Última revisión
16/03/2017
Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 235/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 140/2015 de 07 de Julio de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 8 min
Orden: Administrativo
Fecha: 07 de Julio de 2016
Tribunal: Juzgado de lo Contencioso Administrativo Barcelona
Ponente: VIDAL GRASES, FEDERICO
Nº de sentencia: 235/2016
Núm. Cendoj: 08019450172016100165
Núm. Ecli: ES:JCA:2016:1879
Núm. Roj: SJCA 1879:2016
Encabezamiento
Recurs nº:
Part actora: Emiliano
Representant part actora:
Part demandada:
Representant part demandada:
Barcelona, set juliol dos mil setze
Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el lletrat Enric Barenys Ramis en representació de Emiliano contra l'Ajuntament de Barcelona representat i defensat pel lletrat Manuel Marti i Carrasco. Dicto sentència en nom de SM el Rei.
Antecedentes
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Emiliano contra la resolució de 27 de gener de 2015 que desestima recurs de reposició interposat contra la resolució de 02/12/14 que imposa una sanció de 200 €.
La part actora exposa que el dia 7 de juliol de 2014 circulava pel carrer Maternitat quan va ser seguit per un vehicle que mancava de tota distinció i en el semàfor d'Avinguda Pedralbes cantonada amb Jardins de Tòquio va ser requerit pels agents ocupants d'aquest vehicle per mostrar la documentació del mateix i se li va permetre seguir la seva marxa sense cap problema. Sembla ser que l'agent va redactar la denúncia des de l'interior del vehicle. Resulta impossible que el denunciat conduís el vehicle matrícula ....XWD per mancar de permís, perquè el vehicle va ser propietat del seu pare i va ser alienat a tercers al setembre 2012; perquè l'agent hagués degut procedir a la d'immobilització del vehicle i requerir als MMEE per immobilitzar-ho; el vehicle conduït era de diferent cilindrada i matrícula; no se li va lliurar denúncia alguna. Al·lega fonaments de dret consistents en prescripció, infracció del règim de denúncia i notificació, falta d'infracció i d'autoria de la mateixa i per tot això sol·licita que s'estimi el recurs, i s'anul·li i deixi sense efecte les resolucions impugnades
L' Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega una exposició de fets a la qual em remeto i com a fonaments de dret defensa la correcció i validesa de l'actuació administrativa impugnada i la inexistència de prescripció, per tot la qual cosa sol·licita que es desestimi la demanda amb imposició de costos.
Fundamentos
Mitjançant els corresponents oficis lliurats a l'Ajuntament i les seves respostes es va esbrinar que dit agent no forma part de la Guàrdia Urbana sinó del cos de MMEE, i no va poder venir a declarar per trobar-se en situació d'incapacitat permanent.
No se sap en virtut de quina norma o en virtut de quin ordenança o conveni, els membres del cos de MMEE poden actuar a la ciutat de Barcelona com si foren agents de la Guàrdia Urbana.
Ni la defensa de l'Ajuntament la cita, ni s'ha trobat cap norma que permeti tal dualitat.
L' article 11 de la Llei 16/1991 de Policies Locals de Catalunya estableix com a funcions d'aquests, entre unes altres, la d'ordenar, senyalitzar i dirigir el tràfic en el nucli urbà, d'acord amb l'establert en les normes de circulació, i la d'exercir com a Policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment de Reglaments, Ordenances, Bàndols, Resolucions i altres disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent, d'on es dedueix fàcilment la seva facultat per denunciar actes contraris a la normativa de circulació.
La Llei 10/1994 sobre el Cos de la Policia de la Generalitat de Catalunya MMEE, enlloc estableix que aquests poden realitzar les funcions corresponents a la Guàrdia Urbana, com és la d'imposar multes de tràfic, i com a funcions de policia administrativa se li assignen les següents:
D'aquestes normes no es pot deduir que el MMEE tinguin les competències dels policies locals amb vista a la denúncia d'infraccions de tràfic a la ciutat de Barcelona, actuant com a substituts o ajudants de la Guàrdia Urbana.
D'altra banda, és cert que aquesta Llei estableix com a principi d'actuació del cos la defensa de la legalitat, però això és un principi general que està molt bé però tampoc s'aconsegueix encaixar amb l'actuació del present cas posat que sembla necessari que existeixi una norma que autoritzi concreta i especialment als MMEE a imposar denúncies de tràfic a Barcelona i utilitzant impresos de la GU.
Tanmateix, és ben cert que qualsevol persona pot denunciar qualsevol fet que estimi delictiu o contrari a la legalitat, però dubtem molt que l'Ajuntament de Barcelona faciliti talonaris de multes als ciutadans perquè aquests formulin denúncies com si fossin agents de la GU, i després prossegueixi el procediment sancionador i imposi sancions per tals denúncies.
En definitiva, davant l'absència d'una norma concreta que faculti als agents MMEE, a denunciar infraccions de tràfic i a utilitzar formularis de denúncies propis de la GU , i a actuar com a membres de tal cos , hem d'inclinar-nos per considerar que no s'ha acreditat l'existència de la competència objectiva necessària dels MMEE per actuar en l'àmbit sancionador de la circulació de la ciutat de Barcelona, la qual cosa porta l'estimació de la demanda, sense necessitat d'entrar en la resta dels motius del recurs.
Fallo
Sense costes
Contra aquesta sentència no hi ha recurs.
Així ho mano i ho signo.
El magistrat jutge
