Sentencia Administrativo Nº 261/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 60/2011 de 13 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA

SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO

SECCIÓN TERCERA

RECURSO Nº: 60/2011

PARTES: AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA

C/ GENERALITAT DE CATALUNYA

S E N T E N C I A Nº 261

Ilustrísimos Señores:

Presidente

D. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS.

Magistrados

Dña. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL.

D. HÉCTOR GARCÍA MORAGO.

BARCELONA, a trece de abril de dos mil quince.

Visto por la Sección Tercera de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el recurso contencioso administrativo nº 60/2011, seguido a instancia del AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA, representado por el Procurador Don FRANCISCO JAVIER MANJARIN ALBERT, contra la GENERALITAT DE CATALUNYA, representada por la LLETRADA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, sobre Disposición General Urbanismo Planeamiento.

En el presente recurso contencioso administrativo ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. Magistrado Don MANUEL TÁBOAS BENTANACHS.

Antecedentes

1º.- El 30 de agosto de 2010 el conseller de política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya dictó resolución por virtud de la que, en esencia, se resolvió 'Aprovar definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona, que afecta dotze municipis de la comarca del Gironès, Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix i dos de la comarca de la Selva, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar'.

2º.- Por la representación procesal de la parte actora se interpuso el presente recurso contencioso administrativo, el que admitido a trámite se publicó anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia correspondiente, y recibido el expediente administrativo le fue entregado y dedujo escrito de demanda, en el que tras consignar los hechos y fundamentos de derecho que estimó de aplicación, terminó solicitando que se dictase Sentencia estimatoria de la demanda articulada. Se pidió el recibimiento del pleito a prueba.

3º.- Conferido traslado a la parte demandada, ésta contestó la demanda, en la que tras consignar los hechos y fundamentos de derecho que estimó de aplicación, solicitó la desestimación de las pretensiones de la parte actora.

4º.- Recibidos los autos a prueba, se practicaron las pertinentes con el resultado que obra en autos.

5º.- Se continuó el proceso por el trámite de conclusiones sucintas que las partes evacuaron haciendo las alegaciones que estimaron de aplicación; y, finalmente, se señaló día y hora para votación y fallo, que ha tenido lugar el día 13 de abril de 2015, a la hora prevista.

Fundamentos

PRIMERO.- El presente recurso contencioso administrativo tiene por objeto la pretensión anulatoria ejercitada a nombre del AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA contra la resolución de 30 de agosto de 2010 del conseller de política Territorial i Obres Públiques de la GENERALITAT DE CATALUNYA por virtud de la que, en esencia, se resolvió 'Aprovar definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona, que afecta dotze municipis de la comarca del Gironès, Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix i dos de la comarca de la Selva, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar'.

SEGUNDO.- La parte actora cuestiona la legalidad de los pronunciamientos administrativos impugnados en el presente proceso, sustancialmente, desde las siguientes perspectivas:

A) Se considera vulnerado el principio de Autonomía local aludiendo a 'moltes de les determinacions contingudes en el Pla' y en especial respecto a la nueva zona residencial de Fornells Park, el espacio libre adosado al Pla de la Selva o el separador urbano entre la línea del ferrocarril convencional, la carretera de Barcelona y el sector industrial 'Can Faixedes' ya que son determinaciones propias del Plan de Ordenación Urbanística Municipal afectantes exclusivamente al municipio de Fornells. Se añade el supuesto de la clínica Girona y con invocaciones a su ordenación arbitraria.

B) Se critica la ordenación de la delimitación del espacio de interés conector situado al Sur del municipio cuando se halla poblado de grandes infraestructuras, inclusive con invocaciones a la necesidad de información pública.

C) Se critica la ordenación de la delimitación de espacios libres indicativos en la zona que confronta con la zona verde del Plan Parcial Industrial 'Pal de la Seva' y se critica la imposible obtención de la zona verde por actuación aislada y con invocaciones a la vulneración del artículo 118 del Texto Refundido de la Ley de Urbanismo y vulneración del principio de desarrollo sostenible.

D) Se critica la ordenación de la delimitación de las fachadas de la zona industrial como zonas urbanas de especial atención paisajística.

E) Se critica la ordenación de la vialidad en la carretera de Campllong que se defiende en su mejor ubicación más al Este.

Y todo ello en los términos del 'Demano' de la demanda cuyo tenor debe darse por reproducido.

TERCERO.- Examinando detenidamente las alegaciones contradictorias formuladas por las partes contendientes en el presente proceso, a la luz de la prueba con que se cuenta -con especial mención de las obrantes en los correspondientes ramos de prueba de las que merece destacarse la documental en lo que ha constatación de hechos da lugar, la documental del informe de los Servicios Técnicos del Ayuntamiento demandado que no sorprende al seguir el criterio que se defiende en la demanda a la luz de los intereses municipales y la mayor relevancia por sus garantías de la prueba pericial que se ha practicado por el Arquitecto Don Manuel -, debe señalarse que la decisión del presente caso deriva de lo siguiente:

1.- Como este tribunal ya ha tenido la ocasión de pronunciarse sobre la figura de planeamiento impugnada en el presente proceso -así, por todas, en nuestras Sentencias nº 940, de 23 de diciembre de 2013 , nº 94, de 11 de febrero de 2014 , nº 172, de 20 de marzo de 2014 , nº 312, de 27 de mayo de 2014 , nº 332, de 3 de junio de 2014 , y nº 407, de 3 de julio de 2014 y en sintonía con esos pronunciamientos- procede ir sentando lo siguiente:

a) Nos hallamos ante una figura de planeamiento urbanístico general constituida por un Plan Director Urbanístico -en el presente caso, del Sistema Urbano de Girona que 'comprèn dotze municipis de la comarca del Gironès, Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix i dos de la comarca de la Selva, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar'-.

Siendo ello así no debe caber duda alguna que nos hallamos, en lo que ahora interesa, en el ámbito de los artículos 55.1 y 56 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Urbanismo de Cataluña, antes referido.

b) Desde una perspectiva general y sin perjuicio de lo que posteriormente deberá argumentarse en la concreta figura de planeamiento urbanístico que nos corresponde enjuiciar, debe irse resaltando la indudable naturaleza de figura de planeamiento urbanístico dirigida a abordar los intereses, objetivos y finalidades supramunicipales que se relacionan en el artículo 56 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Urbanismo de Cataluña.

En la redacción temporalmente aplicable al presente caso baste indicar, en los particulares necesarios en esa órbita supramunicipal, la amplia gama de prescripciones que le pueden corresponder en relación a establecer:

'a) Las directrices para coordinar la ordenación urbanística de un territorio de alcance supramunicipal.

b) Determinaciones sobre el desarrollo urbanístico sostenible, la movilidad de personas y mercancías y el transporte público.

c) Medidas de protección del suelo no urbanizable, y los criterios para la estructuración orgánica de este suelo.

d) La concreción y delimitación de las reservas de suelo para las grandes infraestructuras, tales como redes viarias, ferroviarias, hidráulicas, energéticas, portuarias, aeroportuarias, de saneamiento y abastecimiento de agua, de telecomunicaciones, de equipamientos y otras similares.

e) La programación de políticas supramunicipales de suelo y de vivienda, concertadas con los ayuntamientos afectados en el seno de la tramitación regulada por el art. 81. Esta programación debe garantizar la solidaridad intermunicipal en la ejecución de políticas de vivienda asequible y de protección pública, la suficiencia y la viabilidad de estas políticas para garantizar el derecho constitucional a la vivienda y el cumplimiento de los principios establecidos por el art. 3'.

A tales efectos los Planes Directores Urbanísticos han de incluir las adecuadas determinaciones para las finalidades que persiguen, al punto que pueden establecer determinaciones para ser directamente ejecutadas o bien para ser desarrolladas mediante planes especiales urbanísticos que posibiliten el ejercicio de competencias propias de los entes supramunicipales y, a salvo la necesaria adaptación de las figuras de planeamiento urbanístico de inferior jerarquía, no resulta ocioso detener la atención en su potencialidad tanto en sede de entrada en vigor inmediata del plan director y del régimen a establecer para con las disposiciones transitorias que incluya.

2.- Cuando se desciende al concreto Plan Director Urbanístico impugnado en el presente proceso, interesa no perder de vista su Objeto y Ámbito de aplicación, Naturaleza Jurídica así como las Finalidades que se concretan, respectivamente, en los artículos 1.1, 1.2 y 1.4, de su Normativa Urbanística en los siguientes términos:

'Article 1.1 Objecte i àmbit d'aplicació.

El Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona (en endavant, el Pla) ordena el territori dels municipis d'Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d'Onyar, que integren l'àmbit funcional de planificació delimitat.

Per a aquest àmbit, el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d'infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic'.

'Article 1.2 Naturalesa jurídica.

El Pla té naturalesa i contingut de Pla director urbanístic d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme de Catalunya, text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Aquest Pla Director Urbanístic es tramita en absència del Pla territorial de les comarques gironines, i les seves determinacions transitòriament supleixen en part, els criteris i les estratègies 5d'ordenació territorials que pertoquen a aquest segon àmbit de planificació territorial.

Aquest Pla Director s'haurà d'adaptar a les determinacions del Pla Territorial en el moment que aquest s'aprovi, si és necessari, per la coherència exigible entre ambdós plans'.

'Article 1.4 Finalitat.

El Pla té per finalitat ordenar l'espai supramunicipal que comprèn per tal de garantir el benestar de la població actual i futura. Per això el Pla estableix les pautes espacials per a un desenvolupament urbanístic que compleixi les següents condicions:

Que doni cabuda a les previsions de nous habitatges i llocs de treball adoptades com a hipótesis de futur per a l'àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatge assequible.

Que contribueixi a la generació de riquesa a partir de l'aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen.

Que la distribució d'usos i la disposició de les xarxes d'infraestructures en el territori afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l'àmbit i en el conjunt de Catalunya.

Que els ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, disposin d'unes condicions raonablement equiparables en l'accés a la renda i els serveis.

Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:

Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.

Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l'ordenació del territori.

Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

Moderar el consum de sòl.

Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

Facilitar una política d'habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

Propiciar la convivència d'activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.

Reforçar l'estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d'assentaments.

Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial.

Així mateix, en el marc de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible en l'àmbit del Pla aquest es redacta i s'haurà de desplegar atenent als següents objectius ambientals específics:

Objectiu 1.- Evitar la pèrdua de biodiversitat i garantir la connectivitat ecològica de tot el sistema, vetllant, en concret, per la conservació dels espais PEIN i protegint i conservant els espais d'interès o valor ecològic i els eixos fluvials pel seu valor connector.

Objectiu 2. Definir una xarxa d'espais que garanteixin el manteniment de la connectivitat ecològica amb especial atenció al connector d'Aiguaviva-Fornells, entre les Gavarres i el volcà de la Crosa.

Objectiu 3.- Deixar lliures les zones inundables de les valls del Ter i l'Onyar, i altres cursos fluvials, alhora que vetllar per evitar la contaminació de les aigües continentals subterrànies de l'àmbit.

Objectiu 4.- Fomentar l'ús del transport públic entre els municipis que conformen el Sistema Urbà de Girona per tal de frenar el creixement de la mobilitat en vehicle privat i afavorir els modes de transport més eficients.

Objectiu 5.- Definir un marc homogeni de regulació del sòl no urbanitzable per a tots els municipis del sistema, de manera que no existeixin incongruències en la planificació entre els diferents municipis.

Objectiu 6.- Protegir específicament aquelles àrees de major valor paisatgístic i que cal preservar del procés urbanitzador, amb especial atenció a les planes agrícoles que queden en el sistema.

Objectiu 7.-Establir una xarxa bàsica de mobilitat alternativa i de qualitat que uneixi tots els nuclis del sistema urbà mitjançant vies ciclables.

Objectiu 8.- Fomentar l'estalvi energètic per fer front a situacions de col lapse en el subministrament.

Objectiu 9.- Minimitzar el risc d'incendi en relació amb les urbanitzacions i edificacions aïllades.

Objectiu 10.- Garantir la disponibilitat de les instal lacions necessàries per a la gestió dels residus generats per qualsevol actuació urbanística prèviament a la seva aprovació'.

Por su parte también interesa dejar constancia de su artículo 1.5 Contenido en que, en la parte que interesa, se prescriben tres sistemas básicos de la realidad territorial: los espacios abiertos, los asentamientos urbanos y las infraestructuras de movilidad.

'Article 1.5 Contingut.

1. El contingut del Pla respon a l'objectiu d'aportar les referències espacials necessàries per a un desenvolupament sostenible del territori en termes ambientals, socials i econòmics. Amb aquesta finalitat el desenvolupament urbanístic, la construcció d'infraestructures, les activitats agràries i extractives i les actuacions de protecció del patrimoni territorial caldrà que s'ajustin a les pautes que estableix el Pla, les quals no poden ésser contradictòries amb la normativa sectorial aplicable.

2. El Pla se centra en la regulació dels tres sistemes bàsics de la realitat territorial: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat. La proposta reguladora del Pla es basa en els criteris de planejament assenyalats a l'article 1.4, en les hipòtesis d'evolució econòmica i demogràfica i en la situació actual del territori, en especial, pel que fa a les infraestructures i les implantacions urbanes.

3. Quant al sistema d'espais oberts, el Pla diferencia segons les seves característiques i la seva funció territorial els diferents tipus de sòl que han de quedar al marge dels procesos d'urbanització i estableix la normativa i els criteris de gestió de cadascun. Pel que fa al sistema d'assentaments urbans, assenyala per a cada nucli o àrea urbana les directrius urbanístiques que són adequades per a les finalitats del Pla. Pel que fa al sistema d'infraestructures de mobilitat, fa propostes de nous traçats i de millores en la xarxa viària territorial i en la xarxa ferroviària. Igualment, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i de serveis, associades a les

xarxes viària i ferroviària.

4. A més de les propostes corresponents als tres sistemes territorials bàsics, el Pla conté propostes amb diversos graus de vinculació relatives, entre altres, a planejament urbanístic supramunicipal, cooperació intermunicipal, creació d'equipaments, implantació d'àrees d'activitat econòmica, actuacions d'habitatge i normativa específica per a determinats àmbits, en especial la referent al paisatge.

5. El Pla incorporarà les determinacions dels plans sectorials que s'aprovin que tinguin transcendència per a l'ordenació de l'espai territorial i, quan calgui, s'introduiran els ajustaments necessaris a les determinacions del Pla mitjançant un tràmit d'adaptació.

6. L'aplicació del Pla ha de millorar substancialment la sostenibilitat del procés d'evolució del territori amb relació a les dinàmiques hagudes fins a l'aprovació, com explica i justifica l'informe ambiental i ratifica l'avaluació ambiental de plans i programes a què s'ha sotmès d'acord amb allò que disposen la llei 6/2009 d'avaluació ambiental de plans i programes.

7. En cas que les previsions en matèria mediambiental que estableixin futurs plans sectorials haguessin de motivar una reconsideració de les hipòtesis d'evolució econòmica i demogràfica del Pla, es procedirà a introduir les correccions i ajustaments necessaris en les corresponents determinacions per tal de recuperar la coherència propositiva entre totes les variables que intervenen en el desenvolupament sostenible del territorio'.

De la misma forma en su artículo 1.6 se atiende a los conceptos de Áreas, Redes y Ámbitos en los siguientes términos:

'Article 1.6 Determinacions.

El Pla concreta l'ordenació de l'espai comprès en el seu àmbit mitjançant tres ordres de determinacions gràfiques que s'assenyalen en els plànols:

Àrees: Formades per les superfícies de sòl corresponents als tres sistemes territorials - espais oberts, assentaments i infraestructures-. Aquestes àrees tenen un significat funcional relacionat amb el paper que desenvolupen en el conjunt del territori, que comporta l'establiment d'una normativa reguladora dels usos i processos adequats o admissibles. Aquestes àrees són excloents i en conjunt exhaureixen tota la superfície del territori.

Les àrees que determina el Pla són divisions amb finalitat reguladora, de caràcter territorial, que se superposen a les qualificacions de sòl pròpies del planejament urbanístic, sense perjudici que puguin donar-se en alguns casos coincidències de delimitació.

El Pla determina els tipus d'àrees següents:

- Sòl de protecció especial

- Sòl de protecció territorial

- Sòl de protecció preventiva

- Àrees de Regulació Homogènia

- Àrees urbanes

- Àrees d'expectativa i expansió urbana

- Àrees de reestructuració urbana

- Àrees especialitzades

- Espais lliures i equipaments

- Actuacions territorials estratègiques

- Àmbits d'intervenció paisatgística

Xarxes: Formades pels elements existents i previstos de les xarxes viària i ferroviària. Als efectes d'aquestes normes, les xarxes es consideren formades per línies unidimensionals dotades de determinats atributs (amplada, nombre de carrils, etc.) que se superposen a les àrees en què es divideix l'àmbit territorial i les relacionen.

Àmbits: El Pla delimita àmbits amb diferents tipus de finalitats complementàries que se superposen a les anteriors determinacions. Els àmbits no exhaureixen necessàriament tota la superfície del territori i no són excloents entre si, de manera que un punt del territori, a més de pertànyer a unaàrea, pot pertànyer, o no, a un o més àmbits.

El Pla pot determinar àmbits amb les finalitats següents:

Referència per a la previsió d'habitatges i llocs de treball

Assenyalament de normatives específiques, en especial les relatives al paisatge

Formulació de plans especials urbanístics plurimunicipals

Formulació de plans especials per a l'establiment i aplicació d'estratègies de conservació, gestió i intervenció en els espais oberts

Recomanació de fórmules de cooperació municipal

Creació i gestió d'equipaments supramunicipals

Implantació d'àrees mancomunades d'activitat econòmica

Actuacions plurimunicipals d'habitatge

El contingut propositiu d'aquests diferents ordres de determinacions gràfiques, en completa la definició en la normativa del Pla interpretada en el marc del conjunt de la documentació.

El caràcter obert de l'estructura d'àmbits facilita que, mitjançant modificacions del Pla, s'hi puguin incloure nous àmbits amb les finalitats assenyalades o d'altres tipus'.

Y la presente relación debe igualmente traer a colación el régimen de la vinculación normativa de sus determinaciones -artículo 1.8- y sus reglas de interpretación de determinaciones -artículo 1.9-

'Article 1.8 Vinculació normativa de les determinacions.

A través del conjunt de la documentació, el Pla estableix normes, directrius i recomanacions que es distingeixen per la redacció o per l'expressió gràfica.

Normes són aquelles disposicions de formulació precisa i d'obligat compliment pel planejament urbanístic, pels projectes d'infraestructures i per les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.

Les Directrius són disposicions que defineixen estratègies o pautes d'actuació que han de ser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic.

El Pla fa, així mateix, diverses recomanacions que considera adients per a un desenvolupament positiu del territori però que entén sotmeses a les valoracions d'oportunitat o conveniència que l'administració competent pugui fer en el moment de l'actuació, amb el benentès que caldrà, quan s'escaigui, justificar en el projecte tècnic corresponent els motius pels quals no se segueixen les recomanacions del Pla.

Els plànols d'ordenació i la normativa del Pla són els documents que contenen les normes, les directrius i les recomanacions del Pla, les quals han de ser interpretades en el marc del discurs que el conjunt de documents que l'integren expressa. Les normes i les directrius són d'obligat compliment i vinculen tant els particulars com l'Administració.

Els plànols d'ordenació assoleixen el grau de detall propi de l'escala 1/25.000 i per tant les determinacions gràfiques del Pla han d'ésser interpretades amb el nivell de precisió que aquesta escala permet, i amb el benentès que seran els instruments urbanístics i els projectes d'infraestructures, d'acord amb les prescripcions de la normativa sectorial, els que concretaran de manera precisa la configuració i l'abast físic real de les línies i àrees proposades pel Pla'.

'Article 1.9 Interpretació de les determinacions.

Les determinacions del Pla i concretament aquestes normes d'ordenació territorial s'interpretaran basant-se amb criteris que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment els objectius, com també la realitat social del moment en què han de ser aplicades'.

3.- Tratando de abordar y depurar las alegaciones ofrecidas por la parte actora, deberá resaltarse, ya de entrada, que nos hallamos ostensiblemente en una dimensión supramunicipal que se ha ido argumentando por la Administración Autonómica al elevado nivel urbanístico de la figura de planeamiento impugnada como resulta de la misma.

Y ello es así ya que en el análisis de la defendida y negada Vulneración del principio de autonomía local, manifestando conocer suficientemente las partes la real entidad jurídica de esa perspectiva, lo que aligera la presente Sentencia de mayores pormenorizaciones, en el presente caso y como ya se ha ido trasluciendo, por lo demás sin apoyos mínimamente seguros dispensados por la prueba pericial de que se dispone, debe señalarse que no se ha puesto en duda, en general, la innegable naturaleza supralocal del planeamiento urbanístico a nivel de plan director urbanístico que nos ocupa y, tampoco, concretamente, en su ordenación sintéticamente expuesta con anterioridad lo que determina que carezca de base y fundamento atendible que nos hallemos en la vertiente de un apartamiento improcedente, de forma y de fondo, de la actuación e intereses municipales en la perspectiva territorial que concurre.

Y es que tratando de buscar de la única prueba pericial válida y eficazmente practicada dotada de las mayores características de imparcialidad y con sus fundamentos sobradamente dotados de fuerza de convencimiento, practicada por el perito Arquitecto Don Manuel , algún elemento que permitiese estimar vulnerado el principio de autonomía procesal debe resaltarse que no se alcanza en modo alguno ni siquiera indiciariamente al punto que, de un lado, en el presente proceso nadie ha puesto en duda eficazmente, sobre todo ante las meras alegaciones ofrecidas carentes de la debida corroboración probatoria procesal, el alcance y naturaleza supramunicipal de la ordenación que se trata de discutir, por lo que no se puede viabilizar la vulneración o infracción del principio de autonomía municipal y tampoco cabe alcanzar gratuitamente la vulneración del artículo 56 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Urbanismo, por excederse de la funcionalidad propia de los Planes Directores Urbanísticos.

4.- Cuando se trata de dirigir la atención y descender al examen de los concretos puntos que ha destacado la parte actora debe irse añadiendo, especialmente en consideración a la prueba pericial con su dictamen y aclaraciones, lo siguiente:

4.1.- Para el espacio conector del suelo urbanizable existente en el sur del municipio, al evacuarse los extremos a) y b), el perito concreta y nada estima de vulnerador de la ordenación en su perspectiva supralocal a nivel de plan director urbanístico al ser considerado de primer nivel.

4.2.- Para el denominado Polígono industrial Pal de la Seva y los supuestos relacionados al respecto, al evacuarse los extremos c) y siguientes tampoco el perito concreta ni dota de argumentos suficientemente seguros para con una/s vulneración/ones como las que la parte actora pretende, bastando remitirse a su contenido, menos aún en lo que al gran parque metropolitano se expone.

4.3.- Respecto a los terrenos que se abordan, al evacuar el extremo h) de la prueba pericial sólo consta su descripción sin mayores argumentos.

4.4.- Sólo se planea en hipótesis en materia de la carretera de Campllong sin mostrar la ilegalidad de la decisión adoptada por la administración autonómica cuando nos hallamos ante una carretera.

4.5.- Y, finalmente, sin que para la ordenación del sector de la clínica Girona conste nada más que la tramitación de planeamiento general -Modificación de las Normas Subsidiarias- y planeamiento derivado -Plan Parcial- que desde luego ni por su rango ni por su mera tramitación pueden oponerse a la elevada consideración en el principio de jerarquía normativa de la figura de planeamiento impugnada consistente en el Plan Director Urbanístico de autos.

En consecuencia, de todo ello cabe inferir que no han resultado probadas las disconformidades a derecho hechas valer por la parte actora por lo que procede desestimar la demanda articulada en la forma y términos que se fijarán en la parte dispositiva.

CUARTO.- No se aprecia mala fe o temeridad en los litigantes a los efectos de lo dispuesto en el artículo 139 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de 1998 .

Fallo

DESESTIMAMOS el presente recurso contencioso administrativo interpuesto a nombre del AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA contra la resolución de 30 de agosto de 2010 del conseller de política Territorial i Obres Públiques de la GENERALITAT DE CATALUNYA por virtud de la que, en esencia, se resolvió 'Aprovar definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona, que afecta dotze municipis de la comarca del Gironès, Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix i dos de la comarca de la Selva, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar', del tenor explicitado con anterioridad, y DESESTIMAMOS la demanda articulada.

Sin efectuar especial pronunciamiento sobre las costas causadas.

Hágase saber que la presente Sentencia, en su caso, es susceptible de Recurso de Casación ante el Tribunal Supremo si se funda en infracción de normas de derecho estatal o comunitario europeo que haya sido relevante y determinante del fallo, que habrá de prepararse mediante escrito que cumplimente las exigencias del artículo 89 de nuestra Ley Jurisdiccional de 13 de julio de 1998, en especial, presentándolo ante esta misma Sección en el plazo de diez días a contar desde su notificación, y, en su caso, es susceptible de Recurso de Casación para la Unificación de Doctrina Autonómico, si se funda en infracción de las normas emanadas por la Comunidad Autónoma, que habrá de interponerse mediante escrito que cumplimente las exigencias del artículo 99 de nuestra Ley Jurisdiccional de 13 de julio de 1998, en especial, presentándolo ante esta misma Sección en el plazo de treinta días a contar desde su notificación, todo ello en los términos de la Sentencia del Tribunal Supremo Sala 3ª Sección 1ª y de Pleno, de 30 de noviembre de 2007 .

Así por esta Sentencia, de la que se unirá certificación a los autos, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.