llevat del termini per dictar sentencia

CINQUÈ. OBJECTE DEL PROCEDIMENT.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Inés contra la resolució de 04/04/14 que inadmet el recurs extraordinari de revisió interposat contra la desestimació del recurs de reposició interposat contra la resolució que imposa una sanció en l'expedient NUM000

SISÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.

La part actora exposa que va rebre notificació d'una denúncia per la qual s'imposa una sanció de €400 i va presentar un escrit de queixa per no *haver-se-li donat ocasió de fer al·legacions i abonar la multa amb reducció, va presentar recurs de reposició i extraordinari de revisió. Com a fonaments de dret al·lega presumpció d'innocència. Falta de comunicació de la incoació de l'expedient impossibilitat de fer a allegacions, per tot la qual cosa sol·licita que s'estimi la demanda, es deixi sense efecte la sanció imposada o s'acordi la retroacció del procediment a la notificació de la sanció, amb imposició de costes.

L' Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega que en el recurs extraordinari de revisió no es planteja cap dels supòsits de l'article 118 de la LPA, que l'únic objecte del recurs és la correcció o no de la inadmissió del recurs extraordinari de revisió. L'actuació de l'administració ha estat correcta i no existeix indefensió, per tot el que sol·licita la desestimació de la demanda

Fundamentos

PRIMER.-Segons resulta de l'expedient administratiu es produeix una sanció per excés de velocitat a un vehicle, la qual no és notificada en l'acte ja que la sanció es grava per un sistema d'enregistrament i control d'imatges.

Es notifica al titular del vehicle a l'efecte de determinar al conductor i aquest assenyala com a tal a l'aquí recurrent.

S'inicià expedient sancionador contra la recurrent i la notificació, la primera de l'expedient es fa en la CARRETERA000 NUM001 de Manresa, amb els resultats de desconegut, per la raó del qual es procedeix a notificar en el Testra.

A continuació es dicta resolució sancionadora amb imposició d'una multa de €400 la qual es notifica correctament al mateix domicili anteriorment indicat és a dir CARRETERA000 NUM001 . La interessada formula recurs de reposició que és desestimat mitjançant resolució de 28 setembre 2012, la qual es notifica igualment al mateix domicili el 08/10/12.

La recurrent presenta el 10/10/12 recurs extraordinari de revisió, el qual és inadmés mitjançant resolució de 04/04/14, notificada al mateix domicili el 19/04/14.

SEGON.-En conseqüència la resolució recorreguda és la inadmissió d'un recurs extraordinari de revisió.

Aquests tipus de recursos han d'ajustar-se a alguna de les causes de l'article 118 LPA, és dir:

'Contra los actos firmes en vía administrativa podrá interponerse el recurso extraordinario de revisión ante el órgano administrativo que los dictó, que también será el competente para su resolución, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

1.ª Que al dictarlos se hubiera incurrido en error de hecho, que resulte de los propios documentos incorporados al expediente.

2.ª Que aparezcan documentos de valor esencial para la resolución del asunto que, aunque sean posteriores, evidencien el error de la resolución recurrida.

3.ª Que en la resolución hayan influido esencialmente documentos o testimonios declarados falsos por sentencia judicial firme, anterior o posterior a aquella resolución.

4.ª Que la resolución se hubiese dictado como consecuencia de prevaricación, cohecho, violencia, maquinación fraudulenta u otra conducta punible y se haya declarado así en virtud de sentencia judicial firme.

Malgrat que en el recurs no s'indica de forma expressa, el supòsit és el del article 118.1 en el qual es troba, en el present cas, atès que s'observa de forma directa, patent, manifesta i indiscutible que existeix un fet causant d'indefensió i que resulta de de els propis documents de l'expedient, amb la qual cosa ens situem a l'apartat primer d'aquest article 118.

En efecte, tot el problema rau en la primera notificació que és retornada pel servei de correus per tractar-se d'una adreça 'desconeguda'. No obstant això és evident que això no és cert, ja que totes les altres notificacions es van realitzar al mateix domicili sense problemes de cap tipus.

Per tant la primera notificació és manifestament errònia. En moltes ocasions els empleats de correus cometen errors d'aquest tipus, s'ignora la raó però és un fet constatat per la pràctica diària en aquests jutjats. Les manifestacions d'aquests funcionaris no constitueixen una prova iure et de iure, sinó iuris tantum, i per tant susceptible de prova en contrari. En el present caso la mera constatació que totes les notificacions van ser correctes menys la primera, i que totes es van realitzar al mateix domicili permet determinar l'existència d'un error de fet que mereix ser esmenat per la via de l'article 118.1 LPA.

És evident que aquest error produeix indefensió posat que impedeix al·legar en via administrativa i acollir-se al dret al pagament amb bonificació, i per tant estem en el supòsit d'anul·labilitat.

Tanmateix resulta sorprenent que l'administració no hagi detectat l'existència d'aquest error ni el recurs de reposició ni en l'extraordinari de revisió, la qual cosa acredita una actitud exageradament formalista i incompatible amb un correcte servei públic que pretén i amb els drets dels ciutadans.

En definitiva s'haurà d'estimar aquest motiu del recurs, sense que sigui possible entrar en l'al·legat sobre falta de prova dels fets per escapar del marge del recurs extraordinari de revisió

TERCER.- L'estimació de la demanda implica no només l'admissió a tràmit del recurs extraordinari, sinó també resoldre sobre el fons del mateix, ja que es tenen els elements necessaris per a tal cosa i amb la finalitat d'estalvi processal posat que de no fer-ho així, el més probable és que es tornés a inadmetre o desestimar el recurs, generant un nou procediment.

Com ja resulta del que s'ha dit, escau l'estimació d'aquest recurs el que comporta la retroacció d'actuacions al moment de notificació de l'expedient sancionador contra la recurrent, cosa que l'administració podrà fer només en el supòsit que l'hi permetin els terminis de prescripció o caducitat.

QUART.-La quantia és de 400€.

CINQUÈ.- De conformitat amb l'article 139 de la llei procedeix la imposició de costes a l'administració. A la vista de la quantia de l'assumpte es fixen les costes de €100, més l'import de la taxa judicial en cas d'haver estat abonada.

Fallo

ESTIMOel recurs presentat per Inés contra la resolució de 04/04/14 que inadmet el recurs extraordinari de revisió interposat contra la desestimació del recurs de reposició interposat contra la resolució que imposa una sanció en l'expedient NUM000 I ANUL.LOel acte administratiu objecte del recurs.

DECLAROque l'administració deurà retrotraure el expedient al moment previ a la notificació d'incoació si això es possible segons els terminis de prescripció o caducitat.

Amb imposició de costes al Servei Català de Trànsit per import de 100 € mes la taxa judicial si a estat abonada.

Contra aquesta sentència no escau cap mena recurs, per la qual cosa és ferma.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.