Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 17 DE BARCELONA
Recurs nº:
457/2014 M1 - Recurs ordinari
Part actora:
AIGUA DE RIGAT, S.A.
Representant part actora:
EULALIA CASTELLANOS LLAUGER
Part demandada:
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA
Representant part demandada:
LLETRAT GENERALITAT
SENTÈNCIA NÚM. 250/2016
Barcelona set juliol dos mil setze
Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Eulalia Castellanos Llauguer en representació de Aigua de Rigat SA assistit pel lletrat Oscar Martínez Guzmán contra Agencia Catalana de l'Aigua, representada i assistida per la lletrada Pilar García Cruz. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents
Antecedentes
Primer.
El dia 10/10/14 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.
Segon.-
Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 14/10/14 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.
Es va suscitar un incident d'acumulació que va ser denegat per acte de 19 de juny de 2015, confirmat per un altre d'1 de setembre de 2015
Tercer.
Mitjançant un Decret de 09/04/15 es va fixar la quantia en 53.618,24 € . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental i pericial, i la demandada cap Les probes es van practicar segons resulta dels rams corresponents.
Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va Arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 05/07 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.
Cinquè.
En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.
Sisè.Objecte del recurs.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Aigua de Rigat SA contra la inactivitat del ACA davant la reclamació presentada el 19 de maig de 2014 per la qual se sol·licita que es faci pagament de la indemnització corresponent a l'exercici 2010 en la quantitat de 53.618,24 €, més IVA.
Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.
La part actora exposa uns antecedents de fet als quals em remeto i com a fonaments de dret al·lega que existeix un acte administratiu pel qual resulta obligada a realitzar una prestació per la quantitat reconeguda en aquest acte i a més és definitiu exprés i ferm i no es troba condicionat. Es remet a les normes de gestió del ACA i Conveni entre les parts. Al·lega la procedència d'interessos de demora, aporta informes pericials i per tot això súplica que s'estimi la demanda i ordeni el pagament de la quantitat reclamada de 53.618,24 €, més del 18% de l'IVA i interessos.
L'administració demandada s'oposa a la demanda i al·lega la inexistència de dret de crèdit ja que l'acte administratiu que es refereix la actora no reconeix cap crèdit sinó només s'informa sobre un procediment i falta per acreditar el compliment de les obligacions materials i formals exigibles. Es remet a la legislació aplicable i al Conveni i cita a diversa jurisprudència. Nega la vulneració de la doctrina d'actes propis i al·lega l'incompliment de l'
article 45.2 del Decret 103/2000 , i per tot això sol·licita que es desestimi la demanda.
Fundamentos
PRIMER. -La situació de fet que es presenta en aquest cas consisteix que el dia 29 d'abril de 2011 la actora va reclamar a l'administració demandada la corresponent indemnització a l'empara del Decret 103/2000 pels costos incorreguts en la prestació de la col·laboració en el servei de l'aigua.
El 19 de setembre de 2011 l'administració respon amb l'ofici que s'aporta en l'escrit d'interposició del recurs en el qual es diu que revisades les constàncies de la sol·licitud d'iniciació i el compliment de les obligacions, es comunica el resultat de la comprovació, que segons l'annex ascendeix a 53.618,24 €.
L'any 2011 la actora remet a la demandada l'oportuna factura, sense que es produeixi resposta alguna. El 19 de maig de 2014 la actora reclama el pagament de la quantitat citada, sense rebre tampoc resposta, i això genera el present recurs
SEGON.-Primer de tot hem de referir-nos a la pretensió de la part actora d'ampliar el procediment a la resolució de 8 de maig de 2015, on es dóna resposta a la sol·licitud de la actora de 27 d'abril de 2015, ampliació que fou correctament denegada per aquest Jutjat en dues actuacions atès que la pretensió de l'administració, en intentar tal ampliació no era altra que la de pretendre paralitzar el procediment o desnaturalitzar-ho en virtut d'una resolució absolutament extemporània.
És absolutament cert, d'altra banda que, només la part actora pot ampliar la demanda a nous actes administratives, segons disposa l'
article 36.1 LRJCA , i és clar que si tal ampliació no li convé, pot perfectament ometre-la i en aquest cas, per al procediment la resolució nova, no existeix en virtut del principi de litispendència. Entendre una altra cosa seria afavorir a l'administració morosa en el compliment de la seva obligació de respondre i permetre una variació substancial del planejament de la litis, qüestió que correspon exclusivament a la part actora, i tal cosa hagués succeït en el supòsit d'admetre's l'ampliació pretesa posat que això hagués implicat la introducció 'ex novo' de qüestions noves o diferents a les quals ja eren objecte del procediment.
TERCER.Com a resulta de les al·legacions presentades per les parts, aquesta qüestió ha estat reiteradament objecte de debat en els Jutjats Unipersonals de Catalunya, amb resultats contradictoris atès que l'administració cita una
Sentència del Jutjat 8 de Barcelona de 17 de novembre de 2014 ;
del 7 de Barcelona de 4 de febrer de 2014 ,
del 3 de Girona de 26 de juny de 2014 , i
la part actora cita Sentències del Jutjat 11 de 27 de maig de 2015 ,
Jutjat 7 de 7 d'abril de 2015 ;
Jutjat 9 de 27 d'abril de 15 ;
Jutjat 11 de 27 de maig de 2015 i( dos).
Examinades atentament ambdues postures jurídiques contradictòries ens decantem per la versió favorable a l'estimació de la demanda, segons el raonament que resulta de la
Sentència del Jutjat 11 de 27 de maig de 2015 , les encertades conclusions del qual compartim íntegrament i que fem nostres, a manera de motivació de la present sentència i que diuen:
CUARTO.- Y entrando en el fondo del asunto, conociendo la. disparidad de sentencias dictadas por los Juzgados de lo Contencioso-Administrativo de esta provincia, nuestro criterio es que han de cumplirse las obligaciones legales contenidas en el
párrafo segundo del artículo 45.2 del Decreto 103/2000, de 6 de marzo
, por el que se aprueba el Reglamento de los tributos gestionados por la Agencia Catalana del Agua, que dispone: '45.2 La Agencia Catalana del Agua acuerda, eh favor de las entidades suministradoras de agua , indemnizaciones, como compensación de los costes que les produzca el cumplimiento, en las condiciones mencionadas en el apartado anterior, de las obligaciones formales y materiales que el Decreto legislativo 3/2003, y este reglamento les imponen. Los criterios de aplicación y el importe de esta indemnización se determinan, mediante acuerdo del Consejo de -Administración de la Agencia. Esta indemnización tiene la consideración de ingreso ajeno a la actividad de la entidad suministradora, a los efectos del establecimiento de la tarifa correspondiente al servicio de suministro domiciliario de agua, en el supuesto de que no haya sido previamente deducida de los costes globales vinculados a la prestación de este servicio' El precepto fue redactado por el Decreto 47/2005, de 22 de marzo, de modificación del Decreto 103/2000, de 6 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los tributos gestionados por la Agencia Catalana del Agua y, a criterio, de la representación de la Administración, con la finalidad de evitar que se incrementen las tarifas corno consecuencia de incorporar los costes para la determinación de los derivados de la gestión del canon del agua, aunque en realidad en la exposición de motivos de la norma nada se dice. Del expediente administrativo no resulta la existencia de requerimiento previo de subsanación habiendo actuado la actora ANAIGUA COMPANYIA D'AIGÜES DE L'ALT PENEDÉS 1 L' ANOIA, S.A,U. conforme al procedimiento electrónico instaurado. Antes al contrario, lo que existe es una falta la actuación por parte de la AGÉNCIA CATALANA DE L' AIGUA GENERALITAT DE CATALUNYA que se compadece mal con combatir los perjuicios que supuestamente se producen para el ciudadano por la fórmula de computar el premio por colaborar en la gestión del tributo. Es razonable entender que han de examinarse los requisitos exigidos por el artículo citado, pero también lo es que las normas y convenios han de cumplirse y sobre ellos, pese a lo que se ha firmado, sí que operan los principios de confianza legítima, buena fe y seguridad jurídica (además de cumplir con la obligación de resolver), a diferencia de lo que sucedería cuando no existen ni normas, ni convenios, ni contratos que unan a la Administración con los particulares, que no es el caso. Ciertamente el principio de confianza legítima obliga a respetar las actuaciones de los particulares realizadas al amparo de criterios administrativos que se venían aplicando, aunque la Administración pueda variarlo de forma razonada (y qué decir cuando ha cambiado la normativa), no operando nunca cuando Io que supondría sería que cobrara virtualidad el principio de autonomía de la voluntad, plenamente aplicable en el ámbito del Derecho Privado. El principio de confianza legítima despliega sus efectos en el ámbito del Derecho Público cuando ha existido un precedente en la aplicación de normas o instrumentos convencionales o contractuales que están vigentes. Y este es el caso. No se puede permitir que la inactividad de la Administración al resolver, requiriendo de subsanación si fuera necesario, para cumplir una obligación impuesta por el Decreto 103/2000, de 6 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los tributos gestionados por la Agencia Catalana del Agua, y el Convenio Malto de Colaboración, sirva para dejar 'sine dic' el pago, por lo que consideramos que es procedente la estimación del presente recurso contencioso-administrativo sin entrar en la valoración de los argumentos (para desestimar los recursos), que han sido recogidos en las
sentencias del Juzgados de lo Contencioso-Administrativo 17 de 3 de octubre de 2014
,
JCA 8 de 17 de noviembre de 2014
y JCA I
de 17 de abril de 2015
, pues el abandono del ejercicio de sus funciones por parte de la AGENCIA CATALANA DE L' AIGUA - GENERALITAT DE CATALUNYA (en ningún momento se ha manifestado que exista error en el cálculo de la deuda), lleva a que sean de aplicación los principios citados (recogidos en las
sentencias del JCA 7 de 7 de abril
y
27 de abril de 2015
), por cuanto de acuerdo al Convenio Marco vigente el pago debería haberse efectuado a los dos meses de la presentación de los datos por la recurrente, con facilitación por la Administración demandada del código correspondiente para poder presentar la factura.
Cal fer esment que la qüestió resolta pel Jutjat 11 és absolutament idèntica a la del present procediment, amb la qual cosa els seus arguments són perfectament aplicables al mateix.
.
QUART.-En tot cas convé posar en relleu uns determinats punts.
En primer lloc que de forma real i efectiva existeix inactivitat de l'administració, aquesta inactivitat es manifesta des del moment en què el ACA no va fer pagament a la actora de la factura que aquesta va expedir a instàncies de la pròpia ACA i després de la resolució de19 de setembre de 2011, en la qual es reconeix la quantitat que reflecteix la factura.
L'acte administratiu de 19 setembre 2011, no té gens d'un mer acte informatiu segons sosté de forma sorprenent l'administració demandada. Per contra el seu contingut és clar i no pot ser controvertit per hipòtesi interpretatives. Amb tota claredat exposa que s'ha revisat el compliment de les obligacions existents segons la legislació i el Conveni, i el càlcul de la quantitat resultant s'ha realitzat segons dades revisades i definitives. Com a tal acte administratiu és ferm i consentit i per tant obliga a l'administració.
El contingut d'aquest acte no pot enterbolir-se per la remissió a l'
article 45.2 Decret 103/2000 . Evidentment la indemnització que es reclama queda afecta al compliment d'obligacions formals i materials pròpies de la gestió tributària del cànon de l'aigua, tant legals com a procedents del Conveni però l'administració no ha aconseguit provar un incompliment de les indicades obligacions, més aviat dit ni tan sols les ha detallat. No existeix controvèrsia alguna respecte al compliment de tals obligacions i, a més la part actora acredita que en anteriors exercicis mai es va discutir sobre aquests elements formals, amb la qual cosa ens trobem que a més, l'administració tampoc justifica el seu canvi de criteri sobre la matèria. En tot cas existeix prova bastant que la actora va atendre el requeriment per verificar el compliment de tals requisits i en aquest sentit també abunda el dictamen pericial aportat.
CINQUÈ.-I per concloure escau entrar en el tema dels interessos reclamats per la part actora. Discrepant del criteri del Jutjat 11, entenem que si escau el pagament de tals interessos atès que ens trobem enfront d'un retard indegut en el pagament de la indemnització de l'any 2010 pel que de conformitat amb l'
article 25 DL 3/2002 el 24 de desembre procedeix l'abonament de l'interès de demora com a conseqüència de la falta de pagament de l'administració en el termini dels 60 dies posteriors a l'emissió de la factura.
SISÈ.-No escau imposició de costes a la vista de l'existència de jurisprudència contradictòria sobre la matèria i s'entén que aquest fet implica de forma objectiva l'existència de dubtes de dret.
Fallo
ESTIMOel recurs que ha presentat Aigua de Rigat SA contra la inactivitat del ACA davant la reclamació presentada el 19 de maig de 2014 per la qual se sol·licita que es faci pagament de la indemnització corresponent a l'exercici 2010 en la quantitat de 53.618,24 €, més IVA i
ANUL.LOla resolució objecte d'impugnació.
CONDEMNOa l'ACA a fer pagament a Aigua de Rigat SA de la quantitat de 53.618,24 €, més del 18% de l'IVA i interessos de demora meritats des del 19 maig 2014 i fins el dia del pagament.
Sense costes
Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.
Així ho mano i ho signo.
El magistrat jutge
Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.
